Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2017

Òscar 2017. Millor director

El proper 26 de febrer a la matinada es concediran els premis de l’Acadèmia de Hollywood a les millors produccions cinematogràfiques de l’any 2016 i també un reconeixement mundial a les millors interpretacions entre els diferents actors i actrius de la industria nord-americana. Durant tot aquest mes farem un repàs a les categories més destacades d’aquesta 89à Academy Awards.
And the Oscar goes to

Indiewire Oscars ProjectDennis Villeneuve per La llegada

Denis Villeneuve va néixer a l’any 1967 a Trois-Rivières, Quebec, Canadà. És un director i escriptor que anteriorment va dirigir Presoners (2013), Incendies (2010) i Sicario (2015). La seva nominació li ha arribat amb Arrival, una pel·lícula de ciència ficció on dotze misterioses naus espacials apareixen arreu del món quan el professor de lingüística Louise Bancs tindrà la responsabilitat d’interpretar el llenguatge dels visitants estrangers que han aterrat al planeta Terra.

Mel Gibson per Hasta el último hombre

Han passat més de vint anys des de l’estrena de l’èxit de Braveheart, guanyadora de cinc estatuetes, però ara Mel Gibson ha tornat amb força per a ser nominat, després de passar pels Globus d’Or d’enguany, amb la seva darrera pel·lícula Hacksaw Ridge. Durant la II Guerra Mundial el metge de l’exercit nord-americà Desmond T. Doss, que va servir durant la batalla d’Okinawa, es nega a matar a cap soldat enemic, i es converteix en el primer home en la història d’Estats Units per rebre la medalla d’honor sense disparar ni un sol tret.
 

dchazelleDamien Chazelle per La ciudad de las estrellas

És el favorit absolut per ser reconegut com el millor director de 2016, amb només trenta-dos anys, gràcies al seu treball a La La Land. Va arrasar als Globus d’Or emportant-se tots els premis en que estava nominada. Anteriorment es va donar a conèixer gràcies al seu treball com guionista i director a la nominada Whiplash, en que estaven també els actors, Ryan Gosling i Emma Stone, que molt probablement guanyin el seu primer Òscar enguany per aquest musical que ha meravellat a la crítica de tot el món.

Keneth Lonnergan per Manchester frente al mar

La seva carrera cinematogràfica va començar amb el guió de la comèdia criminal Analyze this (1999). Poc després Lonergan va contribuir al guió i la producció de You can count of me que li va permetre aconseguir dues nominacions, dos anys abans de repetir nominació a millor guió original per Gangs of New York de Martin Scorsese. En aquesta ocasió Lonergan ha escrit, interpretat i dirigit Manchester by the Sea, en el que realitza un petit paper com a vianant en l’argument a on un lampista que es veu obligat a tornar al seu petit poble natal després d’assabentar que el seu germà ha mort, en el que es trobarà amb el seu nebot de 16 anys, del que haurà de fer-se càrrec.

bjenkinsBarry Jenkins per Moonlight

És segurament el més desconegut dels directors nominats, però ha meravellat amb Moonlight la seva proposta cinematogràfica que li ha permès ser nominat al premi de millor director per l’Acadèmia. Quan va arribar per primera vegada al setè art la seva passió era per al cinema francès i asiàtic, però després de veure una pel·lícula de Quentin Tarantino va descobrir que havia de ser cineasta.

A l’any 2008 va realitzar Medicine for Melancholy que no va rebre grans elogis de la crítica, però ara es presenta com a candidat a través d’una història sense localització temporal però d’auto-descobriment personal, a on es relata el pas de la vida d’un jove negre de la infància a l’edat adulta, mentre lluita i creix en un barri perillós de Miami.
 

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La caverna, José Saramago

LA TERTÚLIA
Dimecres 11 de gener

La primera sessió del nou any 2017 ens reuneix al voltant d’una novel·la de gran voltatge literari: La caverna, de José Saramago. A la sala blava del Club, on s’ha espatllat la calefacció, miro les lectores i em pregunto si hauran tingut temps de llegir una obra com aquesta enmig de les vacances de Nadal. Comencem la roda, i respiro tranquil·la: no només l’han llegida, les que han pogut, perquè tenim clubaires amb problemes de visió (l’Anna Mª Montané, que ens ve a veure encara que no pugui llegir, i l’Enriqueta Olivar, operada de fa poc), sinó que els ha agradat molt.

jose-saramagoL’Ana Jiménez inicia el comentari, tot dient que li ha entusiasmat aquest llibre on hi ha de tot: simbolisme, tocs de ciència ficció, una història realista i unes observacions extraordinàries del narrador, encara que potser el millor de tot és l’estil narratiu, d’una gran personalitat.

La Rosa Raventós destaca la relació entre el pare, Cipriano Algor, i la filla, Marta Algor, on es mostra amb gran finor la complicitat, l’afecte i el respecte. Només el final l’ha trobat una mica complicat.

Mª Jesús Alonso explica que n’ha fet una lectura ràpida; al principi, les descripcions no l’han seduïda; sí, en canvi, que li ha agradat la capacitat d’anàlisi de la societat actual, i una sèrie de reflexions que no deixen indiferent. Hi ha un raonament continu en la prosa de Saramago; és una manera d’escriure molt intensa i reflexiva. També els diàlegs són originals, amb una puntuació específica (amb absència de puntuació, en realitat és un joc que es basa en les majúscules), i a ella li ha agradat especialment la presentació que fa dels personatges. Parla de la relació entre pare i filla, i entre sogre i gendre: es parlen de vostè, hi ha senyals d’una altra època.

A Marta Gómez, aquesta primera lectura de Saramago per part seva li ha agradat molt: l’ha trobat fascinant, captivador. Fins i tot hi ha trobat ecos del Quixot, en el personatge idealista, fora d’època, del protagonista, i de García Márquez. Hi veu un missatge inquietant, ja que la societat que descriu no és tan allunyada de la nostra: els treballadors són tractats com un número, el que deixa de ser útil és escombrat sense miraments. També comenta la fusió dels centres comercials i els parcs temàtics, així com la difusió de determinades consignes. En resum, l’ha trobat un narrador molt original. Com que ella ha fet ceràmica creativa, a més, s’ha vist ben reflectida en aquesta família de terrissaires que la modernitat aboca a l’abisme.

MUERTE SARAMAGOA la Mª José Fonollosa li ha agradat la manera de descriure, amb un vocabulari molt ric, degut també a la bona traducció de Pilar del Río, segona esposa de l’escriptor, que el va acompanyar fins a la mort. Es pregunta si el missatge de la història és massa pesimista, i creu que no, perquè realment estem vivint problemes similars als narrats. D’altra banda, li ha entusiasmat la fluidesa de l’estil i la forma. Creu que es podria fer una analogía amb la visió del futur de Georges Orwell a 1984.

Dolors Juan reconeix que ha passat un Nadal preciós gràcies, en part, a la lectura d’aquesta novel·la, que ha viscut com una descoberta fantàstica. Els diàlegs, la història del gos, la llibertat d’estil, li han agradat molt. També hi veu semblances amb García Márquez i fins i tot Camilo José Cela, dos autors també guardonats amb el premi Nobel, per exemple en la proliferació de noms i cognoms. Cita una frase de les moltes que ha subratllat: “Ni la juventud sabe lo que puede, ni la vejez puede lo que sabe”.

L’Evelia Casado, una gran lectora, no ha tingut temps aquesta vegada, però amb el que estem dient li han vingut ganes de conèixer aquest autor.

La Paquita Puig ens comenta que li ha agradat moltíssim: li sembla un autor sincer, fluid, que no s’ha d’esforçar perquè la prosa li surti amb aquesta naturalitat. Subratlla la bondat i la moralitat de l’autor. Destaca una frase: “El cervell està a la punta dels dits”.

La Rosa Llop ho ha trobat un relat fabulós, que li ha agradat molt. Tothom té pensaments, aquí; fins i tot el gos, l’Encontrado! Pel que fa a l’eliminació de guionets en els diàlegs, no li ha entusiasmat, potser perquè ha estat molts anys professora.

L’Anna Masferrer tampoc ha pogut fer la lectura, però sens dubte en gaudirà quan tingui temps.

crisalideLa MªTeresa Ventosa diu que el llibre l’ha enganxada. Destaca les relacions entre pares i fills, la descripció del matrimoni de la filla, el moment en què es posen a fer les figuretes que han de substituir la vaixella que els rebutja el Centre Comercial, i també els comentaris savis, plens d’experiència, de Cipriano, aixi com la descripció de les relacions amb la vídua Isaura Estudiosa. Cita un comentari que fa Cipriano de Marcial, el gendre: “era de los desasosegados de nacimiento”.

Carme Lavall l’ha trobat un llibre molt filosòfic, d’algú que tal com pensa, escriu. En ocasions se li ha fet un text massa farragós, però valora la reflexió que fa sobre la societat que construïm.

Per a la Soledad Marsal, en resum, aquest llibre, que li ha agradat molt, és un cant a la llibertat.

I així ens acomiadem fins al febrer, tot esperant que al nostre Club de Lectura, a part de l’entusiasme, l’anàlisi i el sentit crític, també hi puguem trobar la calefacció!

L’AUTOR
José Saramago

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 1922- Lanzarote, 2010) fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1998. Va néixer a la població d’Azinhaga el 1922. El 1924, la seva família es va traslladar a Lisboa, on el seu pare va començar a treballar de policia. Als dotze anys, va iniciar els estudis a l’Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar en no poder seguir pagant la matrícula. jose-saramago (1)Aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar, però, la seva nova passió: la lectura. Va canviar de feina i entrà a formar part de l’administració de la Seguretat Social. Posteriorment, entrà a treballar en una companyia d’assegurances i simultaniejà les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d’abast nacional, però del qual, per raons polítiques, ben aviat en fou expulsat. Crític literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l’Associació Portuguesa d’Escriptors.

Membre del Partit Comunista Portuguès des del 1969, va patir persecució i censura durant els anys de la dictadura d’António de Oliveira Salazar. Posteriorment, va sumar-se a la Revolució dels Clavells, que va portar la democràcia a Portugal l’any 1974. Des del 1976, es dedicà exclusivament al seu treball literari. El 1998, es va casar amb la periodista i traductora espanyola Pilar del Río, qui va traduir les seves obres al castellà. Saramago acabà compartint la seva residència entre Lisboa i l’illa de Lanzarote (Illes Canàries), on morí el 18 de juny del 2010 als 87 anys.

L’OBRA
La caverna

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l’extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-ho en relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s’oposa a deixar-se anar, és l’arquetip de l’heroi. Pel que fa a l’estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l’escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado (Terra del pecat, 1947), que no va tenir gens d’èxit. La seva segona novel·la, Claraboia, no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

“Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar.”

josesaramago_ premio NOBELLa seva primera gran novel·la fou Levantado do chão (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d’Alentejo. Amb aquest llibre, Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l’estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo (L’Evangeli segons Jesucrist, 1991) el catapulta a la fama a causa d’una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern en veta la presentació al Premi Literari Europeu d’aquell any, al·legant que “ofèn els catòlics”. Com a acte de protesta, Saramago abandona Portugal i s’instal·la a l’illa de Lanzarote. El 1995, publica Ensaio sobre a cegueira (Assaig sobre la ceguesa) i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia, La Cavernaens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa a rebre aquesta distinció.

Juntament amb les dues novel·les anteriors – Assaig sobre la ceguesa i Tots els noms- La Caverna forma un tríptic en què l’autor deixa escrita la seva visió del món actual, de la societat humana tal com la vivim. En definitiva: no canviarem de vida si no canviem la vida. Mitjançant un estil molt particular (absència de signes d’interrogació/exclamació, diàlegs diferenciats únicament per comes i majúscules inicials) Saramago transmet una “història social”. Mitjançant l’exemple d’una família tradicional -encapçalada per Cipriano Algor, terrissaire de 64 anys i vidu des de fa 3-, es mostra l’evolució d’una societat ja postindustrial en què els treballs artesanals tenen cada vegada un paper més insignificant i on un gran centre comercial (en aquest cas denominat: el centre), els alts tenen la capacitat de decidir sobre tot, concentra la gran majoria del capital. Així Cipriano i la seva família, que viuen en una zona rural, hauran d’enfrontar–adaptar-se a les noves necessitats de la societat.

Per entendre millor l’essència de l’obra és interessant la següent cita de l’autor:

“La caverna ha estat escrita perquè la gent surti de la caverna.“

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

5è Concurs de Microrelats de Gènere Negre

generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Libelista, organitza el 5è Concurs de Microrelats NegrOliva. A partir d’aquest dijous, 26 de gener i fins al diumenge, 19 de febrer a la mitjanit de 2017 (ambdos inclosos) es podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant l’assumpte Concurs NegreOliva i les dades de participació que s’inclouen en les bases. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final.

Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura, i difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar és a partir de 18 anys. La biblioteca editarà un punt de llibre per Sant Jordi 2017 amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors que es repartiran entre els usuaris de la biblioteca.

Bases de participació del Concurs de Microrelats Negroliva 2017

IMG_20160129_112640El primer premi dels concurs NegrOliva consistirà en un lector de llibres electrònics Libelista i una ruta cultural per a dues persones. El segon premi consisteix en una ruta cultural per a dues persones. Tots tres guanyadors tindran com a premi un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat La Mulassa i Llorens Llibres.

El jurat estarà format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa, i Xavier Vernetta, escriptor.

Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2016

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Un crim imperfecte, Teresa Solana

BANNER-560

Teresa Solana, l’autora

Maria Teresa Solana Mir (Barcelona, 1962). És una escriptora coneguda per les seves obres de novel·la negra en les quals imprimeix el seu peculiar estil ple de sàtira sense misericòrdia.

BessonsEs va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarassona. Com a traductora, està especialitzada en Filosofia i Literatura. Tradueix del francès, l’anglès i el català. És també autora d’articles i assaigs sobre la traducció.

71iId6-SlbL._UX250_L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català. La novel·la ha estat traduïda a cinc idiomes i es va convertir en tot un èxit internacional entre els aficionats al gènere. En la seva segona novel·la Drecera al paradís,(2007), també protagonitzada pels disbauxats bessons, va realitzar una divertida paròdia del món editorial i de les lletres a Espanya. L’hora zen (2011) i Campanades de boda (2016) són les darreres novel·les protagonitzades pels germans bessons detectius.

Amb Negres tempestes Solana va guanyar el III Premi Crims de Tinta (La Magrana).

El 2010 va publicar un llibre de relats policíacs Set casos de sang i fetge i 1 història d’amor.

 

Un crim imperfecte, el llibre

A la novel·la Un crim imperfecte, Teresa Solana no demostra únicament un instint letal per retratar les contradiccions de Barcelona i les seves classes socials, culturals i polítiques, oliva 300-loguillosinó que també sap rematar-ho en forma de novel·la policíaca i satírica, posant al capdavant d’una investigació extravagant i còmica a dos personatges, el progre Eduard i el fatxenda Borja, que costarà oblidar.

En Lluís Font descobreix, en el catàleg d’una casa de subhastes, que la seva dona va posar per a un pintor a qui no coneix. Un-crim-imperfecteSi la troballa ja és de per si inquietant, encara ho és més quan s’aspira a la presidència de la Generalitat, ja que no es pot permetre el luxe de cap escàndol.

La solució és fàcil, tot i que una mica desencertada: contractar els serveis d’una empresa d’assessorament que es dedica a esmenar els assumptes tèrbols de la gent selecta, i que està regida per dos bessons impossibles, Eduard i Borja.

Els germans accepten el cas, sense imaginar que la seva incompetència els portarà enfrontar-se a un assassinat estrany i refinat que té com a principals sospitosos certs membres de les classes benestants barcelonines.

La seva missió pseudodetectivesca pren uns camins certament ombrívols quan, seguint la pista d’aquesta dona, topen de cara amb un crim que gelarà la sang blava que corre per les venes de la més alta societat de Barcelona.

La trama, tot i que policíaca, és molt divertida, sense complicacions i està escrita de tal manera que resulta agradable i amena.

Teresa-Solana-rodonaPer saber-ne més…

 

12 de gener, la tertúlia

Tot i que no l’han trobat una novel·la precisament perfecta, no es pot negar que els clubaires s’ho han passat d’allò més bé llegint Un crim imperfecte:

Núria, 7; Esther, 8; Joan, 7; Evelia, 8; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 4; Julio, 8; Carme, 7; Josep Mª, 7; Soledad, 7; Pilar, 8; Joana, 5; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8.

L’opinió general és que no es tracta d’una obra perfecta, ni molt menys, però sí agradable de llegir.

Han destacat l’habilitat de Teresa Solana per oferir una visió satírica de la classe alta de Barcelona sota l’aparença d’una història de detectius, i retratar les contradiccions de les seves classes socials, culturals i polítiques amb un to desenfadat i irònic.

PLANO AMB ADRECES-CRIM IMPERFECTEPer als clubaires, en general, la trama és sobretot original, entretinguda, força divertida i els ha fet seguir el llibre. L’han trobat un bon contrapunt a la línia agressiva del gènere negre que retrata les febleses de la classe alta barcelonina amb un seguit de situacions vodevilesques i surrealistes.

Els dos personatges principals, els bessons Eduard i Borja, han estat tot un èxit per als lectors que els han trobat divertits, descarats, i alhora molt humans amb les seves contradiccions. Uns detectius maldestres, sempre al límit de la llei, que són els antiherois per excel·lència.

En canvi, per als detractors, és una novel·la lleugera, una mica fluixa (una de les lectores l’ha titllat de “juvenil”), fins i tot amb alguna llicència gramatical que es podria considerar defecte. També han opinat que els tripijocs dels bessons que haurien de servir d’eina per denunciar la crisi econòmica que afecta tots els sectors i carregar contra la burgesia del país, excedeixen de comicitat i extravagància, el que fa que aquesta crítica quedi en un no res.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de febrer. Hi comentarem La tercera verge de Fred Vargas.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

El enigma Turing. David Lagercrantz

enigmatEl 8 de juny de 1954, en plena Guerra Freda, Alan Turing, el matemàtic visionari, és trobat mort a casa seva. Al costat del cos, una poma amb restes de cianur. La investigació del que sembla un clar cas de suïcidi se li encarrega a Leonard Correll, que en el curs de les seves investigacions comença a albergar seriosos dubtes sobre les veracitat dels fets.

És per això que fascinat per la personalitat de Turing, comença a indagar en la vida d’un esperit lliure i inconformista alhora que intenta reconstruir un cas que, d’alguna manera, també té a veure amb ell mateix i que l’empeny cada vegada més cap allò més desconegut.

logo blog genere negre_AMB LLETRESDavid Lagercrantz decideix utlitzar molts detalls a l’hora de barrejar la realitat de Turing i la ficció del policia, l’autor ens endinsa en aquesta història detectivesca ambientada a la dècada dels cinquanta en un moment en què les pors a confabulacions eren al carrer i en el qual no es confiava en les persones per una cosa tan banal com la seva orientació sexual. De fet, des del principi el lector se’n adonarà aviat que aquest retrat a la societat del rebuig serà tractat amb molta duresa mostrant com, davant determinades acusacions, una societat intolerant semblarà patir amnèsia davant tot allò que se li va proporcionant.

Aquí podeu llegir el primer capítol enigma_turing

I tot plegat s’anirà descobrint a través de l’obsessió del policia per saber què va passar, i qui era realment Alan Turing. De fet hi ha un moment en el qual el lector es planteja si és possible culpar una societat en lloc de fer-ho amb una persona davant d’una mort violenta. Els personatges són solvents, i la barreja de realitat i ficció ajuden a la seva lectura mentre s’aprofundeix en la família de Correll de forma natural mentre es va avançant en la lectura, però cada capítol amb més ganes de conèixer més detalls de la seva apassionant història.

El enigma del ordenador

Biblioteca Joan Oliva i Milà

No hi ha comentaris

BCNegra 2017. Trobada de novel·la negra

Programa principal BCNegra Del 26 de gener al 4 de febrer torna la trobada de novel·la negra més popular del sud d’Europa.
Barcelona acull converses, conferències, lliurament de premis, homenatges, exposicions, programes radiofònics, activitats familiars… referents a la narrativa negrocriminal, als personatges que la integren, a la diversistat de trames i atmosferes que són pròpies d’aquest gènere i als seus autors.
 
 
Val a dir que un dels premis més important en llengua castellana, el ‘Premi Planeta ha estat guanyat en les últimes edicions per autors i obres que pertanyen al gènere negre i policíac. L’any 2012, Lorenzo Silva amb ‘La marca del meridiano’, dos anys més tard, el 2014 Jorge Zapeda amb ‘Milena o el fémur más bello del mundo’ i l’any passat, 2016, Dolores Redondo amb ‘Todo esto te daré’.
 
 

obra2012ganador obra2014ganador obra2016ganador

 
Us fem cinc cèntims d’algunes de les activitats que us ofereix aquest festival.
 
El mateix dia de la inauguració, 26 de gener, hi ha l’atorgament del ‘VIII Premi Crims de Tinta‘amb la col·laboració de l’editorial RBA La Magrana i BCNegra.
 
Del dia 27 de gener fins l’1 de març, exposició col·lectiva de diversos artistes sobre el personatge Pepe Carvalho a la biblioteca Jaume Fuster.
 
Sota el títol ‘Crims a l’illa de gel, radiografies del món occidental’, el dia 31, Àlvaro Colomer conversarà amb Arnaldur Indridason, l’autor islandès més conegut de novel·la negra. L’any 2013 va guanyar el Premio RBA de novela negra amb ‘Pasaje de las sombras’ (Skuggasund, 2013)
 

31O953v07FL._UX250_ pasaje_de_las_sombras_2a_ed_300x456

 
logo blog genere negre_AMB LLETRESEl dia 1 de febrer, taula rodona/homenatge a Manuel Vázquez Montalbán i Pepe Carvalho amb el títol de ’40è aniversari de l’edició de “La soledad del manager”‘
 
‘El gran Simenon’ és el títol de la conversa que està programada per al dia 2 de febrer. Aquest mateix dia, hi ha el Lliurament de l’edició número XII del Premi Pepe Carvalho a les 19h al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
 
200px-Dennis_Lehane_BBF_2010_Shankbone_crop El dia 3, Dennis Lehane (guanyador el premi Pepe Carvalho d’enguany) conversarà amb Antonio Lozano, escriptor i periodista cultural, i Paco Ignacio Taibo II, periodista, escriptor i activista sindical sobre la societat nord-americana.
 
Dennis Lehane usa els seus llibres i guions per fer un retrat de l’Amèrica de la costa oest, en els quals les històries reflecteixen la vida de grups immigrants o marginats a Boston, alhora que mostren la cultura irlandesa, ressaltant el pes de la religió catòlica en diversos dels seus personatges. Tres de les seves novel·les han estat portades al cinema: ‘Mystic River’, ‘Gone, baby, gone’ i ‘Shutter Island’. A les seves novel·les els investigadors Patrick Kenzie & Angela Gennaro són els personatges de ficció que esbrinen
 
 

índex gsBwG6T images

 
 
L’oferta d’activitats no s’acaba. Podeu consultar aquí.
 
Us presentem les portades d’algunes de les novetats que acaben de sortir i/o que sortiran els propers mesos.
 

portada_el-guardia-invisible_dolores-redondo_201701121755 portada_la-mort-dulisses_petros-markaris_201612181503 portada_laniversari_imma-monso_201612181418 portada_lespectre_jo-nesbo_201612181445 portada_lultima-sortida_federico-axat_201612181500 portada_no-em-toquis_andrea-camilleri_201612231149 portada_restes-mortals_donna-leon_201612121808 portada_el-cas-santamaria_andrea-camilleri_201611201709 243004_portada_la-cancion-de-las-sombras_john-connolly_201610191837 portada_zodiac_sam-wilson_201610270944

 
 
Podeu veure l’entrevista a Paco Camarasa si cliqueu ‘Vint minuts amb Paco Camarasa, comissari de BCNegra’, al programa TRIA33.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà

No hi ha comentaris

Ala de Corb, Enric Larreula

Ala_de_corbAla de Corb és un dels personatges favorits del seu autor, l’Enric Larreula, i avui ha estat aquest el llibre que hem comentat els nois i noies del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva.

Jacques Lagarden, Ala de Corb des que decideix seguir el passos dels seus avantpassats i dedicar-se a la pirateria, és un jove sensible, culte, aventurer, fidel als seus amics i defensor dels oprimits. Al comandament de La Dragonera, la corbeta del seu pare, la fama d’Ala de Corb no trigarà a estrendre’s per tot el Carib. L’empremta de la seva família fa més de cent anys que es visible des de l’illa Tortuga fins a l’últim dels racons del Carib així que no li queda cap més remei que seguir l’estela de Pota de Pop, Gola de Llop, Barba de Boc i Bota de Corc, els seus “piràtics” antecessors.

Però qui li havia de dir que s’enamoraria fins al moll de l’os d’una noia de bona família, que tot just arriba d’Espanya per casar-se amb el governador, Don Hernando de la Fuensanta i de Somoza? Doncs segurament ni ell mateix no s’ho pensava, però la cosa va anar així i va ser veure Doña María Íñigo Medellín que se’n va enamorar. A partir d’aquest moment, un bon nombre d’aventures els esperaran a tots dos i a la resta de tripulació de La Dragonera.

larraulaEnric Larreula (Barcelona, 1941) és escriptor, professor universitari i il·lustrador. Amb 14 anys va començar a treballar en una fàbrica. Posteriorment, va exercir com a il·lustrador per a l’editorial Bruguera. A finals de la dècada dels seixanta, s’incorpora a les classes de català d’Omnium Cultural i, finalment, amb 35 anys comença a estudiar a la Universitat i es llicencia en Filologia Catalana l’any 1983. Ha estat professor de Didàctica de la Llengua Catalana més de vint-i-cinc anys.

La seva obra infantil i juvenil en català és una de les més importants tot i que no és l’única en què ha treballat. És autor també de poesia, teatre, assaig…Alguns dels premis amb què ha estat distingit són el de la Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (1984) i el Premi d’Honor Jaume I (2001) per la seva trajectòria.

Caricatura Enric LarreulaEnric Larreula a VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Por último, el corazón. Margaret Atwood.

Por ultimo el corazon_135X220Por último, el corazón és la darrera novel·la de l’escriptora canadenca Margaret Atwood (Ottawa, 1939). Llicenciada en Filologia Anglesa l’any 1961, la seva obra és d’allò més prolífica i diversa ja que escriu novel·la, poesia, contes curts, assajos i literatura infantil, entre d’altres. Atwood és, sens dubte, una figura destacadíssima del panorama literari internacional i, a la vegada, una ferma defensora del medi ambient.

Por último, el corazón, que aquesta setmana podeu reservar a la Joan Oliva, és una mostra de novel·la distòpica, gènere que Atwood ja ha fet servir en d’altres ocasions, per exemple, amb El cuento de la criada. D’exemples de narració distòpica, que ens presenta un lloc imaginari on tot és dolent i desagradable i que en multitud d’ocasions ens posa davant dels nassos la nostra societat actual portada a l’extrem, n’hi ha bons i reconegudíssims títols: Un món feliç, d’Aldous Huxley; 1984, de George Orwell o Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, en són un exemple.

1984 Fahrenheit 451 Un món feliç

En el cas de la novel·la que aquesta setmana podeu reservar a la Joan Oliva, els protagonistes són el matrimoni format per Charmaine i Stan, que estan patint les conseqüències d’una greu crisi econòmica que els ha fet fora de la classe mitjana de què formaven part. 0410_margaret_atwoodAra, havent perdut casa seva, malviuen en un cotxe al nord-est dels Estats Units. En la societat que ens presenta Margaret Atwood, la protecció que ofereix l’Estat és més aviat minsa i immersos en aquesta situació de desesperació, l’anunci del Projecte Positrón, amb la promesa de llar i protecció per sempre més, és un esquer perfecte per al matrimoni.

El Projecte Positrón divideix la societat en dos grups que intercanviaran la seva manera de viure cada trenta dies. D’aquesta manera, mentre una part de la població gaudeix dels avantatges de l’enyorada classe mitjana, amb feina i casa amb jardinet, l’altra meitat viu reclosa a la presó Positrón, separats per sexes i realitzant tasques en pro de la comunitat. Un cop finalitzat el mes, tots dos grups intercanvien els seus papers i els seus llocs de residència.

Margaret Atwood ens presenta una societat formada per ciutadans que transiten entre la necessitat de seguretat i el desig de llibertat.

Llibres

  • L’Any del diluvi
  • Asesinato en la oscuridad
  • L’assassí cec
  • El cuento de la criada
  • Death by landscape
  • Desorden moral
  • Un día es un día
  • Doña Oráculo
  • El huevo de Barba Azul
  • MaddAddam
  • La maldición de Eva
  • Nada se acaba
  • Ojo de gato
  • Oryx y Crake
  • Pagar (con la misma moneda)
  • Por último, el corazón
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pas Pleurer. Lydie Salvayre

    lsalvayreChers lecteurs, lectrices

    Nous allons entamer la nouvelle année avec un roman dont le thème nous est proche. Qui n’a pas entendu dans son propre entourage maintes témoignages narrés en première personne à propos d’épisodes divers de la guerre civile espagnole? Pas pleurer est le titre du livre qu’a choisi l’écrivaine Lydie Salvayre et pour lequel elle a reçu le prestigieux prix Goncourt en 2014. Elle y relate la mémoire historique de cette guerre d’Espagne en rendant hommage d’une part et d’une certaine manière à l’écrivain français Georges Bernanos (1888-1939) et d’autre part, à sa mère.

    Pour cela, elle mêle des passages du pamphlet antifranquiste Les grands cimetières sous la lune rédigé par Bernanos dans lequel l’écrivain dénonce les répressions commises pendant la guerre avec le récit de l’été 1936 que Montse, sa mère âgée et atteinte de troubles de la mémoire lui confie depuis la maison de retraite où elle est internée. Le langage (fragnol) exprimé par cette mère et retranscrit par la romancière est à remarquer tel « je me racorde », « as-tu comprendi qui étaient les nationaux ? », « ça veut dire que je présenterai toutes les garanties d’une perfecte idiote, que je ne rechisterai(…), que je ne causerai aucune moleste(…) ainsi que tout le langage grossier. Le livre compte aussi de nombreux textes et de poèmes en langue espagnole.

    L’écrivaine, née à Autainville, d’un couple de républicains exilés dans le Sud de la France en 1939, grandit à Auterive, près de Toulouse, dans une colonie de réfugiés espagnols. Après sa licence de Lettres modernes à l’Université de Toulouse, elle étudie à la Faculté de Médecine puis se spécialise en psychiatrie à Marseille où elle exercera pendant plusieurs années la profession de psychiatre.

    paspleurerDepuis ses premières publications d’articles dans des revues littéraires dans les années 80 elle n’a pas cessé d’écrire et a reçu plusieurs récompenses pour ses livres. Son œuvre composée d’une vingtaine de livres est traduite dans plusieurs langues.

    L’histoire

    La jeune Montse, fille d’une famille puritaine campagnarde et ignorante du monde, nait dans un petit village de Catalogne où règnent l’immobilisme et l’autorité catholique. Elle est élevée sous l’autorité du père et la répression sexuelle que l’époque obligeait. Le déclenchement de la guerre civile espagnole et ses conséquences chamboulent les vies de toute la population. Elle est fascinée par l’enthousiasme que son frère Josep irradie à propos des idées anarchistes qu’il ramène au village à son retour de Lérida fermement décidé à rejoindre les camarades révolutionnaires venus de toute l’Europe pour soutenir la cause de l’insurrection libertaire. Elle le rejoint à la capitale le 1r août 1936 et y découvre l’exaltation du moment et de l’ambiance euphorique, l’amour et la liberté…

  • Lydie Salvayre
  • Carnet de lecture de Jacques Deruelle
  • Lydie Salvayre remporte le Prix Goncourt pour Pas pleurer
  • Georges Bernanos, Les Grands Cimetières sous la lune
  • Esther Bruna.
    Club de Lectura en Francès

    2 comentaris

    No n’estiguis tan segur, Llort

    no nestiguis tan segur_LlortCrims.cat, de l’editorial Alrevès, és una col·lecció de novel·la criminal en català en què podem trobar tot tipus de subgèneres, des del negre passant pel policíac, el d’espionatge o de detectius i que combina autors de casa i escriptors estrangers. El 26è títol de la col·lecció Crims.cat acaba de veure la llum en els darrers dies del 2016: es tracta de la darrera novel·la de LLuís LLort, No n’estiguis tan segur, que ja podeu reservar a la Joan Oliva.

    Llort, que és com signa LLuís Llort les seves novel·les, no ha triat el títol a l’atzar. Amb No n’estiguis tan segur juga a despistar, s’adreça directament al lector i l’avisa que no se’n refiï, que res no és el que sembla. logo blog genere negre_AMB LLETRESLa novel·la arrenca amb una mort molt cruenta, un home jove apareix esbudellat en un petit despatx en ple centre de la ciutat comtal. Un inici podríem dir “de manual” amb dos mossos d’esquadra que hauran de fer-se càrrec de la investigació.

    Amb un llenguatge planer i presentada en breus capítols sense números ni títols, Llort ha escrit una novel·la coral amb personatges ben diferents entre si, que en els dies posteriors a l’aparició del cadàver transiten per diferents situacions habituals en el gènere negre: assassinats, fugides, màfia i venjances.

    Lluís LLort (1966) és escriptor i periodista. Treballa des del 1986 al diari El Punt Avui i és autor d’onze novel·les i una vintena de guions per a sèries de televisió. També ha escrit llibres per a públic infantil, alguns sota el pseudònim de Lewis York.

    logo2Crims.cat a les biblioteques de VNG:

  • Crims.cat 2.0: més sospitosos de gènere negre als Països Catalans
  • Crims.cat: collita de narradors de gènere negre en català
  • Dits enganxosos, Rafael Vallbona
  • Consulting, François Thomazeau
  • No n’estiguis tan segur, Llort
  • Ginesta per als morts, Agustí Vehí
  • On mai no creix l’herba, Sebastià Bennasar
  • L’Ètica, Sebastià Jovani
  • La sang és més dolça que la mel, Josep Torrent
  • El tant per cent, Rafael Vallbona
  • Remor de serps, Agustí Vehí
  • Torn de nit: un vodevil negre i policial a l’empordanesa, Agustí Vehí
  • Pluja negra, Flavio Soriga
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Pàgina Següent »