Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2017

Fanalet de la nit de reis

retol fanalet_color

subtitol

fanalet_rodoRealitzat la tarda de la tradicional cavalcada de Reis, El Fanalet de la Nit de Reis és una activitat clàssica de l’equip de tallers de la biblioteca Joan Oliva.logo tallers en famlia-salvavides5

El taller es va portar a terme a la sala infantil de la biblioteca i va consistir en la elaboració d’un fanalet per anar a rebre el reis d’Orient. Els nens i nenes rebien una cartolina blanca amb el patró del fanalet imprès, l’havien de decorar, retallar i enganxar una espelma per sostenir-lo a la mà.

 

material

  • Cartolina blanca amb fanalet imprès
  • Colors
  • Tisores
  • Pega
  • Paper de cel·lofana de colors
  • Espelma llarga i prima
  • 3 reis

    pas a pas

    fanalet21. Començarem imprimint l’arxiu del fanalet en cartolina blanca. Podeu descarregar-vos la plantilla fent clic aquí.

    2. A continuació, retallarem el fanalet i el doblegarem per les línies.

    fanalet13. Per guarnir el nostre fanalet, tindrem dues possibilitats: decorar-lo amb colors i/o retallar les formes de les diferents cares del fanalet i tapar-les amb el paper de cel·lofana de colors.

    4. A continuació, enganxarem les diferents cares del fanalet amb pega.

    5. Ara, només ens caldrà punxar una espelma per la part inferior del fanalet i ja ho tindrem ben a punt per anar a rebre els reis d’Orient.

    estrelles_2 foto taller fanalet estrelles_2

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Konets. César Pérez Gellida

    Collage Konets Konets, en rus vol dir fi, és el final d’una història que abraça vuit novel·les: les trilogies “Versos, canciones y trocitos de carne”, “Refranes, canciones y rastros de sangre” i que es conclou amb Khimera” i “Konets, totes protagonitzades per personatges inoblidables, les trames dels quals estan a l’abast de molts pocs escriptors.
     
    És un thriller frenètic, un tractat sobre la maldat estructurat en quatre moviments i desenvolupat en dos escenaris temporals: l’adolescència d’Olek i la seva maduresa, o el que és el mateix, l’abans i el després dels esdeveniments que es narren a Khimera.
     
    En els últims paràgrafs del llibre es pot llegir: ‘(…) Por fin el fin. Y el principio de ese fin lo escenifica acercando la llama de un viejo mechero a la bola de papel. La arroja con precisión junto a la pira que contiene la sabiduría paterna y aguarda unos instantes para comprobar que nacen las primeras llamas de un incendio que no va a tardar en propagarse impune y vigorosamente. Bebe otro generoso trago y, sin desprenderse de la copa, agarra el inhalador y se ajusta la mascarilla en la cara antes de liberar el gas. Inspira durante cinco largos segundos sabiendo que el efecto aletargador no tardará en presentarse.
    Y aún le queda algo que hacer.
    Introduce el índice en el vinoy dibuja la letra “K” sobre la mesa. Seguidamente repite la operación con la “O”, la “N”, la “E”, la “T” y la “S”. logo blog genere negre_AMB LLETRES
    -Konets -lee.
    (…)

     
    César Pérez Gellida és llicenciat en geografia i història, però no és fins l’any 2011 que comença a escriure.
    Memento mori és la primera novel·la, amb la qual va guanyar el premi Racimo de literatura 2012, i és la primera part d’una trilogia anomenada ‘Versos, canciones y trocitos de carne‘ la qual segueix amb ‘Dies irae‘ i ‘Consummatum est‘. Amb aquesta última va rebre la Medalla de Honor de la Sociedad Española de Criminología y Ciencias Forenses 2014 i el Premi Piñon de Oro com a vallisoletà il·lustre.
    L’any 2015 publica ‘Khimera’ i l’any 2016 inicia la segona trilogia ‘Refranes, canciones y rastros de sangre‘, que es compon de ‘Sarna con gusto‘, ‘Cuchillo de palo‘ i ‘A grandes males‘.
     

  • Memento Mori
  • Dies irae
  • Consummatum est
  • Khimera
  • Sarna con gusto
  • Cuchillo de palo
  • A grandes males
  •  

     
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Día de perros, Alicia Giménez Bartlett

    BANNER-560

    En acostem a finals d’any amb una nova sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra. La trobada va tenir lloc el passat dijous 14 de desembre i, en aquesta ocasió, els clubaires van comentar Día de perros d’Alicia Giménez Bartlett.

    Alicia Giménez Bartlett, l’autora

    Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa (Albacete) el 1951 i va crèixer a Tortosa. Actualment està casada, té dos fills i dues netes, i des de 1975 viu a cavall entre Barcelona i Vinaròs. El segon cognom Bartlett ve del seu primer marit. Quan va començar a publicar encara estaven casats i la seva agent Carmen Balcells li va aconsellar afegir-lo al seu en previsió de les futures traduccions a l’estranger. I,
    com gairebé sempre, l’agent no s’equivocava ja que l’autora està traduïda a 15 idiomes.

    gimenez-bartlett--575x623Giménez Bartlett va estudiar Filologia Espanyola a la Universitat de València i es va doctorar en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona.

    L’any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit. El 1997 va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el Premi Femenino Singular, de l’editorial Lumen, amb Una habitación ajena on, a través del relat de la vida de Virginia Woolf i la seva empleada de la llar, Nelly Boxal, apreciem els paral·lelismes i diferències d’aquestes dues dones.

    Un any abans, la lectura de La jota de corazones de Patricia Cornwell la va motivar a iniciar una sèrie de novel·les policíaques amb la inspectora de policia Petra Delicado com a protagonista, que ha donat peu fins ara a onze obres de la saga. Aquesta sèrie li ha reportat diversos guardons, com el Premi Raymond Chandler el 2008, que anteriorment van obtenir John le Carré i John Grisham.

    La “gran dama de la novel·la negra”, com se l’ha anomenat, explica que va pensar que aquest era un gènere en el qual es podien dir moltes coses i on l’humor, que per a ella és molt important, es pot incloure sense que passi res. Va provar i es va divertir moltíssim, però no havia pensat en cap moment continuar amb això. Era una prova amb la qual es va divertir i punt. Però l’editor li va dir, “¿i per què no continues amb Petra?” I va continuar.

    oliva 300-loguilloEl 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra Donde nadie te encuentre,una novel·la històrica sobre la vida de la guerrillera hermafrodita del maquis Teresa Pla Meseguer, àlies La Pastora, oculta en els boscos de Tortosa.

    El 2015 li van donar el Premi Carvalhoper haver renovat la novel·la policíaca espanyola aportant una perspectiva femenina i feminista pionera en aquest àmbit”.

    Va obtenir el Premi Planeta per la seva obra Hombres desnudos, en la qual dos personatges veuen canviar de forma dràstica les seves vides,que acaben creuant-se en el món de la prostitució masculina.

    En l’acte de lliurament del premi va fer ostensible la seva fama de ser una persona políticament incorrecte que diu sempre el que li dóna la gana. Portava ben visible la paraula “merde” i confessa que, tot i ser una rebel·lia de col·legi, li va encantar veure la cara d’horror de les autoritats a mesura que s’hi anava acostant. Va pensar que ningú li podria robar aquella bona estona.

    Alicia-Gimenez-BartlettPer saber-ne més…

    Día de perros, el llibre

    Ens trobem davant el segon cas de la inspectora Petra Delicado i el seu ajudant el sotsinspector Fermín Garzón, caracteritzat per l’escassetat de pistes i amb un excepcional i gens agraciat protagonista caní.

    Un home apallissat, no fitxat, sense cap tipus d’identificació, és trobat en un carrer de Barcelona i ha entrat en coma. Ningú pregunta per ell, ningú el reclama.

    imgUna trucada alerta a la policia sobre un gos que porta diversos dies bordant sense parar, en un pis deshabitat.

    A la casa en qüestió es troben amb un gosset mestís acanyat, llanut, negre i orellut, de potes curtes i tortes, però simpàtic i amb una mirada lúcida que de seguida crida l’atenció de Petra.

    Sospitant que el seu amo pugui ser la víctima trobada malferida, a la inspectora se li ocorre la gran idea de ficar-lo d’amagatotis a l’hospital per intentar identificar-lo. La seva reacció no dóna lloc a dubtes: “Embogit, galvanitzat per la troballa, va començar a saltar i a emetre lladrucs alegres al voltant de llit de l’individu inconscient. Per fi, ja a dues potes, va veure el que sens dubte era el seu amo, Ignacio Lucena i va esclatar en gemecs de felicitat, mentre intentava llepar-li les mans”.

    En honor a la seva lletjor li escullen el primer nom que els ve al cap, Espanto i quan Lucena mor, Petra rebutja la idea de deixar-ho a la gossera, primer perquè s’ha encapritxat amb ell i segon, perquè està convençuda que d’alguna manera els pot ajudar amb el trencaclosques.

    La investigació comença partint del lloc on va ser trobat el cadàver del seu amo. Espanto els condueix a través d’un bosquet fins a un descampat on una dona, Valentina Cortés, ensinistra gossos per a defensa personal.

    petraweb_principalgaleriaapaisadaElla és la primera d’uns quants personatges, que els dos policies es van trobant pel camí de la resolució de l’assassinat, tots ells formant part de l’enorme entramat que envolta el món dels gossos, entre d’altres l’atractiu veterinari Juan Monturiol, del qual Petra s’enamora o més aviat s’encapritxa, o Ángela Chamorro, la millor experta en gossos de tot Barcelona, que compta amb una llibreria especialitzada en animals i que de seguida enlluerna amb reciprocitat el cor de Garzón.

    La troballa de la primera pista, un munt de diners amagats i les llibretes de la comptabilitat de Lucena, els dirigeix en principi cap al que sembla ser una xarxa de lladres de gossos de carrer, que els venen a les indústries farmacèutiques i hospitals, amb el cap de dedicar-los a l’experimentació.

    Però segons van avançant en la investigació, es submergeixen en un assumpte més enrevessat i, si és que pot ser possible, més malvat i miserable.

    Ens veurem de nou, ja al 2018, per comentar Sé el que estàs pensant, de l’escriptor nord-americà John Verdon.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Tres nois extraordinaris: Matthew, Wolfgang i August

    Avui us volem fer tres propostes literàries que estem segurs us captivaran, tingueu l’edat que tingueu, tot i que s’adrecen principalment a un públic juvenil. Són tres novel·les protagonitzades per personatges que ja sigui per  per una peculiaritat -física o intel·lectual- o per una situació familiar complexa ens han permés veure la seva particular visió del món i han robat el cor de moltíssims lectors arreu del món.

    peixeraArranquem amb,  Matthew Corbin, el protagonista de “L’imprevist cas del noi a la peixera” de l’estadounidenca Lisa Thompson. Matthew és un noi de 12 anys que pateix un trastorn obsessiu compulsiu que l’impedeix sortir de casa -es pensa que el mínim tracte amb altres persones pot enverinar-lo- així que es passa tot el dia observant des de la finestra de la seva habitació. Això farà que sigui l’única persona de tot el veïnat que tingui alguna pista sobre la recent desaparició d’un nadó de quinze mesos, nét del seu veí. Serà capaç d’atrevir-se a sortir de la seva habitació per resoldre el misteri?
    Si el voleu tastar cliqueu aquí.

    wolfgangSeguim amb “Wolfgang: extraordinari”, un noi d’11 anys amb un coeficient intel·lectual de 152 que té la síndrome de disincronia, fet que li provoca que sigui incapaç d’establir relacions amb altres persones  i per això viu reclòs a casa amb la seva mare i no té amics. És extremadament perfeccionista, li encanta fer llistes de coses del seu entorn que no li agraden; tocar el piano és la seva passió i també el seu refugi. Tot canvia quan un desafortunat succés l’obliga a anar a viure amb el desconegut del seu pare, el Carles, i inicia un pla per a fugar-se a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai… Amb aquesta novel·la, guanyadora del VI Premi Carlemany, la Laia Aguilar ens apropa al tema dels infants superdotats, un tema que no està gaire explorat en la literatura juvenil. Si el voleu tastar cliqueu aquí.

    wonderEl darrer protagonista que us robarà el cor és l’August Pullman, de l’exitosa novel·la “Wonder” escrita pel R. J. Palacio i de la qual s’ha estrenat recentment  la pel·lícula dirigida per Stephen Chbosky. August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s’ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a l’escola fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l’escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és… Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l’August. Aconseguirà que els seus companys l’acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?

     

     

     

    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Les aventures de Tom Sawyer, Mark Twain

    Per acabar l’any, els nois i noies del Club de Lectura Llibr@venturers en hem reunit a la Joan Oliva per comentar una obra clàssica de la literatura universal. El passat 16 de desembre, el llibre de Les aventures de Tom Sawyer ha estat el centre de la nostra tertúlia.

    les aventures de tom sawyerI és que en Tom Sawyer i els seu inseparable company d’aventures Huckleberry Finn són dos nois ben entremaliats que passan el que segurament és l’estiu de la seva vida lluitant tal com ho faria Robin Hood als boscos de Sherwood, somiant a ser pirates i buscant tresors entre els amagatalls del seu poblet de Sant Petersburg.

    En Tom Sawyer és un noiet orfe que viu amb la seva tieta Polly i dos germanastres: en Sid i la Mary. La tieta Polly està desesperada amb les entremaliadures del seu nebot i tot sovint l’ha de castigar, com quan li fa pintar una tanca de trenta iardes de llarg per nou peus d’altura. Sí, teòricament l’havia de pintar tota sencera en Tom, però el noiet té altres plans i la “jugada” li surt la mar de profitosa. Tot i això, fart dels càstigs dels adults, en Tom, en Huck i en Joe Harper començaran una aventura tot recorrent el riu Mississipí fins arribar a l’illa de Jackson.

    Però no tot serà diversió per a Tom Sawyer i Huckleberry Finn. La trobada casual amb l’Indi Joe els portarà greus problemes i els farà enfrontar-se a responsabilitats d’adults.

    Si et ve de gust, fes clic a continuació per fer un cop d’ull a les primeres pàgines:

    portada_rodonaPrimeres pàgines.

    L’autor de Les aventures de Tom Sawyer és en Mark Twain, un escriptor nord-americà de nom real Samuel Langhorne Clemens. Les aventures de Tom Sawyer (1876) i, posteriorment, Les aventures de Huckleberry Finn (1885) són dues de les novel·les cabdals de la literatura nord-americana. Són, sens dubte, molt més que llibres d’aventures per a un públic juvenil. Són un retrat fidel i una crítica punyent de la societat de l’època, que no feia gaire havia sortit de la Guerra de Secessió (1861-1865) i havia abolit l’esclavitud, tot i que els prejudicis racials es mantenien ben presents al sud dels Estats Units, lloc on Twain situa la història.

    Mark Twain a les Biblioteques de Vilanova.

    Els Llibr@venturers ens tornarem a trobar el proper 20 de gener! Oi que fem molt de goig?

    Foto grup 16_12_2017 (2)

    Biblioteca Joan Oliva i Mila.

    No hi ha comentaris

    Un Nadal d’ous!

    Un Nadal d'ous_títol

    Seguint amb la temàtica nadalenca, la biblioteca Joan Oliva va portar a terme un altre taller propi d’aquestes festes per a infants de 4 a 10 anys. En aquesta ocasió, els nens i nenes que ens van voler acompanyar van fer un Arbre de Nadal amb oueres i van quedar ben macos. Aquest va ser Un Nadal d’ous!

    ornaments nadal model arbre ornaments nadal

     

    material

    christmas-ribbon-tree

  • Oueres de cartró
  • El cartró d’un rotllo de paper de cuina
  • Un tros de cartró gruixut (d’una caixa, per exemple)
  • Elements per guarnir l’arbre de Nadal (botons, lluentons, llaços de colors, etc)
  • Pintura de color verd i marró
  • Pinzell gruixut per pintar les oueres
  • 2 palets de gelat de fusta
  • Silicona líquida
  •  
     
     

    pas a pas

    1. Començarem retallant les oueres fins aconseguir una fila de quatre, una de tres, una altra de dues i una de només una, tal com podeu veure en la imatge.

    oueres sense pintar base arbre oueres sobre base de cartró

    2. Després, retallarem una peça triangular amb el cartró gruixut de la mida de les nostres 10 oueres.

    oueres pintades3. Amb l’ajut d’un pinzell, pintarem de color verd les 10 oueres i el cartró triangular. Un cop seca la pintura, enganxarem amb silicona líquida les 10 oueres sobre del cartró.

    IMG_20171106_1610184. Agafarem la pintura marró i la farem servir per pintar el cartró del rotllo de paper de cuina. Deixarem assecar la pintura.

    5. Ha arribat el moment de guarnir el nostre arbre com més ens agradi. Nosaltres vam fer servir botons, brillantons i un llaç de color vermell. Vosaltres el podeu guarnir al vostre gust. Deixeu volar la creativitat!

    roltllo paper de cuina palets de gelat

    6. Per últim, enganxarem amb silicona el cartró del rotllo de paper de cuina a la part posterior del cartró triangular amb les oueres. Serà el tronc del nostre arbre. Per aconseguir que s’aguanti dret, farem servir 2 palets de fusta de gelat enganxats en forma de creu. Enganxarem l’arbre sobre d’aquesta base de fusta i ja tindrem acabat el nostre original arbre de Nadal!

    ornaments nadal ornaments nadal ornaments nadal

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Egiptomania. Emma Giuliani

    Collage Egiptomania La novetat infantil d’aquest mes de desembre a la biblioteca Joan Oliva i Milà és aquest magnífic llibre sobre Egipte i que té el títol d’Egiptomania, l’autora del qual és Emma Giuliani.
     
    En aquest llibre navegaràs pel Nil, descobriràs els temples, visitaràs el faraó i t’endinsaràs en les piràmides.
    Per mitjà d’il·lustracions, d’informació que apareix i desapareix aixecant i desplegant solapes i amb la manipulació d’elements iconogràfics veureu el que hi ha dins d’una piràmide o dins d’un sarcòfag.
     
    L’aspecte lúdic no exclou el vessant didàctic dels textos, que són clars i precisos, sobre aquesta civilització tan antiga com és l’egípcia.
     
    Emma Giuliani és grafista i escriptora. Ha publicat dos llibres per a nens: ‘Voir le jour’ i ‘Bulles de savon’. Viu a la regió de París.
     
    Si passeu per la biblioteca, el podreu tenir entre les vostres mans i copsareu com n’és de meravellós.
     
    A sota trobareu unes imatges en francès.
     

     
    Us oferim una mostra en anglès.
     

     
     
    Contes El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Hnegra

    HnegraLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva és un llibre no gaire freqüent. No es tracta d’una novel·la negra o policíaca, com sol ser habitual, sinó d’un recull de 22 relats breus que són una clara reivindicació del paper de la dona en la literatura, en general, i en la literatura policíaca, en particular.

    Amb aquesta voluntat reivindicativa, l’editorial Alrevés publica Hnegra, en què 22 dones (no només escriptores, sinó també relacionades amb l’àmbit del teatre o el cinema) van rebre l’encàrreg de fer un relat curt protagonitzat per un personatge femení, que podia ser assassina, víctima, heroïna o malvada, però mai ni policia ni representant de la justícia. I aquí no acabava el projecte. Cadascun del 22 relats van acompanyats d’una il·lustració que adapta, revisa o reinventa els textos, els autors de les quals són, en aquest cas, 22 il·lustradors o il·lustradores com ara Paco Roca, Arturo Elena, Fernando Vicente, Elena Odriozola o Javier Olivares. Entre les autores que han signat els textos hi trobem noms com, per exemple, Rosa Ribas, Espido Freire, Empar Fernández, Anna Maria Villalonga, Marta Robles, Cristina Fallarás o Berna González Harbour.

    Dues de les il·lustracions que acompanyen els relats de Hnegra:

    1504638693985 Elena_O_2017_ALREVES_GranadaNoir-4 dedos (01)

    En un pròleg que val la pena llegir, l’escriptor Fernando Marías hi reflexiona sobre el paper de la dona en el gènere negre començant pel cinema i destacant-hi dos personatges inovidables. logo blog genere negre_AMB LLETRESPer una banda, la Gloria Duque del film d’Agustín Díaz Yanes, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995), interpretat per Victoria Abril. Per una altra banda, l’Evelyn Mulwray del clàssic de Polanski, Chinatown (1974), que serà per sempre més Faye Dunaway. La reflexió s’estén del cinema a la literatura negra clàssica en què la dona quedava habitualmente relegada al paper de femme fatale o “parella de”. Tot i que amb els anys el paper de les dones ha anat canviant, és molt més fàcil confeccionar un llistat d’herois que no pas d’heroïnes del gènere i és aquesta l’aposta d’Hnegra, en què podrem trobar psiquiatres, moteres, assassines de classe alta i de classe no tan alta, venjadores, víctimes de violència de gènere, lluitadores, heroïnes i assassines immorals.

    Hnegra no acaba en el llibre que aquesta setmana podeu reservar a la Joan Oliva. Va acompanyat d’una exposició itinerant, que es va inaugurar el passat 29 de setembre coincidint amb Granada Noir, formada pels 22 dibuixos originals acompanyats de textos de les autores.

    Llibres

  • Hnegra
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Silencio, Martin Scorsese

    Silencio_portadaEl 2016, Martin Scorsese estrenava la que és, fins ara, la seva darrera pel·lícula: Silencio, adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor japonès Shusaku Endo.

    Endo va publicar la novel·la el 1966 i és considerada una de les seves obres mestres. De profundes conviccions religioses i morals, Endo va desenvolupar la seva trajectòria literària des de la perspectiva de ser japonès i catòlic (una minoria que no arriba a l’1% de la població del país nipó) i a Silencio s’endinsa en la persecució i tortures a les quals la inquisició japonesa va sotmetre la minoria catòlica durant el segle XVII.

    Shusaku Endo a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

    Feia 30 anys que Scorsese volia adaptar la novel·la a la gran pantalla i, finalment, va aconseguir-ho l’any passat. Per als papers protagonistes de Silencio , el director va triar Andrew Garfield (vist darrerament en el film Hasta el último hombre), Adam Driver (l’hereu de Darth Vader d’Star Wars Episodi VII, El despertar de la fuerza) i Liam Neeson (de llarguíssima i reconeguda carrera i que ha participat en clàssics, com ara, La misión (1986) o La lista de Schindler (1993).

    fotograma SilencioLiam Nesson interpreta a Cristóvão Ferreira, un jesuïta portugués de qui es rumorejava, a mitjan segle XVII, que havia renunciat a la seva fe després d’haver estat perseguit i torturat al Japó, on feia de misioner. Davant d’aquesta possible apostasia, dos joves jesuïtes viatjaran fins al Japó amb la intenció de localitzar Ferreira. Aquests joves, interpretats per Andrew Garfield i Adam Driver, seran Sebastião Rodrigues (personatge inspirat en el misioner Giusseppe Chiara) i Francisco Garupe, que viuran en primera persona la persecució a què van ser sotmesos els cristians japonesos.

    Tràiler de Silencio:

    Martin Scorsese ja havia tractat el tema de la fe en la seva llarga filmografia. L’any 1988 va acostar-se a la figura de Jesús i el Cristianisme amb La última tentación de Cristo. Després arribaria Kundun (1997), en aquesta ocasió endinsant-se en el Budisme i la figura del Dalai Lama. Silencio (2016) tanca aquesta hipotètica trilogia sobre dilemes ètics i morals, d’un Scorsese de ferma formació catòlica, que va arribar a ingressar en el seminari de ben jove tot i que va deixar de banda la idea del sacerdoci i es va decidir pel setè art.

    A banda d’aquests títols, la indiscutible carrera d’Scorsese està farcida de clàssics del cinema: Taxi Driver, Toro Salvaje, Uno de los nuestros, Casino, Gangs of New York o Infiltrados, per citar-ne només alguns.

    Si us ve de gust repassar la filmografia de Martin Scorsese, a continuació hi podreu consultar totes les pel·lícules d’aquest director que tenim a la XBMVNG:

    martinscorsese_rodonaMartin Scorsese.

    Ja podeu reservar Silencio a la Joan Oliva!

    Amb el suport de logo-departament-cultura

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Juste avant le bonheur, Agnès Ledig

    Manon était là pour le test de grossesse. Elle était là pour les écographies. Là aussi pour se faire écrabouiller l’avant-bras à l’accouchement. Et puis pour sécher les larmes de baby blues, et par extension du blues tout court auquel Julie a succombé quelquefois. Agnès Ledig

    Chers lecteurs/lectrices,

    portadaJuste avant le bonheur est le deuxième livre, vendu à plusieurs dizaines de milliers d’exemplaires de la romancière Agnès Ledig récompensé par le prix Maison de la Presse en 2013. Elle a écrit également Marie d’en haut (2011), Pars avec lui (2014), On regrettera plus tard (2016). L’écriture de ses livres lui a servi de baume et à la fois de puissant outil de communication car elle traite des thématiques telles que le deuil ou la résilience, qui sont censées toucher le lecteur de façon plus ou moins personnelle.

    C’est sans doute grâce à sa profession de sage-femme où elle entretient un rapport étroit avec la vie et ses tournants qu’elle a pu écrire un livre si simple à comprendre. Dans Juste avant le bonheur il faut s’accrocher très fort à la vie quoiqu’il en soit, il n’y a pas de choix. D’une lecture très facile, elle a voulu mettre en valeur le terme de coalescence à l’incipit et lui a donné le sens de “rapprochement de personnes sensibles et meurtries dont le contact entraine une reconstruction solide de chaque élément à travers le tout qu’ils forment“.

    2485052Ainsi défilent ses personnages meurtris, confrontés aux difficultés de la vie, ils se rencontrent, s’entraident et se soutiennent afin de surmonter les épreuves qui surviennent. La chaleur humaine, l’attention et les papouilles, l’empathie, la solidarité, la sincérité parmi la longue liste des vertus les plus nobles de l’être humain sont présentes tout au long de ce récit de vies entrecroisées. Savoir écouter l’ingénu que nous portons tous en nous et comprendre que “la vie est moins douloureuse quand on y joue comme dans une cour de récré et qu’on se raccroche aux réconforts simples” est une proposition que fait Ledig à son lecteur.

    Vous avez de fortes chances de rejoindre “le mystère du pays des larmes” où “les étoiles qui savent rire” de notre cher Saint Exupéry si vous vous laissez “apprivoiser” par les personnages et les évènements en vous posant les mêmes questions et en vous mettant à leur place. Je vous laisse le blog de l’auteur ici-bas.

    Esther Bruna
    Club de Francès

    5 comentaris

    Pàgina Següent »