Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Las flores no sangran. Alexis Ravelo

Alexis Ravelo - Las flores no sangranAlexis Ravelo Betancor, nascut a Las Palmas de Gran Canària l’any 1971,és un escriptor especialment destacat en el camp de la novel·la negra, el conte i el microrelat.

De procedència humil, va treballar com a cambrer en la seva adolescència i joventut. La seva formació és autodidacta. Va iniciar estudis de Filosofia a la Universitat Espanyola a Distància. Va ser alumne en tallers de narrativa impartits per Mario Merlino, Augusto Monterroso i Alfredo Bryce Echenique. Ha estat cofundador de la revista literària La Placita de las letras i cocreador de l’espai de divulgació cultural Matasombras, a Las Palmas de Gran Canària.

Autor d’espectacles teatrals i guions per a programes infantils de televisió, el 2006 va entrar a formar part de l’Asociación Canaria de Escritores, que va abandonar a finals de 2008. Imparteix tallers literaris en diversos fòrums, com La máquina del cuento, Factoría de Ficciones i Vidas cruzadas.

L’any 2000 va publicar el seu primer llibre de relats, Segundas personas (Premi Poeta Domingo Velázquez, 1999). A partir de llavors, es dedica durant sis anys a escriure teatre i publicitat, encara que durant aquest temps relats i articles seus apareixen tant en revistes, diaris, volums col·lectius i antologies.

El silenci editorial es trenca el 2006, any de publicació de Ceremonias de interior, llibre de relats fantàstics, i la seva primera novel·la, Tres funerales por Eladio Monroy, una novel·la negra ambientada a Las Palmas de Gran Canària, la seva ciutat natal, i protagonitzada per un ex mariner buscavides, cínic i violent, el primer títol d’una sèrie que va prosseguir amb Sólo los muertos i Los tipos duros no leen poesía.

L’obra va obtenir una bona acollida. No obstant això, Ravelo continua explotant altres filons, com el conte i el microrelat, Algunos textículos (2007); el llibre infantil, La princesa cautiva i Historia del bufón Alegre Contador; i la novel·la juvenil, Los perros de agosto.

A Las flores no sangran, l’autor desenvolupa la seva novel·la novament en la meravellosa illa de Gran Canària. Allà, entre sol, sorra i mar, disposa a mafiosos i lladregots per desenvolupar una història en la qual tot pot passar. Aquesta vegada es tracta d’un segrest exprés, el de la filla d’Isidro Padrón, un capitost grancanari que ha amassat la seva gran fortuna blanquejant diners amb què ha armat una xarxa d’empreses que sosté un imperi corrupte però oficialment legal malgrat que estigui podrit en les seves entranyes.

Més informació sobrePrimeres pagines las flores no sangran

Lola, el Marqués, el Salvaje i el Flipado pensen en donar-li un pal gros a l’empresari, un dels homes més poderosos de l’illa.

Si algú decidís crear una llista de crims idiotes, un segrest exprés en una illa només figuraria després d’un atracament a una comissaria o a un banc de peixos, per aquest motiu constitueix sens dubte la malifeta més absurda del món. Sona a pla suïcida, però els quatre protagonistes semblen tenir-ho tot lligat i ben lligat. El que tots ignoren és que en només quatre hores cap d’ells serà com és ara perquè hauran obert la porta de l’infern.

Una de les millors coses de llegir a Alexis Ravelo és que els seus personatges, tots ells, són humans, són persones, amb emocions contradictòries, amb pors i alegries, amb tot el pack.

En aquest llibre surten corrupcions i tripijocs que no han sortit explícitament als diaris, però a hores d’ara la majoria ens imaginem per on van els trets. Ravelo només construeix una narració amb tot això i li dóna sentit i ho fa encara més real i veritable.

Després de la declaració de guerra, Alexis Ravelo enfronta a aquests buscavides amb altres delinqüents. I apareix un tal Raúl Silva, àlies Belmondo, que és un argentí al qual no t’agradaria trobar-te quan està treballant.

És en el tram final el moment en què el relat es torna fosc i despietadament violent. Una orgia de sang que desencadena la peculiar forma de fer justícia que tenen aquestes dues formes de fer delinqüència.

Llibres

  • La estrategia del pequinés.
  • Las flores no sangran.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari