Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2019

Disponibilitat. Carles Morell – Camille.Bernat Nadal – Svalbard. Joan Josep Barceló – Instant. Wislawa Szymborska

IMG_20190125_152202Aquesta vegada us oferim una entrada de poesia. Sí, sí… ho llegiu bé: POESIA. Tres homes i una dona. Ells de les nostres contrades, ella, de lluny, de Polònia.
 
Tots quatre amb premis:
 

  • Carles Morell amb Disponibilitat. XXII Premi de Poesia Màrius Torres, 2017
  • Bernat Nadal amb Camille. XIV Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2017
  • Joan Josep Barceló i Bauçà amb Svalbard. Premi Miquel Bauçà, 2018
  • Wislawa Szymborska, Premi Nobel de literatura de l’any 1996, amb la traducció d’Instant per Joanna Bielak, XIV Premi “Jordi Domènech de Traducció de Poesia”
  •  
    Us fem cinc cèntims de qui són.
     
    Carles MorellCarles Morell és un joveníssim poeta bagenc que escriu des de ben jove. Ha publicat, entre d’altres, els poemaris: Els vapors que maten, 2014; Escola de cecs, 2015; Canyes, llumins, 2018
     
    Us deixem amb un fragment d’un dels poemes que conté Disponibilitat, de l’any 2017. Abans, però, us transcrivim unes nostes del mateix autor: ‘El llibre, en el seu conjunt, és més aviat d’un balu que és ben suau però que té presència. Mentre l’escrivia vaig aparendre a respirar. També vaig aprendre a escoltar música. A viure en el continu que conté. Sense distraccions. Del principi a la fi.’

    Paisatge de repeticions

    Un dia trist i vinyolià,
    de beguda calenta.
    Les suites de Bach. I Pau Casals.
    Els ulls tancats, el llit obert.
    Paisatge de repeticions: mai el mateix,
    sempre tot nou; una cadència que s’oblida.

    L’harmonia em destensa.
    El text va cap avall
    i em surt del cos
    un fil de pensament. (…)

     
     
    Bernat NadalBernat Nadal és manacorí. Ha conreat diferents gèneres, però és a l’any 1971 quan es coneix com a poeta. Ha viscut sempre a Manacor on ha col·laborat a la premsa amb articles literaris i d’opinió.
     
    El poemari que us presentem Camille és un homenatge a Camille Claudel, deixebla, musa i amant d’August Rodin, una escultora extraordinària i una dona d’una gran personalitat. Quan ell la va abandonar, ella va patir una crisi i la seva família la va internar en institucions mentals on hi va morir. A l’epíleg, Laura Borràs diu: ‘ (…) De guanys, i no de pèrdues, n’és ple a vessar aquest poemari on Bernat Nadal se’ns revela alhora com un ventríloc i un transvestit de les grans veus literàries que ell emparella amb Camille per paliar la seva solitud i desconso, post mortem. (…)’
     
    Us deixem amb el poema:

    3

    El temps és fugisser i no té pietat.
    Solament l’escriptura donarà testimoni
    de minúscules gestes que van ser delitoses:
    uns batecs desfermats, uns llavis que anuncien
    avalots dins el cor, evocar aquella mà
    que amb un frec enrampava, o un esguard que supura
    la dolçor més remota… Detalls imperceptibles
    que amb l’edat són la clau per copsar l’univers. (…)

     
     
    Joan Josep Barceló Joan Josep Barceló i Bauçà és de Palma de Mallorca i ha escrit i publicat en català i en italià. Ha estat un autor revelació de l’any 2018.
    Damià Rotger a l’epíleg diu: ‘ (…) Els poemes de Svalbard són sublims en el més ampli sentit, ho abracen tot: allò palpable i matèric, sense renunciar a l’immaterial, la mística, l’extra-realitat que se’ns escola pels dits encetats de la lògica. Podem entendre aspectes d’allò real atenent només als seus components materials, però convé no oblidar que tot el que existeix expressa una poètica prèvia i una execució de l’emocional de la poètica. (…)’
     
    Una petita mostra amb el poema:
     

    + 0.5. SACRIFICI

    ens mira com si tingués
    enveja, només vol romandre en la letargia.
    ella, no pot arribar
    a la flor de l’edat.
    l’aflicció que li batega en el pit,
    li ha llepat els mugrons amb una boca lasciva,
    l’elogi d’eros l’ha fet embogir
    com una fera salvatge.

     
     
    I per últim, els poemes d’Instant de Wislawa Szymborska traduïts al català per Joanna Bielak.

    wislawa-szymborska-300x202

    Szymborska va deixar un llegat únic que ens permet veure les regles del món des d’una perspectiva quotidiana mentre les coses senzilles i mundanes adquireixen una dimensió interestel·lar. Va escriure aquest volum de poesia sis anys després de rebre el Premi Nobel.
    Hi trobem el silenci de les plantes, l’atemptat de l’11 de setembre, els refugiats, el primer amor…
    En aquesta edició podeu trobar els poemes escrits en polonès i al costat la traducció.
     
    Us en presentem el fragment d’un.

    NÚVOLS

    Per descriure els núvols
    hauria d’anar amb presses,
    en menys d’un instant deixen de ser
    aquests, es converteixen en altres.

    La seva particularitat
    és no perpetir mai la forma,
    tonalitat, disposició o posa.

    En no tenir cap càrrega de la memòria,
    s’eleven sense afany per sobre dels fets.

    (…)

     
    Desitgem que la lectura d’aquests autors us agradi!
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La nena que va salvar els llibres. Klaus Hagerup i Lisa Aisato

    La nena que va salvar els llibres1 La primera novetat mensual d’aquest any que comencem és el llibre ‘La nena que va salvar els llibres’ de Klaus Hagerup i Lisa Aisato.
     
    L’Anna, la protagonista, és una nena que no es vol fer gran. I què fa per sentir-se feliç? Doncs el que més li agrada és llegir i va a la biblioteca cada dia després de l’escola. Allí, llegeix i llegeix i fa moooolts amics!
    Un dia, però, va conèixer en Milton Berg, el senyor que destruïa els llibres que no agafava ningú.
     
     

    ‘…Si els llibres que no es llegia ningú es destruïen, també desapareixien les
    persones que els habitaven.
    Com una fulla a la tardor.
    Que es marceix.
    Després es descompon i esdevé pols.
    Aleshores se l’enduu el vent. I desapareix per sempre.
    Era espantós pensar-hi.
    L’Anna quasi es va posar a plorar, però llavors es va enrabiar i va dir:
    -Hem de salvar els llibres.’


     
    I quina és la solució? L’Anna té la pensada d’agafar els llibres en préstec, d’aquesta manera s’hauran llegit i no caldrà destruir-los.
     
    I comença a llegir, a llegir, a llegir…i a fer amics, i amics, i amics… Després de quatre setmanes ja no pot continuar, ha fet tants amics i ha llegit tants llibres que no té forces. Però un dia la bibliotecària li ofereix un altre llibre ‘El bosc encantat’, d’un nen que també té por de fer-se gran.
     

    la nena

     

    ‘Aquella nit, l’Anna no va poder agafar el son.
    Continuava pensant en ‘El bosc encantat’
    i en la fantàstica experiència que viuria en Waldemar.
    No sabria què era fins que no hagués llegit el final de la història.
    A mi em passa el mateix, pensava.
    No sé què em passarà demà.
    Resulta que encara no ho he viscut.’


     
    I nosaltres tampoc no us direm res més! Ara us toca a vosaltres, petits, descobrir el què passa… En aquest viatge us acompanyaran unes meravelloses il·lustracions!
     
    Bona lectura!
     
    Un altre dels llibres que aquest autor norueg ha escrit és ‘La biblioteca mágica de Bibbi Bokkens’ i que podeu trobar a la nostra biblioteca. Està destinat a joves.
     
    Lisa Aisato és una jove il·lustradora noruega.
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La forma de la oscuridad. Mirko Zilahy

    ‘A su alrededor, oscuridad.
    Dentro, el vacío.
    La luz muerta, el aire exhausto.
    Enrico permanece de pie, perdido y trastornado en el interior de su sueño. De inmediato, delante de él, intuye una presencia voluminosa, extiende los brazos y se topa con un obstáculo, algo sólido. Es un muro. Viscoso, resbaladizo, pero las manos lo exploran ávidas, lo siguen.
    ¿Dónde se encuentra?’


     
    Collage La forma de la oscuridad La novetat que us presentem aquesta setmana és un nou cas del comissari Enrico Mancini. ‘La forma de la oscuridad‘ de Mirko Zilahy mostra una Roma que està en mans d’un assassí que dona forma a la foscor.
    Forma part d’una trilogia, aquesta és la segona. La tercera ja s’ha editat a Itàlia, però encara no s’ha traduït al castellà.
     
    ‘(…) Y lo vió.
    Lo vio entrar, era él, era su hombre, no podía sivisar su rostro, pero sabía que solo podía ser él. Bajó desde la trampilla y Mancini siguió esa visión mientras se movía, encendía las velas, mordía el pan del que habían caído las migas de las que hablaba Comello y se volvía hacia el rincón donde se encontraba atada Priscilla Grimaldi. (…)’

     
    Els sentiments que provoca la lectura d’aquesta novel·la són indescriptibles: esgarrifances, pell de gallina… I és que amb un llenguatge descriptiu precís, el lector aprecia i visualitza les escenes com si en fos realment el protagonista.

  • I de què va la història?
  • L’assassí assassina i ho fa de manera que modela, dona forma, transfigura a cadascuna de les seves víctimes en una criatura mitològica. Els indicis que deixa no tenen sentit generenegrejom1aparent per a aquells que no estan en condicions d’interpretar-los. Es necessita un expert amb capacitat d’anàlisi de l’escena del crim i així perfilar l’assassí.
    Mentre van apareixen noves obres del qui ja bategen com “El escultor” a diferents llocs de la ciutat: la Caseta de les Òlives de Vila Torlonia, el parc zoològic i la laberíntica xarxa romana de clavegueram, el comissari Enrico Mancini és reclamat.
    Davant seu té el cas més angoixant i letal de la seva vida laboral… i també de la seva vida privada.
     
    Mirko Zilahy és un autor italià, nascut a Roma. Llicenciat en llengua i literatura estrangera. Ha publicat assajos i ha traduït a Bram Stoker i John Boyne. La seva primera novel·la ‘Así es como se mata’ de l’any 2016 va iniciar la descoberta del personatge del comissari Enrico Manzini, amb la qual va rebre molt bones crítiques.
     
    Llibres
     
    El llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    7è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva

    generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres i La Mulassa, organitza el 7è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva.

    A partir de divendres 25 de gener i fins diumenge 17 de febrer de 2019 a la mitjanit (ambdós inclosos), es podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant en l’assumpte Concurs NegrOliva i, en el correu, les dades de participació que s’inclouen en les bases. S’hi podran enviar tants microrelats com es vulgui, però només es podrà optar a un premi final.

    Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura i, alhora, difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar-hi és a partir de 18 anys. Per Sant Jordi 2019, la biblioteca editarà un punt de llibre, que es repartirà entre els usuaris, amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors.

    Bases de participació del Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva 2019

    IMG_6218 Tots tres guanyadors rebran una ruta cultural per a dues persones i, a més a més, també tots tres seran obsequiats amb un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat, La Mulassa i Llorens Llibres, i de l’Editorial Alrevés.

    Enguany, el jurat estarà format per Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa.

    El veredicte es farà públic a partir del dia 7 de març a través del web, el blog i el facebook de la biblioteca.

    Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2018

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un noi anomenat Nadal, Matt Haig

    “No deixis mai de creure en la màgia”

    Els nois i noies del Club de Lectura Llibr@ventures ens vam tornar a trobar el passat dissabte 19 de gener per comentar el llibre que hem estat llegint durant el Nadal. portada_un-noi-anomenat-nadal_chris-mould_201608181418I com no podia ser més encertat, el llibre que hem llegit és Un noi anomenat Nadal, de l’escriptor anglès Matt Haig. Així que entre àpats familiars, caganers, regals i Reis Mags, els llibr@venturers ens hem endinsat en la veritable història del Pare Noel. Sí, sí…com ho sentiu. En aquest llibre hi trobareu les raons que demostren com i per què va aparèixer per primera vegada el Pare Noel. Un llibre ple de cosses impossibles dirigit a tots els nois i noies (i homes i dones) que creiem en la màgia.

    NikolasEl nostre protagonista, en Nikolàs, és un noiet d’onze anys que viu al bell mig de Finlàndia i que és molt i molt pobre. Les seves úniques joguines són un trineu i un ninot de nap que li va fer la seva mare. Potser no té gaires coses materials, però en té un parell de molt més importants: creu en la màgia i hi ha bondat en el seu interior. Petita NooshAquests elements i un viatge ple d’aventures, que el farà travessar tot Finlàndia, seran la clau de tot el que vindrà després. Bé, això, i un bon grapat d’elfs, un ren volador, un ratolí, trolls i follets d’allò més entremaliats.

    No serà gaire fàcil i en Nikolàs haurà de renunciar a bona part del que coneixia fins aleshores, però al final de l’aventura no-res tornarà a ser el mateix. Ni per a en Nikolàs, ni per a cap de nosaltres tampoc…

    Si vols conèixer tu també la història del pare Noel, Un noi anomenat Nadal ha de ser la teva propera lectura.

    Fes clic aquí, si vols llegir-ne un fragment.

    IMG_20190119_173522

    Els llibr@venturers ens acomiadem fins al dia 16 de febrer!

    Llibres

  • Un noi anomenat Nadal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Los crímenes del balneario, Alexandra Marínina

    BANNER-560

    Els clubaires del l’Oliva Negra han encetat l’any comentant Los crímenes del balneario, de l’escriptora Alexandra Marínina. La sessió va tenir lloc el passat dijous 10 de gener.

    Alexandra Marínina, l’autora

    Alexandra Marínina és el pseudònim de Alexeyeva Marina Anatolyevna, una escriptora i novel·lista russa, autora de moltes obres de ficció detectivesca.

    Alexandra MarininaVa néixer el 16 de juny de 1957, a la ciutat de Lviv, Ucraïna. Filla de funcionaris soviètics relacionats amb la justícia -el seu pare va ser cap del Departament Criminal i la seva mare catedràtica de Dret- fins al 1971 va viure a Leningrad, i des del 1971, a Moscou. Es va llicenciar en dret a la Universitat Estatal de Moscou el 1979.

    Va treballar en la famosa Direcció General d’Interior, situada al carrer Petrovka, 38, de Moscou, amb el rang de tinent coronel de la policia. A partir del 1987 es va involucrar en l’anàlisi i la predicció de la delinqüència. Ha escrit més de trenta articles científics, incloent la monografia “La delinqüència i la prevenció del delicte a Moscou”.

    Marínina va començar a escriure el 1991, juntament amb el seu col·lega Aleksander Gorkin, una història de detectius titulada El serafí de sis ales.

    Va renunciar al sistema de milítsia (un terme semiformal per al conjunt de les organitzacions de l’MVD) al febrer de 1998 per esdevenir escriptora a temps complet. Autora de més de trenta novel·les, i amb més de 20 milions d’exemplars venuts en tot el món, Marínina, guardonada en repetides ocasions dins i fora del seu país, és sens dubte l’autora russa contemporània que gaudeix de major popularitat a tot el món.

    LosCrimenes delBalneario_rodonaPer saber-ne més…

    Los crímenes del balneario, el llibre

    Anastasia Kaménskaya, funcionària de la policia criminal de Moscou, li pren la paraula al seu cap quan aquest li ofereix una estada en un balneari de luxe situat a la Ciutat, LosCrimenes delBalnearioun lloc estranyament pròsper, obra del poderós cap de la màfia Eduard Denisov.

    Però el poder absolut d’aquest s’està posant en dubte a causa de certs esdeveniments protagonitzats per uns misteriosos forasters.

    L’assassinat d’un client del balneari posa en problemes a Denisov, qui es queda sense butlla per matar si no és que troba un culpable i el lliura a la policia.

    oliva 300-loguilloPer la seva banda, Kaménskaya es veurà totalment arraconada pels investigadors de la Ciutat, als quals la seva capacitat analítica no els fa cap gràcia. Fins i tot es sentirà menyspreada per la seva única amiga i veïna d’habitació, l’altiva Reguina, una professora de piano entrada en anys que va patir represàlies antisemites en l’era soviètica.

    El mafiós Denisov, però, li ofereix a Anastasia protecció, apetitosos banquets i un pacte…

    Ens acomiadem fins al proper 7 de febrer, per comentar Si no, lo matamos de Rosa Ribas, en una sessió que serà ben especial!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Morir en el intento. Lee Child

    Collage Lee ChildLa novetat d’aquesta setmana de gènere negre és la novel·la ‘Morir en el intento’ de Lee Child.
     
    ‘… cuando ya era agente del FBI y la habían secuestrado en mitad de una calle de Chicago. Y aún seguía con él, dieciocho horas más tarde, después de una noche sin dormir, tumbada sobre paja sucia en un establo para vacas. A aquellas alturas, el modelo no lo reconocería ni el propio Armani.
    Los secuestradores habían vuelto con la furgoneta y la habían aparcado una vez más en el pasillo central del establo. Luego se habían ido y habían cerrado la gran puerta del establo. Holly supuso que habían pasado la noche en la granja. Reacher había dormido en silencio …’

     
     
    Jack Reacher, el protagonista d’aquesta novel·la i de 21 novel·les més escrites per James D. Grant amb el pseudònim de Lee Child, és un policia militar gegantí, generenegrejom1 implacable i amb un optimisme a prova per a enfrontar-se a conspiracions internacionals, venjances personals o casos policials.
     
    Child té una imaginació fèrtil i una responsabilitat que el porta a treballar durament en el pla informatiu de cada títol. Els llibres recorren la vida de Reacher en ziga zaga: salten en l’espai i en el temps. Hi ha nombroses novel·les dins de l’exercit i fora d’ell, ja com a justicier itinerant de les rutes nord-americanes.
     
    ‘Un passeig sense rumb pels carrers de Chicago. Un simple gest d’ajut a una dona amb una crossa. I Jack Reacher es troba amb una pistola que l’apunta l’estómac. Tancat dins una furgoneta amb la misteriosa desconeguda, Reacher no sap el per què del segrest ni on els porten, però del que sí que està segur: haurà de fer ús del seu coratge i astúcia si vol sobreviure.’
     
    Altres llibres del mateix autor que trobareu a les biblioteques de Vilanova:

  • Mala suerte, 2012
  • Personal, 2014
  • Zona peligrosa, 2015
  • Nunca vuelvas atrás, 2016
  • El enemigo, 2017
  • Llibres

  • Morir en el intento, 2018
  •  
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Fungus. El Rei dels Pirineus. Albert Sánchez Piñol

    FungusLa primera novetat mensual que us ofereix la biblioteca Joan Oliva i Milà és l’última novel·la de l’antropòleg, africanista i escriptor barceloní Albert Sánchez Piñol: ‘Fungus. El Rei dels Pirineus’, amb la qual l’autor torna al gènere fantàstic.
     
    És l’any 1888. Lloc: Pirineus occidentals. Trama: En Ric-Ric, un militant anarquista, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Hi coneixerà en Cassina, el cap dels contrabandistes, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals. En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’«Ideal». I potser sí que aconseguirà canviar el món, però no com ell s’esperava.
     
    I què són els menairons? A la mitologia catalana el grup més extens és el dels follets. N’hi de moltes classes i mides: el menairons són els més petits. Aquests éssers habiten al Pirineu i provenen del món subterrani, el de les mines i aquesta és la raó per la qual són tan hàbils en remenar i en esmicolar pedres.
     
    reig bordJosep Mª Fericgla, antropòleg i estudiós dels efectes de les substàncies que alteren el funcionament normal del cervell, afirmava en la seva tesi doctoral, publicada el 1985 amb el títol de El bolet i la gènesi de les cultures, que la creença en aquests follets diminuts s’originava en la ingesta del reig bord o amanita muscaria, aquell bolet amb barret vermell i punts blancs, tòxic i al·lucinogen, típic dels contes.
     
    ‘Sostenia que el consum del reig bord en zones del Pirineu i pre-Pirineu és més estès del que ens pensem i que entre els seus efectes hi ha el de veure i sentir uns llumets hiperactius que vindrien a ser els martinets o menairons.’
     
     
    En una entrevista del Nació digital, l’autor diu que ‘Tots som fungus‘.
     
    L’antropologia, la filosofia i l’humor són la base d’aquesta història, on hi ha la contraposició de les dues grans concepcions filosòfiques del poder: la de Nietzche, on el ‘gran líder’ té capacitats sobrehumanes i la de Marcel Mauss, on el líder no és més que un titella que actua en funció de les demandes de la base social. L’autor està més proper als postulats de Mauss, el qual considera que un fet social comporta sempre dimensions econòmiques, religioses o jurídiques i opina, també, que l’ésser humà en la seva realitat concreta, és a dir, des d’un triple punt de vista: el fisiològic, el psicològic i el sociològic. Albert_Sánchez_Piñol_PICT2506_(cropped)-crop
     
    ‘En el substrat de Fungus, doncs, s’hi troba una reflexió sobre la concepció del poder i busca fer reflexionar sobre els motius que porten la societat a acatar allò que diu un líder. “Com pot ser que algú que propugna l’anarquia i llibertat absoluta acabi comportant-se com un tirà? Per què acceptem els tirans?”, insta el lector a preguntar-se. En aquest sentit, defensa la narrativa com una eina “molt útil” per respondre a aquestes qüestions.
     
    “Tots som fungus”
     
    Malgrat que el volum “no parla del procés”, Sánchez Piñol reconeix que admet paral·lelismes amb l’actualitat: “Agafo personatges fantàstics per parlar de coses que ens són molt tangibles”.
     
    En aquesta línia, defensa que el poble “no és conscient del poder que té”. “Tots som fungus”, proclama. Així, assegura que els bolets protagonistes “tenen molt d’humans” o “els humans tenim molt de fugus” i apel·la a aproximar-se a aquests monstres “com un mirall”. “El monstre t’ho permet veure clar. Jo no parlo del jo, parlo del nosaltres”, ha conclòs’.

     
     
    Llibres
     
    Altres obres d’Albert Sánchez Piñol que trobareu a les biblioteques VNG:

  • Pallassos i monstres, 2000
  • La pell freda, 2006, reedicions 2011 i 2016
  • Pandora al Congo, 2008
  • Tretze tristos tràngols, 2008
  • Victus: Barcelona, 1714, 2012
  • Vae Victus, 2015
  •  
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’escultor de Déu, Vicenç Aguado

    LA TERTÚLIA, L’AUTOR I L’OBRA
    Dimecres 12 de desembre, Vicenç Aguado, L’escultor de Déu

    En aquesta sessió, la darrera de l’any 2018, La Crisàlide també es va vestir de festa per rebre l’escriptor vilanoví Vicenç Aguado, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, autor també de contes infantils –un d’ells inspirat en el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú- i bon usuari de la Biblioteca Joan Oliva, on, segons la nostra directora, Teresa Forcadell, va trobar inspiració per a la novel·la que avui ens ve a comentar.

    portada Escultor de DéuConvidat per la Institució de les Lletres Catalanes, vam celebrar la sessió a la planta baixa de la Biblioteca, per tal d’obrir-la a d’altres lectors i lectores, encara que s’ha de dir que el gruix del públic van seguir sent els membres de la Crisàlide, acompanyats del periodista Jaume Planes, del butlletí La Fura, que estava fent un reportatge sobre els Clubs de Lectura.

    Teresa Forcadell va obrir l’acte, saludant els assistents i fent una amabilíssima presentació d’aquesta cronista. Tot seguit, jo mateixa vaig presentar en Vicenç Aguado, que va ser el guanyador de la primera edició del concurs de Microrelats de gènere negre, el NegrOliva, amb un relat sobre Els escuts de la plaça de la Vila. I, finalment, en Vicenç va agafar la paraula i, amb l’ajut d’un powerpoint, va explicar-nos tot el procés d’elaboració i els apartats principals de la seva primera novel·la, L’escultor de Déu, mentre anava rebent els comentaris i valoracions del públic lector.

    Novel·la de gènere històric, l’autor va voler reivindicar una part singular de la nostra història i de la nostra comarca. Vinculat al poble de Vilosell com a destí de vacances, Aguado va interessar-se per la figura de l’escultor medieval Jordi de Déu, que hi havia viscut, i va estudiar a fons la figura d’aquest artista, responsable de gran part de la realització de les tombes del panteó reial del Monestir de Poblet, erigit a instàncies del rei Pere III el Cerimoniós, i que hostatja les restes de l’antiga dinastia del Casal d’Aragó.

    Li va semblar que la seva vida, tota la seva figura, podia ser perfectament objecte d’una novel·la com la que hem llegit, i on així aconseguia unir dues passions: la investigació històrica i la reivindicació del territori. A mida que avançava en l’estudi d’en Jordi de Déu, l’autor va necessitar acotar el camp literari, i, així mateix, crear alguns personatges nous. D’aquesta manera, el personatge de la muller d’en Jordi, la Cesca, és fruit de la seva imaginació. Només en sabia el nom, Francesca, i va decidir que fos una esclava d’origen, ja que sovint les esclaves rebien el nom dels amos, i la dona d’en Jaume Cascalls, amo i mestre d’en Jordi de Déu, es deia Francesca. Aquesta i altres aportacions personals de l’autor, a part de l’atractiva i documentada presentació de la novel·la, va fer que tots plegats gaudíssim d’una sessió diferent, que ens va deixar moltes ganes de visitar els llocs proposats per Vicenç Aguado, així com de llegir la seva pròxima novel·la que, segons ens va dir, ja té entre mans.

    Vam acomiadar-nos, doncs, fins a la propera sessió, on comentarem Joana E., de Maria Antònia Oliver.

    Entrevista amb l’autor. El punt avui (Lleida, 28/01/2017) David Marín.

    Qui va ser Jordi de Déu?

    Va ser un escultor molt important del gòtic. Vaig conèixer la seva història i em va captivar, fins al punt que n’he acabat fent una novel·la. Va viure a finals del segle XIV i principis del XV. El van capturar a Sicília tropes de Pere el Cerimoniós i el van vendre com a esclau a Barcelona. El va comprar un escultor que treballava a Lleida, Jaume Cascalls, que li va ensenyar l’ofici, fins al punt que es va convertir en un dels escultors més importants del gòtic català, amb treballs a la Seu Vella, al panteó reial de Poblet i a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona.

    I a través d’ell, fa un retrat d’una època.

    El personatge és un esclau estranger que arriba a la Catalunya de finals del segle XIV i això em permetia veure, a través dels seus ulls, la societat d’aquella època, les seves contradiccions. A més, era un moment molt interessant en la història de Catalunya: la guerra amb Castella, el regnat de Pere el Cerimoniós, el naixement de la Generalitat.

    I de Lleida.

    crisalideTambé de Lleida. El que volia era fer un relat sobre el territori. De Sicília, de Lleida, amb la construcció de la Seu Vella; de Poblet, de Barcelona. I tot això a través d’un personatge que va conèixer totes les cares de la nostra societat, des del món més humil i marginal dels esclaus fins a les intrigues dels palaus i les pugnes entre els nobles, les persecucions dels jueus, etc. I tot això a través d’un personatge que va variant al llarg de la novel·la, amb sentiments d’humiliació, de superació, de recerca de la seva llibertat.

    Fins a on arriba la ficció i la realitat, en la novel·la?

    És una trama de novel·la però amb molts elements reals. De fet, algunes de les coses que semblen més inventades van ser reals, com la pròpia experiència del personatge, la seva estada en una presó al castell de l’Espluga de Francolí per uns motius poc clars, però jo hi especulo amb una de les versions, una mort tràgica d’un monjo al monestir de Poblet, entre d’altres.

    Els personatges històrics també hi apareixen novel·lats.

    Hi poso la meva visió personal sobre aquella època, però a partir de fets històrics. El rei Pere el Cerimoniós el dibuixo com una persona obsessiva, molt centrada en els detalls, en tots els àmbits. També en les escultures. Tenia aclaparats els escultors! Era, a més, una època de progrés, en què es va construir molt. Les lluites de poder, la corrupció, les intrigues, van ser reals i les exploro a través d’una trama fictícia.

    S’ha hagut de documentar molt?

    Sí. Fins al punt que la recerca m’ha fet localitzar obres que no estaven documentades, com les que tenia al Vilosell. He parlat amb mestres picapedrers que m’han explicat què significa treballar escultures com ho feien al segle XIV i XV, també amb restauradors de pedra i pintura mural. I suposo que apareix la meva passió pel patrimoni, sobretot el que tenim al conjunt del país. A vegades a la literatura històrica li costa sortir de Barcelona.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El plan 15/33. Shannon Kirk

    ‘El plan 15/33′ de Shannon Kirk és la novetat de gènere negre que us presentem aquesta setmana.
     
     

     
    La mare de la Lisa Yyland, abans de morir en els seus braços, li diu unes paraules: “-Juez Rasper -repite mi madre-. Guarda relación con tu secuestro.”
     
    A partir d’aleshores, el pla 15/33, la venjança que la Lisa està planejant des de fa divuit anys per acabar amb les persones que la van segrestar i van estar a punt d’acabar amb la seva vida, se’n va en orris. Però no està disposada a rendir-se. Collage El plan 15 33
     
    Seguint la pista de les últimes paraules pronunciades per la seva mare en les quals menciona un dels jutges més poderosos de la ciutat, la noia, amb el suport incondicional del Liu i de la Lola juntament amb les seves habilitats mentals, intentarà per tots els mitjans de seguir endavant amb el seu pla, encara que això impliqui convertir-se de nou en una presa i, fins i tot, a arriscar la seva vida.
     
    ‘Noto que el plan está modificándose para añadir una capa adicional. Mi plan lleva dieciocho años tomando forma: es un plan destinado a sacar a la luz a aquellas personas que fueron cruciales para lo que me ocurrió hace dieciocho años. Y ahora tengo la seguridad de que mi madre estuvo fisgoneando, quedó atrapada en mi red, y por ello va a morir.
    (…)
    De nuevo me envuelve una tormenta de sentimientos. No veo nada más que un color blanco, y la garganta y los pulmones me arden a causa de la privación de oxígeno. He de luchar contra mí misma, no puedo caer en espiral. Me concentro en pintar la nube. generenegrejom1 “La nube, la nube es mi ancla.” Acciono todas las palancas emocionales, otra vez. Y otra. Hay un sentimiento que es el más difícil de todos, pero consigo dominarlo haciendo un gran esfuerzo: la culpa. La desactivo. Que mi madre se haya ido es culpa mía. Ya están todos los sentimientos desactivados.
    La deposito en el suelo.
    Cojo su iPhone con un floreo típico de un mago.
    (…)’

     
    Shannon Kirk és advocada i professora de dret. Amb ‘El método 15/33′, la seva primera novel·la i de la qual segueix la que us presentem avui, va guanyar el premi National Indie Excellence a la millor novel·la de suspens de l’any 2015.
     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »