Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La nit de Vàlia. Monika Zgustova

LA TERTÚLIA
Dimecres 11 de febrer

Iniciem la sessió amb una salutació de la directora de la Biblioteca, Teresa Forcadell, i la presentació de l’Imma Martínez, bibliotecària itinerant i coordinadora de clubs de la zona, que per quarta vegada organitza la Trobada de Clubs al voltant d’una autora al mateix temps local i cosmopolita, com és en aquest cas Monika Zgustova, nascuda a Praga. Per aquest motiu vam canviar la lectura prevista inicialment, “La teranyina”, de Jaume Cabré, i hem llegit “La nit de Vàlia” a fi de comentar-la en la IV Trobada de Clubs, que se celebrarà a Sitges el 12 de juny.

“La nit de Vàlia” ens transporta al món del gulag siberià, a la URSS estalinista, just quan havíem sortit dels camps nazis amb la lectura d’”El violí d’Auschwitz” de M.A. Anglada. Aquest fet ha incidit negativament en l’ànim de moltes clubaires a l’hora d’iniciar la nova lectura, però tanmateix ho han fet i han tingut un bon resultat, car “La nit de Vàlia”, dintre de l’horror que narra, és un llibre molt diferent.

Waiting to be shot_Nikolai GetmanAixí ho creu la Neus, que destaca el contrast entre els personatges de la mare i de la nena, Vàlia i Bel·la, positives i encisadores, amb l’ambient fosc i enigmàtic de la URSS comunista, on una expresonera com la Vàlia es troba mancada de drets civils la resta de la vida. També destaca les descripcions del paisatge siberià.

La Dolors explica que li ha agradat molt aquesta lectura difícil, però necessària, on malgrat les tragèdies es gaudeix de les coses petites, com en la frase final, on la Vàlia, ja gran, gaudeix de la llum que es reflecteix a les finestres del davant.

La Mercè recorda la dedicatòria: “A falta de sol, aprenc a madurar en el glaç”. Li ha agradat l’art de saber veure la bellesa, la narració de la supervivència en condicions infrahumanes (cel·les de càstig, fred espantós, desnutrició) gràcies a 3 consignes: buscar el bo i el bonic, ser fidel a una mateixa (l’impagable consell de la mare de Vàlia a la seva filla) i cercar sempre alguna esperança (en el cas de Vàlia, el retrobament amb la mare i amb la filla).

La MªJesús reconeix que, encara que el llibre li feia una mica de mandra per la temàtica, l’ha trobat un testimoni de vida, de supervivència i solidaritat. Destaca la visió gairebé lírica dels banys plens de caramulls de gel, on la protagonista coneix Boris; la trobada amb el xaman, l’esment dels poemes de Puixkhin i la sortida que fan per Nadal, molts quilòmetres enmig del glaç, sense descans ni aliment, per trobar-se amb la negativa de la gent del poblet a donar-los ni un bocí de pa.

Per a l’Anna Mª, la novel·la mostra el desempar de l’ésser humà davant del totalitarisme de l’estat, en aquest cas una URSS on domina l’espionatge i l’arbitrarietat per damunt de la justícia. El llibre ens mostra, però, el poder de resistència de l’ésser humà, destacant l’amor i la generositat de tres generacions de dones.

La Maricarmen reconeix que li ha costat d’enganxar-se a aquesta història, però la valora com a document històric per conèixer les dures condicions de les presoneres polítiques, així com la gran dificultat per reincorporar-se a la vida civil fins i tot havent sobreviscut.

La MªTeresa remarca que la part de les cartes de la filla se li ha fet una mica feixuga, per inversemblant. En canvi valora la capacitat de la Vàlia per construir-se una altra realitat a partir del teatre, el consell de la mare i la recerca de la bellesa, malgrat trobar-se totes les portes tancades.

Nikolai GetmanEn Manuel troba que és un llibre ple de missatges, on el càstig brutal que caracteritza la persecució dels presos polítics (comparable als de les modernes presons de Guantánamo o de la guerra d’Iraq) troba un contrapès en la solidaritat del camp, la necessitat de parlar, malgrat la pressió extrema.

L’Evèlia destaca el desempar de la gent que es refiava del paraigua de l’Estat i descobreix, tot d’una, que l’Estat era el seu enemic: la Vàlia és acusada injustament. Malgrat això, la és molt conseqüent i no es rendeix, mentre que la filla, Bel·la, esdevé una antisistema que actua per sobreviure i sent que ha de protegir la mare, encara lligada a unes normes que per a ella no tenen sentit.

Finalment, la Paquita retreu la inversemblança d’alguns fets, com que la Vàlia no hagi estat mai violada ni forçada malgrat els deu anys de captiveri, la seva remarcable bellesa i tots els homes que se li han apropat. Fins i tot l’amiga de la protagonista, Tània, li retreu que s’hagi fabricat una realitat paral·lela.

Tots coincidim, però, que aquesta realitat paral·lela és la que, possiblement, hagi salvat Vàlia de la desesperació. I concloem la sessió amb les fotografies de l’Imma i la gravació de la pregunta consensuada que li dirigim a la Monika Zgustova de cara a la trobada del 12 de juny, proposada per la Dolors i expressada per la Neus: “En qui es va inspirar per crear el personatge de Vàlia?”

L’AUTORA
Monika Zgustova

Monica_ZgustovaL’escriptora Monika Zgustova, nascuda a Praga i resident a Barcelona, estudià literatura comparada als Estats Units i actualment viu a Catalunya. Ha traduït nombrosos títols del txec i del rus al català. Les seves traduccions d’autors tan reconeguts com Bohumil Hrabal, Vaclav Havel, Jaroslav Hasek, Milan Kundera són impecables.

Ha traduït una seixantena de llibres del txec i del rus al català i al castellà. Les seves traduccions li han merescut diversos reconeixements com el Premi de les Lletres Catalanes 1991, l’”European Tranlation Prize”, 1994, o el Premi Ciutat de Barcelona 1995, el “Premio de traducción Ángel Crespo” 2010 entre d’altres.

Com a escriptora ha publicat diverses novel·les; amb la darrera, La nit de Vàlia, li han atorgat el Premi Amat-Piniella2014. Ha col·laborat en diferents publicacions periòdiques com ara: El País, La Vanguardia, Ara, La Maleta de Portbou…

De les seves obres destaquen: La dona silenciosa (2005), finalista del Premio Nacional de Narrativa i escollida per La Vanguardia i El Periódico com un dels cinc millors llibres de l’any, i Jardí d’hivern (2009). El recull Contes de la lluna absent (2010) va rebre el Premi Mercè Rodoreda i amb la novel·la La nit de Vàlia (2013), inspirada en una història verídica al gulag soviètic, va rebre el Premi Joaquim Amat-Piniella 2014.

L’OBRA
La nit de Vàlia

A La nit de Vàlia (Proa en català i Destino en castellà) Monika Zgustova relata la història d’una supervivent de diversos gulags, camps de concentració russos.

Vàlia és una jove que durant la Segona Guerra Mundial té una història d’amor amb un marine nord-americà del qual s’ha de separar un cop finalitzat el conflicte. Vàlia, però, ha quedat embarassada i té una filla, Bel·la, amb la que malviu en un pis petit juntament amb la seva mare, malalta del cor.

nit de valiaUn dia, en plena nit, Vàlia es detinguda i acusada d’espionatge per les autoritats soviètiques a causa de les trobades que va mantenir amb Bill i els seus amics durant la guerra. De seguida és enviada a un gulag prop del cercle polar, on comença una horrible peripècia de deu anys en què, barrejada amb presoneres comunes, és traslladada de camp diverses vegades, sotmesa a un règim de vida duríssim i unes temperatures extremadament baixes.

Durant aquests anys pateix totes les humiliacions i maltractaments possibles, però de la majoria aconsegueix sortir-se’n gràcies a la seva actitud positiva i l’esperança de tornar a veure la seva família.

Un cop en llibertat, Vàlia es retroba amb la seva filla, però la vida d’una expresonera política no és gens fàcil: no pot establir-se en una ciutat que sigui cap de districte i no troba cap feina digna, tot i que és una persona culta, que sap idiomes i que vol dedicar-se a la interpretació. Els antics parents i amics no en volen saber res i ha de buscar ajuda en les amistats que ha fet durant els anys de captiveri.

Zgustova combina l’experiència humana amb la història real centreeuropea i russa del segle XX. No es recrea tant a descriure el tracte cruel que se’ls dispensava a les presoneres com els pensaments de Vàlia, que intenta mantenir l’esperança que un dia tot aquell malson s’acabarà, refugiant-se en el teatre, en la relació d’amistat amb altres presoners, o en la correspondència que envia a la seva mare i la seva filla.

A través d’aquests anys de captiveri l’autora ens mostra com la innocent i jove Vàlia madura bruscament i perd la innocència i la credulitat, tot i que enmig de la barbàrie encara és capaç d’apreciar una posta de sol a la tundra o una representació teatral en un barracó, davant de les altres presoneres.

ALTRES DADES

Enllaç a la crònica de l’Imma Martínez, bibliotecària itinerant i coordinadora de clubs de la zona, sobre aquesta sessió de la Crisàlide.

L’autora, Monica Zgustova, parla de La Nit de Vàlia:

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari