Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2018

El furor de la prosa poètica. Novetats

Darrerament, ha nascut un gran entusiasme per un tipus d’escriptura que llegeixen tant lectors/res adolescents com adults que entren a la trentena.
 
A la biblioteca trobareu un racó destinat a la prosa poètica. I quin estil és aquest? Doncs bé, la prosa poètica es pot definir com l’escrit narratiu i/o descriptiu que conté elements propis de la lírica. Els elements lírics serveixen per evocar els sentiments i les emocions. Antigament aquests escrits s’acompanyaven amb una lira i servien per a ésser cantats. No segueixen cap mètrica, el que és important és el que suggereixen les paraules, la presentació de les imatges i l’ús de recursos literaris: aposicions, metàfores, comparacions, onomatopeies, metàfores, sinestèsies, repeticions, etc.
 
A continuació us fem una petita presentació d’alguns d’aquests autors, molt joves i molt polifacètics, que s’han proposat conrear aquest gènere i que en poc temps han reeditat més de cinc vegades els seus llibres.
 
20180517_113609 Defreds és el nom que usa l’escriptor espanyol José Ángel Gómez Iglesias per signar la seva obra literària i la seva presència a les xarxes socials. És a les xarxes on s’ha donat a conèixer, espcialment a twitter on el seu compte @dfreds té 92.000 seguidors. També manté perfils a facebook i a instagram, així com el blog Los calcetines de defreds, on ha publicat gran part del seu material.
 
L’any 2015 surt el seu primer llibre, Casi sin querer, el qual és una recopilació dels seus millors textos, carregats de sentiments i d’emoció, amb el qual ha aconseguit un gran èxit.
L’any 2017, publica:

  • 1775 calles, on posa lloc i carrer a tots el somnis, els anhels, els sentiments, les emocions bones i/o dolentes.
  • escritor-defreds

  • Historias de un naufrago hipocondríaco, ‘Todos hemos naufragado alguna vez, pero jamás debejos dejar de intentar de volver algún día a casa.’
  • I sobre Defreds, ell mateix diu : ‘Siempre fui un niño normal. Algo tímido. Cariñoso desde siempre. Y enamoradizo. Siempre me acuerdo como escribía cartas de amor. (…) Una noche bastante llena de soledad y con mucha lluvia fue la primera vez que escribí una frase sobre algo que me estaba pasando en esa época. En Twitter. Supongo que ahí empezó todo. Gente me leía, cada vez más. Gente que se sentía identificada conmigo. No me podía creer que alguien leyera con ganas mis pensamientos. Casi sin querer. Casi sin buscarlo. Defreds, la prolongación de Jose…’
     
     
    20180517_113659 Altres autors que us presentem son: Cesar Brandon Ndjocu, del qual us vam parlar en una entrada al nostre Las almas de Brandon Biblioblog Fora del Prestatge sobre el seu llibre: Las almas de Brandon.
     
    Herido diario és de Rayden nom de David Martínez Álvarez. És un artista polifacètic, que es dedica a la música i al mateix temps ha fet la incursió al món literari. Aquest madrileny, que no passa de la trentena, es va iniciar en la música en el gènere del rap i ha continuat fins a data d’avui.
    L’any 2014, Rayden ja pensa en publicar el seu primer llibre Herido diario, editat per Frida. Ràpidament es converteix en el llibre més venut de la Llar del llibre a tot Espanya. En tres setmanes supera les 9.000 còpies venudes. A hores d’ara, ja va per l’onzena edició, amb més de 40.000 exemplars venuts.
     
    Iago de la Campa, nascut a la Corunya fa vint-i-cinc, publica l’any 2016 el llibre: Viajes a Kerguelen. ‘Somos de quien nos cuida, de quien nos dice que todo va a salir bien cuando creemos que todo va mal. Porque ni cuando piensas que todo va mal, estamos tan mal, ni cuando pensamos que todo va genial, estamos tan genial.(…) Y no conozco otros ojos mejores para ver la vida que los tuyos, y no sé a quién cuidar si no es a ti.’
    Ell mateix ens diu: ‘… Por eso escribo, para crear realidades que se puedan llevar a cabo, para saber lo que quiero, lo que quise, y lo que querré. Para ver los demás mundos que están en este, para dejar de ver el paisaje que son todas las personas y fijarme en los detalles, en lo que nos hace movernos, en lo que nos hace crear, en lo que nos hace destruir para volver a empezar. Por eso escribo, para mantenerme, para estar vivo. Y ahora espero que leyendo le pongáis el corazón a cada uno de estos textos que para mí son un mundo.’
     

    cesar-brandon-02-crop Rayden Iago de la Campa

     
     
    20180517_113903Miguel Gane, romanès de vint-i-cinc anys i que resideix a Espanya des dels vuit, és conegut pel seu llibre Con tal de verte volar de l’any 2016. Aquest 2018, apareix Ahora que ya bailas.
    ‘Naces, creces, amas, te rompen, aprendes y no mueres hasta que alguien deja de quererte. Estos poemas son la historia de Ella, la que fue callada porque sus gritos resonaban demasiado alto. Ella, que dejó de ser suya porque quien debía liberar su sonrisa, la acabó enjaulando y aplastando contra el asfalto. Sola, fue capaz de levantarse, de mirar a la cara a su pasado y decirle: «No me has vencido, soy indestructible».
    Ahora que ya bailas, el mundo entero va a quedarse a tus pies y donde antes había silencio ahora habrá música. La tuya.’

     
    Alex Puertolas, nascut a Saragossa i que té vint-i-cinc anys, ha publicat l’any 2017 Tu sí, tu vive que és un recull de les reflexions més intimes i personals. La seva visió sobre la vida, com afrontar les noves experiències i perseguir els somnis… ‘Siente, equivócate, aprende, vive.’
     
    Marwan és el nom de Marwan Abu-Tahoun Recio, conegut cantautor madrileny fill de palestí i espanyola, que escriu i canta. Los amores imparables conté: «En Los amores imparables cada beso es nuevo, de una raza diferente; cada polvo es el primero; cada lágrima, una nueva forma de mirar la lluvia; cada herida, para siempre. El amor imparable nace y se independiza de la razón. Es la elevación del verbo sentir a la categoría de arte supremo.
    Es un amor imposible de domesticar, que está varios palmos por encima del asombro, que no tiene medida. Creo que ya sabes de qué amores hablo, de esos amores bárbaros que te hacen soñar y no te dejan dormir, de esos amores que te llevan a todas partes pero jamás te llevan a ningún lugar.»

     

    miguel gane Alex Puértolas Marwan

     
     

    Collage textos

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Infantil. Los atrevidos en el país de los unicornios. Elsa Punset

    Una de les novetats d’aquesta setmana que us ofereix la biblioteca és el llibre d’Elsa Punset, ‘Los atrevidos en el país de los unicornios’.
     

     
    Aquest llibre forma part d’una col·lecció de contes que tracten les emocions. En aquest cas es parla de la tristesa. Com es pot ajudar algú que se sent trist? Escoltar, dir paraules amables… i afavorir que s’explicqui sense por ni vergonya. A vegades pensar en situacions alegres també pot ser molt útil.
     
    El que pretén el llibre és que els nens vegin que la tristesa és una emoció que qualsevol persona pot sentir i que hi ha moltes maneres de fer-li front.
    Els protagonistes són dos germans, l’Alexia i en Tasi, el gos, Rocky, i una gavina, Florestán, que és entranadora d’emocions, tots van al país dels Unicornis per ajudar a les persones que hi ha en un centre on se’ls cuida per tal que puguin sortir del seu estat de tristesa.
     
    En el llibre trobareu un taller d’emocions sobre la tristesa, consells per ajudar els vostres fills a gestionar-la i unes quantes estratègies.
     

    Punset 1 20180525_173538 Punset 2 20180525_173554

     
    Elsa Punset ha escrit molts llibres relacionats amb la intel·ligència emocional. És a partir de l’any 2015, però, quan s’inicia en el món infantil amb la col·lecció de los atrevidos, per tal d’ajudar els infants a entendre i gestionar, eLSA PUNSET d’una manera divertida, les emocions bàsiques.

  • Los atrevidos dan el gran salto, la por.
  • Los atrevidos en busca del tesoro, l’autoestima.
  • Los atrevidos y la aventura en el faro, treball en equip.
  • Los atrevidos y el misterio del dinosauro, calmar el mal geni.
  • Los atrevidos. “Fiesta en el mercado”, petits llocs on trobar una gran alegria.
  • Los atrevidos. El concurso de las ideas geniales, poder creatiu.
  • Los atrevidos. ¡Aventura en Roma!, no es pot guanyar sempre.
  •  
     
    Contes Els llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El orden del día, Éric Vuillard. Premi Goncourt 2017

    portada_el-orden-del-dia_eric-vuillard_201712271204L’escriptor i cineasta francès Éric Vuillard s’ha coronat amb la seva novena novel·la, El orden del día, que va ser guardonada el passat 2017 amb el premi Goncourt, el més prestiós de les lletres franceses. Uns mesos després, la novel·la arriba a casa nostra de la mà de Tusquets i, aquesta setmana, és novetat a la Joan Oliva.

    Les anteriors novel·les de Vuillard van deixar palès el gust de l’autor per aprofundir en diferents episodis de la història a fi de trobar-hi elements desconeguts, tot investigant-ne cadascun dels detalls. Ja ho havia fet, per exemple, a Conquistadors (2009), obra en què va tractar la colonització de Perú i amb què va guanyar el Premi Ignatius J. Reilly 2010; també va ser el cas de Congo (2012), llibre sobre la colonització del continent Africà; o de La bataille d’Occident (2013), Premi Franz Hessel per un llibre sobre la I Guerra Mundial i de 14 juillet (2016), novel·la en què abordava la Revolució Francesa. El orden del día no ha estat cap excepció. Un relat breu, de 140 pàgines en la versió en castellà, lloat per la seva rigurositat històrica, que transita entre la novel·la de gènere històric i la crònica dels fets, sobre l’ascens al poder dels nazisme a Alemanya.

    La trama comença l’any 1933, quan fa molt poc que Hitler s’ha convertit en canceller i, al costat de Göering, presideix una reunió amb els vint-i-quatre principals empresaris alemanys del moment. Allà hi havia els amos d’Opel, Krupp, Siemens, Bayer o Agfa, per citar-ne alguns. I tots ells, amb l’objectiu de fer fora el comunisme i garantir un futur d’estabilitat i prosperitat econòmica, van fer milionàries contribucions per a la campanya electoral del nacionalsocialisme de cara a les properes eleccions legislatives. A partir d’aquesta reunió, fora de “l’ordre del dia”, la trama continua cap al 1938, quan es produeix l’annexió d’Àustria a l’Alemanya nazi (el conegut Anschluss) i fins a l’esclat de la II Guerra Mundial.

    Si voleu fer un cop d’ull a les primeres pàgines del llibre, feu clic a continuació:

    portada_el-orden-del-dia_eric-vuillard_201712271204 rodonaPrimeres pàgines.

    Presentació del llibre el passat mes de març’18:

    Llibres

  • El orden del día
  • L’ordre del dia
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Quan surt la reclusa. Fred Vargas

    2336_quan-surt-la-reclusa Una de les darreres novetats de gènere negre a la biblioteca és aquest llibre de Fred Vargas, ‘Quan surt la reclusa’.
     

    “-Que quedi clar- va prosseguir l’Adamsberg-. Entenc el seus dubtes, no obligo ningú a afegir-se a aquesta investigació. No faig més que informar-los. Els dos primers morts es coneixien des de la infantesa.”

     
    A la contracoberta es pot llegir: ‘La reclusa és una aranya tímida i solitària, temorosa de l’home, de picada necròtica, però en cap cas mortal… que ja ha matat tres persones al sud de França des que ha començat l’estiu. (…) També es deien recluses les dones que, expiant els pecats del poble i els seus propis i protagonitzant un dels fenòmens més aberrants i grotescs de l’edat mitjana, s’aïllaven voluntàriament del món…
    El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i erràtica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa.

     
    Podeu fer un petit tast, si llegiu les primeres pàgines.
     
    Us transcrivim, però, les últimes paraules que tanquen la història: ‘L’Adamsberg remuntava els carrers fins a casa seva, efectuant marrades inútils, amb les mans enfonsades a les butxaques i els dits prement la bola de neu. El navili s’emportava l’àncora, el navili s’emportava la Yrenye. Demà, en Lucio tornava d’Espanya. Li parlaria de l’aranya, a la nit, asseguts a la caixa de fusta. I en Lucio no podria portar-li la contrària en res: totes les punxades, picades, ferides s’havien gratat, fins a fer-se sang.
    (…)
    “No tens elecció, amic”‘

     
    Fred Vargas Fred Vargas és una escriptora parissina d’èxit internacional. Se la considera la reina de la novel·la negra francesa. Apassionada de la història i l’arqueologia, activista molt crítica amb el sistema judicial i polític del seu país, l’originalitat i l’estil únic de les seves novel·les l’han consagrat arreu del món com a referent indispensable de la narrativa contemporània europea.
     
    L’Exèrcit Furiós, èxit rotund de vendes i de crítica a França, representa el seu esperat retorn després d’Un lloc incert.
     
    Altres novel·les de la mateixa sèrie, protagonitzada pel comissari Adamsberg i publicades per Amsterdam Llibres, són L’home dels cercles blaus i La tercera verge.
     
    Novel·les policíaques

  • Los juegos del amor y de la muerte (Les Jeux de l’amour et de la mort, 1986). No publicada en castellà.
  • Los que van a morir te saludan (Ceux qui vont mourir te saluent, 1994), trad. de Blanca Riestra, ed. Punto de Lectura en 2009. Escrita el 1987 i publicada el 1994.
  •  
    Sèrie “Los tres evangelistas”

  • Que se levanten los muertos (Debout les morts, 1995),(2005).
  • logo blog genere negre_AMB LLETRES

  • Más allá, a la derecha (Un peu plus loin sur la droite, 1996),(2006).
  • Sin hogar ni lugar (Sans feu ni lieu, 1997),(2007).
  •  
    Sèrie del Comissari Adamsberg

  • El hombre de los círculos azules (L’Homme aux cercles bleus, 1991),(2007).
  • El hombre del revés (L’Homme à l’envers, 1999),(2011).
  • Los cuatro ríos (Les Quatre Fleuves, 2000),(2009).​
  • Huye rápido, vete lejos (Pars vite et reviens tard, 2001),(2003).
  • Fluye el Sena (Coule la Seine, 2002).
  • Bajo los vientos de Neptuno (2006).
  • La tercera virgen (Dans les bois éternels, 2006),(2008).
  • Un lugar incierto (Un lieu incertain, 2008), (2010).
  • El vendedor de estropajos (Le Marchand d’éponges, 2010),(2011).​
  • El ejército furioso (L’Armée furieuse, 2011),(2011).
  • Tiempos de hielo (Temps glaciaires, 2015),(2015).
  • Cuando sale la reclusa (Quand sort la recluse, 2017),(2018).
  •  
    Llibres Llibres d’aquesta autora que podeu trobar a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    15′ contats abans de sopar: contes sobre caques, culs i pets

    15'contats2

    Dimecres passat va tenir lloc a la biblioteca la cinquena sessió dels 15′contats abans de sopar, una activitat adreçada a famílies amb infants a partir de quatre anys, que pretèn que aquests descobreixin la part social i lúdica de la lectura. A la sessió d’aquest mes, la Ratoliva va seleccionar els millors contes sobre caques, culs i pets, un tema, que com bé us podeu imaginar, va ser tota una delícia per als més petits.
    Primer vam explicar un conte sobre pets, de la col·lecció “Una aventura de l’Elefant Joan“, publicat per l’editorial Tramuntana. Un conte divertit que ens ensenya que no hem de subestimar mai el poder d’algú tan insignificant com una formigueta.
    El pet
    / Laurie Cohen. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017

    Elpet

    En Joan és un elefant que fa les mil i una per tal de retenir un pet, perquè ja és ben sabut, que un pet d’elefant pot representar la fi del món, de l’univers, però resulta que en Joan té molta imaginació i quan per fi ja no pots més i del seu cul s’escapa el pet doncs passa que… si ho voleu descobrir us l’haureu de llegir! El trobareu exposat al racó dels 15 minuts contats abans de sopar fins al proper 20 de juny.

    El segon àlbum que vam compartir va ser La veueta / Michaël Escoffier, Kris Di Giacomo. Madrid: Kokinos, 2012.

    la veueta

    Una veueta és el que sent el Perico, el camaleó protagonista d’aquest conte, quan descobreix que allò que va agafar per netejar-se el culet quan no trobava paper no eren ben bé uns calçotets, tot i les aparences. Un conte enigmàtic fins al final, amb unes il·lustracions divertides i una tipografia juganera que desvetlla consciències menudes i fomenta valors cívics, com el respecte als altres.

    En acabar-nos “La veueta”, de seguida vam anar a descobrir les preguntes que la Ratoliva ens havia preparat als calaixets, estàvem tots expectants a veure quins contes ens portarien aquelles preguntes i va ser llavors quan vam descobrir que “Les princeses també es tiren pets“. La protagonista d’aquest conte, la Laura, li pregunta al seu pare si es veritat que les princeses també es tiren pets i junts van a la biblioteca a buscar un llibre que els explicarà tots els secrets de les princeses i entre d’altres, els pets és veu que també és algo molt comú entre princeses. També vam poder descobrir un altre conte de l’elefant Joan, “La caqueta“, i un altre de molt conegut per tots, el de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap“.

    Tot seguit, els nens van continuar remenant més àlbums sobre caques, culs i pets que la Ratoliva els havia triat i alguns se’ls van poder endur a casa en préstec. Recordeu, que molts d’aquest contes els trobareu exposats al racó dels 15′contats abans de sopar fins el 20 de juny, que serà quan ens tornarem a trobar per compartir més contes: contes sobre pirates.

    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva

    No hi ha comentaris

    El guardián invisible, la pel·lícula

    el_guardian_invisible-726992780-largeLa coneguda com a Trilogia de Baztan, formada per les novel·les El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, van convertir l’escriptora Dolores Redondo en tota una autora supervendes, esdevenint el fenomen literari dels darrers anys. El passat 2017, arribava l’adaptació cinematogràfica del primer dels títols, que ja podeu reservar a la biblioteca Joan Oliva.

    Fidel adaptació de la novel·la, El guardián invisible ha estat dirigida per Fernando González Molina, tot un expert, si fem cas de la seva filmografia, a adaptar llibres per a la gran pantalla. Primer, va dirigir 3 metros sobre el cielo (2010) i, dos anys més tard, Tengo ganas de ti (2012), ambdues basades en les novel·les homònimes de Federico Moccia. No han estat aquestes dues novel·les les seves úniques adaptacions cinematogràfiques. El 2015 va dirigir Palmeras en la nieve, basada en la novel·la de Luz Gabás.

    El guardián invisible està protagonitzada per Marta Etura, en el paper de la inspectora en cap d’homicidis de la Policia Foral de Navarra Amaia Salazar que, encarregada d’un cas d’assassinat d’una adolescent que ha aparegut morta a la riba del riu Baztan, torna al seu poble natal, Elizondo, el lloc que fa anys va deixar enrere. El film, com el llibre, transcorre a partir de 2 fils argumentals: la investigació policial i el retorn dels fantasmes del passat de la protagonista, una dona de caràcter fort i independent.

    Si en algun aspecte hi estan d’acord aquells que han vist la pel·licula, és que el director ha sabut captar l’atmosfera asfixiant i gairebé sobrenatural dels paisatges de la Vall de Baztan que es descriuen en la novel·la, amb una pluja gairebé tan protagonista com els personatges de la trama.

    Els aficionats al gènere del thriller, no poden deixar de veure aquesta pel·lícula amb una Marta Etura/Amaia Salazar en una carrera contra rellotge per descobrir l’assassí i per fugir del seu propi passat.

    Tràiler de la pel·lícula:

    TRILOGIA DEL BAZTAN

    Si voleu llegir les primeres pàgines, feu clic sobre les imatges:

    el guardián invisible_dolores redondo legado en los huesos ofrenda en la tormenta

    DVD

  • El guardián invisible
  • Llibres

  • El guardián invisible
  • Legado en los huesos
  • Ofrenda en la tormenta
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Novetat adults maig: La memoria de la lavanda. Reyes Monforte

    La novetat d’aquest mes primaveral de maig, les biblioteques us ofereixen l’última novel·la de Reyes Monforte, ‘La memoria de la lavanda’.

    La memoria

    Després de la mort de Jonas, el seu marit, Lena, una fotògrafa retratista, torna al poble natal d’ell, Tármino, nom inventat per al poble real de Brihuega, conegut com a la ‘Provença espanyola’. Allí llençarà les cendres pels seus camps de lavanda. Però el retrobament amb la família i els amics d’ell destaparà una sèrie de conflictes i secrets que desestabilitzaran perillosament el dol de Lena. El viatge físic també és un viatge existencial. Només en quaranta-vuit hores, li passa de tot.
    No és un llibre trist. El punt de sortida és el dol, però el destí és l’esperança.
     

    2
    Empecé a creer que aquel viaje era un error. Demasiado pronto. Demasiado esfuerzo. Demasiados ayeres luchando por hacerse un sitio en mi presente. Demasiada gente a la que no quería ver, y muy poca a la que quisiera abrazar y que me abrazase. Jonas solía decir que al lugar donde has sido feliz era mejor no regresar. Con esa hoja de ruta, no sé qué hacía yo regresando a Tármino, aunque tampoco sabía qué hacía sin él, y allí estaba. (…)

     
    I el llibre acaba amb un paràgraf que, realment, resumeix l’essència de la història:

    Más que una fotografía es un homenaje a todo lo vivido y lo amado. Esa instantánea cuenta una historia. Captar la memoria de lo vivido es el alma de la fotografía, igual que la esencial del retraoto es hacer perdurar la memoria del fotografiado. Esa imagen es una metáfora perfecta. (…) Allí, en esa visión de la lavanda, está mi memoria y mi vida. Para siempre.

     
     
    Reyes Monforte és periodista i escriptora. Ha treballat a la ràdio i ha col·laborat en programes de la televisió. Altres llibres que ha escrit són:

  • Un burka por amor
  • Amor cruel
  • La rosa escondida
  • La infiel
  • Besos de arena
  • Una pasión rusa
  •  

    Burca x amor amor cruel rosa escondida la infiel besos de arena pasión rusa

     
     
    L’autora parla d’on va sorgir la seva necessitat d’escriure aquest llibre en un article al diari El Mundo (26/04/2018) i del qual transcrivim un paràgraf:
     
    ‘La decisión de escribir este libro se fraguó en dos tiempos. La primera mecha se prendió en Madrid, una tarde de otoño de 2014 , tomando un café con un editor amigo que, en aquel entonces, no era el mío y que hoy, sí lo es. Él arrastraba una pérdida, casualmente fechada el mismo año que la mía -estas argucias del destino pueden parecer superfluas, pero cuando uno está flojo, unen mucho-, y quizá por eso sentí que hablábamos el mismo idioma, sin necesidad de disfrazar ni esquivar las palabras, reyes-monforte-lavanda-k6qF--1240x698@abclos silencios y mucho menos los sentimientos amordazados por precaución o por miedo a que la emoción se desbordara inoportunamente. A esas alturas del duelo, aquella sensación significaba un alivio. Ese día llegué a casa con ganas de ponerme ante el ordenador y volcar parte del volcán que llevaba dentro desde la muerte de Jose. Pero apenas había transcurrido un año y medio desde su fallecimiento, y las palabras no salían como esperaba: estaban tan perdidas como yo. No era el momento. Eso de la escritura como terapia, a mí no me estaba funcionando. (…)
    La segunda y definitiva mecha se avivó dos años más tarde…’

     
     
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Clubs de lectura en francès. Última trobada conjunta de la temporada 2017-2018.

    Chers lecteurs, lectrices
     
    Après l’essai de la Tirade du nez, plus rien ne pourra nous arrêter et nous partirons très bientôt brûler les planches là où il faut. Pour ne pas faire rire le velours, il va falloir mettre du bois et si nous voulons tenir l’affiche nous devrons ne pas jouer les divas, ne pas parler trop bas ni faire pleurer Margot. Il nous faudra suivre quelques conseils si nous voulons casser la baraque: ne pas jouer au pied levé, ne pas faire l’avion au rideau et surtout faire le pitre afin d’amuser le badaud et l’attirer dans la salle. Aucun acteur ne pêchera à la ligne, aucun acteur n’aura le beau rôle, aucun acteur ne jouera les accessoires, notre mise en scène sera collective. Pour faire chéri-chéri, il va falloir chauffer la salle et pour ne pas se ramasser de veste, il va falloir bien travailler mais surtout bien s’amuser.
     

  • C’est amusant découvrir les expressions du théâtre !
  •  

     

  • Je vous passe aussi le lien où vous pouvez apprécier vos dons d’acteurs et actrices dans la célèbre Tirade du Nez (acte II).
  •  

     

  • Merci pour faire de la lecture en français un voyage passionnant, merci pour votre enthousiasme, merci pour votre engagement, merci pour tout. À très bientôt !
  •  

     
     
    Quelques images:
     

    DSC_0031 DSC_0033

     

    Cyrano a ôté son chapeau

     

    IMG_0711

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Infierno de hielo, Preston & Child

    Infierno de hielo_Preston i ChildAquesta setmana, la novetat de gènere negre a la Joan Oliva és el quart i darrer volum, fins ara, de la sèrie protagonitzada per Gideon Crew, personatge creat a quatre mans pels escriptors nord-americans Douglas Preston i Lincoln Child. Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva: Infierno de hielo.

    Gideon Crew és un científic i exlladre brillant, reconvertit en col·laborador de l’FBI, que fins ara havia protagonitzat tres títols:

  • Venganza: Amb 24 anys, la mare d’en Gideon Crew és a punt de morir i li confessa que el seu pare va morir assassinat, fruit d’una injusta conspiració. La dona li demana que mati l’assassí del seu pare.
  • El cadáver: L’FBI recorre a Gideon Crew perquè negociï amb un científic nuclear que ha perdut la raó.
  • La isla perdida: Gideon Crew ha de robar una pàgina d’un valuós llibre exposat a la biblioteca Morgan de Nova York.
  • Sèrie GIDEON CREW:

    venganza_portada El cadáver_portada la isla perdida_portada

    logo blog genere negre_AMB LLETRESA Infierno de hielo, Gideon Crew rep l’encàrrec més perillós de la seva vida. Ara fa cinc anys, Eli Glinn va sobreviure a l’enfonsament d’un vaixell a aigües antàrtiques. Ell i la resta de la tripulació pretenien recuperar un meteorit gegant d’una illa situada al Cap d’Hornos, però l’expedició no va tenir èxit i hi van morir més de cent tripulants i Glinn va quedar tetraplègic.

    Han passat els anys i el meteorit ha anat creixent al fons marí. No era una simple pedra, és un organisme viu que ara amenaça el planeta. Glinn i el seu equip es posaran en contacte amb Gideon Crew pels seus coneixements d’armes nuclears.

    Infierno de hielo_ portada rodonaPrimeres pàgines.


    Douglas Preston
    i Lincoln Child són autors conjuntament de més d’una vintena de títols, entre els quals destaquen les sèries protagonitzades per l’Inspector Pendergast, que va començar amb El ídolo perdido i ja suma 18 novel·les, i per Gideon Crew. Cadascun dels escriptors signa, alhora, d’altres títols de manera individual.

    Web oficial de Preston i Child.

    Llibres

  • Venganza
  • El cadáver
  • La isla perdida
  • Infierno de hielo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Contes de bona nit, nenes rebels. 2. Francesca Cavallo i Elena Favilli. Novetat infantil maig

    portada_contes-de-bona-nit-per-a-nenes-rebels-2_elena-favilli_201802011245

     
    La novetat d’aquest mes de maig a la sala infantil és el llibre que us presentem més amunt: ‘Contes de bona nit per a nenes rebels. 2‘. Tant aquest com el primer van dirigits a tots els públics, siguin nens o nenes, pares o mares, homes o dones, encara que el títol sembli el contrari. Son dos llibres que volen evitar els típics estereotips socials que encara imperen a la nostra societat.
     
    portada_contes-de-bona-nit-per-a-nenes-rebels_elena-favilli_201706011244 Aquest segueix un primer volum on llegíem amb entusiasme la vida d’algunes dones que van ser molt importants. L’ editorial Estrella Polar va publicar aquest primer volum: ‘Contes de bona nit per a nenes rebels’ l’any passat i recull petites biografies de cent dones reals i extraordinàries, que van lliutar contra el poder, les lleis i les convencions socials de l’època en la qual van viure: Ada Lovelace, Zaha Hadid, Anna Politkóvskaia, Coy Mathis, Hipàtia, entre d’altres; totes elles pertanyents a diferents camps de coneixement.
     
    En els dos volums, cada pàgina conté la biografia exposada com un conte curt i un dibuix fet per una il·lustradora diferent.
     
     
     
    En aquest segon volum que us presentem trobareu la vida d’Agatha Christie (escriptora de gènere negre i creadora del personatge Hércules Poirot i Miss Marple), Alice Ball (química), Audrey Hepburn (actriu), Beatrix Potter (escriptora i il·lustradora, coneguda pel ‘Conte de Peter Rabbit’), Beyoncé (cantant, compositora i dona de negocis), Carmen Amaya (ballarina), Celia Cruz (cantant), Clara Rockmore (músic), Clemantine Wamariya (rondallaire i activista), Gerty Cori (bioquímica), Hortènsia (oradora), Isadora Duncan (ballarina), J.W. Rowling (escriptora i famosa pel seu personatge: Harry Potter), Lilian Bland (aviadora), Madonna (cantant, compositora i dona de negocis), Matilda de Canossa (senyora afeudal), Nadine Gordimer (escriptora i activista), Nefertiti (reina), Qiu Jin (revolucionària), Safo (poeta), Samantha Cristoforetti (astronauta), Sophia Loren (actriu), Virgina Hall (espia), etc.
     
     

    20180509_165849-crop 20180509_165941

     
    Llegiu, llegiu… quedereu sorpresos i sorpreses del contingut d’aquestes minis biografies i de les il·lustracions!
     
    Contes Els llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »