Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2018

Mascarotes

cartell

subtitol

Mascarotes ha estat un dels molts tallers de Carnaval que ha realitzat la biblioteca Joan Oliva. Amb aquest títol, és evident que els nens i nenes que ens hi van voler acompanyar havien de fer una màscara per lluir durant aquests dies de festa.

Els participants en el taller podien triar el model que més els agradés. Hi havia màscares per a nens més petits (d’entre 3 i 6 anys) i n’hi havia d’altres per a més grandets (de 7 a 10 anys). En les imatges que us presentem a continuació hi podeu veure tots els models que els vam oferir:

mascarotes de 3 a 6 anys mascarotes de 7 a 10 anys

material

  • Cartolina blanca
  • Goma elàstica
  • Colors (rotuladors, ceres…)
  • Tisores
  • Punxó
  • mascara grans mascara grans 3 mascara grans 2

    pas a pas

    1. Un cop triada la nostra màscara, haurem d’imprimir-la en blanc i negre sobre cartolina blanca. logo tallers en famlia-salvavides5Si us ve de gust fer servir aquests models per fer la vostra pròpia màscara, feu clic sobre cadascun dels números:

    Màscares de 3 a 6 anys: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12.

    Màscares de 7 a 10 anys: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

    2. A continuació, la pintarem amb els colors que més ens agradin. Podem fer servir rotuladors, ceres, tèmperes…i, fins i tot, guarnir-la amb papers de colors o cintes com si fos un serrell.

    3. Finalment, foradarem amb un punxó els laterals de la màscara per fer-hi passar una goma elàstica que serveixi per aguantar-la sobre la cara.

    mascara petits mascara petit 3 mascara petit 2

    Els nens i nenes que van prendre part en el taller van fer unes màscares ben maques. Us en mostrem un parell en les següents fotos:

    DSC_0057 DSC_0051

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La oficina de estanques y jardines. Didier Decoin

    La novetat d’aquest més de gener de 2018 a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú és l’ultima novel·la de Didier Decoin, ‘La Oficina de Estanques y Jardines’.
     
    Didier Decoin Didier Decoin és un escriptor, periodista i guionista cinematogràfic francès. L’any 1977 va guanyar el premi Goncourt per John l’Enfer, la història d’un netejavidres indi que pateix vertigen i treballa als gratacels de Nova York.
     
    Amb només vint anys va publicar la seva primera novel·la Le procés de l’amour. De les següents, cal destacar: Abraham de Brooklyn (Premi llibreter 1972), La camarera del Titànic (1991), Es así como mueren las mujeres (2009).
     
    Com a periodista ha col·laborat amb Le Figaro i France Soir i com a guionista ha treballat al costat de Marcel Carné, Roberto Enrico o Maroun Bagdadi.
     
    La oficina de estanques y ... La oficina de estanques y jardines és la seva última novel·la, amb la qual ha guanyat el premi dels lectors L’Express-BFM TV.
     
    I quina és la història que amaguen els fulls d’aquest llibre?
     
    Doncs bé, ens hem de situar al Japó, a l’any 1100. Som al costat del riu Kusagawa on hi ha una petit llogaret que és l’encarregat de proveir els estanys de la ciutat imperial amb les carpes més boniques. Però aquell any, el pescador que ho feia mor i qui decideixen que se n’encarregui és la seva jove vídua. El director de l’Oficina d’estanys i jardins la recluta i Miyuki, així és com es diu, emprèn un llarg i montruós viatge amb una perxa a l’espatlla de la qual pengen dos cistells plens de peixos. Una cop arribar a la cort imperial, amb la mateixa innocència amb la que ha conegut el sexe i l’engany, i vestida amb dotze quimonos de seda, serà la protagonista del concurs anual de perfums convocat per l’emperador amb el tema de “una doncella cruzando un puente luna entre dos neblinas”.
     
    ‘ -¿Quién eres? -preguntó Kusakabe.
    -Amakusa Miyuki, del pueblo de Shimae. Katsuro, el pescador Katsuro, el pescador de carpas mas hábil de la provincia de Ise, era mi marido. Ahora lo sustituyo. No pescando carpas, sino escogiendo entre las que había capturado antes de morir, confortándolas, cargando con ellas en estas barquillas -las inclinó alternativamente a la derecha y luego a la izquierda-, y después caminando mucho tiempo, cruzando por los bosques, las montañas y las frías lluvias has entregar estas carpas la director de la Oficina de Estanques y Jardines.’

     
     
    A continuació trobareu una xerrada de l’autor sobre aquesta novel·la. Us informem, però, que és en francès.
     

     
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    “Imagine” de Lennon: de cançó a àlbum il·lustrat

     

    Amb la lletra de la cançó “Imagine”  i les il·lustracions de Jean Jullien, l’editorial Flamboyant ha publicat aquest àlbum il·lustrat preciós que avui us volem recomanar i que pretén difondre en els infants el missatge de pau al món de John Lennon. El protagonista d’aquesta història és un colom que recorre el món escampant aquest missatge de pau i tolerància a tots els ocells, amb plomalls de diferents colors i mides. Està prologat per Yoko Ono, que assegura que “Imagine és una declaració poderosa, escrita amb tot l’amor per la humanitat i el seu futur”.
    Tots els royalties que s’obtinguin de la venda d’aquest llibre aniran a Amnistia Internacional, que té la cançó com a himne oficial.

     

    ‘Imagine’, de John Lennon – Booktrailer from Editorial Flamboyant on Vimeo.

    El text està en anglès i català. Les acolorides il·lustracions són d’un jove dissenyador gràfic i il·lustrador molt reconegut a França, Jean Jullien, alguns el recordareu perquè va ser l’autor d’una imatge que es va fer viral a les xarxes socials durant els atemptats de París al 2015, era la imatge que fusionava la Torre Eiffel amb el símbol de la pau. És autor també d’altres àlbums per a infants “Esto no es un libro” i “Ralf”, els dos els trobareu disponibles a la biblioteca.

    4188-jean_jullien

    Biblioteca Joan Oliva i Milà
    Llibres

    No hi ha comentaris

    Los crímenes azules, Enrique Laso

    los crimenes azulesEnrique Laso és un jove escriptor que es mou en l’entorn digital com peix a l’aigua. Havia desenvolupat la seva trajectòria professional en el camp del marquèting digital fins al 2013, moment en què va decidir dedicar-se enterament a escriure. No es estrany, per tant, que els seus primers llibres veiessin la llum gràcies a plataformes digitals. Primer van arribar dues novel·les de terror: El rumor de los muertos i Desde el infierno. Posteriorment, i a petició dels lectors, es va endinsar en el camp de la novel·la policíaca amb la saga protagonitzada per l’agent Ethan Bush. La col·lecció, traduïda a 15 idiomes i formada fins ara per 7 títols, ha fet Laso mereixedor del títol d’autor en castellà més venut de la història d’Amazon. El primer dels títols de la col·lecció, Los crímenes azules, ha fet el salt al paper i és novetat de gènere negre aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    portada Los crímenes azulesPrimeres pàgines.

    Ethan Bush és un agent especial de la Unitat d’Anàlisi de Conducta de l’FBI. És un jove de trenta anys molt ben considerat dins del cos que, junt amb el seu equip, s’haurà d’enfrontar a les històries més macabres. En Los crímenes azules dues joves apareixen mortes a la riba d’un llac amb pocs dies de diferència. logo blog genere negre_AMB LLETRESTot apunta que els crims tenen algun tipus de relació amb un altre assassinat que va tenir lloc per la zona ara fa vint anys i que va quedar sense resoldre. L’Ethan i els seus companys, Liz, Mark i Tom, provaran de resoldre el misteri.

    De la col·lecció de títols protagonitzats per Ethan Bush, ambientats als Estats Units, s’hi reconeix el gran coneixement que l’autor té de la societat nord-americana i també de l’FBI. De fet, a hores d’ara, l’autor compta amb l’assessorament de 4 col·laboradors de l’Agència d’Investigació. També cal destacar dels llibres les localitzacions, que són totes reals.

    Laso ha venut a Hollywood els drets de Los crímenes azules per a la seva versió cinematogràfica.

    Resta de títols de la col·lecció Ethan Bush:

    los cadaveres no sueñan Libélulas azules Niños sin ojos

    donde descansan las almas la nieve más oscura no cerréis mi tumba

    Llibres

  • Los crímenes azules.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Séance de lecture en voix-haute de poésie. Charles Baudelaire

    Le club de lecture en français commence l’année en poésie.

    Dialogue Mallarmé avec Degas…Le peintre entreprenant d’écrire des sonnets… « J’ai pourtant des idées… » et Mallarmé qui répond « Mais Degas, ce n’est point avec des idées qu’on écrit des vers : c’est avec des mots »
     
    Harmonie du soir XLVII
     
    Voici venir les temps où vibrant sur sa tige c5366a7c3832e8d79e79a7ff8e48276b--baudelaire-weheartit
    Chaque fleur s’évapore ainsi qu’un encensoir ;
    Les sons et les parfums tournent dans l’air du soir ;
    Valse mélancolique et langoureux vertige !
     
    Chaque fleur s’évapore ainsi qu’un encensoir ;
    Le violon frémit comme un cœur qu’on afflige ;
    Valse mélancolique et langoureux vertige !
    Le ciel est triste et beau comme un grand reposoir.
     
    Le violon frémit comme un cœur qu’on afflige,
    Un cœur tendre, qui hait le néant vaste et noir !
    Le ciel est triste et beau comme un grand reposoir ;
    Le soleil s’est noyé dans son sang qui se fige.
     
    Un cœur tendre, qui hait le néant vaste et noir,
    Du passé lumineux recueille tout vestige !
    Le soleil s’est noyé dans son sang qui se fige …
    Ton souvenir en moi luit comme un ostensoir !
     
    Baudelaire.
     
    Quoi de plus satisfaisant que d’entamer l’année 2018 en poésie. Ce genre littéraire qui a permis à l’humanité toute entière de s’exprimer à travers les mots qui sont susceptibles de nous procurer de l’émotion. La poésie est une belle expérience pour le lecteur quand il s’y en approche, la tâtonne et y prend gout jusqu’à lui en devenir fidèle. Le lecteur qui aborde la poésie, entreprend une aventure fascinante, en découvre le sens souterrain et les divers chemins à laquelle elle mène.
     
    L’écrivain choisi pour notre séance de lecture de poésie est Charles Baudelaire, poète né à Paris en1821. Définir son écriture est chose bien compliquée. Elle se caractérise pour sa modernité et pour extraire la beauté du Mal, son thème central, pour concevoir l’inspiration intime qui est celle d’essayer d’atteindre l’Idéal sans jamais y arriver, le beau et le bien qui oscillent entre l’angélique et le satanique, la passion voluptueuse, l’hymne à la sensualité féminine, la mélancolie , le souvenir lié à l’amour, l’ambivalence, la dualité , la contradiction, le trajet de l’humain toujours sans fin par sa mortelle condition et, un long etcetera.
     
    Il est donc beaucoup plus important plutôt que d’essayer de la définir, de la lire et y rechercher ses figures de style, la sonorité de ses rythmes, l’imagination ou l’intention du poète qui réactive la nôtre et ainsi la penser pour mieux l’apprécier. La lecture en groupe et en voix haute est un exercice très bénéfique et où les assistants sont la clé qui donne le sens à ce partage d’idées.
     
    L’auteur
     
    Charles Baudelaire perd son père en 1827, peintre et homme illustré et haïra l’homme avec lequel sa mère se marie un an plus tard, le baron et commandant militaire Aupick . Il suivra ses études suivant les villes où son beau-père sera destiné et se plaira à s’opposer aux valeurs de la bourgeoisie du Second Empire.
     
    Provocateur et in conformiste il se lie étroitement à la bohème romantique, aux artistes par vocation, anti-bourgeois, aux écrivains tels que Gérard de Nerval, Balzac, Théodore de Banville, Théophile Gautier qui s’efforcent à prendre leurs distances par rapport à la grande poésie romantique de la république des lettres (Victor Hugo, Lamartine, Alfred de Musset, Alfred de Vigny). Il rêve comme ceux de sa génération dans une société qui ne leur accorde pas d’importance et où les activités artistiques sont de simples distractions.
    Suivant la critique érudite, c’est l’époque où il connaitra, Sarah La Louchette, une prostituée avec qui il s’initiera et qui lui transmettra la syphilis. Les trois autres femmes et inspiratrices d’une part de son œuvre bien qu’elles n’y soient jamais mentionnées seront Jeanne Duval (1842), Marie Aubrun (1847) et Apollonie Sabatier(1852).
    Baudelaire aime sa vie de dandy flâneur, écrit beaucoup de 1840 à 1843 bien qu’il ne publie pas. Remarquable dessinateur, poète distingué et original, il se préoccupe autant de peinture que de poésie. Il est grand admirateur du peintre Delacroix et de Manet et a été un brillant défenseur de la peinture romantique et un grand critique d’art. Il a admiré l’écrivain nord-américain Edgar Poe et a traduit au français ses Histoires extraordinaires et Les nouvelles histoires extraordinaires ainsi que la musique de Wagner.
     
    Je vous affiche la chronologie de sa vie recompilée par l’écrivain, journaliste et érudit français Pascal Pia (Pierre Durand) pour en savoir bien davantage sur cet artiste.
     

    Vie-de-Baudelaire-001 Vie-de-Baudelaire-002 Vie-de-Baudelaire-003 Vie-de-Baudelaire-004 Vie-de-Baudelaire-005

    Vie-de-Baudelaire-006 Vie-de-Baudelaire-007 Vie-de-Baudelaire-008 Vie-de-Baudelaire-009

    Vie-de-Baudelaire-010 Vie-de-Baudelaire-011 Vie-de-Baudelaire-012 Vie-de-Baudelaire-013

     
    http://litterae.pagesperso-orange.fr/page3.3.baudelaire.html
    http://www.discursovisual.net/dvweb35/TT_orejudo.html
    http://www.litteratureaudio.com/livre-audio-gratuit-mp3/baudelaire-charles-lalbatros-poeme-version-6.html

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La sombra del gato y otros relatos de terror. Concha López Narváez

    Una de les novetats d’aquesta setmana és ‘La sombra del gato y otros relatos de terror‘ de Concha López Narváez. És un recull de quatre relats dirigits al públic juvenil i que tallen la respiració. Ens transporten al passat com si es tractés d’una màquina del temps. La sombra del gato
     
    El conte ‘La sombra del gato‘, que també és el del títol del llibre, és el que inicia el llibre. És la història d’un gat sinistre que neix en una casa a Ferrandaise, a la província francesa de l’Auvernia. El jove de la casa, Armand de Croussac, decideix conservar-lo. Aviat sorgiran els problemes a la pròpia casa com amb el veïnatge.
     
    El segon, ‘La isla de los hombres feroces‘ presenta a Hans Deventeg, un científic del segle XVIII, que inicia una expedició a bord del Geertruyd a una illa llunyana de la Polinesia per tal de trobar una planta d’efectes analgèsics. En aproximar-se al destí, el capità li revela la llegenda dels homes ferotges: uns éssers que tothom tem.
     
    El tercer, ‘La verdadera muerte de Sir William de Letchwoord‘, Sir William de Letchword hereta el títol de duc, però no té ni de bon tros el valor que ha caracteritzat el seu pare. Ha de lluitar amb el Duc de York y el de Warwick. Com que té por a morir, demana al seu amic Roger, que ocupi el seu lloc. El fereixen a la batalla i per tal d’ocultar el canvi, William destrossa la cara del seu amic.
     
    El quart, ‘El anillo del alquimista‘ mostra el personatge de Don Jacob Benamiel, alquimista, el qual aconsegueix transformar un ratolí en au amb l’ajut d’uns anells i un conjur.
     
    concha lopez narváez Concha López Narváez és una escriptora sevillana que ha escrit llibres infantils i juvenils en solitari o amb el seu marit, Carmelo Salmerón i amb els seus fills: Rafael, Maria i Teresa.
     
    De literatura infantil, una petita mostra:
    El árbol de los pájaros sin vuelo (1987, traduït a l’euskera, català i gallec).
    El tiempo y la promesa (1991, novel·la històrica infantil).
    Flock y la isla verde menta (1991, amb la col·laboració de Carmelo Salmerón, el seu marit).
    No eres una lagartija (1996).
    El cumpleaños de Tina (2001, amb col·laboració amb el seu fill Rafael Salmerón).
    El príncipe y el espejo(2003, amb col·laboració amb el seu fill Rafael Salmerón, traduït al català).
    Aventuras de Don Quijote y Sancho (2004, recreació de l’obra de Miguel de Cervantes. Pròleg d’Ana María Matute).
    Andanzas en la villa de Fuenteovejuna (2012, amb la col·laboració del seu fill Rafael Salmerón).
     
    De literatura juvenil:
    La sombra del gato y otros relatos de terror (1991, contes de misteri i terror).
    El visitante de la madrugada (1996, amb col·laboració del seu marit Carmelo Salmerón).
    El silencio del asesino (1999, novel·la de terror i de misteri).
    Los pasos del miedo (2003, relat de misteri).
    El abrazo de la muerte (2011, amb col·laboració de la seva filla María Salmerón López).
    El último grito (2011, amb la seva filla María Salmerón López).
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El temps de les cireres, Montserrat Roig

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 13 de desembre

    Encarem en aquesta sessió el comentari d’un clàssic, El temps de les cireres de Montserrat Roig, en l’any del 25è aniversari de la seva prematura mort. Comença la roda de paraules la Teresa Rodríguez, a qui li ha agradat. Troba que la novel·la reflecteix molt bé l’ambient de l’època, just després de l’execució de Puig Antich, a través del personatge de la Natàlia, la protagonista, que torna d’uns anys de Londres i es retroba amb l’ambient resclosit que havia deixat. Destaca la manera com s’entrecreuen vàries històries generacionals, en particular el personatge de la tia Patrícia, a casa de la qual es queda a viure la Natàlia.

    el temps de les cireres_montserrat roigEn Ramon Also comenta que li ha agradat molt; ell havia seguit Montserrat Roig quan fou articulista, durant 4 anys, d’El Periódico, i en coneixia la trajectòria literaria i humana, els dos fills, la seva mort a la Clínica del Pilar. Troba que en la novel·la es fa un bon retrat del postfranquisme, i remarca que la de Puig Antich fou l’última execució realitzada amb el garrot vil. Té la sensació que la descripció del pis de l’Eixample és tan vívida i realista com si hi visquéssim, així com de l’ambient de l’època: la repressió, els avortaments clandestins, les vagues, la presó, les anades a Perpinyà per veure L’últim tango a París.

    L’Evelia Casado considera que tots els personatges viuen molt aïllats: tant la protagonista com el seu germà, Lluís, la seva cunyada, la Sílvia, o també la seva tia Patrícia. És la descripció d’uns éssers frívols, vistos amb una mirada molt freda per l’escriptora.

    La Rosa Llop diu que com a relat reflecteix perfectament l’època, però que li ha costat una mica d’entrar-hi, també per certs aspectos tècnics.

    La Sole Marsal l’ha trobada una historia molt amarga. La majoria de personatges tenen diners, però es relacionen entre ells amb una gran fredor, que es transmet en la història. Li va agradar més la primera novel·la, Ramona, adéu.

    La Teresa Ventosa hi veu una crònica de l’època. Li ha fet gràcia retrobar algunes coses que es feien, ara del tot desfasades, com exhibir l’aixovar de la núvia abans del casament. També hi veu un bon retrat de l’ambient universitari. La forma d’escriure és peculiar, una mica dificultosa, com l’entrada de paràgrafs sense cap punt ni coma.

    La Mary Carmen Paredes diu que ja l’havia llegida, però que prefereix L’agulla daurada, a l’entorn d’una estada de l’autora a Sant Petersburg, amb referències al setge de Leningrad. El temps de les cireres no li acaba d’agradar, encara que destaca les referències a la mort de Puig Antich i, especialment, la recerca del paradís perdut que suggereix el títol, que l’ha portada a llegar el poema original.

    Mercè Porta hi veu un seguit d’històries personals molt complexes, des de la Natàlia fins al germà i la cunyada. Són relacions molt condicionades pel context polític i social, dels quals se’n fa una acurada descripció. També destaca alguns escenaris, comn Santa Maria del Mar. Li ha agradat la barreja de descripció i diàleg, i destaca especialmente la descripció de les mans de la tia Patrícia, que revelen tota la seva vida i manera de ser.

    A Maria Lluïsa Guerrero no li ha entusiasmat, hi veu una mica de poti-poti, com si hagués volgut explicar massa coses en poc espai. Destaca el personatge de Natàlia, que ve a ser un alter ego de l’autora (que va viure la Caputxinada).

    agulla dauradaLa Patricia Lewis troba que potser les descricpcions són una mica massa llargues, però que transmeten la sensació d’una època on el temps no passava, on tot era monòton. Els diàlegs li han agradat molt, així com la percepció de la vida de cadascú, plena de coses complicades. El seu personatge preferit és l’Emilio, que ajuda la Natàlia a sortir de l’ambient tan sufocant. Quan ella vol tornar a casa, recorda aquell ambient i té nostàlgia de Londres, però també a Londres s’enyorava de casa i es va trobar amb la mateixa Barcelona grisa, la mateixa realitat.

    A l’Ana Jiménez li ha agradat; troba que, en general, la vida dels personatges és dura i difícil. Destaca la relació del pare de la Natàlia, Joan Miralpeix, amb la seva dona, la Judit, un amor autèntic, ja que ella el fa sortir del trauma derivat de veure les relacions del pare amb una minyona. Tots s’assemblen una mica, són fills de casa bona i viuen en un cercle tancat. En contrast, també està bé el retrat de les clases populars, el desgrat de la Natàlia amb l”olor de pobre”, els pisos mal construïts amb què les clases altes es fan d’or (l’”accident” a l’hotel de Lloret, un incendi, entraría dintre del mateix camp).

    La Pepi Mota destaca la descripció de Barcelona i de l’època, que permet de trasladar-se en el temps. També destaca el retrat dels personatges més grans, als quals se’ls han trencat les il·lusions i només volen fugir de la realitat. En contrapartida, la Natàlia i en Màrius segueixen buscant un ideal, però estan molt perduts.

    Finalment, la Dolors Juan ens diu que la troba una novel·la fresca, artesanal, i també rodorediana, que reflecteix d’una manera entre exagerada i irónica les formes d’una societat que existía i que, possiblement, existeix. Té un adjectiu per a casa personatge: la Sílvia, voluble; l’Encarna, conseqüent; el pare, pujat a clatellots; la Patrícia, alliberada per la beguda. Al final, conclou, trobem un regust de cireres àcides.

    I ens acomiadem fins a la propera sessió, on comentarem Mare i filla, de Jenn Díaz.

    L’AUTORA
    Montserrat Roig

    Montserrat Roig i Fransitorra neix a l’Eixample de Barcelona el 13 de juny de 1946. És filla de l’escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop (Barcelona 1902-1987), que conrea també la narrativa, la biografia i el teatre, i que està en contacte amb escriptors com Prudenci Bertrana i altres modernistes. Viu, doncs, des de molt petita, en un ambient familiar que li facilita el contacte amb la literatura. Montserrat RoigCursa l’ensenyament primari, dels 4 als 13 anys, a l’escola de la Divina Pastora, a l’Eixample, barri on residirà sempre. Més tard, entra a l’institut de secundària Montserrat i a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on coneix, entre d’altres, l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui després mantindrà una intensa amistat. En aquesta època, ja llegeix autors com Manuel de Pedrolo, Bertold Brecht, Narcís Oller, Friedrich Dürrenmatt o Rosselló-Pòrcel. Obté el seu primer premi literari amb un poema de caire religiós sobre la patrona del centre de secundària on estudia. Es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Encara estudiant, l’any 1966 participa en la Caputxinada, moviment de protesta de diversos intel·lectuals a Barcelona, abans del Maig Francès. Aquest mateix any es casa, amb tan sols vint anys; un matrimoni que dura només tres anys i que ella mateixa diu sovint “que vol oblidar”.

    Treballa en diferents feines editorials, entre les quals la de la confecció de la primera etapa de la Gran Enciclopèdia Catalana, i té el seu primer fill. En aquesta època guanya els primers premis literaris, com ara el dels Jocs Florals de Caracas, el de Sant Adrià i el de reportatges de Serra d’Or per a escriptors joves. Obté el premi Recull i, amb la narració guanyadora i un altre aplec escrit posteriorment (Molta roba i poc sabó…), obté el Víctor Català (1970), que li obre les portes a l’edició comercial. Precisament s’assabenta que és guanyadora d’aquest premi quan, hores abans de la nit de Santa Llúcia, el 13 de desembre del 1970, juntament amb un col·lectiu d’intel·lectuals i artistes, participa en una tancada al Monestir de Montserrat per protestar contra l’anomenat “procés de Burgos”, que condemnarà a mort, sota la ratificació de Franco, uns membres d’ETA. Ella mateixa defineix aquesta experiència amb les paraules següents: “Vaig entrar a Montserrat com a ‘llicenciada’ i en vaig sortir com a ‘escriptora’”.

    ramona adeuDesprés de diverses temptatives polítiques, es presenta a les llistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) al Congrés de Diputats, per acte testimonial, amb el número deu, convençuda que no obtindrà l’acta de diputada. Més endavant abandona el partit quan aquest travessa una de les primeres crisis internes. A partir del 1977 conviu amb Joaquim Sempere, qui més tard serà el traductor a l’espanyol del seu llibre El cant de la joventut (El canto de la juventud. Península, 1990), i amb qui té un segon fill. Es declara admiradora literària de l’escriptora Mercè Rodoreda, que considera la seva “mestra”, i confessa en algunes entrevistes que l’únic que l’ha fet sentir “realitzada com a dona” ha estat tenir dos fills i dedicar-se a escriure.

    De fet, aquesta dedicació gairebé vocacional és el que la fa entrar al món de la narrativa ja de ben jove. La seva intenció de dedicar-se professionalment a la literatura li fa alternar la narrativa amb l’assaig, la biografia, la crònica, el periodisme, tant escrit com audiovisual, sense oblidar el teatre. Fa alguns viatges becats, en un dels quals escriu la crònica L’agulla daurada (1985), sobre el setge de Leningrad a la Segona Guerra Mundial. Abans ha estat també a Anglaterra, primer com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol (1973-74) i després com a professora visitant a Glasgow, a la Universitat d’Strathclyde (1983). Des de molt aviat té una idea clara del que per ella és la literatura i, concretament, la novel·la, gènere en el qual farà obres com Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres, que guanya el premi Sant Jordi 1976, L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1985), La veu melodiosa (1987): “El que importa en una novel·la és la selecció de detalls, el clima i el llenguatge. El contingut sempre hi és. És la forma que li dóna el/la novel·lista allò que fa que l’escriptura sigui o no convincent“. Fidel a aquesta convicció, les seves novel·les beuen de les fonts de la societat del seu temps.

    L’OBRA
    El temps de les cireres

    El temps de les cireres és un retrat i una mirada crítica a un segment social que es pot concretar en els fills de la Primavera de Praga i el Maig Francès. La novel·la relata el retorn a Barcelona de la Natàlia, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, i pocs dies després de l’execució de Salvador Puig i Antich. crisalideLa Natàlia pertany a una família burgesa de Barcelona, la família Miralpeix. Tots els personatges de la novel·la intenten buscar un sentit a la vida en una Barcelona marcada pels darrers anys del franquisme. El títol de la novel·la fa referència a Le temps des cerises de Jean-Baptiste Clément, poeta de la Comuna de París, subratllant el desig de recerca d’un paradís perdut. Obra de caràcter psicològic, ambientada en ple franquisme, l’ambient d’opressió militar, d’obscurantisme religiós, de terrorisme polític i cultural, s’endevina mitjançant els diàlegs i els pensaments dels personatges. El luxe, la superficialitat, l’estupidesa cultural en què aquests viuen és la punta de l’iceberg que sura sobre una base d’egoisme, renúncies, hipocresia, insensibilitat, masclisme, violència…, que finalment els “passarà factura”. La trama, composta de diàlegs i actes socials de la vida quotidiana d’aleshores, dibuixa un quadre on “el temps de les cireres”, o temps de la felicitat, queda per als records idealitzats de joventut o per a un futur que, ara sabem, no s’esdevindrà com cal. Temps perdut, olor de por, so de records, malalts de quietud, només somnis: tot això i més ens mostra El temps de les cireres de Montserrat Roig.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Amanecer de hielo. Laura Falcó

    Collage amanecer de hielo Només obrir el llibre ja podem llegir: “Nadie se cruza en tu vida por casualidad y tú no entras en la vida de nadie sin razón alguna. La casualidad no existe, tan sólo existe la causalidad”.
    I en el primer capítol: ‘(…) Las coincidencias son a veces sorprendentes, casi imposibles, y hacen que uno se pregunte si no existe una mano invisible que pone las cosas en nuestro camino por alguna extraña razón. Una mano que parece guiarnos de forma sutil, pero firme, en algunos momentos de nuestra vida. (…)
    Sandra jamás habría imaginado que conocería a Eduardo del modo en que lo hizo; para ambos, aquel extraño cúmulo de casualidades era ciertamente sorprendente y excitante.’

    I quina és la història que hi trobarem? La Sandra, una atractiva i independent periodista, s’ha entusiasmat amb l’Eduardo, fill d’un company de treball, amb qui xateja per les xarxes socials fa dies. Ell viu a Alesund, Noruega, i ella hi viatja per conèixer-lo personalment.logo blog genere negre_AMB LLETRES
    El que ella no podia imaginar-se és que el trobaria mort al seu llit, assassinat: lligat de mans i peus i amb els genitals retallats dins de la boca. Sens dubte, el que havia de ser una aventura romàntica es transforma en un malson…
    Els detectius encarregats de la investigació, Erika Vinter i Lars Ovesen, es troben en què qui ha matat l’Eduardo ha copiat les tècniques de la mafia colombiana i que la desaparició de la Sandra no té res a veure amb l’assassinat. Sense sospitosos ni amb una trama clara, la investigació sembla ser complicada i difícil de resoldre… fins al final.
     
     
    Laura Falcó és llicenciada en filologia anglesa i en direcció d’empreses per ESADE. Ha dirigit les editorials Martínez Roca, Minotauro, Timun Mas i Libros Cúpula. L’any 2005 creà Esencia y Zenith i el 2011, Planeta Gift. Actualment presideix Prisma Publicaciones i el Conference Office. Al mateix temps, forma part de l’equip radiofònic del programa ‘La rosa de los vientos’ de Onda Cero, amb la secció “Ecos del pasado” i col·labora a ‘Hora punta’ de TVE. Com a escriptora ha escrit quatre novel·les:

  • Gritos antes de morir (2012)
  • La muerte sabe tu nombre (2012)
  • Chelston House (2014)
  • Última llamada (2016)
  •  
     

     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Què m’està passant?

    Avui us volem recomanar una novetat del Racó de Pares sobre l’estrès i l’ansietat en els infants i adolescents un parell de contes divertidíssims que us ajudaran a parlar sobre aquest tema a casa o a l’escola:

    que m'esta pasant-¿Qué me está pasando?: como combatir la ansiedad de nuestros hijos en un mundo cada vez más estresante, de l’Stefania Andreoli, psicòloga i terapeuta especialista en adolescència ens respon de forma clara i precisa a les preguntes següents: d’on ve l’ansietat? Com s’afronta? Què diferencia l’ansietat d’un atac de pànic? Per què cada cop més les consultes dels psicòlegs s’omplen d’adolescents ansiosos? Si fins no fa gaire temps l’ansietat era un trastorn que només afectava als adults, cada cop més són els nois i noies que pateixen de mal d’estómac, marejos, palpitacions, insomni, etc i que acudeixen a la consulta del psicòleg acompanyats d’uns pares desorientats que no saben com han arribat a aquesta situació si aparentment no hi ha cap problema. Stefania Andreoli ens convida a reflexionar sobre la nostra actitud com a pares, que volent el millor per als nostres fills els protegim en excés, els hi donem tot però no els preparem per al fracàs o per al conflicte, i quan el conflicte irromp també sorgeix l’ansietat.

    coberta mare galop-La mare va al galop, de Jimena Tello.
    Aquesta és la història d’una mare que corria tot el dia, per tota la ciutat, per això quan arribava la nit, sempre estava molt cansada. Us sona aquesta història? A vegades, no contestava o semblava tenir el cap en una altra banda. Què podia fer aquesta mare per córrer més i arribar a temps a tot arreu? Doncs, un dia, un fet inexplicable, va fer que la mare es transformés amb un cavall i això, encara que costi d’imaginar, va resultar tenir la seva gràcia i els seus avantatges… però també tenia els seus inconvenients.

    no se on tinc el cap-No sé on tinc el cap, d’André Bouchard i il·lustrat per Quentin Blake.
    Us resulta familiar aquesta frase? Si és així no us perdeu aquest conte que comença quan un dia el pare arriba a casa sense cap, i després de buscar-lo per tot arreu els fills decideixen construir-li’n un de paper maixé. A partir d’aquí comença la gresca familiar i amb aquesta nova condició li’n passen de tots colors. Un dia, però, el pare torna de treballar amb el seu cap real, que s’havia deixat a la feina… esperem que no se’l deixi mai més.

     

     

    Biblioteca Joan Oliva

    Llibres

    No hi ha comentaris

    Mecanoscrit del Segon Origen. Manuel de Pedrolo. Lectura Fàcil. Versió de Núria Martí Constans

    Fa uns dies que una tècnica de la biblioteca Joan Oliva i Milà, en representació de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, va assistir al lliurament de Premis de Lectura Fàcil 2017 que es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona. Doncs bé, la novetat que la biblioteca Joan Oliva i Milà us ofereix aquesta setmana de l’obra abastament coneguda de Manuel de PedroloMecanoscrit del segon origenMecanoscrit és una versió de Núria Martí Constans en la categoria de LF.
     
    No cal parlar-ne massa, d’aquesta novel·la tan coneguda.
    Només recordar-vos una mica de què va: L’Alba i en Dídac, els dos personatges, es troben sols a la Terra després que aquesta hagi estat atacada per un platets voladors. Ells, que encara són adolescents, decideixen ser l’origen d’una nova generació d’humans. Però abans de tot hauran d’aprendre a sobreviure i ho aconseguiran amb la lectura.
     
     
    Manuel de Pedrolo I d’en Manuel de Pedrolo, què us podem dir que no sàpigueu ja. Autor de poesia, teatre, narrativa curta, assajos periodístics… i novel·les. Els temes propis del novel·lista van ser: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit… Els recursos que utilitzava eren sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca… Va tenir problemes amb la censura per l’erotisme i les idees catalanistes i progressites dels seus llibres. Va ser un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle vint.
     
     
    Núria Martí Constans Núria Martí Constans, dinamitzadora de clubs de LF i escriptora, en el marc del lliurament del premis de Lectura Fàcil 2017, va oferir un taller dedicat a la creació d’un club de Lectura Fàcil (LF), a part de dedicar-se a l’ensenyament.
     
    Les adaptacions de novel·les que ha fet a lectura fàcil són:

  • Cavall de guerra, de Michael Morpurgo (2014)
  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig (2016)
  • Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo (2016)
  • liver Twist, Charles Dickens (2016)
  • Molt soroll per res, William Shakespeare (2017)
  • Obres que ella ha escrit dins el marc de lectura fàcil:

  • Trampa de foc. (La Mar de Fàcil, 2011)
  • Set dies al llac. (La Mar de Fàcil, 2012)
  • Marcus Marc i la ruta del cacau (Adapta Editorial, 2016)
  •  
    I en què consisteix la lectura fàcil? Us en farem cinc cèntims.
     
    El punt de sortida és que la ciutadania té el dret a accedir als documents d’interès general en un llenguatge i un format entenedors, és a dir, seguint els criteris de lectura fàcil. Aquest dret està reconegut en la llei d’accessibilitat aprovada pel Parlament de Catalunya a finals de l’any 2044 (Llei 13/2014, del 30 d’octubre d’accessibilitat del Parlament de Catalunya).
     
    Els materials de lectura fàcil es basen en les directrius internacionals d’Inclusion Europe, xarxa europea de representació de les persones amb discapacitat intel·lectual, i de l’IFLA, federació internacional d’associacions de biblioteques.
     
    Els destinataris són aquelles persones que tenen dificultats lectores, tant del caràcter permanent (dislèxia, trastorns neuropsicològics, senilitat, etc.), com transitori (immigració, incorporació tardana a la lectura, accidents, etc.)
     
    Ús de llenguatge planer i directe, contingut assequible i disseny que harmonitzi contingut i formes. El llenguatge planer augmenta la transparència, evita els malentesos, incentiva la participació ciutadana, disminueix el temps d’atenció de trucades, consultes, etc; contribueix que les persones amb dificultats lectores entenguin els missatges.
     
    Els criteris de llegibilitat i tipografia: lletra gran, línies no excessivament llargues, marges generosos, interliniat ample, ús d’un o dos tipus de lletres, no justificació el text a la dreta.
     
    El que us hem exposat anteriorment són unes pinzellades introductòries al món de la lectura fàcil. A continuació us facilitem una petita bibliografia:
    Cassany, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona. Empúries. 2002
    Comissió Europea. Escribir con claridad. 2010
    Directrius per a materials de Lectura Fàcil. 2010. Revisió de Gyda Skat Nielsen, Misako Nomura i Bror Tronbacke. IFLA Professional Reports, núm 120
     
    Moltes biblioteques organitzen clubs de lectura fàcil, amb la qual cosa es facilita l’accés a novel·les clàssiques i de noves que s’han adaptat a aquells lectors que tenen dificultats. La xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú n’ofereix tres. La biblioteca Joan Oliva i Milà, dos: un de lectura fàcil en català (amb col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès-Garraf) i un en francès; i la biblioteca Armand Cardona Torrandell un dedicat a persones amb discapacitat intel·lectual.
     
    Llibres Llibres de lectura fàcil a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »