Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2017

Tocats pels bolets

boletsAmb l’arribada de la tardor, ja sé sap, comença la febre boletaire i els boscos comencen a omplir-se de gent amb cistells i bastó a la recerca de bolets tan apreciats com els rovellons, els rossinyols, les múrgoles, els  pinetells, els reigs, els ceps, a la recerca de bolets amb noms tan anatòmics com peus de rata, orelles de gat, llengües de bou, cama de perdiu, a la recerca de bolets amb noms tant sospitosos com trompetes dels morts,  pets de llop, -que amb el seu nom no animen gaire a collir-los però resulta que sí, que són del tot comestibles-.  Desitgem que per molta febre que tingui un boletaire no agafi mai un mataparents i us estarem molt agraïts si algun dia ens sorpreneu a la biblioteca amb un regal tan flairós com una tòfona.
Feta aquesta introducció, per si durant la tardor us entren ganes d’agafar el cistell i trepitjar terra humida  hem seleccionat uns quants llibres –per a totes les edats- que trobareu disponibles a la biblioteca i que us aniran bé per introduir-vos i guiar-vos pel món boletaire:

marc estevez bolets

 

Marc Estèvez Casabosch, expert en boscos, bolets i aprofitament dels recursos silvestres és l’autor de la primera recomanació d’avui “El gran llibre dels bolets: conèixer-los, trobar-los i cuinar-los!”  publicat per Ara Llibres. Al final del llibre,  el xef del Restaurant Sala, Miquel Màrquez ens proposa 24 receptes per cuinar-los.  Amb aquesta obra l’autor ha volgut reunir tot allò que cal saber per conèixer i trobar bolets a casa nostra, per això a la part central d’aquesta trobareu propostes per a tota la família, que inclouen mapes i rutes per gaudir del territori, amb trucs, consells i secrets per a cada comarca.

 

sao dels boscos

La  segona recomanació és “Bolets: la saó de boscos i prats”, un receptari  de la Mariona Quadrada,  amb fotografies de Josep Borrell publicat per l’editorial Cossetània.  Aquí hi trobareu un repertori de plats fàcils de fer a casa que tenen una base clàssica amb tocs actuals: arrossos, coques, amanides, pastes, carns, peixos, tots amb el  bolet com a protagonista.
Voleu tastar-lo? Cliqueu aquí.

guia de bolets per a nois i noies

 

Si teniu entre 11 i 16 anys i ganes de convertir-vos en experts micòlegs,  un imprescindible és aquesta “Guia de bolets per a nois i noies”, de Ramon Pascual, amb la col·laboració de Núria Duran i Mònica Pascual, publicat per Cossetània. Una guia dividida en dues parts, a la primera trobareu coneixements bàsics introductoris del món dels bolets i a la segona 34 espècies descrites, comentades i il·lustrades. A més a més conté el suggeriment d’algunes activitats, unes quantes receptes de cuina de la Núria Duran i uns quants versos del Celdoni Fenoll.
Si el voleu tastar cliqueu aquí.

anem a buscar boletsAcabem el post d’avui pensant amb els caçadors de bolets més petits de la casa, per a ells hem triat un conte –en lletra lligada- escrit pel periodista ambiental  José Luís Gallego,  il·lustrat per la Roser Calafell i publicat per La Galera. Amb el títol “Anem a buscar bolets” l’autor ens explica l’aventura de la Noa i el seu avi Joan, que comença quan arriben les pluges i el fred, llavors la Noa i el seu avi es calcen les botes, agafen els cistells i es preparen per anar a bosc. Tasteu-lo amb un sol clic des d’aquí.

Bona lectura, i recordeu que: “Si a l’octubre plou el rovelló es mou”.

 

Biblioteca Joan Oliva i Milà
Llibres

No hi ha comentaris

La puerta de las tinieblas. Glenn Cooper

policeLa nova novel·la de Glenn Cooper és la segona part de la Trilogia de los Condenados, després del primer títol Condenados, que en aquesta ocasió porta al lector directament a l’Infern, un fet que farà decidir a John Camp i la doctora en física Emily Loughty tornar al laboratori secret de Dartford amb una premissa que fa esgarrifar, el mal son que havien viscut temps enrere encara no ha finalitzat. Com ells preveien, la posada en marxa del col·lector de partícules va tornar a obrir el corredor que havia connectat els dos mons i els va permetre tornar. Però també va obrir altres bretxes, abduint a innocents i portant a aquest món a homes i dones que mai van imaginar que podrien escapar de la seva condemna eterna.

A Condenados, Emily i el seu equip de científics intenten trobar allò conegut com Gravitón i per això planegen utilitzar l’accelerador de partícules, però alguna cosa surt malament i Emily desapareix en una mil·lèsima de segon. John decideix anar a buscar-la i també desapareix usant el mateix experiment. I el lloc on apareix és el mateix infern. En aquest lloc es fa evident que la gent no envelleix i sembla tenir sempre l’edat de quan van morir, i el més destacat és que està ple de personatges històrics: Enrique VIII, Pedro el cruel o Barbaroja, menyspreables en vida però que ara paguen en l’infern amb més o major crueltat. L’objectiu d’Emily i John és clar ja que el seu únic pensament és poder tornar a la Terra, però aquesta ja no és la mateixa perquè alguns condemnats estan vagant pels seus carrers i sembrant el caos.

Primer capítol puerta_tinieblas

logo blog genere negre_AMB LLETRESL’escriptor Glenn Cooper va créixer a Nova York, es va llicenciar en arqueologia amb menció honorífica per la Universitat de Harvard i en medicina per l’Escola de Medicina de la Universitat Tufts. Durant divuit anys va ser president d’una companyia de biotecnologia de Massachusetts. Simultàniament escrivia guions i va estudiar producció cinematogràfica a la Universitat de Boston. La seva carrera literària va començar a l’any 2006 amb La biblioteca dels morts, posteriorment el van seguir El llibre de les ànimes i La fi dels escribes. També és l’autor de La clau del destí, La pedra de foc o La marca del diable

Llibres

  • Condenados
  • La puerta de las tinieblas
  • La piedra de fuego
  • La marca del diablo
  • El fin de los escribas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Por encima de la lluvia. Víctor del Árbol

    ‘Pasado, presente y futuro se entremezclan en este viaje desde Tánger en 1955 hasta Mälmo en 2014, metáfora de un viaje mucho más importante: el de vivir siempre intensamente.’

    índex Víctor del Árbol va néixer a Barcelona, va cursar estudis d’història a la Universitat de Barcelona i va treballar durant vint anys com a mosso d’esquadra a la Generalitat de Catalunya.
     
    Com a escriptor val a dir que ha estat guardonat més d’un cop:

  • 2006 – Guanya el Premi Tiflos de novel·la, organitzat per l’ONCE, amb ‘El peso de los muertos’.
  • 2008 – Finalista del Premi Fernando Lara amb ‘L’abisme dels somnis’ i que no s’ha publicat.
  • 2011 – Publica ‘La tristeza del samurai’. Traduïda a una desena d’idiomes i best seller a França, amb traducció de Claude Bleton. Compta amb nombrosos premis, entre ells, Le Prix du polar Européen 2012 a la millor novel·la negra europea que atorga la publicació francesa Le Point en el festival de Novel·la Negra de Lió, el Prix QuercyNoir 2013, de Cahors, i el Premi Tormo Negre, atorgat pel Club de novel·la criminal de la Biblioteca Fermín Caballero, de Conca, el 2013.
  • 2016 – Guanya el Premi Nadal de Novel·la, amb ‘La víspera de casi todo’.
  •  
    portada_por-encima-de-la-lluvia_victor-del-arbol_201706061821
    2017 – Acaba de publicar ‘Por encima de la lluvia‘.
     
    Una sola mirada entre desconeguts pot incedir en la vida d’uns i d’altres.
     
    Tres personatges: Helena, Miquel i Yasmina. Dues històries paral·leles.

    Dos personatges: l’Helena i en Miquel es coneixen en un residència d’avis a Tarifa. Ell va ser director d’una oficina bancària i ha confiat tota la seva vida a la lògica dels números; ella, en canvi, ha fet servir la intuïció i el seu desig de ser lliure. Els dos creuen que ja ho han viscut tot, però un fet inesperat a la residència els farà adonar que no ha estat així. El suÏcidi d’un company els empenyerà a emprendre el viatge de les seves vides.
     
    Paral·lelament a aquesta història, un personatge: Yasmina, una jove filla d’immigrants marroquins a Malmö i a qui agrada cantar, la qual viu atrapada entre el seu avi autoritari, el menyspreu de la seva mare i el seu amor secret amb el sotscomissari de la policia sueca.
     
    Tres vides que no tenen res en comú, però que mostren el sentit de l’amor, la vàlua dels nostres records i la saviesa que això aporta.
     
    Llegiu el primer capítol.
     
     

     

    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una columna de fuego, Ken Follett

    Ken Follett i el seu llibre Els pilars de la terra és segurament un dels autors i una de les novel·les que més ràpidament ens ve al cap quan fent servir el terme best-seller. Va ser l’any 1989, quan Follett ascendia a l’Olimp dels autors més venuts arreu del món amb la història de la construcció d’una catedral al segle XII, deixant enrere l’estil romànic i sent testimoni d’un gòtic primerenc, a la fictícia ciutat de Kingsbridge. El 2007, signava la continuació amb Un món sense fi, tenint com a protagonistes els descendents d’aquell jove fuster, en Tom, a qui vam conèixer en el primer llibre i amb la pesta negra com a rerefons de la història. Ara, Follet ha tornat a Kingsbridge amb Una columna de fuego, situant-ne la trama als segles XVI I XVII.

    los_pilares_de_la_tierra un-mundo-sin-fin-novela Una columna de fuego

    Ken Follett reconeix que Kingsbridge és, per a ell, un recurs molt útil per simbolitzar els canvis que, al llarg de la història, ha patit Anglaterra (de la qual és pràcticament sinònim) i, per extensió, Europa. KingsbridgeA Una columna de fuego ens trobem al Kingsbridge de 1558, però no serà ni molt menys aquest l’únic escenari de la història, que transitarà per París, Sevilla, Brussel·les, Londres, Amberes i la illa de La Espanyola. De fet, en aquest nou llibre, Espanya hi està bastant present amb constants referències al regnat de Felip II i a la seva Armada Invencible.

    Barrejant-hi personatges reals i d’altres d’inventats (hi podreu consultar un exhaustiu llistat al començament del llibre), les trames de la novel·la són diverses. En primer lloc, Follett s’endinsa en les guerres de religió que van marcar la història d’Europa al llarg d’aquest segle, reflexionant-hi sobre el concepte de Tolerància Religiosa, sorgit en aquesta època quan, fins aleshores, era bastant habitual lluitar contra aquells que tenien un Déu diferent. En segon lloc, hi incorpora una trama d’espionatge prenent com a punt de partida el primer servei secret anglès creat per Isabel I. I, finalment, Una Columna de fuego és també una història d’amor entre Ned, protestant, i Margery, catòlica.

    Una columna de fuego_rodonaPrimeres pàgines.

    Ken Follett va néixer a Cardiff. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Londres i va treballar com a periodista al South Wakes Echo, primer, i Evening News, posteriorment. La seva primera novel·la no va tenir gaire èxit i, amb el temps, va deixar el periodisme per incorporar-se a una petita editorial. Amb El ojo de la aguja, la seva onzena novel·la, aconseguiria per fi un èxit notable. A banda de la trilogia que fins ara tanca Una columna de fuego, també cal destacar l’anomenada Trilogia del Segle: La caiguda dels gegants, L’hivern del món i El llindar de l’eternitat. Si voleu consultar tots els llibres de Ken Follett a les biblioteques de Vilanova, feu clic aquí.

    la caida de los gigantes el invierno del mundo el umbral de la eternidad

    Llibres

  • Los pilares de la tierra
  • Els pilars de la terra
  • Un mundo sin fin
  • Un món sense fi
  • Un columna de fuego
  • La caída de los gigantes
  • La caiguda dels gegants
  • El invierno del mundo
  • L’hivern del món
  • El umbral de la eternidad
  • El llindar de l’eternitat
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Amalia i els esperits. Patrícia Gabancho

    ´Que els esperits parlen als mortals. Això, pensa el senyor bisbe, o més ben dit, n’està convençut, s’ha de tallar d’arrel perquè és pràctica demoníaca.’

    Amalia-i-els-esperits
    Amalia i els esperits
    és la història d’Amalia Domingo Soler, feminista i anticlerical i que va ser la veu principal de l’espiritisme, molt popular a l’Europa del seu temps (segona meitat del segle XIX). A la vegada també és la història de la Barcelona modernista, una ciutat en plena expansió, moderna i ambiciosa, que vol esdevenir una gran capital europea.
    L’autora barreja l’explicació de la vida de la protagonista amb com aconsegueix la informació, de manera que el relat adopta un to detectivesc divertit.

    I què és l’espiritisme? A la doctrina redemptora transcendent hi afegeix una voluntat de transformació social. De redempció dels pobres en aquest món. (…) Allà on el catolicisme hi posa resignació i caritat, l’espiritisme propugna una certa conducta activa.’

    La major part de la informació prové de la seva autobiografia. Com escriu l’autora, Patrícia Gabancho: ‘Amalia ho explica molt bé: no debades va ser la principal difusora de la doctrina espiritista -o espírita- del seu temps, com a mínim en llengua castellana, cosa que li va donar un gran predicament a l’Amèrica llatina. Per ella, entrar-hi en contacte va ser una epifania, ja que no només explicava el seu patiment, sinó que li donava un sentit. En el moment d’expansió de l’espiritisme, entre els segles XIX i XX, regnava la ciència positiva, és a dir, la ciència basada en l’experimentació, en la confirmació de les hipòtesis. (…) Era una ciència que creia, per exemple, en l’existència de l’èter com a substància transmissora d’energia, o del flogist per provocat combustions. No cal parlar de la medicina: eren els temps de les sagnies i els dejunis, i, sobretot, els temps previs als mecanismes de l’asèpsia.’

    índex1 Patrícia Gabancho va nèixer a l’Argentina el 1952. És periodista i escriptora. Ha publicat una vintena d’assajos sobre la cultura, la història i la política de la societat catalana. Entre els quals destaquem:

     
     
     

    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.

     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cases del món

    cases

    Avui us presentem la novetat del mes de la sala infantil de la biblioteca, un àlbum molt recomanable per a nenes i nens que estiguin fent el cicle inicial. Està escrit per la Mia Cassany i il·lustrat per la Paula Blumen, i comença així:

    “L’ànima és el que fa que una casa sigui especial, i això no està relacionat amb el seu estil, el nombre d’habitacions, la seva grandària o el luxe. És la sensació que transmet quan entres en ella, és la seva personalitat el que aquí volem expressar.”

    És un llibre molt original  que presenta setze cases d’arreu del món, amb unes il·lustracions a doble pàgina que conviden a mirar i a remirar i a no perdre’s cap detall.  Van acompanyades d’uns textos  poètics i  ens situen una familia o uns personatges en un lloc concret,  i alhora, van acompanyats d’algun animal, ja sigui amb plomes o de quatre potes:

    “T’explicarem un secret… I es que hem descobert que una llar no és una autèntica llar sense animalons a prop seu”.

    Els personatges que surten són tots molt diferents però es mostren feliços i relaxats, ens transmeten pau, i a través d’ells i de les cases anem imaginant com és i com viu la gent en diferents llocs del món:
    Dash – The Hamptons, EUA
    “Quan fa mal temps, les cases d’estiueig queden com aturades per la malenconia i els records. L’hivern és llarg i solitari, però elles saben esperar amb paciència, revivint el xivarri i els jocs dels dies de vacances.”

    eua

    holanda

    Vincent i Frank – Amsterdam
    “De vegades, per descobrir com és de bonica i especial una casa, cal mirar a través de les seves finestres i entrar-hi. Si bé des de fora totes les cases d’alguns llocs semblen iguals, quan s’hi entra és quan es descobreix l’originalitat.”

    Si després de llegir-lo us heu quedat amb més ganes de conèixer altres cases del món, cliqueu aquí, per saber quins altres llibres us esperen a la biblioteca.

    Bona lectura!

    Llibres

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Utopia per a realistes, Rutger Bregman

    portada_utopia-per-a-realistes_marta-pera_201702271330 Utopia per a realistes és una guia que ens porta a una utopia revolucionària perfectament assolible. L’autor ens mostra que cada fita de la civilització, en el seu moment, es va considerar una fantasia utòpica.
     
    Com es diu a la contracoberta: ‘…és un d’aquells llibres curiosos que t’agafen per sorpresa i posen en dubte tot el que creies saber.’
     
    El llibre es divideix en deu capítols on es parla de la Utopia, de donar diners de franc a tothom, de la pobresa, de la setmana laboral, de les màquines, per acabar dient que les idees canvien el món.
     
    El seu pensament es reflecteix en les següents paraules: ‘Però l’autèntica crisi del nostre temps, de la meva generació, no és que les coses no ens vagin bé, ni tan sols que més endavant puguem estar pitjor. No, l’autèntica crisi és que no se’ns acut res millor. Aquest llibre no és un intent de predir el futur.
    És un intent de destravar la porta del futur. D’obrir de bat a bat les finestres de la imaginació. Per descomptat, les utopies sempre diuen més de l’època en què es van imaginar que del que realment ens reserva el demà.’

     
    A l’epíleg apareixen dos consells finals:
     
    Primer. ‘Prendre consciència que hi ha més gent com tu. Un munt. (…) La meva resposta és aquesta: apaga la tele, mira al teu voltant, i organitza. La majoria de les persones realment tenen bon cor.’
    Segon. ‘Aprèn a tenir la pell més gruixuda. No deixis que ningú et digui què és qui. Si volem canviar el món, hem de ser poc realistes, poc raonables i impossibles.’
     
    És un llibre molt ben documentat amb una gran quantitat de notes que ens remeten a les fonts i que acompanyen amb detall tota la informació que exposa.
     
     

    portada_utopia-per-a-realistes_marta-pera_201702271330Llegiu el primer capítol

     
     
    Rutger-Bregman-Deixem-que-ocupem-nos_1766833357_39742683_651x366 Rutger Bregman és holandès i té 28 anys. Ha publicat quatre llibres sobre història, filosofia i economia. ‘History of Progress’ va ser guardonat amb el premi Belgian Liberales l’any 2013. ‘Utopia per a realistes’, l’edició holandesa, es va convertir en un best-seller nacional i va provocar un moviment de renda bàsica que aviat va arribar a les capçaleres dels diaris internacionals.
     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los hijos del fuego, Pedro Feijoo

    los hijos del fuego_pedro feijooPedro Feijoo (Vigo, 1975) és un veritable fenomen literari a Galícia. Amb la seva primera novel·la, Los hijos del mar, va guanyar el Premi San Clemente i va ser finalista del prestigiós Premi Xerais de Novel·la 2011. Posteriorment, amb la novel·la La memoria del agua, es va convertir en el primer escriptor a guanyar dos cops el Premi San Clemente. Enguany, acaba de publicar Los hijos del fuego que, tot i la similitud entre els títols i la mateixa parella protagonista, no és ben bé la continuació de Los hijos del mar.

    El mateix autor reconeix que es tracta de dues novel·les independents i que el llibre, que tot just ara acaba de publicar, pot ser llegit sense conèixer res de la novel·la anterior. La raó per la qual ha repetit els personatges protagonistes, l’arquitecte Simón Varela i la historiadora Mariña Dafonte, és que eren la seva millor eina per endinsar-se, de nou, a la història del seu Vigo natal. En aquesta ocasió amb Los hijos del fuego ens trobem davant d’una barreja de novel·la negra, d’aventures, històrica i amb un sentit de l’humor característic de l’autor.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESSón dues les trames que trobarem a Los hijos del fuego, amb dos moments històrics ben diferents. Per una banda, el Vigo actual amb trama de corrupció urbanística inclosa. Per una altra banda, l’any 1809, quan el poble gallec lluitava contra l’exèrcit napoleònic en la Guerra de la Independència. Potser no tothom n’està al cas, però la ciutat de Vigo va ser la primera ciutat europea que va ser recuperada de l’ocupació francesa i, avui en dia, una de les festes més importants de la ciutat és la Fiesta de la Reconquista, en què els ciutadans de Vigo commemoren aquesta important victòria militar i que celebren el primer diumenge després del 28 de març (aquest dia, però de 1809, va tenir lloc l’alliberament de la ciutat).

    Coincidint amb la ciutat en festes, l’alcalde de Vigo és a punt de dirigir-se als seus veïns. La Puerta del Sol és plena a vessar de gent vestida d’època disposada a gaudir de la festa. Entre el públic, Simón i Mariña. I quan l’alcalde ha de prendre la paraula, rep un tret que prové d’un mosquetó. A partir d’ara, començarà una investigació a càrrec de l’inspector de policia Bruno Rodés en què acabaran posant llum sobre el passat a partir d’una trama esdevinguda en el present.

    Los hijos del fuego és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva.

    portada los hijos del fuego_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Los hijos del fuego
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ja torna a ser aquí…el club de lectura Llibr@venturers!

    A3_Club de lectura Llibr@venturers 2017-2018Sí, sí, ja torna a estar en marxa el club de lectura per a nois i noies de 10 a 12 anys de la Joan Oliva! Com? Que no ho sabies? Doncs aquest és el nostre sisè any i, com sempre, arrenquem amb el nou curs escolar i ens anirem veient un cop al mes. I així, una rere l’altra, compartirem vuit lectures fins al proper mes de maig.

    L’objectiu del Club de Lectura Llibr@venturers és, a banda de fomentar el gust per la lectura entre els més joves, promoure la tertúlia entre els nostres joves participants i entre tots i totes enriquir-nos tot parlant d’un llibre.

    Les trobades tenen lloc un dissabte al mes a les 16.30 h de la tarda i van començar el passat dissabte 30 de setembre, amb una sessió de presentació. Aquest dia vam posar en comú quins llibres ens agrada llegir i vam fer un cop d’ull als vuit títols que llegirem els propers mesos. I els nois i noies participants van marxar amb l’exemplar del primer llibre que comentarem: L’Aprenent de bruixot i Els Invisibles de Jordi Sierra i Fabra.

    El calendari de lectures és divers. Podeu consultar-lo fent clic aquí.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    100 metros

    100_metros-170169519-largeInspirant-se en una història real, el director Marcel Barrena signa 100 metros, pel·lícula que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

    Dani Rovira interpreta el personatge protagonista, inspirat en la vida de Ramón Arroyo, un pare de família que va ser diagnosticat l’any 2004 d’esclerosi múltiple. Tot i que el diagnòstic que va rebre no era gaire optimista i no esperava poder avançar més enllà dels cent metres en tan sols un any, la seva tenacitat el va fer arribar a completar l’Iroman de Barcelona l’any 2013. Ramon Arroyo Dani RoviraVa començar a fer esport, després de rebre el diagnòstic, per enfortir la musculatura i, en poc temps, va passar de participar en carreres populars a finalitzar el 3,8 km nedant, els 180 km en bicicleta i els 42,195 km de cursa de l’Iroman.

    Arroyo defuig donar una visió ensucrada de la seva vida i la seva voluntat era que la pel·lícula reflectís el seu afany de superació, mostrar diferents realitats davant de la malaltia i, sobretot, normalitzar l’esclerosi múltiple. Amb aquesta mateix objectiu, va escriure el seu primer llibre: Rendirse no es una opción: la emocionante historia de superación llevada al cine (2016)

    Al costat de Dani Rovira, els actors Karra Elejalde dóna vida al sogre i entrenador del protagonista i Alexandra Jiménez, a la seva dona. Ambdós actors van rebre per les seves respectives interpretacions el Premi Gaudí al Millor Actor i Actriu Secundari.

    Tràiler de la pel·lícula:

    No és la primera vegada que el director Marcel Barrena aborda un relat de superació personal. Abans de 100 metros, va signar el documental Món petit sobre el viatge des de Barcelona a Nova Zelanda d’Albert Casals, un jove en cadira de rodes que ha fet dels viatges sense pràcticament diners ni equipatge la seva manera d’entendre la vida. Un parell de llibres són també testimoni de la seva vida: El món sobre rodes (2009) i Sense fronteres (2011).

    DVD

  • 100 metros
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris