Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2018

Infiltrada. D. B. John

page La novetat de gènere negre d’aquesta setmana és el llibre de D. B. John, ‘Infiltrada’.

La novel·la comença situant Corea del Nord i Corea del Sud en un mapa.

I en el següent full es pot llegir ‘En Corea del Norte muchas cosas son más extrañas que la ficción. Es una monarquía marxista hereditaria cuya población está encerrada, aislada del mundo exterior. (…), pero mandan a los niños a campos de prisioneros por los “crímenes de pensamiento” de sus padres y el régimen utiliza las hambrunas como medio de control político. Dado que a lo largo de los años el Estado norcoreano se ha comportado de un modo que los extranjeros pueden encontrar difícil de creer, y aún más difícil de comprender, tal vez los lectores estén interesados en conocer qué elementos de la novela se basan en hechos reales.” Aquestes paraules indiquen el que trobarem dintre d’aquestes pàgines.

El mateix autor, D. B. John diu a la nota que la idea per escriure aquesta novel·la ‘se me ocurrió durante una visita a Corea del Norte en 2012, cuando el pequeño grupo de viajeros del que formaba parte fue inducido a participar en alguno de los rituales diarios del culto a Kim. Durante todos y cada uno de los días que duró nuestra logo blog genere negre_AMB LLETRES visita nos fueron pidiendo que presentáramos nuestros respetos poniéndonos en formación y haciendo una reverencia ante cualquiera de las innumerables estatuas de Kim Il-sung, el fundador del país, conocido como el Gran Líder.(…) Mi investigación reveló que mi visita apenas había rozado la superficie y que la verdad sobre Corea del Norte era aún más extraña de lo que había imaginado.’

I millor no dir res més d’aquesta història sobre la desaparació de Soo-min en una platja de Corea del Sud. L’informe oficial afirma que va morir ofegada amb el seu promès, però la Jenna, la seva germana bessona, sempre s’ha negat a acceptar aquesta versió dels fets.

L’obsessió d’aquesta noia per trobar la seva germana és el fil conductor d’aquesta història que serveix per donar a conèixer els drames personals dels ciutadans de Corea del Nord.

Infiltrada IMG_20181011_134605-crop

D. B. John és un advocat galès que va deixar l’advocacia per dedicar-se a la literatura. El 2009 es traslladà a Berlín per escriure la seva primera ‘Flight from Berlin’ i com a coautor ‘La chica de los siete nombres’.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

Què fan els grans tot el dia? Dawid Ryski

‘Els nens somnien amb fer-se grans i es pregunten sovint què fan els seus pares quan surten de casa. A Què fan els grans tot el dia? hi trobem, a més dels desitjos habituals de ser bomber, astronauta o bateria d’una banda de rock, més professions interessants com la de periodista o dissenyador, entre moltes altres.’

què fan els grans tots els dies La biblioteca us ofereix una magnífica novetat aquest mes d’octubre. Amb unes il·lustracions de Dawid Ryski que acompanyen el text, podreu descobrir els diferents oficis que desenvolupa la família.

  • L’oncle David és bateria. Amb les seves baquetes pica fort timbals, tambors i platerets.
  • La meva tieta Xènia és biòloga marina. Explora els oceans i les criatures que hi viuen. La seva especialitat són els cavallets de mar.
  • L’altra tieta, la sofia, és policia. Arresta els malfactors i vigila que tothom obeeixi les nomes de trànsit.
  • El meu avi Víctor té cura de les plantes del parc de la ciutat. És jardiner.
  • L’oncle Aleix treballa als jutjats i ajuda la gent que té problemes legals. És advocat.
  • La Fàtima, la meva germana, és tatuadora. Dibuixa el que li damanen els clients.
  • El meu cosí Max repara motos antigues. Al seu taller canvia tubs d’escapament rovellats… És mecànic de motos.

I la llista continua…

Dawid Ryski és un il·lustrador i dissenyador polonès que es va formar com a arquitecte paisatgístic. És autor de nombroses il·lustracions editorials (Computer World, Health Leaders Media, L ‘Optimum, American Lawyer Magazine, Esquire) i pòsters de concerts. També ha creat portades de discos i dissenys gràfics per a empreses de moda. És cofundador de l’estartup Pinata Unique, una marca de roba i complements exclusius amb tirades limitades.

Què fan Que fan els

Llibres

El llibre a les biblioteques VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Dia Internacional de les Biblioteques

Avui dia 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Biblioteques.

bib3

Per commemorar aquest dia, la Xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú va estrenar-se, la setmana passada, amb un concurs a les xarxes socials que tenia una doble intenció: conèixer una mica més i millor els vostres gustos quant a literatura, música i cinema i, a més, a més, dur-vos al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú i a l’Auditori Eduard Toldrà.

El concurs va consistir en respondre unes preguntes que es van penjar al facebook des de dimecres dia 17 fins dissabte dia 20. A continuació podreu veure-les juntament amb les respostes que ens heu fet arribar:

  • 1. Quin llibre de les biblioteques salvaries en cas d’incendi o catàstrofe? Recorda que només en pots salvar un!

 

CRIMEN Y CASTIGO Charlie i la fàbrica de xocolata El petit princep

 

La casa de los espíritus La vida ante si Nosaltres els valencians

 

  • 2. Amb quin/a escriptor/a o actor/actriu de teatre no et faria res passar la nit tancats a la biblioteca?

Entre els escriptors, actors, actrius i músics que els usuaris de la biblioteca voldrien passar-hi la nit tancats han estat molt diversos: Judi Dech, Umberto Eco, Isabel Allende, Narcís Comadira, Paul Auster, Viggo Mortensen, Quim Monzó, Lucía Etxebarria i , fins i tot, el fantasma de l’òpera!!

  • 3. Sabries dir el títol d’alguna pel·lícula que t’hagi agradat on aparegui alguna escena a dintre o al davant d’una biblioteca?

El nom de la Rosa,  La Bella y la bestia, The librarians, The Truman Show, Barcelona, nit d’estiu, El senyor dels anells, El código da Vinci, Los cazafantasmas, Indiana Jones y la última cruzada.

la bella y la bestia Harry Potter

 

L'elegancia de l'eriçó matilda desayuno con diamantes

 

  • 4. Quina cançó t’agradaria escoltar com a fil musical per tal d’avisar als usuaris que s’ha acabat el servei de préstec?

Darth Vader’s theme, Star Wars; Txarango; Après la pluie d’Erik Satie; Layla d’Eric Clapton; Tramuntana, Elèctrica Dharma; Gatitu, Euritan Dantzan.

  • 5. Amb quin il·lustrador/a te n’aniries a sopar?

Quentin Blake, Glòria Fort, Lola Vendetta, Hergé, John Howe i Cels Piñol.

Entre tots els que van participar hem sortejat les següents entrades per al Teatre Principal i l’Auditori Eduard Toldrà:

Dues entrades per a l’obra de teatre  La zanja, de la companyia Titzina Teatro.

Dues entrades per al concert dels Antílopez.

AND THE WINNER IS…. Esther Navarro Luque! Enhorabona i moltes gràcies a tothom per participar.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El libro de la tabla periódica.

1507-1 tabla periódica Una de les novetats d’aquesta setmana dirigida al públic infantil és aquest meravellós llibre que permet veure amb unes fotos precioses els 118 elements que formen la taula periòdica.
 
A la natura, des de les muntanyes fins als rius, l’aire que respirem, els aliments que mengem estan compostos de substàncies simples: els elements. N’hi que són ben coneguts com el ferro, l’oxígen, l’heli, la plata, l’or… Els podem trobar com a sòlids, líquids i gasosos.
La majoria dels elements s’enllacen uns amb els altres i formen compostos, com és el cas de l’aigua que és un compost de dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.
Va ser a la Grècia antiga que els grecs van començar a parlar dels elements. Ells creien que el món estava compost per només quatre elements: terra, aigua, foc i aire. No va ser fins molt més tard que els científics s’adonaren que en realitat cap dels quatre eren elements. La química va ser la ciència que va ajudar i ajuda encara al descobriment dels elements i a conèixer les seves unitats més petites.
 
Dmitri Mendeléyev va desenvolupar la taula periòdica l’any 1869. Anteriorment, altres científics ho havien intentat, però no arribaren a confeccionar-la. Alguns elements s’han anat incorporant a mesura que s’han anat descobrint.
 

IMG_20181017_195839

 
Des de l’actini fins el zinc, a ‘El libro de la tabla periódica’ trobaràs requadres amb informació clau: l’estat, l’any que es va descobrir, l’estructura dels seus àtoms…
 

tAULA PERIÓDICA 1 TAULA PERIÓDICA 2

 
Elements amb noms que no ens són tan coneguts:

  • El tungstè, també conegut com a wolframi. Fa 3000 anys que s’usaven pigments d’aquest element a la porcellana xinesa.
  • L’itri. Les naus espaials de la NASA usen làsers d’itri per elaborar mapes de la superfície dels asteroides a l’espai.
  •  
    I segueix una llista ben llarga: niobi, tecneci, rodi, ruteni
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Para morir iguales, Rafael Reig

    Para morir iguales_Rafael ReigRafael Reig és l’autor de Para morir iguales, la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

    Rafael Reig és un autor interessat en les transformacions tant polítiques com individuals. Per aquest motiu, no ens ha d’estranyar que hagi ambientat aquesta darrera novel·la en l’època de la Transició, moment històric en què ja s’havia endinsat anteriorment a través de títols com ara Todo está perdonado i Un árbol caído. El personatge protagonista de l’obra és en Pedrito Ochoa, un jove que de la mateixa manera que l’època que li ha tocat viure, també pateix la seva transformació particular. logo blog genere negre_AMB LLETRESFill de l’anomenat baby boom, en Pedro Ochoa ha passat la major part de la seva infantesa en un orfenat de Madrid. El seu destí, però, canvia quan apareixen els seus avis, se’n va a viure amb ells i comença el batxillerat en un col·legi per a famílies riques de finals de l’època franquista. És a partir de llavors que decidirà estudiar Dret i fer-se ric, atret pel capitalisme naixent.

    No és la primera vegada que Reig conrea el gènere negre i, a Para morir iguales, la investigació policíaca en què es veurà immers el protagonista esdevé un dels motors de la història tot i que pugui semblar que queda relegada a un segon nivell.

    portada_para-morir-iguales_rafael-reig_rodonaPrimeres pàgines.

    Para morir iguales és un retrat generacional en què els anys passen pel personatge protagonista i pel país, que es troba immers en un època de canvis.

    Cadascun dels sis capítols de la novel·la està precedit per uns versos del cantant i compositor José Alfredo Jiménez, com el que dona nom, en part, al llibre: “Sabiendo de nacimos para morir iguales”

    Rafael Reig (1963) va estudiar filosofia i ha estat professor de literatura en diverses universitats nord-americanes. És autor, entre d’altres, dels llibres Señales de humo i La cadena trófica, totes dues sobre la història de la literatura. Va rebre el Premi Pata Negra 2014 a la millor ficció policíaca per Lo que no está escrito i el VI Premi Tusquets Editores de Novela 2010 per Todo está perdonado.

    Llibres

  • Para morir iguales
  • Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La pilota Japler, Jordi Cervera

    pilota JaplerL’Abril, la jove protagonista de La pilota Japler, no esperava que aquelles vacances d’estiu fossin res d’especial. De fet, estava convençuda que serien un autèntic desastre. El seu germà gran, en Biel, era a ulls de l’Abril “un monstre capaç d’amargar-te la vida”, així que la perspectiva era passar l’estiu aguantant les bromes pesades del seu germà. I la cosa no va millorar en saber que la seva millor amiga, L’Emma, enamoradísima del seu germà, els acompanyaria aquell estiu.

    la pilota Japler il·lustracióTot i que per a l’Abril aquelles vacances començaven de la pitjor manera possible, la realitat les va convertir en una autèntica aventura que mai no podrien oblidar! Ni ella, ni el seu germà, ni l’Emma, ni la colla de nous amics i amigues que van fer al poble en què passaven les vacances: la Rosa i la Rosita, les germanes bessones; en Cassius, un xicot alt i fort; en Jethro, un noiet baixet i menut; en Gino, un noi italià que sempre està de bon d’humor i explica molts acudits; l’Emili; en Felip, el més estudiós del grup i l’Alberta i en Fabien, tots dos francesos.

    Tot va començar amb un partit de futbol que els va fer descobrir, als forasters d’aquell poble, l’existència de la mansió Japler i tots els misteris que envoltaven el seu propietari: el famós jugador de futbol, desaparegut des de fa anys, Ian Japler.

    Si voleu saber quins secrets amaga la mansió Japler, només cal que llegiu La pilota Japler, la primera lectura que hem compartit els llibr@venturers!

    Feu clic aquí si voleu fer un cop d’ull a les primeres pàgines.

    Llibres

  • La pilota Japler
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El gran llibre dels castells. Raquel Sans

    Us agrada el món dels castells? I no els castells de pedra, sinó els humans? Aquesta és la nostra proposta de lectura.
     
    Un dels darrers llibres que tenim a la biblioteca és ‘El gran llibre dels castells’ de Raquel Sans i il·lustrat per Octavius.
    castellers
    I què hi trobareu?
     
    Primerament, una petita història de l’origen d’aquest costum tan català de pujar uns damunt dels altres. De Valls al concurs de Tarragona, que precisament s’ha fet aquests dies i després de divuit anys ha tornat a guanyar la colla Vella de Valls, destronant els Castellers de Vilafranca. El 16 de Novembre de 2010, la UNESCO va incloure els castells a la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A Valls trobareu un museu molt modern dissenyat perquè les persones que el visitin puguin gaudir dels nervis, la por
     
    Per parlar de les colles: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró… Del què són? Com van vestits?
    A Vilanova i la Geltrú tenim la colla castellera ‘Els bordegassos’.
     
    Castells-crop I dels castells, què es diu? El tipus que hi ha, com són: pinyes, folres i manilles; la gamma extra; què vol dir l’expressió: quan el castell fa llenya…
     
    Les diades castelleres: Diada de Santa Úrsula a Valls, Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, Diada de Santa Tecla a Tarragona, Diada de Minyons a Terrassa i Diada de la Mercè a Barcelona.
     
    Diccionari casteller:
    Les parts d’un castell: estructures simples i estructures complexes…
    La pinya: agulles, baixos, crosses, daus, laterals…
     
     
    Sabeu quines són les quatre paraules del lema casteller? Josep Anselm Clavé, compositor i escriptor, n’és l’autor. pinya

  • Força
  • Equilibri
  • Valor
  • Seny
  •  
     
     
    Us deixem amb unes imatges del Concurs de Tarragona 2018.
     
     

     
     
    Llibres
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    L’amiga genial, Elena Ferrante

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 3 d’octubre

    La primera sessió d’aquest nou curs, 2018-19, té l’emoció especial de reveure les lectores i lectors del curs passat, més les lectores noves que ens acompanyaran enguany. Acomiadem amb una abraçada les amigues Maria Jesús Alonso, Marta Gómez, Evelia Casado, M. Mercè Caba, Pepi Mota, Lluïsa Guerrero, Dolors Juan i l’amic Quim Vergés, amb qui hem compartit molt grates estones, i saludem l’Anna Aguayo, l’Olga Fatgini, la Maria Rodríguez, la Glòria Company, la Mercè Fernández, la Pilar Masdeu i la Montse Rius, amb qui segur que formarem un club ben entranyable.

    Comptem un any més amb Paquita Puig, Anna Maria Montané, Teresa Rodríguez, Patricia Lewis, Mercè Porta, Ramon Also, M.Soledat Marsal, Enriqueta Olivar, Rosa Llop, Mary Carmen Paredes, Ana Jiménez, Josefa Fonollosa i Maria Teresa Ventosa. Sigueu totes benvingudes i benvinguts, i, doncs, comencem!

    Inicia el comentari Mercè Porta, que ha trobat en L’amiga genial un relat precís, de por i de submissió, on destaquen els fets del passat i la misèria del present. Sobresurt de tot plegat l’amistat de dues nenes, l’Elena i la Lila, unides així mateix per l’enveja, la rancúnia i l’admiració. El final, amb la Lila entre els dos pretendents, queda obert cap al segon volum de la tetralogia.

    L’Anna Aguayo diu que aquest llibre l’ha fascinada; l’ha llegit amb ganes de saber com seguia, i el considera una radiografia excepcional d’una època, tant pel comportament femení com pels 50 personatges dels quals se’n detallen noms i cognoms. La història és la de dues nenes que descobreixen la vida: la infantesa, l’adolescència, estan plenes de quimeres, somnis i desitjos. Un relat que desprèn claredat i humanitat, amb una mirada molt concreta a l’escola pública, tan severa i plena de càstigs, en un barri dur i humil dels anys 50-60.

    Amiga genialA la Patricia Lewis li ha agradat molt: la recreació de l’època, les conductes, on predomina el masclisme i la violència, en el si d’una societat napolitana. Remarca el control dels germans sobre el comportament de les seves germanes; una societat opressora que duu les protagonistes a una competició plena d’orgull. També es fa esment de l’atracció pel luxe: els diners, els cotxes, mentre la Lila i la Lenù rivalitzen per aprendre grec i llatí.

    A la Sole Marsal li ha agradat, però se li ha fet molt llarga; li ha trobat un to de pel·lícula italiana.

    La Teresa Rodríguez l’ha trobada una bona novel·la, especialment pel que fa a la formació de l’Elena, que es trobarà entre dos móns, el dels amics de la infància i el de les noves amistats que farà a l’Institut. Tant el germà de la Lila com el pare els troba extremadament masclistes, un tret que marca tota la societat en general.

    La Montse Rius ho veu com el relat d’una època, on destaca l’estimació entre dues dones en una societat molt masclista, que dona per fet que les noies han de quedar-se a casa o treballar, però no pas estudiar. La mestra Oliveiro és, en tot cas, qui aconsegueix que una d’elles, la Lena, pugui seguir els estudis.

    A la Teresa Ventosa li ha semblat un relat agradable, que destaca l’amistat de dues nenes, on la Lila és la més atrevida, descarada, amb un punt de dolenteria, mentre que la Lena, Lenù, està molt influenciada per ella. Totes dues són molt llestes, immerses com estan en l’ambient tancat del barri napolità.

    La Pilar Masdeu vol destacar que la Lila, tot i aquest punt de dolenteria, ajuda i esperona molt la Lena: la punxa perquè treballi més, l’ajuda, malgrat les enveges entre totes dues, és com si la Lila volgués aquest destí, diferent del seu, per a la seva amiga.

    La Mercè Fernández comenta la realitat amb què s’enfronten totes dues: una autèntica lluita contra les ciscumstàncies. Lila, malgrat tot, semblava haver triomfat per damunt del despotisme del germà i del pare, però acaba assumint un destí diferent de la Lena. Remarca que, quan estan enfadats, parlen en napolità, mentre que si volen quedar bé parlen en italià estàndard, que representa més fi.

    L’Anna Mª Montané comenta que li ha agradat molt; l’ha trobat una crònica descriptiva d’una realitat humana i complexa. Destaca que el llibre té una estructura complicada, i que s’hi toquen molts temes, des de les relacions familiars, fins a la dualitat de les persones, amb esment de Plató, passant per la confecció acurada d’unes sabates.

    L’Ana Jiménez hi veu el reflex d’una època. Una novel·la amena, molt centrada en una barriada, d’on destacaria la inquietant relació de dependència entre la Lena i la Lila.

    La Josefa Fonollosa, a qui també se li ha fet una mica llarga, remarca la relació entre totes dues amigues, molt interessant. Veu tots els personatges molt marcats per un barri tancat, d’on costa de sortir; ni tan sols han anat a veure el mar, estant a Nàpols.

    L’Enriqueta Olivar diu que li ha agradat molt; en cap moment hi ha perdut l’interès. Remarca el caràcter de les dues amigues, fort el de la Lila, dòcil el de la Lena. El seu comportament a classe, tan diferent, pot ser el que motivi un comportament diferent de la mestra, que se’n va a casa de la Lena per demanar, exigir, gairebé, als pares, que estudiï, mentre no ho fa amb la Lila.

    crisalideL’Olga Fatgini comenta que el retrat del barri, en crisi després de la guerra, li recorda la seva infantesa al barri de Mar vilanoví: els comentaris quan algú pintava una paret, les enveges, les gelosies. Lena té enveja, fins i tot, del xicot de la Lila: és com un model, voldria fer tot el que ella fa.

    En Ramon Also, que desconeixia l’autora i l’obra, ho ha llegit amb molt interès. Destaca que la Lila,, a l’escola, devia ser la típica nena “repel·lent”, que tot ho feia a la perfecció. En el barri, així mateix, hi comença a aparèixer la màfia.

    La Maria Rodríguez explica que aquesta novel·la, per a ella, no ha estat llegir un llibre, sinó trobar-se un diari que podria ser el seu propi. Ella també té una amiga genial, amb qui ho compartien tot, amb qui encara es veuen. Venint de Cornellà, d’un barri humil i tancat, s’hi sent indentificada.

    A la Rosa Llop, que ha llegit tres de les novel·les del cicle, li ha agradat molt, té molt bon record de molts aspectes. Compara el contrast napolità/italià amb la gent del poble que, tornant d’estudiar a Lleida, adoptaven el castellà perquè feia més fi. Li agrada el domini de la descripció i de l’argument.

    Mary Carmen Paredes tanca la roda comentant que hi ha hagut molta unanimitat a l’entorn de la novel·la, cosa poc freqüent; a ella també li ha agradat aquest relat on es pot veure com les nenes, plenes de somnis, els van perdent quan arriba l’adolescència. Destaca el personatge de la Lila, rebel i supervivent, fins i tot del propi pare, que l’arriba a llançar per la finestra, i com és estrany que vulgui casar-se als 17 anys. Però, és clar, cal llegir la segona part.

    Finalment, comentem que és pràcticament segur que l’autora anònima encobria la personalitat de la traductora Anita Raja, qui va triomfar amb aquesta sèrie autobiogràfica.

    L’OBRA
    L’amiga genial

    L’amiga genial és una història honesta i fascinant d’una relació d’amistat complexa i sincera entre la Lenù i la Lila, dues nenes d’una barriada humil de Nàpols, ambientada en una època de canvis poc després de la Segona Guerra Mundial. L’atracció entre elles és tàcita, profunda i captivadora. Amb distanciaments i rivalitats, amb inseguretats, dependències i necessitats, s’influencien per les coses bones i per les que no ho són tant. I evoluciona de manera gradual, mentre la Lenù i la Lila es van fent noies i descobreixen els reptes i els embolics de la vida; els somnis i les quimeres; el desig; la por; la implacable evidència de la realitat.

    Amiga genial historia del meu cognom

    Una realitat on es mouen prop d’una cinquantena de personatges que les acompanyen en el seu concomitant viatge per la infància i l’adolescència. Personatges que Ferrante decora amb gran riquesa de matisos, amb una humanitat flagrant, moltes vegades aspra (perquè no sublima), que és capaç de transformar-se en poesia amb una sola frase, un pensament o la descripció d’una conducta en un moment determinat. Això contribueix a fer que l’ambientació supuri de versemblança, d’autenticitat.

    La novel·la té més de cinc-centes pàgines, però es consumeixen amb una sensació contradictòria de dolçor i voracitat. Ferrante omple una part del nostre temps amb la seva capacitat de crear escenes de tendresa, de tensió i de complicitat amb el seu llenguatge amè, directe i precís, que segurament hauria satisfet dos grans defensor de la intel·ligibilitat integral (plana, accessible a tothom) com Josep Pla o Albert Camus, que ja va dir que “aquells que escriuen amb claredat tenen lectors; els que escriuen obscurament tenen comentaristes”. I qui vol ser comentarista, podent ser lector?

    L’amiga genial, i la resta de volums que completen la història de la Lenù i la Lila, s’han convertit en un fenomen mundial. La descripció de la seva intensa relació és addictiva des de les primeres pàgines i es converteix en una mena de tractat de la condició (i l’amistat) femenina que ha fet que algunes veus la proposessin com a mereixedora del Nobel de Literatura.

    Una fuig, l'altra es queda historia de la nena perduda

    Amb L’amiga genial, ens ficarem dins d’una història en què la franquesa dels sentiments que s’hi exposen ens farà vibrar i angoixar: Em feia por que li passessin coses, bones o dolentes, sense que jo hi fos. Era un temor antic, un temor del qual no m’havia desfet mai: la por que, en perdre’m trossos de la seva vida, la meva perdés intensitat i importància.

    Discorrent per la nitidesa de les seves paraules, la novel·la ens induirà a fer allò que hauria de ser tan inexcusable de llegir pel pur plaer de fer-ho, sense subterfugis tan de moda com dir que no es té temps perquè s’està estressat. Com pot ser que visquem en un món en què no estar estressat estigui mal vist? La lectura hauria de ser la nostra teràpia més sagrada per no tornar-nos definitivament estúpids.

    (Francesc Ginabreda, article publicat a Núvol)

    L’AUTOR
    Elena Ferrante

    Elena Ferrante (Nàpols, 1943) és el pseudònim d’una escriptora de la qual hi ha molt poca informació. S’ha parlat de la traductora Anita Raja, arran d’un treball d’investigació periodística que va confirmar un enorme augment del seu compte corrent bancari arran de la publicació de la tetralogia iniciada amb Una amiga genial. Sembla que va néixer a Nàpols, després es va mudar a Grècia i finalment a Torí. En una entrevista atorgada via correu electrònic al periodista Paolo Di Stefano, Ferrante va declarar: “No em penedeixo del meu anonimat. Descobrir la personalitat de qui escriu per mitjà de les històries que proposa, dels seus personatges, dels objectes i paisatges que descriu, del to de la seva escriptura no és sinó una bona manera de llegir“. El 2002 va publicar I giorni dell’abbandono (Els dies de l’abandó). L’any següent se’n va estrenar la pel·lícula, dirigida per Roberto Faenza.

    Elena Ferrante és l’escriptora sense cara; la seva figura està envoltada d’un secret total. Sobre els llibres, diu que “no necessiten per res els autors, un cop estan escrits”. Llegir el llibre amb la seva aura de misteri, justament, val molt la pena: els enigmes literaris-identitaris (sobreentenent-ne la qualitat de la prosa), ens agraden.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Talión, Santiago Díaz

    Talión_Santiago DíazTalión és el debut en novel·la, tot i que no pas en l’escriptura, del guionista de televisió Santiago Díaz (Madrid, 1971). Durant vint anys, Díaz ha escrit més de 500 guions que han estat emesos per televisió, per a sèries com ara Hermanas, Yo soy Bea o El secreto de Puente Viejo. Ara veu la llum el seu primer llibre, Talión, un thriller apassionant que és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

    Marta Aguilera és una jove periodista de succesos de 38 anys, compromesa amb la seva feina. Després d’una època de marejos i mals de cap, rep la pitjor de les notícies. Un tumor al cap en estat avançat escurça la seva esperança de vida a només dos mesos. Davant d’aquesta terrible perspectiva, la Marta Aguilera, sense gaires llaços familiars ni tampoc gaires amics, fa balanç de la seva vida i decideix deixar aquest món havent deixat emprenta. I quin és el llegat que decideix deixar? Doncs ni més ni menys que la seva particular llei del talió. La seva activitat com a periodista de successos la fa coneixedora de gran quantitat de terribles crims que la justícia no ha fet pagar, així que sense res a perdre, decideix fer justícia pel seu compte.

    Talión fa partícip el lector d’un judici moral: és lícit fer justícia pel teu compte? Qui llegeixi el llibre acompanyarà la protagonista, al llarg dels diferents capítols, en la decisió sobre si el dolent mereix o no rebre tot el pes de la llei del talió.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEn la línia de la novel·la negra més social, Talión és també un retrat fidel de la societat actual, que pateix encara els estralls de la crisi econòmica. I tot i ser una novel·la de ficció, molts hi veurem delinqüents i delictes que ens faran pensar en casos reals que hem llegit als diaris o hem vist a la televisió.

    Dues són les protagonistes de la novel·la. Per un costat l’esmentada periodista a punt de morir Marta Aguilera. Per una altre costat, la inspectora de policia Daniela Gutiérrez, encarregada de la investigació per descobrir qui està fent justícia pel seu compte. Aquesta, la inspectora, amb una dura història al darrere, ja que ETA va assassinar el seu home i un dels seus fills. Acompanyant aquestes dues dones, un bon grapat de secundaris de luxe.

    portada_talion_santiago-diaz rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Talión
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Le fantôme de l’opéra. Gaston Leroux

    Le fantôme de l’Opéra a existé. Ce ne fut point, comme on l’a cru longtemps, une inspiration d’artistes, une superstition de directeurs, la création falote des cervelles excitées de ces demoiselles du corps de ballet, de leurs mères, des ouvreuses, des employés du vestiaire et de la concierge. Oui, il a existé, en chair et en os, bien qu’il se donnât toutes les apparences d’un vrai fantôme, c’est-à-dire d’une ombre. Gaston Leroux.


     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    Le deuxième livre qui nous occupe ce mois-ci vient tout juste d’arriver dans les dépendances de la Députation et nous avons l’honneur de l’étrenner. Il s’agit du célèbre Fantôme de l’Opéra dont tout le monde a entendu parler mais dont sans doute personne ne se souvient de l’histoire ou ne l’a peut-être jamais lue. Objet de multiples adaptations à la télévision, au cinéma, au théâtre en tant que comédie musicale, en tant que ballet etc, ce fantôme est devenu un mythe. Plane-t-il aussi dans votre imaginaire? Portrait_Gaston_Leroux2 À vous de vous faire le plaisir de lire cette rocambolesque histoire et nous donner bien vite au Club votre avis à propos de ce mystérieux personnage.
     
    Son créateur est Gaston Leroux, un des écrivains qui incarne la connexion avec la tradition du roman populaire du XIXe siècle comme le sont par exemple les romans Notre Dame de Paris, Dracula, Frankenstein qui ont comme protagoniste un être disgracié et une histoire d’amour propre du romantisme vu dans son sens le plus large. Ce romantisme qui favorise le mélange des genres, où il n’y a plus de simples comédies, plus de pure tragédie et où le rire et la terreur sont associés et l’imagination débordante.
     
    Auteur de romans à mystère classiques comme Le Mystère de la chambre jaune et Le Parfum de la dame en noir, qui lui ont assuré un grand succès et la fortune, il a écrit aussi la série des Rouletabille où son héros lui ressemble comme deux gouttes d’eau car il est reporter et son comportement et caractère est similaire au sien.
     
    Avant de devenir un romancier célèbre, Gaston Leroux était avocat et chroniqueur judiciaire du quotidien Le Matin et l’Écho de Paris, connu pour ses enquêtes sur l’Espagne et la Russie d’avant la révolution et pour ses comptes rendus d’audience de l’affaire Dreyfus. Grand reporter de guerre, il a réalisé des grands reportages sur la guerre russo-japonaise et l’insurrection nihiliste.
     
    Il a écrit aussi des romans d’épouvante comme sont La Poupée sanglante et la série des Chéri-Bibi et des romans fantastiques et surnaturels comme ceux de La Double Vie de Théophraste Longuet ou L’homme qui revient de loin. Ainsi Leroux a l’habilité de manier la tragédie et la farce et de récréer une ambiance inquiétante qui maintient en haleine le lecteur comme dans Le fantôme de l’Opéra.
     
    Je vous joins une brochure sélective ici-bas de la BNF afin d’en savoir davantage sur lui.
     

    Leroux-001Leroux-002Leroux-003 Leroux-004Leroux-005 Leroux-006

     
    L’histoire
     
    Les rumeurs des bourgeois qui fréquentent l’Opéra Charles Garnier assurent avoir vu un mystérieux personnage à tête de mort hantant les sous-sols. Le fantôme a un seul désir : celui de faire débuter et triompher Christine Daaé, en tant que diva. Il va exécuter son plan et faire part aux nouveaux directeurs de ses exigences…
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    Pàgina Següent »