Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Biblioviatges: Berlin



Porta de Brandeburgo

Brandenburger Tor és una antiga porta d’entrada a Berlín i un dels principals símbols tant de la ciutat com d’Alemanya. No es tracta d’un arc del triomf, sinó que era l’accés, a tall de propileos, al “Nou Berlín” de l’època. Està situada en el centre actual de la ciutat, a la Plaça de París, formant el final de l’avinguda Unter donin Linden i marcant el començament del gran parc Tiergarten. En les proximitats també es troben el Reichstag i la Potsdamer Platz.

La Porta va ser construïda el 1789 en estil classicista i està decorada amb una quadriga portada per la Deessa Eirene i amb figures que mostren la pau. Malgrat que la Porta es basa en la pau, de sempre s’ha associat a la Guerra i ha estat l’emblema de Napoleón, que es va endur la quadriga a França en senyal de victòria, i ha vist passar les desfilades militars socialistes, passant per ser un símbol en la separació d’Alemanya.

És tan fort el simbolisme que té la porta de Brandeburgo que ha passat a formar part de la monedes d’Euro de la Union Europea. Des d’aquest punt surten cada dia visites guiades gratuïtes en castellà per conèixer d’una forma diferent i molt recomanable la ciutat de Berlín amb la seva història i també altres indrets d’interès turístic.

Postdamer PlatzAlexanderplatz és la gran plaça ubicada en l’àrea cèntrica de Berlín, a prop del riu Spree i el Palau de la República, entre altres edificis històrics. Originalment es deia Ochsenmarkt o mercat del bou, un dels centres neuràlgics de la ciutat com Potsdamer Platz. Aquesta és l’indret més futurista d’una ciutat en constant evolució dels seus grans espais on hi ha zones comercials, d’oci i d’entreteniment formant un conjunt de colors, llums i modernitat conegut com a Sony Center. En aquesta plaça es porta a terme el Festival de Cinema de Berlín, més conegut com la Berlinale; on es fa lliurament dels óssos d’or.

FarnsehturmEl Fernsehturm és una torre de televisió ubicada en el centre de Berlín, és tracta de la torre més alta existent a l’Europa de l’Est. És un punt de referència molt conegut, proper a l’Alexanderplatz. La torre va ser construïda el 1969 per la desapareguda República Democràtica Alemanya (la RDA) i la seva imatge va ser usada des de llavors pel govern de la República Democràtica d’Alemanya com un símbol de Berlín Oriental. Des d’ella es poden veure fàcilment tots els districtes del centre de Berlín i continua sent un símbol de la ciutat.

Berlín Est és el nom del sector soviètic de Berlín que es va formar després de la Segona Guerra Mundial, en contraposició a Berlín Oest, format pels tres sectors restants, cadascun sota la tutela d’un dels aliats occidentals: sector americà, sector britànic i sector francès. Totes les ambaixades d’aquests països són presents davant de la porta de Brandeburgo.

Mur de BerlinAquesta divisió de la ciutat va desaparèixer amb la caiguda del mur de Berlin que separava i dividia la ciutat. El mur de la vergonya com era anomenat formava part de la frontera entre les dues Alemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l’RDA del 13 d’agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d’Alemanya.

L’antiga zona on hi havia el mur encara es pot reconèixer, avui, especialment per grans esplanades com les que es troben al carrer Bernauer Straße i al llarg del carrer Alte Jakobstraße. Els amples traçats entre les dues línies de mur es coneixen avui dia com Mauerstreifen. Al centre de la ciutat, però, a aquests terrenys se’ls va donar ben aviat uns altres usos.

El fragment més conegut que es conserva del mur voreja el riu Spree entre l’estació Ostbahnhof i el pont Oberbaumbrücke. Formava part de la línia de mur més propera al costat oriental. L’any 1990 es va convocar una trobada d’artistes internacionals perquè el pintessin; ara es coneix com a East Side Gallery i gaudeix de la condició de patrimoni protegit. Un altre fragment del mur es troba al carrer Niederkirchnerstraße, prop del parlament regional.

Va ser fundada el 1661 com la Biblioteca del Príncep Elector a Colonia del Spree. Durant la Segona Guerra Mundial tot el seu contingut (en aquell temps al voltant de tres milions de llibres i altres materials) va ser amagat en 30 monestirs, castells i mines abandonades. Una part de les seves col·leccions van tornar a la seu original després de 1945. En 1954 va ser nomenada Biblioteca Estatal Alemanya per la República Democràtica Alemanya. Des de la seva reunificació l’1 gener de 1992, l’actual Staatsbibliothek zu Berlin – Preußischer Kulturbesitz ofereix un servei en dues seus al districte de Mitte, Av Unter den Linden, 8 (est) i al carrer Potsdamer Strasse 33 (oest).
Veure mapa de Berlin

Llibres

  • L’amant de Brecht
  • Una princesa a Berlin
  • Cronicas Berlinesas
  • Viatge a l’URSS i als dos Berlins
  • Guies de viatge

  • Berlin. Primera Plana, 2010.
  • Berlin. Anaya Touring. 2010
  • Berlin. El País-Aguilar, 2008
  • Còmic

  • Berlin. Ciudad de humo: una novela gráfica
  • Berlin. Ciudad de piedras: una novela gráfica
  • Per finalitzar volem destacar l’església del Kaiser Guillermo, o més popularment coneguda com Gedächtniskirche (església del record), és un més dels testimonis vius que continuen dempeus a la ciutat de Berlín, com a record de la Segona Guerra Mundial.

    Les seves pedres d’església luterana, ennegrides pel pas del temps i sobretot pel foc, es retallen contra el cel a la seva torre, encara alçada, però rota per un passat que s’ha congelat en ella per recordar les bombes que van arrasar la ciutat de Berlín.

    Gedächtniskirche

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari