Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2017

[S]àvies

Avui volem fer un homenatge a les àvies en motiu del Dia Internacional de la Gent Gran (1 d’octubre), per això el post d’avui  el dedicarem a recomanar-vos llibres  per a totes les edats on elles són protagonistes d’unes històries que no us podeu perdre i on de ben segur descobrireu unes àvies entre poc i gens convencionals. Passin i vegin!

  • Lectors fins a 6 anys.

avia pirata-L’àvia pirata / Geraldine Durran; il.lustracions de Rose Forshall. Barcelona: Elfos, 2010.  L’àvia d’aquest conte és una velleta molt especial, cuina pastissets, fa mitja… ningú ho diria, però la seva neta ens explica que de jove havia sigut pirata. Li agrada recordar vells temps i n’està molt orgullosa de la professió que va triar, la reivindica per a les noies. Ella va salvar l’avi de les mans de Cor de Pedra, Dits Llargs i Navalla Esmolada. Malgrat els anys, continua sent valenta, decidida, divertida i enginyosa:
El pobre avi va descobrir que el gelat bomba que prepara porta pólvora de debò… I quin ensurt va tenir! Però l’àvia li va dir que allò li   passava per fumar a taula.”

abuela durmiente-La abuela durmiente / Roberto Parmeggiani; [ilustraciones:] Joao Vaz de Carvalho. Pontevedra: Kalandraka, 2015.  Aquest és un àlbum de la col.lecció “Libros para Soñar” de l’editorial Kalandraka que ens apropa a la visió d’un nen en relació a l’alzheimer que pateix la seva àvia i posteriorment la seva mort. A la coberta del llibre ja ens adonem que l’àvia descansa al llit, però abans de que es passés tot un mes descansant com la bella dorment,  l’àvia va començar a fer coses rares com arrencar totes les flors del jardí per fer-ne sopa.  Fins que un dia va arribar un príncep…
“Mi abuela quizás esté soñando. Mi abuela quizás esté soñando con las cosas que le gustan. Mi abuela quizás esté soñando con el mar, la limonada, el pan y las cometas”.

  • Lectors a partir de 7 anys.

gesmanes crosto2
-Germanes crostó, agència d’investigació. Aquest és el títol de la col.lecció de l’editorial Baula, escrit per l’Anna Cabeza i  amb il.lustracions de Toni Batllori. Les germanes crostó el formen un trio peculiar i divertit de velletes, elles són la Rosalia, la Carme i l’Ascensió, i sempre van acompanyades del Marcel, junts resolen casos plens d’humor i misteri. A la biblioteca tenim els dos primers:         “El misteri de la tifa de gos abandonada” i “El misteri dels llobarros”

  •  Lectors a partir de 9 anys

COB_IAIA_400 -La iaia no hi toca / José Ignacio Valenzuela; il.lustracions de Patricio Betteo. Barcelona: Birabiro, cop. 2016.  És una historia entranyable i divertida sobre la descoberta i l’interés d’un nen pel joc de les paraules i la poesia. Sabeu qui en té la culpa d’això i de tot? La seva iaia, la Petúnia, una dona una mica estrafolària, irreverent, sensible i poètica, que es pinta una piga a dalt o a baix,  a la dreta o a l’esquerra de la boca segons l’humor que tingui aquell dia. Ell pensa que no està gaire bé del cap i que per això el fa passar molta vergonya cada dia quan baixa de l’autocar i es posa a recitar poesia. Com que els seus pares treballen tot el dia es passa moltes tardes a casa la seva àvia i pensa que, al final, ell també pararà una mica boig, però poc a poc anirà coneixent més i millor a la seva àvia i es convertirà en tot un poeta.  Estigueu alerta si el llegiu, la Petúnia segur que en prepara una de grossa!

la-meravellosa-medecina-d-en-jordi-3

-La meravellosa medecina d’en Jordi  / Roald Dahl; il.lustracions de Quentin Blake. Barcelona: Empúries, 2004. La majoria d’àvies són velletes molt amables, sobretot amb els seus néts. L’àvia del Jordi, en canvi, es passa el dia rondinant i renyant-lo, però la paciència del Jordi té un límit i per això ha decidit passar a l’acció. Així que prepara una medecina meravellosa que té uns efectes increïbles en l’àvia i en tots els animals que la proven.
“Ep! -va pensar en Jordi de cop-. Ah! Hum! Ja sé que faré. Li prepararé una nova medecina, una que serà tan forta, tan intensa i tan fantàstica que la curarà completament o li farà volar la closca. Li prepararé una medecina màgica, una medecina que encara no ha fet cap  metge…”

 

  •  Per a lectors a partir de 10 anys.

-L’àvia gàngster  / David Walliams; il.lustracions de Tony Ross. Barcelona: Montena, 2013. Una altra àvia gens convencional és l’àvia del Ben. Aparentment és com moltes, porta dentadura postissa, té els cabells blancs, li encanta fer mitja, té cura dels seus néts… fins aquí tot un avorriment, segons ell… però un dia Ben descobreix que la seva àvia no és el que sembla, porta una vida molt més emocionant, és una de les lladres més buscades per la policia i, sense adonar-se’n, es veu immers en una trama extraordinària on no hi falta ni una gota d’acció, diversió i misteri. Si el voleu llegir en castellà també el tenim disponible amb el títol “La abuela gàngster”.
Imagen3
-Les bruixes / Roald Dahl: il.lustracions de Quentin Blake. Barcelona: Estrella Polar, 2013. Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s’assemblen a dones corrents, per això costen tant d’enxampar. Aquesta història narra com un nen de set anys, víctima de les males arts de la Reina de les bruixes, s’enfronta a totes les bruixes d’Anglaterra, amb l’ajuda de la seva àvia.

  • Per a superlectors.

Imagen1.jpg - Vés on et porti el cor [en línea] / Susana Tamaro. Barcelona: Columna CAT, 2010. [Consulta: 30 d’octubre de 2017]. Aquesta és una novel.la sobre el destí i la llibertat dins la família que va commoure milions de lectors i va convertir la Susana Tamaro en una veu destacada en el panorama literari italià contemporani. Una àvia, a les portes de la mort, escriu a la seva neta una carta explicant-li tot allò que ha marcat la seva existència, l’Olga no vol marxar sense haver-li explicat els motius que l’han dut on és, amb un intent d’explicar-se a sí mateixa i amb la intenció de que la seva neta la comprengui. A través d’aquest comiat descobrim la història de la família: un marit que mai va estimar, un amor clandestí, una filla que va morir massa jove i la relació entre les dues, tan plena de frases que no es van arribar a dir. En aquesta obra Tamaro indaga en els silencis de tota una vida i ens revel.la els significats de forma dosificada, lenta  i dolça.
Si el voleu llegir en castellà també el trobareu disponible a E-biblio Catalunya amb el títol “Donde el corazón te lleve”.

tres abuelas

 

-Tres abuelas y un cocinero muerto / Mina Lindgren. Barcelona: Suma de Letras, 2015.
És el primer títol de la “trilogia de Hèlsinki”, una novel.la a mig camí entre el thriller i l’humor negre protagonitzada per un trio de vídues que viuen en un centre privat d’ apartaments per a la tercera edat de Hèlsinki, El Bosque del Crepúsculo, un lloc sinistre on comencen a produir-se uns misteriosos assasinats. La Siri, l’Irma i l’Anna-Liisa, amb 90 anys i tot el temps del món tenen clar que no pensen morir-se fins a descobrir l’assasí.

 

 

Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Llibres

No hi ha comentaris

Una família normal. Marta Buchaca

foto-2014-242x300 Marta Buchaca és una jove dramaturga barcelonina que ha escrit, dirigit i guanyat més d’un premi per les seves obres de teatre.
L’olor sota la pell‘ de l’any 2005, va guanyar el V Premi Joaquim Bartrina i es va estrenar a la Sala Beckett. ‘Emergència‘ és la següent, de l’any 2006, i va quedar finalista en el III Premi Fundació Romea de textos teatrals. I segueixen: ‘En conserva‘, any 2007 i ‘Plastilina‘, amb la qual guanyà el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i va ser accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, la qual es va estrenar a la Sala Beckett i s’ha representat a Guatemala i al Salvador. A l’any 2009 presenta ‘Les nenes no haurien de jugar a futbol‘ el Festival Grec i que ella mateixa dirigeix. Se n’han fet produccions a Grècia, Xipre i Croàcia. L’any 2010 forma part del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, on estrena ‘A mi no em diguis amor‘.
El mes de setembre de 2011 estrena ‘L’any que ve serà millor‘, escrita juntament amb Mercè Sarrias, Carol Lopez i Victòria Spunzberg al Teatre Villarroel de Barcelona (20 setembre 2011- 8 gener de 2012) i al Teatro Bellas Artes de Madrid (Gener 2012 i Agost-Setembre-Octubre 2012.)
Litus‘ es representa durant dos mesos amb gran èxit de públic i crítica a la Sala Flyhard de Barcelona i fa temporada a l’ Espai Lliure del Teatre Lliure des de Setembre fins a Novembre de 2012. L’obra ha estat nominada als premis Butaca com a millor espectacle de petit format. El muntatge guanya el primer premi Postfunció a la millor obra de l’any 2012.
L’any 2014 estrena ‘Losers‘ a la Sala Villarroel de Barcelona dirigida per ella mateixa Abril-juny 2014). L’any 2015-2016 l’obra s’estrena al Teatro Bellas Artes de Madrid i fa gira per Espanya.

Una família normal‘, escrita l’any 2016 guanya el XI PREMI DE TEATRE PALANCA I ROCA.

9788490267110_04_g-e23f8ca1 I de què va ‘Una família normal‘?
Del present, del passat, del futur… de la relació entre quatre personatges: dos germans, noi i noia, la seves parelles, el pare… i de les diferents visions que en tenen del que han viscut i viuen a nivell familiar.
De la meva infància abans d’aquell dia, en tinc imatges molt concretes. Sobretot, de la meva mare. Una nit que vam dormir juntes perquè el meu pare era de viatge i em va deixar menjar crispetes al seu llit mentre vèiem la meva pel·li preferida a la tele del menjador, que ella havia posat a la seva habitació. Un matí que vam agafar un patinet a Palamós tots quatre i ella es va tirar de cap més de vint vegades i no parava de riure, i m’agafava per la mà i ens tiràvem juntes de bomba i ens trencàvem de riure. La mama sempre reia. Al papa, des d’aquell dia, no l’he vist riure mai més.’
 
Podeu llegir la primera escena si cliqueu aquí.
 
Les seves obres s’han vist a Croàcia, Guatemala, Venezuela, El Salvador, Grecia, República Checa, Xipre, EEUU i Canadà.
 

L-OLOR-SOTA-LA-PELL A-MI-NO-EM-DIGUIS-AMOR LITUS PLASTILINA-03 las-niñas-no-deberían-jugar-al-futbol-200x300

 
LlibresEls llibres a les biblioteques VNG.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Mariposas heladas. Katarzyna Puzynska

negre_criminEs tracta el debut literari de l’escriptora polonesa Katarzyna Puzynska que presenta una història de suspens psicològic situada en un petit poble polonès com Lipowo. La creació de la trama comença quan la psicòloga Weronica Nowakowska arriba al poble després del seu divorci i d’haver viscut a la gran ciutat tota la seva vida; els primers dies fan que Lipowo sembli un poble tranquil, però això canvia quan el cadàver d’una monja apareix enmig de la carretera, el que al principi sembla un desgraciat incident, es converteix aviat en el cas més difícil al que s’han enfrontat mai els seus habitants. Daniel Podgórski, el comissari de Lipowo, serà l’encarregat de resoldre aquest cas amb el seu petit equip de policies, però quan aviat es posa de manifest que aquest cas abasta més del que sembla, la comissària Klementyna Kopp viatjarà al poble per ajudar-lo. Les sospites recauran sobre alguns dels habitants del poble: la propietària d’una botiga, l’hereu d’una família adinerada o el fill d’un dels oficials de la Policia. La comissària Klementyna Kopp i el comissari Daniel Podgórski hauran de posar-se mans a l’obra, investigar la veritable identitat de la monja, el seu passat i els motius que la van portar a Lipowo.

logo blog genere negre_AMB LLETRESKatarzyna Puzynska va néixer a l’any 1985, es va graduar en psicologia i va treballar com a professora universitària durant diversos anys, fins que va poder dedicar-se completament a l’escriptura.Mariposas heladas constitueix l’inici d’una saga que es desenvoluparà a Varsòvia a través de la investigació de diferents misteris a on res sembla ser el que es presenta inicialment, en el transcurs de la lectura de sobte comencen a succeir coses que ho canvien tot. A partir de diferents temes que van variant, perquè no només ens presenta el cas d’un assassinat, també, a través de la vida dels personatges, es veuran situacions que fan pensar al lector i reflexionar sobre qüestions diverses d’actualitat per la complexitat dels temes socials i morals tracta, destapant una cadena de secrets que es va iniciar a mitjans del segle passat.

Primeres pàgines papallones

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Arquímedes, el del teorema. Jorge Alcalde

portada_arquimedes-el-del-teorema_jorge-alcalde_201612191250Jorge Alcalde s’ha proposat amb el seu darrer llibre ensenyar ciència, però d’una manera poc convencional. Amb aquesta intenció, ha pubicat ara fa poc Arquímedes, el del teorema, “una història de la ciència per riure, plorar i tenir por“.

I és que interessar el lector per la ciència no sempre és una tasca fàcil i Alcalde proposa fer-ho prenent com a punt de partida la vida privada, emocional i anecdòtica dels seus protagonistes. Si habitualment, d’Arquimedes, només ens expliquen a l’escola el seu famós principi, Jorge Alcalde ens descobreix aspectes personals i històrics del científic per arribar, al final, a conèixer la seva contribució a la ciència. I tot això, sense fer servir cap fórmula ni equació matemàtica en les pàgines del llibre. Ja ho va dir Stephen Hawking: “per cada fórmula reflectida en un llibre, perdem un deu per cent de lectors“.

A Arquímedes, el del teorema, s’hi han seleccionat disset noms il·lustres del món científic, en una tria que el mateix autor reconeix que no ha estat senzilla. La seva primera intenció va ser decantar-se pels grans noms dins del món de la ciència, però a mesura que avançava en les seves investigacions es va anar topant amb d’altres de desconeguts, però tant interessants o més que l’esmentat Arquimedes o Isaac Newton. Així doncs, podrem conèixer una mica més de Maria Petrocini, la primera cirurgiana, o de Max Planck, pare de la teoria quàntica. Amb la tria, se n’han quedat moltíssims fora, però qui sap si n’hi haurà una segona part.

portada_arquimedes-rodonaPrimeres pàgines.

Entrevista a Jorge Alcalde:

Jorge Alcalde (Madrid, 1968) és periodista i escriptor. La divulgació científica i històrica ha marcat bona part de la seva trajectòria professional i, actualment, és director de la revista Quo. És autor d’altres llibres com ara Las mentiras de lo paranormal (2009), Las mentiras del cambio climático (2007) i ¿Por qué los astronautas no lloran? (2015)

Llibres de Jorge Alcalde a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Llibres

  • Arquímedes, el del teorema
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La cuina dels pastors. Jaume Fàbrega

    978849281185 Una de les novetats literàries sobre gastronomia que us ofereix la biblioteca és ‘La Cuina dels Pastors. Entre la plana i la muntanya‘ de Jaume Fàbrega.
    Els pastors s’adaptaven al medi i la seva cuina també. En aquest llibre es relaten les formes de vida dels pastors i els plats que cuinaven i menjaven. El sarró era el seu rebost, on portaven vi, pa, cansalada, fuet, llangonissa i formatge. Tots són aliments de llarga durada. Quan eren a la barraca podien cuinar sopes, escudelles i guisats amb patates, llegums, arròs…
    Com diu Eudald Carbonell al pròleg: ‘Més aigua, més temperatura, més pastura, aquesta és l’equació que facilità les condicions objectives, per l’explosió dels pobles pastors del passat arreu del món. (…) Des d’aquells temps remots els pastors són una comunitat globalitzada, no hi ha una vora o centre de continent que no en tingui, la transhumància ha estat una forma de viure ancestral, que encara practiquen alguns pobles…’

    Trobareu més de quaranta receptes d’aquesta cuina senzilla i gustosa alhora, abans, però, hi ha una explicació dels pastors de la plana, de la seva vida, de la transhumància, de les fires i de les festes.

    Pel que fa les receptes, us en relacionem unes quantes:

    - Entrants, amanides i esmorzars: allioli de Nadal, amanida de xicoies…
    - Sopes i escudelles: bullit de porc, caldo de gallina, escudella de pastor…
    - Verdures, llegums i arròs: arròs a la cassola, trumfes aixafades amb suc de rosta…
    - Ous, bolets i cargols: cargols amb salsa de tomàquet, truita de rafetons…
    - Carn i caça: espatlla de xai al forn, llebre amb xocolata…
    - Peix i bacallà: arengades a la brasa, bacallà amb salsa…
    - Postres: grana de capellà, pomes cuites…

    índex Jaume Fàbrega explica i amb paraules d’Eudald: ‘… amb una narració diàfana que fa que et sentis protagonista. No és una fantasia, encara és un món viu i esperem per a molts anys, un món que hem conegut de petitons perquè venim, com quasi tothom originari dels Pirineus, de famílies de pastors.’

    El mateix autor a les notes personals diu: ‘El pagès, de fet, és molt més sorrut que el pastor, i aquest darrer, si t’agafa confiança, parla i ho explica tot. He tingut delicioses converses amb alguns pastors que apareixen als agraïments’.

    És considerat un dels crítics gastronòmics més importants dels territoris de llengua catalana, ‘amb una manera innovadora de presentar la cuina com a patrimoni cultural’. Ha obtingut en 7 ocasions el Gourmand Wold Coockbook Awards, el premi de gastronomia més prestigiós del món. Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Fermí Puig, Josep Maria Terricabras han elogiat la seva obra.

    Altres llibres que ha escrit i dels quals us en presentem una mostra:

    978849034165 978849791091 Coberta Cuina 8

     
    En Jaume ens mostra la preparació d’un plat:
     

     
     
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    David Nel·lo – Premi Prudenci Bertrana 2017

    david_nel-lo David Nel·lo és el guanyador del cinquantè premi Prudenci Bertrana que s’ha atorgat aquesta setmana amb la novel·la ‘Melissa i Nicole‘.
    Nascut a Barcelona i format en música clàssica, és professor i concertista de flauta travessera, ha escrit novel·les per a nens, joves i adults. Té publicats més d’una vintena de títols per al públic infantil i juvenil, i també per al públic adult.
     
    Ha obtingut nombrosos premis:

  • Vaixell de Vapor 1994 per ‘L’Albert i els menjabrossa’.
  • Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya 1998 per ‘Peter Snyder’.
  • Cavall Fort de contes 1999 per diverses narracions publicades en aquesta revista.
  • Fiter i Rossell 2000 de novel·la per Nou dits.
  • Columna Jove 2002 per L’aposta.
  • Octubre-Andròmina de narrativa 2006 per La geografia de les veus.
  • Ciutat d’Olot de narrativa infantil i juvenil 2007 per Contrajoc.
  • Ciutat d’Olot-Marià Vayreda de narrativa 2009 per El meu cor cap a tu sempre.
  • Ramon Muntaner 2009 per Guguengol.
  • Josep M. Folch i Torres 2010 per ‘Ludwig i Frank‘.
  • Roc Boronat de contes 2011 per El setembre a Perugia.
  • Edebé de literatura infantil 2014 per La nova vida del senyor Rutin.
  • I fa uns dies, Prudenci Bertrana 2017 per Melissa i Nicole. I de què va aquesta història? Suècia. Dues famílies, una d’Amèrica i una de França. Una filla cadascuna: la Melissa i la Nicole. Desapareixen quan visiten un centre d’informació dedicat al cineasta Bergman…
     
    És una novel·la curiosa perquè no està estructurada en capítols ni conté diàlegs.
     
    A la sala infantil de la biblioteca Joan Oliva podeu trobar la majoria de llibres que ha escrit de temàtica infantil. Us hem preparat un bonic aparador!
     
    A la sala d’adults podeu trobar les novel·les destinades al públic juvenil i adult, de les quals us hem fet una selecció.

    20170922_135437 20170923_135403

     
    Llibres Llibres que podeu trobar a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un passeig per la història

    “No sabem com comença la nostra història, ni tampoc sabrem com acaba. Es desenvolupa en un planeta que gira entre molts altres en un univers il·limitat…”

    portada novetat mes infantilAixí comença la novetat del mes de la sala infantil que us presentem avui, un àlbum informatiu sobre història universal adreçat a infants a partir de vuit anys que ha merescut el Premi Sorcières 2015, atorgat pels llibreters i bibliotecaris francesos. L’autoria del llibre la comparteixen Yvan Pommaux i Christophe Ylla-Somers, pel que fa al text, i aquest darrer també n’ha realitzat les il·lustracions.

    L’originalitat d’aquest àlbum radica en el punt de vista del que està escrit, ja que conta la història, no pas de reis i reines, cabdills, presidents i grans celebritats, sinó la dels homes i dones i nens que han poblat la terra. Ens mostra aquesta història cronològicament i sense destacar ni afavorir cap personatge o país. Les il·lustracions, realistes, i a doble página, enriqueixen el text aportant un munt d’informació sobre l’aspecte físic de les persones, la cultura i la geografia de cada civilització. A mesura que avancem les pàgines ens endinsem en l’evolució de l’home, el seu progrés, les construccions, els invents, les seves lluites…. Al final, els autors plantegen una pregunta als lectors: “Quins esdeveniments caracteritzaran el nostre temps als ulls del futurs historiadors?” La conquesta de l’espai? L’energia nuclear? La informàtica? La robòtica?” Qui ho sap?

    Sens dubte és un d’aquells àlbums d’intenció divulgativa on l’entreteniment mentre es fa un passeig per la història està del tot garantit.

    BONA LECTURA!

    Llibres

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mi nombre es N. Robert Karjel

    nombrenErnst Grip, membre del Consell de Seguretat suec, ha estat convocat a Nova York, però ignora per a quin motiu. L’agent del FBI, Shauna Friedman, està aquí per rebre’l, vol que parli amb un dels captius en una base militar secreta. El presoner, conegut com N, és sospitós d’haver perpetrat un atac terrorista, però ningú sap qui és o per qui treballa, però N no és l’únic que guarda els secrets ja que entre N i Grip existeix un perillós vincle que els uneix irremeiablement, i hauran d’aprendre a confiar l’un en l’altre si volen mantenir-se amb vida. Aquesta novetat literària arriba aquesta setmana a la biblioteca des de a freda Escandinàvia amb la història de aquest pilot militar d’helicòpters, entrenat amb els marines dels EUA, que trasllada al lector a l’illa de Diego García, un remot atol de corall amb forma de petjada localitzat a l’oceà Índic. Aquesta base militar americana a l’Índic, on se sospita que es va interrogar presoners de la tristament celebri Guerra contra el Terror, està sota el control del Regne Unit però utilitzat per la Marina dels EEUU com enorme base militar.

    De fet, Lawrence Wilkerson, que va ser l’ajudant en cap de l’antic Secretari d’Estat dels Estats Units Colin Powell, va dir que la remota base militar administrada pel Regne Unit a l’oceà Índic s’utilitzava com a instal·lació de suport per a “activitats malvades”, com l’interrogatori de presoners després dels atacs de l’11-S, durant setmanes.

    Primeres pàgines nombren

    logo blog genere negre_AMB LLETRESL’escriptor suec Robert Karjel va tenir protagonisme a diferents conflictes en la segona dècada del segle XXI. A l’any 2010, Karjel va comandar un esquadró d’helicòpter al vaixell HSwMS Carlskrona (P04), com a part de l’operació Atalanta de la Unió Europea que combatia els pirates somalis al golf d’Aden. Va ser entrevistat durant la missió en una pel·lícula documental de la BBC, The Trouble with Pirates. Un any després i fins a 2013, va dirigir un programa de vuit-cents milions de dòlars per a la Força Aèria de Suècia, que va obtenir helicòpters Black Hawk per a operacions a l’Afganistan. El 2005, va ser un membre de Copeland a l’Amherst College, on va escriure una bona part del seu llibre The Swede.

    Llibres

    Mi nombre es N

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un suicidi anunciat a escena

    sarahkaneLa tardor és sinònim de retorn als hàbits de cada any i un d’ells és el retorn de les programacions teatrals arreu del país. Una representació continua aquest mes d’octubre a Reus la seva gira des de fa un temps. Es tracta de Psicosi de les 4:48, de la dramaturga anglesa Sarah Kane, un dels espectacles més aclamats per la crítica amb el premi BBVA de Teatre l’any 2016. Aquest text va ser escrit quan l’autora patia una depressió profunda i convida a l’espectador a explorar la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual moltes persones no poden escapar quan l’ombra de la mort plana per damunt de l’escenari. El repte dels lectors de la darrera obra de Sarah Kane és deixar de buscar a l’autora entre les paraules de la peça i transportar el text cap a la seva pròpia realitat; això ajudarà a reconèixer la por que senten i els impulsos que els mouen en relació amb un acte autodestructiu que sovint es prefereix ignorar.

    annaalarcon Dos germans d’uns trenta anys tornen a casa de la mare per passar-hi un cap de setmana. En arribar, es troben que la mare hi té instal·lat un noi de la seva edat que l’ajuda a escriure un llibre sobre la Fundació que van posar en marxa els pares d’uns i altres fa vint-i-cinc anys. Els dos germans es queden una mica perplexos i es pregunten… per què la seva mare ha escollit com ajudant el fill d’algú amb qui el pare no tenia bona relació? El metge, fermat al món de la lògica, dóna medicaments, i la pacient, impacientment escolta la llista de medicaments, posologies i les fredes i racionals promeses que mai no arriben a bon port.

    La incomunicació entre els dos mons és palpable. El fracàs de la ciència, evident. El missatge de la malalta també evident, i doblement dolorós, per no escoltat, no vol sentir-se estimada. Una sobredosi d’amor sol·licita i ningú no la sap escoltar. Quin deliri tan cruel, quina gàbia tan fosca, quin desconsol tan infinit i sense remei. Dolor, incomprensió i més dolor. Un dolor que sua i es fa més gran, més terrible i monstruós si la pacient és sensible i s’adona dels seus propis mals. Un focus de llum que valdria més que estàs apagat. No tinc ganes de morir. Cap suïcida no n’ha tingut mai, crida Kane. Ningú no escolta.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ara comença tot, Lluís Homar

    I és ara quan tot just començo a entendre quin sentit té tot plegat i que intueixo cap on vull anar. És per això que potser és un bon moment per aturar-me i mirar enrere. Perquè si miro enrere no és per fer balanç de res ni per recrear-me en el passat, sinó perquè és la manera que he trobat de dir en veu alta que és realment ara quan comença tot“.

    portada_ara-comenca-totAra comença tot va néixer gràcies a la insistència de Jordi Portals, periodista de formació que treballa com a guionista de televisió des de fa dues dècades. Un WhatsApp dirigit a Lluís Homar (després en vindrien uns quants més) amb una frase extreta de Leonci i Lena, una de les primeres obres que Homar va interpretar al Teatre LLiure, va encendre l’espurna de tot plegat.

    Terra_baixaAmb una gran dosi d’entusiasme en reserva” era la frase que va saber captar l’atenció de Lluís Homar, que de fet no tenia en perspectiva fer cap llibre autobiogràfic. L’entesa entre Homar i Portals va ser total i van acordar trobades setmanals en què xerrarien de les angoixes, les alegries, de les pors, dels fracassos i dels èxits de l’actor, amb quaranta anys de carrera professional a l’esquena. Fruit d’aquestes converses va veure la llum aquest any Ara comença tot, coincidint gairebé amb l’estrena del Ricard III que l’actor va interpretar a la Sala Gran del TNC. La tasca, reconeix Homar, no ha estat fàcil. Però hi va acceptar amb la condició que el llibre resultant fos útil tant per a ell mateix com per a aquelles persones que el llegissin.

    la plaça del diamantVa triar, segurament no a l’atzar, el Teatre dels LLuïsos d’Horta per escriure el pròleg del llibre. Coincidint amb el 150 aniversari del teatre, va anar-hi a interpretar Terra Baixa, l’adaptació en què ell sol fa quatre papers (en Manelic, el Sebastià, la Marta i la Nuri) i que va estrenar la temporada passada dirigit per Pau Miró. En aquell mateix teatre “va iniciar una vida consagrada a l’ofici d’actor” interpretant també en Manelic amb només 17 anys. I l’any 90, dirigit per Fabià Puigserver i al Mercat de les Flors, interpretava de nou el personatge central de Terra Baixa. I és que l’obra d’Àngel Guimerà i, especialment el personatge del Manelic, han estat un fet determinant en la seva carrera.

    Lluís-Homar-Goya-EvaLluis Homar (Barcelona, 1957) va formar part de l’equip fundador del Teatre Lliure l’any 1976. Allà hi va interpretar més de 30 espectacles i en va ser director artístic durant 6 anys. L’any 2006 va guanyar el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació en l’obra L’home de teatre.

    A banda de la seva llarga trajectòria teatral, també té una important carrera cinematogràfica amb més de cinquanta pel·lícules. El seu debut en el cinema va ser l’any 1981 amb La Plaça del Diamant, l’obra de Mercè Rodoreda, al costat de Sílvia Munt. L’any 2012 va guanyar el premi Goya i el premi Gaudí pel seu paper a la pel·lícula Eva.

    Llibres

  • Ara comença tot
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »