Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Biblioviatges: Tòquio

Vista de Tòquio

TòquioEl 1457 el shogun Ōta Dōkan va construir el Castell d’Edo, que va donar nom a l’àrea que rodejava al castell. Edo esdevingué centre polític del Japó el 1603, quan Tokugawa Ieyasu va establir el seu govern feudal. Unes dècades més tard, Edo s’havia convertit en una de les ciutats més poblades del món. Amb la Restauració Meiji del 1868, l’emperador es va mudar de Kioto al castell Edo, convertint-lo en el Palau Imperial del Japó i va decretar que la ciutat fos la nova capital alhora que li canviava el nom d’Edo per Tòquio (Capital de l’Est). La ciutat va ser devastada per un terratrèmol el 1923 i pels bombardejos el 1945, les dues vegades per renéixer de les cendres.

Un dels elements més emblemàtics de Tòquio és la Tōkyō Tawa, acabada de constuir l’any 1958, que es troba al barri de Minato. La torre mesura 332,6 metres d’altura, 8,6 més que la Torre Eiffel.

En l’actualitat Tòquio és un dels centres urbans més importants del planeta, i la seva regió metropolitana una de les més modernes i atractives del món.

L’àrea coneguda tradicionalment con la ciutat de Tòquio està conformada per 23 Barris Especials (tokubetsu-ku) que amb el temps han anat desenvolupant la seva pròpia personalitat. Per als viatgers, la selecció acostuma a concentrar-se en els més populars:

Ginza és la zona més famosa de compres de luxe i oci de la ciutat, amb nombroses botigues, boutiques, galeries d’art, restaurants, clubs nocturns i cafès.

Barris de TòquioShinjuku és zona d’oficines durant el dia i de marxa nocturna. És el barri dels gratacels, incloent l’espectacular edifici de l’Ajuntament de Tòquio, dues torres bessones obertes als turistes. Es pot pujar al pis 45 per veure la ciutat i la muntanya Fuji en dies clars.

Akihabara, la ciutat de l’electrònica, els videojocs, el manga i l’anime i tot el que l’envolta. Un paradís per als amants de les últimes novetats. També es troben centenars de botigues de còmics i regals amb productes inspirats en còmics japonesos.

Asakusa, un dels districtes més colorits i interessants. És el Tòquio més popular. Es va desenvolupar al voltant del Temple Senso-ji i s’ha convertit en una de les parts més vibrants de la ciutat. Des d’Asakusa, és possible arribar fins al riu Sumidagawa que travessa la ciutat, i fer un creuer fins a desembocar a la badia de Tòquio.

Shibuya és l’epicentre de la moda juvenil japonesa. Centenars de comerços de moda i de tot tipus de gadgets, fan d’aquest barri un basar imprescindible per comprar records “nipons”. A la seva estació es pot veure la famosa estàtua del gos Hachiko, que anava diàriament a esperar el seu amo malgrat que ja havia mort. Molt a prop, al parc Yoyogi solen situar-se els caps de setmana les noies “Harajuku”, famoses per les seves estètiques extremes i impossibles, una de les cares del Japó modern.

Roppongi Hill és una zona amb bars d’ambient, restaurants i clubs nocturns. També ha guanyat renom com a centre cultural gràcies a la presència de diversos museus d’art.

Chiyoda és un districte amb molts atractius. El principal és el Palau Imperial del Japó, també conegut com Koky, que es pot visitar dos dies a l’any (l’aniversari de l’emperador i Any Nou). Els jardins de l’ala est, però, estan oberts al públic. A Chiyoda també hi ha la Dieta del Japó, (Kokkai) l’òrgan màxim de poder estatal. El seu bell edifici va ser construït el 1936.

Amagats darrera els gratacels, trobarem antics santuaris sintoistes. El temple més venerat de Tòquio el trobem a Asakusa. El Senso-ji, fundat l’ any 628 per consagrar una estatueta d’or del Bodhisattva Kannon (la personificació budista de la infinita compassió), que, segons una llegenda, va ser trobada per dos pescadors al riu Sumida. El Kaminarimon (Porta del tro ) és famós per la seva enorme llanterna de paper vermell i estàtues guardianes.

Els temples

Un altre dels temples memorables és el de Meiji, a Shibuya. Construït el 1920, aquest santuari sintoista està dedicat a l’emperador Meiji, que va ser acreditat amb l’obertura del Japó al món exterior.

Segell temple

I no oblideu anar preparats amb minillibretes, ja que en molts temples o llocs turístics hi ha sempre un segell perquè el pogueu estampar com a record..

Segell temple

Tòquio és considerat com el centre cultural del Japó. El Teatre Nacional, l’Orquestra Filharmònica del Japó, són alguns dels millors exemples que la ciutat té per oferir culturalment. Hi ha moltes prestigioses galeries i museus que val la pena visitar: el Museu Nacional d’Art Modern, el Museu d’Art Contemporani, l’Hara Museu o el Watari Museu d’Art Contemporani, L’Exposició de l’Aigua, Keiichi Tanaami…

Tòquio alberga nombroses biblioteques. La més important és la Biblioteca Nacional de la Dieta, “Kokuritsu Kokkai Toshokan”, localitzada al barri de Chiyoda a Tòquio i també amb una altra instal·lació a Kyoto. És la successora de tres col·leccions diferents: la biblioteca de la Cambra dels Pars, la biblioteca de la Cambra de Representants, i la Biblioteca Imperial. Va obrir les seves portes l’any 1948, i amb els seus més de dos milions de llibres, 50.000 títols de revistes i més de 1.500 diaris, reuneix la major col·lecció de textos del país. A més, té la major col lecció de textos en llengües estrangeres al Japó.
Veure mapa de Tòquio

Llibres

  • La tierra pura, Alan Spence
  • Tòquio Blues, Haruki Murakami
  • Estupor i tremolors, Amélie Nothomb
  • Tòquio : tot sol a la gran ciutat, Graham Marks
  • Cien años del cine japonés, Donald Richie
  • El menjar al Japó
  • La cocina japonesa
  • La Cocina japonesa: 200 recetas originales. Ingredientes esenciales, Kimiko Barber
  • Crònica japonesa : per terres del sol ixent a cor obert, Nicolas Bouvier
  • El Espíritu del agua : cuentos tradicionales japoneses
  • Memòries d’una geisha, Arthur Golden
  • El Monasterio de Yokohama, Charles Haquet
  • Pagodes i gratacels : un viatge al Japó, J. N. Santaeulàlia
  • La sirena de los ojos dorados, Michel Girin
  • Guies de viatge

  • Tokio
  • Ciudades del mundo. Tokio
  • Tokio, Kioto
  • Tokio. Lonely Planet
  • Japón
  • Còmic

  • Tokio es mi jardín, guió Benoît Peeters y Frédéric Boilet
  • La Biblia de Dragon Ball, Vicente Ramírez
  • Pel·lícules

  • Japón: memorias de un imperio secreto
  • Japón
  • Los Secretos del sushi
  • La Vida secreta de las geishas
  • Hiroshima, mon amour
  • Antropología del paisaje : climas, culturas y religiones , Tetsuro Watsuji
  • Arte japonés, Tomoko Sato
  • Zatoichi: el samurai ciego
  • Lost in translation
  • Dolls
  • Takeshis
  • Infantil

  • La Flor del cirerer : llegendes japoneses
  • Tap Tàpera i el senyor Tufa al Japó, Lewis York
  • Els amants papallona, Benjamin Lacombe
  • Takao : jo sóc del Japó, Anna Gasol Trullols
  • Contes del Japó
  • Panoràmica del Fuji

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari