Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Els últims bastions: Barcelona i Cardona

Barcelona, capital de Catalunya, va ser la ciutat més afectada per la Guerra de Successió. Va viure els principals fets de la guerra i, al mateix temps, també els més dramàtics, en ser conquerida l’11 de setembre de 1714 per l’exèrcit borbònic.

Façana litoral amb el castell de Montjuic

El 22 d’agost de 1705, després d’haver-se signat el Pacte de Gènova entre britànics i catalans, va desembarcar a Barcelona una gran flota de l’exèrcit aliat sota el comandament de Lord Peterborough i Georg von Hessen-Darmstadt.

Barcelona assetjada pels austricistes el 1705Inicialment, les autoritats de la ciutat es van posar al servei de Felip V i van formar la milícia urbana anomenada la Coronela per protegir la ciutat de l’atac austriacista; però, el setembre de 1705, l’exèrcit aliat, amb l’ajut d’un miler de vigatans, va derrotar l’exèrcit borbònic a la batalla de Montjuïc i, des d’allà, va bombardejar la ciutat.

Assetjada Barcelona per les tropes aliades, el virrei de Catalunya, Fernández de Velasco, va capitular el dia 9 d’octubre.

Al principi d’abril del 1706, un nombrós exèrcit borbònic, format per més de 20.000 soldats i encapçalat pel mateix Felip de Borbó i els comtes de Tolosa i de Tessé, es va establir a Sarrià per preparar un atac a Barcelona. La ciutat comptava amb prop de 10.000 homes per a la seva defensa, entre la Coronela, el regiment de les Reials Guàrdies Catalanes, els voluntaris i els soldats britànics, alemanys i holandesos.

bcn_1706El 19 d’abril els borbònics van atacar la fortalesa de Montjuïc, des d’on bombardejaren la ciutat de Barcelona. Vuit dies més tard, una gran flota britànica a les ordres de l’almirall John Leake va aconseguir desembarcar a Barcelona, fet que va provocar la retirada ràpida i desordenada de l’exèrcit borbònic que assetjava la ciutat. Felip V va anar cap a França, travessant la frontera per Navarra, per tornar a la cort madrilenya.

Carles IIIBarcelona va ser la cort del rei Carles III fins al maig del 1711, moment en què va ser nomenat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, després de la mort del seu germà, l’emperador Josep I. La reina, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, es va quedar a Barcelona com a governadora, fins que l’1 de març de 1713 va ser embarcada per una flota britànica cap a dominis imperials, juntament amb molts cortesans.

La Catalunya austriacista, reduïda a les dues places fortificades de Barcelona i Cardona, havia d’optar entre rendir-se o continuar la lluita en defensa pròpia.

Felip VA mitjan 1713 la Junta de Braços de les Corts sense el rei van ser convocades per prendre una decisió al respecte. Encara que els braços militar i eclesiàstic i els diputats de la Generalitat, davant la desproporció existent entre les forces catalanes ja sense el suport de les tropes de la Gran Aliança, i les de Felip V, s’inclinessin per l’acceptació del rei Borbó, el braç popular va decidir la votació a favor de la resistència. Davant aquesta decisió, la Generalitat, un cop més, va fer una crida a la defensa de la ciutat.

El duc de Pòpuli, comandant general dels exèrcits borbònics, preparava l’ofensiva final contra Catalunya amb un exèrcit francoespanyol format per uns 25.000 soldats i concentrat a les fronteres d’Aragó i de València.

El setge va ser iniciat pel duc de Pòpuli. El general Antoni de Villarroel va ser posat al capdavant de les tropes catalanes. Catalunya veia en Felip V la instauració definitiva de l’absolutisme i del centralisme a tots els territoris sotmesos. Els testimonis planol ciutat barcelonacontemporanis contemplaven el setge de Barcelona com l’agressió a un poble que havia fet de la llibertat el fonament de les seves institucions. Escriptors de l’època descriuen la defensa de Barcelona com un gest heroic admirat a tot Europa.

En una primera fase, els borbònics van conquerir els convents i masos del voltant de Barcelona, amb la intenció d’anar estrenyent el setge. Al maig del 1714, després d’haver arribat canons francesos de gran calibre, es va iniciar un bombardeig sistemàtic a la ciutat. L’objectiu no van ser les defenses sinó la població civil, les cases i els ciutadans de Barcelona.

bombardeix per via maritima

Una gran flota francesa a les ordres de l’almirall Jean Baptiste du Casse va bombardejar i bloquejar la ciutat per via marítima.

baluard del portal nou copiaEl 6 de juliol, el duc de Berwick va substituir el duc de Pòpuli com a comandant en cap dels exèrcits borbònics.

Amb ell van arribar més reforços francesos. Aleshores assetjaven Barcelona uns 47.000 soldats i uns 40.000 més ocupaven la resta d’un país que, amb prou feines, arribava aleshores al mig milió de persones.

Berwick va decidir penetrar les muralles per la banda del riu Besòs, pels baluards de Santa Clara i del Portal Nou, on actualment trobem el passeig de Lluís Companys, l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella.

baluard de santa claraVa fer bombardejar les muralles i, el 13 d’agost, després d’haver tingut moltes baixes, va ordenar l’atac al baluard de Santa Clara, que, després d’una dura lluita que es va allargar dos dies, va ser controlat pels catalans.

Els borbònics van allargar unes setmanes més els bombardejos. L’eficàcia del bloqueig marítim i la impossibilitat del marquès del Poal de trencar el setge de Barcelona amb les seves tropes, van deixar Barcelona al límit de les seves possibilitats. Les reserves de pólvora es reduïen i l’aliment escassejava.

batalla 11 setembreL’11 de setembre de 1714, després que la Junta de Braços hagués rebutjat una altra oferta de rendició per part del duc de Berwick, va començar l’assalt general de les tropes borbòniques, que van penetrar a la ciutat per la Bretxa Reial, situada entre el baluard de Santa Clara i el del Portal Nou.

L’assalt es va allargar durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d’enfrontament van ser el convent de Sant Agustí, els baluards del Portal Nou i de Sant Pere, i el Palau Reial Nou. Finalment, la majoria dels membres del govern de la ciutat, reunits al baluard de Sant Antoni, van decidir capitular.

Es calcula que durant el setge de Barcelona hi va haver unes 22.000 baixes, unes 7.000 del bàndol català i unes 15.000 del bàndol borbònic. Caigueren sobre la ciutat unes 30.000 bombes, que destrossaren completament una tercera part de la ciutat i en malmeteren força la resta.

Els borbònics van empresonar tots els militars austriacistes més destacats, mentre que els que van poder s’exiliaven a territoris imperials.

Ben aviat es va demolir una part del barri de la Ribera, les restes del qual es poden veure a l’antic mercat del Born. En el seu lloc, al cap de dos anys, s’hi va construir la Ciutadella, una fortificació militar destinada a la vigilància i al control de la ciutat.

setge

Totes les institucions i constitucions barcelonines i catalanes van ser abolides, i la nova administració, militar i castellanitzadora, es va articular a través del Real Decreto de Nueva Planta de 1716.

carsona2Cardona va ser una de les viles catalanes amb més transcendència durant la Guerra de Successió.

El seu castell va esdevenir un dels focus més destacats de la resistència catalana i es va convertir en el darrer baluard de les llibertats de Catalunya, resistint victoriosament nombrosos atacs de les tropes borbòniques.

planol castell cardonaLa seva capitulació es va produir una setmana més tard que la de Barcelona i quan tot el país ja estava controlat per l’exèrcit borbònic.

Hi ha tres fets de la guerra a Cardona que destaquen per la seva magnitud: el setge de Cardona de novembre i desembre del 1711; el setge de l’agost del 1713, i la capitulació del castell, el 18 de setembre del 1714.

L’hivern del 1711, el castell de Cardona, que aleshores era un important baluard controlat per les tropes austriacistes, va resistir un terrible setge davant d’un exèrcit d’uns 25.000 soldats borbònics comandats pel tinent general comte de Muret, a les ordres del duc de Vendôme, mariscal de l’exèrcit borbònic.

Setge de Cardona el 177Els borbònics van entrar a la vila el 17 de novembre i es van apropiar dels queviures que hi van trobar, bombardejant el castell durant 34 dies.

El 18 de desembre es van presentar les tropes austriacistes del general Guido von Starhemberg i Rafael Nebot per tal de trencar el setge del castell. Des d’aquell moment, el baluard de Cardona, amb el coronel Desvalls al capdavant, va resistir a l’ofensiva borbònica fins al final.

Des del castell, l’exèrcit català del marquès del Poal s’anava desplaçant per l’interior de Catalunya atacant les guarnicions borbòniques i els destacaments que es movien per l’interior.

marxaDesprés d’haver resistit el llarg setge del 1711 i un fort atac a la fi de l’agost del 1713, el baluard de Cardona, debilitat de provisions i municions, acabà capitulant el 18 de setembre de 1714, després d’haver-se pactat com una de les quatre condicions imposades en la rendició de Barcelona.

Pels volts del 18 de setembre, se celebra l’Aplec del 18 de Setembre, que commemora els fets històrics succeïts a la vila de Cardona durant la Guerra de Successió amb una representació teatral que reconstrueix amb fidelitat històrica la capitulació del castell, seguit d’una solemne baixada de torxes i altres actes festius i commemoratius.

castell-de-cardona

BONA DIADA!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

3 Comentaris fins ara

  1. Biblioteca Joan Oliva i Milà dilluns 2 de març de 2015 - 12:59 h

    Gràcies per la documentació i per visitar el blog. Salutacions.

  2. Andreu dilluns 2 de març de 2015 - 3:34 h

    Aquest gravat si que s’ajusta a l’arribada de la Flota anglesa portant l’Arxiduc Carles a Barcelona el 1705.

    https://www.pinterest.com/pin/557320522612851230/

    O bé l’arribada de la mateixa flota amb reforços per aixecà el setge de 1706:

    http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d0/Alliberament_de_Barcelona_1706.jpg

  3. Andreu dilluns 2 de març de 2015 - 2:43 h

    La tercera foto (Desembarcament de la flota britànica) és incorrecta, donat que és de gairebé un segle i mig posterior, a més de la bandera espanyola que surt … que tampoc no existia el 1714.
    Es hi recomano cercar un altre gravat de l’època que sigui més adient

Deixa un comentari