Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2018

Engalana el teu balcó

Engalana el teu balcó_rètol_2

subtitol

Enguany, com no podia ser d’una altra manera, l’equip de tallers de la Biblioteca Joan Oliva ha realitzat una activitat de Carnaval. El taller es deia Engalana el teu balcó i consistia a realitzar una garlanda per guarnir el balcó durant el Carnaval de Vilanova. La manualitat incloïa elements molt característics del nostre Carnaval, com ara, caramels i un mantó, així com d’altres propis de les disfresses, com per exemple, antifaços i un barret. En la foto, hi podeu veure com són de maques les nostres garlandes:

IMG_20180210_175815

material

Per als antifaços:

  • 1 plat de cartró d’uns 20 centímetres de diàmetre
  • Cartolina metal·litzada del color que més us agradi
  • Goma eva metal·litzada
  • Tires de paper de seda (per als serrells d’un dels antifaços)
  • Plomes de colors
  • Gomets
  • logo tallers en famlia-salvavides5

    Per al mantó:

  • 1 plat de cartró d’uns 20 centímetres de diàmetre
  • Un tros de paper de seda negre
  • Dues tires de paper de seda verd o vermell
  • Gomets, lluentons,…
  • Per als caramels:
    Caramel gran:

  • 1 plat de cartró d’uns 20 centímetres de diàmetre
  • Paper de cel·lofana
  • Gomets
  • Caramels petits:

  • Paper de pinotxo de diferents colors
  • Paper higiènic
  • I, a més a més, ens caldrà:

  • 3-4 metres de trapillo (per a l’estructura de la garlanda, segons la mida del nostre balcó)
  • 1 barret
  • Silicona líquida
  • pas a pas

    Antifaços:

    IMG_20180207_0936531. Per muntar els antifaços, nosaltres vam fer servir 3 models diferents, cadascun dels quals el vam dibuixar i retallar sobre cartolines o goma eva de diferents colors.

    2. En un dels models, hi vam enganxar unes plomes de colors. En un altre, gomets. En el tercer model, hi vam enganxar, a mode de serrell, unes tires de paper de seda de diferents colors.

    3. Un cop fets els tres antifaços, els vam enganxar amb una miqueta de silicona líquida sobre un dels plats de cartró.

    Mantó:
    IMG_20180207_0933501. Per fer el mantó, retallarem en forma triangular un tros de paper seda de color negre.

    2. Retallarem dues tires de paper de seda verd o vermell en què farem talls a mode de serrell. Enganxarem cadascuna de les tires a cada costat del nostre mantó.

    3. Enganxarem gomets, lluentons o els elements decoratius que més ens agradin sobre el nostre mantó. Un cop fet, enganxarem el mantó sobre un altre dels plats de cartró.

    Caramel gran:

    1. Agafarem el tercer plat de cartró i l’embolicarem amb paper de cel·lofana com si fos un caramel. Aguantarem els extrems amb una mica de cel·lo.

    2. Decorarem el paper de cel·lofana que fa d’embolcall del caramel amb gomets de colors.

    IMG_4067 IMG_4068

    Caramels petits:

    1. Agafarem el paper higiènic i en farem boletes.

    IMG_20180207_0933222. Retallarem trossets de paper de pinotxo de diferents colors i embolicarem les boletes de paper higiènic per fer un grapat de caramels.

    Garlanda:

    1. Ara, ja tenim fets tots els elements que formen la nostra garlanda. Retallarem el trapillo, de manera que aconseguim 1 tira d’aproximadament 1 metre en què lligarem 3 tires més: 2 a cada extrem i 1 al centre.

    2. Sobre la tira central, hi enganxarem amb una miqueta de silicona el plat amb el mantó.

    IMG_20180207_0942423. Sobre una de les tires laterals, hi enganxarem el barret i, a sota, el plat amb els antifaços.

    4. Sobre l’altra tira lateral, hi enganxarem els caramels petits i, al final de tot, el caramel gran.

    5. Ja podem lligar la nostra garlanda a la barana del nostre balcó!

    En les següents fotografies hi podeu veure algunes de les garlandes que van fer els nens i nenes que van participar en el taller de Carnaval de la Joan Oliva.

    IMG_4207 IMG_4203 IMG_4204
    IMG_4210 IMG_4226 IMG_4231

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El Clan de sa Ràpita. Montserrat Espallargas

    La novel·la de gènere negre que us presentem ‘El clan de sa Ràpita‘, l’autora de la qual és Montserrat Espallargas, va guanyar l’any passat el XXVIè Premi Ferran Canyameres de novel·la.
     
    I quina és la història que ens explica? Espai: Campus de la Universitat de les Illes Balears. Situació: Aparició del cadàver esquarterat del rector. El troben tres vicerectors. collage el clan de sa rapita Ambient: olor de peix. En Colau Grimalt, així es deia el rector, era un intel·lectual sòlid, un físic reconvertit en informàtic per les exigències del temps, un home de gran vitalitat acadèmica, que rendia culte a la veritat i als principis de l’objectivitat.
    Aquesta narració parla del que va passar o no va passar.
     

    L’altre dia, de fa, no sé, no sé, no sé… No sé, potser quinze dies o un mes, vaig repassar hora per hora l’aire descosit de la nit en què en Colau es va fossilitzar (…). Dit d’una altra manera més vulgar, planera i ordinària, de la nit en què va morir, perquè a hores d’ara ja sé, amb clara certesa, la nit en què va ser. Ho he expressat amb aquests termes, perquè pens que és aixií tal com li agradaria a ell que parlassin de la seva mort. Era tan egòlatra!’

     
    Montserrat Espallargas ha rebut força premis per les obres que ha anat escrivint darrerament. Un és la novel·la que ens ocupa i els altres corresponen a reculls de contes:

  • Vides de Filferro. LII Premi Recvll Joaquim Ruyra 2016. . Ed. Pagès Editors.
  • Hi ha vides rígides, vides flexibles, com els innocents dominats per la voluntat d’humans perversos, com elsculpables que no entenen l’essència del seu delicte…

  • Tot ho dono per perdut. Premi Joan Marquès Arbona de la Vall de Sòller 2016. Ed. Documenta Balear.
  • Hi ha circumstàncies en la vida que ens resulten dece­bedores: la traïció d’un amic, la infidelitat d’una parella, el dolor de viure… En aquests moments, el destí esdevé una detonació que es precipita sobre nosaltres d’una manera injusta…
    La seva producció literària comprèn, doncs, la novel·la i els relats breus.
     
    Alguns premis de contes: logo blog genere negre_AMB LLETRES

  • 2016 Premi Englantina Jocs Florals de la Vall d’Uixó. Sa Confessió d’un cotorrot.​
  • 2016 Premi Vila Santa Bàrbara. Memòries d’un asperger.​
  • 2015 Premi Terra de Fang de Deltebre. El carrer dels dos cantons.​
  • 2015 Premi Elsa García. Benvolguda Remei.
  • Tota la seva obra està escrita en mallorquí, la qual cosa ens ofereix un ventall molt gratificant de les diferents modalitats de la parla a Mallorca, tant pel que fa al vocabulari com en expressions genuïnes de la zona.
     
     
    Llibres Els llibres a la xarxa de biblioteques.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Amb el suport de logo-departament-cultura

    No hi ha comentaris

    Els secrets de la Faith Green, Jean-François Chabas

    els secrets de la faith greenEls Llibr@venturers tornem a reunir-nos després del Carnaval per compartir impressions sobre Els secrets de la Faith Green, el cinquè llibre d’aquest curs.

    En Mickey és un noiet de 12 anys que viu amb els seus pares a Brooklyn. La seva vida trancorre sense gaires sorpreses fins a l’anunci de l’arribada de la seva besàvia Faith. Un bon dia, de cop i volta, la besàvia anuncia la seva arribada des de Montana fins al pis on viu en Mickey amb els seus pares. I a partir de llavors, el món d’en Mickey s’ensorra com un castell de cartes. Haurà de compartir habitació amb la seva besàvia! Ara que havia aconseguit una habitació per a ell sol en haver marxat el seu germà Jess a la universitat. I aquest no és l’únic “desastre” que acompanya l’arribada de la Faith: Fora televisió de l’habitació i haver de conviure amb una autèntica desconeguda de caràcter insofrible. Així, fins que l’atzar fa que en Mickey descobreixi quatre quaderns que la Faith ha portat dins de la seva maleta. El que comença com a petita venjança d’en Mickey acabarà per fer-li descobrir l’emocionant vida de la Faith i, en conseqüència, la història de la seva família. I no els podrà parar de llegir, quedarà atrapat per les vivències d’una senyora de 88 anys a qui, fins ara, pràcticament no coneixia i que, d’aleshores ençà, formarà part indiscutible de la seva història.

    L’autor de Els secrets de la Faith Green és en Jean-François Chabas, un escriptor francès nascut a París l’any 1967. Chabas és un prolífic autor de literatura infantil i juvenil que ha estat reconegut amb un gran nombre de premis literaris. Concretament, Els secrets de la Faith Green ha rebut un bon grapat de premis a França i, a casa nostra, va ser finalista del Premi Atrapallibres 2009-2010, en la categoria d’11 a 12 anys.

    Llibres

  • Els secrets de la Faith Green
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    15′ contats abans de sopar: Contes de ratolins

    primera imatge

    EL SULTÀ I ELS RATOLINSLa segona sessió dels 15’ contats abans de sopar la vam dedicar a “Contes de ratolins”, un dels temes que més agrada a la Ratoliva, i no és per menys, perquè aquests animalons diminuts tenen molta presència a la literatura infantil.  El primer conte que vam compartir va ser “El sultà i els ratolins”, basat en un conte popular àrab. Escrit per Joan de Boer i il.lustrat per la Txell Darné. Amb el ritme amb que l’ha escrit en Joan i les il·lustracions fetes amb la tècnica del collage de la Txell, la història ens transporta cap allà per terres d’Orient, en el palau d’un sultà bastant babau, bé, de fet, en aquell palau ho eren tots una mica de babaus, els infants que van venir a la sessió ho van poder comprovar de primera mà. Al sultà, el que més li agradava en aquesta món era el formatge, i per això al palau hi havia formatges de tota mena, i procedents de tots els països del món, i és clar, amb tants formatges van arribar els ratolins. Quan el sultà es va trobar un d’aquests ratolins mentre es menjava el formatge, es va enfadar tant però taaant que no us ho podeu arribar a imaginar, i per això us recomanem que llegiu el conte, perquè a partir d’aquí una sèrie de fets s’encadenen per tornar sempre al principi, i així, sense acabar mai!

    set ratolins cecsDesprés vam compartir un conte, del qual ningú en coneixia el títol. Quina emoció! Perquè el títol l’havíem de descobrir entre tots, i per això la Ratoliva ens l’havia deixat ben embolicat i amb un paper de xarol de color negre… amb aquest paper ja ens donava una pista. En obrir el conte va haver-hi nens que van veure fils de colors, bigotis, pèls, i n’hi havia 7, un per cada dia de la setmana vam pensar. Però quan ja ens vam endinsar en la història vam descobrir que allò no eren ni fils, ni bigotis, ni pèls, sinó que allò que havíem vist a la primera pàgina eren les cues de set ratolins cecs… Al final del conte ens vam adonar que a nosaltres també ens havia passat el mateix que a aquells ratolinets. Als infants no els hi va costar gaire fer propostes de títols, i a la tercera la van clavar: “Set ratolins cecs, una fàbula oriental on els ratolins han d’esbrinar què és aquella cosa tan estranya que s’han trobat a la vora del llac on viuen. L’autor, Ed Young, artista xinès guardonat amb la medalla Caldecott fa d’aquesta història un planejament gràfic renovador que ha donat molt de joc en aquesta segona sessió dels 15’ contats.

    Tot seguit vam passar a descobrir quins eren els enigmes que la Ratoliva ens havia preparat als calaixets i en quins contes trobaríem la resposta, i és clar, una cosa va portar a l’altra, a partir d’aquí vam conèixer el Sam i la Júlia, l’armilla d’en Ratolinet, el Frèderick, en Mateu, l’Àlex i el ratolí de corda, el ratolí carter, el ratolí i la muntanyai molts més. Recordeu que tots aquests contes els trobareu exposats a la sala infantil, al racó dels 15’ contats abans de sopar. Allí també en trobareu d’altres que us podeu emportar a casa per continuar fent els vostres 15’ contats, abans de sopar o de dormir… o quan us vingui de gust.

    IMG_0536
    Us animem, com sempre, a que vosaltres també obriu els calaixets i respongueu els enigmes que la Ratoliva prepara a cada sessió. Podeu deixar la resposta a la seva bústia, ella es posarà molt contenta. També podeu fer-ho a través de les xarxes socials, compartint el post del Facebook de les biblioteques de Vilanova i deixant la resposta al vostre mur. Tots participareu en el sorteig d’un premi.
    Ens acomiadem aquí, amb una frase de Daniel Pennac i us esperem el dimecres 14 de març a les 19:00 h amb més contes! La propera sessió anirà sobre Xuc-xuuuc! mec-mec! rum-rum!

    “El temps per llegir, igual que el temps per estimar, dilata el temps de viure”

     
    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Òscar 2018. Millor Actor

    La categoria a Millor Actor està farcida de noms il·lustres de la interpretació i, sens dubte, la presència de Timothée Chalamet entre els cinc candidats és bona mostra dels aires de renovació que tanta falta fan en l’Acadèmia. Timothée ChamaletDe moment, el “guardó” al més jove de tots cinc, ningú no li pot treure al novaiorquès, d’origen francès, Timothée Chalamet (1995).

    La seva carrera no ha començat tot just ara, però la crítica s’ha rendit davant de la seva interpretació del jove Elio a Call me by your name, des de la seva estrena al Festival de Sundance ara fa un any. Basada en la novel·la homònima d’André Aciman, Call me by your name narra la història d’amor entre el jove Elio i Oliver, el nou assistent del seu pare, que apareix un estiu de 1983 a la residència familiar al nord d’Itàlia. A banda de la nominació com a Millor Actor, el film suma tres candidatures més: Millor Pel·lícula, Guió Adaptat i Millor Cançó.

    Enguany, la presència als Òscar de Chalamet arriba per partida doble, ja que també formar part del repartiment d’una altra de les pel·lícules favorites, Lady Bird.

    El noi de moda a Hollywood acaba de rodar a les ordres de Woody Allen, A rainy day in New York, a l’espera de saber si el seu nom s’inscriu amb lletres d’or a l’Acadèmia.

     

    En el punt oposat, hi ha Daniel Day-Lewis. Amb una llarga carrera com a intèrpret, Sir Daniel Day-Lewis és l’actor amb més estatuetes com a Millor Actor. N’ha guanyat 3, pels seus papers a Mi pie izquierdo (1997), Pozos de Ambición (2007) i Lincoln (2012) i, enguany, és un ferm candidat a guanyar-ne la quarta. I, segons sembla, la seva darrera oportunitat de fer-ho ja que ha anunciat la seva retirada del món de la interpretació. Daniel Day-LewisSi bé és cert que no és la primera vegada que deixa la seva carrera (a finals dels anys 90 del segle passat també ho va deixar tot per aprendre a fabricar sabates artesanes com a aprenent del mestre Stefano Bemer), ara sembla que, malauradament, va de debó. La seva absència serà una gran pèrdua pel cinema ja que, per a molts, Day-Lewis és el millor actor de la seva generació i un dels millors de la història del cinema.

    Enguany, ha estat la seva interpretació de Reynolds Woodcock a El hilo invisible la que ha estat seleccionada pels membres de l’Acadèmia com una de les cinc millors de 2017. De nou sota la direcció de Paul Thomas Anderson, amb qui ja va treballar a Pozos de Ambición, Day-Lewis interpreta al perfeccionista i metòdic Reynolds Woodcock, un important i reconegut modista fictici de la dècada dels cinquanta que vestia membres de la reialesa, actrius de primer nivell i senyores de l’alta societat, en general. El personatge, inspirat en Balenciaga entre d’altres, sembla estar fet a la mida del meticulós actor, que ja ha fet mostres del seu particular sistema per preparar els personatges: sense anar més lluny, va aprendre txec, llengua de Milan Kundera, quan preparava La insoportable levedad del ser (tot i que la pel·lícula es feia en anglès).

    El hilo invisible aspira a guanyar 6 Òscar, entre els quals, Millor Pel·lícula i Director.

     

    Daniel+KaluuyaEl britànic Daniel Kaluuya (1989) és un dels cinc candidats a aconseguir l’Òscar a Millor Actor. El primer pla de l’actor amb llàgrimes als ulls, és un dels impactant fotogrames d’una de les pel·lícules revelació de la temporada. Déjame salir és una de les pel·lícules de terror més lloades dels darrers anys i la interpretació de Daniel Kaluuya hi té molt a veure. Dirigida per l’actor i director Jordan Peele, Déjame salir explica la història d’una parella formada per un noi afroamericà (Kaluuya) i una noia blanca (Allison Williams) que visiten els pares d’ella a fi que el noi conegui els seus futurs sogres. El que comença amb tot de facilitats, acabarà esdevenint un malson per al noi.

    Daniel Kaluuya havia participat a pel·lícules com ara Sicario, de Dennis Villeneuve.

    Déjame salir opta a 4 Òscar: Millor Actor, Millor Pel·lícula, Millor Director i Guió Original.

     

    Més de trenta anys de carrera professional són els que avalen l’actor britànic Gary Oldman, al llarg dels quals ha participat en pel·lícules de renom, com ara, JFK (1991), Amor a quemarropa (1993), Drácula de Bram Stocker (1993) o El caballero oscuro (2008). Gary OldmanLa seva qualitat interpretativa està fora de tot dubte, tot i això, mai no ha guanyat cap Òscar, així que enguany s’hi podria estrenar. Fins ara, només ha estat nominat en una ocasió, per la seva tasca a El topo (2011). En la propera cerimònia dels Òscar, opta a Millor Actor per la seva participació a El instante más ocuro, interpretant un personatge històric tant reconeixible com és el primer ministre britànic Winston Churchill. I no un Churchill qualsevol, sinó el que, enfrontant-se als seus mateixos companys de partit, va evitar que Anglaterra signés la pau amb l’Alemanya nazi l’any 1940.

    Per posar-se en la pell de Churchill, Oldman va haver de sotmetre’s a quatre hores diàries de maquillatge, sense deixar de banda l’any de preparació del seu personatge i els quatre mesos d’assajos previs. I tot amb l’objectiu que l’actor desapareixés per complet i aparagués només el personatge, com ja ho havia fet en el Drácula de Bram Stocker o en Hannibal. De moment, El instante más oscuro ja li ha fet guanyar el Globus d’Or a l’espera del que succeixi el proper 4 de març.

     

    Denzel Washington ha rebut la seva vuitena nominació a l’Òscar per la seva feina a Roman J. Israel. DEnzel WashingtonN’ha guanyat 2, fins ara. Com a Millor Actor per Training Day i com a Millor Actor Secundari per Tiempos de Gloria.

    Roman J. Israel és un thriller sobre la corrupció del sistema judicial de Los Ángeles en què Washington interpreta un activista dels drets humans que, en el moment que mor el seu mentor, veu trontollar tota la seva escala de valors. La nominació de Denzel Washington és l’única que ha obtingut el film.

    La indiscutible qualitat de Denzel Washington, que ha deixat palesa en films com ara Fences
    (2016), American gangster (2007), El coleccionista de huesos (1999), Philadelphia (1993) o El informe pelícano (1993), el fa un ferm candidat al premi.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2018. Millor Actriu

    Les actrius nominades a la millor actriu en aquesta edició de 2018 són:

  • Sally Hawkins, per La forma del agua
  • Sally Hawkins Sally Hawkins és l’actriu principal de la pel·lícula que en aquesta edició està nominada a més estatuetes de l’Òscar.
    Va néixer a prop de Londres on va viure la seva infantesa. Es graduà en la Real Academia d’Art Dramàtic de Londres.
    A nivell professional, s’inicià en el teatre amb títols com: Mort accidental d’un anarquista, Romeo i Julieta, El jardí dels cirerers, Molt soroll per res, Somni d’una nit d’estiu, Misconceptions i Country Music. També va participar en una adaptació de David Her de La casa de Bernarda Alba, al Royal National Theatre, i en sèries de televisió: Casuality i Doctors.
    També ha posat la veu a nombroses sèries de ràdio com: Concrete Cow, de la qual fou guionista, Ed Reardon’s Week, Think the Unthinkable, Cash Cows, War with the Newts i The Party Line.
    La seva primera interpretació en el cinema va ser Todo o nada, en la qual donava vida a la Samantha, una jove sense feina que vivia en un barri de classe baixa i que s’anava apropant al món de la prostitució. Va treballar en dues pel·lícules de Woody Allen: El somni de Cassandra i Blue Jasmine.

    A La forma del agua, Sally Hawkins interpreta a l’Elisa, una noia que no pot parlar a causa d’un accident infantil i que treballa de netejadora en un laboratori governamental durant la Guerra Freda, l’any 1963. Allí traslladen una misteriosa criatura a la qual bategen amb el nom ‘The asset’. Aquest fet canviara la seva vida, ja que malgrat no poder-se comunicar verbalment sorgeix una relació molt especial.
     
     

  • Frances McDormand, per Tres anuncios a las afueras
  • Frances McDormand Frances McDormand va néixer als Estats Units. Filla de mare soltera, fou adoptada per una família originària del Canadà i seguidors de la congregació Los Discípulos de Cristo, la qual cosa els feia traslladar de lloc molt freqüentment.
    El seu primer treball com a actriu fou l’any 198 amb Awake and Sing i el debut en el cinema a Blood Symple, l’any 1984. I ha seguit fins a l’actualitat. Ha estat dirigida pels germans Cohen: Blood Symple, Raising Arizona, Miller’s Crossing, Barton Fink, Fargo (guanyadora de l’Òscar a millor actriu), The man who wasn’t there…, altres directors: Sam Raimi, Ken Loach, Wes Anderson…
    És una de les actrius que ja passen dels seixanta i que recentment va dir en una entrevista al ‘New York Times’ que: “Todo el mundo se viste como un adolescente. Se tiñe el pelo. Le preocupa tener una cara sin imperfecciones”. Ella no hi ha estat mai d’acord amb aquesta actitud de moltes actrius, ja que no ha quadrat mai amb els seus esteriotips de bellesa, i el que li agrada és actuar i no l’atenció pública que es guanya elles.

    Per aquesta pel·lícula, Frances McDormand, ha guanyat ja dos premis: Globus d’or a la millor actriu dramàtica i Premi del sindicat d’actors a la millor actriu. El seu paper és el d’una mare que s’omple de coratge per trobar el culpable de la mort de la seva filla, i que s’enfronta a la policia, la qual no li fa cas, ja que sembla que estiguin més interessats a torturar afroamericans.
    Cal afegir que ahir, divuit de febrer, rebia el premi BAFTA 2018 (British Academy Film Awards) a la millor actriu protagonista.
     
     

  • Margot Robbie, per Yo, Tonya
  • Margot Robbie Margot Robbie ha fet, recentment, unes declaracions a Digital Spy durant la promoció de la pel·lícula a la Gran Bretanya, que demostren que aconseguir el paper de la teva vida no és tan fàcil com hom pot pensar. “No creo que nadie me hubiese dado este papel si no lo hubiese buscado, y no estaba dispuesta a esperar diez años para que alguien me ofreciese un papel así”, afirmava i assegurava que no l’haurien escollit si no hagués estat que ella era la productora del projecte.
     
    Margot Robbie i el seu marit, Tom Ackerley, van produir Yo, Tonya a través de la seva pròpia empresa de producció, LuckyChap Entertainment, i l’any 2016 aconseguiren signar un acord amb la Warner Bros per produir llargmetratges. “Fue un guión difícil de hacer y encontramos un montón de desafíos: nunca te van a dar una tonelada de dinero por algo tan poco convencional”, assegura l’actriu. “Es un guión de la época, que abarca cuatro décadas y nos llevó un gran, aunque increíble, trabajo producir esto. Arriesgamos mucho con una apuesta así, pero ha dado sus frutos”.
     
    Margot Robbie no és la primera actriu que s’estrena en l’àmbit de la producció. Cada vegada hi ha més dones de la industria del cinema que aposten per produir films sobre dones i dirigides per dones, per donar pas i més presència al sector femení a Hollywood. Es pot esmentar a dues actrius, Reese Witherspoon i Nicole Kidman, les quals van produir una sèrie de HBO, Big little Lies, que també protagonitzen.
     
    Yo, Tonya narra la vida de la patinadora Tonya Harding, que es va convertir en la segona esportista capaç de completar el salt triple axe. Però, la seva vida va canviar quan la seva principal rival als Jocs Olímpics de Lillehammer fou víctima d’un atac per part d’un atacant a sou que cercava trencar-li el genoll.
     
     

  • Saoirse Ronan, per Lady Bird
  • Saoirse Ronan nascuda a Nova York també té la nacionalitat irlandesa. És l’actriu més jove d’aquesta edició dels Òscar. Va començar a la televisió amb un petit paper a la sèrie The Clinic , l’any 2003 i a Proof, els anys 2004-2005. Saoirse_Ronan_September_2015 A nivell internacional es va donar a conèixer al film Atonement, dirigida per Joe Wright i va obtenir un gran èxit de crítica. Va ser nominada al seu primer Òscar.
     
    El paper que fa Saoirse Ronan és d’una noia, Christine McPherson, que es fa dir Lady bird i que va canviant d’institut. Aquest personatge és una especie d’alter ego de Gerwig, la directora, la qual ha reconegut que per escriure el guió es va basar amb els seus records de pubertat.
    La noia va a un col·legi catòlic de prestigi, té una família de classe mitjana l’economia de la qual s’ha vist colpejada per la crisi. El pare, Tracy Letts, és programador informàtic i l’acomiaden de la feina. El seu germanastre Miguel, Jordan Rodrigues, ha acabat els estudis però continua vivint a la llar familiar amb la seva promesa, Marielle Scott. I la mare, Marion, interpretada per l’actriu Laurie Metcalf, és una psiquiatra que ha de treballar doble torn a l’hospital de la ciutat. La precarietat econòmica farà sorgir les discussions entre mare i filla.
     
    Entre la directora i l’actriu es va crear una gran complicitat durant la filmació de Lady bird, que opta a cinc estatuetes: millor pel·lícula, millor directora, millor actriu principal, millor actriu de repartiment i millor guió original.
     
     

  • Meryl Streep, per Los archivos del Pentágono
  •  
    A Los archivos del Pentágono, Meryl Streep fa el paper de Katherine Graham, la primera dona que va presidir The Washington Post. La història d’una dona que troba la seva veu al mateix temps que ho fa un país en crisi.
    L’any 1971, la premsa d’USA plantà cara a la Casa Blanca en difondre els documents del Pentàgon que descobriren dècades de secrets i mentides sobre la guerra del Vietnam. Tom Hanks, fa de Ben Bradlee, el director. Meryl_Streep_February_2016
    Aquest és un gran paper per a una actriu que suma la seva 21a candidatura a l’Òscar, i que potser s’emporta l’estatueta a casa. Spielberg va reclutar l’equip després de passar hores i hores veient la televisió.
    Hanks i Streep treballen amb música als rodatges, i en aquest cas, Streep va preferir escoltar la biografia de Graham, llegida per ella mateixa, per trobar la veu del seu personatge. “Em va donar una major intimitat amb Katharine”, recorda l’actriu.
     

  • I què us podem dir de nou d’aquesta actriu que no s’ha aturat de treballar i de protagonitzar mil i una pel·lícules?
  • És coneguda la seva capacitat d’imitar un gran nombre d’accents, des del danès/anglès a Out of Africa de l’any 1985, l’anglès britànic a La mujer del teniente francès, del 1981, Plenty del 1985 i La dama de hierro del 2011 i en aquest darrer film a més va afegir l’estil retòric de Margaret Thatcheranterior a ser primera ministra, amb el canvi de to i pronunciació quan va arribar al càrrec; de l’italià, A Paririe Home Companion del 2006, l’irlandès a Tallo de hierro, del 1987 o del Bronx de Nova York a La duda del 2008. A la pel·lícula La decisión de Sofia va estudiar alemany i polonès perquè el seu paper parlava amb fluïdesa les dues llengües i l’accent era polonès.
     
    Ha treballat amb directors com: Woody Allen, Fred Zinnemann, Robert Benton, Sidney Pollack, Clint Eastwood, Spielberg, Robert Redford, Stephen Frears, entre molts d’altres.

  • Amb seixanta-vuit anys, és l’actriu viva amb més Òscars, en posseeix tres.
  • Aquesta pel·lícula opta a dues estatuetes: millor pel·lícula i millor actriu principal.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cenicienta en llamas. Jordi Juan

    Collage cenicienta La novetat d’aquesta setmana de carnaval és ‘Cenicienta en llamas‘, la protagonista de la qual és Raquel Bonafed, detectiu que rep l’encàrrec de seguir els passos a tres presonatges: un publicista lisèrgic, un constructor i un alt directiu de la televisió autonòmica. És el mes de maig de 2006 a València, ciutat que es prepara per rebre el papa Benedicte XVI, el boom del totxo s’apropa al final, entre d’altres esdeveniments.
     
    I què sabem de la Raquel Bonafed? Doncs bé, només començar en tenim una radiografia:

    ‘Cinco cursos de Derecho y tres más de Criminología para esto. Cierto es que ella había tenido un debut espectacular en la profesión; pero la rutina no tardó en imponerse a la presunta aventura. Llevaba casi cuatro años trabajando como investigadora y había documentado una pila de guarradas. Algunas eran delito, otras lo rozaban y el resto resultaban cuanto menos desasosegantes. Niñas forzadas por sus porpios padres, padres forzados por niñas impropias, viudas initmando con sus mascotas, viudos ejerciendo de mascota íntima, esposas sodomizadas por los mejores amigos de sus maridos, logo blog genere negre_AMB LLETRES maridos sodomizados por los mejores amigos de sus esposas; en fin, toda una panoplia de infidencias y desvaríos carnales. (…)
    Se había expuesto durante demasiado tiempo y por demasiado poco dinero a un bombardeo de escenas repugnantes seguido a menudo de otras melodramáticas. A consecuencia de ello, una angustia latente dificultaba cada vez más no ya el cumplimiento de sus obligaciones laborales, a veces también su mera capacidad de raciocinio.’

     
    Després de llegir com és la investigadora, només cal veure com resoldrà els casos que se li plantegen, oi?
    Aquesta és una novel·la negra dins d’una altra i dins d’una altra… És una polifonia de veus, de personatges i de trames que es creuen en un fascinant trencaclosques narratiu.
     
    Jordi Juan Martínez és narrador i periodista. Fa quasi tres dècades que escriu novel·les amb algunes de les quals ha guanyat diferents premis.

  • De este lado del silencio – Premio Jaén 1994
  • El francotirador sentimental - Premio Caja España 1995
  • Un maestro del soborno - Premio Alfonso Grosso 2003
  • Mundo Bizarro - Premio Alhóndiga 2005
  • Ángulo muerto – XIX Premio Ciudad de Getafe de Novela Negra 2015
  • També ha escrit guions de sèries de ficció de la televisió i ha intervingut en guions de pel·lícules com Salvajes, amb la qual guanyà el Goya 2002, al millor guió adaptat.
     
     
    Llibres Llibres a les biblioteques .
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Club de Lectura Fàcil en Francès, una bona pràctica

    Durant l’any 2017, les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú van participar en el Postgrau de Prescripció Lectora que duia a terme la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Català de les Empreses Culturals i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Logo_Club de LF en francèsEl postgrau ens ha proporcionat un seguit de coneixements i d’eines per recomanar el llibre més adient a cada lector.

    Com a cloenda del Postgrau, els participants hi havien de presentar una proposta d’activitat de promoció lectora i, des de la Joan Oliva, vam presentar el Club de Lectura Fàcil en Francès que dinamitza des de 2016 l’Esther Bruna. La Joan Oliva ja fa uns quants anys que va apostar per la Lectura Fàcil com a instrument per a la promoció lectora i l’aprenentatge d’un altre idioma. Amb aquesta voluntat, van néixer el Club de Lectura Fàcil en Català i el Club de Lectura Fàcil en Francès. I hem estat d’enhorabona perquè la proposta de promoció lectora que constitueix el Club de Lectura Fàcil en Francès va ser una de les Bones Pràctiques seleccionades en el Postgrau de Prescripció Lectora!

    Postgrau de Prescripció Lectora

    Entre les prospostes que també van ser seleccionades com a Bones Pràctiques, hi havia, per exemple, la de les Biblioteques de l’Hospitalet de LLobregat, que van commemorar el centenari del naixement de l’escriptora Glòria Fuertes 381249amb un seguit d’activitats conjuntes entre les biblioteques escolars i les Biblioteques Públiques del municipi o la de la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues de LLobregat, que va organitzar una mena de parelles lingüístiques entre avis i nets a través de la lectura de contes i que van anomenar Explica’m un conte per comprendre el món!

    Enguany, el Club de Lectura Fàcil en Francès de la Joan Oliva portarà a terme 5 sessions. La primera va ser el passat 16 de gener de 2018 i continuarà demà 20 de febrer, comentant el clàssic de George Simenon, La Tête d’un homme, i els propers 20 de març, 17 d’abril i 18 de maig de 2018 (aquesta darrera sessió amb una trobada conjunta dels dos clubs en francès de la Joan Oliva, que coincidiran per comentar Cyrano de Bergerac).

    I no podem deixar d’esmentar la Central de Préstec de la Generalitat de Catalunya, que és el servei que ens proporciona els lots de llibres que fem servir per dur a terme les sessions del Club de Lectura Fàcil en Francès.

    Si voleu més informació sobre el Club de Lectura Fàcil en Francès de la Joan Oliva, feu clic aquí.

    Si hi esteu interessats, passeu per la Joan Oliva i demaneu informació del club de lectura fàcil en francès.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2018. Millor Direcció

    Les pel·lícules que opten a l’estatueta a millor direcció aquest any 2018 són:

  • Christopher Nolan, per Dunkerque
  • Christopher Nolan Christopher Nolan, fill de pare anglès i mare d’Estats Units, va nèixer a Londres. A part de dedicar-se a la direcció de pel·lícules, també escriu guions, produeix i edita. Ha estat nominat tres vegades a l’Òscar: l’any 2002, millor guió original per Memento i l’any 2011, millor pel·lícula i millor guió original per Inception. La majoria dels seus films tracten temes relacionats amb la psicologia: la memoria, els somnis.
     
    La seva primera pel·licula va ser Following de l’any 1998. La història versa sobre un escriptor obsessionat amb el seguiment a altres persones. En aquells temps encara estudiava a la universitat i molts dels seus companys hi apareixen. Amb Memento, el seu segon llargmetratge, es va donar a conéixer a nivell internacional. Es basa en un relat curt escrit pel seu germà, Jonathan Nolan.
     
    La seva última pel·lícula Dunkerque és la que opta a l’Òscar per millor direcció. Se centra en l’evacuació, l’any 1940, després de la derrota de França davant l’Alemanya nazi, de més de 300.000 soldats britànics, francesos i belgues.
     

  • Jordan Peele, per Déjame salir
  • jordan peele Jordan Peele és actor, comediant, director i guionista dels Estats Units. Fill de mare blanca i pare negre. Get Out, en anglès, o Déjame salir, en castellà, és la seva primera pel·lícula que escriu, dirigeix i produeix. És un film emmarcat dins del gènere de terror que explica la història d’una parella, negre ell blanca ella, que decideixen passar un cap de setmana a casa d’ella i així aprofiten per fer les presentacions dels pares. Però el que s’inicia amb un comportament massa tranquil, acaba amb un seguit de descobriments que el porten a saber una veritat inimaginable.
    Aquesta pel·lícula opta a l’Òscar a millor pel·lícula, millor actor principal i millor guió original.
     
    Es va iniciar a la televisió com a actor a la sèrie MADTV, des del 2003 al 2008, de la qual també fou guionista.
     
     

  • Greta Gerwig, per Lady Bird
  • Greta gerwig Greta Gerwig va néixer als Estats Units no fa massa anys.
    L’any 2012 va participar a la pel·lícula de Woody Allen, To Rome with Love, en la qual interpretava el paper de Sally, una jove estudiant. També va coescriure i va protagonitzar la pel·lícula Frances Ha, que es presentà per primera vegada al Telluride Film Festival. La pel·lícula s’estrenà als cinemes el 17 de maig de 2013.
     
    L’any passat va presentar la pel·lícula Lady Bird, de la qual és directora i escriptora.
    I de què va la història? ‘Lady bird’ és com es fa anomenar una jove estudiant que es trasllada al nord de California per passar el seu últim any d’institut. Allí intentarà de trobar-se a ella mateixa sense l’ombra protectora de la seva mare.
     
    Altres Òscar als quals opta: millor pel·lícula, millor actriu principal, millor actriu de repartiment i millor guió original. En total cinc premis.
     
     

  • Paul Thomas Anderson, per El hilo invisible
  • Paul Thomas Anderson Paul Thomas Anderson s’ha fet famós per fer pel·lícules amb repartiments corals i històries entrellaçades molt complexes, com és el cas de Boogie Nights (1997) i Magnolia (1999). Forma part de la primera generació dels “directors de videocassette”, directors com són Quentin Tarantino, Richard Linklater i Kevin Smith que van créixer veient centenars de pel·lícules en vídeo.
    El temes que tracten les seves pel·lícules són: les relacions familiars, el destí, la predestinació amorosa i el paper dels mitjans de comunicació a la vida actual. Una de les característiques de la seva manera de treballar és que usa pocs talls i això provoca que els travelings siguin molt llargs. El so i la música són molt importants.
     
    La història que relata El hilo invisible se situa a Londres, als anys cinquanta. Reynolds Woodcock és un famós “modisto” i amb Cyril, la seva germana, són el centre de la moda britànica amb més glamur. Ell vesteix la reialesa, les estrelles de cinema i altres senyores de l’alta societat. Les dones passen per la seva vida sense deixar emprempta, fins que apareix una jove cambrera, Alma, que esdevindrà la seva musa i amant. La vida d’aquest home trontollarà…
     
    Altres Òscar als quals opta: millor pel·lícula, millor actor principal, millor actriu de repartiment, millor banda sonora i millor vestuari.
     
     

  • Guillermo del Toro, per La forma del agua
  • Guillermo del Toro Guillermo del Toro és un dels directors mexicans més coneguts. A més de dirigir, també és guionistra i productor. Ha dirigit adaptacions de còmics, Hellboy i Blade II, fins a pel·lícules de terror i fantasia històrica, de de les quals se situen a l’Espanya de la Guerra Civil Espanyola i el període immediatament posterior, durant el règim dictatorial del general Francisco Franco: El espinazo del diablo i El laberinto del fauno. En aquestes pel·lícules els protagonistes són nens petits i la temàtica és mostrar la relació entre el terror i la fantasia de viure sota un règim fascista.
    L’estètica i l’ambientació és espectacular: tètric i angoixant, situacions màgiques i fantàstiques, la simbologia dels monstres i els éssers fantàstics, fascinació pels insectes, la rellotgeria, les màquines i els engranatges, llocs foscos, coses que encara no han nascut… Aquest és el món que envolta Guillermo del Toro.
     
    A La forma del agua es narra una història d’amor una mica peculiar: una noia i un home/amfibi. Opta a tretze estatuetes de l’Òscar.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    15′ contats abans de sopar: Contes que fan venir gana

    Dimecres per la tarda a la sala infantil vam estrenar amb molta il·lusió una nova activitat de foment de la lectura adreçada a famílies amb infants a partir de 4 anys que vulguin passar una estona divertida de lectura compartida a la biblioteca.
    Aquesta activitat que s’anomena 15’ contats abans de sopar i que té la intenció de fer-se un cop al mes, s’organitza al voltant de sessions temàtiques. La primera sessió la vam dedicar a “Contes que fan venir gana”, i per això la Ratoliva va fer una tria de contes que tenen en comú el tema del menjar i els va portar al seu racó preferit.
    En aquest racó sempre trobareu disponibles un munt de contes per emportar-vos en préstec, de manera que vosaltres a casa també podreu continuar fent 15’ contats abans de sopar, després o quan us vingui de gust.

    foto racobloc

    amic petit tiranosaureEl conte que vam compartir en aquesta ocasió va ser “L’amic del petit tiranosaure”, de Florence Seyvos i Anaïs Vaugelade, publicat per l’editorial Corimbo. Una història molt divertida sobre la força de voluntat i la confiança amb un mateix, amb el tema del menjar com a rerefons. Com moltes històries, aquesta també comença així:
    Hi havia una vegada… un petit tiranosaure que no tenia amics, i no tenia amics perquè se’ls cruspia tots, i això que ell s’esforçava de valent a no fer-ho, però sempre passava el mateix. Quan coneixia un amic nou primer s’asseia al seu costat, començava a entaular una conversa i a caure-li simpàtic, però al cap d’una estona, un rau-rau li venia a la panxa, un rau-rau cada cop més gran fins que no podia evitar-ho i… aleshores és produïa la catàstrofe. Amb un tres i no res, se’ls cruspia sencers. Aquell dia el petit tiranosaure estava sol al bosc, trist perquè ja no tenia amics i plorant perquè s’adonava que aviat tindria gana, molta gana i no hi hauria res per menjar. Per sort, va arribar d’un bosc llunyà, el Mollo, un ratolinet que té la recepta per evitar que cap amic del petit tiranosaure corri el risc de ser menjat al seu costat. Ho aconseguirà?

    IMG_4265

    calaixetDesprés de compartir aquest conte, els nens que van venir a la sessió van descobrir els enigmes de la Ratoliva, per cert, aquests enigmes i la solució la trobareu als contes exposats al racó dels 15’ contats, de la sala infantil de la biblioteca. Si voleu, allí també podreu agafar una butlleta per respondre’ls i deixar-la a la bústia de la Ratoliva, ella segur que es posarà molt contenta!! També farem difusió d’aquests enigmes al facebook de les biblioteques de Vilanova, des d’allí, compartint el post i la resposta al vostre mur, tots els que participeu entrareu en el sorteig d’un premi!

    Els enigmes que els nens van descobrir de dintre del calaixet són:

    -Del conte Ennuvolat amb risc de mandonguilles:  Quants cops canviava el temps en un dia al poble de Mastegaiempassa?

    -Del conte A la cuina de nit: On va a parar el Quel quan cau del llit?
    a) A dintre d’una olla de caldo.
    b) A dintre d’una massa per fer coca
    c) A dintre d’un plat de xató
    d) A dintre d’una safata de tiramisú

    -Del conte En Xató: Quin és l’ingredient secret que li falta trobar al senyor Xavier? On el va a buscar?

    -Del conte  La pastanaga: Quina sorpresa es va trobar el conill després de llevar-se?

    -Del conte El tigre que va venir a berenar: On va a sopar la Sofia quan arriba el pare a casa?

    -Del conte L’ovelleta que va venir a sopar: Què van sopar l’ovelleta i el llop?

    Després de descobrir els enigmes vam continuar xerrant i remenant més contes, alguns dels quals els nens es van emportar en préstec.

    llibres sesio

    Recordeu que us esperem el proper dimecres, a les 19:15 h. amb més contes! La segona sessió la dedicarem a “Contes de ratolins”.

    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »