Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2018

Dins el darrer blau, Carme Riera

LA TERTÚLIA
Dimecres 4 d’abril

Comencem la sessió al voltant de la novel·la històrica “Dins el darrer blau”, de Carme Riera, amb la sensació que aquesta lectura ha topat amb unes certes dificultats per part dels nostres lectors i lectores: llarga, densa, les vacances de Setmana Santa i la preparació de les mones, d’una banda, no ens han ajudat, mentre que, de l’altra, el tipus de lletra molt petit i la falta de traducció al castellà també han dificultat i, de vegades, impossibilitat la lectura completa.

Dins el darrer blauTanmateix, comencem. En Ramon Also s’excusa de cara a la propera i última sessió, pel fet que anirà a emprendre una caminada que reprodueix el famós Viatge al Pirineu Català de dos escriptors consagrats, Cela i Espinàs. Comença el comentari, tot dient que l’autora ha tret, d’un fet verídic –la persecució dels jueus conversos, el segle XVII, a Mallorca- una novel·la “espessa”. Li ha agradat el tractament de la llengua, el parlar, ple d’expressions en mallorquí, i li ha fet gràcia constatar com la persecució descrita pot tenir algunes similituds amb el present. Descriu la novel·la com una obra en tres parts: la primera, la més feixuga; la segona, d’un to diferent, més amè; la tercera, la dels autos de fe, on ja estem plenament decidits a saber com acaben els protagonistes.

Teresa Rodríguez també remarca la repressió horrorosa de què són víctimes els protagonistes. Li ha agradat molt, així mateix, llegir en mallorquí.

Rosa Llop comenta que li va costar molt de llegir, sobre tot la primera part, on es presenta el fet històric, espurnejat de descripcions. Elogia el llenguatge, i la crítica al poder i als diners.

MªJosep Fonollosa, una amant de la novel·la històrica, troba que l’autora no ha seguit les regles del gènere. Marcada per una desorientació inicial, retreu a l’autora que fins a la pàg. 100 no ens presenti l’Inquisidor. Considera les anades i vingudes temporals com una manca de respecte envers els lectors i lectores. Certament, aquest gènere no acostuma a introduir aspectes de la literatura més experimental, però pensem que Carme Riera no ho fa pas per manca de respecte, sinó perquè forma part del seu estil.

En aquest sentit, Mary Carmen Paredes assenyala que ella va ser lectora i admiradora del primer recull de contes de Carme Riera, “Te deix, amor, la mar com a penyora”, que la van donar a conèixer, i on justament l’autora ja jugava amb l’experimentació literària. Li ha agradat aquesta novel·la coral, on destaca la figura extremament rigorosa de l’Inquisidor, i es pregunta per què els jueus sempre han de ser perseguits. També destaca el tractament del llenguatge, la parla mallorquina reproduïda com devia sonar a l’època en què se situa l’obra.

Patricia Lewis assegura, també, que l’obra li ha agradat molt, malgrat que certament el llenguatge utilitzat li ha estat un repte. Ha trobat molt encertada la crítica del fanatisme religiós. Troba que és una història molt ben narrada, des de la lluita del poder fins a l’evident anul·lació de les dones: des de Beatriu “La coixa”, una meuca molt humana, que comprèn la natura dels homes i també de les altres dones, fins a Maria, verge i casta, passant per Sara, la “boja”, que veu aparicions marianes. Sap reproduir bé els sentiments de la gent, i descriu impecablement l’espectacle dels autos de fe, les torxes humanes, que la gent anava a veure amb el berenar, sense ni un bri de compassió pels ajusticiats.

crisalideEn Joaquim també se sorprèn que aquesta novel·la històrica sigui tan complicada, i la compara amb una obra de gruix considerable, “Los cipreses creen en Dios”, de Josep M. Gironella, que va llegir d’una tirada. Li agrada el llenguatge utilitzat, encara que troba a faltar un vocabulari especialitzat que n’aclarís els termes, així com un plànol que permetés de situar-nos en els escenaris descrits. La guia dels personatges, remarca, és incompleta. Malgrat tot, la conclusió que n’ha extret és que certament es planteja un paral·lelisme amb la situació actual i la persecució del procés català. El tema li recorda el de l’obra “El hombre que supo amar” (1976), sobre San Juan de la Cruz, on també es parla dels jueus conversos. Remarca que, de vegades, s’assoleix un nivell estilístic molt alt: quan compara uns peus amb “la meravella d’aquells dos glops de llet quallada”.

L’Ana Jiménez comenta que li ha costat molt d’entrar-hi, per la llengua i per l’estil, però que finalment li ha agradat llegir-la. Destaca, també, que la primera part fou la més difícil, i a partir d’aquí s’anà incrementant l’interès. Destaca algun personatge que no havíem esmentat, com en Joao Peres, que surt al principi i novament al final, de manera que és en acabar l’obra que podem tornar al principi i completar l’estructura circular.

L’Enriqueta Olivar s’excusa pel tipus de lletra, la Maria Jesús Alonso, per la manca de traducció i la falta de temps, l’Evelia Casado, també per la falta de temps. La Dolors Juan, que no ha pogut venir, ha comentat tanmateix que li ha semblat molt interessant.

Així doncs, tanquem aquesta sessió amb la sensació que malgrat que possiblement no era l’obra idònia per a unes vacances breus i atrafegades, la seva lectura no ens ha deixat indiferents. Esperem tenir més temps per a la pròxima i darrera del curs, “Estimades Zambrano”, de Mercè Foradada, ja que comptarem amb la presència de l’autora.

L’AUTORA
Carme Riera

Carme Riera i Guilera (Palma, Mallorca, 1948) és catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana. Es donà a conèixer l’any 1975 amb la publicació del llibre “Te deix, amor, la mar com a penyora”, considerat un best-seller de la literatura catalana. Va ser escollida membre de la Real Academia Española a l’abril de 2012.

Carme Riera 2A banda de la producció narrativa, la fecunda activitat literària de Carme Riera, en paral·lel a l’activitat docent i investigadora a la UAB, comprèn obres en gèneres tan diversos com l’assaig i la crítica literària. Riera va escriure remarcables estudis sobre els poetes de l’Escola de Barcelona Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, guions de ràdio i televisió, literatura infantil i juvenil i dietarisme.

També destaca com a traductora al castellà de les seves pròpies obres, tota una mostra d’autoexigència i de rigor literari, que li permet convertir-se, alhora, en lectora crítica de l’obra original, gràcies al distanciament del text de partida. “M’hauria agradat ser periodista” diu l’autora en una entrevista a La Vanguardia, diari en què s’incorpora com a articulista amb una periodicitat quinzenal a partir del 2 de febrer.

Primera etapa. El seu primer llibre de contes, “Te deix, amor, la mar com a penyora”, va tenir una gran repercussió, un gran èxit de públic. Riera aportava un estil nou i fresc i utilitzava la parla mallorquina col·loquial per a suggerir i crear una narrativa que posava sobre la taula temes que fins aleshores havien estat tabús, com l’amor entre les dones, i al mateix temps era força crítica amb la societat del moment. Amb el següent recull de contes, “Jo pos per testimoni les gavines”, un conjunt de narracions que segueixen els mateixos principis narratius de l’obra anterior, es tanca aquesta primera etapa de la producció literària de l’autora.

35279100Segona etapa. L’estrena com a novel·lista amb la publicació l’any 1980 d’“Una primavera per a Domenico Guarini” obre la segona etapa de l’obra de Riera, que comprèn la producció literària de la dècada dels vuitanta. Aquesta primera novel·la no sols representa un canvi de gènere sinó també d’objectiu, el de formular un model de novel·la culta alternada amb elements col·loquials i el d’experimentar amb la simbiosi de registres i de gèneres (la narrativa policíaca i l’assaig, el llenguatge culte i el periodístic). Aquesta voluntat experimentadora i investigadora de l’autora, i una actitud de joc, amb una mirada sovint lúdica i irònica, són els eixos de les obres d’aquest període, com el recull de narracions “Epitelis tendríssims” i les novel·les “Qüestió d’amor propi” i “Joc de miralls”.

Tercera etapa. Amb les novel·les històriques “Dins el darrer blau” i “Cap al cel obert”, amb bona rebuda per la crítica, s’inicia la tercera etapa. Totes dues novel·les construeixen la doble identitat de jueus i mallorquins dels protagonistes, a partir de dues històries enllaçades: la primera, ambientada a la Mallorca de final del segle XVII, narra la persecució d’un grup de jueus condemnats a la crema pública a la foguera per la Inquisició; la segona té com a protagonistes els descendents dels jueus del segle XVII establerts a l’illa de Cuba en ple conflicte colonial. Amb aquestes dues ambicioses narracions, Riera va reconstruir amb tot detall i rigor els escenaris històrics d’aquell moment. L’escriptora va desplegar històries de ficció i va traçar amb molt de talent el caràcter i perfil dels diferents personatges. Ambdues obres tenen un gran valor literari i testimonien una excel·lent trajectòria literària, que es consolida definitivament en la segona meitat de la dècada dels noranta.

L’OBRA
Dins el darrer blau

“Dins el darrer blau” (1994) representa l’entrada de Riera dins el gènere històric. Per escriure aquesta obra l’autora passà cinc anys dedicats a l’estudi i documentació d’aquests fets. En aquesta novel·la, Riera assoleix el repte d’utilitzar el punt de vista del narrador omniscient que li permet crear un món objectivat i autònom, dins del qual es desenvolupa la vida dels personatges i s’escolta el seu discurs polifònic. “Dins el darrer blau” és una novel·la coral, no té doncs un protagonista únic perquè cada personatge ho és de la seva peripècia vital, del seu drama personal i intransferible. Cal destacar també la depuració de l’estil que, sense perdre espontaneïtat, ironia o efusió lirica, s’enriqueix amb un lèxic molt rigorós que intensifica l’efecte de veritat històrica.
Cal destacar també la depuració de l’estil que, sense perdre espontaneïtat, ironia o efusió lirica, s’enriqueix amb un lèxic molt rigorós que intensifica l’efecte de veritat històrica atès que no fa servir paraules datades més enllà del segle XVII. Tampoc els materials literaris incorporats en el text no procedeixen més que de llibres que hagin pogut llegir o escoltar els personatges de l’època.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Dia Internacional de la Dansa

El proper dia 29 d’abril commemorem, com cada any des de 1982, el Dia Internacional de la Dansa. Va ser la UNESCO la que va fixar el 29 d’abril com a data per celebrar aquesta efemèride en record i com a reconeixement al ballarí i coreògraf francès Jean-Georges Noverre, considerat internacionalment el creador del ballet modern. Nascut a París un 29 d’abril de 1927, va ser el coreògraf més important de la seva època, va renovar la idea que, fins a aquell moment, es tenia de la coreografia, el vestuari i l’escenografia i, sota el regnat de Maria Antonieta, va ser nomenat director de l’Òpera de París l’any 1776.

0000028699 20180205114453-1

20170308143137-1Vilanova i la Geltrú es troba immersa en la nova temporada d’arts escèniques i visuals, que va començar el mes de març i que s’allargarà fins al proper mes de juny. Si voleu consultar tota la programació, feu clic aquí. Com no podia ser d’una altra manera, el Dia Internacional de la Dansa forma part de la nova temporada, com podreu veure en la programació.

Concretament, el proper diumenge 29 d’abril, un seguit d’escoles i associacions de Vilanova i la Geltrú faran exhibicions pels carrers i places de la nostra ciutat amb l’objectiu de fer difusió d’aquesta disciplina artística en el seu dia internacional. El Teatre Principal és l’encarregat d’impulsar totes aquestes activitats que al llarg de diumenge podran gaudir els vilanovins i vilanovines i que es troben incloses dins del programa Singulart, de suport a la Creació i Producció.

A més a més de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, dins de la programació de la temporada març-juny’18 del Teatre Principal, hi podeu trobar molts d’altres espectacle de dansa. Feu clic aquí per consultar-los.

A les Biblioteques de Vilanova, hi podeu trobar un fons ampli de dansa, ballet, tango, balls de saló, balls populars… i molts altres temes relacionats.

Feliç Dia Internacional de la Dansa i a ballar!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La herida. Jorge Fernández Díaz

Una monja desapareix, però deixa un enigmàtic missatge. Un col·laborador del papa Francesc encarrega a dos agents d’Intel·ligència que la busquin. Paral·lelament, una operadora política acomiadada pel govern argentí és contractada pel governador d’un feu de la Patagonia per millorar la seva imatge i evitar-li una catàstrofe electoral…

 

 
La herida Aquesta novel·la de gènere negre és una mostra d’història de suspens policial relacionada amb la política, en la qual es creuen quatre misterioses històries d’amor; que s’inicia al Vaticà i viatja cap a la Patagonia i que reflecteix la vessant més fosca del poder.
 
Només començar ja sabem com és aquest personatge femení que desapareix: ‘La monja se mira directamente a los ojos, que ni siquiera parpadean, y se sostiene un rato la mirada en el espejo. Tiene ojos castaños y una tez extrañamente curtida. Los hábitos negros y la toca sagrada no hacen juego con ese bronceado atlético. (…) se trata de una mujer que ya pasó los cuarenta y que además conserva cierto encanto. (…) Ahora la monja está completamente desnuda (…) baja los escalones de madera: en el sótano abre la caldera rugiente y arroja su antigua vida al fuego.’
 
Amb aquestes característiques que el narrador omniscient ens transmet, podríem entreveure el que pot succeir, però en tota narració de suspens no s’hi val a badar i és amb la lectura de tota la història que es pot arribar a esbrinar el perquè de tot plegat.
 
I acaba, que el personatge masculí també es veu reflectit en un mirall: ‘Al verme en un espejo del vestíbulo, pienso en los ojos cansados y amenazantes de aquellos guerreros con espadas y pesadas armaduras que protegían al bebé rozagante en La casa de los búhos. logo blog genere negre_AMB LLETRES Tomo la valija y camino como un viajero sin norte, sin tiempo…’
 
Jorge Fernández Díaz és un escriptor i periodista argentí, d’ha dedicat a la crònica de successos durant més de trenta anys i també a reportatges d’investigació i a l’anàlisi política. És un dels principals columnistes polítics del diari ‘La nación’.
 
Ha publicat, entre d’altres:

  • El dilema de los próceres
  • Mamá
  • La segunda vida de las flores
  • Fernández
  • Corazones desatados
  • La logia de Cádiz
  • El puñal
  •  
    Llibres que podeu trobar a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    S.O.S. cristians. Pilar Rahola

    “Creure en Crist ha esdevingut una creença amb un elevat risc que condueix milers de persones a la presó, l’exili i la mort.”

    Una de les novetats d’aquesta setmana és el llibre de Pilar Rahola, ‘SOS cristians’.

    SOS CRISTIANS
    Segons es llegeix a la contracoberta: ‘Mai no hi havia hagut, des de l’època de les catacumbes, un intent massiu, organitzat i impune d’acabar amb comunitats cristianes senceres. Les dades colpidores que Pilar Rahola aporta en aquest llibre, d’una manera sistemàtica i rigorosa, són tràgiques i encenen totes les alarmes d’una sagnia que no sembla tenir aturador: coptes, assiris, siríacs, ortodoxos de direses litúrgies, protestants i també catòlics, pateixen avui l’estigma de la creu. Són màrtirs els caldeus assassinats pel Daeix per no voler convertir-se a l’islam, o els coptes morts per les bomes a les catedrals d’Egipte, o els cristians nord-coreans tancats per tota la vida en camps de treball forçat a causa de la seva fe. Això és el martiri i aquests són els màrtirs del segle XXI’.
     
    Pilar Rahola, coneguda com a no creient, va escriure aquest llibre dedicat als cristians perquè en principi volia investigar la vida de les dones a Orient, però aquest tema la va dur a descobrir com viuen les comunitats cristianes en aquelles zones. Comunitats cristianes que no tenen res a veure amb les que coneixem. “Tenim la idea que ser cristià és fàcil però parlem del voltant d’uns dos- cents milions de persones que tenen amenaçada la vida pel fet de ser cristians. (…) Ser cristià pot implicar la mort religiosa, el setge social de blasfèmia i després la mort com en el cas de les víctimes del jihadisme.”
     
    Aquesta barcelonina que aviat arribarà a la seixantena, és molt coneguda per les seves controvertides intervencions en els mitjans de comunicació: ràdio, TV i premsa escrita. Col·labora amb una columna al diari La Vanguardia.

     
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Sant Jordi 2018

    La Diada de Sant Jordi arriba, com cada any, amb força a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. Carregades de novetats de tot tipus i per a totes les edats, les Biblioteques de Vilanova us ofereixen totes aquestes guies que us detallem a continuació:

    roses1Guia de Novetats de Sant Jordi’18roses1

    roses1Guia de Novetats Infantils de Sant Jordi’18roses1

    roses1Guia de Fons Localroses1

    I també, com cada any, us presentem la Collita de Gènere Negre amb totes les novetats de novel·la negra i policíaca publicades al llarg de 2017. La Guia ha estat preparada per les quatre biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona amb fons especial o centre d’interès de Novel·la Negra: La Bòbila, de L’Hospitalet; Montbau, de Barcelona; Joan Oliva, de Vilanova i la Geltrú i Districte 6, de Terrassa.

    Collita Negra 17_rodonaCollita de 2017

  • Guia de Novetats de Sant Jordi’18
  • Guia de Novetats Infantils
  • Guia de Fons Local
  • Collita de Gènere Negre
  • rosa-32Bona Diada de Sant Jordi a tothom!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Novetats de Novel·la Juvenil

    Aquesta setmana, entre totes les novetats de la biblioteca Joan Oliva, hi trobareu un bon nombre de novel·les juvenils. N’hem triat quatre per anar obrint boca:

    Aina Li és una joveníssima escriptora de novel·la juvenil que va debutar amb molt d’èxit amb El noi del bus. Ara, arriba la seva segona novel·la: T’estaré esperant, sobre el món de la fama i la possibilitat de trobar-hi amor de veritat. La protagonista és la Lexi, una noia que veu fet realitat el somni de qualsevol adolescent: haurà de fer-se passar per la xicota del líder d’un grup musical, que pretén amagar així que la seva veritable parella s’està reahabilitant del consum de drogues. El que de bon començament sembla un pla perfecte, acabarà fent veure la Lexi que la fama no és ben bé el que creia.

    Aina Li estudia actualment Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i, a banda d’escriure llibres, manté des de fa uns anys el bloc Històries trobades.

    testare-esperant_rodonaPrimeres pàgines.

    Estàs segur que és una bona idea? -va demanar la noia mentre mirava la fotografia de perfil d’una jove d’ulls castanys.
    Ho faig per protegir-te, necessites tranquil·litat per rehabilitar-te completament.
    Però què li passarà, a ella? -Va tornar a mirar la noia somrient de la imatge.
    Jo m’encarrego de tot, no et preocupis.

    Emily Barr és l’autora de El único recuerdo de Flora Banks, una de les quatre novetats de novel·la juvenil d’aquesta setmana a la Joan Oliva. La seva protagonista és la Flora, una noia de disset anys que pateix, des dels 10, un estrany tipus d’amnèsia. Van haver d’operar-la per extirpar-li un tumor cerebral, però amb l’operació li van extreure part del cervell encarregat de la memòria. Per aquest motiu, ara la Flora és capaç de recordar tot allò anterior als seus 10 anys, però tots els esdeveniments posteriors a aquesta edat són oblidats després d’un parell d’hores. Així era, almenys, fins que passades les hores i els dies és capaç de recordar el petó que li ha fet a en Drake, l’antic xicot de la seva millor amiga. Com que en Drake marxava just l’endemà a Noruega, la Flora no té cap dubte i emprèn viatge cap a aquell país.

    El único recuerdo de Flora Banks és molt més que una història d’amor adolescent. És un thriller psicològic que no podràs deixar de llegir!

    Unico recuerdo de Flora Banks, El_137X220Primeres pàgines.

    No tardaré en desaparecer. Encontraré un sitio donde esconderme y no me moveré de allí hasta que recuerde qué he hecho. No me importa cuánto tiempo me cueste. Es probable que me quede aquí, en este lugar helado, durante el resto de mi vida.

    testare-esperant Unico recuerdo de Flora Banks, El_137X220

    La química del cor és el debut literari de Krystal Sutherland. El llibre és una història d’amor, però no pas una típica història d’amor. Els protagonistes són Henry Page i Grace Town. En Henry és un jove de disset anys que mai no s’havia enamorat. Els estudis i l’escriptura, sobretot ara que ha aconseguit ser l’editor del diari de l’escola, són la seva vida. Ha fet un únic petó i, l’endemà, la noia a qui l’hi va fer es va declarar lesbiana. Vaja, que va ser un petó molt comentat. I, a més a més, sempre havia pensat que quan s’enamorés seria com a les pel·lícules, però res d’això no va passar quan la Grace va aparèixer a la seva vida. Tot i això, La química del cor és una història d’amor, però ni fàcil ni tòpica.

    la-quimica-del-cor_krystal-sutherland_rodonaPrimeres pàgines.

    Sempre havia pensat que el moment exacte en què coneixeria el gran amor de la meva vida seria com a les pel·lícules. No exactament com a les pel·lícules, és clar, amb tot a càmera lenta i els cabells voleiant amb la brisa i la banda sonora instrumental pujant el volum. Però alguna cosa sí que pensava que hi hauria. Un sotrac al cor. Una estrebada a l’ànima, com si alguna cosa de dins et digués “Hòstia! És ell. Finalment, després de tant de temps, és ella”.

    Pez numero catorce, El_Juvenil_CARTONE la-quimica-del-cor_krystal-sutherland

    Jennifer L. Holm és una reconeguda escriptora de literatura infantil i juvenil que va néixer en el si d’una família de metges. No és estrany, per tant, que amb la novetat que us presentem aquesta setmana, El pez número catorce, convidi els nens i, particularment, les nenes a treure el cap en el món de la ciència.

    La protagonista de la novel·la és Ellie, una joveneta que enyora l’escola primària i que, un bon dia, veu amb sorpresa com la seva mare apareix amb un jove que s’assembla molt al seu avi, el científic Melvin Sagarsky. El fet és que el seu avi ha dedicat tota la vida a descobrir el secret de l’eterna joventut i potser sí que l’ha trobat aquest secret, no?

    Pez numero catorce, El_Juvenil_CARTONEPrimeres pàgines.

    El pececito les enseñará a vuestros hijos el ciclo de la vida -explicó-. Un pez de colores no dura mucho tiempo.
    Yo me llevé a mi pez a casa y les puse de nombre Nemo, como todos los niños del mundo que se creían muy originales. Pero resultó que Nemo sí era original.
    Porque Nemo no se murió.

    Llibres

  • T’estaré esperant
  • El único recuerdo de Flora Banks
  • La química del cor
  • El pez número catorce
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Gorrión rojo, Jason Matthews

    gorrion-rojo-jason-matthewsJason Matthews és un antic agent de la CIA, ja retirat, que l’any 2013 va publicar el primer títol d’una trilogia que podríem catalogar d’espionatge clàssic. El primer dels llibres arriba ara a casa nostra, segurament aprofitant la coincidència de l’estrena de la pel·lícula del mateix títol: Gorrión Rojo inicia una trilogia completada per Palace of Treason i The Kremlin’s Candidate, totes dues encara inèdites aquí, però que segurament no trigaran a ser traduïdes. Aquesta setmana, Gorrión rojo és la novetat de gènere negre de la biblioteca Joan Oliva.

    La protagonista de Gorrión Rojo és Dominika Egorova, una jove i atractiva noia russa que, a causa d’una greu lesió, ha d’abandonar la seva professió de ballarina al Bolshoi. logo blog genere negre_AMB LLETRES Dominika, un cop mort el seu pare, és reclutada pels serveis secrets dels seu país per fer d’espia i, a contracor, serà admesa en una acadèmia dels serveis secrets on aprendrà l’art de la seducció com a arma d’espionatge. La seva primera missió serà descobrir l’infiltrat dins del servei d’espionatge rus que ha estat venent informació als nord-americans. Quasi en paral·lel, un novell agent de la CIA, Nathanniel Nash, intentarà reclutar-la. La relació que sorgirà entre ambdós agents els col·locarà al bell mig d’una espiral de mentides i passió que no només posarà en perill les seves vides, sinó també la seguretat dels seus respectius països.

    gorrion-rojo-jason-matthews_rodonaPrimeres pàgines.

    Ara fa poc, s’ha estrenat l’adaptació cinematogràfica de Gorrión Rojo, protagonitzada per Jennifer Lawrence i dirigida per Francis Lawrence, director de la sèrie de pel·lícules d’Els jocs de la fam.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Ja podeu reservar la novel·la a la Joan Oliva!

    Llibres

  • Gorrión rojo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Espai Pere Tàpias

    Divendres 20 d’abril a les 20h a la biblioteca Joan Oliva es presentarà aquest espai que acollirà una mostra representativa de la biblioteca personal de Joan Collell (Pere Tàpias).

    Diumenge 22 d’abril farà un any des que ens va deixar Pere Tàpias. Coincidint amb aquest aniversari, s’ha organitzat un acte a la sala d’adults de la biblioteca Joan Oliva i Milà que servirà per recordar la seva figura i per inaugurar aquest espai que recull part de la seva biblioteca personal.

    pere_tapias01L’acte tindrà lloc divendres 20 d’abril a les 20h i hi intervindran Xavier Mestres, que glossarà la figura del Pere Tàpias, Teresa Costa-Gramunt, que llegirà uns poemes de l’escriptor vilanoví, i Marc Bala, que acompanyarà l’acte amb la música de la seva guitarra.

    Gràcies a la voluntat de la seva família, que ha donat part de la seva biblioteca personal a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, s’ha pogut crear aquest espai que recull alguns dels títols més influents en la seva trajectòria vital i artística.

    L’espai també mostra alguns objectes representatius de la seva figura com per exemple una gorra seva, una guitarra, el seu ex-libris, algun premi i altre material que servirà per preservar la seva memòria i promoure la seva difusió i coneixença per part dels vilanovins i vilanovines.

    El fons documental es composa d’uns 350 documents publicats entre els anys 30 del segle passat fins a l’actualitat. Es tracta d’una mostra representativa de les seves passions: la cuina (amb receptaris i llibres relacionats amb la gastronomia i la cultura del vi), la poesia (amb autors destacats com Gil de Biedma, Kavafis o Rilke), la música o el teatre.

    També es poden veure altres documents més relacionats amb el seu pensament humanista, ‘Epicuri com soc’, i amb l’obra de clàssics com Horaci, Sèneca i Marc Aureli.

    Un altre àmbit rellevant són els llibres sobre la història i la cultura de Vilanova i la Geltrú i, per extensió, del Gran Penedès. Reflex del seu interès per tot allò que afectava a la seva comunitat social i política.

    Això també queda palès en el seu interès per la cuina marinera i, especialment, per la cuina de Vilanova i la Geltrú.

    pere_tapias02

    Més informació: Espai Pere Tàpias

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Història de la bicicleta d’un home llangardaix, Fina Casalderrey

    9788499757124Per a tu, aquest relat amb gust de pastís de xocolata negra i de suc de llimona amb sucre.

    Amb aquesta dedicatòria tan dolça comença el llibre que hem llegit aquest mes els nens i nenes del Club de Lectura Llibr@venturers. I és que aquesta sensació tan dolça i aquest regust d’esperança són alguna de les emprentes que deixa la lectura del llibre Història de la bicicleta d’un home llangardaix. Sí, potser té un títol una mica estrany, però des de la primera pàgina t’enganxes a la història i, sobretot, a dos dels seus personatges: El Mundo i en Camilo.

    El Mundo, un nen de només 7 o 8 anys amb un “nom més gran que un edifici de trenta plantes” i en Camilo, un zelador de telefonia, de l’època ja llunyana en què als pobles hi havia només un telèfon i tothom passava per “la botiga” a trucar els amics i familiars que vivien lluny. Perquè per molt estrany que ens pugui semblar, hi va haver una època en què el telèfon va ser un article de luxe i tenir notícies dels éssers estimats que no vivien al costat no era tan fàcil com ara.

    En Camilo era d’aquells senyors que s’enfilaven als pals de telefonia per fer arribar el telèfon a tot arreu i que viatjaven en bicicleta. Sí, la bicicleta que dona nom al llibre. A més a més, en Camilo era un bon amic de la família de’n Mundo. Un molt bon amic i ho demostrarà quan “les aigües comencin a baixar tèrboles”.

    15cba11b799a82f8b8e29668b040d0c6

    Si et ve gust fer una ullada a les primeres pàgines del llibre, només cal que facis clic a continuació:

    9788499757124_portadaPrimeres pàgines.

    Fina Casalderrey (Pontevedra, 1951) és mestra i autora d’un bon nombre de llibres per a nens i joves, com ara Història de la bicicleta d’un home llangardaix. L’any 1996 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per O misterio dos fillos de Lúa.

    Llibres

  • Història de la bicicleta d’un home llangardaix
  • Els llibr@venturers ens tornem a trobar dissabte 12 de Maig!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cyrano de Bergerac. Trobada de clubs de lectura en francès

    Un baiser, mais à tout prendre, qu’est-ce ?
    Un serment fait d’un peu plus près, une promesse
    Plus précise, un aveu qui veut se confirmer,
    Un point rose qu’on met sur l’i du verbe aimer;
    C’est un secret qui prend la bouche pour oreille,
    Un instant d’infini qui fait un bruit d’abeille,
    Une communion ayant un goût de fleur,
    Une façon d’un peu se respirer le cœur,
    Et d’un peu se goûter, au bord des lèvres, l’âme !


     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    C’est un vrai plaisir pour les Clubs de lecture en français de la Bibliothèque Joan Oliva i Milà de clore la saison avec Cyrano de Bergerac, personnage littéraire qui n’a nul besoin de présentation. Ayant fait l’objet de nombreuses adaptations cinématographiques, il est régulièrement à l’affiche dans les programmations théâtrales aussi bien en France qu’à l’étranger. Notamment, le 20/05/2018 à 19h où il sera brillamment représenté par Lluís Homar au Théâtre Principal de Vilanova i la Geltrú.
     
    Les atouts de ce personnage sont nombreux: homme fier, esprit libre, verve poétique, fidèle à ses principes, il va être honnête jusqu’à la fin, envers son ami Christian (son rival, dans le triangle amoureux qu’ils forment tous deux avec Roxane). Socialement, Cyrano est apprécié et admiré au sein de la compagnie des cadets. Il a une bonne réputation et n’hésite pas à s’exprimer et à se moquer de l’ordre établi s’il le faut, provocateur et fier d’être gascon, son panache et son franc-parler ne passe pas inaperçu.
     
    Éperdument amoureux de Roxane, une amatrice de théâtre qui adore se faire courtiser en recevant des compositions poétiques, il va avoir l’occasion de gagner son cœur en lui adressant des lettres mais d’une façon anonyme en quelque sorte puisqu’il doit se faire passer pour l’autre.
     
    De quoi souffre Cyrano pour accepter cette prouesse ? Les lecteurs se laisseront-ils emportés par la verve de Christian (l’un récite, l’autre souffle) dans la fameuse scène du balcon ? Condamneront-ils Roxane pour être si naïve ? Se sentiront-ils touchés par la sensibilité que dégage Le Bret? Beaucoup de questions et beaucoup plus de réponses nous attendent après la lecture de ce livre.
     
    Acte I, scène 3 La célèbre tirade du nez avec l’acteur Gérard Depardieu en tant que Cyrano dans la version de Jean-Paul Rappeneau.
     

     
    C’est une belle variante théâtrale de l’époque du classicisme qu’Edmond Rostand, dramaturge, essayiste et poète français, né à Marseille en 1868 offre à ses spectateurs en 1897. Il a situé l’action en 1640 à Paris et s’est inspiré de la vie de l’écrivain Hercule Savinien de Cyrano de Bergerac (1619-1655) pour écrire cette pièce qui connait un immense succès et lui vaut le titre de chevalier de La légion d’honneur.
     
    Avant d’être élu à l’Académie Française en 1901 où il ne sera accueilli que trois ans plus tard à cause d’une maladie pulmonaire, il écrit La Princesse lointaine dont l’intrigue est très semblable à celle de Cyrano de Bergerac (triangle amoureux, l’un doté de beauté et l’autre de belles paroles) et La Samaritaine, un évangile en trois tableaux puis obtient un fort succès pour sa pièce dramatique L’Aiglon, dont la comédienne Sarah Bernhardt tient le rôle principal (costumée en homme). Par ailleurs, en hommage à un grand de la poésie romantique, Victor Hugo, lors de son centenaire et du 72è anniversaire d’Hernani, il écrit le magnifique poème Un soir à Hernani.
     
    Je vous affiche ici-bas quelques liens intéressants pour en savoir bien plus sur cet auteur et, notamment, celui de l’artiste, auteur du buste de Cyrano qui correspond à l’image du marque-page exclusif de notre rencontre de Clubs de lecture en français de la bibliothèque le 18/05/2018 à 16h30. Je souhaite qu’il vous plaise ! ???????????????????????????
     
    Site d’actualité sur Cyrano.
     
    Livres audios.
     
    À ne pas perdre : « La Ronde des jurons » de Georges Brassens.
     
    Site de l’artiste sculpteur statuaire Dan Robert, auteur du buste de Cyrano avec l’image utilisée pour le marque-page.
     
    Clips de poésies chantées.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »