Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Biblioviatges: La Toscana

Vista de Florència

La regió de la Toscana és coneguda per la bellesa dels seus paisatges, el seu ric llegat artístic i l’enorme influència que ha tingut sobre la cultura. No en va és considerada com el veritable lloc de naixement del Renaixement italià, i ha estat la llar d’algunes de les persones més importants en la història de les arts i les ciències.

Plànol de la ToscanaD’aquell extraordinari període, la Toscana conserva els màxims testimonis. Grans obres de l’arquitectura civil i religiosa, escultures i obres pictòriques d’extraordinari valor artístic. La regió compta amb diversos museus, la majoria dels quals es troben a Florència.

Però la Toscana no és només Florència. Es també Siena amb la Piazza dei Campo, on cada estiu té lloc el famós Palio. A la província de Siena també destaquen Montepulciano i Pienza, joies de l’art renaixentista, i San Gimignano, amb les seves famoses torres i cases amb torrasses. I Pisa, coneguda arreu del món per la seva torre inclinada, Carrara, amb la seva catedral recoberta amb l’apreciat marbre que pren el nom de ciutat, i Lucca, Pistoia, Arezzo, Grosseto, Livorno, Prato

Sis localitats toscanes han estat designades Patrimoni de la Humanitat: el centre històric de Florència (1982), el centre històric de Siena (1995), la piazza dei Miracoli de Pisa(1987), el centre històric de San Gimignano (1990), el centre històric de Pienza (1996) i Val d’Orcia (2004). D’altra banda, Toscana té més de 120 espais naturals protegits.

I sobretot el seu paisatge: el típic, únic, dolç i càlid paisatge toscà. Com podeu veure, són innombrables les belleses naturals d’aquesta Regió:

I sense oblidar les meravelloses illes. L’arxipèlag toscà està constituït per set illes principals i alguns illots menors compostos de roques, inclosos en gran part dins del Parc Nacional de l’Arxipèlag Toscà. L’illa principal és la d’Elba. Al nord es troben l’illa de Capraia i l’illa de Gorgona. Al sud de l’illa d’Elba es troben l’illa de Pianosa, l’illa de Montecristo i l’illa del Giglio. Tot un paradís per descobrir:

Per als amants de la cultura italiana, la Toscana és un lloc ideal, ja que gaudeix d’un patrimoni artístic i cultural immens, expressat en les nombroses esglésies de la regió, palaus, galeries d’art, museus, pobles i places. Artísticament, Florència és un dels centres més importants del món, tant que sovint és anomenada la capital de l’art d’Itàlia. A la Toscana van viure pintors com Giotto, considerat el pare de la pintura italiana, així com Arnolfo i Andrea Pisano, renovadors de l’arquitectura i l’escultura, Brunelleschi, Donatello i Masaccio, avantpassats del Renaixement, Ghiberti, Filippo Lippi, Fra Angelico, Botticelli, Paolo Uccello i els que sens dubte, van ser els dos artistes més importants de l’època: Miquel Àngel, el pintor polifacètic, escultor, home de lletres i arquitecte, i Leonardo da Vinci, l’igualment polifacètic, pintor, enginyer, arquitecte, escultor, músic i poeta.

El Ponte Vecchio

Diuen que el novel·lista francès Stendhal va visitar Florència el 1817, tractant de no perdre’s ni un detall per al seu diari. Va passar tot un dia admirant esglésies, museus i galeries d’art i es va commoure a cada pas amb el malbaratament magnífic de cúpules, frescs, estàtues i façanes. Però de sobte, en entrar a la majestuosa església de Santa Croce, es va sentir estabornit, amb palpitacions, vertigen, angoixa i una sensació d’ofec que el va obligar a sortir per prendre aire. El metge li va diagnosticar “sobredosi de bellesa” i des de llavors aquest símptoma es coneix com “Síndrome de Stendhal”. L’escriptor havia descobert un mal que afecta a milions de viatgers de tot el món i de tots els temps cada vegada que trepitgen Florència: és tan bella que atordeix els sentits.

Toscana té una literatura de renom i presumeix de diversos famosos escriptors i poetes. El toscà és la base de la llengua italiana, adoptat per ser el dialecte en què van escriure les seves obres grans autors italians com Dante Alighieri que amb La divina comedia creà el model que es convertiria en un estàndart per a l’italià modern, i Francesco Petrarca, Giovanni Boccaccio, Nicolau Maquiavel, que li donaren l’autoritat de ser la llengua literària de la península itàlica.

La Biblioteca Nacional Central de Florència és una una de les dues biblioteques centrals d’Itàlia, juntament amb la Biblioteca Nacional Central de Roma. Fundada el 1714 quan Antonio Magliabecchi, un famós erudit italià, va llegar la seva col·lecció completa de llibres, des 1743 es requereix que una còpia de cada obra publicada a la Toscana es cedeixi a la biblioteca. Originalment coneguda com la Magliabechiana, la biblioteca es va obrir al públic el 1747. El 1885, va ser rebatejada com Biblioteca Nacional Central de Florència, o BNCF. Des de 1870, ha recollit les còpies de totes les publicacions italianes.
Veure plànol de Florència

Llibres

  • Toscana, Florència. Sergio Romano
  • En un lugar de la Toscana. D.L. Smith
  • A la Toscana. Sergi Belbel
  • Florencia de los Médicis. Luis Racionero
  • Museus de Florència. Emma Micheletti
  • Florencia. David Leavitt
  • Amor y muerte en Florencia. Sarah Dunant
  • Les Màscares de Florència. Rosa Planas
  • Uffizi, Florencia. Elena Ginanneschi
  • La Encantadora de Florencia. Salman Rushdie
  • Sangre de abril : Florencia y la conspiración contra los Médicis. Lauro Martines
  • La Ciutat del lliri roig : Florència o La il·lustre follia dels Mèdici. Josep Valls
  • Los Médicis : nuestra historia. Lorenzo de Medici
  • Guies

  • Florencia y Toscana. Jim Jepson
  • Florencia y Toscana
  • Florencia y Toscana
  • Toscana : Florencia, Pisa, Siena : Lucca, San Gimignano, Volterra…
  • Música

  • Cieli di Toscana. Andrea Bocelli
  • Tosca. Giacomo Puccini
  • Cinema

  • Bajo el sol de la Toscana
  • Florencia
  • Belleza robada
  • Paisatge de la Toscana

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 Comentaris fins ara

    1. Anònim dilluns 16 d'agost de 2010 - 15:53 h

      I quines passejades precioses que hem tingut pels carrers renaixentistes per on havien passejat: Petrarca, Dante Alighieri, Brunelleschi, Arnoldo di Cambio, Cellini, Michelangelo i, tants altres que no recordo,i que varen donar l’empenta a Europa,per que comencés a treure’s la bena dels ulls, per donar el valor a l’home que,fins aleshores només el tenia, el Déu inventat per les quadrilles vaticanes.
      Es redescobreix la bellesa del cos humá. Descoberta pels clàssics grecs i romans i, amagada, per tants segles d’obscurantisme.
      Sants torturats, eremites esquinçats i santes amb cara de panot, havian substituït, la bella iconografia pagana! Allà, a Firenze, es va girar la truita!
      Absolutament imprescindible pels amants de l’art!

    2. Xavi Gil dilluns 16 d'agost de 2010 - 14:22 h

      Moltes gràcies per aquests viatges tan ben programats .Intento estudiar italià i la veritat que em vènen ganes de viatjar-hi ,

    3. Carles diumenge 1 d'agost de 2010 - 21:44 h

      Enhorabona per poder donar aquesta informació amb uns ingredients perfectament conjuntats: text, imatges, vídeos, planells…Ah! I gràcies per fer-me recordar el meravellós viatge que faig fer per aquests indrets de somni.

    Deixa un comentari