Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2017

Mindfulness digital

mindfulnessdigitalDes del correu electrònic fins als smartphones, i des dels mitjans socials fins a les cerques a Google, les tecnologies digitals han transformat la manera d’aprendre, entretenir-se, socialitzar i treballar en les societats desenvolupades. David M. Levy és professor de l’Escola d’Informació de la Universitat de Washington i comparteix els seus coneixements a Mindfulness digital, novetat a la biblioteca, a partir d’una sèrie d’exercicis dissenyats per ajudar a observar i reflexionar sobre la utilització de la infinitat d’eines que es poden trobar a la Xarxa.

En la vida quotidiana, la màgia del mindfulness ja s’utilitza en moltes vessants com eina del benestar, a partir de la tècnica de centrar-se en el present, identificar-se menys amb els pensaments, ser més feliç, acabar amb la falta de desig sexual, rendir més en el treball, millorar la sociabilitat, o donar-li un cop de porta a l’ansietat.

Primeres pàgines mindfulnessdigital

David M. Levy, que ha viscut sempre a cavall entre el món ràpid de l’alta tecnologia i el món lent de la contemplació, ofereix una oportuna guia per estar més re-laxats, atents i emocionalment equilibrats mentre s’està connectat. Com a conseqüència d’un profund estudi s’ha obtingut la certesa que es pot combinar els dos modes de viure i treballar, i es necessitarà fer-ho per a la utilització de noves tecnologies però de forma saludable i eficaç. La clau radicarà en l’educació i l’entreteniment dels individus a partir de la creació de l’espai i el temps per observar i reflexionar sobre les formes d’utilitzar les eines digitals, avaluant els efectes que produeixen en els diferents usuaris.

  • Mindfulness, ¿ciència o márketing?
  • Mindfullness familiar
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La cocina de las legumbres – Fundación Alícia

    9788408161851 Una de les novetats d’aquesta setmana és el llibre ‘La cocina de las legumbres’ de la Fundación Alícia. Ens introdueix en el món dels llegums, de com cuinar-los i de la importància que tenen per a la salut de les persones. Els nutricionistes consideren que serà el superaliment del futur.

    En el pròleg, José María Ordovás, diu: ‘Els llegums són una gran font de proteïnes, les quals són molt necessàries per al desenvolupament i per al manteniment del nostre organisme, cosa que ja sabien els nostres avantpassats durant la revolució agrícola de fa més de deu mil anys. Tanmateix, ho hem oblidat als països més desenvolupats, on hem escollit les proteïnes que provenen dels animals…
    Més recentment, la investigació científica ens ha revelat que els llegums a més de ser una font de proteïnes i de calories també contribueixen a la nostra salut de manera indirecta como a font de fibra i que actuen de prebiòtics, cosa per la qual alimenten aquelles bactèries intestinals que són essencials per al nostre benestar físic i mental.’

    El llibre comença amb una descripció del que són i la varietat de llegums: cigrons, pèsols, faves, fesols, llenties, soja, garrofa, cacauet, alfals, entre d’altres.
     

    cigrons faves fesols garrofa índex lenteja-pardina-2-628x471 soja pèsols 1 alfals

     
    Per seguir amb les característiques de com les podem trobar: seques, fresques, en conserva… I en quins països en cultiven? I tot seguit dues-centes receptes que us sorprendran, entre les quals, amanides, hamburgueses, mandonguilles, pa, rebosteria, postres, pasta, com farciment, en batuts, salses, cremes…
     
    Les raons per les quals els llegums són bons per a la salut:
    - Ajuden a mantenir el pes
    - Ajuden a prevenir la diabetis
    - Milloren la salut cardiovascular
    - Promouen una bona salut intestinal
    - Són imprescindibles en l’alimentació de les persones grans
    - I són aptes per a totes les butxaques i gustos
     
    En el vídeo que segueix podreu veure com Eguzquiñe Peña, cuinera de la Fundación Alícia, i Freya Sentmartí cuinen diferents receptes amb verdures i llegums.
     

     
    Llibres Trobareu el llibre a les biblioteques vng
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Mila.

    No hi ha comentaris

    La pareja de al lado. Shari Lapena

    la pareja de al lado_shari lapenaLa pareja de al lado està cridada a convertir-se en un fenomen editorial, com el que va ser fa relativament poc La chica del tren. Escrita per Shari Lapena, la novel·la La pareja de al lado és un exemple de thriller psicològic, del que ara coneixem com a domestic noir.

    El subgènere del domestic noir, encabit dins del fortíssim moviment de gènere negre que, any rere any, no fa més que guanyar seguidors no és pas nou, tot i que ara se li ha posat aquesta etiqueta. Ens referim a llibres en què les trames de misteri tenen lloc en ambients i a persones completament normals. Històries que li poden passar a qualsevol i en les quals el pitjor està tot just al nostre costat. Gent corrent que amaga secrets, aparences que enganyen, mares que poden ser les culpables…en definitiva, novel·la negra fonamentalment psicològica que té lloc en la nostra vida quotidiana. D’una anys cap aquí, han estat diverses les novetats editorials de domestic noir: Perdida, de Gillian Flynn; Encuéntrame, de Gilly MacMillan; La viuda, de Fiona Barton i La chica del tren, de Paula Hawkins en són alguns exemples.

    la pareja de al lado_rodonaPrimeres pàgines.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa pareja de al lado arrenca amb una situació ben habitual. Anne i Marco van a sopar a casa dels seus veïns, la Cynthia i en Graham, però, això sí, la veïna s’estima més que no portin el seu nadó, de només sis mesos. Tot estava organitzat, però, en l’últim moment la cangur no pot fer-se’n càrrec de la Cora, que es com es diu la criatura. Què pot passar? Totes dues parelles vuen paret amb paret i la Cynthia i en Graham van a casa dels veïns amb un vigilanadons que els permet sentir tot el que passa a l’habitació de la Cora i, a més a més, cada mitja hora un dels dos hi anirà a fer una ullada. No havia de passar res, però sí que passa. Quan la parella torna a casa, la nena ha desaparegut i, d’aquesta manera, el pitjor dels malsons d’uns pares es fa realitat.

    La desaparició de la nena és el punt de partida d’una història que enganxa des del primer moment i en la qual, a mesura que avanci la història, aniran descobrint-se secrets i mentides dels pares, dels veïns, dels avis…

    Shari Lapena (1960) havia treballat com a advocada i professora d’anglès fins que va decidir dedicar-se a l’escriptura. Fins ara, havia escrit un parell de llibres i La pareja de al lado és la seva estrena en el gènere negre.

    Pàgina web de l’autora.

    Llibres

  • La pareja de al lado
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Massa felicitat, Alice Munro

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 5 d’abril

    Avui ens encarem a la lectura d’un llibre de narracions, 10 relats de diferents extensions, l’últim dels quals entraria en el gènere de novel·la breu (60 pàg.), si hagués estat el propòsit de l’autora. De fet, serà un dels interrogants d’aquesta sessió: quin és el propòsit de l’autora? Fet un petit mostreig previ, hi ha força lectores que es queixen de la duresa de les històries i diuen que no les han pogut llegir de tanta crueltat com contenen. Tenen raó: en la primera, “Dimensions”, tres nens són assassinats pel seu pare que, lluny de penedir-se’n, creu que els ha vist al cel i en vol convèncer la seva esposa. Donem preferència a les lectores que han pogut llegir-los tots, els hagin agradat o no.

    Alice MunroComença a parlar Ana Jiménez, que, al contrari de l’opinió general, l’ha llegit de grat i creu que és un llibre per rellegir. Elogia el to col·loquial amb què són narrats aquests drames; la manera com es dóna la informació més cruenta, en un to delicat, i destaca que totes les protagonistes siguin dones. Parlem també de “Forats-fondos”, on el protagonista, un sense-sostre, s’ha adaptat a una realitat diferent: la lectora comenta que n’ha vist de veritat, al carrer, creu que és ben versemblant.

    Dolors Juan ha preparat el seu comentari tot fent un petit resum i una valoració de cadascun dels deu contes. Més aviat els ha trobat desconcertants, amb un final obert en moltes ocasions, per exemple en el primer conte, Dimensions.

    Rosa Llop ha tingut la disciplina de llegir-los, però no li han agradat gens: els ha trobat uns relats centrats en l’absurd de l’existència, d’un to molt dur, que en ocasions ni tan sols tenen un sentit.

    Mercè Porta hi coincideix, creu que la majoria de personatges tenen un rerefons patològic i no creu que la literatura s’hagi de recrear en aquest aspecte fosc de les persones.

    Intervé Anna Mª Montané, que ens fa un comentari centrat en la possibilitat que les vivències de l’autora, canadenca, en un marc de diversitat de races i d’idiomes (entre Quebec i Toronto) hagi volgut fer aquest retrat de la humanitat que l’envolta, tot mostrant sense jutjar. Arribades en aquest punt, els proposo un joc: posarem a la pissarra una llista de pros i contres, i mirarem què pesa més en la balança.

    sonya-kovalevsky-1850-1891-grangerA part de les lectores que ja hem esmentat, la Maricarmen Quintana, la Maria José Fonollosa, la Rosa Raventós, la Carme Lavall, la Maria Teresa Ventosa, l’Enriqueta Olivar, l’Evelia Casado, la Paquita Puig i la Soledat Marsal coincideixen a opinar que en la llista dels “contres” del recull hi ha la mirada, massa dura i cruel, com de vidre, sobre l’ànima humana. També es fa esment d’algun conte que, en principi, no se sap per què hi és (“Fusta”), més aviat sembla que sigui pel gust de parlar de diferents tipus d’arbre i mostrar com s’obren i quines vetes ofereixen a l’hora de fer-ne fusta. Parlem també del conte “Coses de nenes”, on dues amigues ofeguen una nena “especial” en el decurs d’un campament d’estiu.

    La Carme Lavall observa que l’escena està narrada sense detalls escabrosos. Els recordo una escena similar en el clímax de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, una autora que sens dubte coincideix en certs aspectes amb Alice Munro en el tipus de mirada acerada. També parlem de la segona història, “Algunes dones”, on un senyor agonitzant es troba gairebé intimidat per la masatgista, Roxanne.

    Enriqueta Olivar destaca, per la seva singularitat, la narració llarga que dóna títol al recull, Massa felicitat. És una biografia de la matemàtica russa Sofia Kovalevski, una dona pionera, que va descobrir les matemàtiques com un terreny idoni per desplegar la seva intel·ligència abstracta i la seva imaginació. Es va haver de casar per poder sortir de Rússia i estudiar amb els genis matemàtics del seu temps. El conte recull els seus últims dies i les seves últimes paraules, que foren, precisament, Massa felicitat. Maricarmen Quintana recorda que el seu nom, Sofia, fou donat en honor seu a un cràter de la Lluna.

    He de dir que en aquesta sessió especial, sense roda formal de paraula, ha estat més difícil anotar les intervencions de cadascuna. Ens hem descontrolat una mica, i sens dubte ha mancat l’ordre habitual en les intervencions. Però també ha estat una sessió molt viva i molt rica, i hem arribat a un acord: l’obra ens pot haver agradat o no, però no ens ha deixat pas indiferents! I una conclusió: som unes lectores parladores i apassionades.

    Quedem per al 5 de maig, amb l’obra Un home de paraula, d’Imma Monsó.

    L’AUTORA
    Alice Munro

    Alice Ann Munro, de naixement Alice Ann Laidlaw (Wingham, Ontàrio, 10 de juliol del 1931), és una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès. premi nobelVa rebre el Premi Nobel de Literatura del 2013 i el Premi Booker del 2009.

    La ficció dels contes de Munro se situa al seu país natal del comtat d’Huron (Canadà), al sud-oest de la província canadenca d’Ontàrio. Les seves “accessibles i commovedores històries” exploren les complexitats humanes amb un estil aparentment fàcil, sense esforç. La seva obra ha fet de Munro “un dels nostres (canadencs) més grans escriptors de ficció contemporanis”o, com diu Cynthia Ozick, “la nostra Txékhov”. El 2013, Munro rebé el Premi Nobel de Literatura per la seva obra com a “mestra del conte modern”.

    L’OBRA
    Massa felicitat

    Infanticidis, enverinaments, robatoris, automutilacions, suïcidis, caigudes gairebé mortals… Qualsevol diria que Alice Munro, en el recull Massa felicitat, s’ha passat a la literatura sensacionalista. Les aparences enganyen: la violència està en aquests 10 contes per convertir-se en el cor ferit de la trama, que Munro decideix acariciar i operar sense assegurar-nos que la víctima es curarà. crisalideTracta la violència d’una manera naturalista i necessària, com si el més atroç (vegeu el magnífic relat ‘Dimensions’) fos inevitable. El que és inevitable és ‘normal’, i la ‘normalitat’ amb què introdueix aquesta catarsi, que canviarà el full de ruta del relat, sorprèn el lector, acostumat a l’emotiu, tranquil detallisme de l’anomenada Txékhov canadenca. El més admirable de Massa felicitat és la manera com aquesta violència –que pot estar fora de camp, en forma d’un adulteri que es cou al mateix espai domèstic (‘Ficció’), o que pot esclatar com un crit velat, en forma de violació no reconeguda (‘El tall de Wenlock’)– varia el destí dels seus personatges sense caure en la redempció epifànica ni en la condemna moralista. Sembla que els contes de Munro no s’acabin: no és que els seus finals siguin oberts sinó que els seus protagonistes segueixen el seu camí, i es converteixen lentament en un punt que es fon amb l’horitzó. Com si després d’haver entrat en detalls, de gravar amb la microcàmera de les paraules l’objecte més banal –i per això més significatiu–, el llenguatge abandonés la seva matèria primera a la més lànguida o tenebrosa de les seves sorts. massa felicitatMunro explora l’etern femení sense fer concessions de gènere. En molts relats les dones surten mal parades: sovint no saben calibrar la distància entre el que esperen de la vida i el que rebran. O de vegades expliquen, vagament indiferents, un fet terrible que escandalitzaria molta gent. Són més intel·ligents que els homes, més apassionades i més perilloses. Fins i tot en el memorable relat ‘Cara’, narrat des d’un punt de vista masculí, la dona apareix com l’oportunitat perduda, la que va agafar la paella pel mànec marcant-se la cara sense miraments per a assemblar-se més al seu objecte estimat, que va néixer amb un capritx. A Massa felicitat, Munro torna al gènere del ‘basat en fets reals’ que va posar en pràctica a ‘La vista desde Castle Rock’. Si a ‘Tres roses grogues’ Raymond Carver es conformava observant l’agonia de Txékhov per compondre una sentida elegia, Munro concentra en 60 pàgines l’atribolada vida de Sofia Kovalevski, novel·lista i matemàtica russa, per assajar una meditació sobre el seu personatge favorit, aquella dona que es debat entre la submissió a les normes virils i la reivindicació del seu lloc a l’univers. No és difícil reconèixer en els trets de Kovalevski l’ADN de l’arquetip Munro: l’heroïna que, presa de la seva sensibilitat, ha après a respectar la seva visió del món. I quina meravellosa visió del món tindrem si ens enfilem sobre aquests bellíssims contes! (Sergi Sánchez, El Periódico, 2011)

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Com un llebrer, Roddy Doyle

    com-un-llebrerLa Mary està en un moment molt important de la seva vida, decisiu, podríem dir. Amb dotze anys i a les portes de l’adolescència, amb la seva millor amiga Ava que ha anat a viure a una altra zona de Dublín i, especialment, amb la seva àvia materna, l’Emer, a l’hospital, molt a prop del moment en què la deixarà per sempre. I és que la Mary haurà de conviure amb la mort per primera vegada a la seva vida i no serà aquesta una situació de bon portar.

    Però no hi estarà tota sola la Mary, ni de bon tros. La noia forma part d’una família de dones fortes i, de manera sobtada i durant unes màgiques hores, quatre de les seves generacions s’hi trobaran per mirar enrere i revisar d’on venen, per tal d’agafar empenta i encarar tot el que està per venir, que serà molt, de ben segur. Roddy Doyle, l’autor del llibre, fent ús del recurs dels flashbacks ens farà recórrer dècades de la història de la família formada per la Mary, la Scarlett, l’Emer i la Tansey. Néta, mare, àvia i besàvia, respectivament, que protagonitzen moments ben tendres i d’altres, molt divertits.

    I els llebrers, no ens en podem pas oblidar! Però si vols saber el paper que juguen en tota aquesta història, hauràs de llegir-te el llibre que dissabte vam comentar els nois i noies del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva.

    com-un-llebrer_rodonaPrimeres pàgines.

    Roddy Doyle va néixer a Dublín l’any 1958. Abans de dedicar-se a temps complet a l’escriptura, Doyle va treballar com a mestre d’anglès i de geografia. Roddy-DoyleActualment, és un dels escriptors irlandesos de més prestigi internacional.

    La seva producció literària va des de la novel·la fins a la narració breu, passant pels guions cinematogràfics i els llibres per a públic infantil. L’any 1993 va ser guardonat amb el Premi Booker per la novel·la Paddy Clarke Ha Ha Ha i, de la mà del director britànic Stephen Frears, dues de les seves novel·les han arribat a la gran pantalla amb molt d’èxit: Cafè irlandès (1993) i The van (1996). El realitzador Alan Parker va ser l’encarregat de l’adaptació cinematogràfica d’una altra novel·la de Doyle, The commitments (1991).

    Llibres

  • Com un llebrer
  • Mientras tanto…una aventura
  • Rover salva el Nadal
  • Rover salva la Navidad
  • La venjança dels mofetes
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sant Jordi 2017

    roses1Com és habitual, les biblioteques de VNG donem la benvinguda a la diada de Sant Jordi amb un seguit de Guies de Lectura per a grans i per a petits. La XBMVNG us ofereix les darreres novetats editorials entre les quals, de ben segur, trobareu les que siguin del vostre gust.

    chamo.san_sant.jordi_.drac_Guia de Sant Jordi’17.

    Aquest és un petit tast de la Guia de Novetats Sant Jordi’17 amb els darrers premis literaris:

    roses1

    amics per sempre Rosa de cendra media vida
    Tros el setè àngel il·lusions elementals

    roses1

    I per als més petits, novetats editorials sobre la llegenda de Sant Jordi i molts més títols:

    Guia InfantilGuia de Sant Jordi’17 Infantil

    I no ens n’oblidem, no! Aquí teniu la Guia de Fons Local de la Comarca del Garraf, amb les obres publicades al llarg del 2016:

    guia comarcal rodonaGuia de Fons Local.

    Bona diada de Sant Jordi a tothom!

    rosa-32
     
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

     

    No hi ha comentaris

    Educar als pares de adolescents

    Llibres

    escolaparesL’adolescència és una època de construcció i d’evolució en una etapa meravellosa de la vida a on els pares han d’acceptar que els seus fills han crescut, i els adolescents han d’entendre que encara no han arribat a la seva edat adulta. Els seus anhels principals són sentir-se estimats, acceptats, compresos i respectats i la responsabilitat dels progenitors serà transmetre estima i menys autoritat. Aquests són els trets bàsics que s’ha de complir per aconseguir una etapa adolescent sense ensurts i equilibrada.

    Pel contrari, en aquesta etapa tan delicada de creixement cal no caure en l’educació a distància, ni evidentment en l’absència, caldrà posar normes i límits, evitar viure sense comunicació mútua i sense mostrar interès per les preocupacions que van sorgint permanentment en l’edat adolescent. L’educació permanent és fa imprescindible en aquesta etapa de la vida a on caldrà interioritzar l’educació com un acte de responsabilitat del que no es pot evadir ningú.
     

    La funció educativa dels pares i mares actualment s’afronta carregada de dubtes i inseguretats i el funcionament de la societat actual no ajuda a desenvolupar en les millors condicions aquesta tasca: excessives obligacions, dificultats per conciliar família i feina, un ritme de vida accelerat que ens fan caure en relativitzar allò que es viu al nostre voltant. Els canvis es produeixen tan ràpidament que són un impediment per afrontar una educació òptima i serena, però treballar per aconseguir canviar aquesta dinàmica, en la mesura que es pugui, permetrà viure i gaudir al màxim d’una experiència única al costat d’un adolescent que necessitarà més un confident que una autoritat amb l’objectiu de que aconsegueixi tenir la màxima confiança i seguretat en ell mateix, que li permetrà segurament consolidar una sòlida autoestima.

    Llibres

    Escola de pares d’adolescent

    Bloc

    Óscar Gonzalez, director de la Escuela de Padres con talento y Educar con talento, comparteix aquest blog destinat a pares i mares però enfocat des del punt de vista de l’educació. A partir d’eines i consells molt atractius vol compartir els seus coneixements de la seva experiència professional com assessor educatiu. En base a la seva creença que l’educació ho és tot, considera d’urgent necessitat establir una aliança entre les famílies i l’escola.

    El blog de Óscar González

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sang vessada, Åsa Larsson

    BANNER-560

    Åsa Larsson, l’autora

    Åsa Elena Larsson va néixer a Uppsala (Suècia) el 1966, però es va criar a Kiruna, una localitat del nord situada a la província de Lapland en què l’escriptora sueca ambienta les seves novel·les. asa larssonActualment viu a Mariefred amb el seu marit i els seus dos fills.

    Va estudiar dret a Uppsala i durant un temps va exercir com a advocada tributària a Estocolm.

    Durant la seva baixa maternal va començar a aficionar-se a la literatura, buscant entreteniment i diversió. La seva vida era estable i tenia la seva feina com a advocada, però confessa que tenir el seu primer fill li va fer percebre el món de manera diferent i necessitar un veritable canvi, que va buscar dins del seu cap.

    Va ser llavors quan va començar a sorgir en ella una gran dedicació per la lectura i l’escriptura i va decidir traslladar al paper les històries que imaginava.

    Els seus llibres han aconseguit l’èxit gairebé immediatament, han estat publicats en més de vint països amb una enorme acceptació entre el públic, a més de rebre bones crítiques.

    Durant la seva curta carrera com a escriptora ha rebut el Premi de l’Associació d’Escriptors Suecs de Novel·la Negra 2003 a la millor òpera prima per Aurora Boreal, el Premi a la millor Novel·la Negra de Suècia 2004 per Sang vessada, i la Ploma de Plata de la Fira del Llibre de Bilbao 2010 per Aurora Boreal.

     

    Sang vessada, el llibre

    És estiu a Suècia, quan brilla el sol de mitjanit i el llarg hivern ha estat oblidat. 9788466411202En aquest temps màgic, una sacerdotessa luterana, Mildred, és trobada morta amb signes de tortura en la ciutat de Kiruna.

    Mildred era una declarada feminista, una lluitadora estimada i odiada per igual. Està clar que no tots en Kiruna accepten que una dona sigui sacerdot, però tres mesos després del brutal assassinat la policia segueix sense tenir una pista.

    Rebecka Martinsson torna a Kiruna, el lloc on va créixer, a realitzar una gestió per al bufet d’advocats d’Estocolm en el qual treballa. No obstant això, aviat es veu embolicada en aquest misteriós cas: Anna-Maria Mella, la policia local de Kiruna i encarregada de la investigació, acudeix a Rebecka buscant ajuda; sap que només ella és capaç de desemmascarar la fosca veritat que amaguen els habitants d’aquesta gèlida ciutat.

    Kjellander___Sjoberg_Kiruna_aerialEn aquesta novel·la, Åsa Larsson obliga a la seva protagonista, Rebecka Martinson, una jove advocada que no ha aconseguit recuperar-se del impacte d’haver matat tres homes per protegir dos nens, a enfrontar-se a la realitat de les dones maltractades en una obra on la soledat i la dificultat de triar el camí correcte són els temes de fons.

    Larsson construeix de nou un univers de personatges complexos on les dones lluiten per defensar el seu espai a Kiruna, un petita ciutat més enllà del Cercle Polar, on els homes són els que manen.

    AVT_sa-Larsson_4111Per saber-ne més…

     

    6 d’abril, la tertúlia

    Sang vessada no ha estat un llibre fàcil per als clubaires.

    oliva 300-loguilloLes opinions han estat força radicals. Hi ha a qui li ha entusiasmat el llibre, i n’hi ha que no l’ha pogut ni acabar.

    Aquestes són les puntuacions:

    Antònia, 7; Evelia, 5; Joana, 8; Dolors, 6; Josefa, 6; Inés Luz, 9; Carme, 4; Soledad, 7; Ana Mª, 7; Pilar, 9; Victoria, 7; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 6.

    Els partidaris han assenyalat que és més que una obra de gènere negre, destacant la seva prosa acurada, que indaga eficientment en la psicologia dels personatges i que transcendeix una profunda comprensió de les debilitats humanes, una tolerància que no deixa de mostrar els defectes i prejudicis de la suposadament avançada societat nòrdica. Per una altra banda, destaquen les magnífiques descripcions i la gran exaltació del paisatge i la natura que fa l’autora.

    I els detractors l’han trobat avorrida, sense emoció, opinant que la història i la investigació en si tenen poca força, i que el tema de l’assassinat es pren de forma molt lleugera.

    Hotel de gel a JukkasjärviAixò sí, pràcticament tots els lectors han estat d’acord en que no és una novel·la d’investigació, però aborda una varietat de temes espinosos: les dones com a líders de l’església, el masclisme, el feminisme, la caça, les persones amb retard mental, l’homosexualitat i la rigidesa de les convencions socials en el món tancat d’una petita localitat com és Kiruna.

    També han posat de relleu que no hi ha un únic protagonista, sinó que ho és tot el poble, que d’alguna manera tots podrien estar implicats i que la resolució de l’assassinat esdevé gairebé per casualitat.

    La història de Potes Daurades, una lloba que ha arribat a la zona, en general pensen que és una metàfora de la vida de la víctima, la sacerdotessa Mildred.

    La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 4 de maig. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la La dansa de la gavina, d’Andrea Camilleri.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Stephen Frears

    sfrearsAquesta setmana arriba a Venècia la seva nova pel·lícula Victoria & Abdul, que li ha permès reunir-se novament a Juddi Dench, interpretant en aquesta ocasió el paper de Reina Victoria, amb un guió basat en el llibre de periodista Shrabani Basu amb el títol The True Story of the Queen’s Closest Confidant. Stephen Frears ha estat guardonat amb el premi Jaeger-LeCoultre Glory to the Filmmaker 2017 per la seva llarga i prolifera carrera a la Biennale di Venezia que es s’està celebrant aquesta setmana.

    Es tracta d’un dels directors més versàtils que existeixen en la gran industria del cinema, amb una gran varietat d’estils, temes i gèneres, construint-se una sòlida reputació en la dècada anys setanta amb la direcció d’episodis de sèries i pel·lícules per a la televisió. El seu debut cinematogràfic es va produir al 1984 amb La venganza, que va revelar el talent de Tim Roth al món. La següent pel·lícula va ser The provocative My Beautiful Laundrette (1985), protagonitzada per Daniel Day Lewis, que va ser un èxit internacional, rebent una nominació als Oscar al Millor Guió Original; era la primera vegada que optava a l’estatueta, destacant el seu talent per a les adaptacions literàries.

    victoria-and-abdul-posterUn temps després realitzava l’obra cinematogràfica que li va donar una projecció mediàtica global, si es pot dir així en aquella època, Amistades peligrosas (1988), amb un repartiment de luxe encapçalat per John Malkovich, Glenn Close i Michelle Pfeiffer, que li va permetre guanyaria tres premis Oscar, incloent el Millor Guió Adaptat, així com molts altres premis internacionals. La seva següent pel·lícula, Los timadores (1990), li permetria optar a la seva primera nominació als Oscar al Millor Director.

    A l’any 1998 va guanyar l’Ós de Plata al Millor Director al Festival de Cannes per Tierra de cowboys, mentre que dos anys després va dirigir Alta Fidelidad, i va competir per primera vegada a Venècia amb la pel·lícula Liam, per la qual l’actriu Megan Burns va guanyar el Premi Marcello Mastroianni. Posteriorment, va tornar a Venècia amb Dirty Pretty Things i una altra vegada el 2006, quan va rebre la seva segona nominació als Oscar al Millor Director per The Queen, la famosa pel·lícula sobre la Reina Elisabeth II, per la qual Helen Mirren , amb una brillant interpretació, va guanyar la Copa Volpi i la Oscar a la millor actriu. La darrera pel·lícula del premiat i homenatjat director va ser Philomena (2013), que va ser nominada a quatre premis de l’Acadèmia.

    DVD

    Stephen Frears a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Mentiras que matan. Sophie Hannah

    mentirasmatanUna de les millors novel·les de Sophie Hannah gira entorn del personatge de Nicki Clemente, la protagonista principal, que es troba detinguda en una Tascó, de camí al col·legi del seu fill per lliurar-li una motxilla oblidada, quan es veu forçada a donar la volta i fugir de manera precipitada. Ha vist algú que, si la identifiqués, la ficaria en un greu problema. Nicki manté la seva aparent vida en una intricada xarxa de mentides i més guarda un inconfessable secret, al que porta resistint-tres setmanes i mitja, que podria arruïnar la seva vida. Entre les seves aptituds es troba la de ser mentidera compulsiva, de caràcter egoista, trets que es faran més patents quan s’enfronti al interrogatori de la policia com a sospitosa de l’assassinat de Damon Blundy.

    Es tracta d’un controvertit i polèmic periodista que degut a les seves cròniques li van fer guanyar-se un gran nombre d’enemics. Però Nicki no pot respondre a cap de les preguntes que li fan els detectius, desconeix per què l’assassí va utilitzar un ganivet, i a més d’una manera tan peculiar, sobre el cos del periodista o per què l’expressió NO MENYS MORT va ser pintada a la paret de l’estudi de Blundy. I Nicki tampoc podrà comptar per què aquest dia va sortir a corre-cuita evitant passar per Elmhirst Road, ja que per a això hauria de revelar un secret que li podria arruïnar la vida.

    Primeres pàgines mentirasmatan

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEls detectius de les novel·les policíaques de Sophie Hannah són Simon Waterhouse i Charlie Zailer, policies que treballen al DIC de Spilling, una ciutat fictícia, a Anglaterra, en l’època actual. El primer porta set anys com a inspector, és curiós i molt intel·ligent, la seva ment no deixa escapar cap detall, recorda exactament qui ha dit què i quan, i malgrat el seu llarg historial d’èxits seu problemàtic caràcter li impedeix ascendir. Per la seva banda, Charlie és la sergent i el seu superior, titulada en Estudis Anglosaxons, Nòrdics i Celtes per Cambridge va treballar com a investigadora acadèmica durant quatre anys, ascendint a detectiu en un temps rècord. El seu superior és l’inspector Giles Proust. malhumorat, anomenat pels seus subordinats com el Ninot de neu.

    Yo no habría matado a Poirot como hizo Agatha Christie

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »