Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2017

El extraño verano de Tom Harvey. Mikel Santiago

‘Grité en la oscuridad y puedo recordar dos cosas que llegaron a mis oídos como toda respuesta. El eco de mi lamento y unos pasos muy rápidos, huyendo al otro lado del muro.’ Cap. 11

collager negre Mikel Santiago va néixer a Portugalete fa quaranta-dos anys. Es dedica a l’escriptura, a la música i al software. Quant al seu vessant literari, va començar de jove a publicar contes a internet i s’autoedità quatre llibres:
 

  • Historia de un crimen perfecto (2010)
  • La isla de los cien ojos (2010)
  • El perro negro (2012)
  • Noche de Almas y otros relatos de terror(2013)
  •  
    L’any 2014, Ediciones B li publica La última noche en Tremore Beach i el 2015, El mal camino. I ara, aquest 2017, ha publicat la novel·la ‘El extraño verano de Tom Harvey’ i és una de les darreres novetats que s’incorporen al fons especial de la nostra biblioteca.
     
    I de què va la història?
     
    “Yo estaba en Roma cuando Bob Ardlan me llamó. Para ser exactos: estava con una mujer en Roma, cuando Ardlan me llamó. Así que cuando vi su nombre en la pantalla del teléfono pensé: “Qué demonios, Bob. No me llamas en una eternidad y vienes a estropearme el mejor momento del verano.” Y lo dejé sonar.logo blog genere negre_AMB LLETRES
    Dos días después, supe que Bob había caído desde el balcón del su mansión en Tremonte pocos minutos después de marcar mi número. ¿O tal vez lo habían empujado? No me quedaba más remedio que pisar el acelerador del coche y plantarme allí para hacer unas cuantas preguntas.”

     
    Com es diu a la contracoberta: Un lugar idílico, bañado por la luz cegadora del Mediterráneo. Una galería de personajes estrafalarios, carismáticos y sospechosos. Un “quién-lo-hizo” a ritmo de thriller en el que todo el mundo puede ser culpable hasta que se desvele la verdad.
     
    En els agraïments, Mikel escriu: “La idea de escribir un quién-lo-hizo llevaba muchos años rondándome. La idea de cómo hacerlo fue culpa de un traspiés con un viejo cuaderno de notas en el que había apuntado una frase: “Una llamada de un viejo amigo. No la coges y él muere justo después de hacerla”. Con esa nota y el recuerdo de un viaje a Italia hace muchos años, la historia de Tom Harvey comenzó a cocinarse…”
     
    A continuació el mateix autor parla sobre la novel·la.
     

     
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’écume des jours. Boris Vian

    “Maintenant, les feuilles des arbres étaient grandes et les maisons quittaient leur teinte pâle pour se nuancer d’un vert effacé avant d’acquérir le beige doux de l’été. Le pavé devenait élastique et souple sous les pas et l’air sentait la framboise. Il faisait encore frais mais on devinait le beau temps derrière les fenêtres aux vitres bleuâtres. Des fleurs vertes et bleues poussaient le long des trottoirs, et la sève serpentait autour de leurs tiges minces avec un léger bruit, humide comme un baiser d’escargots.” Boris Vian
     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    Le roman que vous vous emportez ce mois-ci est le plus connu de l’écrivain français Boris Vian né en 1920 à Ville –d’Avray , considéré de nos jours comme un roman culte de la littérature française bien qu’il n’eut aucun succès de son vivant. Cette édition du Livre de Poche enrichie des annotations de Gilbert Pestureau , éclaire le contexte littéraire ainsi qu’un glossaire des néologismes et l'ecume des jours l’explication des pratiques de la langue utilisée par l’auteur.
     
    Publié en 1947, L’écume des jours est une œuvre qui s’inscrit dans le renouvèlement du genre romanesque marquant l’époque d’après-guerre et qui se caractérise par une écriture en apparence désinvolte, absurde et pleine d’éléments surréalistes mais qui décèle l’angoissante présence de la dégradation physique, la mort et le désarroi de l’homme et sa condition. La musique de jazz très en vogue dans les années 1940 occupe une place importante dans le récit, Vian fait une critique du monde du travail, de la guerre et de la religion et une parodie du philosophe Jean Paul Sartre et du courant existentialiste.
     
    Il est recommandé au lecteur/lectrice d’être attentif à l’écriture particulière, moderne et cinématographique de la langue chez Vian pour se laisser emporter par son invraisemblance afin de bien saisir l’histoire. La fantaisie verbale, les jeux de mots et les termes inventés sont la base de cette tragique histoire d’amour entre Colin et Chloé, considéré par son ami Raymond Queneau comme « le plus poignant des romans d’amour contemporains ».
     
    L’auteur
    Boris Vian obtient son baccalauréat en philosophie, option mathématiques et entre à l’École centrale de Paris en 1939 puis travaille en tant qu’ingénieur à l’Association française de normalisation. Il se rend compte qu’il possède un talent pour la musique de jazz en fréquentant les cafés de Saint-Gernain-des-Prés, quartier des artistes et des philosophes à Paris où il anime ces endroits de la vie intellectuelle et culturelle en jouant de la trompette. Il a écrit des romans, des poèmes, comédies musicales, adaptations musicales de ses romans, scénarios de films, opéras, critique musical. Il a collaboré dans la revue fondée par Jean-Paul Sartre en 1945 Les temps modernes ainsi qu’au journal Combat dirigé par Albert Camus. Boris Vian
     
    Il publie plusieurs romans sous le pseudonyme de Vernon Sullivan qui suivent la tradition du roman noir américain comme Les morts ont tous la même peau ou J’irai cracher sur vos tombes (1946) qui obtient un succès immédiat en 1947 à cause de sa violence et obscénité, mais dont il sera condamné par la suite pour outrage aux moeurs en 1950. Et il publie des romans sous le nom de Boris Vian comme L’automne à Pékin (1947) ou L’herbe rouge entre autre. Il a composé pour Juliette Gréco et pour Serge Regiani.
     
    J’affiche un lien ici-bas de son œuvre et biographie si vous souhaitez en savoir davantage à son propos et vous annonce aussi que du 16/01/2018 au 10/03/2018, au Théâtre de la Huchette à Paris aura lieu une reprise de l’Écume des jours.
     
    L’histoire
    Colin est un jeune homme riche et snob, insouciant qui va faire la connaissance de Chloé à une fête qu’organise son amie Isis, en tomber amoureux, se marier. Une maladie fera irruption dans leur vie l’obligeant à reformuler tous ses principes…
     
    VIDÉO
     

     
    Biographie de Boris Vian
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El fuego invisible. Javier Sierra

    Firma_de_Javier_Sierra_(Sant_Jordi_2009) El Premi Planeta d’aquest any 2017 és la novel·la El fuego invisible de Javier Sierra.
     
    Aquest periodista i escriptor aragonès va néixer a Terol fa quaranta-sis anys. De ben petit que es va interessar pel periodisme. Amb dotze anys era el conductor del seu propi programa de ràdio a Radio Heraldo i amb setze ja col·laborava a la premsa escrita. Ha escrit assaig, ha intervingut en programes de ràdio (RNE, COPE, Cadena SER…) i de televisió (Antena 3, Telecinco, Telemadrid…). A nivell editorial, ha estat assessor i director de col·leccions, entre d’altres: ‘Huellas perdidas de Grijalbo Mondadori’ (2000-2001), ‘Ocultura: la cultura de lo Oculto en Ediciones Luciérnaga’ (2017)…
     
    Les novel·les que ha escrit:

  • La dama azul , 1998, reeditada i revisada, 2008
  • Las puertas templarias, 2000
  • El secreto egipcio de Napoleón 2002
  • La cena secreta, 2004, finalista del Premio de Novela Ciudad de Torrevieja
  • dama azul puertas templarias secreto egipcio cena secreta

  • El ángel perdido, 2011
  • El maestro del Prado, 2013
  • La pirámide inmortal, 2014​
  • angel perdido maestro del prado piramide inmortal

    El fuego invisible, 2017, Premi Planeta​
     
    9788408178941A menudo subestimamos el poder de las palabras. Son éstas una herramienta tan cotidiana, tan inherente a la naturaleza humana, que apenas nos damos cuenta de que una sola de ellas puede alterar nuestro destino tanto como un terremoto, una guerra o una enfermedad.’
     
    David Salas, un lingüista del Trinity College de Dublín, es troba, després d’aterrar a Madrid per passar les seves vacanes, amb Victòria Goodman, una amiga dels seus avis i amb la seva jove ajudant, una misteriosa historiadora d’art. Aquest fet trasbalsarà els seus plans i l’empenyerà a esbrinar que ha passat amb un dels alumenes de l’escola de literatura que regenta lady Goodman. La seva sorpresa serà quan troba que la clau s’amaga darrere del mite del grial i la seva vinculació amb Espanya. Esglésies romàniques dels Pirineus, col·leccions d’art a Barcelona, llibres antics i estranys codis…
     
    Podeu fer una petita incursió en la història llegint el Primer capítol .
     
    Llibres Libres de l’autor a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La PND arriba a Vilanova amb l’Estol + Many

    LEstol-Roser-Lopez-Espinosa-migratoris_1877822247_47341741_1500x1001Dissabte 18 arriba al Teatre Principal  la Producció Nacional de Dansa una peça de gran format escènic, que s’integra dins del Pla d’Impuls de la Dansa 2016-2017 del Departament de Cultura i que està de gira per diferents municipis del territori  amb l’objectiu de visibilitzar, compartir i apropar a públics més amplis els creadors de dansa del país.
    La PND presenta un programa doble de la mà dels coreògrafs Roser López Espinosa (amb “L’estol”) i Thomas Noone (amb “Many”).

    Lowland.Roser_Lopez_Espinosa.Mirabelwhite.webLa Roser López Espinosa ha estat formada a la MTD d’Amsterdam, va rebre la beca danceWEB de Viena, i ha treballat amb coreògrafs catalans com Àngels Margarit o Cesc Gelabert, i Katie Duck i Marta Reig a Holanda. Des de 2006, també desenvolupa la seva pròpia obra com a creadora, que li ha valgut el reconeixement amb diversos premis, com el Primer Premi de Solos de Masdanza, i és regularment present als escenaris internacionals. Ha estrenat al Mercat de les Flors, i ha estat convidada a crear peces per a companyies internacionals, als Països Baixos o a Suècia. També ha dirigit creacions a Amsterdam i a Mèxic. És artista associada al centre de creació La Caldera a Barcelona, professora a diversos centres de formació, i imparteix cursos a festivals internacionals. El seu treball de creació s’ha programat a festivals internacionals d’Europa i Amèrica Llatina, així com a Egipte, Canadà i Japó. La seva creació per a la PND, “L’estol“, pren com a partida el viatge de migració de les aus i el desig de volar. Se centra en l’entramat de cossos i de complicitats possibles dins del grup per avançar plegats i aconseguir un objectiu comú: volar a través d’immensos paisatges. Es tracta d’un viatge en grup que ens parla de l’animalitat del cos i del moviment, de l’esforç i la resistència, la bellesa i l’esperit de llibertat.

    thomas noone 2Pel que fa a Thomas Noone  és un coreògraf amb un estil físic, atlètic i poètic que s’ha convertit en el segell de les seves creacions. Resident al SAT! Teatre, treballa amb la seva companyia des de 2001 i també com a coreògraf convidat per a companyies internacionals. Ha creat una vintena d’espectacles amb Thomas Noone Dance i ha col·laborat amb entitats com el festival Grec o el Mercat de les Flors. La companyia gira regularment per Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica del Sud i altres països com ara Corea o el Líban. També ha creat peces per a companyies de Suècia, França, Alemanya, Xile o Gran Bretanya. És director artístic del festival Dansat i assessor de dansa de la programació regular del SAT! Teatre. L’any 2011 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona.
    La seva creació per a la PND, “Many“, és una peça abstracta on la narrativa sorgeix del mateix moviment i organització del grup. El fil conductor és la dinàmica del moviment i la música, que porta a l’espectador des del principi fins al final. La temàtica se centra en l’individu versus el grup, quan lluitem per a destacar o intentem desaparèixer entre la massa. La paradoxa de voler ser individu però no voler patir la vulnerabilitat de l’ésser solitari, o agonitzar entre l’homogeneïtat per beneficiar-se de l’anonimat del grup.

    Podeu fer un tast de la PND en el següent vídeo.

    Les biblioteques de la XBM de Vilanova i la Geltrú aprofitem l’arribada de la PND a la ciutat per fer difusió del fons que tenim sobre dansa a través d’aparadors culturals i exposicions de fons. Els documents que s’exposaran estaran disponibles a les dues biblioteques. D’entre aquests volem destacar-ne un, és el quart volum de la col·lecció “Danza y pensamiento” impulsada pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre y el Centro Coreográfico Gallego, escrit pel professor Roberto Fratini ( Milà, 1972. Doctor en Arts Escèniques per la Universitat de Barcelona, docent de Teoria de la Dansa al Conservatori Superior de Dansa de Barcelona, dramaturg i assagista. Les seves peces han estat representades en els principals festivals de dansa europeus i ha obtingut diversos premis, entre ells el Prix de la Société des Auteurs Français, el Grand Prix de l’Association des critiques de danse français, amb Caterina Sagna, i el premi Ciutat de Barcelona per la Dansa amb Germana Civera. Ha estat guanyador del premi FAD Sebastià Gasch l’any 2013).
    Amb el títol “A contracuento: la danza y las derivas del narrar” l’autor proposa mostrar i rehabilitar la narració de la dansa relacionant-la amb el conte (en la seva forma originària, el mite) i ho fa dialogant amb diferents protocols del saber i del fer, de l’art figuratiu a la filosofia del segle XX, a la física i a la biologia.

    Per saber el que les biblioteques de Vilanova i la Geltrú tenen sobre dansa cliqueu aquí.

    Biblioteca Joan Oliva

    Llibres

    No hi ha comentaris

    Spain in a day

    Tot va començar amb el projecte de Youtube Life in a day que en paraules del seu director, Kevin Macdonald, pretenia ser “una càpsula del temps que diria a les futures generacions què volia dir estar viu un 24 de juliol de 2010” I com ho van fer? doncs van convidar a tothom que hi volgués participar a enviar un video en què es reflectís un moment de la seva vida diària, concretament un moment del 24 de juliol de 2010. I, sota aquesta premisa, van rebre més de 80.0000 vídeos d’arreu del món (unes 4.500 hores de gravacions) que van ser el material amb què es va realitzar el documental Life in a day, de 90 minuts de durada. El Festival de Cinema de Sundance 2011 va ser el lloc triat per a l’estrena oficial d’aquest projecte, que va comptar amb els germans Ridley i Tony Scott com a productors.

    Tràiler Life in a day:

    Arran de l’èxit d’aquest primer documental, alguns països s’hi van afegir i van portar a terme projectes semblants partint d’una mateixa manera de fer: que tothom que hi volgués prendre part enviés les seves gravacions, a partir de les quals veuria la llum un documental fet entre tots. spain_in_a_dayPrimer, va arribar Britain in a day (amb gravacions fetes el 12 de novembre de 2011), posteriorment, Japan in a day, amb enregistraments fets per supervivents del tsusami de l’any anterior i, després, Italy in a day, que va triar el 26 d’octubre de 2013 com a data per a les gravacions.

    L’any 2015, el projecte va arribar a Espanya i la directora encarregada del muntatge final va ser Isabel Coixet. A partir de les preguntes que convidava a respondre: Què estimes?, Què et fa por?, Amb què somies? i En què creus?, Coixet i el seu equip van rebre 22.600 vídeos que, un cop finalitzat el muntatge, van donar com a resultat el documental Spain in a day. En aquest cas, la data triada per als enregistraments va ser el 24 d’octubre de 2015 i el documental va ser presentat en el Festival de Cinema de Sant Sebastià.

    Per a Spain in a day, Alberto Iglesias (guanyador de 10 premis Goya i nominat en tres ocasions per als Oscars) va ser el músic encarregat de la banda sonora. Per la seva banda, el reconegut dissenyador Javier Mariscal va ser l’autor del pòster del film.

    Isabel Coixet parla d’Spain in a day:

    Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva Spain in a day. Reserveu-la!

    DVD

    A les biblioteques de VNG hi podeu trobar d’altres pel·lícules d’Isabel Coixet:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Molt més que contes amb ciència…

    contes_ciencia

    Aquest mes de novembre les Biblioteques de la XBM de Vilanova i la Geltrú han programat un seguit d’activitats de divulgació científica en motiu de la Setmana de la Ciència (del 10 al 19 de novembre): exposicions, tallers, xerrades, hores del conte. Per fer difusió del fons que tenim sobre ciència la Biblioteca Joan Oliva també ha fet dos aparadors culturals que exposen llibres de coneixements sobre diferents temàtiques relacionades amb ciència i tecnologia, tant per a adults com per a infants i que de ben segur desvetllaran l’interès científic a petits i grans. En el post d’avui, però, volem  recomanar-vos una altra mena de llibres que també desvetllen l’interès per la ciència però des de la imaginació, és a dir, volem parlar de contes fantàstics, àlbums il·lustrats imperdibles i novel·les per a totes les ments curioses i inquietes de la casa.
    Arranquem amb una col·lecció adreçada a infants a partir de sis anys de l’editorial Comanegra, de la qual s’han publicat aquest any tres títols de la mà de la Roser Matas i que tots tres  trobareu disponibles a la Biblioteca Joan Oliva. Són contes amb rimes molt divertides per a que els infants es familiaritzin amb el món de la física. Cada conte planteja un repte que els seus protagonistes –tres amics- hauran de resoldre amb intel·ligència i al final del llibres s’inclou informació adreçada a pares i mestres per enriquir l’explicació:

    contes-amb-ciencia_web2

    -Amunt, Roc, amunt! (sobre el fenomen de la palanca).
    -Flota, clop, flota! (sobre el principi d’Arquímedes).
    -Llisca, Newton, llisca! (sobre les lleis de Newton).

    invents malvina

     

    Continuem amb “Els invents de la Malvina”, un àlbum il·lustrat sobre la capacitat d’imaginar i  crear coses increïbles, escrit i il·lustrat per l’André Neves i publicat per Animallibres. Això és el que fa la Malvina, invents per a tot, entre aquests hi ha un paraigua per no mullar-se les sabates, un tamboret mòbil per no esperar dempeus i una màquina per tranquil·litzar la ment preocupada de la mare. Però el resultat d’aquest darrer invent  és terrible per a ella. Per sort, la mare trobarà la solució de la manera més senzilla, i és molt millor del que s’hauria imaginat mai.

     

    Seguim amb un altre àlbum molt original que ens apropa al món dels microorganismes d’una forma divertida: Cuentos de microbios, escrit pel bioquímic nordamericà Arthur Kornberg (guanyador del Premi Novel de Medicina el 1959), amb unes magnífiques il·lustracions d’Adam Alaniz i publicat per l’editorial Reverte. L’autor ens parla d’aquests éssers diminuts que són els microbis i ho fa a través d’uns microcontes amb un text rimat: des de la Salmonella typhi, responsable del tifus, fins a l’Streptococcus pneumoniae, causant de la pneumònia, tot passant per bestioles menys nocives i molt més beneficioses, com ara el Penicillium notatum, del qual s’obté la penicil·lina, o el Saccharomyces cerevisiae, un llevat que es fa servir en la fabricació del pa, el vi i la cervesa. Si el voleu tastar cliqueu aquí.

     

    Per als lectors més joves hem pensat amb dos llibres:
    220El primer, un àlbum que combina art i ciència, imaginació i coneixement d’una forma magistral (mereixedor del Premi Bologna Ragazzi 2004), és “L’arbre de la vida”, de l’autor i il·lustrador Peter Sís i publicat per RqueR: un llibre on l’autor  fa un recorregut per la vida del Charles Darwin a través del seu diari. Primer veiem el Darwin col·legial, a qui li agradava la natura però no encaixava en el motlle que el seu pare li havia forjat, després el jove estudiant de medicina, que encara resistia als plans del seu pare respecte del seu futur. Més tard apareix el viatge amb el vaixell Beagle que va resultar decisiu i transformador, van ser cinc anys en els quals va donar la volta al món i van contribuir en la creació del Charles Darwin el naturalista. En tornar a Anglaterra, Darwin va fer-ho carregat de l’experiència i els materials que serien la base de l’obra i del llegat de la seva vida. Les il·lustracions són molt detallistes i segueixen la tècnica del puntejat, i a banda de les pàgines del seu diari hi trobareu mapes, cartes de navegació i una doble pàgina desplegable que exposa les conseqüències que va tenir per a la concepció del món, en aquella època, la publicació de l’obra “Sobre l’origen de les espècies”. Peter Sís centra la mirada en la vida d’aquest home extraordinari però ho fa des de diferents perspectives amb la intenció de demostrar l’ambigüetat de la realitat i les diferents maneres de ficcionar-la. “L’arbre de la vida” és una invitació al descobriment i la història d’una aventura que no us podeu perdre!

    quantic love

     

    La segona proposta pels lectors més joves és  una novel·la que ens apropa a la física quàntica i a l’amor, estem parlant de “Quantic Love”, de la Sonia Fernández Vidal i publicat per La Galera: al CERN, el centre d’investigació més avançat del món, entre experiments de viatges en el temps i de teletransportació, la jove Laila s’enfronta al misteri més gran que existeix: com triar entre dos amors. D’una banda, l’Alessio, un atractiu periodista, i de l’altra, en Brian, un cerebral científic que amaga un gran secret.

     

     

    luz de la nocheI per acabar una novel·la històrica que tracta de ciència, a ritme de thriller i basada en -alguns- fets reals, ens referim a  “La luz de la noche” del escriptor i guionista nordamericà Grahan Moore i publicada per Lumen. L’autor ens submergeix als EUA de finals del segle XIX per fer-nos viure de prop l’anomenada “guerra de les corrents”, que és com es va anomenar a la lluita de patents entre Thomas Alba Edison i George Westinghouse per aconseguir electrificar els EUA. Viurem l’ascens professional del jove prodigi de l’advocacia, Paul Cravath, l’home que contracta Westinghouse per a defensar-se i posar fre a l’imperi d’Edison, i veurem desfilar genis inventors com Nikola Tesla, Alexander Graham Bell i noms de l’àmbit econòmic i polític com J. P. Morgan o Rockefeller, entre d’altres. Moore deixa clara la seva fascinació per l’època i pels genis, i aconsegueix transmetre-la també als lectors mantenint la tensió narrativa fins al final de la novel·la.
    Ens acomiadem amb una frase d’Albert Einsten que diu: “En moments de crisi només la imaginació és més important que els coneixements”.

    BONA LECTURA!

    Biblioteca Joan Oliva
    Llibres

    No hi ha comentaris

    Latidos, Franck Thilliez

    latidos de Franck ThilliezFranck Thilliez (1973) és un jove autor súpervendes nascut a Anney (localitat propera a Suïssa). Treballava com a enginyer de noves tecnologies fins que va prendre la decisió de dedicar-se per complet a l’escriptura. Actualment, és guionista i autor d’algunes novel·les, les més famoses, les protagonitzades per la parella de polícies Franck Sharko i Lucie Henebelle, de les quals ha venut millions d’exemplars.

    De la sèrie, n’arriba ara al nostre país Latidos, novetat de gènere negre aquesta setmana a la Joan Oliva i, molt properament, Pandemia, que també serà novetat a la biblioteca.

    L’èxit a França és tan gran que els 5 títols que formen la sèrie de novel·les (El síndrome E, Gataca, Atomka, Latidos i Pandemia) seran portades a la petita pantalla al llarg de 5 temporades amb 8 capítols per temporada. Protagonitzats només pel polícia Franck Sharko, l’autor té dos títols més: El ángel rojo i Luto de miel.

    SÈRIE FRANCK SHARCKO I LUCIE HENEBELLE:

    El sindrome E gataca atomka

    portada_latidos_franck-thilliez_201706121627 portada_pandemia_franck-thilliez

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLatidos té dues trames argumentals que començaran de manera independent i s’aniran alternant al llarg de les pàgines, per acabar confluint en un moment concret.

    Per una banda, els policies Franck Sharko i Lucie Henebelle hauran de fer front al que potser serà el cas més difícil de la seva carrera: dotze joves han mort i apareix, després de molt de temps tancada sota terra, una dona, ara cega. I, per una altra banda, una jove policia del nord de França, Camille Thibault, que fa anys va ser transplantada del cor com a conseqüència d’una cardiopatia congènita, comença a tenir terribles malsons. La seva obsessió a partir d’ara serà descobrir la identitat del seu donant.

    portada_latidos_franck-thilliez_rodonaPrimeres pàgines.

    L’autor de la novel·la, una veritable sensació a hores d’ara en l’àmbit del thriller francès, reconeix “que amb la novel·la negra li agrada explorar temes foscos com ara el tràfic d’òrgans o les epidèmies” i que ell “entén la novel·la negra com a una eina per mostrar les disfuncions de la societat“.

    Franck Thilliez ha estat els darrers dies a Espanya per participar a Getafe Negro, el festival de novel·la policíaca de Madrid.

    Llibres

  • Atomka (castellà)
  • Atomka (català)
  • Gataca (castellà)
  • Gataca (català)
  • Latidos
  • Luto de miel
  • Paranoia
  • El síndrome E
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Parc Natural del Cadí-Moixeró, 50 indrets amb encant. Joan Casòliva Armengou

    Llibre-PNCM_250.jpg_1883482860

    Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró estan unides pel coll de Tancalaporta i formen una impressionant barrera muntanyosa en el punt d’unió entre el Prepirineu i el Pirineu. Zona d’una gran biodiversitat natural i cultural, amb un suport geològic no s’hi representen els darrers 550 milions d’anys d’història de la Terra.

    Joan CasòlivaW Joan Casòliva Armengou és geòleg de professió i muntanyenc per vocació. Treballa de tècnic al Parc del Cadí-Moixeró. A part de pujar i baixar muntanyes també li agrada escriure. Té un blog ‘Muntanyenc’ i col·labora en diverses revistes: ‘Picot negre’, ‘Vèrtex’ i ‘Pyrenaica’.
    Triar únicament cinquanta indrets representatius ha estat complex, però s’ha aconseguit reflectir totes les diferències que abracen les tres comarques: l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
    El llibre s’ha pensat per a tothom: qui pot i vol caminar, qui no pot, qui no té temps… Les rutes s’han dissenyat de forma circular sempre que ha estat possible, per tal de garantir que es gaudeixi de la caminada al màxim. Els itineraris tenen llargades i dificultats variades i estan repartits per tota la geografia del parc.

    Us esmentem algunes de les cinquanta rutes que es proposen:

    • Les columnes volcàniques del Querforadat.

    Destaquen les columnes volcàniques del riu de la Peda formades fa uns 280 milions d’anys, pel refredament lent d’una gran quantitat de lava procedent d’uns volcans especialment actius que hi havia en aquesta zona.

    • El turó galliner.

    1658417

    Situat a 1.612 m d’altitud és un mirador que es va construir per tal d’observar aus migratòries. Però es pot veure la vall del Segre i alguns del seus pobles més elevats.

    • Bosc de Toscarre.

    Àmplies zones boscoses, assolellades dominades per l’alzinar de muntanya i amb el pi roig i ombrívoles.

    • Via del Nicolau.

    És un itinerari que uneix Guardiola de Berguedà i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet. És una ruta amb passeres i túnels i un pont penjat de més de 35 metres de longitud.

    • Els empedrats.

    Aquesta ruta és molt popular i està senyalitzada com a sender PR-C 125. Hi ha l’espectacular bullidor de la llet, font que s’activa quan les fonts de l’Adou no donen l’abast per evacuar l’aigua subterrània que els arriba des de la serra del Cadí.

    • Castell de Saldes.

    Caminada curta i senzilla que ens apropa al castell de Saldes. Ruta des de la qual es veu el Pedraforca i les muntanyes de l’Alt Berguedà.

    • Cavalls del Vent.

    cavalls-del-vent

    Ruta de setanta-quatre quilòmetres, travessa els llocs més atractius i impressionants de la meitat oriental del Parc Natural.

    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La traducció universal

    budsLa traducció universal comença a implementar-se en el mercat a través de dos auriculars petits i la tecnologia bluetooth que permet traduir gairebé instantàniament en quaranta idiomes diferents. El seu funcionament és senzill a través de la sincronització dels auriculars per mitjà de bluetooth amb el mòbil, per posteriorment descarregar els idiomes que es necessiten per les traduccions que s’hagin programat. Aquests auriculars amb la versió nova de Google Translate, permetrà traduir la resposta beneficiant-se de les noves tecnologies de machine learning a través d’una aplicació gratuïta.

    Fa pocs mesos va aparèixer Travis, presentant-se com un traductor simultani de butxaca capaç de parlar fins a vuitanta idiomes, que funciona sense connectar-se a la xarxa a partir de descàrregues de programari, però que no ha arribat a la implementació necessària per al seu desenvolupament que sí aconseguirà una companyia del potencial de Google. Travis té un reconeixement de veu en línia i fora de línia i és com Google a partir de la tecnologia machine learning que facilita l’autoaprenentatge de la llengua al mateix temps que es utlitzat pel seu propietari.

    airpodsEls auriculars intel·ligents Pixel Buds, seguint la línia oberta pels AirPods d’Apple, volen aconseguir una implementació ràpida en el mercat tecnològic però compten amb uns auriculars que disposen d’un cable que els uneix per darrere del coll, disminuint la comoditat alhora d’utilitzar-los. Tenen una autonomia de cinc hores però compten amb un estoig que fa de carregador, podent recarregar els Pixel Buds fins en quatre ocasions durant la jornada diària. Per la seva banda, els AirPods, han estat implementats per la companyia alemanya Dash amb el nom de Dash Pro, aquests petits auriculars s’insereixen a les orelles de l’usuari i tradueixen en temps real una conversa amb una persona, quan les seves paraules seran immediatament traduïdes per facilitar la conversa i els objectius de la mateixa.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Barcelona, viatge a la perifèria criminal. àlex MARTIN ESCRIBÀ i sebastià BENNASAR

    page Àlex Martin Escribà i Sebastià Bennasar expliquen el perquè d’aquest recull de relats.
    ‘… l’interès per la proliferació d’aquests nous espais, per aquesta descentralització, ens va inspirar a l’hora de fer aquesta antologia. Barcelona: viatge a la perifèria criminal vol mostrar la recreació de nous barris que darrerament abunden a la novel·la negra i policíaca. En definitiva, és l’aparició de noves Barcelones. La presència de nous focus de marginalitat, de població treballadora i obrera implica oferir una cara diferent de la ciutat, que es manifesta també en l’àmbit literari. (…), nous indrets que proliferen, majoritàriament allunyats de les guies de viatges i de les rutes turístiques, però que suposen una Barcelona ben interessant, amagada, desconeguda, oculta, on viu un gruix molt important dels habitants de la gran urbs i on, per descomptat, també ens trobem amb presència de violència i criminalitat.’
     
    Vint escriptors: deu dones i deu homes, dividits per parelles i que ens ofereixen la seva particular visió d’un barri en concret.
     
    El Guinardó: Graziella Moreno, ‘Papallones cap a la llum’ i Albert Figueras, ‘Cadillacs de segona mà’
    El Carmel: Anna Maria Villalonga, ‘Pujada a l’infern’ i Rafa Melero, ‘En David i en Goliat ja no es tiren pedres’.
    Horta: Esperança Camps, ‘Helena2016′ i Emili Bayo, ‘L’assassí independentista d’Horta’.
    Montbau: Mireia Llinàs, ‘Una piscina buida’ i Josep Lluís Roig, ‘Aroma de poma verda’.
    Poblenou: Margarida Aritzeta, ‘Metro Llacuna’ i Andreu Martin, ‘La perfecció no existeix’.
     
    ‘La té, la té al sac, pensa mentre la dona es mou per la cuina buscant unes galetes per acompanyar la infusió. És tan fàcil que no s’ho creu.?’ pàg. 156, Metro Llacuna
    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    …, que només m’ha faltat això, que em diu el cap “Que t’ha trucat la policia”, “No fotis”, a mi mai no m’havia trucat la policia, bé, vostè ja ho deu saber, això, perquè segur que ha mirat la meva fitxa, ni una multa de trànsit, oi que no?, bé, alguna me n’han posat, però l’he pagat religiosament…
    SERGENT: Vol seure, sisplau?
    BERTRAN: Com?
    SERGENT: Que segui.
    BERTRAN: Que segui? Ah, sí, sí, oi tant.’
    ‘ pàg 170, La perfecció no existeix
     
    El Besòs: Sílvia Mayans, ‘Dia de difunts’ i Jordi de Manuel, ‘La trampa’.
    Poble-Sec: Raquel Gámez Serrano, ‘El turista indigent’ i Llort, ‘Carmageddon’.
    La Verneda: Susana Hernández, ‘Dimarts de sang’ i David Marín, ‘Tresdits’.
    Verdum: Empar Fernández, ‘El barri número 9′i Lluís Bosch, ‘Moby Dick’.
    Bellvitge: Núria Cadenes, ‘De ningú’ i Juli Alandes, ‘Gent de fang’.
     
    Com es diu a la contraportada, hi ha una qüestió a respondre: ‘Barcelona o Barcelones? Potser no ho havíeu pensat, però la capital de Catalunya amaga moltes possibles ciutats en el seu interior. I en totes s’hi podrueixen crims.’
     
    Àlex Martín Escribà és llicenciat en filologia hispànica i romànica per la Universitat de Salamanca. La seva tesi doctoral va versar sobre la novel·la policíaca a Catalunya. ALEX-MARTIN-ESCRIBA-1

    Sebastià Bennasar i Llobera és periodista, escriptor i crític literari. Ha impulsat festivals literaris dedicats a la novel·la negra com són Lloseta Negra i Tiana Negra. índex

    Es van conèixer a l’espai Mallorca de Barcelona per parlar del gènere negre en català i han col·laborat en més d’una ocasió.


    Llibres Llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris