Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2017

L’art infinit d’Hergé

herge

Les aventures de Tintin constitueixen una obra d’art i, en conseqüència, el seu autor Herge ja és considerat un gran artista. L’art és sobretot una producció de signes literaris, entre d’altres expressions, que trasbalsa la visió d’una determinada època. La principal característica d’una obra d’art és la de proporcionar present perpetu a partir d’un producte final. El fenomen de Tintin és relativament recent, però revesteix la seva importància a les vertiginoses cotitzacions obtingudes pels dibuixos originals de Herge. També ha obres paral·leles de l’obra a càrrec de sociòlegs, filòsofs, assagistes i altres teòrics apassionats del personatge de Tintín.

herge_y_el_arteA Hergé y el arte es realitza una recorregut pels orígens familiars de Hergé i els motius que el van conduir a crear al mític personatge que va captivar als lectors de finals de segle XX i ha creat legions de seguidors en aquest nou segle. Pierre Sterckx ha realitzat una excepcional recerca d’informació a partir dels arxius del Musée Hergé a Louvain-laNeuve per poder repassar l’estil d’Hergé des dels seus incipients dibuixos fins a la culminació del personatge. A més, repassa ampliamant els artistes que van influir en les creacions d’Hergé com van ser Fontana, Poliakoff, Warhol o Lichtenstein.

Un dels reclams més curiosos d’aquesta obra tan visual és l’apartat de la pintura, potser un dels aspectes menys coneguts de la biografia de Georges Remi es troba en la revelació seus gustos artístics; l’evolució de la seva col·lecció personal d’art i la seva admiració per Joan Miró, entre molts altres creadors com el mateix Holbein, convertint-se en un apassionat col·leccionista d’obres pictòriques. En aquest llibre, Sterckx aborda també la fase en què un Hergé ja consagrat en el còmic, a principis dels anys seixanta, va decidir iniciar una carrera com a pintor, per al que va contractar com a professor a l’artista abstracte belga Louis Van Lin.

Las aventuras de Tintin a la biblioteca tintinmilu

Sterckx, mort a l’any 2015 poc abans de la publicació de l’edició francesa del llibre, s’ha convertit d’aquesta forma en un testament artístic, a través de la dissecció dels dibuixos, els traços, enquadraments i perspectives del dibuixant belga, màxim exponent de Tintin, l’amic que tots els seus lectors voldrien tenir, un periodista que recorre el món vivint fantàstiques aventures, mostrant-se bona persona i valent com pocs, amic dels seus amics, i sempre acompanyat de Milú, el gos més conegut del món, vivint aventures acompanyat dels seus personatges, autèntic mostrari de la personalitat i de la fauna humana d’arreu del món.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Habana Requiem. Vladimir Hernández

cubalibreL’argument d’Habana Requiem està focalitzat en tres casos diferents però ben estructurats i enllaçats entre si. Un violador en sèrie que ha tornat a les seves caminades i a qui la tinent Ana Rosa Iznaga persegueix amb ímpetu, moguda pel seu desig de convertir-se en capità. Un presumpte suïcidi d’un home gran i deprimit que s’amaga en la beguda, liderat per Puyol, un policia que ronda els seixanta anys i la ambició és tan sols conservar la seva família. I finalment, l’assassinat a un jove negre traficant de drogues de disseny entre les diferents tribus urbanes de persones blanques pertanyents a l’Havana Vieja, en un dels llocs més perillosos i insegurs. L’encarregat d’aquest tercer cas és Eddy, un policia blanc, impulsiu i orgullós que paral·lel al cas, es troba en una situació delicada, ja que encara negant-ho, ha tirat pel balcó a un home que maltractava a la seva dona. Sembla que, hi ha un testimoni que compta amb una gravació en què es veu com Eduardo ha matat aquest personatge i demana diners a canvi.

Primeres pàgines habanar

logo blog genere negre_AMB LLETRESLa violència està molt present en tota la novel·la, ja no només pel que fa als cadàvers que apareixen, sinó en la mateixa atmosfera dels successos, en el mateix ambient que envolta a aquesta part de la ciutat. Al llarg de la novel·la no hi ha ni un moment de relax o de bon ambient, d’alegria. Tot és violència, misèria, crim, delictes. Crida l’atenció que, sent l’Havana i Cuba, una Cuba sota el règim castrista, hagin tribus urbanes més pròpies d’altres ciutats com els Emo o els gòtics. Vladimir Hernández mostra una Havana, una Cuba, més desconeguda, més real, més autèntica.

L’autor del llibre va ser guanyador del Premi L’H Confidencial de novel·la negra per Indómito, i publica ara el seu darrer treball literari, un thriller policíac que arrossega al lector pels carrers de la Habana Vieja amb la seva llum i la seva foscor, amb els seus colors i les seves ombres. Un país, Cuba, es tensa enmig del panorama de recessió i l’Estat intenta maniobrar amb un fals aperturisme econòmic, però la mentalitat insular ha canviat i el ciutadà del carrer ja no sembla tan dòcil com ha estat durant l’últim mig segle.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

2 comentaris

Òscar 2017. Millor pel·lícula

Les nominades en la categoria de Millor Pel·lícula són:

La-ciudad-de-las-estrellas-La-La-LandLa La Land és una de les gran favorites a fer-se amb l’Òscar a la Millor Pel·lícula, tot i que passi el que passi el 26 de febrer, el film dirigit per Damien Chazelle ja ha fet història.

Per una banda, perquè va guanyar els 7 Globus d’Or als que optava (millor pel·lícula de comèdia o musical, director, actor i actriu, entre d’altres). Per una altra banda, perquè iguala Titànic (el clàssic de James Cameron) i Eva al desnudo (amb les mítiques Bette Davis i Anne Baxter) en nombre de nominacions als Òscar: catorze! I per si no n’hi hagués prou, perquè alguns han volgut atorgar-li la “medalla” de cinta que ha recuperat el gènere musical més clàssic de Hollywood. Sigui o no cert, ja que aquesta distinció ja li van “concedir” a Chicago o Moulin Rouge quan van ser estrenades, la qüestió és que La La Land fa setmanes que és en boca de tots.

La pel·lícula, que narra la història d’una cambrera (Mia) amb aspiracions a actriu i un jove enamorat del jazz (Sebastian) que vol muntar-ne un club, està protagonitzada per Emma Stone i Ryan Gosling.

 

Manchester-frente-al-marAmb un canvi radical de registre arribem a Manchester frente al mar, la segona pel·lícula candidata a l’Òscar. Dirigida per Kenneth Lonergan, aquest drama s’endinsa en els Chandler, una família treballadora instal·lada a l’estat de Massachusetts, a la ciutat que dóna nom al film.

Després de la mort de’n Joe, el germà gran, Lee, el petit de la família (interpretat per Casey Affleck) ha de tornar a la seva ciutat d’origen. Ara en Lee porta una vida grisa després d’haver fugit, temps enrere, precissament del lloc on ara s’hi veu obligat a tornar. Un cop allà, rebrà la notícia que el seu difunt germà l’ha deixat com a tutor legal del seu fill adolescent, en Patrick (interpretat per Lucas Hedges). El retrobament amb la seva exdona Randi, interpretada per Michelle Williams, obrirà antigues ferides de les quals havia intentar fugir.

A banda de la nominació a Millor Pel·lícula, Manchester frente al mar opta a cinc estatuetes més: Millor Director, Actor principal (Casey Affleck), Actor i Actriu de repartiment (Lucas Hedges i Michelle Williams) i Millor Guió Original.

 

MoonlightMoonlight podria convertir-se en la gran sorpresa d’aquesta edició dels Òscar. La crítica s’hi ha rendit i el seu flamant Globus d’Or a la Millor pel·lícula dramàtica la situa en una posició privilegiada per aconseguir l’Òscar.

Adaptació d’una obra teatral, Moonligth és pràcticament l’òpera prima del seu director i també guionista Barry Jenkins, que només havia dirigit una altra cinta l’any 2008: Medicine for Melancholy. La història, repartida en tres actes, transita per la infantesa, adolescència i joventud de’n Chiron, el noi protagonista (feu una ullada al pòster de la pel·lícula i veureu que el rostre està compost per tres seccions diferents, és a dir, la imatge del protagonista en els tres moments de la seva vida).

En Chiron és un noi afroamericà homosexual que creix, a la dècada del vuitanta, en una conflictiva zona de Miami. Acceptació d’un mateix, descobriment de la pròpia personalitat, drogues i conflictes racials nodreixen un film que, per a molts, amb menys de dues hores ho explica tot.

La 89ª edició dels Òscar pot ser triomfal per a aquesta pel·lícula que suma 8 nominacions.

 

LionDe la mà de l’australià Garth Davis arriba la pel·lícula Lion, que si bé és el seu primer llargmetratge, no podem pas dir que sigui un nouvingut al món audiovisual. Davis és un reconegudíssim director de publicitat que ha dirigit també alguns episodis de la sèrie televisiva Top of the Lake.

Basada en la història real de Saroo Brierley, Lion narra el viatge als orígens que inicia un Saroo ja adult (interpretat per Dev Patel) vint-i-cinc anys després d’haver estat adoptat per un matrimoni australià. Saroo va néixer a la Índia i, en un obrir i tancar d’ulls, es va trobar tot sol, amb només cinc anys, en un tren que el portaria a 1600 quilòmetres de distància de la seva família biològica. D’aquí a una llar d’acollida i, posteriorment cap a Austràlia, amb la seva nova família. Però, tot i el pas dels anys, Saroo no ha oblidat d’on bé i amb l’únic ajut dels seus records i Google Earth torna al país que el va veure néixer.

Lion acumula 6 nominacions al Òscar: Millor Pel·lícula, Actor i Actriu Secundaris (Dev Patel i Nicole Kidman, en el paper de mare adoptiva), Guió Adaptat, Banda Sonora i Fotografia.

 

ComancheriaEl director David Mackenzie signa la que segurament és la seva millor pel·lícula fins al moment. Amb elements clàssics del western, Comanchería, és una barreja de road-movie i thriller, amb atracaments a sucursals bancàries inclosos.

Dues parelles de protagonistes antagònics donen vida a Comanchería. Per un costat, 2 germans reconvertits en atracadors de bancs (interpretats per Chris Pine i Ben Foster). Per un altre costat, 2 rangers de Texas encarregats d’anar-hi al darrere (Jeff Bridges i Gil Birmingham).

El que, en un primer moment, pot semblar només una pel·lícula d’atracadors al bell mig de l’estat de Texas va molt més enllà. És una punyent crítica de la participació dels bancs en una situació de crisi econòmica com l’actual, en què dos germans amb intenció de no perdre la granja familiar es llançaran a una carrera de robatoris a sucursals d’un mateix banc, per tal de pagar els deutes que tenen amb aquesta mateixa entitat bancària.

Comanchería opta a 4 Òscar: Millor Pel·lícula, Actor Secundari (Jeff Bridges), Guió Original i Muntatge.

 

La-llegadaLa ciència-ficció estarà també present entre les candidates a Millor Pel·lícula amb La llegada, film de Dennis Villeneuve que opta a 8 premis (Millor Director, Pel·lícula i Guió Adaptat, entre d’altres).

Amb una Amy Adams que sosté el gruix de la història (i que, per a sorpresa de molts, ha quedat fora de les candidatures a Millor Interpretació Femenina), el seu personatge és el d’una experta lingüista, Louise Brooks, que encara cicatritza les ferides per la mort de la seva filla quan és reclutada per l’exèrcit nord-americà, juntament amb el científic Ian Donnelly (interpretat per Jeremy Renner). La seva missió és establir contacte amb els alienígenes que s’han repartit per diferents localitzacions de la Terra, en 12 naus.

La llegada és una adaptació d’un relat curt, Story of your life, obra de l’escriptor Ted Chiang. El director de la pel·lícula, Dennis Villeneuve, té, entre els seus futurs projectes, el rodatge de la seqüela d’una de les obres mestres del cinema de ciència ficció: Blade Runner 2049.

 

Figuras-ocultasFiguras Ocultas és l’adaptació de la novel·la homònima de Margot Lee Shetterly, que narra una història tan real com desconeguda per al gran públic. Viatgem fins a primers dels anys seixanta, quan els Estats Units aspiraven a guanyar la Unió Soviètica en la carrera espacial. En aquell moment, en què els càlculs es feien amb llapis i paper, la participació de tres matemàtiques afroamericanes en els esforços de la NASA per aconseguir fer arribar amb èxit John Glenn a l’espai va ser determinant. La lluita d’aquestes tres dones no anava només dirigida a triomfar en un món d’homes, sinó també a lluitar contra la segregació racial que imperava.

El film, dirigit per Theodore Melfi, compta amb les actrius Octavia Spencer, Taraji P. Henson i Janelle Monáe que donen vida a les científiques reals: Dorothy Vaughn, Mary Jackson i Katherine Johnson.

Figuras Ocultas opta a Millor Pel·lícula, Actriu Secundària (Octavia Spencer) i Guió Adaptat.

 

Hasta-el-ultimo-hombreEl retorn de Mel Gibson a la direcció amb Hasta el último hombre ha aconseguit 6 nominacions als Òscar, entre les quals hi ha Millor Pel·lícula, Director i Actor Protagonista (Andrew Garfield).

Gibson no es posava darrere d’una càmera des de 2006, quan va dirigir Apocalyto, i torna a la direcció per explicar la història real de Desmond T. Doss, primer objector de consciència a rebre la Medalla d’Honor del Congrés.

Doss (interpretat per Andrew Garfield) es va allistar a l’exèrcit nord-americà durant la II Guerra Mundial, però es va negar a agafar cap arma per les seves creences religioses. Després d’enfrontar-se als estaments militars, va aconseguir que el portessin al front japonès per dur a terme tasques mèdiques. Allà, durant la batalla d’Okinawa, va salvar la vida de 75 homes ferits en combat.

 

FencesLa darrera de les pel·lícules que opta a l’Òscar a Millor Pel·lícula és Fences, dirigida i protagonitzada per Denzel Washington.

Fences és l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral escrita l’any 1983 per August Wilson, guanyadora del Premi Tony a la Millor Obra de Teatral i del Premi Pulitzer al Millor Drama. El mateix Wilson, mort l’any 2005, va deixar enllestida l’adaptació cinematogràfica que ara veu la llum i per la qual opta, també, a l’Òscar a Millor Guió Adaptat.

Denzel Washington coneixia molt bé Fences, ja que tant ell com Viola Davis (la seva companya en el film) la van interpretar al teatre l’any 2010, aconseguint llavors, tots dos, un premi Tony. A l’espera de la propera cerimònia dels Òscar, Viola Davis ja ha guanyat el Globus d’Or a la Millor Actriu de Repartiment.

Fences és la història de Troy Maxson, un antic jugador de beisbol afroamericà, a la dècada dels anys 50, que lluita per tirar endavant la seva família. La pel·lícula suma 4 candidatures als Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actor i Actriu Protagonista i Millor Guió Adaptat.

Ara només queda esperar al 26 de febrer per saber-ne quina serà l’escollida…
Els guanyadors de la 89à edició dels Òscars de 2017

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Òscar 2017. Millor curtmetratge

 
Els films nominats en la categoria de Millor Curtmetratge en aquesta vuitanta-novena edició són:
 

  • ‘Silent Nights’ d’Aske Bang i Kim Magnusson
     
    Kwame, un immigrant il·legal procedent de Ghana, s’enamora d’Inger, una jove danesa que treballa en un centre que acull persones sense sostre a la ciutat de Copenhague. A part de tractar sobre la temàtica dels refugiats, el punt central és la història d’amor entre dues persones de móns completament diferents i els obstacles que es van trobant, incloent el racisme.
     
    Aske Bang, el director, va escriure el guió de la pel·lícula observant el seu voltant. Viu en un barri de Copenhague ple d’immigrants africans. El fet de veure’ls cada dia vagar pels carrers com a fantasmes sense que ningú els parli, l’inspirà i és el que reflecteix el curt. askeprofil
     
    índex Kim Magnusson, el productor, va guanyar l’Òscar de l’any 2014 per ‘Helium’ i ha estat nominat per: Ernt&Lyset (1996), Wolfang (1997), Election Night (1998), Helmer&Son (2006).
     
    Podeu llegir una entrevista en anglès a Aske Bang (director) i Kim Magnusson (productor).
     
     

     
     

  • ‘Ennemis Interieurs’ de Selim Azzazi
     
    150_57927Selim Azzazi, el director d’aquest curt, és nat a Lió (França). Graduat a l’Escuela Nacional de Cine Louis Lumiere, treballa com a editor i dissenyador de so des de l’any 2001. Ha col·laborat, entre d’altres, amb directors com Oliver Stone, Jean-Pierra Jeunet, Luc Besson i Jean-Jacques Annaud.
     
    Aquesta és la seva primera pel·lícula i està ambientada als anys noranta, època en la qual el terrorisme algerià arriba a França. Dos homes. Dues identitats. Una batalla.
     

     
     

  • ‘Timecode’ de Juanjo Giménez
     
    Juanjo Giménez és l’autor del primer curtmetratge català nominat als Òscar. Aquest director nascut a Barcelona fa cinquanta-tres anys competirà a la gala el proper 26 de febrer, defensant una peça que gira al voltant de dos vigilants d’un pàrquing que no treballen en el mateix torn, per tant, no es coneixen. Timecode-Juanjo-Gimenez-Cannes-FotoAFP_MEDIMA20160522_0076_31 (2)
    Luna i Diego només coincideixen uns minuts cada dia, quan un comença a treballar i l’altre plega. Tot i això, entre ells s’estableix una mena de relació construïda a partir del llenguatge corporal. Durant els quinze minuts que dura el film s’explora què succeeix durant les nits llargues i avorrides del seu treball.
    Els dos protagonistes, els ballarins Lali Ayguadé i Nicolás Riccini, no tenien cap experiència prèvia en el món del cinema.
     

     
    Aquest emotiu curtmetratge reusenc es va endur la Palma d’Or del Festival de Canes 2016. Podeu llegir una entrevista amb el director després de guanyar aquest premi.
     
    Diumenge dia 29 de gener, va rebre el Premi Gaudí 2017, que organitza i atorga l’Acadèmia del Cinema Català, per la categoria de Millor Curtmetratge. Aquests premis són una iniciativa del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i provenen dels Premis Barcelona, que van néixer l’any 2002.
     
    I aquest mes de febrer, ‘Timecode’, ha rebut el Premi Goya 2017 per millor curt, que atorga l’Acadèmia de les Arts i les ciències cinematogràfiques d’Espanya.
     
     

  • ‘Mindenki’ de Kristof Deak
     
    Aquest curt de vint-i-cinc minuts, el títol del qual en anglès és ‘Sing’, és un drama infantil ambientat als anys 1990 a Budapest (Hongria). Inspirat en un fet real, relata el camí que segueix un cor d’escola per aconseguir guanyar un premi de cant i l’aparició d’una nova alumna a la classe que encobreix un secret.
     
    Kristof DeakKristof Deak viu entre Londres i Budapest. S’ha dedicat a la direcció i producció de curts, sèries dramàtiques de TV i vídeos musicals, tant hongareses com d’altres nacionalitats.
     
     
     
     
     

  • ‘Le Femme et le TGV’ de Timo von Gunten
     
    8d34a65b1d09e1d55432a9179e3cfa51322e1dedbefe9cf17198f44011082a24-1536x1536 Basat en un fet real, s’explica la història d’Elise, la qual ha anat saludant el tren que passava davant de casa seva durant tres dècades. Una carta del conductor del tren és l’inici d’una relació epistolar entre els dos. Ella se n’enamora. Però desvien el tren i ella començarà la cerca de l’home.
    Jane Birkin és l’actriu que dóna vida a Elise. De nacionalitat anglesa, però resident a França des dels anys 60, es donà a conèixer quan cantà amb veu fràgil i sensual la cançó ‘Je t’aime… moi non plus’ on es podien sentir els seus gemecs que es van fer famosos arreu del món.
     
    timo-von-gunten-31350-headshot-1485290545Timo von Gunten és escriptor, director i productor. Des de l’any 2012 que no deixa de guanyar premis per les seves pel·lícules en ciutats nord-americanes com Las Vegas i Los Ángeles, i en països com l’Índia…
     

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • No hi ha comentaris

    La tercera verge, Fred Vargas

    BANNER-560

    Fred Vargas, l’autora

    Fred Vargas és el pseudònim utilitzat per la historiadora i escriptora francesa Frédérique Audoin-Rouzeau per signar la seva obra literària dedicada a la novel·la detectivesca i d’intriga.

    Fred i Jo VargasNascuda a París l’any 1957, va créixer envoltada d’intel·lectuals. El seu pare, l’escriptor surrealista Philippe Audoin, la va obligar a llegir de petita als grans clàssics dels segles XVII al XIX, mentre, ella llegia literatura policíaca d’amagat.

    És llicenciada en Història i Arqueologia. Ha treballat en el Centre Nacional d’Investigació Científica Francès des de 1988 i posteriorment a l’Institut Pasteur, si bé és coneguda mundialment per la seva faceta d’escriptora de novel·les policíaques, tasca que va començar el 1986.

    Les seves trames es desenvolupen a París, i tenen com a protagonista el comissari en cap Jean-Baptiste Adamsberg i el seu equip. En algunes de les seves obres, mostra els seus coneixements sobre l’Edat Mitjana, com a bona especialista que és.

    Les seves novel·les han rebut nombrosos premis, entre ells el Prix mystère de la critique (1996 i 2000), el Gran premi de novel·la negra del Festival de Cognac (1999), el Trofeu 813, o el Giallo Grinzane (2006), i han estat traduïdes a múltiples idiomes amb un gran èxit de vendes.

    A més, part de l’obra de Vargas ha estat adaptada al cinema i a la televisió.

     

    La tercera verge, el llibre

    Com a totes les novel·les protagonitzades pel comissari Adamsberg, a La tercera verge ens hi trobem amb tota classe d’elements irracionals. La tercera vergeEn aquest cas amb el fantasma d’una monja de segle XVIII, sepultures profanades, pocions màgiques que asseguren la vida eterna, cérvols morts d’una forma salvatge, personalitats dissociades i una ombra misteriosa que llisca en la foscor.

    Amb tot això es trobarà el comissari Adamsberg en aquesta inquietant novel·la. La resolució d’aquest complicat trencaclosques podria tornar boig a qualsevol, però no a Adamsberg. El comissari aconseguirà descobrir la veritat, encara que això li costi no la raó sinó el cor.

    A més a la seva brigada hi ha una nova incorporació, el peculiar tinent Veyrenc, que recita versos de Racine, no ha arribat per casualitat.

    gatAixí s’inicia aquesta novel·la en la qual res està clar durant moltes pàgines i en la qual es barregen diferents històries i escenaris, molts personatges, pistes falses, receptes medievals… tot plegat rajoles trencades en el mosaic que només es veu en tota la seva esplendor després del punt final.

    A destacar, les peripècies d’un gat gros i mandrós pels carrers de París, mentre un helicòpter el segueix, confiant que rastrejarà una víctima.

    Una novel·la ben construïda i ben explicada, una història amb ritme i uns diàlegs divertits que és capaç de mantenir la nostra atenció fins a un final sorprenent i totalment inesperat.

    Fred VargasPer saber-ne més…

     

    9 de febrer, la tertúlia

    La tercera verge ha estat un llibre molt controvertit.

    Hi ha qui l’ha trobat molt ben escrita i molt ben plantejada, hi ha que li ha costat arribar a la segona part, i també hi ha qui no ha pogut arribar a llegir-la…

    oliva 300-loguilloLes puntuacions mostren la diversitat d’opinions:

    Núria, 7; Antònia, 7; Esther, 8; Joan, 5; Evelia, 7; Joana, 8; Dolors, 2; Josefa, 8; Inés Luz, 8; Carme, 6; Josep Mª, 6; Soledad, 6; Ana Mª, 8; Pilar, 7; Joana, 8; Victoria, 7; Montserrat, 3; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8; Eulàlia, 8.

    Excepte tres dels clubaires, que han estat incapaços d’acabar la novel·la, la resta dels lectors han reconegut l’estil singular, molt sui generis, d’una autora que construeix històries xocants amb uns personatges singulars, un equip extravagant format per individus, cadascun amb les seves peculiaritats, que de tan estrafolaris com són semblen extrets de la vida real.

    ParisEn general l’han trobat una història força sinistra i increïble, que reuneix diferents trames que al final convergeixen, però fins arribar a aquest moment s’obren tants fronts: robatoris, fantasmes, cérvols assassinats, un gat mandrós, dobles personalitats… I hi ha tanta urgència a resoldre cada tema, que no es veu com podran redreçar les coses. Això sí, tothom ha estat d’acord és que ha sabut lligar perfectament el final.

    També han estat d’acord en que potser hi ha autors de novel·la negra millors, més ortodoxos, més escrupolosos en el seu seguiment de les normes, més transparents, però no n’hi ha cap tan original, tan magistral en el seu maneig de diàlegs, en la seva construcció de personatges, en la seva forma de fer que l’insòlit i fins i tot un xic surrealista adquireixi carta de naturalesa.

    La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de març. En aquesta ocasió, comptarem amb la presència de l’autor Luis Gutiérrez Maluenda per parlar del seu llibre Los muertos no tienen amigos.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Mentiras. Yrsa Sigurdardóttir

    yrsaL’argument de Mentiras gira al voltant de tres històries, en principi, sense cap relació entre elles però que acabaran unides d’una manera imprevista. La primera presenta a quatre persones, un fotògraf, un tècnic de telecomunicacions i dos operaris de manteniment que es dirigeixen a un far remot, situat en un en un illot de l’Atlàntic al que només es pot accedir en helicòpter.

    Abans de fer el viatge, el fotògraf té un somni en el que només dos d’ells tornarien, fet que li provocarà una ansietat que no vol transmetre. Però aviat la realitat el fa veure que no s’equivocava, i un cop a l’illa es quedaran aïllats, sumits en una angoixant i misteriosa boira, embolicats en una atmosfera claustrofòbica i angoixant que els atraparà i els portarà a una situació límit.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESMentrestant un matrimoni i el seu fill adolescent tornen dels Estats Units a Reykjavík, després d’haver intercanviat el pis amb un matrimoni nord-americà que sembla haver-se volatilitzat. El marit descobreix una sèrie d’aspectes inquietants que el porten a sospitar que alguna cosa horrible li ha succeït als seus hostes. Nina, una policia que s’enfronta a una tragèdia familiar després que el seu marit hagi quedat en estat vegetatiu en intentar suïcidar-se, de forma casual descobrirà un vell informe en què apareix el seu marit, sent un nen, com a testimoni d’un cas en el qual va ser interrogat per la policia. Nina creu que aquest antic cas pot ser l’explicació al que li ha passat i comença una investigació en la qual va a treure la pols a foscos i sinistres secrets que van a desvetllar un tèrbol i sorprenent episodi del passat.

    Primeres pàgines mentiras

    Yrsa Sigurdardóttir és l’autora de la famosa sèrie protagonitzada per Thora Guðmundsdóttir però també d’altres títols de gènere negre com Sé quien eres que va aconseguir el Premi Islandès de Novel·la Negra i la nominació per al Glass Key, ara està treballant en la segona part d’aquest argument amb l’obra Los indeseados. A l’any 2015 va obtenir el prestigiós premi Petrona per la seva novel·la The silent of the Sea.

    Llibres

  • El último ritual
  • Se quien eres
  • Mentiras
  • Ladrón de almas
  • Los indeseados
  • Ceniza
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cartes d’amor de 0 a 10, Susie Morgenstern

    Arribem a l’equador del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva amb Cartes d’amor de 0 a 10, de l’escriptora nord-americana Susie Morgenstern.

    Cartes d'amor de 0 a 10I parlem de l’Ernest, de la Victoire, de La Carta, de l’amor -en totes les seves variants-, de la solitud, de l’enyorança d’allò que no has tingut mai i del descobriment d’una nova manera de viure quan ja penses que res de nou arribarà a la teva vida, tot i que només tinguis 10 anys. Però és que l’Ernest, el nostre protagonista, transita (perquè viure no se’n pot dir d’allò) per una existència impròpia d’un noi de 10 anys.

    “No saltironava, no s’afanyava, l’Ernest no tenia pressa. Els deu anys de la seva vida havien passat sense córrer, en la quasi immobilitat d’una vellesa més que precoç”

    Així, dia rere dia, amb la sola companyia de la seva àvia, la Précieuse, fins que un cop d’aire fresc s’instal·la al seu costat per no separar-se’n: la Victoire. Sense demanar permís, la Victoire i tota la seva família, faran trontollar la monòtona existència de l’Ernest i a partir de llavors, res no serà igual. Perquè com diu l’Ernest:“…s’ha de viure…abans de ser mort.”

    Plouc-amerloque-et-ambassadrice-de-la-litterature-francaiseCartes d’amor de 0 a 10, va ser finalista de l’11è Premi Atrapallibres. La seva autora, Susie Morgenstern, va néixer als Estats Units l’any 1945, però ja fa molt de temps que està instal·lada a França. Va estudiar a la Universitat tant als Estats Units com a Israel i ha treballat com a professora d’anglès a la Universitat de Niça. Des de l’any 1978, desenvolupa una carrera d’allò més prolífica escrivint i il·lustrant llibres infantils. Ha estat guardonada amb un bon nombre de premis literaris i, posant la cirereta al pastís, l’any 2005 va ser reconeguda amb l’Ordre de les Arts i les Ciències, distinció que concedeix el Ministeri de Cultura Francès.

    A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar aquests llibres de Susie Morgenstern:

    Cartes d'amor de 0 a 10 com enamorar-se sense prendre mal 109072-05CU-151.ps, page 1 @ Preflight ( 109072-05CU-151.indd )

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor actor

    Els nominats a millor actor són:

    caffleckCasey Affleck por ‘Manchester frente al mar’

    Es va donar un conèixer en Todo por un sueño, en què encarna un dels tres estudiants que contracta Nicole Kidman per assassinar Matt Dillon, també col·labora amb Gus Van Sant en diverses ocasions com a El indomable Will Hunting. Casey Affleck també ha fet els seus projectes en direcció com I’am still here (2010), un fals documental sobre la fictícia carrera com a cantant de rap de l’actor Joaquin Phoenix. Però és ara, després de guanyar el Globus d’Or pel seu paper d’un home solitari que és encarregat de manteniment d’edificis de Boston, quan aspira al seu primer Òscar per un personatge que ha de retrobar el seu passat davant la desgràcia de la mort d’un germà.

    dwashingtonDenzel Washington por Fences

    Es va donar a conèixer en el cinema a l’any 1987 amb a la seva interpretació a Grita Libertad, un drama polític dirigit per Richard Attenborough que li va valer una nominació al Globus d’Or i a l’Òscar com a millor actor secundari, només un any després va conquerir aquests dos premis amb Tiempos de Gloria.

    La seva carrera com actor ha estat molt intensa i sempre com a capdavanter en els repartiments, així com les nominacions han estat abundants, tant per Malcom X (1993) o Huracan Carter (1999) que li va valer el seu segon Globus d’Or per interpretar la vida del boxejador Rubin “Hurricane” Carter. No va trigar gaire a guanyar el seu segon i darrer Òscar per Trainning Day a l’any 2001.

     
    agarfieldAndrew Garfield por Hasta el último hombre

    L’actualment parella sentimental d’Emma Stone es va donar a conèixer en televisió en la sèrie Doctor Who, i tres anys més tard va fer el seu debut al cinema amb Leones por corderos, dirigida per Robert Redford. Posteriorment, John Crowley va escollir per protagonitzar Boy A que li va valer el ser aclamat per la crítica i premiat com el Millor Actor per Acadèmia Britànica de Cinema i Televisió (BAFTA). L’any 2010 apareix en la pel·lícula sobre la fundació de Facebook, Red Social de David Fincher i posteriorment Marc Webb l’escull per interpretar a Peter Parker a The Amazing Spider-Man.

    Sis anys després, la seva interpretació de Desmond Doss, un jove metge militar que va participar en la batalla d’Okinawa, al Pacífic durant la II Guerra Mundial, i es va convertir en el primer objector de consciència en la història nord-americana a rebre la Medalla d’Honor del Congrés, li ha valgut la seva primera nominació a l’Òscar.

    rgoslingRyan Gosling por La ciudad de las estrellas (La La Land)

    El gran favorit al premi d’enguany per aquest musical que va arrasar en els Globus d’Or de fa poques setmanes. El seu més que presumible primer Òscar arriba després d’una trajectòria afortunada que després del seu primer paper protagonista, el d’un jugador de futbol entrenat per Denzel Washington, a Titanes, hicieron historia, l’any 2000 va progressar ràpidament fins arribar a la seva primera nominació a l’Oscar per la interpretació de Half Nelson en la qual encarnava a un professor d’institut enganxat a la droga.

    També va aparèixer a Fracture (2007), on va interpretar a un fiscal enfrontat a Anthony Hopkins. Altres interpretacions més destacades van ser a Drive i a Crazy, stupid love, una de les seves cinc nominacions als Globus d’Or. Enguany l’Acadèmia li vol premiar amb l’estatueta de millor actor pel seu paper de músic desafortunat però amb grans habilitats com a pianista i ballador de claqué que intenta fer-se lloc al Hollywood de les grans oportunitats.

    Shrine AuditoriumViggo Mortensen por Captain Fantastic

    La seva interpretació de Aragorn a la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells de Peter Jackson, tot i no aconseguir l’Òscar, el deixarà definitivament a l’eterna memòria col·lectiva dels amants de cinema. Va fer el seu debut amb un petit paper en Único testigo (1985) i ha treballat en més de trenta pel·lícules des de Retrato de una dama (1996) dirigida per Jane Campion, Un crimen perfecto (1998) d’Andrew Davis, Alatriste (2006) d’Agustin Díaz Yanes, o Promesas del Este (2007) que li va significar la seva primera nominació a l’Òscar i al Globus d’Or interpretant al misteriós Nicolai, el xofer d’una important família mafiosa d’Europa Oriental. Finalment, Capitan Fantastic (2016) li ha valgut la seva segona nominació a l’Òscar per interpretar a un pare de família dedicat a criar els seus sis fills amb una estricta educació física i intel·lectual que es veurà obligat a abandonar, desafiant a la seva idea del que significa educar amb els seus valors.

    Oh la land!, la película del siglo no es para tanto

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Charlotte. David Foenkinos

    Devais-je être présent ? Devais-je romancer son histoire ? Quelle forme mon obsession devait-elle prendre ? J’ai cité ou évoqué Charlotte dans plusieurs de mes romans. J’ai tenté d’écrire ce livre tant de fois(…) Je commençais, j’essayais puis j’abandonnais(…) J’éprouvais la nécessité d’aller à la ligne pour respirer. Alors j’ai compris qu’il fallait l’écrire ainsi. Foenkinos.

    Chers lecteurs/lectrices,

    descarga (1)L’auteur qui nous occupe ce mois-ci n’est autre que David Foenkinos, écrivain né à Paris en 1974, très populaire en France et considéré comme un incontournable de sa génération. En fin de saison 2015/2016, nous avions lu au Club, son roman La délicatesse (Prix Conversation 2010), livre abordant avec simplicité les expériences vitales des personnes dans notre société, et qui d’ailleurs avait donné suite à un débat animé entre tous les assistants. Cette fois-ci nous lirons un autre de ses romans qui traite un thème tout à fait différent.

    Diplômé en lettres à l’Université de la Sorbonne et formé en musicien de jazz, David Foenkinos est aussi un grand passionné d’art et c’est au cours d’une exposition de peintures à Berlin que l’œuvre expressionniste et autobiographique de Charlotte Salomon le fascine à tel point qu’il rêve d’écrire sa biographie et pendant des années fera des recherches sur la vie et l’œuvre de cette artiste à fin de retracer sa vie.

    dfoenkinosLe résultat de son travail prend la forme d’une biographie romancée où Foenkinos, en restituant la vie d’autrui, se cherche dans «la figure de l’autre» et nous livre un récit où il se met lui-même en scène faisant part à son lectorat de sa fascination pour la protagoniste.

    L’écrivain, pour représenter Charlotte, l’héroïne éponyme de son roman, procède par évocation et utilise comme recours littéraire le vers libre, à la manière d’un poème, des phrases courtes, des points à la ligne après chaque phrase, des figures de style qui laissent affleurer sa propre sensibilité à propos de la vie de cette jeune artiste allemande juive exterminée dans une chambre à gaz du camp d’Auschwitz.

    Il se base sur Leben oder Theater? (Vie où Théâtre?) la merveilleuse œuvre picturale autobiographique de Charlotte Salomon qui mélange plusieurs disciplines comme sont la peinture, l’écriture et la musique et qui interroge le sens de l’existence et la vocation de l’art.

    Charlotte a obtenu un très fort succès de librairie et a remporté le prix Renaudot et le prix Goncourt des lycéens l’an 2009.

    L’histoire:

    Charlotte est une jeune artiste juive qui se démarque dans le domaine des arts par un style propre. Elle tombe éperdument amoureuse du professeur de chant de sa belle-mère et immortalisera cet amour, les horreurs perpétrés à l’égard des juifs et le tragique destin de sa famille à travers son art quand elle quitte l’Allemagne pour rejoindre ses grands-parents réfugiés en France…

  • Vie? Ou théâtre?
  • Charlotte Salomon (1917-1943
  • La historia de Charlotte Salomon
  • Esther Bruna.
    Club de Francès.

    4 comentaris

    El salto del caballo. Ricardo Alía

    La trilogia del Zodíac està ambientada a Donostia i te com a protagonistes a Max Medina i Erika López i el seu desenllaç es troba a les pàgines de El salto del caballo, novetat aquesta setmana, en la que el seu autor Ricardo Alía visitarà la biblioteca Joan Oliva en una trobada a on parlarà de d’aquesta saga de novel·la negra ambientada al País Basc que va iniciar la trilogia amb El signo del dragon. Com a novetat es podrà seguir bona part de la seva intervenció en directe a través del twitter de les Biblioteques VNG i posteriorment també es podrà recuperar la seva presència a la Joan Oliva en streaming per les xarxes socials de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

    zodiacAquesta Trilogia del Zodíac condueix al lector per una història ambientada a la Facultat de Ciències Químiques a Donostia, on es troba el cos decapitat d’un jove estudiant de batxillerat. El cas serà investigat per Max Medina, inspector d’Homicidis de l’Ertzaintza, juntament amb la seva companya recentment graduada Erika López, quan la banda terrorista ha deixat definitivament les armes. Aquesta trama es va desenvolupant també a El vuelo de la serpiente, on la vida dels protagonistes, després d’un any, es situa a l’estació natural de la serp, la primavera, però aquesta no ha començat gens bé per l’Ertzaintza, ja que dues noies han desaparegut sense deixar rastre i un estudiant de químiques ha aparegut assassinat.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEl desenllaç d’aquest thriller literari es farà visible a El salto del caballo, quan a finals de 2013, a punt d’entrar a l’Any del Cavall, signe que representa la victòria i la fidelitat, un destacat doctor en Física i reconegut expert en teràpia genètica, Oliver Lezeta, serà el nou protagonista d’aquesta tercera i definitiva història, quan el seu germà Íñigo aparegui mort en un incendi en el qual l’assassí ha deixat un estrany missatge al lloc dels fets. En aquesta ocasió haurà de ser Max Medina qui tingui que enfrontar-se en solitari en aquesta investigació, tot i que trobarà una aliada inesperada en Virgínia, una jove experta en informàtica que li serà de gran ajuda per esclarir els fets.

    Primeres pàgines el-salto-del-caballo

    El Zodíac xinès es divideix en dotze cicles anuals, cadascun representat per un signe que s’associa amb un animal. La Serp Yin representa el femení, la terra la foscor, i es correspon amb el personatge d’Erika. Ella està en ple procés de transformació amb una part racional i una altra, que es deixa portar més pels seus impulsos. Per contra, el Drac-Yan representa el masculí, el cel i la llum. Sens dubte es tracta de Max, que busca la llum en la foscor del passat de la seva família.

    Llibres

    El signo del dragón
    El vuelo de la serpiente
    El salto del caballo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »