Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per març, 2017

L’algoritme de l’edat

agebetL’expert en computació Grigory Antipov ha desenvolupat un programari d’aprenentatge profund, és a dir, un conjunt d’algoritmes en aprenentatge automàtic, per solucionar un problema dels sistemes anteriors, que permetien canviar les cares de diferents maneres, però sense mantenir les característiques personals de l’individu. En canvi, ara la tècnica no només envelleix rostres joves, sinó que crea versions més joves de les cares grans.

El sistema es va entrenar amb cinc mil cares en cada grup, preses de la base de dades Internet Movie i Wikipedia i després etiquetats amb l’edat de la persona. D’aquesta manera, la màquina aprèn els trets característics en cada franja etària i els aplica en altres cares perquè semblin tenir l’edat determinada. Antipov afirma que la seva tècnica podria ser utilitzada per equips de seguretat i intel·ligència per identificar criminals buscats per la policia o a persones que han estat desaparegudes durant molts anys.

generacopmsEls investigadors del Laboratori de Biologia Computacional de Xangai, encapçalats per Jing-Dong Han, van fer a l’any 2015 una teoria explicant per què a la gent li costa tant treball ocultar la seva edat, tot i que pugui estar-se hores al gimnàs, gastar-se un dineral al cirurgià plàstic i cuidar-se diàriament amb el menjar saludable. Aquesta investigació va determinar empíricament que hi ha quatre mesures de l’estructura facial que resulten fatalment delatores de l’edat.

Tres d’elles creixen amb el pas dels anys i es poden detectar en l’amplitud de la boca, l’amplada del nas i la distància entre la boca i el nas. I la quarta es és més difícil de precisar ja que es tracta de la latitud entre les comissures dels ulls. Amb base en aquests descobriments, i en l’anàlisi de trescentes imatges facials de persones entre els 17 i els 77 anys, aquest grup va desenvolupar un algoritme de reconeixement facial que endevina l’edat de qualsevol persona amb un mínim marge d’error. Fins i tot, afirmen la possibilitat de detecció d’un òptim estat de salut a través l’edat facial, que s’ha comprovat com un millor indicador de salut de l’individu que les anàlisis de sang.

How old do I look?
Three-dimensional human facial morphologies as robust aging markers

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Los muertos no tienen amigos, Luis Gutiérrez Maluenda

BANNER-560

Luis Gutiérrez Maluenda, l’autor

Luis Gutiérrez Maluenda va néixer a Barcelona el 1945. llgutierrez12Va estudiar enginyeria industrial, màrqueting i després de treballar com gestor de grans comptes en el sector informàtic, va decidir abandonar-ho tot per escriure novel·les de gènere negre.

És conegut gràcies a les seves novel·les Putas, diamantes y cante jondo, finalista del premi Millor Primera Novel·la del 2005 atorgat per l’Associació Brigada 21; Música para los muertos, que constitueix un homenatge als grans clàssics del gènere i va ser nomenada Novel·la del Mes per Ràdio Euskadi i la revista Miscel·lània, i 806 Sólo para adultos, finalista del premi Yo escribo.com.

Ha publicat també assaigs i contes en diferents mitjans culturals, com les revistes El coloquio de los perros i Prótesis.

mapAficionat al jazz i al blues, Luis Gutiérrez Maluenda va publicar l’assaig Jazz y blues en la novel·la negra americana i va donar una sèrie de conferències sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Salamanca i Universitat Autònoma de Barcelona.

Complementa el seu temps assistint com a convidat a conferències i taules rodones entorn al seu tema preferit: novel·la negra, jazz i blues.

Actualment resideix al barri de Sant Andreu, afirma que la seva gran passió segueix sent la lectura i s’inspira per escriure passejant pel casc antic de la capital catalana.

 

Los muertos no tienen amigos, el llibre

El detectiu Basilio Céspedes viu al barceloní barri del Poblesec on no és conegut pel seu nom real sinó pel de Humphrey, malgrat que ell no es considera un tipus dur, només beu quan la vida el supera i és poc amic de cabarets.

los-muertos-no-tienen-amigosLa seva especialitat són els divorcis i investigacions d’estar per casa, fins que una trucada telefònica del comissari d’homicidis Jareño el treu del llit en plena nit perquè acudeixi al dipòsit de cadàvers a fi d’identificar el cos d’un suposat veí seu, un homosexual abatut a trets.

Una segona mort, en aquest cas en la persona d’una dona de la neteja que treballava al mateix local nocturn que l’anterior, animen Humphrey a indagar pel seu compte, proporcionant dades suficients a Jareño i al seu subordinat, el sergent García, per demanar o no una ordre judicial de registre… oliva 300-loguillo i com res sembla unir les dues víctimes a excepció de la seva relació amb un antre nocturn, és important accedir-hi i esbrinar què s’amaga després rere l’evident i poc comprensible motiu d’un crim: drogues i prostitutes sense papers n’hi ha a tot arreu, ha d’existir quelcom més, prou important per cometre dos assassinats…

El detectiu compta amb el suport no oficial del sergent García i el d’una “madame” antiga prostituta i amiga que és una enciclopèdia actualitzada en temps real de qualsevol cosa que passa al barri.

Al marge d’aquesta investigació, Humphrey també es veu embolicat en una trama que amenaça amb la mort d’un altre conegut en mans del capo mafiós de la zona, patriarca d’una família de gitanos.

23905203Per saber-ne més…

 

9 de març, la tertúlia

En aquesta ocasió, el club l’Oliva Negra ha tingut un convidat d’excepció, i no ha estat un altre que Luis Gutiérrez Maluenda, autor de Los muertos no tienen amigos, el llibre que hem llegit per aquesta sessió, a més de Música para los muertos, títol que es podia llegir opcionalment.

serie noirEls assistents han tingut l’oportunitat de canviar impressions amb un escriptor entusiasta del gènere negre del qual ens ha explicat l’origen del seu nom, que li ve de la Serie Noir de l’editorial francesa Gallimard, que va reunir els principals autors americans i francesos de novel·la policíaca i publicava sempre els seus llibres amb la coberta de color negre.

Davant del recel d’algun dels clubaires sobre la cruesa del llenguatge que utilitza, Luis Gutiérrez Maluenda ha defensat que és una de les característiques diferencials del gènere negre amb el gènere policíac, tal com es pot veure amb els clàssics nord-americans com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Chester Himes, dels quals ell és un àvid lector i admirador.

Ha afegit que uns altres trets propis del gènere negre són l’atmosfera, el ritme dinàmic per no dir vertiginós, una posada en escena d’imatges ben definides i, sobretot, el protagonisme del detectiu privat arquetípic, al qual considera un perdedor, contraposat als protagonistes actuals que acostumen a ser inspectors o comissaris, per a ell uns guanyadors, ja que compten amb l’avantatge de pertànyer al sistema.

1238246054_5121c6da8da0266dca3d1110.18593952_stdTambé ha destacat la importància que té per a ell la utilització de l’humor. Citant Raymond Chandler, pensa que la millor manera d’exposar esdeveniments violents és a través de l’humor. I per una altra banda, personalment pensa que els lectors de gènere negre volen entretenir–se, no passar–ho malament.

A la pregunta sobre el seu sistema de treball, ha manifestat que no segueix cap ritme ni cap ordre. Afirma que no serveix per seguir uns horaris fixos, que això l’incapacitaria per escriure, però que per altra banda escriu molt sovint, té com una vintena de llibres al calaix, esperant a ser publicats.

I si ens cenyim a l’opinió dels clubaires sobre Los muertos no tienen amigos, la seva puntuació mitjana ha estat d’un 7. L’han trobat un llibre molt amè i molt fàcil de seguir. Els dos únics punts desfavorables que han manifestat un parell dels lectors ha estat el llenguatge i la inversemblança d’alguna situació.

I ara, un parell de fotos de la trobada amb l’autor:

IMG_20170309_173803 IMG_20170309_150643

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 6 d’abril. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la Sang vessada, d’Asa Larsson.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Una història de pits

tetasLa historia de mis tetas és una novel·la gràfica autobiogràfica on l’autora ens explica diferents moments de la seva vida, posant focus important en els seus pits. A Jennifer Hayden la van diagnosticar amb càncer de mama als quaranta i pocs anys, i aquí va ser on va pensar que potser podria explicar la seva vida centrant-se en el paper que els seus pits han exercit en ella. Els seus pits van ser els petits protagonistes d’una adolescència acomplexada, el centre de les seves primeres relacions amoroses i van tenir un paper enorme durant la maternitat. Fins que de cop van començar a pretén representar sentiments, de l’esperança i la por, l’orgull i la vergonya d’una supervivent que narra les seves peripècies amb enginy, sarcasme i un sentit de l’humor hilarant.

És complicat parlar d’una malaltia d’aquestes característiques sense posar-se tristos o dramàtics, però no obstant això, aquí tenim un bon intent, on la història aconsegueix robar-li protagonisme a la malaltia; una narració autobiogràfica sobre ella i els seus pits, no sobre la pròpia malaltia en primer lloc. El càncer forma part d’un tot, res més, i per tant el tracta amb ironia i molt lloable sentit de l’humor, sense deixar-se acovardir. Jennifer Hayden és una supervivent del càncer, i ha volgut compartir amb aquestes vinyetes la seva visió del que ha suposat el tractament per a ella, i com la va transformar en una dona més forta i amb més sentit d’allò que és més important a la vida.

jhaydenPerò aprofundint en la seva lectura aquesta auto-memòria gràfica no és cent per cent real, sinó que Hayden ha canviat alguns noms amb l’objectiu de protegir a algunes de les persones del seu entorn que apareixen a les vinyetes, fins i tot malgrat tenir dos germans, ha preferit dir que només té un per proporcionar una major simplicitat dramàtica” a l’obra, tot i que els noms de les seves mascotes si són reals, per apropar-se més a la seva veritat emocional.

Una veritat que va dibuixar directament a ploma, sense llapis i sense guió, perquè volia sorprendre’s cada dia amb el que anava descobrint de si mateixa. Amb un estil que tendeix cap a la línia curta del underground americà, i una seriació contínua de quatre vinyetes per pàgina, Hayden es va enfrontar amb aquest treball a la seva primera obra de llarga extensió després de dedicar-se durant molts anys a il·lustrar llibres per a nens.

Entrevista a Jennifer Hayden

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El senyor Silvestre, Silke Lambeck

El senyor Silvestre és un personatge ben peculiar. És algú a qui qualsevol de nosaltres seria feliç de conèixer. I per què? Doncs perquè al seu costat tot sembla ser màgic. És, per aquest motiu, que en Maurici sent una connexió especial amb el seu nou veí.

il·lustració Senyor Silvestre 2En Maurici tot just acaba d’arribar a una nova ciutat amb els seus pares i el seu germà petit, en Tomàs. Tot és nou: la ciutat, els companys de classe, el veïnat i tot plegat se li està fent molt costerut. Però és que alguns dels seus companys d’escola, com l’Esteve Caparrós i en Martí Borràs, li esta fent molt difícil la seva adaptació. I què em de dir d’en Rabiüt, el cap del despatx de la mare? La seva actitud intransigent està alterant la vida quotidiana de la família d’en Maurici. Mai no havia estat tan difícil poder marxar uns dies de vacances!

L’aparició gairebé màgica del senyor Silvestre arriba en el moment just i en Maurici no té cap dubte de voler formar-ne part. És així com coneixerà la Pipa Cortès, l’elefant Ciceró o l’Alfons Camps.

El senyor Silvestre és el primer dels tres títols de la col·lecció escrita per Silke Lambeck (1964). Nascuda a Essen (Alemanya) l’any 1964, va estudiar Germanística i Ciències Teatrals. Des de 1995, ha treballat a diversos diaris i revistes alemanys. La seva feina periodística va ser reconeguda, l’any 2001, amb el Premi Theodor-Wolff-Preis.

Silvestre_rodonaPrimeres pàgines.

Col·lecció de llibres protagonitzats pel senyor Silvestre:

Silvestre-cat retorn-de-silvestre-alta on_es_el_senyor_silvestre_alta

Cal destacar del llibre, com no, les boniques il·lustracions de Karsten Teich (1967), també nascut a Alemanya i que des de 2001 il·lustra llibres infantils.

El senyor Silvestre és el llibre que vam comentar dissabte en el Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva

negrolivaEl jurat del Concurs format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora i conductora del Club de lectura La Crisàlide de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga i gerent de la llibreria Llorens Llibres, Veri Pena Montfort, libretera a la Llibreria La Mulassa, i Xavier Vernetta, escriptor han decidit que els guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva d’aquesta edició de l’any 2017 són:

1r El carrer fosc de David Dot Cervera.
2n Escolto el cant del cu-cut de Carme Vila Rovira.
3r Un crim ben triat de Iris Borda García.

Enhorabona al guanyadors/es!.

El lliurament de premis està previst pel proper dijous, 30 de març a les 20h a la Sala Infantil de la biblioteca Joan Oliva i Milà. En aquesta acte, obert a tothom, es farà lliurament dels premis als guanyadors del concurs, a càrrec dels membres del jurat i amb la participació de l’Escola de Música Freqüències. Hi esteu convidats!

El 5è Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa, Editorial Alrevès i Libelista. La participació en aquesta edició ha comptat amb 60 microlats. Volem agrair a tots els concursants la seva participació en aquest concurs literari.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La ciudad de los espejos. Alexis José Aneas

ciudad-espejos SevillaSegle XVIMonestir de San Isidoro del Campo, són els temes al voltant dels quals es desenvolupa la trama d’aquesta novel·la, novetat d’aquesta setmana.
 
‘La ciudad de los espejos’ explora alguns dels esdeveniments i llocs més amagats de la Sevilla del segle XVI; un apassionant recorregut pels submons de l’heretgia i de la Inquisició i que comença amb els estranys successos que van passar al monestir de San Isidoro del Campo, pels voltants de la ciutat i que segueix l’entramat d’una història plena de misteris.
 
Esta novela trancurre por los lugares más recónditos de la Sevilla del siglo XVI y explora algunos de los acontecimientos acaecidos en ese tiempo. Un apasionante recorrido por los submundos de la herejía y la Inquisición, que parte de los extraños sucesos que ocurrieron en el monasterio de San Isidoro del Campo, en las inmediaciones de la ciudad, y sigue el entramado de una historia repleta de vértigo y misterio.
 
Com diu el narrador al preàmbul, va ser una trucada telefònica el que va canviar la seva vida: “Jamás olvidaré la noche del viernes 9 de abril de 1992. Aquella tarde recibí una llamada telefónica que cambió mi vida, y desde entonces albergo un secreto con el que, sinceramente, no sé qué hacer. (…) Saqué con cuidado su contenido: envueltas en cuero, como si de una cartera se tratase, mis ojos contemplaron una colección de cartas en un estado sorprendentemente bueno (…) Nos sentamos y leímos juntos las cartas. Pasamos toda la madrugada diccionario en mano, y no tardamos mucho tiempo en darnos cuenta de que nuestras elubrucaciones eran acertadas. El mapa nos señalaba el monasterio de san Isidoro del Campo como el lugar donde el fiscal de la Inquisición ocultó un documento antiguo, un papiro religioso.”
 
El llibre està dividit en tretze capítols cadascun dels quals s’inicia amb proverbis i frases de diversos personatges dels segles XVI i XIX, així en el cap. 2: “Son los tiempos tales que se debe mirar hazer libros” d’Antonio de Araoz; cap. 3: “Siempre favorezcan mucho las cosas de la Santa Inquisición contra la herética pravedad” extret del testament de la Reina Isabel la Católica; CAP. 6: “No es plata lo que se envía a España; es sudor y sangre de los indios…” Fray Domingo de Santo Tomás.
És curios el fet que el preàmbul s’intercala entre els capítols: temps present amb temps passat.
 

1r capítol Llibres

 
2deedf3Alexis José Aneas, nascut a Jerez de la Frontera, és un apassionat de la història, de l’escriptura, de la medicina natural i de la nutrició. És, a més, autor d’altres escrits, entre els quals destaquen dues obres de caràcter històric: la novel·la ‘La carta vainilla’ i un dossier amb el títol de ‘Simulacrum’.
 
‘La carta vainilla’ narra la relació entre un nen, fill de militar, i la petita Cèlia, filla d’un venedor de gelats anarquista durant els anys trenta del segle passat a Jaén. I anys més tard…
La-Carta-VainillaLa novela narra las vivencias entre un niño, hijo de un militar, y la pequeña Celia, hija de un heladero anarquista durante los años treinta del siglo pasado en la ciudad de Jaén. Ambos dieron inicio a una amistad libre de los prejuicios de la época, compartiendo espacios y juegos, hasta que el estallido de la Guerra Civil quebrara definitivamente los encuentros, dando paso a una serie de rencores y odios que a modo de rescoldos perennes ahogaron los agradables recuerdos. Y, pasaron los años… Pero, en el verano del año dos mil, nuestro protagonista –un hombre de 78 años- recibe una llamada telefónica…
 
A ‘Simulacrum’ Un paseo por los jardines del pasado, l’acció s’inicia a Jaén, un 5 de novembre de 2005. A mitjanit i pels voltants de la catedral es troba el cadàver enverinat d’un vell… Començarà una història de misteris, serveis secrets i una enigmàtica recerca. La clau es troba a Andalusia, entre Jaén i Càdis.
Jaén, 25 de noviembre de 2005.- Sobre la medianoche, (…) un camarero entrega a Miguel, un joven abogado jiennense una carta dirigida a él. El contenido de la misma lo vinculará al fallecido, y dará comienzo a una intrépida investigación para esclarecer la identidad del anciano, así como el verdadero asesino.
Pero la trama se complica, y junto con la ayuda de su pasante Rosa, se verán envueltos en un entresijo de misterios, servicios secretos y una enigmática búsqueda. Para desenredar la madeja es imprescindible conocer el pasado, en especial, el proceso inquisitorial del Conde Cagliostro y un viaje secreto que el mismísimo Napoleón efectuó …

 
Si voleu veure el que diu el mateix autor sobre ‘La ciudad de los espejos’ només cal que cliqueu l’enllaç que segueix.
 
 

 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Robe de marié. Pierre Lemaitre

Ce matin-là, comme beaucoup d’autres, elle s’est réveillée en larmes et la gorge nouée alors qu’elle n’a pas de raison particulière de s’inquiéter. Dans sa vie, les larmes n’ont rien d’exceptionnel : elle pleure toutes les nuits depuis qu’elle est folle. Le matin, si elle ne sentait pas ses joues noyées, elle pourrait même penser que ses nuits sont paisibles et son sommeil profond. Pierre Lemaitre.

Chers lecteurs/lectrices,

rmarieeCertains de vous se souviendront du sort dur et réaliste que subissent deux des personnages représentant des poilus au retour de la Grande Guerre et de la fantastique escroquerie qu’ils commettent dans le livre intitulé Au revoir là-haut de Pierre Lemaitre que nous avions lu un été. L’auteur pour ce titre a d’ailleurs été lauréat du prestigieux prix Goncourt 2013.

Ce mois-ci au Club, nous lisons un autre livre de cet écrivain et scénariste français pour le cinéma et la télévision, qui depuis plusieurs années s’impose comme l’un des meilleurs romanciers actuels français de romans policiers et à suspense ou (thriller) et a été couronné par de nombreux prix et reconnu par le public et la critique.

Né en 1951 cet ancien enseignant de littérature française, américaine et culture générale débute sa carrière de romancier en 2006 rendant hommage à la littérature policière avec un roman intitulé Travail soigné, titre pour lequel il reçoit le Prix du premier roman polar du Festival de Cognac et qui le motive à se spécialiser dans ce genre et devenir un écrivain à succès dont ses romans sont traduits dans plusieurs langues et notamment en catalan chez Bromera. Ce roman fait partie de sa Tétralogie Verhoeven (commandant de police de la Brigade Criminelle de Paris) suivi d’Alex (2011) Sacrifices(2012) et Rosy & John.

images (1)Robe de marié (2009), est son deuxième roman policier publié chez Calmann-Lévy et qui a reçu le prix du meilleur polar francophone en 1998. Pour cette machiavélique et perverse histoire il commente qu’il s’est inspiré de l’essai psychiatrique L’effet pour rendre l’autre fou qu’il avait lu pendant ses études de Harold Frederic Searles et en a saisi l’idée de fond.

Le résultat offrant une intrigue bien construite, simple mais efficace maintenant l’intérêt du lecteur jusqu’au bout et rendant d’une certaine façon hommage à Alfred Hitchcock.

L’histoire:

Sophie, une jeune femme de 30 ans souffre petit à petit de troubles de mémoire suite à la mort de son mari et sombre dans la folie se convertissant en une tueuse en série qui ne garde aucun souvenir de ses actes…

Par ailleurs je vous affiche à continuation un lien du Centre de Cultura Contemporània de Barcelona car Pierre Lemaitre le 17/05/2017 à 19h commentera son roman policier Alex au Club de lectura de los Amigos del CCBB.

Alex de Pierre Lemaitre

Esther Bruna.
Club de Francès.

No hi ha comentaris

Francesc Burrull, mestre català

fburrullEl pianista i compositor de jazz Francesc Burrull, recentment guanyador del Premi Enderrock d’Honor, ha estat proposat per obtenir la Creu de Sant Jordi com una figura cabdal del panorama musical català de finals del segle XX. Va ser deixeble del mestre Pere Vallribera i ha sigut el director musical de Concèntric, va ser en aquesta època amb Josep Maria Espinàs quan van treballar junts, mentre Espinàs s’encarregava de la correcció lingüística i de pronúncia, Burrull controlava tots els aspectes musicals.

És el responsable de la majoria del so dels discos de pop dels anys seixanta, col·laborant al costat de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Núria Feliu, La Trinca, Pere Tàpies, i molts d’altres d’àmbit internacional com Sydney Béchet, Bill Coleman, Chet Baker, Don Byass o Jean-Luc Ponty. Va formar els seus propis grups músicals en l’àmbit barceloní com Latin Combo, amb qui enregistra dotze discs i també Latin Quartet, amb la creació de set treballs discogràfics més. En l’avinentesa del naixement dels Setze Jutges, s’incorpora al món de la Nova Cançó, com a compositor i també arrenjador, tot abans d’assumir la responsabilitat de la direcció musical de l’Editorial Concèntric en la qual guanya el Gran Premi del disc cátala per la seva tasca, guardó com a col·laboració. Va enregistrar un disc d’homenatge a Duke ellington, amb motiu de la seva mort que va significar el naixement de la companyia Big Band de Barcelona, formació de divuit músics, de la qual n’és director. Ha col·laborat amb la Banda Municipal i la O.B.C., com a solista de piano en la Rapsody in Blue i el Concert en Fa de Gershwin.

A l’any 2010 publicava Les 26 cançons infantils, llibre de partitures i textos escrits al costat de Josep Maria Espinàs i amb pròleg de Lluís Llach, incloent-hi un magnífic enregistrament sonor amb les vint-i-sis cançons infantils editades en quatre discos de finals de la dècada dels seixanta. El 2012 col·labora amb el cantautor Joan Isaac gravant dos temes en el seu disc Piano, piano. Un any després el músic barceloní, resident a Vilanova i la Geltrú, declara que si hagués de quedar-se amb tres discos de tota la seva trajectòria artística serien el dedicat al poeta Miguel Hernández de l’any 1972, Diàlegs de 1975 amb Joan Baptista Humet i el clàssic Manuel de Falla amb Albert Moraleda al baix, Miquel Àngel Lizandra a la bateria i la col·laboració especial de Leonora Milà al piano.

Francesc Burrull 80 anys + 1 dia

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La escritora. Carmen Conde

La escritora de Carmen CondeCarmen Conde és una escriptora pràcticament debutant. Tot just l’any passat, Ediciones B publicava la seva primera novel·la, Para morir siempre hay tiempo, guardonada amb el Premio de Novela Negra La Trama. Ara, ja podem llegir el seu segon llibre, també de gènere negre, La escritora, que podeu reservar a la Joan Oliva.

Lucrecia Vázquez té vint-i-set anys, viu a Barcelona i es dedica a l’escriptura. El seu nom, però, no és conegut entre els seus lectors ja que Lucrecia escriu novel·la policíaca sota pseudònim masculí, Kevin Wilson. La seva tasca com a escriptora no es limita només a aquesta activitat, també escriu per encàrrec de l’editorial per a d’altres autors, que fan servir les seves novel·les com a pròpies. A la Lucrecia ja li està bé aquesta manera de treballar. L’anonimat evita que la síndrome de Tourette que pateix (i els nombrosos tics que l’acompanyen) sigui pública.

logo blog genere negre_AMB LLETRESDe caràcter complex i amb una intel·ligència molt per sobre de la mitjana, la Lucrecia va tenir una infantesa molt dura, de centre d’acollida en centre d’acollida. L’editorial Universo, per a la qual treballa, li ha fet un nou encàrrec: escriure la propera novel·la de la famosa escriptora Dana Green, que després de triomfar escrivint llibres sobre misteris religiosos (al més pur estil Dan Brown) ara vol passar al gènere negre. El problema és que Dana Green, pseudònim de Soledad Montero, passa per una crisi creativa i és, per aquest motiu, que la Lucrecia hi entra en joc.

La trama arrenca quan ha de tenir lloc la primera trobada d’ambdues escriptores en un poblet del Montseny. Dana Green ha estat assassinada de manera cruel i Lucrecia n’esdevé sospitosa. L’encarregat de la investigació, que farà públics els secrets més obscurs del món editorial, serà el mosso d’esquadra Gerard Castillo, que haurà de determinar si la Lucrecia és víctima o assassina.

Barreja de novel·la negra, amb descripcions de gran cruesa, i crítica punyent de la indústria editorial és el que podreu trobar a La escritora.

Carmen Conde (Barcelona, 1965) va estudiar Magisteri i treballa com a mestra de primària. La escritora és la seva segona novel·la.

Llibres

  • La escritora
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas, Carmen Izquierdo

    Foto autora0001-001 (2) Carmen Izquierdo Benítez, l’autora del llibre ‘IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas’ ha volgut explicar, essent fidel a la veritat, la història real d’una empresa que ha viscut en la seva estructura i organtizació els fenòmens que han construït Catalunya i Espanya en els darrers setanta anys, inclòs el canvi econòmic. Una empresa en la qual s’han viscut intrigues, mentides, traïcions, extorsions…, però també il·lusions i alegries.
    Al pròleg, l’autora diu: ‘La negativa de muchos de los protagonistas a hablar del creador de la empresa despertó mi curiosidad y lo que iba a ser un mero apunte sobre el nacimiento de Industrias Mediterráneo, S.A. se convirtió, junto con algunos acontecimientos históricos de la ciudad, en el núcleo central y aglutinador de estas pequeñas historias de vida.’ És el relat sobre una empresa nascuda a Vilanova i la Geltrú, del seu fundador, Pedro Camacho Caballero, vingut de Don Benito, un poble de la província de Badajoz, i dels qui hi van treballar. Ella hi va treballar vint anys passant per diferents departaments, des del de muntatge al de secretària de direcció.
    El que es trobarà, doncs, el lector és un llibre ple de vivències i reflexions.

    Porta IMSA0001-001 (2) El llibre, dividit en capítols, s’inicia amb la Vilanova que passa de l’esplendor a la decadència, per avançar des de la postguerra, passant pel naixement de talleres Camacho fins a Industrias Mediterráneo, i avançar cap els anys seixanta, la fi del franquisme i el camí cap a la democràcia, la Barcelona preolímpica, l’España va bien… El que fa que el text sigui proper és la combinació històrica amb l’exposició de les experiències viscudes pels treballadors, acompanyat d’algunes fotos que evoquen les situacions i de documents que il·lustren els moments.
    I per acabar i seguint l’epíleg del llibre: ‘Iniciábamos el libro diciendo que la Vilanova industrial pudo hacerse realidad gracias al capital de los indianos. Bien, a través de las páginas del libro podemos apreciar como el último reducto de aquel capital burgués, hecho allende los mares, contraportada0001-001 se unió a un inmigrante, símbolo de la Vilanova de posguerra, para fundar una empresa con vocación de crear riqueza alrededor de un nuevo medio de transporte: el automóvil. (…)
    La crisis de finales de los setenta e inicio de los ochenta hace que las empresas con vocación de continuar en pie, vean como solución para enjuagar sus pérdidas la venta de los terrenos urbanizables en el centro de la ciudad y su traslado a las afueras. (…)
    Desde finales de los ochenta hasta iniciado el segundo milenio, al igual que en la sociedad española, la corrupción impregna la empresa. Se dan casi todos los casos de corrupción que pasan a nivel político o público: se subcontrata, presuntamente, para robar, se aprovechan del dinero público, se cobran sobres en negro, se falsifican facturas, se falsean las cuentas.’

     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »