Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Adéu a Ana María Matute, la literatura una mica més orfe

Ana María Matute, ha mort avui als 88 anys. Era Premi Cervantes i Nacional de les Lletres, va guanyar el Planeta i el Nadal i va escriure obres tan recordades com Los hijos muertos i Olvidado Rey Gudú, però era sobretot una gran fabuladora i una escriptora d’imaginació desbordant.

Ana maria matuteConsiderada com una de les més grans figures de la literatura espanyola de postguerra, Ana María Matute Ausejo va néixer el 26 de juliol de 1925 a Barcelona (Espanya), filla de mare castellana i pare català. Amb 17 anys va escriure la seva primera novel·la Pequeño teatro, que no va publicar fins a onze anys després i amb la qual va obtenir el Premi Planeta el 1954, encara que abans havia arribat Los Abel, finalista del Nadal el 1947.

Matute 3El 1952 va guanyar el Premi Cafè Gijón per Fiesta al noroeste, guardó al qual van seguir els Premis Nacional de Literatura Miguel de Cervantes i de la Crítica per Los hijos muertos en 1959, mateix any en què va aconseguir el Premi Nadal per Primera memoria. Era el primer títol d’una trilogia titulada Los mercaderes i que continuaria amb Los soldados lloran de noche (1963) i La trampa (1969).

Va ser una època marcada pels problemes familiars. El 1952 es va casar amb l’escriptor Eugenio de Goicoechea, amb qui tindria dos anys després al seu únic fill Juan Pablo, però la separació arribaria aviat, el 1963, un moment en què el divorci era una cosa impensable i la custòdia s’atorgava d’ manera generalitzada al pare. Durant dos anys, l’escriptora només podia veure al seu fill els dissabte i va aconseguir recuperar la custòdia quan el nen tenia 10 anys.

Després de superar aquest tràngol, Matute va viatjar als Estats Units, i durant el curs 1965-1966 va ser lectora a la Universitat d’Indiana, labor que també va exercir a Oklahoma. A la Universitat de Boston va instituir la Col·lecció Ana María Matute, a la qual va cedir els seus manuscrits i altres documents.

matute2 A la seva trajectòria d’èxits va sumar el 1965 el Premi Nacional de Literatura Infantil Lazarillo per El polizón de Ulises i, en 1969, el Fastenrath de l’Acadèmia de la Llengua amb Los soldados lloran de noche. A la dècada dels vuitanta va ser distingida amb el Premi Nacional de Literatura Infantil per Sólo un pie descalzo (1984). Després va transcórrer un llarg període de silenci motivat per una depressió.

Olvidado Rey Gudú, que es va convertir en una de les seves obres de més èxit, va tornar a l’escriptora a la merescuda actualitat literària després de vint anys de silenci. Va guanyar el Premi de RNE Ojo Crítico Especial per aquesta novel·la que, al costat de La torre vigía (1971) i Aranmanoth (2000) componen la seva trilogia medieval.

El 1996 va ser elegida membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua per ocupar la butaca “K” (vacant de Carmen Conde) i va ingressar en aquesta institució dos anys després amb el discurs En el bosque. El 2002 van veure la llum els seus Cuentos de infancia, un recull de nou contes i il·lustracions que Ana María Matute va escriure quan tenia entre cinc i catorze anys. I el 2003 i 2005, va reeditar el “Llibre de jocs per als nens dels altres” i la seva trilogia medieval, respectivament.

MaTUTE 4El febrer de 2008, Matute va finalitzar la que va ser la seva última novel·la, Paraíso inhabitado. I el 2010 va rebre el guardó culminant de la seva carrera, el Premi Miguel de Cervantes. El va merèixer, segons va afirmar el jurat, per una obra extensa i fecunda que es mou entre el realisme i la projecció al fantàstic i per posseir “un món i un llenguatge propis”.

Tres anys després anunciava que, tot i els vertígens que patia, tenia un llibre a mig fer, que es titularia Demonios familiares. Mai no va voler explicar d’aquesta novel·la perquè “és com obrir un perfum abans d’hora”. Només va avançar la primera frase amb què arrencava aquesta obra: “Algunes nits coronel sentia plorar a un nen en la foscor”. I també una pista: a la casa on viu aquest coronel, el seu personatge, no viuen nens des de fa molt de temps…

A Ana María Matute la mort l’ha sorprès just quan acabava d’entregar la seva nova novel·la, que apareixerà el proper mes de setembre.

Ana Maria Matute a la Biblioteca matute5

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari