Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2018

Hôzuki, la llibreria de Mitsuko

una libreria en berlinportada_la-libreria-de-michelle_veronica-fernandez_201703291602PORTADA_La libreria_ PEGATINA

De novel·les sobre llibreries i llibreteres n’hi ha moltes. Darrerament sembla que estigui convertint-se amb una moda i sense anar més lluny aquest any que acabem de deixar enrere ens ha regalat títols com “Una librería en Berlín”, de Françoise Frenkel, “La librería de Michelle”, de Verónica Fernández, i “La librería” de Penelope Fitzerald, recentment adapatada al cinema per la Isabel Coixet, tot i que aquesta història va veure la llum al 1978, quan l’autora tenia 62 anys.

Avui, però, no ens podem estar de recomanar-vos una novel·la collita 2017, que no és cap d’aquestes i que a nosaltres no només ens ha captivat sinó que també ha deixat pòsit, ens referim a:

aki-shimazaki_9292Shimazaki és una autora japonesa que resideix al Canadà i que escriu en francès però que traspua la cultura i tradició japonesa a cada pàgina dels seus llibres. Ens arriba gràcies a l’excel·lent traducció al castellà d’Íñigo Jáuregui i de l’editorial Nòrdica, que a més ha escollit per a la portada una bonica imatge que ens convida,  inevitablement, a capbussar-nos dins del llibre , que comença així:

 “Coloco en el escaparate unos libros de ocasión que acabo de comprar. Son más o menos las cuatro de la tarde y empiezan a caer copos de nieve.         
Târo permanece fuera pese al frío.  Sentado a la mesa bajo el tejadillo, juega con sus animales de plástico.  Absorto en su juego, no repara en la nieve.  Balancea lentamente la cabeza, como si reflexionara. Mi mirada se detiene en el color de su pelo: castaño. Distraída, rememoro la escena en que yo corría estrechando un bebé entre mis brazos. De pronto, Târo levanta la cabeza y se lanza corriendo a la acera. Extiende sus manitas para atrapar los copos, con la boca abierta hacia el cielo. Sonrío…”

plantaL’hôzuki és una planta que fa un fruit d’un color taronja intens i forma rodona molt utilitzada en els arranjaments florals ikebana. En el llenguatge de les flors simbolitza la mentida. Els kanji [hôzuki] hi ha gent que per error els pronuncia com [Kito], que és el nom real de la llibreria de Mitzuko, una llibreria de segona mà especialitzada en obres de filosofia on viu amb la seva mare, amb en Târo, el seu fill sordmut i un gat, el Sócrates. Els divendres per la nit, però, la llibretera es transforma amb una cambrera d’un prostíbul d’alta gamma i és allí on entra en contacte amb homes que l’estimulen intel·lectualment. Un dia entra per la porta de la llibreria una clienta nova, una dona molt elegant amb la seva filla, la Hanako, i és a partir d’aquell dia que l’aparent harmonia i equilibri de la vida de la Mitsuko comença a trontollar… i mentre ella trontolla per dintre es va desgranant a poc a poc la història de la seva vida i també la de la clienta. Dos històries dures però narrades d’una forma poètica, acompanyades de flocs de neu i unides pel destí.
L’autora juga amb l’ambigüitat del llenguatge i la novel·la està carregada de simbolisme. Més que respostes hi trobareu preguntes; Shimazaki indaga en el paper de la religió i la filosofia en la vida, però, no alliçona ni té la pretensió de revelar grans veritats, més aviat llença preguntes enlaire per si algú les vol agafar.

Bona lectura!

Biblioteca Joan Oliva i Milà

Llibres

2 comentaris

Quan les nenes volen alt. Raquel Díaz Reguera

quan les nenes volen alt

La novetat infantil d’aquest primer mes de l’any, gener 2018, a la biblioteca Joan Oliva i Milà és aquest conte de Raquel Díaz Reguera ‘Quan les nenes volen alt’. És un conte que mostra que s’ha de seguir endavant encara que en el camí es trobin molts entrebancs.
L’Adriana, La Virginia i la Martina, que són les nenes protagonistes, tenen grans somnis, però la banda del senyor Nohoaconseguiraspàs els ha omplert les butxaques de pedres perquè no puguin volar.
I la resta ho descobrireu si llegiu el conte fins al final!
 
 
Raquel Díaz Raquel Díaz Reguera és una sevillana que dibuixa i escriu des de petita. Estudià belles arts, però la seva vida professional fa un tomb i es dedica a composar cançons per a autors com Victor Manuel, Pastora Soler, Noa, Zuchero, Nek, Alba Molina, Chayanne, Miguel Ríos, Pastora Soler i d’altres.
 
A finals del 2010 Thule li publica el seu primer àlbum il·lustrat, ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa?, al qual seguiran: Un amor tan grande (Imaginarium, febrer de 2011), Un beso antes de desayunar (Lóguez Ediciones, Abril de 2011), El monumento a la cometa, Catálogo de besos (Thule, Noviembre de 2011), Un día de pasos alegres (Narval, Enero de 2012), Azulín, azulado (Thule, Marzo de 2012)…
A l’actualitat té uns vint-i-set títols publicats, alguns dels quals traduïts al català.
 
 

 
Contes Els llibres a les biblioteques VNG.
 
Molt bona lectura!
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

2 comentaris

¿Puedes oírme?, Elena Varvello

puedes oirme, Elena VarvelloL’escriptora italiana Elena Varvello (1971) és l’autora de la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Autora fonamentalment de poesia, el thriller ¿Puedes oírme? és la seva segona novel·la, després de La luce perfecta del giorno.

El narrador de ¿Puedes oírme? és Elia Furenti, tot i que ho fa trenta anys després dels fets que hi descriu. Quan Elia tenia setze anys, a finals de la dècada dels setanta, era un noi solitari. En aquella època, el seu pare, Ettore, va perdre la feina a la fàbrica en què treballava i, tot d’una, va començar a comportar-se d’una manera estranya, desapareixent durant hores amb la seva furgoneta, per exemple. La seva dona i mare d’Elia no se n’adona o no vol adonar-se’n així que el noi comença a investigar pel seu compte. logo blog genere negre_AMB LLETRESLa família Furenti viu a Ponte i per aquella època la població va quedar trasbalsada per la desaparició d’una noia, que la nit abans de desaparèixer sense deixar-hi rastre va pujar a una furgoneta.

¿Puedes oírme? ha estat àmpliament elogiada a Itàlia pel seu ambient de suspens i noir i l’han qualificada com una de les millor novel·les italianes de 2016.

Elena Varvello és autora dels llibres de poesia Perseveranza è salutare i Atlanti. Amb els relats de l’Economia delle cose va aconseguir el premi Settembrini i va ser finalista del premi Strega, un dels més importants a Itàlia.

puedes oirme_rodonaPrimeres pàgines.

Llibres

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

6è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva

generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres i La Mulassa, organitza el 6è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva.

A partir del divendres 26 de gener i fins al diumenge 18 de febrer de 2018 a la mitjanit (ambdós inclosos), podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant en l’assumpte Concurs NegreOliva i, en el correu, les dades de participació que s’inclouen en les bases. S’hi podran enviar tants microrelats com es vulgui, però només es podrà optar a un premi final.

Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura i, alhora, difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar-hi és a partir de 18 anys. Per Sant Jordi 2018, la biblioteca editarà un punt de llibre, que es repartirà entre els usuaris, amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors.

Bases de participació del Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva 2018

IMG_20160129_112640Tots tres guanyadors rebran una ruta cultural per a dues persones i, a més a més, també tots tres seran obsequiats amb un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat, La Mulassa i Llorens Llibres, de l’Editorial Alrevés i de Libelista.

Enguany, el jurat estarà format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa.

El veredicte es farà públic a partir del dia 14 de març a través del web, el blog i el facebook de la biblioteca.

Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2017

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Texas Blues, Attica Locke

texas blues_Attica Locke portadaEl thriller Texas Blues, de la guionista de televisió Attica Locke, és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Oliva. “Una novel·la negra rural impregnada de la música, el color i els matisos únics de Texas

Darren Mathews és un ranger de Texas de raça negra, el primer de la seva família a deixar enrere el seu Texas natal. És, fins a cert punt un privilegiat, que no ha patit cap tipus de discriminació, com si que l’han patida molts altres afroamericans. I és que Attica Locke mostra, amb tota la seva cruesa, el racisme que encara avui persisteix en moltes capes de la societat nord-americana.

logo blog genere negre_AMB LLETRESAra, per qüestions laborals, Mathews torna a la ciutat de Lark, on han aparegut dos cossos sense vida. D’entrada, tot apunta a morts accidentals i sense cap relació entre ambdues. La realitat és que l’advocat negre de Chicago i la dona blanca de Lark han estat assassinats i el ranger Darren Matews haurà de resoldre els casos abans que esclatin els conflictes racials a Lark.

A mesura que avança la investigació, la relació entre totes dues morts queda palesa tot i que les autoritats locals semblen més interessades a resoldre la mort de la dona blanca, preferiblement si el culpable resulta ser negre.

Texas Blues_Attica Locke_rodonaPrimeres pàgines.

Attica Locke ha estat guionista i productora de la sèrie de televisió Empire. És autora de la novel·la Pleasantville, amb què va guanyar el Premi Harper Lee 2016 de Ficció Legal. També és autora de la novel·la Black Water Rising i The Cutting Sesason.

Ja podeu reservar Texas Blues a la Joan Oliva!

Llibres

  • Texas Blues
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La comparseria

    la comparseria_títol

    subtitol

    Caramelle1_TNPer gaudir com cal del Carnaval, caramelol’equip de tallers de la biblioteca Joan Oliva va realitzar el taller La Comparseria. El taller va consistir en l’elaboració dels elements típics del vestuari de les Comparses de Vilanova: el mantó i els clavells per a les nenes i la barretina i faixa per als nens.

    IMG_3602 IMG_3606

    material

    Mantó:candy-clipart-359c7053886974728c659eee24c9f621

  • Triangle de roba blanca/beige
  • Serrell de passamaneria
  • Goma eva
  • Fregalls d’espuma
  • Pintura de colors variats
  • Tisores
  • Silicona líquida
  • Clavells:

  • Paper de seda o Pinotxo de color vermell i blanc
  • Tisores
  • Cola
  • Faixa:Caramelos color

  • Paper de seda o Pinotxo vermell
  • Tisores
  • Cola
  • Barretina:

  • Paper de seda vermell
  • Cartolina negra
  • Tisores
  • Cola
  • pas a pas

    Mantó:

    logo tallers en famlia-salvavides5 1. Començarem fent els nostres segells personalitzats per estampar. Per realitzar-los, retallarem formes florals i caramels en goma eva i els enganxaren en l’espuma dels fregalls amb silicona líquida.

    2. Pintarem el segells amb pintura i estamparem el mantó.

    3. Finalment, enganxarem amb silicona líquida el serrell de passamaneria al voltant del mantó.

    IMG_3599 IMG_3601

    Clavells:

    1. Tallarem dues tires de paper, una de cada color, i en un dels costats hi farem talls de 0.5 cm aproximadament tot el llarg de la tira.

    2. Enrotllem el paper formant la flor.

    IMG_20170204_183901 IMG_20170204_184354

    Faixa:

    1. Per fer la faixa, retallarem tires de paper de 15 cm i les enganxarem formant un llarga tira, de llargada el doble del contorn de la cintura del nen.

    Barretina:

    IMG_36051. Tallarem una tira de cartolina negra de 3 cm d’amplada i de llargada el contorn del cap del nen. Enganxarem les puntes formant un cercle.

    2. A continuació, tallarem dues capes de paper de seda fent la forma de la barretina. Enganxarem el contorn, excepte la part inferior i un cop sec se li dóna el tomb, la part interna passa a ser l’exterior.

    3. Per acabar, enganxarem la part inferior al cercle de cartolina negre.

    I aquestes són algunes de les imatges del taller La Comparseria:

    DSCN0424 DSCN0417
    DSCN3315 DSCN0429

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La cala del Mort, Lauren St John

    La cala del Mort és el primer llibre que hem comentat els Llibr@venturers aquest 2018 i quina millor manera de començar l’any! la cala del mort_portadaLa Laura Marlin és la protagonista absoluta d’aquest primer volum dels quatre que, de moment, formen part de la col·lecció Els misteris de Laura Marlin.

    La Laura té onze anys i mai no ha viscut en un casa amb la seva família. La seva mare va morir tot just quan ella va néixer i el pare mai no el va conèixer, així que la seva llar és Sylvan Meadows, un centre d’acollida on els llibres s’han convertit en el seu refugi i la seva finestra cap al món. Però quan ja no hi confiava, els serveis socials troben un parent de la Laura que ha acceptat acollir-la a casa seva. És en Calvin Redfern, el germà de la seva mare, que tampoc no tenia notícia de l’existència de la Laura.

    Així, d’un dia per l’altre, la Laura canvia Sylvan Meadows per una veritable llar a St. Ives, al comtat de Cornualla, convençuda que allà hi trobarà la vida plena d’aventures que tant desitja, tot i que potser no n’esperava tants de misteris.

    A St. Ives no només hi trobarà el seu únic familiar, sinó també el que acabarà sent el seu millor amic, en Tariq…i molts i molts misteris. Vols saber-ne quins? No t’ho pensis més i comença a llegir ja La cala del Mort!

    la cala del mort_portada rodonaPrimeres pàgines.

    L’autora de la col·lecció de llibres Els misteris de Laura Marlin és Lauren St. John. Aquesta escriptora va néixer el 1966 a Zimbabwe (Àfrica) i es va criar en una granja situada dins d’una reserva de caça, on tenia una girafa i diversos gossos i cavalls. Després de llicenciar-se en Periodisme se’n va anar a viure a Anglaterra, on va treballar uns quants anys com a corresponsal. Actualment viu a Londres amb el seu gat de Bengala.

    Llibres

  • La cala del Mort
  • Cita a Rússia
  • El Club de Lectura LLibr@venturers tornarà a reunir-se el proper 17 de febrer!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Benedict Wells. Del final de la soledat

    . Barcelona .Dinar de premsa amb l'escriptorl Benedict Wells al Restaurant Malpaso (Girona, 59)del-final-de-la-soledat-2

    De l’alemany Benedict Wells i publicada per l’editorial Les Hores ens arriba a la biblioteca com a novetat una novel·la captivadora: Del final de la soledat.

    És una història  sobre la vida de tres germans marcats per un fet tràgic: la mort sobtada en un accident de trànsit dels seus pares quan ells eren petits. Aquest fet els obliga a viure un internat i allí, en Jules, la Liz i en Marty es on deixen enrere la seva infantesa idíl·lica i es distancien emprenent cadascun el seu camí fins que la vida els torna a retrobar, ja enfilant l’edat adulta.

    Tots tres són germans molt diferents: en Jules és el més petit i el més tímid, i amb ell a l’hospital recuperant-se d’un accident de moto arrenca la novel·la. A poc a poc, amb en Jules com a narrador anem descobrint la relació que s’ha teixit entre aquests tres germans i els camins que segueixen a mesura que es fan grans. En Marty és el germà mitjà i el més pragmàtic de tots, la Liz és la germana gran, esbojarrada i apassionada i en Jules a banda de tímid és un idealista que viu tancat en el seu món, atrapat en els seus somnis i en el passat.

    Berdillac -un poblet proper a Montpeller- i la casa on estiujaven de petits serà un lloc especial per a en Jules. Les estades en aquella casa li evocaran records familiars i a través d’una nostàlgia embriagadora descobrirem com eren aquelles vacances en família quan vivien els pares:

    “Era un misteri que el nostre pare volgués
    anar-hi cada estiu. «Era com si hagués de tornar any rere any al
    lloc de les seves més grans humiliacions», havia dit en Marty
    una vegada, temps després.
    Però també hi havia: l’aroma de cafè al matí; els raigs de sol
    al terra enrajolat de la sala; els sorollets agradables de la cuina,
    quan els meus germans anaven a buscar els coberts per a l’es-
    morzar; el pare abstret amb el seu diari; la mare fent plans per
    passar el dia. I després les excursions a les coves, les passejades
    amb bicicleta o una partida de petanca al parc.
    Finalment, a les acaballes d’agost, la festa anual de la verema
    de Berdillac. Al vespre tocava la banda, les cases estaven guar-
    nides amb fanalets i garlandes, i l’olor de carn a la brasa omplia
    els carrers. Els meus germans i jo ens assèiem a l’escalinata de
    l’ajuntament i miràvem com els adults ballaven a la plaça del po-
    ble. Jo tenia a la mà la càmera que el pare m’havia confiat. Una
    Mamiya cara que pesava molt”

    Durant l’època a l’internat, en Jules,  coneix a una noia, l’Alva, la única amb la que és capaç d’obrir-se i amb la que farà una veritable amistat que més tard es veurà truncada. És llavors quan en Jules s’adona de la importància que per a la seva vida ha tingut i continua tenint l’Alva. Per aquelles coses del destí, però, més tard es retroben i a poc a poc reneix tot allò que ha estat latent durant molts anys. Sembla doncs, que potser per fi arribaria l’hora de recuperar el temps perdut.
    Amb aquesta novel·la commovedora l’autor ens parla de la pèrdua, de la mort, de la soledat, del dubte existencial, del canvi i d’allò que és immutable en nosaltres mateixos i amb qualsevol circumstància. Wells, indaga en el sentit de la vida, la qual té molt clar que  “no és una eqüació que suma zero” i ho fa amb una prosa exquisida, gens edulcorada i plena de referències musicals i literàries. Amb aquesta novel·la, que ja ha estat traduïda a 25 idiomes, Benedict Wells va guanyar l’European Union Prize for Literature 2016.

    Del final de la soledatés també una història d’amistat i d’amor que no us podeu perdre! La trobareu a la biblioteca com a novetat aquesta setmana.

    Bona lectura!


    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    Llibres

    No hi ha comentaris

    Ajuts en l’àmbit del patrimoni cultural i etnològic (2017)

    L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu facilitar la sol·licitud d’ajudes en matèria cultural, millorar el servei mitjançant la simplificació i normalització documental, i optimitzar recursos i procediments.

    Economia_euro_diners_recurs La seva creació respon a la voluntat del Departament de Cultura d’ introduir un canvi substancial en el model de gestió de les polítiques de foment per simplificar la tramitació i aconseguir una major eficàcia, transparència i agilitat de resposta, i un servei més eficient per al ciutadà.

    L’any 2017, les subvencions per a l’adquisició de llibres i diaris destinats a les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya es van dotar d’1.250.000 euros, dels quals la xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú, biblioteca Joan Oliva i Milà i biblioteca Armand Cardona Torrandell, n’ha rebut 14.000 euros.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sé el que estàs pensant, John Verdon

    BANNER-560

    El club de lectura l’Oliva Negra comença l’any nou comentant la novel·la Sé el que estàs pensant, de l’autor nord-americà John Verdon. La sessió va tenir lloc el passat dijous 11 de gener.

    John Verdon, l’autor

    John Verdon diu que sempre va voler estar en un altre lloc, fer una altra cosa i, fins i tot, ser un altre.

    Nascut l’1 de gener de 1942, sempre va voler ser escriptor, però abans de dedicar-s’hi, va treballar en diferents oficis en els quals no se sentia realitzat.

    1386964825_013428_1386965182_noticia_normalVa desenvolupar una notable carrera com a escriptor publicitari a Nova York, on va treballar per a les més importants agències publicitàries durant uns embogits 32 anys. Potser per aquest motiu, va abandonar la seva professió, va estudiar fusteria i durant deu anys es va dedicar a fer mobles estil Shaker. Va moblar part de la seva casa i les dels seus tres fills amb mobles fets amb les seves pròpies mans i fins i tot va vendre mobles manufacturats per ell a botigues d’antiguitats.

    oliva 300-loguilloQuan la seva dona Naomi va deixar el seu treball com a professora, van marxar a viure fora de la ciutat, a la zona rural de les Catskill Mountains, al nord de l’estat de Nova York. I, per primera vegada a la seva vida, Verdon va deixar de voler estar en un altre lloc. El món dolç i pacífic que la seva dona i ell van trobar era el que tots dos havien estat somiant.

    Allà va començar a devorar llibres, de temàtica policial, negra, de misteri… les històries de detectius clàssics en totes les seves varietats, de Conan Doyle a Ross Macdonald o Reginald Hill. Però sobretot es va sentir fascinat per la forma mateixa, la mecànica de construir el crim amagat i exposar-la gradualment.

    Amb el suport i ànim de la seva dona, decideix escriure per primera vegada una novel·la, Sé el que estàs pensant, aconseguint un gran èxit comercial i arribant a ser número u en vendes. A causa d’això, la seva editorial l’anima a seguir escrivint històries protagonitzades per Gurney i el 2011 va publicar la seva segona novel·la, aconseguint el mateix èxit. Des de llavors, no ha deixat d’escriure best-sellers.

    john verdon_rodonaPer saber-ne més…

    Sé el que estàs pensant, el llibre

    Mark Mellery, un vell company de la universitat de David Gurney, que s’ha convertit en una mena de guru multimilionari pioner de l’autoajuda a l’estil de Paulo Coelho, li explica que ha rebut una carta que el convida a pensar en un número qualsevol, el qual apareix anotat dins del sobre que acompanyava la carta. Està espantat i li demana ajuda.

    portada llibreDavant d’això, Dave Gurney tractarà d’ajudar-lo a resoldre aquest enigma.

    Amb el pas dels dies, a Mark li arriben altres notes, amenaces en forma de poemes i fins i tot una segona invitació a aquell joc mental en què el remitent sembla saber novament quin número ha pensat.

    Llavors, enmig de tant embolic, dubtes, misteri, hipòtesis, plantejament de teories i anàlisi de les notes, ocorre un assassinat que només confirma que el remitent de les cartes no només és un tipus que endevina números gairebé màgicament, sinó que també és un pertorbat assassí que només una ment ensinistrada com la de Dave Gurney pot aturar.

    Com a personatge principal tenim a David. Al llarg de la història que ens narra la novel·la anirem coneixent la seva personalitat, la relació amb els seus familiars més pròxims, les seves penes i tragèdies, la seva infància i el partit que ha tret a una ment tan analítica com la seva, molt d’acord amb la professió que ha tingut fins fa poc, i que l’ha ajudat molt en el seu passat per resoldre una infinitat de crims i convertir-se en un dels millors policies però que, alhora com a impediment, no pot relegar a un segon pla i no és capaç de parar de pensar que tot és un enigma a resoldre.

    Però, ¿qui és l’autor d’aquestes notes amenaçadores on s’endevinen el que pensen els receptors? Per què escull a qui tria? Com és capaç de saber el que pensen? L’explicació a aquesta última pregunta no sembla possible i és el detall que conquesta la ment inquieta de David Gurney.

    Els clubaires ens tornarem a reunir l’1 de febrer per comentar Els Amants d’Hiroshima, de Toni Hill. I hi comptarem amb la presència de l’autor! Com podeu veure a la fotografia, l’any ha començat d’allò més animat en el nostre club de gènere negre.

    foto Oliva Negra 11_01_18

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »