Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La ressistència a Tarragona

Com la resta de ciutats importants de Catalunya, Tarragona va jurar obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria l’any 1705.

Vista de Tarragona

Les tropes britàniques, seguint els compromisos del Pacte de Gènova, van desembarcar al port de Tarragona l’any 1705 i van ocupar militarment la ciutat, ajudats des de l’interior per les tropes austriacistes del coronel Joan Nebot.

Muralla de TarragonaEl 17 d’octubre de 1706, quan l’arxiduc Carles va visitar la ciutat, aquesta li manifestà clarament la seva posició.

La guarnició militar austriacista estava formada bàsicament per tropes britàniques, que durant la seva estada van reforçar les antigues muralles romanes per tal d’adaptar les defenses a la nova artilleria, van rehabilitar les fortificacions i van reformar el port.

La crueltat de les tropes borbòniques que van derrotar els aliats a Lleida el novembre del 1707 va provocar un moviment migratori de refugiats de les terres de Ponent cap a la Conca i el Camp de Tarragona.

Plànol de la ciutat de Tarragona el 1713La ciutat de Tarragona va ser una de les darreres ciutats catalanes que resistí a l’ocupació borbònica. El marquès de Lede, general dels exèrcits borbònics, va aconseguir-ne la capitulació el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l’ordre d’evacuar la ciutat.
 
Fortí de la ReinaD’altra banda, el general austriacista català Rafael Nebot va reunir uns 1.300 soldats, entre cavalleria, infanteria i miquelets, per intentar evitar el lliurament de la plaça de Tarragona al marquès de Lede, però va ser derrotat a Torredembarra el 16 de juliol de 1713.

Tarragona és una de les ciutats més monumentals de Catalunya, patrimoni de la humanitat pel conjunt arqueològic de l’antiga Tàrraco, la capital de la Hispania Citerior Tarraconensis. El Conjunt Arqueològic de Tarraco l’ha fet ser considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Portal de SAnt AntoniRelacionades directament amb la Guerra de Successió destaquen les muralles defensives, completament remodelades durant els anys 1707-1713 pels soldats britànics i austríacs.

Es va construir la Falsa Braga i es van bastir nous baluards i fortins avançats, alguns dels quals encara perduren, com el fortí de Sant Jordi i el fortí de la Reina, a la zona de la punta del Miracle.

El portal de Sant Antoni, situat al cantó marítim de la muralla, es conserva gairebé intacte i té un caràcter purament defensiu. Actualment és l’única porta original de l’antiga muralla romana que es conserva a Tarragona.

Torredembarra, com la majoria de poblacions costaneres, disposa d’arquitectura militar defensiva.

Castell Torredembarra

El castell de Torredembarra, avui seu de l’ajuntament de la vila, flanquejat per quatre torres dins del recinte emmurallat, n’és un exemple singular, atesa la planta quadrada renaixentista.

MiqueletsLa batalla de Torredembarra va resultar una gran derrota per als austriacistes: 400 presoners i una vuitantena de morts. El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V, va dur a terme una política atroç de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.

Cada 18 de maig, el nucli antic de Torredembarra commemora els fets de la Guerra de Successió amb la recreació del campament militar de la batalla del 1713.

Muralla AltafullaA tocar de Torredembarra trobem Altafulla, vila closa que conserva encara restes de muralles, dues torres circulars i dues portes de l’antic recinte emmurallat.

El seu origen és medieval i es va fundar com a conseqüència de les campanyes dutes a terme per Ramon Berenguer I a la Catalunya Nova. Es desconeix la data exacta de la fundació, encara que en 1059 el castell d’Altafulla apareix ja esmentat en documents.

L’actual Palau Municipal va esdevenir caserna de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió.

L’any 1705, la ciutat de Tortosa havia jurat obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei. Des d’aleshores, la ciutat estava defensada per la Coronela de Tortosa i per una guarnició austriacista d’uns 4.000 soldats a les ordres del comte d’Effern.

Tortosa

Tortosa era una ciutat emmurallada i molt ben protegida, que havia reformat les seves defenses a mitjan del segle XVIII. Després de l’ocupació de Lleida l’octubre de 1707, Tortosa esdevenia el segon objectiu estratègic de l’ofensiva borbònica en terres catalanes.

Tortosa_1642El seu enclavament geogràfic resultava atractiu per als borbònics per la proximitat a la frontera valenciana i pel control que tenia sobre el pas de l’Ebre.

El 9 de juny de 1708 un exèrcit d’uns 25.000 soldats, comandats pel duc d’Orleans i el marquès d’Asfeld, va posar setge a la ciutat. Es van requisar totes les collites i es va tallar tot l’aprovisionament, tant per via terrestre com per via fluvial. El 9 de juliol va començar l’assalt final, que es va produir amb una lluita molt sagnant, on els borbònics van perdre uns 3.500 soldats.

Tortosa va capitular a favor de Felip V i, el dia 15 de juliol, els soldats austriacistes van abandonar la ciutat, llevat dels naturals del país, que van ser durament repressaliats per les autoritats borbòniques.

Castell de la SudaAmb la capitulació de Tortosa es va exigir també el lliurament de la ciutadella d’Ares, amb la qual es completava tota la conquesta del Regne de València per part dels borbònics.

La ciutat es va convertir en la base d’operacions d’un poderós exèrcit borbònic que es llançaria a la conquesta de tot Catalunya.

Amb l’ocupació borbònica del juliol de 1708 es va reforçar la ciutat amb la construcció de noves fortificacions. El conjunt més emblemàtic de la ciutat és el del castell de la Suda, on podem trobar actualment el parador de turisme.

MiravetMiravet va donar l’obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria el setembre de 1705, després de presentar-se davant de la plaça el coronel Joan Nebot amb el seu exèrcit. El castell es va mantenir sota l’obediència austriacista fins a l’any 1707, quan va ser ocupat per les tropes borbòniques, durant l’ofensiva dirigida pel duc d’Orleans, que van malmetre força les edificacions del castell.

Posteriorment, a principis de l’any 1709, el castell va tornar a l’obediència austriacista fins que el 28 de febrer de 1711 una divisió d’uns 3.000 soldats valons de l’exèrcit borbònic se n’apoderava definitivament, deixant la plaça de Miravet en control de Felip V.

El castell de Miravet, alçat damunt d’un turó a la riba dreta del riu Ebre, té una llarga història com a fortalesa estratègica de la Catalunya meridional.

Els seus orígens es remunten al segle IX com a castell andalusí. Al segle XII el castell va ser conquerit pels cristians i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, el va donar als templers. A principis del segle XIV, després de ser assetjats per les tropes del comte-rei Jaume II el Just, el castell va passar als hospitalers, que el van mantenir com a domini fins a l’any 1835.

castell miravet

A partir del segle XVII, el castell es va adequar a les innovacions militars del moment. Durant la Guerra dels Segadors, el castell va ser preparat per als usos de l’artilleria, que van permetre convertir la fortalesa en un punt estratègic durant la Guerra de Successió.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari