Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La Guerra de Successió a Ponent

La Guerra de Successió començà a Catalunya l’any 1705, quan es produí l’aixecament militar dels austriacistes catalans, arrossegant Catalunya cap a la guerra.

El triomf borbònic a la batalla d’Almansa, el 25 d’abril del 1707, va permetre la conquesta de València i d’Aragó, la supressió dels seus furs i l’inici de la invasió de Catalunya.

batalla almansa

L’ocupació borbònica va començar el setembre del 1707 per Lleida, la ciutat més important de l’oest de Catalunya. La ciutat caigué en mans borbòniques l’11 de novembre de 1707.

Lleida quedaria militaritzada per convertir-se en una plaça estratègica que permetia controlar tota la regió de ponent.

Castell de la SudaLa conquesta de Lleida, va suposar per als borbònics la possessió de les planes agrícoles imprescindibles per a la logística dels exèrcits aquarterats tant al Castell del Rei, com a la Seu Vella, l’antiga catedral de Lleida transformada en caserna militar, que més tard atacarien la resta del país i la seva resistent capital, Barcelona.

El castell de la Suda o castell del Rei, d’origen andalusí, va tenir un destacat protagonisme durant la Guerra de Successió, atès quea l’interior hi havia la guarnició austriacista, juntament amb part de la població refugiada, que va resistir durant dos mesos el setge borbònic.

La mancança d’aigua i els intensos bombardejos van fer que el castell acabés capitulant el novembre del 1707.

seu vellaAl costat de la Suda, la Seu Vella de Lleida, l’antiga catedral, un altre dels elements patrimonials de la Guerra de Successió a la ciutat.

La Seu Vella s’alça sobre un turó que porta el seu nom, des del qual s’albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l’horta de Lleida.

A mitjan segle xviii es va construir una nova catedral a Lleida, la Seu Nova, consagrada l’any 1781. Aquesta, d’estil barroc i amb grans tendències classicistes,va substituir definitivament la Seu Vella com a catedral de Lleida.

L’any 1706 la ciutat de Balaguer es va posar sota l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria. A començaments de maig del 1710, Felip V va sortir de Madrid amb l’objectiu de conquerir–la.

balaguer

Aleshores, Balaguer era una plaça forta ben protegida per l’artilleria i defensaza per una guarnició força nombrosa. Qualsevol intent de setge es preveia llarg i havia de donar temps als aliats per rebre reforços. Les tropes borbòniques es van trobar amb el gran cabal del riu Segre, provocat pel desglaç de les muntanyes i les pluges, que dificultava molt la conquesta de la ciutat.

Un dels dos ponts que construïen els borbònics va ser destruït pel corrent d’aigua, i la seva situació va esdevenir tant precària que es van retirar.

La capitulació de Balaguer a favor de les tropes borbòniques hauria d’esperar encara un any.

Santa Maria dAlmenar2Molt a prop, a Almenar es va produir una de les batalles més importants de Catalunya durant la Guerra de Successió. La batalla va tenir lloc el 27 de juliol de 1710, just després que l’exèrcit borbònic es retirés de l’intent de setge a Balaguer.

Amb els borbònics en retirada cap a Lleida, els austriacistes van fer una marxa forçada nocturna i van creuar el riu Noguera Ribagorçana per més anticipar–se al pas de l’exèrcit borbònic. Van ocupar la població i hi van establir una bateria de canons per tal d’evitar el pas dels borbònics.

Des de la plaça de l’església de Santa Maria d’Almenar, pot observar-se bastant bé el camp de batalla de l’enfrontament entre els dos grans exèrcits el 27 de juliol de 1710. Des del mirador situat a la plaça es veu el panorama ofert pel riu Noguera Ribagorçana, així com la considerable altura de l’altiplà de Fenollet, a l’oest del poble, indrets protagonistes de la batalla.

cerveraPer la seva part, Cervera tenia motius per estar agraïda a Felip V, ja que el març del 1702 el monarca havia atorgat a la vila el títol de ciutat, això sí després de pagar una suma important de diners.

Iniciada la guerra, però, al setembre del 1705, Cervera va proclamar l’obediència a Carles d’Àustria. Començaria així un període molt difícil per a la ciutat pel fet de trobar-se durant set anys en plena frontera dels dos exèrcits.

universitat cerveraAl final del mes de juliol del 1712, bona part de la població va abandonar la ciutat a causa de la inseguretat. En tornar a Cervera, a mitjan 1713, els ciutadans, amb la població pràcticament arruïnada, van decidir enviar dos síndics a Madrid per tal d’obtenir bones concessions reials per a la ciutat, com la construcció d’una universitat. Felip V va acceptar i a més va decidir recompensar la ciutat per la seva suposada fidelitat durant el conflicte, i va decidir transferir tots els estudis universitaris del Principat de Catalunya a la ciutat de Cervera.

Amb la creació d’aquesta universitat se substituïen les cinc universitats que existien al Principat abans de la Guerra de Successió: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic, considerades com un focus de resistència antiborbònica.

castellciutat

El Tractat dels Pirineus de 1659, que va segregar els territoris catalans del nord dels Pirineus de la resta del Principat de Catalunya, havia deixat la frontera pirinenca oberta a possibles incursions franceses i la fortalesa de Castellciutat, avui dins del municipi de la Seu d’Urgell, va tenir una funció estratègica clau per barrar el pas dels exèrcits francesos cap a l’interior de Catalunya, posant a prova les defenses austriacistes a la zona fronterera pirinenca.

El baluard era governat per un dels herois principals del conflicte a Catalunya, el general Josep Moragues. L’any 1710 les tropes catalanes defensaven aferrissadament la fortalesa davant dels atacs d’un cos considerable de l’exèrcit francès. La manca de queviures i municions, però, va fer que el 28 de setembre de 1713 Moragues hagués d’acceptar la capitulació de la fortalesa davant del setge del general borbònic Feliciano Bracamonte.

torre solsonaEl castell de Castellciutat és la gran fortalesa catalana de l’alta vall del Segre. Es troba situat sobre puig d’Urgell, lloc d’un gran valor estratègic. Des del castell es domina la ciutat de la Seu d’Urgell i un dels accessos fronterers més importants.

Al començament del segle XVIII, al sud de Castellciutat es va bastir la Ciutadella, ampliant l’anomenada Torre Blanca. És una fortalesa en forma de dos migs baluards, amb els costats flanquejats per una torre hexagonal. A la mateixa època es va fer també la Torre de Solsona, una altra fortificació perifèrica per protegir les defenses de migdia.

Altres restes arquitectòniques que exemplifiquen la funció militar del recinte són els grans fragments de muralla i els cinc baluards, refets l’any 1751.

A 20 km a l’est de la Seu d’Urgell trobem el municipi d’Aristot, que conserva encara les ruïnes de l’antic castell medieval. Va tenir un paper destacat durant la Guerra de Successió, quan el 20 d’octubre de 1708 els miquelets i fusellers catalans van vèncer les tropes borbòniques que es disposaven a conquerir-lo.

El castell d’Aristot, governat també pel general Moragues, va capitular davant de les tropes borbòniques el mateix dia que el de Castellciutat, del qual depenia.

solsonaVolem acabar aquest recorregut pels escenaris més importants de la província de Lleida, a la ciutat de Solsona. Tot i que no va ser escenari de fets rellevants de la Guerra de Successió, sí que va participar-hi col·lateralment.

Solsona va jurar obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria la tardor de l’any 1705 i va lluitar per la causa austriacista fins al 1713. Una de les conseqüències de la victòria borbònica fou la pèrdua de la Universitat Literària, creada l’any 1620 i ubicada al Palau Llobera. Va ser tancada l’any 1717, en el mateix moment que es creava la Universitat de Cervera.

Des de Solsona va sortir bona part de la tropa borbònica que va assetjar el castell de Cardona.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari