Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2018

Òscar 2018. Millor direcció

Les pel·lícules que opten a l’estatueta a millor direcció aquest any 2018 són:

  • Christopher Nolan, per Dunkerque
  • Christopher Nolan Christopher Nolan, fill de pare anglès i mare d’Estats Units, va nèixer a Londres. A part de dedicar-se a la direcció de pel·lícules, també escriu guions, produeix i edita. Ha estat nominat tres vegades a l’Òscar: l’any 2002, millor guió original per Memento i l’any 2011, millor pel·lícula i millor guió original per Inception. La majoria dels seus films tracten temes relacionats amb la psicologia: la memoria, els somnis.
     
    La seva primera pel·licula va ser Following de l’any 1998. La història versa sobre un escriptor obsessionat amb el seguiment a altres persones. En aquells temps encara estudiava a la universitat i molts dels seus companys hi apareixen. Amb Memento, el seu segon llargmetratge, es va donar a conéixer a nivell internacional. Es basa en un relat curt escrit pel seu germà, Jonathan Nolan.
     
    La seva última pel·lícula Dunkerque és la que opta a l’Òscar per millor direcció. Se centra en l’evacuació, l’any 1940, després de la derrota de França davant l’Alemanya nazi, de més de 300.000 soldats britànics, francesos i belgues.
     

  • Jordan Peele, per Déjame salir
  • jordan peele Jordan Peele és actor, comediant, director i guionista dels Estats Units. Fill de mare blanca i pare negre. Get Out, en anglès, o Déjame salir, en castellà, és la seva primera pel·lícula que escriu, dirigeix i produeix. És un film emmarcat dins del gènere de terror que explica la història d’una parella, negre ell blanca ella, que decideixen passar un cap de setmana a casa d’ella i així aprofiten per fer les presentacions dels pares. Però el que s’inicia amb un comportament massa tranquil, acaba amb un seguit de descobriments que el porten a saber una veritat inimaginable.
    Aquesta pel·lícula opta a l’Òscar a millor pel·lícula, millor actor principal i millor guió original.
     
    Es va iniciar a la televisió com a actor a la sèrie MADTV, des del 2003 al 2008, de la qual també fou guionista.
     
     

  • Greta Gerwig, per Lady Bird
  • Greta gerwig Greta Gerwig va néixer als Estats Units no fa massa anys.
    L’any 2012 va participar a la pel·lícula de Woody Allen, To Rome with Love, en la qual interpretava el paper de Sally, una jove estudiant. També va coescriure i va protagonitzar la pel·lícula Frances Ha, que es presentà per primera vegada al Telluride Film Festival. La pel·lícula s’estrenà als cinemes el 17 de maig de 2013.
     
    L’any passat va presentar la pel·lícula Lady Bird, de la qual és directora i escriptora.
    I de què va la història? ‘Lady bird’ és com es fa anomenar una jove estudiant que es trasllada al nord de California per passar el seu últim any d’institut. Allí intentarà de trobar-se a ella mateixa sense l’ombra protectora de la seva mare.
     
    Altres Òscar als quals opta: millor pel·lícula, millor actriu principal, millor actriu de repartiment i millor guió original. En total cinc premis.
     
     

  • Paul Thomas Anderson, per El hilo invisible
  • Paul Thomas Anderson Paul Thomas Anderson s’ha fet famós per fer pel·lícules amb repartiments corals i històries entrellaçades molt complexes, com és el cas de Boogie Nights (1997) i Magnolia (1999). Forma part de la primera generació dels “directors de videocassette”, directors com són Quentin Tarantino, Richard Linklater i Kevin Smith que van créixer veient centenars de pel·lícules en vídeo.
    El temes que tracten les seves pel·lícules són: les relacions familiars, el destí, la predestinació amorosa i el paper dels mitjans de comunicació a la vida actual. Una de les característiques de la seva manera de treballar és que usa pocs talls i això provoca que els travelings siguin molt llargs. El so i la música són molt importants.
     
    La història que relata El hilo invisible se situa a Londres, als anys cinquanta. Reynolds Woodcock és un famós “modisto” i amb Cyril, la seva germana, són el centre de la moda britànica amb més glamur. Ell vesteix la reialesa, les estrelles de cinema i altres senyores de l’alta societat. Les dones passen per la seva vida sense deixar emprempta, fins que apareix una jove cambrera, Alma, que esdevindrà la seva musa i amant. La vida d’aquest home trontollarà…
     
    Altres Òscar als quals opta: millor pel·lícula, millor actor principal, millor actriu de repartiment, millor banda sonora i millor vestuari.
     
     

  • Guillermo del Toro, per La forma del agua
  • Guillermo del Toro Guillermo del Toro és un dels directors mexicans més coneguts. A més de dirigir, també és guionistra i productor. Ha dirigit adaptacions de còmics, Hellboy i Blade II, fins a pel·lícules de terror i fantasia històrica, de de les quals se situen a l’Espanya de la Guerra Civil Espanyola i el període immediatament posterior, durant el règim dictatorial del general Francisco Franco: El espinazo del diablo i El laberinto del fauno. En aquestes pel·lícules els protagonistes són nens petits i la temàtica és mostrar la relació entre el terror i la fantasia de viure sota un règim fascista.
    L’estètica i l’ambientació és espectacular: tètric i angoixant, situacions màgiques i fantàstiques, la simbologia dels monstres i els éssers fantàstics, fascinació pels insectes, la rellotgeria, les màquines i els engranatges, llocs foscos, coses que encara no han nascut… Aquest és el món que envolta Guillermo del Toro.
     
    A La forma del agua es narra una història d’amor una mica peculiar: una noia i un home/amfibi. Opta a tretze estatuetes de l’Òscar.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    15′ contats abans de sopar: Contes que fan venir gana

    Dimecres per la tarda a la sala infantil vam estrenar amb molta il·lusió una nova activitat de foment de la lectura adreçada a famílies amb infants a partir de 4 anys que vulguin passar una estona divertida de lectura compartida a la biblioteca.
    Aquesta activitat que s’anomena 15’ contats abans de sopar i que té la intenció de fer-se un cop al mes, s’organitza al voltant de sessions temàtiques. La primera sessió la vam dedicar a “Contes que fan venir gana”, i per això la Ratoliva va fer una tria de contes que tenen en comú el tema del menjar i els va portar al seu racó preferit.
    En aquest racó sempre trobareu disponibles un munt de contes per emportar-vos en préstec, de manera que vosaltres a casa també podreu continuar fent 15’ contats abans de sopar, després o quan us vingui de gust.

    foto racobloc

    amic petit tiranosaureEl conte que vam compartir en aquesta ocasió va ser “L’amic del petit tiranosaure”, de Florence Seyvos i Anaïs Vaugelade, publicat per l’editorial Corimbo. Una història molt divertida sobre la força de voluntat i la confiança amb un mateix, amb el tema del menjar com a rerefons. Com moltes històries, aquesta també comença així:
    Hi havia una vegada… un petit tiranosaure que no tenia amics, i no tenia amics perquè se’ls cruspia tots, i això que ell s’esforçava de valent a no fer-ho, però sempre passava el mateix. Quan coneixia un amic nou primer s’asseia al seu costat, començava a entaular una conversa i a caure-li simpàtic, però al cap d’una estona, un rau-rau li venia a la panxa, un rau-rau cada cop més gran fins que no podia evitar-ho i… aleshores és produïa la catàstrofe. Amb un tres i no res, se’ls cruspia sencers. Aquell dia el petit tiranosaure estava sol al bosc, trist perquè ja no tenia amics i plorant perquè s’adonava que aviat tindria gana, molta gana i no hi hauria res per menjar. Per sort, va arribar d’un bosc llunyà, el Mollo, un ratolinet que té la recepta per evitar que cap amic del petit tiranosaure corri el risc de ser menjat al seu costat. Ho aconseguirà?

    IMG_4265

    calaixetDesprés de compartir aquest conte, els nens que van venir a la sessió van descobrir els enigmes de la Ratoliva, per cert, aquests enigmes i la solució la trobareu als contes exposats al racó dels 15’ contats, de la sala infantil de la biblioteca. Si voleu, allí també podreu agafar una butlleta per respondre’ls i deixar-la a la bústia de la Ratoliva, ella segur que es posarà molt contenta!! També farem difusió d’aquests enigmes al facebook de les biblioteques de Vilanova, des d’allí, compartint el post i la resposta al vostre mur, tots els que participeu entrareu en el sorteig d’un premi!

    Els enigmes que els nens van descobrir de dintre del calaixet són:

    -Del conte Ennuvolat amb risc de mandonguilles:  Quants cops canviava el temps en un dia al poble de Mastegaiempassa?

    -Del conte A la cuina de nit: On va a parar el Quel quan cau del llit?
    a) A dintre d’una olla de caldo.
    b) A dintre d’una massa per fer coca
    c) A dintre d’un plat de xató
    d) A dintre d’una safata de tiramisú

    -Del conte En Xató: Quin és l’ingredient secret que li falta trobar al senyor Xavier? On el va a buscar?

    -Del conte  La pastanaga: Quina sorpresa es va trobar el conill després de llevar-se?

    -Del conte El tigre que va venir a berenar: On va a sopar la Sofia quan arriba el pare a casa?

    -Del conte L’ovelleta que va venir a sopar: Què van sopar l’ovelleta i el llop?

    Després de descobrir els enigmes vam continuar xerrant i remenant més contes, alguns dels quals els nens es van emportar en préstec.

    llibres sesio

    Recordeu que us esperem el proper dimecres, a les 19:15 h. amb més contes! La segona sessió la dedicarem a “Contes de ratolins”.

    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Col brotonera, espigalls, brotons… al Garraf. Col·lecció local

    El Garraf és un territori amb una extraordinària diversitat de paisatges: excel·lents platges, el Parc del Garraf, el Parc d’Olèrdola i el Parc del Foix esdevenen autèntics tresors naturals que envolten aquesta comarca.

    Garraf el-garraf

    I, entre el mar i la muntanya, en el sector central de la comarca, trobem la plana agrícola, amb el conreu principal de la vinya i el ric i nombrós patrimoni arquitectònic de masies, cases d’indians i palauets, molts del quals s’estan reconvertint en allotjaments amb encant, restaurants i cellers que ofereixen visites i activitats per apropar-nos a la cultura del vi.
     
    A part, però, de tot el que s’ha dit anteriorment cal remarcar el cultiu de l’espigall o col brotonera o col espigallera o brotó o col del fadrí. Aquesta verdura, amb diverses denominacions, només es conrea en la zona específica de la comarca del Garraf, en poblacions com Cubelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú.
     

     
    A nivell nutricional, cal fer esment en què els brotons i els espigalls tenen unes propietats destacables en vitamines i minerals, un contingut elevat en àcid fòlic, vitamina C, vitamina A, potassi i fibra i, com la resta de germanes de la família de les crucíferes (les cols), contenen compostos amb efecte preventiu del càncer. Com s’intueix, tenen un valor energètic molt baix i un contingut alt en fibra.
     
    Una de les seves característiques és tenir la fulla allargada i de color verd, amb un aspecte arrissat.
    Aquesta part no és comestible. Les que sí que en són són el brotó i l’espigall.
     
    Els brotons són brots de la col amb molta fulla retallada i es cullen d’octubre a novembre.
     
    Els espigalls apareixen quan la col comença a florir acompanyats de poques fulles, però grosses i retallades durant el mes de gener a març.
     

    DSC08636 DSC08639

     
    Hi ha moltes receptes amb espigalls que podeu trobar en cerques en línia.
     
    Per tal de fer conèixer aquesta verdura, aquest any se celebra la segona edició de la Festa de l’Espigall, en la qual se’n fa difusió i es presenten diferents plats per fer-ne tastets. A càrrec de l’Associació d’espigalls del Garraf i la Xarxa de productes de la Terra Garraf.
     
    La biblioteca Joan Oliva i Milà ha visitat dos pagesos vilanovins que conreen espigalls o col brotonera. De la seva inestimable informació, us n’oferim dos vídeos on podreu saber sobre les llavors i com es va treballant la planta a mesura que passen els mesos d’octubre (inici de la temporada) fins al març (fi de la temporada).
     

     

     
     
    Us proposem una sèrie d’enllaços on podeu trobar més informació:
     

  • Parcs Naturals
  • Ets el que menges
  • Delicooks (castellà)
  • Espigalls del Garraf
  • 1a Festa de l’espigall a Vng
  • 2a Festa de l’espigall a Vng
  • Parc del Garraf. Projecte espigalls del Garraf
  •  
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Soumission. Michel Houellebecq

    Le monde, ainsi plus généralement que tous les journaux de centre-gauche, c’est à dire en reálité tous les journaux, avaient régulièrement dénoncé les “Cassandres” (…) Dans la mythologie grecque, Cassandre se présente d’abord comme une très belle fille(…)Tombé amoureux d’elle, Apollon lui accorde le don de la prophétie en échange de leurs futurs ébats(…) Michel Houellebecq.

     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    Nous lisons ce mois-ci un autre roman de l’écrivain Michel Houellebecq que nous avions déjà abordé au Club il y a sept ans et dont nous avions fait la lecture Les particules élémentaires, son deuxième roman, avec lequel il a été connu à niveau International en 1998 et où il met en scène deux frères dont l’un, Michel, généticien, a découvert le moyen de produire le plaisir sans relation sexuelle générant une nouvelle civilisation qu’il situe en 2079.
     
    Cette fois-ci c’est au tour du roman d’anticipation politique et sociale, Soumission qui se déroule à Paris l’an 2022 et qui dès sa parution, a obtenu un record de ventes en France et dans toute l’Europe suite aux attentats terroristes de la revue Charlie Hebdo (7/01/2015). L’auteur a été accusé d’alimenter l’islamophobie, dont nous débattrons les avis des lecteurs et des lectrices sur cette question.hqdefault
     
    Dans tous les cas, depuis qu’il reçoit le prix Goncourt en 2010, avec La Carte et le territoire, cet essayiste, romancier et réalisateur français qui commença sa carrière littéraire en tant que poète s’inspirant de Baudelaire, son favori, continue à publier et à être l’un des auteurs contemporains de langue française le plus connu et traduit.
     
    C’est sans doute le fait de chercher à provoquer d’une certaine manière son lectorat ou ce plaisir à montrer la face obscure de l’’être humain, la “culture occidentale”, vide, matérialiste, triste, solitaire, individualiste qui lui vaut d’être autant lu.
     
    À vrai dire il est loin d’être un écrivain laissant indifférent et a donné lieu à différentes controverses médiatiques de ses livres par rapport aux idées politiques, morales et philosophiques que soutiennent ses personnages. L’aspect scandaleux ou provocateur de certains de ces points de vue a donné lieu à différentes interprétations (racisme de l’auteur, xénophobie, jeu médiatique..etc.)
     
    Il se définit lui-même, lors d’un entretien de la journaliste Catherine Argand, correspondant au type du nerveux, c’est- à -dire, émotif, primaire, non actif (…) qui dispose d’un sens tactile très développé. Son terrain intellectuel est très variable, parfois extrêmement fort, parfois nul. Soumission_cover Il en est de même pour son intérêt sexuel. Par bien des côtés il correspond au portrait du maniaco-dépressif…
     
    Les thématiques qu’il aborde dans Soumission sont la solitude, la frustration , le bonheur, la religion et le sexe (pour qui il a une obsession pesante) et qui sont récurrentes dans la totalité de son oeuvre et, la politique, où il mêle réalité et fiction dans le récit en plaçant des personnages politiques tels que Marine Le Pen, Lionel Jospin, François Hollande, Manuel Valls et l’Islam s’emparant du pouvoir en France.
     
    Je vous affiche un entretien que la journaliste et professeur Sylvain Bourmeau lui fait à propos de son livre.
     
    Cliquez ICI pour le lire et je vous attends vendredi 16/03/2018 à la bibliothèque pour nos commentaires et les différentes interprétations que nous aurons extraits ou non de cette lecture.
     
     
     

     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    No hi ha comentaris

    Òscar 2018. Millor Actriu Secundària

    La preuada estatueta com a Millor Actriu Secundària anirà a parar a les mans d’una d’aquestes cinc actrius:

    Mary J. Blidge és una reconeguda cantant nord-americana de Rhythm and Blues amb molts anys de carrera musical d’èxit a la seva esquena. Mudbound, el film que la pot fer aconseguir el seus primers Òscars mary-j-blige(sí, n’opta a dos: en la categoria de Millor Actriu Secundària i també com a Millor Cançó) no és pas la seva primera incursió en l’àmbit de la interpretació. Mary J. Blidge ja havia treballat en sèries per a la televisió, com ara Empire, i en tv movies , com per exemple, Vidas paralelas.

    Mudbound acumula 4 nominacions als Òscars: a banda de les dues esmentades a què opta Mary J. Blidge, també és candidata a Millor Guió Adaptat (la pel·lícula està basada en la novel·la de Hillay Jordan) i Millor Fotografia. Tot i que quatre nominacions no són gens menyspreables, les espectatives quant a las candidatures a què optaria Mudbound eren més grans. De fet, s’esperava que, per primera vegada, una pel·lícula no projectada en cinemes, ja que el film és una estrena exclussiva de Netflix, acaparés la major part de les principals categories.

    Mary J. Blidge interpreta el personatge de Florence Jackson, la mare d’un dels dos personatges protagonistes d’aquest drama racial ambientat en el sud dels Estats Units, a l’estat de Mississipí, en una època, tot just acabada la Segona Guerra Mundial, en què el Ku Klux Klan feia i desfeia com volia.

     

    Allison JanneyLa segona candidata a Millor Actriu Secundària és una d’aquelles intèrprets amb gran experiència en rols secundaris. L’actriu nord-americana Allison Janney ha format part del repartiment de pel·lícules tan conegudes com American Beauty o La tormenta perfecta i, més recentment, El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares i La chica del tren.

    Enguany, el paper de la mare de la patinadora Tonya Harding a Yo, Tonya pot proporcionar a Allison Jenney el seu primer Òscar. De moment, la seva feina ja ha estat reconeguda amb el Globus d’Or i amb una altra nominació, en aquest cas, als Premis BAFTA. El film Yo, Tonya acumula dues nominacions més: Millor Muntatge i Millor Actriu Protagonista, per a Margot Robbie, que s’ha posat en la pell de l’esportista que va protagonitzar un dels més grans escàndols a la dècada dels noranta quan va ser acusada d’estar al darrere de l’atac que va patir la seva rival més gran, la també patinadora Nancy Kerrigan.

     

    La britànica Leslie Manville és una actriu que, com Allison Janney, fa anys que desenvolupa rols secundaris en conegudes pel·lícules com ara Mr. Turner, Maléfica o Secretos y mentiras, del director Mike Leigh, amb qui ha treballat en diferents ocasions. Lesley-ManvilleLa seva tasca a El hilo invisible és la que li ha proporcionat la candidatura d’enguany a Millor Actriu Secundària (també està nominada, en la mateixa categoria, als BAFTA).

    Paul Thomas Anderson dirigeix El hilo invisible, la biografia fictícia de Reynolds Woodcok, un obsessiu modista londinenc dels anys cinquanta, de gran prestigi, que vesteix dones de la reialesa i estrelles de cinema. La seva fixació, gairebé malatissa, per la seva professió va acompanyada per una manca d’empatia cap a gairebé tothom. Les dones a qui vesteix són solament la base que sosté les seves obres d’art, fins al punt que els únics personatges femenins que realment exerceixen de contrapunt són Alma, la cambrera que esdevé la seva musa i Cyril, la seva germana, personatge que s’ha encarregat de defensar Lesley Manville i que li proporciona l’oportunitat de guanyar el seu primer Òscar.

     

    Laurie Metcalf és Laurie Metcalfcandidata a Millor Actriu Secundària pel seu paper de mare de la protagonista a Lady Bird, pel·lícula que acumula quatre nominacions més, entre les quals, la de Millor Pel·lícula i Millor Director.

    Metcalf és una conegudíssima actriu nord-americana de cinema i televisió amb més de trenta anys de carrera professional, que ha estat reconeguda, entre d’altres amb tres Emmy. Reconeguda internacionalment per la seva participació a la mítica sèrie de televisió dels anys 80, Roseanne, interpretant la germana de la protagonista, en els darrers anys forma part, també, d’una altra mítica sèrie: Big Bang Theory. Les noves generacions la coneixeran com a la mare del personatge de Sheldon Cooper.

    A banda de la nominació a l’Òscar, el seu paper a Lady Bird també podria proporcionar-li un BAFTA.

     

    Octavia SpencerTanca el quintet d’actrius candidates, Octavia Spencer, sumant una de les tretze candidatures a què opta La forma del agua de Guillermo del Toro. El seu paper és el de Zelda, la companya de feina de l’actriu protagonista, Sally Hawkins, una treballadora de la neteja del torn de nit d’uns laboratoris secrets del govern que s’enamora d’una criatura amfíbia amb qui fan experiments.

    Octavia Spencer ja sap què se sent en guanyar un Òscar, també com a Actriu Secundària. El va guanyar, a més a més d’un Globus d’Or, un BAFTA i el Premi del Sindicat d’Actors pel seu paper a Criadas y Señoras.

    Haurem d’esperar al proper 4 de març per conèixer la guanyadora del Premi de l’Acadèmia.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2018 .Millor actor secundari

    Aquest 2018, en la 90a edició dels Òscar, la gala dels quals se celebrarà el proper dia 4 de març, els nominats a millor actor secundari són:

    Willem Dafoe, per The Florida Project Willem Dafoe
     
    La pel·lícula mostra la història d’una nena de sis anys i un grup d’amiguets que passen l’estiu en un petit motel, ‘The magic castle’, proper a Disneyworld. Mentres els pares i la resta d’adults pateixen els efectes de la crisi econòmica.
     
    Willem Dafoe fa el paper del gerent del motel. Dafoe estudià art dramàtic a la Universidad de Wisconsin–Milwaukee i formà part del grup de teatre d’avantguarda anomentat Theatre X. Inicià la carrera cinematogràfica l’any 1980 amb La puerta del cielo i no s’ha aturat. Durant aquests anys ha participat en una vuitantena de pel·lícules.
     

     
     
    Woody Harrelson, per Tres anuncios a las afueras Woody Harrelson
     
    En aquesta pel·lícula es relata la història de Mildred (Frances McDormand), una dona que està disposada a descobrir qui va violar i va assassinar la seva filla asolescent, davant la ineptitud de les autoritats locals.
     
    Woody Harrelson es va conèixer pel seu paper del cambrer Woody Boyd an la sèrie Cheers als anys 1980, amb la qual va guanyar un premi Emmy. Amb posterioritat s’ha dedicat al cinema i no ha tingut aturador.
    El seu rol en aquesta història és la d’un dels polícies que intenten resoldre el crim.
     

     
     
    Richard Jenkins, per La forma del agua richard-jenkins-167948
     
    Ens trobem a l’any 1963, durant la guerra freda. Dos personatges: un de femení, l’Elisa, una jove muda que treballa de conserge en un laboratori, i un personatge masculí, un home amfibi que viu allí reclòs i del qual se n’enamorarà.
     
    Es va inciar com a actor en el teatre, però no és fins als anys vuitanta quan Richard Jenkins comença en el cinema. La seva primera pel·lícula va ser Silverado i no s’ha aturat fins a l’actualitat. El que el va empényer a dedicar-se a l’actuació va ser el fet de veure la interpretació que va fer Michael Caine a Alfie.
    El seu paper en aquest pel·lícula és el d’un dels amics que ajudarà l’Elisa en la seva relació amb l’amfibi.
     

     
     
    Sam Rockwell, per Tres anuncios a las afueras Sam Rockwell
     
    Com ja s’ha dit anteriorment, Mildred, la protagonista, vol descobrir qui va violar i va assassinar la seva filla adolescent, davant la ineptitud de les autoritats locals.
     
    Sam Rockwell fa el paper de policia juntament amb Woody Harrelson. Es va iniciar en el teatre quan tenia deu anys, en una obra de teatre on actuava la seva mare, també actriu. No és fins al 1989 quan comença la seva carrera cinematogràfica. L’any passat va guanyar el Globus d’Or, per millor actor de repartiment, per aquesta mateixa pel·lícula.
     

     
     
    Christopher Plummer, per Todo el dinero del mundo 150px-ChristopherPlummer09TIFF
     
    Pel·lícula ambientada als anys 70, basada en fets reals, que presenta la història de John Paul Getty, un dels homes rics del món. Quan el seu nét és segrestat per una organització paramilitar italiana, la seva mare intentarà per tots els mitjans que qui pagui el rescat sigui l’avi. Però aquest no vol.
     
    Christopher Plummer fa el paper d’aquest home tan ric i que no vol caure en el xantatge del rescat.
    És l’únic que està nominat que no és dels Estats Units. Va néixer a Toronto (Canadà) i de ben jove que es va interessar per ser actor. Va començar a fer cinema l’any 1958 amb la pel·lícula ‘Sed de triunfo’i no ha parat fins a l’actualitat, amb vuitanta-nou anys. Ha treballat amb directors com: Terence Young, John Huston, Franco Zeffirelli, Oliver Stone, Spike Lee, Richard Attenborough, entre molts altres.
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els amants d’Hiroshima, Toni Hill

    BANNER-560

    La sessió de l’Oliva Negra del passat 1 de febrer va ser ben especial, ja que vam comptar amb la presència de l’autor del llibre que comentàvem. En Toni Hill, autor d’Els amants d’Hiroshima, ha compartit tertúlia amb els nostres clubaires.

    Toni Hill, l’autor

    Tot i el seu cognom anglès, l’escriptor Toni Hill (1966) és un barceloní de soca-rel. Segons la tradició familiar, que mai li ha preocupat gaire, Hill va ser un avantpassat que va arribar a Espanya a finals del segle XIX.

    El seu pare explicava una història molt bonica d’un soldat anglès, que estava lluitant a França i que es va venir cap aquí. L’autor, menys romàntic, s’inclina a pensar que, si va creuar els Pirineus enlloc de marxar a Anglaterra, és perquè es tractava d’un desertor. Li sembla l’opció més probable.

    Toni HillAbans de llançar-se i convertir-se en un escriptor d’èxit, Toni Hill va llicenciar-se en psicologia, però aviat es va adonar que volia una altra cosa. Durant més de deu anys s’ha dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits. Entre els autors traduïts per ell es troben David Sedaris, Jonathan Safran Foer, Glenway Wescott, Rosie Alison, Peter May, Rabih Alameddine i A.L. Kennedy.

    Va fer un curs de novel·la a l’Aula de Lletres de Barcelona i va començar llegint manuscrits i decidint si havien de ser o no publicats.

    oliva 300-loguilloDes de 2011 va decidir iniciar el seu camí com a novel·lista i està dedicat en cos i ànima a la novel·la negra. La seva trilogia de l’inspector Hèctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014).

    Encara que el misteri de la desaparició de Ruth Valldaura està present al llarg de les tres novel·les de la saga, en cadascuna d’elles s’han anat investigant també altres casos policials que han tingut el seu principi i la seva fi. No serà fins a Els amants d’Hiroshima que Toni Hill dóna les claus i tanca completament el que va succeir.

    En la seva última novel·la, Els àngels de gel (2016), ens ofereix una magistral història d’intriga psicològica que penetra en els racons més foscos de la ment humana, alhora que ens reflecteix l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

    Per a Hill, la geografia de la ciutat de Barcelona és un escenari on succeeixen les accions i on es mouen els personatges, no ha intentat fer un retrat de la ciutat.

    Toni Hill 2_rodonaPer saber-ne més…

    Els amants d’Hiroshima, el llibre

    En una casa abandonada al camp i que ha estat ocupada, apareixen dos cadàvers entrellaçats. Com dos amants, junts fins i tot en la mort. Coberts per unes estovalles grogues amb flors. Aviat, l’equip investigador pensa que els cadàvers poden ser les restes de dos joves barcelonins que van desaparèixer fa set anys i dels quals no es va saber res. Es va pensar que un amic dels joves, clarament desequilibrat, els havia matat però ell mai ho va reconèixer i tampoc es van trobar proves que l’hi incriminessin directament.

    els amants HiroshimaLa desaparició és un d’aquells casos no resolts que totes les comissaries guarden. Però l’aparició dels cadàvers dóna un gir a l’assumpte i el nou equip investigador, amb Hèctor i Leire al capdavant, faran el possible per, aquesta vegada sí, descobrir qui els va assassinar.

    En una altra línia d’investigació paral·lela, encara que no oficial, Hèctor continua buscant el parador de Ruth, la seva exdona, desapareguda sense deixar rastre ara fa sis mesos. La investigació ara recau en l’inspector Dídac Bellver, que mai ha suportat a Hèctor i ara s’ha convençut que aquest és el culpable de la desaparició del seu ex-dona, gelós perquè aquesta l’abandonés per una altra dona.

    El suport en aquest cas de l’agent Leire Castro s’ha fet realment inestimable per a ell. Dades inesperades i indagacions sobre nens robats durant la dictadura, els permetran entreveure les arrels d’aquella dolorosa desaparició.

    En aquesta novel·la Toni Hill s’ha atrevit a anar més enllà, creant una estructura més complexa que altres vegades, però que alhora no complica seguir la trama, ja que juntament amb les dues investigacions que es duen a terme durant tota la novel·la, ens trobem que a l’inici de cadascuna de les cinc parts de què està composta, ens presenta un capítol del que ens imaginem és una investigació en la qual Salgado i Leire són els protagonistes i de la qual poc sabrem, més que els dos s’han posat d’acord en el que van a declarar i que sembla que no es va a ajustar totalment a la realitat. També hi ha moments en què es retrotreu al passat, a fa set anys quan van desaparèixer els morts.

    Dues trames policíaques, que lligades a cruels successos, aniran avançant parelles al ritme d’una ciutat en crisi, plena de contrastos i contradiccions, que reclama impassible el seu paper protagonista.

    I per acabar, un parell de fotos de la trobada amb l’autor:

    IMG_20180201_173455 IMG_20180201_173504

    L’Oliva Negra es tornarà a reunir el proper 8 de març!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Pizzeria Vesubio. Walter Riso

    Pizzeria Vesubio La novetat d’aquest mes de febrer és la primera novel·la de Walter Riso, ‘Pizzeria Vesubio’.
    L’acció transcorre a Amèrica a començament dels anys cinquanta. Una família de Nàpols emigra a l’Argentina. Andrea, el fill, és el personatge que explicarà en primera persona aquesta senzilla història familiar, la qual combina el món de Buenos Aires, Nàpols, Barcelona…
     
    Amb aquestes paraules s’inicia la narració: ‘Llegué de Nápoles al puerto de Buenos Aires en el Conte Biancamano, el 28 de septiembre de 1951, después de casi un mes de travesía. Me contó mi madre que viajábamos en clase turista junto a otras setecientas personas. Las cabinas y los camarotes, según ella, eran mejores que su cama y el colchón sobre el que dormía en Nápoles, en un quartiere donde la pobreza lo contaminaba todo.’
     
    I segueix: ‘Mi amada Buenos Aires. Fui parte de cada plaza, cada cafetín, cada calle trasnochada que transité a la deriva. Era inevitable sentirlo: la nostalgia flotaba en el aire de la ciudad y se mezclaba con el hollín y el acelere de la gente que la recorría como un gigantesco amasijo histérico. La letra de un tango dice: “Hay un fuella que rezonga”. Y es verdad. Aun cuando nadie lo esté tocando, hay un acordeón silencioso que tiñe la existencia rioplatense de la melancolía: lo silba la gente en las veredas de baldosines disparejos y lo tararea la mente como un mantra, distraída pero constantemente.’
     
    I continua: ‘En Barcelona había logrado una situación estable y sosegada. Trabajaba unas horas en el hospital Clínico, dentro del área de evaluación del departamento infanto-juvenil, y con dos amigos catalanes, Jaume y Montse, había montado un centro de psicología clínica en un ático de la calle Aragón: el Centro de Psicología Clínica, C.P.C., de los primeros en su género en la ciudad. (…)
    - ¿Fuiste pizzero alguna vez?
    Recordé el Spinetto, mi infancia, mi primer consultorio y aquellos pocos meses tan lejanos en los que estuve al frente de la Vesubio. Y dije la verdad.
    - Y sí. Mi papá tiene una pizzería.’

     
    I acaba: ‘Unos metros más allá, el barquito se balanceaba junto a los botes. El sol cayó sobre la bahía como una bomba silenciosa. Levanté la vista y comprendí que mamá tenía razón: el cielo de Nápoles es más grande.’
     
    A l’epíleg, però, l’acció és de nou a Barcelona: ‘En la esquina de Casanovas, a tres cuadras de casa, un olor a empanadas y pizza me detuvo. (..) Walter Riso “Pizzeria Cuartito Azul”. Igual que el tango. Crucé, pegué la frente a la vitrina y vi dos bandejas de empanadas: “carne” y “espinaca y ricota”. Al fondo del local, detrás del mostrador, aparecían un horno rectangular metalizado y tres mesas redondas con bancos a su alrededor. Entré y guiado por el olfato fui directo a las bandejas. Al lado, bajo una campana de vidrio, distinguí varias porciones de diferentes pizzas: las mismas que ofrecía un menú con fotos pegado en la pared de enfrente.”
     
    Walter Riso a l’igual que l’Andrea, el seu personatge, va néixer a Nàpols i és doctor en psicologia, especialista en Teràpia Cognitiva i Bioètica. Fa trenta anys que és psicòleg clínic i ha escrit molts llibres de divulgació.
     
     
    Llibres Llibres de l’autor a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    La transparencia del tiempo. Leonardo Padura

    La novetat d’aquesta setmana de gènere negre és la novel·la de Leonardo Padura, La transparencia del tiempo, en la qual el detectiu Mario Conde ja vell i per encàrrec d’un amic s’ha de posar a esbrinar on és una estàtua d’una verge negra. transparencia
     
    Com diu el mateix autor a la nota, en acabar el llibre:
     
    La transparencia del tiempo es una novela y debe leerse como tal. Las realidades presentes y pasadas tienen sustentos históricos, contextos y escenarios reales, pero trabajados en función de su escritura y empleo novelescos. (…)

    Los capítulos de la novela que corren hacia el pasado son una recreación por completo ficticia de personajes y escenarios enclavados en varios momentos históricos documentados. La esencia de esos períodos o situaciones, como siempre, las he respetado en una ficcionalización que parte de la pesquisa histórica exhaustiva. La aldea Sant Jaume de la Vall es obra de mi imaginación, y con ella intento reproducir cualquier otra pequeña aldea de la Garrotxa catalana, por su estructura y paisajes. (…)

    Por su lado, los episodios del presente cubano están apoyados en un conocimiento vivo y en una indagación de una realidad que forma parte de la propia vida y experiencia, aunque el procedimiento investigativo de la trama policial en que participa Mario Conde es pura ficción.
     
    I si es torna a l’inici de la història, al capítol 1, es copsa el ric llenguatge que anirà transcorren per les quatre-centes pàgines:

    ‘La luz rotunda del amanecer tropical, filtrada por la ventana, caía como el haz teatral proyectado sobre la pared de donde pendía el almanaque con sus doce logo blog genere negre_AMB LLETRES cuadrículas perfectas, distribuidas en cuatro hileras de tres rectángulos cada una. Los espacios del calendario originalmente habían sido cromados con tonos distintivos entre el verde juvenil de la primavera y un vetusto gris invernal, un juego que solo un diseñador muy imaginativo podría asociar con algo tan inexistente en una isla del Caribe como las cuatro estaciones del año. (…)
    Desde que comenzara aquel año lento, turbio, aceitoso, Mario Conde había tenido una tormentosa relación con las fechas en curso.’

     
    Leonardo Padura Leonardo Padura és un escriptor cubà que l’any 2015 va rebre el Premi Princesa d’Astúries de les lletres pel conjunt de la seva obra i la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel dectectiu Mario Conde:

  • Pasado perfecto
  • Vientos de cuaresma
  • Máscaras
  • Paisaje de otoño
  • Adiós
  • Hemingway
  • La neblina del ayer
  • La cola de la serpiente
  •  
    Aquest passat 25 de gener, ha rebut el premi d’Honor del Festival Aragón Negro i on Juan Bolea, fundador d’aquest festival, li fa una entrevista de la qual podem dir:

  • Ell es descriu a si mateix com ‘un home de l’Havana’, raó per la qual ha escollit aquesta ciutat com el principal escenari de les seves novel·les i ha renunciat a viure en altres llocs.
  • ‘Les meves veritats no són absolutes, però en els meus llibres no hi ha ni una sola mentida sobre el que ha estat Cuba’.
  • L’argument de ‘La transparencia del tiempo’ li ha permès de fer una “reflexió de la relació entre l’home i la història’, establint ‘un objecte de desig’ per mitjà del qual explicar un fet sobre la Cuba contemporània.
  •  
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mira quin parell!

    titol mira quin parell

    subtitol

    Quan tot just començaven les celebracions del Carnaval’17 a Vilanova, vam fer un taller infantil a la biblioteca Joan Oliva. Vam proposar, en aquesta ocasió, fer una parella de comparsers per lluir-la durant el carnaval i l’activitat anava dirigida a nens i nenes de 5 a 9 anys. Vam batejar el taller com a Mira quin parell! i aquest és un exemple de la manualitat que proposàvem de fer:

    IMG_20170204_190215 rodona IMG_20170204_190300 rodona

    material

    Per al comparser:

  • 1 bossa de paper kraft amb base d’uns 20-24 centímetres de llarg
  • ceres de colors
  • 1 tros de roba de farcell d’uns 10×10 centímetres
  • logo tallers en famlia-salvavides5

  • paper de seda/pinotxo de colors variats (per a l’armilla i els pantalons)
  • 1 tros de feltre vermell (per a la faixa)
  • cordill negre (per al corbatí)
  • 1 tros de feltre vermell d’uns 25 centímetres de llarg i 12 d’ample (per a la barretina)
  • 1 tira de feltre negre (per al rivet de la barretina)
  • silicona líquida
  • Per a la comparsera:

  • 1 bossa de paper kraft amb base d’uns 20-24 centímetres de llarg
  • ceres de colors
  • 1 tira de paper pinotxo blanc i una altra de vermella d’uns 6 centímetres d’ample i 15 de llarg (per als clavells)
  • paper de seda/pinotxo de colors variats (per al mantó i la faldilla)
  • gomets/lluentons (per guarnir el mantó i el vestit)
  • silicona líquida
  • pas a pas

    Comparser:

    1. Per començar, farem servir papers de seda o pinotxo dels colors que més ens agradin per fer l’armilla. IMG_20170204_182838Un cop feta, l’engaxarem sobre la bossa de paper kraft. El pantaló, podem fer-lo amb paper de color negre o pintar-lo directament sobre la bossa de paper kraft.

    2. Retallarem una tira de feltre vermell (segons la mida de la nostra bossa) per fer la faixa i l’enganxarem damunt del pantaló del comparser.

    IMG_20170204_1832563. Per fer el farcell, ajuntarem les quatre puntes de la roba quadrada i les enganxarem amb una miqueta de silicona.

    IMG_20170204_1831464. Per fer la barretina, agafarem la peça gran de feltre vermell i hi dibuixarem 4 peces tal com podeu veure en la fotografia. Les dues peces estretes són els laterals de la barretina. Posant un fil de silicona només als extrems, les 4 peces encaixen a la perfecció i ja tindrem la barretina del comparser en 3D. Farem servir el feltre de color negre com a rivet a la part inferior de la barretina.

    5. Amb el cordill negre farem el corbatí i l’enganxarem sobre la bossa.

    6. Amb les ceres de colors, hi pintarem el cabell, els ulls, la boca

    7. Ara només cal enganxar el farcell ,que ja teníem fet, en un costat del comparser.

    Comparsera:

    IMG_20170204_1839011. IMG_20170204_184354Començarem muntant els clavells que lluirà la nostra comparsera. Amb aquest objectiu, agafarem la tira de paper pinotxo de color blanc i hi farem talls petits de punta a punta del costat més llarg, a mode de serrell.

    Un cop fets aquests talls, doblegarem el costat més llarg de la tira de paper a dreta i esquerra de manera alterna, fins arribar al final. Posarem una miqueta de silicona en l’extrem on no hi ha els talls i ja tenim el clavell blanc. Repetirem la mateixa operació amb la tira de color vermell.

    2. A continuació, agafarem paper de seda del color que més ens agradi i farem la faldilla. L’enganxarem tot al voltant de la bossa de paper kraft.

    IMG_20170204_184001_2 IMG_20170204_182825

    3. Per fer el mantó, podem fer servir paper de seda o pinotxo del color que vulguem. Farem una peça de forma triangular i hi farem tallets tot al voltant. Podem enganxar-hi gomets o lluentons per guarnir-lo. Enganxarem el mantó a la part de darrere de la comparsera.

    4. Per acabar, només caldrà fer servir les ceres de colors per pintar els ulls, la boca, els cabells

    I així de macos van fer la seva parella de comparsers els nens i nenes que van participar en el taller Mira quin parell!

    IMG_2440 IMG_2447

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »