Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2018

Feliç 2019

Any Nou 2019

No hi ha comentaris

T’ho diré cantant. Jordi Folck i Leo Flores

Una de les darreres novetats d’aquest 2018 que us ofereix la biblioteca és aquest llibre musical, musical… ‘T’ho diré cantant’ és un llibre PARLAT, CANTAT I BALLAT, una comèdia musical sobre l’afany de superació i el valaor de l’amistat amb dinou cançons i nou partitures.
 
 

 
 
L’Ilai és el protagonista d’aquesta història que comença quan els seus pares li comuniquen que se separen. Això li provoca una angoixa tan profunda que sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Només quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia, l’Ilai s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom agrada que algú canti a tothora…
 
 

‘(…)
-ILAI… fa dies que volia parlar amb tu, però mai no trobava el moment. Saps que al banc sempre estem enfeinats, que arribo a deshora a casa i que no sempre estic de bon humor. Les paraules, aleshores, tampoc no em surten. Però ara ja no podia deixar passar més temps.
(…)
-Digues, pare -va dir, per ajudar-lo.
Ell va callar. Va ser la mare qui va saltar:
-Parla ja i no hi donis més voltes. Tan home per a algunes coses i tan poc home per a altres. Sembla que tinguis por del teu fill.
(…)
-El que vol dir la teva mare és que ella i el teu pare, jo, hem decidit posar fi a la nostra relació.
(…)’

 

‘Tot escoltant-los, va ser capaç de pronunciar els primers mots set dies després que algú li trenqués el cor i les cordes vocals.’

 
I d’aquesta manera tan musical, l’Ilai pot comunicar-se amb la seva mare, la seva àvia i els seus amics de l’escola.
 

Estimada mare Estimada mare 1

 
Durant el curs, el noi nota com la seva veu va canviant, ésclar!! els nois canvien la veu entre els tretze i catorze anys, encara que ell és una mica més petit! Tenia moltes ganes d’acabar les classes

‘per tornar a la casa del llac de Mikkeli, on els arbres cantaven per a empassar-se la por a les nits, on els llops udolaven i els ocells pescadors sortien de cacera, on el torn de l’avi Hans esperava algú que el fes cantar de nou perquè el fang fred tornés a la vida. Mentre no arribava el desitjat encontre, i dia rere dia la veu de l’Ilai continuava amb la seva metamorfosi…’

 

Partitura

 
 
Contes
 
El llibre a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La química del odio, Carme Chaparro

la quimica del odio_carme chaparroLa periodista Carme Chaparro va debutar, amb molt d’èxit, amb la seva primera novel·la, No soy un monstruo. Amb aquest primer llibre, que va presentar sota pseudònim, va resultar guanyadora del Premio Primavera de Novela 2017.

Amb No soy un monstruo, Carme Chaparro s’endinsava en la novel·la més negra amb una trama de nens desapareguts darrere, protagonitzada per una policia i una periodista. Ana Arén, la inspectora torturada per l’experiència viscuda en aquell primer cas, torna ara a les pàgines de La química del odio, la segona novel·la de l’autora.

logo blog genere negre_AMB LLETRES
Sis mesos després de l’estat de xoc en què la va deixar l’anterior investigació, Ana Arén torna a la feina i passa al departament d’homicidis. Allà, haurà de fer-se càrrec de l’assassinat de la dona més famosa del país. Una habitual de les revistes del cor, la duquesa de Mediona, ha aparegut morta. A continuació, el que sembla un accident en un hospital, acabarà descobrint un nou crim, relacionat amb el primer.

Quan Ana Arén creia que havia deixat enrere el pitjor dels seus malsons, tornarà de nou al límit amb aquesta nova investigació.

la quimica del odio_rodonaPrimeres pàgines.

Carme Chaparro (Barcelona, 1973) fa més de vint anys que treballa a les principals edicions d’informatius nacionals. La seva passió per la lectura l’ha empès, quasi de manera natural, a l’escriptura. Va estrenar-se amb la novel·la No soy un monstruo a la qual ha seguit La química del odio. Tot i que sense cap data prevista, l’autora ja avança que molt probablement hi haurà una tercera entrega protagonitzada per la inspectora Ana Arén.

Llibres

  • La química del odio
  • No soy un monstruo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El talent de Mr. Ripley, Patricia Highsmith

    BANNER-560

    El clàssic de l’autora nord-americana Patricia Highsmith, El talent de Mr. Ripley, ha estat el llibre que han comentat els clublaires de l’Oliva Negra en la darrera sessió. Si voleu saber una miqueta sobre l’autora i el seu famós llibre, aquí us en fem cinc cèntims.

    Patricia Highsmith, l’autora

    Va néixer amb el nom de Mary Patricia Plangman el 19 de gener de 1921 a Fort Worth, Texas. Els seus pares, que es van divorciar cinc mesos abans que naixés, eren artistes comercials, i al seu pare no el va conèixer fins que tenia 12 anys. El 1924 la seva mare es va casar amb Stanley Highsmith, de qui Patricia prendria el cognom.

    La jove Highsmith va mantenir una relació intensa i complicada amb la seva mare i amb el seu padrastre. Segons va explicar la pròpia Patricia Highsmith, la seva mare li va confessar que durant el seu embaràs havia tractat d’avortar bevent aiguarràs. Highsmith mai va superar aquesta relació d’amor i odi, que la va acompanyar durant la resta de la seva vida i que va arribar a convertir en ficció en el conte The Terrapin, en el qual un jove apunyala la seva mare.

    higsmithMalgrat les seves aptituds per a la pintura i l’escultura, la seva vocació per l’escriptura va ser molt primerenca; va ser una voraç lectora, preocupada sobretot per qüestions relacionades amb la culpa, la mentida i el crim, que més endavant serien els temes centrals en la seva obra. Als vuit anys va descobrir el llibre de Karl Menninger La ment humana i va quedar fascinada pels casos que descrivia de pacients afligits per malalties mentals. Les anàlisis d’aquest autor sobre les conductes anormals van influir en la seva percepció dels personatges literaris.

    Va publicar el seu primer conte als 24 anys a la revista Harper’s Bazaar. El 1950 publica la seva primera novel·la, Estranys en un tren, per la qual saltaria a la fama un any després amb l’adaptació al cinema d’Alfred Hitchcock.

    oliva 300-loguilloPerò va ser la creació del personatge de Tom Ripley, ex convicte i assassí bisexual, la que més satisfaccions li va donar en la seva carrera. La seva primera aparició va ser el 1955 a El talent de Mr. Ripley, i el 1960 es va rodar la primera pel·lícula basada en aquesta popular novel·la, amb el títol A ple sol, dirigida pel francès René Clément i protagonitzada per Alain Delon. A partir d’allí es succeirien les seqüeles: La màscara de Ripley (1970), El joc de Ripley (1974), El noi que va seguir a Ripley (1980), entre d’altres.

    Patricia Highsmith va ser una exploradora del sentiment de culpabilitat i dels efectes psicològics del crim sobre els personatges assassins de les seves obres, molt ben caracteritzats, que solen estar prop de la psicopatia i es mouen en la frontera mateixa entre el bé i el mal. Lloada per la crítica com una de les millors escriptores de la seva generació, per la penetració psicològica que aconseguia en els seus personatges i les seves trames complexes i molt elaborades, va aconseguir un reconeixement internacional que va passar al públic.

    Es va traslladar permanentment a Europa en 1963. Va viure a East Anglia (Regne Unit) i a França. Els seus últims anys els va passar en una casa aïllada a Locarno (Suïssa), prop de la frontera amb Itàlia. Allí va morir el 4 de febrer de 1995. Els únics éssers estimats que va deixar en aquest món va ser la seva gata Charlotte i un viver de cargols.

    patricia highsmith_rodonaPer saber-ne més.

    El talent de Mr. Ripley, el llibre

    Tom Ripley és un jove que lluita per una forma de vida a Nova York, sense cap perspectiva, però amb un talent per sobreviure per fer tot allò que se li demana. Ell veu una oportunitat única en ser buscat per Herbert Greenleaf, magnat de la navegació. Desitja que Ripley viatgi fins a Itàlia per convèncer el seu fill Dickie, que està vivint una bohèmia daurada a Itàlia, a tornar als Estats Units i unir-se al negoci familiar. Tom accepta l’encàrrec, i de pas posa terra per mig a possibles problemes policials.

    portadaPoc després de la seva arribada a Itàlia, coneix Greenleaf i la seva amiga Marge Sherwood amb els quals estableix una tèrbola i complexa relació. Amb el pas del temps, Sherwood comença a sospitar de Ripley. Greenleaf també es cansa d’ell, ressentint–se de la seva presència constant i la creixent dependència d’ell. Els sentiments de l’ambiciós Ripley es compliquen pel desig de mantenir l’alt nivell de vida en el qual la convivència amb Greenleaf l’ha acostumat.

    Com una concessió a Ripley, Greenleaf es compromet a viatjar amb ell a San Remo de vacances. Els dos contracten un vaixell petit i Ripley assassina Greenleaf a bord. Llança el cos de Greenleaf en l’aigua, lligat a una àncora, i enfonsa el vaixell.

    Ripley assumeix la identitat de Greenleaf, vivint amb la seva assignació i tenint cura d’enviar notícies a Marge Sherwood per donar–li la impressió que simplement la deixarà. La vida de Ripley es converteix en un joc del gat i el ratolí amb la policia italiana. Però se les arregla per mantenir fora de perill en la seva veritable identitat i traslladar-se a Venècia.

    Ripley s’enfronta successivament a Marge Sherwood, al pare de Greenleaf i un detectiu privat nord-americà. Pensa seriosament en matar Sherwood, però acaba per deixar–ho córrer quan finalment s’adona que la seva història és acceptada.

    Els clubaires de L’Oliva Negra es tornaran a trobar el proper 10 de gener per comentar Los crímenes del balneario de l’escriptora Alexandra Marinina.

    El Club de Lectura l’Oliva Negra us desitja un Bon Nadal!

    IMG_20181213_190258

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Els coloms de la boqueria. Jordi Basté i Marc Artigau

    Collage coloms a la boqueriaJordi Basté i Marc Artigau continuen amb un segon cas per al detectiu barceloní, Albert Martínez.
     
    És aquesta, doncs, la novetat de gènere negre que la biblioteca us ofereix aquesta setmana. Amb ‘Els coloms de la boqueria’, l’Albert Martínez, de vacances a Nova York, rep un missatge: “Han matat una dona a la Boqueria”. Aquest singular detectiu es troba immers en un cas en què l’amistat i la trïció, el talent i l’enveja es combinen fins a desembocar en un final frenètic.
     
    Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena que trasbalsa la ciutat. logo blog genere negre_AMB LLETRES
    El que hauria d’haver estat un dia tranquil enun dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor.
     

    ‘Avui la parada està tancada, ja fa dies que ho està, perquè temo que si algú no hagués pres aquesta sàvia decisió, entre tots hauríem convertit el lloc en una mena de photocall de l’assassinat. És el que ha passat aquestes darreres setmanes a la Rambla. L’hem convertit en un parc temàtic del dolor des de l’atemptat gihadista. La gent passeja mirant aquesta mena de reclinatoris en què hem convertit el lloc, on, suposadament, la fugoneta va enventir un munt de persones,…’

     

     

    ‘Quan va començar a esgarrar-se tot?
    I si avui hi penso, si aquesta nit no puc treure’m del cap la Paula, ara que la seva mort és tan real, ara que el seu cos penja abandonat a la Boqueria, és perquè mai no hauria d’haver fet aquelles proves d’escenografia i vestuari.’

     
    ‘Un home cau’ és la primera novel·la el protagonista de la qual és el detectiu barceloní, Albert Martínez, en la qual resol el seu primer cas.
     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El noi que nedava amb les piranyes, David Almond

    noi que nedava amb les piranyesLa tercera sessió del Club de Lectura Llibr@venturers ha tingut com a protagonista l’Stan, un noi ben especial que haurà de fer front a l’aventura més gran de la seva vida. Però anem a pams. Qui és l’Stan?

    L’Stan Potts és El noi que nedava amb les piranyes, el protagonista del llibre escrit per David Almond que el passat dissabte 15 de desembre vam comentar els joves clubaires de la Joan Oliva. Orfe de pares, l’Stan viu amb els seus oncles, el tiet Ernie i la tieta Annie. La vida de la família Potts fa un tomb molt important quan el tiet Ernie perd la feina, en tancar la Drassana Simpson. Després d’un parell de mesos a l’atur, el tiet Ernie té una idea: La fàbrica d’enllaunar peix SARDINES POTTS. Sembla una bona idea, no creieu? Potser sí, excepte perquè Ernie Potts ha decidit situar SARDINES POTTS a casa seva i el seu nebot Stan ha deixat l’escola per treballar-hi nit i dia.

    Ningú no pot negar que el tiet Ernie tenia bones intencions quan va posar en marxa aquest nou negoci, però és un fet que, a hores d’ara, l’home ha embogit i el negoci ha esdevingut obsessió per a ell. La tieta Annie i el seu nebot Stan han passat a un segon terme. Així que no ens hem de sorprendre pel fet que, tot i la por per la decisió presa, l’Stan hagi decidit fugir amb una fira que aquells dies era a la ciutat. Comença per a ell una època de canvis, de conèixer gent nova i de descobrir-se a si mateix.

    panxo-stan

    En David Almond, autor de El noi que nedava amb les piranyes, és un reconegut escriptor de literatura infantil i juvenil guardonat amb el premi Hans Christian Andersen. És autor d’un gran nombre de contes, novel·les i obres de teatre, traduïts a quaranta idiomes diferents. Feu clic aquí per consultar tots els llibres de David Almond que hi ha disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

    I no podem deixar de destacar les il·lustracions d’Oliver Jeffers. No us les perdeu!

    Desitjant retrobar-nos després del Nadal, dues de les llibr@ventureres us recomanen El noi que nedava amb les piranyes:

    Llibres

    El noi que nedava amb les piranyes

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    2001: Una odisea del espacio. 50 Aniversari

    2001.-Una-Odisea-del-Espacio.-El-Libro-del-50-AniversarioEns pot sorprendre que un dels títols indiscutibles de la història del cinema, en general, i de la ciència ficció, en particular, no fos rebut entre aplaudiments en la seva estrena l’any 1968. La realitat, aquell abril de 1968 als Estats Units, va ser que bona part del públic no va entendre aquell film de gairebé 2 hores i mitja de metratge, amb més de 80 minuts sense cap tipus de diàleg i que barrejava imatges prehistòriques amb efectes especials revolucionaris per l’època. La història, però, va situar 2001: Una odisea del espacio en el lloc que es mereixia, com a obra mestra del cinema de tots els temps i com a punt d’inflexió indiscutible de la ciència ficció moderna. Enguany, quan es commemora el 50è aniversari de la seva estrena, cinc experts en la matèria han publicat un llibre homenatge a la pel·lícula d’Stanley Kubrick, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

    La pel·lícula es va començar a gestar a mitjan dècada dels seixanta, de la mà del mateix Kubrick i d’Arthur C. Clarke, a partir del relat El centinela, d’aquest darrer. En paraules d’Arthur C. Clarke, “Stanley volia crear un mite i crec que ho va aconseguir“.

    Fins a aquell moment, la ciència ficció cinematogràfica s’assortia de productes de sèrie B, amb poc pressupost i amb l’únic objectiu de fer passar l’estona als espectadors. 2001: Una odisea del espacio va fer un gir radical, oferint un producte de qualitat amb efectes visuals desconeguts per l’època i molt abans dels efectes digitals als quals ara estem tan acostumats. 2001.-Una-Odisea-del-Espacio.-El-Libro-del-50-Aniversario_2A banda de ser la primera vegada que els espectadors van poder sentir que viatjaven de veritat a l’espai, Kubrick els va fer esfereir davant dels perills de la intel·ligència artificial: qui no recorda el superordinador HAL 9000, encarregat del correcte funcionament de la nau Discovery, i el seu esgarrifós canvi de comportament. I a tot això, afegim-hi la multitud d’interpretacions filosòfiques, religioses i sobre l’evolució del home que la pel·lícula acumula des de fa cinquanta anys.

    També cal que destaquem, com no pot ser de cap altra manera, la utilització que Kubrick va fer la banda sonora de la pel·lícula. Peces clàssiques com ara Así habló Zaratustra o El Danubio Azul, de Richard Strauss, van adquirir un nou significat combinades amb les imatges del film.

    Per totes aquestes raons i moltes d’altres, 2001: Una odisea del espacio va marcar un abans i un després de la història del cinema.

    Si us ve de gust redescobrir un film de culte com és 2001: Una odisea del espacio, no dubteu a agafar en préstec el llibre novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva. I si encara no l’heu vista, també tenim el DVD a la vostra disposició.

     

    Llibres

    2001: Una odisea del espacio. 50 Aniversario.

    DVD

    2001: una odisea del espacio

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Allah n’est pas obligé, Ahmadou Kourouma

    Je décide le titre définitif et complet de mon blablabla est Allah n’est pas obligé d’être juste dans toutes ses choses ici-bas. Voilà. Je commence à conter mes salades. Et d’abord… et un… M’appelle Birahima. Ahmadou Kourouma.

    Chers lecteurs/lectrices,

    9782020525718-esAhmadou Kourouma , considéré comme l’un des plus grands auteurs de la littérature africaine du XXe siècle, nous livre dans son roman Allah n’est pas obligé un message très impactant qui sert à renforcer sa prise de position politique vis-à-vis des causes principales des conflits ravageant le continent subsaharien.

    Pour bien s’y prendre, il a pris comme narrateur un enfant de 12 ans, Birahima, orphelin, appartenant à l’ethnie Malinké qui s’aide de la parole, de l’écriture et de différents dictionnaires pour expliquer comment les guerres tribales ont commencé au Liberia et en Sierra Leone, comment les ethnies sont manipulées pour qu’elles se tuent entre elles, comment la corruption ,la mauvaise gestion et intérêts des gouvernements obligent la population à vivre de manière misérable, pourquoi la communauté internationale aggrave la situation en Afrique de l’Ouest, pourquoi ces pays ne parviennent pas à se développer… etc.

    Il est important de bien suivre tous les repères historiques et authentiques qu’il donne afin de situer les évènements et en contextualiser l’histoire et de s’accoutumer au style narratif de Kourouma qui mêle quatre langages pour la conter. Ainsi et tout le long du livre il utilise des mots et expressions diverses comme Faforo (sexe de mon père), gnamokodé (bâtard), donson ba (maître chasseur qui a déjà tué un fauve et un génie malfaisant)…etc paroles dont il se charge de bien spécifier leur provenance entre parenthèses.

    Avec l’aide du Petit Robert et du Larousse il peut expliquer les gros mots français aux noirs nègres indigènes d’Afrique et pour les toubabs français de France se sert de l’Inventaire des particularités lexicales du français d’Afrique, quant au Harrap’s il l’utilise pour expliquer les gros mots pidgin à tout francophone…

    Kourouma utilise le malinké, le français standard, le français local, et pidgin (langue simplifiée qui sert à la communication entre deux langues) pour créer son œuvre et lui donner toute sa singularité et sa franchise. Je vous invite à lire ce bel article de Mufutau Adebowale Tijani pour mieux comprendre ce métissage.

    Ahmadou Kourouma, un conteur traditionnel sous la peau du romancier

    L’histoire

    AHMADOU KOUROUMA ECRIVAIN IVOIRIENÀ la mort de sa mère, Birahima, pense qu’il est maudit parce qu’il n’a pas respecté et aimé sa mère en vie et celle-ci est morte avec « la mauvaiseté dans le cœur ». Sa tante qui est revenue au village à l’ocasion des funérailles devient sa tutrice. Peu de temps après, elle est obligé de s’enfuir au Libéria. Birahima part à sa recherche accompagné de Yacouba, un riche exportateur, guérisseur et bandit de grand chemin qui va assurer sa protection. logo frances 2018-2019 2 color rodonaTous deux s’introduisent dans certains groupes armés pour traverser le Liberia et la Sierra Leone où regorgent de nombreux enfants-soldats…

    Quelques unes des oeuvres de Kourouma sont Les Soleils des indépendances, son premier roman écrit en 1968, Le vote des bêtes sauvages (1988), Le Diseur de vérité (1998) . Allah n’est pas obligé a reçu le prix Renaudot el le Goncourt des lycéens l’an 2000. Cet écrivain est aussi le premier lauréat ivoirien de l’histoire et a reçu le prestigieux grand prix Jean-Giono pour l’ensemble de son œuvre. Décédé à Lyon en 2003 le Salon du livre de Genève a créé en son honneur le prix Ahmadou-Kourouma, qui récompense depuis 2004 les ouvrages consacrés à l’Afrique noire.

    www.letemps.ch

    www.jeuneafrique.com

    afrique.tv5monde.com

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    Caça major. Juli Alandes

    collage caça major La novetat de gènere negre d’aquesta setmana és la novel·la de Juli Alandes, ‘Caça major’.
     
    L’acció transcorre en els meravellosos poblets de les comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Matarranya.
     

    ‘A Vall-de-roures havia començat a ploure, amb parsimònia, el capvespre del divendres 24 de novembre. Per a gran alegria dels pagesos, la pluja va continuar amb una certa intensitat tota la nit i tot el dia de dissabte. Va minvar, fins a convertir-se en un plugim, al llarg de la nit de dissabte a diumenge. Diumenge de matí, un dia radiant va saludar la una terra renovada.’

     
    I de què va aquesta història negra?
     
    Dídac Ares, el delegat d’Agricultura de qui depèn la regulació de la cacera apareix mort. Pot tractar-se d’un accident, però la troca s’embolica quan apareix mort d’un tret un guarda de la reserva. Com que la situació es desenvolupa a cavall de tres comarques que pertanyen a distintes administracions, la intervenció dels diferents cossos policials complica la seva resolució. Però Miquel O’Malley, retirat del cos policial, intentarà esbrinar què ha passat.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘(…) Nolla comprava el material al Baix Ebre, però el venia al Matarranya. Minúcies i misèries per a un parell de pubs. Si per aquells quatre rals els dealers tortosins se l’havien carregat, és que les coses anaven molt malament. (…)’

     
    Aquesta novel·la és una novel·la rural, amb porcs senglars, cabres salvatges, una calor infernal i un paisatge majestuós, negra negra, però amb tocs d’humor i personatges secundaris que no es poden oblidar. És el retrat crític de la societat que ens envolta. Us atraparà!
     
    Juli Alandes és professor d’història i escriptor. A part de l’obra que us presentem també ha escrit:

  • Ultramar (2004)
  • Àcrates (2007)
  • Trencatenebres (2015) Premi Octubre
  • I les protagonitzades pel policia-filòsof Miquel O’Malley:

  • El crepuscle dels afortunats (2010)
  • Crònica negra (2012)
  • La mirada del cocodril (2014)
  •  
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La veritat sobre els dinosaures. Guido van Genechten

    151267_Cub_VerdadDinosaurios_Bl.indd
    L’última novetat mensual d’aquest any 2018 parla sobre dinos:‘La veritat sobre els dinosaures’ de Guido van Genechten.
     
    I què són aquests animals?
     
    Els dinosaures van ser uns rèptils terrestres que van viure des del Triàsic fins al Cretaci (fa aproximadament 65 milions d’anys), la major part s’extinguiren. Tanmateix, hi ha unes 10.000 espècies supervivients de dinosaures, són els ocells.
     

  • I què trobem a la coberta?
  •  

  • Quin tipus d’animal és que no té a veure amb els dinosaures?
  •  

  • Què hi fa una gallina parlant-hi?
  •  
    Dinos-gallinaDoncs bé, una gallina no és només una gallina. Si us hi fixeu bé, les gallines tenen unes potes molt característiques. Sí, sí… potes de dinosaure. I com ho sap això, la gallina? Surts corrents, corrents i ens ensenya l’àlbum de fotos on apareixen els seus avantpassats i ai, làs!! Hi ha dinosaures.
     
    Us ho passareu molt bé mirant les il·lustracions i llegint les explicacions d’aquest meravellós i fantàstic mon dels dinosaures. Desitgem que us agradi!
     
    Guido van Genechten és un dibuixant i escriptor belga. Va néixer al camp i encara hi viu, és per aquesta raó que la majoria dels protagonistes de les seves històries són animals amb trets humans d’infant: porcs, conills, tortugues… La major part dels seus contes acaben amb una lliçó de vida.
    Ha publicat més de quaranta llibres infantils i ha rebut alguns premis d’il·lustració.
     
     
    CDs Infantil
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »