Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2017

Un passeig per la història

“No sabem com comença la nostra història, ni tampoc sabrem com acaba. Es desenvolupa en un planeta que gira entre molts altres en un univers il·limitat…”

portada novetat mes infantilAixí comença la novetat del mes de la sala infantil que us presentem avui, un àlbum informatiu sobre història universal adreçat a infants a partir de vuit anys que ha merescut el Premi Sorcières 2015, atorgat pels llibreters i bibliotecaris francesos. L’autoria del llibre la comparteixen Yvan Pommaux i Christophe Ylla-Somers, pel que fa al text, i aquest darrer també n’ha realitzat les il·lustracions.

L’originalitat d’aquest àlbum radica en el punt de vista del que està escrit, ja que conta la història, no pas de reis i reines, cabdills, presidents i grans celebritats, sinó la dels homes i dones i nens que han poblat la terra. Ens mostra aquesta història cronològicament i sense destacar ni afavorir cap personatge o país. Les il·lustracions, realistes, i a doble página, enriqueixen el text aportant un munt d’informació sobre l’aspecte físic de les persones, la cultura i la geografia de cada civilització. A mesura que avancem les pàgines ens endinsem en l’evolució de l’home, el seu progrés, les construccions, els invents, les seves lluites…. Al final, els autors plantegen una pregunta als lectors: “Quins esdeveniments caracteritzaran el nostre temps als ulls del futurs historiadors?” La conquesta de l’espai? L’energia nuclear? La informàtica? La robòtica?” Qui ho sap?

Sens dubte és un d’aquells àlbums d’intenció divulgativa on l’entreteniment mentre es fa un passeig per la història està del tot garantit.

BONA LECTURA!

Llibres

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Mi nombre es N. Robert Karjel

nombrenErnst Grip, membre del Consell de Seguretat suec, ha estat convocat a Nova York, però ignora per a quin motiu. L’agent del FBI, Shauna Friedman, està aquí per rebre’l, vol que parli amb un dels captius en una base militar secreta. El presoner, conegut com N, és sospitós d’haver perpetrat un atac terrorista, però ningú sap qui és o per qui treballa, però N no és l’únic que guarda els secrets ja que entre N i Grip existeix un perillós vincle que els uneix irremeiablement, i hauran d’aprendre a confiar l’un en l’altre si volen mantenir-se amb vida. Aquesta novetat literària arriba aquesta setmana a la biblioteca des de a freda Escandinàvia amb la història de aquest pilot militar d’helicòpters, entrenat amb els marines dels EUA, que trasllada al lector a l’illa de Diego García, un remot atol de corall amb forma de petjada localitzat a l’oceà Índic. Aquesta base militar americana a l’Índic, on se sospita que es va interrogar presoners de la tristament celebri Guerra contra el Terror, està sota el control del Regne Unit però utilitzat per la Marina dels EEUU com enorme base militar.

De fet, Lawrence Wilkerson, que va ser l’ajudant en cap de l’antic Secretari d’Estat dels Estats Units Colin Powell, va dir que la remota base militar administrada pel Regne Unit a l’oceà Índic s’utilitzava com a instal·lació de suport per a “activitats malvades”, com l’interrogatori de presoners després dels atacs de l’11-S, durant setmanes.

Primeres pàgines nombren

logo blog genere negre_AMB LLETRESL’escriptor suec Robert Karjel va tenir protagonisme a diferents conflictes en la segona dècada del segle XXI. A l’any 2010, Karjel va comandar un esquadró d’helicòpter al vaixell HSwMS Carlskrona (P04), com a part de l’operació Atalanta de la Unió Europea que combatia els pirates somalis al golf d’Aden. Va ser entrevistat durant la missió en una pel·lícula documental de la BBC, The Trouble with Pirates. Un any després i fins a 2013, va dirigir un programa de vuit-cents milions de dòlars per a la Força Aèria de Suècia, que va obtenir helicòpters Black Hawk per a operacions a l’Afganistan. El 2005, va ser un membre de Copeland a l’Amherst College, on va escriure una bona part del seu llibre The Swede.

Llibres

Mi nombre es N

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Un suicidi anunciat a escena

sarahkaneLa tardor és sinònim de retorn als hàbits de cada any i un d’ells és el retorn de les programacions teatrals arreu del país. Una representació continua aquest mes d’octubre a Reus la seva gira des de fa un temps. Es tracta de Psicosi de les 4:48, de la dramaturga anglesa Sarah Kane, un dels espectacles més aclamats per la crítica amb el premi BBVA de Teatre l’any 2016. Aquest text va ser escrit quan l’autora patia una depressió profunda i convida a l’espectador a explorar la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual moltes persones no poden escapar quan l’ombra de la mort plana per damunt de l’escenari. El repte dels lectors de la darrera obra de Sarah Kane és deixar de buscar a l’autora entre les paraules de la peça i transportar el text cap a la seva pròpia realitat; això ajudarà a reconèixer la por que senten i els impulsos que els mouen en relació amb un acte autodestructiu que sovint es prefereix ignorar.

annaalarcon Dos germans d’uns trenta anys tornen a casa de la mare per passar-hi un cap de setmana. En arribar, es troben que la mare hi té instal·lat un noi de la seva edat que l’ajuda a escriure un llibre sobre la Fundació que van posar en marxa els pares d’uns i altres fa vint-i-cinc anys. Els dos germans es queden una mica perplexos i es pregunten… per què la seva mare ha escollit com ajudant el fill d’algú amb qui el pare no tenia bona relació? El metge, fermat al món de la lògica, dóna medicaments, i la pacient, impacientment escolta la llista de medicaments, posologies i les fredes i racionals promeses que mai no arriben a bon port.

La incomunicació entre els dos mons és palpable. El fracàs de la ciència, evident. El missatge de la malalta també evident, i doblement dolorós, per no escoltat, no vol sentir-se estimada. Una sobredosi d’amor sol·licita i ningú no la sap escoltar. Quin deliri tan cruel, quina gàbia tan fosca, quin desconsol tan infinit i sense remei. Dolor, incomprensió i més dolor. Un dolor que sua i es fa més gran, més terrible i monstruós si la pacient és sensible i s’adona dels seus propis mals. Un focus de llum que valdria més que estàs apagat. No tinc ganes de morir. Cap suïcida no n’ha tingut mai, crida Kane. Ningú no escolta.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Ara comença tot, Lluís Homar

I és ara quan tot just començo a entendre quin sentit té tot plegat i que intueixo cap on vull anar. És per això que potser és un bon moment per aturar-me i mirar enrere. Perquè si miro enrere no és per fer balanç de res ni per recrear-me en el passat, sinó perquè és la manera que he trobat de dir en veu alta que és realment ara quan comença tot“.

portada_ara-comenca-totAra comença tot va néixer gràcies a la insistència de Jordi Portals, periodista de formació que treballa com a guionista de televisió des de fa dues dècades. Un WhatsApp dirigit a Lluís Homar (després en vindrien uns quants més) amb una frase extreta de Leonci i Lena, una de les primeres obres que Homar va interpretar al Teatre LLiure, va encendre l’espurna de tot plegat.

Terra_baixaAmb una gran dosi d’entusiasme en reserva” era la frase que va saber captar l’atenció de Lluís Homar, que de fet no tenia en perspectiva fer cap llibre autobiogràfic. L’entesa entre Homar i Portals va ser total i van acordar trobades setmanals en què xerrarien de les angoixes, les alegries, de les pors, dels fracassos i dels èxits de l’actor, amb quaranta anys de carrera professional a l’esquena. Fruit d’aquestes converses va veure la llum aquest any Ara comença tot, coincidint gairebé amb l’estrena del Ricard III que l’actor va interpretar a la Sala Gran del TNC. La tasca, reconeix Homar, no ha estat fàcil. Però hi va acceptar amb la condició que el llibre resultant fos útil tant per a ell mateix com per a aquelles persones que el llegissin.

la plaça del diamantVa triar, segurament no a l’atzar, el Teatre dels LLuïsos d’Horta per escriure el pròleg del llibre. Coincidint amb el 150 aniversari del teatre, va anar-hi a interpretar Terra Baixa, l’adaptació en què ell sol fa quatre papers (en Manelic, el Sebastià, la Marta i la Nuri) i que va estrenar la temporada passada dirigit per Pau Miró. En aquell mateix teatre “va iniciar una vida consagrada a l’ofici d’actor” interpretant també en Manelic amb només 17 anys. I l’any 90, dirigit per Fabià Puigserver i al Mercat de les Flors, interpretava de nou el personatge central de Terra Baixa. I és que l’obra d’Àngel Guimerà i, especialment el personatge del Manelic, han estat un fet determinant en la seva carrera.

Lluís-Homar-Goya-EvaLluis Homar (Barcelona, 1957) va formar part de l’equip fundador del Teatre Lliure l’any 1976. Allà hi va interpretar més de 30 espectacles i en va ser director artístic durant 6 anys. L’any 2006 va guanyar el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació en l’obra L’home de teatre.

A banda de la seva llarga trajectòria teatral, també té una important carrera cinematogràfica amb més de cinquanta pel·lícules. El seu debut en el cinema va ser l’any 1981 amb La Plaça del Diamant, l’obra de Mercè Rodoreda, al costat de Sílvia Munt. L’any 2012 va guanyar el premi Goya i el premi Gaudí pel seu paper a la pel·lícula Eva.

Llibres

  • Ara comença tot
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La pareja en la vejez. Maria Helena Feliu Pi de la Serra

    PI00285901 En aquest llibre el que es pretén és donar una visió dels múltiples i diferents aspectes que s’haurien de tenir en compte quan les parelles es troben al final de la seva relació i oferir els consells adequats per tal de superar tots els entrebancs que apareixen en l’últim tram vital i, a la vegada, per gaudir dels molts moments avantatjosos del moment.

    A qualsevol edat és possible modificar els patrons erronis que condueixen a pensaments distorsionats i generen emocions malaltisses i accions equivocades. ‘El horizonte que se abre ante nosotros en la vejez no tiene por qué ser forzosament ingrato.
    Els capítols presenten diversos temes, així en el primer ens situa en el moment de la jubilació. ‘Jubilarse no tiene por qué significar ausencia de actividad’. ‘Lectura, deporte, informática, jardinería, música y muchas otras pueden resultar interesantes y gratificantes.’ ‘Programad actividades juntos, aunque no es necesario que sean todas. Es bueno que cada uno tenga us propias áreas de dedicación de acuerdo a sus preferencias.

    En els següents capítols, onze en total, es parla de quan la relació del matrimoni està acabada i el que cal fer segons cada cas; de la comunicació, de la cura en el to, el timbre, el gest…, de la bona comunicació per resoldre desacords i prendre decisions; aparició de les xacres de la vellesa: la cura mútua amb humor; el sexe: ‘La vejez no es motivo para prescindir de la vida sexual.‘; els drets de les persones grans: ‘Cuidaos. Seguid cultivando vuestro cerebro. Vigilad vuestra dieta. Y seguid cultivando el sentido del humor.’; trobades en la tercera edat: enamorar-se de nou i ser feliç; avis aclaparats per situacions inesperades amb els fills i nets; la decisió d’anar a una residència; preparar-se per als adéus: ‘El duelo es una situación normal que habitualment se resuelve sin que ello implique abandono del recuerdo ni desaparición total de la añoranza. Mantenerse autónomo, realizar actividades… va a ser de gran ayuda.

    Envejecer es un proceso normal y, sin duda, significa que nos ha sido otorgado mayor tiempo para gozar de nuestra existencia. A pesar de todo, muchas personas viven el envejecimiento pensando solo en los aspectos más negativos. No obstante, es preciso reconocer que la ancianidad comporta algunas ventajas. La experiencia, una mayor capacidad para soslayar los ímpetus desafortunados, mejor control de las emociones y más acertado discernimiento.Es importante saber dirigir la propia vida también en esta etapa. Trazar planes, tener objetivos, mantener la curiosidad, interesarse por lo que ocurre a nuestro alrededor y gozar de la amistad y de la pareja. Envejecer en pareja puede paliar la soledad y estimular planes y objetivos. También será preciso aprender a gestionar no solo la aparición de los propios achaques y limitaciones, sino también los del compañero o compañera.’.

    maria_helena Maria Helena Feliu és llicenciada en filosofia i diplomada en psicologia clínica. Ha format part de la Unitat de Psicopatologia Infantil Experimental de la Facultat de Medicina. És sòcia-fundadora del Gabinet Col·lectiu Galton i de l’SCRITC (Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament) adherida a l’europea European Association for Behaviour and Cognitive Therapies.
    Ha estat professora en diversos màsters: Psicologia Clínica de la Infància i l’Adolescència, professora del Master Universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull en l’assignatura de Terapia de Parella i professora de la Facultat de Nutrició i Dietètica en l’asignatura de Trastorns Alimentaris.
    Ha treballat en diversos àmbits de la Psicologia Clínica. En els darrers temps ha centrat gran part de la seva activitat en la Teràpia de Parella.
    Altres llibres que ha escrit anteriorment.
    Coautora de:

  • Relación de pareja – Técnicas para la convivencia
  • Asesoramiento familiar de educación infantil
  • Autora de:

  • Vivir bien en pareja
  • Acabar bien
  •  
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    En un pais extraño. Charles Cumming

    Charles Cumming és el millor de la nova fornada d’escriptors d’espionatge britànics, hereus declarats de John le Carré i Len Deighton. The Observer

    En un país extraño_135X220_135X220Thomas Kell és un oficial del Servei d’Intel·ligència Britànica (MI6) que s’ha vist apartat del cos per torturar presumptament un sospitós de terrorisme a Kabul, incapaç d’adaptar-se a la vida civil i enmig d’una forta crisi matrimonial, Kell està a punt de tocar fons. No obstant això, la desaparició de la seva amiga Amelia Levene, l’agent de l’MI6 crida a convertir-se, en poc més de sis setmanes, en la primera dona a presidir la institució, el portarà a tornar a l’acció, encara que opera de manera extraoficial.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESDesprés de passar pel sud de França, Kell arribarà a Tunísia seguint pista d’Amèlia. Després d’arribar la troba al costat d’un jove que resulta és el seu fill desconegut. Ella va tenir a finals dels anys setanta un romanç amb un home casat a Tunísia. D’aquesta relació va néixer un nen, François, que Amèlia va donar en adopció al matrimoni Malot que formen Philippe i Jeaninne, tot i que mai va mantenir cap relació amb ells. Però fa unes setmanes els Malot van ser assassinats a Egipte i Amelia creu que és el moment de conèixer al jove François.

    Primeres pàgines En un país extraño_135X220_135X220

    cummingEls personatges d’aquest llibre policíac no són persones intel·lectualment prodigioses, són més aviat funcionaris ambiciosos i desenganyats, gairebé tots fracassats en les seves relacions familiars pel exigent del seu treball. Charles Cumming presenta una societat formada per dos vessants com són el que formen els pusil·lànimes i els dels egoistes. Les seves capacitats estan basades en la seva experiència, en la seva sang freda i en el seu instint de supervivència; si es fiquen en una baralla tenen més possibilitats de sortir apallissats que de guanyar-la i a sobre s’han de preocupar sempre tant de les trampes dels enemics internacionals com de les dels seus propis companys de treball.
    La novel·la ha estat guardonada amb el CWA Ian Fleming Steel Dagger al millor thriller de l’any 2012 i és convertirà en una sèrie de televisió protagonitzada per Colin Firth.

    Llibres

  • En un país extraño
  • El sexto hombre
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Arrenquem el curs amb bon peu!

    Aquesta setmana ha començat el curs escolar, algunes famílies i nens ho hauran fet amb somriures, d’altres amb llàgrimes, sigui com sigui, un nou curs sempre és motiu per il·lusionar-se per un futur ple d’oportunitats i de reptes, per una aventura que es presenta davant nostre i que estem a punt de començar. inicicursturu Per preparar-vos per aquesta aventura us proposem una estona de lectura compartida amb els llibres que hem seleccionat i que trobareu disponibles a la biblioteca, en alguns d’aquests hi trobareu històries que us poden ajudar a facilitar l’adaptació dels nens els primers dies d’escola i en d’altres, històries protagonitzades per alumnes i mestres poc convencionals. Tampoc ens hem oblidat de llibres que ens apropen a altres realitats menys afortunades que la nostra i de llibres que ens fan reflexionar sobre el paper de l’escola i de la família en l’educació dels nostres fills.
     
    • Arrenquem, doncs, amb contes per als més petits (fins a 6 anys):
    -L’arbre de l’escola / Antonio Sandoval ; [il·lustracions:] Emilio Urberuaga. Pontevedra : Kalandraka, 2016.
    -30 històries tot esperant l’escola : cada nit, una historia. Barcelona : Larousse, cop. 2016.
    -La Lulú va a l’escola: el primer dia d’escola d’una nena molt valenta! / Camilla Reid ; il·lustracions de Ailie Busby. Barcelona : Cruïlla, 2013.
    -El primer dia d’escola / Pasqual Alapont ; dibuixos d’Enric Solbes. Barcelona : Animallibres, 2011.
     

    9788415390299_04_g-aacbbffc Lulu-va-a-lescola_cob-250x251

    9788416368679 portada arbol.indd

     
    • Per a infants a partir de 7 anys us proposem:
    -La mestra és un capità / Antonio Ferrara ; il·lustracions d’Anna Laura Cantone. [Barcelona] : Birabiro, 2016.
    -La Mestra Flo no sap ni la o! / text: Dan Gutman ; dibuixos: Jim Paillot. Barcelona : Brúixola, 2014.
    -Els secrets de l’escola: on van les mestres quan es pon el sol? / Éric Veillé. Barcelona : Blackie, 2015
     

    9788416490202 portada_AJ_1_OK_cat 978841629037

     
    • Per a nois i noies a partir d’11 anys no us perdeu:
    -El cas del director de l’escola desemmascarat / Joachim Friedrich. Barcelona : Edebé, 2005
    -Els experiments del professor Von Skalpel / Paul Martin, Manu Boisteau. Barcelona : Estrella Polar, 2009.
    -L’Extraordinari enginy parlant del Professor Palermo / Jordi Sierra i Fabra. Barcelona : La Galera, 2013.
     

    img_server.aspx els-experiments-del-professor-von-skalpel_9788492671137 9788424647650_imatge_portada_llibre_detall_9788424647650

     

    • Continuem ara descobrint altres realitats i altres camins per arribar a l’escola. Amb els llibres que us proposem tot seguit us adonareu que, malauradament, no tots tenim les mateixes oportunitats i què llarg i perillós resulta per a alguns nens i nenes arribar cada dia a l’escola: han de crear rius, valls, muntanyes… però malgrat tot, per a aquests petits herois, no importa el camí que hagin de fer, el que realment els importa és arribar a l’escola.
    -El camí a l’escola / Rosemary McCarney. Barcelona : Joventut, 2016.
    -L’escola secreta de la Nasrin: una historia real de l’Afganistan / Jeanette Winte. Barcelona : Joventut, 2010
     

    4389 3809


     
    • Acabem el post d’avui recomanant-vos unes lectures per a començar el curs reflexionant sobre què significa educar avui a l’escola i a fora d’ella, sobre el paper que hi juga cadascú i també sobre el qüestionat i controvertit tema dels deures.
    -Cal fer deures? Mares i pares que ajuden a aprendre / Jaume Funes. Vic : Eumo, 2015.
    -Famílies i mestres : entendre’ns per educar / Anna Ramis Assens. Vic : Eumo, 2016.
    -Educar millor : onze converses per acompanyar famílies i mestres / [entrevistador:] Carles Capdevila ; [entrevistats:] Carme Thió … [et al.]. Barcelona : Arcàdia, 2015
     
     
    Bona lectura! I bona entrada de curs a tot@s!
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Albert Mallofré. Crític, promotor i impulsor discogràfic.

    fallece-el-critico-musical-albert-mallofreAlbert Mallofré ens ha deixat aquest dissabte passat a l’edat de 92 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1926. Promotor i impulsor discogràfic, de diversos concerts i festivals de música. Ha estat considerat un referent en l’àmbit de la crítica musical durant molts anys.
    Els seus inicis en el món laboral van ser com a columnista al setmanari local de Vilafranca del Penedès. No va ser fins als anys quaranta quan va començar la seva tasca com a periodista musical. Per continuar com a corresponsal de diverses publicacions esportives.
    Cal esmentar les seves col·laboracions amb la revista Destino, entre finals de la dècada dels cinquanta i mitjans de la dels setanta. Durant anys, també va dirigir la secció de Cultura i Espectacles de La Vanguardia. També, en diferents emissores de ràdio (Radio Barcelona, Radio Nacional o Radio 4, entre d’altres). A TV3, als anys 80, va presentar el programa “Jazz“.
    Van ser nombrosos els seguidors de les seves cròniques musicals i al llarg de la seva trajectòria professional va fer amistat amb figures de primer ordre, com ara: Duke Ellington, Miles Davis, Tete Montoliu o Joan Manuel Serrat.
     
    Albert Mallofré ha estat l’únic periodista de l’Estat que ha tingut l’ocasió d’entrevistar el quartet de Liverpool durant la seva estada a Barcelona, l’any 1965.
     
    Com a escriptor és autor de la novel·la ‘L’any passat a Valldordis‘, publicada el 2000, i de ‘Simplemente, vivíamos‘, publicada el 2009.

    img baixa

     
    Llibres que podeu trobar a les biblioteques de VNG..
     
     
    IMG-20170913-WA0000
    Fa uns anys que va fer donació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de la seva col·lecció particular.
    La biblioteca Joan Oliva i Milà és la dipositària d’aquest fons de música en discs de vinil, cd’s i llibres . Per a consultes puntuals de les persones interessades cal fer petició prèvia a la biblioteca, a la Sala d’Adults.
     
    Trobareu més informació si cliqueu aquí.
     
     
     
    Entrevista amb Albert Mallofré per a Garraf Televisió:
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Le vieux nègre et la médaille. Ferdinand Oyono

    Il réalisa qu’il était dans une situation étrange. Ni son grand-père, ni son père, ni aucun membre de son immense famille ne s’étaient trouvés placés, comme lui, dans un cercle de chaux, entre deux mondes, le sien et celui de ceux qu’on avait d’abord appelés les “fantômes” quand ils étaient arrivés au pays. Lui, il ne se trouvait ni avec les siens ni avec les autres. Ferdinand Oyono.

    clfChers lecteurs, lectrices,

    La littérature africaine francophone est à l’honneur pour démarrer la neuvième session du Club de lecture en français de la bibliothèque Joan Oliva i Milà. D’une part, en première lecture, Ferdinand Oyono, un des premiers romanciers africains qui met en scène la vie quotidienne dans la société africaine à l’époque coloniale puis, en deuxième lecture, Gaël Faye qui nous situera dans les années 9o en nous racontant la vie de Gaby au Burundi lorsque commence à s’installer la guerre à Rwanda.

    Deux livres intéressants et différents au point de vue écriture et époque, sélectionnés parmi tous ceux que nous aurions pu choisir bien entendu, et parmi tous ceux que nous n’aurons pas la possibilité ou l’occasion de lire. Le domaine de la lecture étant un univers bien immense, j’espère, dans tous les cas que ce choix vous plaira et que nous en ferons ensemble un bon commentaire.
    Né le 14 septembre 1929 à N’Goulemakong, près d’Ebolowa (Cameroun), Ferdinand Oyono est l’auteur de trois ouvrages. En 1956 il publie Une vie de boy et Le vieux nègre et la médaille et en 1960 Chemin d’Europe, trois romans où il traite avec précision et énergie la problématique coloniale du peuple soumis.

    Oyono, dans le Le vieux nègre et la médaille a mis en scène un personnage principal, le vieux Meka, habitant de la ville de Doum et l’histoire symbolique de la remise d’une médaille qui va lui être livrée en personne par le grand «Chef des Blancs» afin de décrire la réalité sociale et coloniale de cette époque d’une façon bien explicite. Le lecteur découvrira le drame psychologique souffert, le besoin impérieux de faire rejaillir ses racines africaines, ses superstitions, ses coutumes et «balayer comme un raz de marée des années d’enseignement et de pratiques chrétiennes», lui qui a perdu ses fils à la guerre et embrassé la mission catholique avec grande fierté.

    oyonoOyono apporte dans ce tout petit livre une série de thèmes qui veulent enrichir un débat qui mène à réfléchir tels que la nature des rapports existant entre les colons et les indigènes, celle des indigènes entre eux (Nkdo n’a pas suivi la conversion et a encore cinq femmes et pense aller briser les pattes de l’antilope pour la sixième fois…), l’hypocrisie (les discours plein de fraternité), le racisme (le Chef des Blancs prend une médaille différente à celle de Pipiniakis le grec…), la vieillesse, l’alcoolisme etc, le livre grouille d’exemples.
     
    Le parcours académique et professionnel de Leopoldo Ferdinand Oyono a été long et brillant. Il obtient son certificat d’études primaires au Cameroun et continue ses études secondaires et supérieures en France. Il poursuit ses études à la Faculté de Droit à la Sorbonne et à l’Ecole Nationale d’Administration (section diplomatique) et commence sa carrière de diplomate en 1959. Il devient Ambassadeur Représentant du Cameroun dans divers postes (Nations Unies à New York, en Algérie, en Libye, en Grande-Bretagne, Scandinavie…) et à partir de 1987 participe à de nombreux gouvernements de son pays et assure la charge de différents ministères comme les Affaires étrangères ou la Culture au sein du gouvernement camerounais. Dans le lien affiché ici-bas vous pouvez en savoir beaucoup plus de cet humaniste reconnu et distingué décédé le 10 juin 2010.

  • Centre de formation pour le développement et la solidarité internationale
  • Un recorregut per la literatura africana
  • La littérature d’Afrique noire
  • Oralité, tradition, champ littéraire africain
  • VIDÉO:
    Obsèques officielles F. L. OYONO

    Biblioteca Joan Oliva Milà.

    2 comentaris

    La pizza es alta cocina, Marquinetti

    portada del llibre

    La pizza, segurament el plat italià més internacional, s’associa habitualment amb el menjar ràpid. És per aquesta motiu, que el títol de la novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva és tota una declaració d’intencions: La pizza es alta cocina. I és que el seu autor, conegut amb el sobrenom de Marquinetti porta sobre la seva esquena el valor de 25 anys d’experiència elevant aquest plat a la categoria d’alta cuina.

    I per a més sorpresa, Marquinetti no és un xef italià, com seria d’imaginar. Nascut a Tomelloso, al bell mig de la Manxa, rere aquest sobrenom hi trobem Jesús Marquina, un cuiner que molt jove va quedar a càrrec del restaurant familiar i que, per aquestes coses que té la vida, va acabar reconvertint el negoci en pizzeria.

    Al llarg de tots aquests anys, Marquina ha acumulat ofici, reconeixement i un bon grapat de premis: 5 vegades campió del món en l’elaboració de pizzes, campió d’Espanya, Rècord Guinness a la pizza més llarga (2011) i “Ambaixador de la Pizza” a Espanya per l’Associació de Pizzeries Italianes.

    pizzaPizza a les biblioteques de VNG.

    Pizza_F_El_GrecoLa pizza es alta cocina és majoritàriament un receptari de cuina amb 46 pizzes diferents explicades pas a pas, amb tot luxe de fotografies i amb trucs i consells que ens faran triomfar davant dels nostres comensals. Però no és només això, el llibre compta amb una introducció històrica sobre aquest plat tan internacional i amb un monogràfic sobre la massa. No en va, per a Jesús Marquina, la clau de l’èxit d’una pizza de qualitat rau en la massa, l’únic dels elements que elabora el cuiner i ens dóna detalls sobre els seus 5 ingredients: farina, aigua, llevat, sal i oli d’oliva.

    D’entre les 46 receptes de pizza explicades al llibre, en trobem de clàssiques (com la 4 formatges, la Margherita o Frutti di Mare), d’innovadores (com la Reina de la tardor, la Corona de don Quixot o la de Pernil amb caviar de meló) i de dolces (com la de Crema de cacao i avellanes amb taronja i maduixa).

    Llibres

    La pizza es alta cocina

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »