Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2016

Mindfulness familiar

Llibres

burbujaspazA través de pràctiques, jocs i activitats en família, tots els seus membres podran apropar-se en només vuit setmanes a la pràctica de mindfulness per a gaudir dels seus beneficis a diari. És la definició d’atenció plena o plena consciència, una forma d’existir, una manera de viure la vida tal com és, moment a moment, de manera més plena i positiva, i pot triar el comportament més adequat en cada situació. És una manera de ser, d’estar present, prestant atenció al lloc on s’està i al temps que s’està vivint, amb amabilitat i curiositat.

És també una forma de desenvolupar un millor auto-coneixement i una major autoconsciència. La seva popularitat ha fet que s’estigui creant una biblioteca de literatura científica en què s’inclouen molts estudis que exploren el potencial del mindfulness en diferents vessants de la vida. Aquesta activitat funcional aconsegueix separar la persona dels seus pensaments per poder reconèixer-los i posar en dubte els patrons mentals, atorgant un gran pes al lloc i al moment mitjançant una atenció total al present.

La intenció d’aquest llibre és presentar de manera senzilla i lúdica de quina forma es pot anar conreant intencionalment l’atenció plena en l’entorn familiar, de manera que adults i nens o joves puguin practicar-lo junts i experimentar el impacte beneficiós que té. És també una proposta que pot atraure aquelles persones que volen connectar amb el seu nen interior mentre observa les bombolles de pau que aniran sorgint a poc a poc en la seva vida.

Bloc

En aquesta ocasió us apropem un espai de la psicòloga Pepa Pérez Blasco sobre paraules, paper, cola i tisores per viure a través d’un bloc sobre mindfulness i desenvolupament saludable, amb àudios per practicar-lo.

Psicollages

La biblioteca Joan Oliva i Milà us desitja un molt feliç Any Nou 2017

2017 felicitació

Bibloteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Atrapat a Belchite

atrabelchiteAquesta novel·la gràfica és la segona entrega de les aventures del metge Pau Uriel. Es tracta d’un còmic basat en les memòries d’aquest metge, sogre de Sento, que explica com va viure la Guerra Civil espanyola submergint al lector en la bogeria i l’arbitrarietat de les guerres, a través de les seves vinyetes narra les desventures de Pablo, el jove metge protagonista, durant els mesos en què es veu arrossegat a un camp de batalla. Des del començament de la Guerra Civil Espanyola, a Saragossa triomfa el cop d’estat. Tots els joves en edat militar són mobilitzats i molts d’ells són immediatament empresonats per ser d’esquerres, pertànyer a algun sindicat o simplement per denúncies anònimes. Pau té 22 anys, acaba de llicenciar-se en Medicina però a l’agost de 1936 és cridat a files. Als pocs dies és detingut i empresonat durant tres mesos en una presó militar de la qual pocs surten amb vida. Quan és alliberat, s’ha de reincorporar al seu lloc a la caserna de Pontoneros de Saragossa però a la rereguarda no està segur i sol·licita una destinació al front.
 
metgenovellQuan els republicans van arribar a Belchite a l’any 1937, entre les ruïnes només hi havia un grapat de ferits i dos metges. Un d’ells era Pau Uriel, que no va veure publicades les seves memòries fins cinquanta anys després amb el títol No se fusila en domingo. Aquest estremidor relat ha inspirat al seu gendre, el dibuixant Sento Llobell a emprendre l’elaboració de tres novel·les gràfiques basades en aquestes vivències què ofereix un esgarrifós relat de la Guerra Civil. I és que Uriel va estar a punt de ser afusellat dues vegades, primer pel bàndol franquista per les seves simpaties republicanes, i després pels republicans per haver combatut amb els revoltats. El primer dels àlbums de Sento es va publicar fa tres anys sota el títol d’ Un metge novell, i en el compte com li va sorprendre al protagonista l’esclat de la guerra a la Rioja, poc després de llicenciar-se en la Universitat de Saragossa. El segon àlbum, novetat aquesta setmana a la biblioteca, és Atrapat a Belchite, a on s’explica tot el que el seu sogre va viure a Belchite. La trilogia del Doctor Uriel finalitza amb Vencedor y vencido.

Ser médico en Belchite en 1937

Còmic

  • Atrapado en Belchite
  • Un médico novato
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Maletes perdudes, Jordi Puntí

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 14 de desembre

    Avui comença el comentari la Dolors Juan, que ja havia llegit abans la novel·la. Diu que és un autor que li agrada molt, per la tremenda capacitat de fabulació; conta una història com aquesta, una mica rocambolesca, d’una manera molt fina, que mai no ens decep.

    La Maricarmen Quintana hi està d’acord, encara que a ella el desenvolupament de la novel·la se li va fer una mica avorrit, per bé que la introducció li va agradar.

    La Rosa Raventós diu que a ella li ha agradat molt aquesta descripció de la vida d’uns camioners, uns personatges que es passen la vida errant.

    Maletes perdudesPer a l’Evelia Casado, ve a ser una faula: per exemple, troba inversemblant que el sr. Casellas, el patró dels tres camioners protagonistes (en Gabriel, en Bundó i en Petroli) mai no s’adoni que sistemàticament extravien les caixes de mercaderies. D’altra banda, parla d’en Gabriel com d’un home que, de fet, vol estar sol: són les dones, fortes i independents, les que se li apropen. D’altra banda, en aquesta novel·la cada personatge queda retratat per la seva peculiar manera de ser, des dels protagonistes fins als empleats de la neteja de l’aeroport. En Gabriel resulta ser un jugador, per exemple, i fins al final té el suport d’alguna dona fidel, en aquest cas la Giulia.

    L’Enriqueta Olivar, amb restriccions de lectura per problemes de la vista, diu que el que ha llegit ho ha trobat original, sobretot la trama.

    La Gemma Capdet explica que li ha agradat bastant, sobretot l’originalitat, i la manera com lliga una trama força inversemblant. En moltes ocasions, li ha fet esbossar un somriure. També elogia el to de conversa, i els interrogants que van sorgint a mida que s’avança en la lectura.

    Carme Lavall parla de l’inici, amb els quatre fills d’en Gabriel que es diuen igual però en diferents idiomes; per a ella, en Gabriel no deixa de ser un caradura.

    La Maria Teresa Ventosa creu que el nom de tots quatre lliga amb la professió del protagonista, ja que Sant Cristòfol és el patró dels automobilistes. També és el segon nom que va tenir en Gabriel, quan l’adoptà una família benestant que intentava fer-ne el substitut del fill mort, un intent fallit que el va treure per primer i únic cop de l’orfenat. A la Teresa se li ha fet una mica llarg, però l’ha trobat original, amb molts casos curiosos.

    Jordi PuntíL’Ana Giménez diu que li va agradar l’argument, amb molts moments d’humor i de tendresa. L’ha trobat una història emotiva, centrada en la recerca del pare absent per part dels germans que ni tan sols sabien que ho eren.

    Rosa Llop comenta que li ha agradat, i destaca també el paper de les quatre mares, les diferents dones d’en Gabriel; troba que el retrat de Mireille, la parisenca, és particularment viu: la noia vivia en una comuna i no va estar mai sola durant l’embaràs, ni en tenir el fill, ja que entre tots la van ajudar. És l’única que va visitar en Gabriel a Barcelona.

    Mercè Porta lamenta ser la “veu discordant”, però diu que la novel·la no li ha entusiasmat; troba que la història és massa embolicada, amb un final fantasiós i inversemblant, i li sembla una història que de fet es nodreix de moltes petites històries, amb una tècnica dilatòria que pretén augmentar la intriga però no sempre ho aconsegueix. Malgrat això, reconeix que és un llibre ben escrit, sobretot la relació entre els camioners i el retrat social de la postguerra.

    Maria Jesús Alonso reconeix que la novel·la té moments massa novel·lescos, però en canvi ella hi ha anat trobant molts bones estones de lectura: n’elogia l’estil, la imaginació de l’autor i també la mirada positiva sobre el voltant, l’humor en moltes circumstàncies. Troba original l’ús dels diferents idiomes, la mescla de veus, el joc entre present i passat, els sentiments dels protagonistes i les descripcions dels espais, tan visuals que sembla que els poguessis veure: el carrer de Sant Antoni li recorda un carrer de Burgos de la seva joventut; a les cases hi ha brasers, la gent duu guants, una pensió està plena d’animals dissecats. També li ha sorprès que l’evocació de l’orfenat de les monges sigui, malgrat tot, positiva, que en Gabriel i en Bundó l’acabin considerant la seva casa fins al punt de no voler viure massa lluny.

    crisalideA la Marta Gómez li ha agradat molt, creu que és una novel·la on hi ha moltes coses a remarcar: la imaginació, els llocs i situacions tan ben retratats, l’ús del vocabulari, sempre adequat. Així mateix, li agrada el joc entre les veus narratives, en singular i en plural, creant un ritme molt atractiu.

    La Maria José Fonollosa hi coincideix; per a ella ha estat una lectura fàcil, d’un llenguatge ric, amb uns personatges molt curiosos. En Bundó és el que més li ha agradat.

    La Soledad Marsal diu que també li ha agradat. La Paquita Puig no l’ha pogut llegir, però promet que s’hi posarà així que pugui. També participen Carolina Orriols, que serà una nova participant de La Crisàlide i ha vingut a saludar-nos. Trobem a faltar la Joana Díaz, l’Anna Maria Montané, amb problemes de la vista, i l’Anna Masferrer. Des d’aquí vull felicitar-los el Nadal a totes i encoratjar-les a seguir llegint i participant amb l’entusiasme que les caracteritza, així com a la Teresa Forcadell, directora de la biblioteca, la Fanny Guinart, l’Esther Bruna i totes les bibliotecàries i bibliotecaris que fan que el Club La Crisàlide sigui possible.

    L’AUTOR
    Jordi Puntí

    Jordi Puntí (1967), llicenciat en Filologia romànica, el 1998 va començar la seva carrera literària amb el llibre de relats Pell d’Armadillo, que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d’Or i que seria traduït al castellà el 2001. Més endavant, el 2002 publicaria Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. jordi_puntiL’obra seria adaptada al cinema per Ventura Pons el 2006, amb el títol d’Animals Ferits. Com a traductor, ha treballat per a diverses editorials, traduint autors com Paul Auster, Daniel Pennac o Amélie Nothomb.

    El 2010 publicà la seva primera novel·la, Maletes perdudes, llibre amb què s’endugué diversos premis, com el Crítica de la Narrativa Catalana, el Lletra d’Or o el Premi Llibreter de Narrativa, i que fou traduïda a setze llengües, convertint-se en una de les novel·les contemporànies en català més traduïdes. El 2011 va publicar Els Castellans, un recull d’articles apareguts anteriorment a la revista L’Avenç, els quals giren al voltant de la cohabitació entre comunitats en el seu Manlleu natal. El 2015 va marxar a viure un any als Estats Units per a preparar la seva propera novel·la, treballant a la New York Public Library i investigant la figura de Xavier Cugat, gràcies a una beca del Cullman Center.

    Forma part del col·lectiu Germans Miranda i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com L’Avenç, El Periódico o El País.

    L’OBRA
    Maletes perdudes

    Explica Jordi Puntí que Maletes perdudes comença quan en Gabriel desapareix. Aquest home té quatre fills escampats per Europa (Barcelona, París, Londres i Frankfurt), que no es coneixen, i que es diuen tots igual: Cristòfol, Christof, Christophe i Christopher. Pell armadilloVolia explicar com quatre germans, fills del mateix pare, però de mares diferents, nascuts a quatre països distints d’Europa, els feia feliços conèixer-se, perquè d’aquesta manera deixaven de ser fills únics. Jo ho sóc, fill únic, i em venia de gust explicar com t’ho fas quan no tens germans, com omples la teva vida interior. També volia explicar la història d’una persona des de punts de vista diversos, des de la mirada de tots els qui la coneixien. I això faig amb en Gabriel, el pare, un personatge que ha desaparegut i que els seus quatre fills volen trobar. Un home, a més, que no ha parat de moure’s perquè treballava de transportista amb un camió de mudances que recorria Europa. Un altre tema important de la novel·la és l’amistat del Gabriel amb en Bundó, dos homes que són gairebé germans, que han estat sempre junts.

    Per mi, les protagonistes del llibre de debò són les dones del Gabriel, especialment la francesa, la Mireille. Els homes (en Gabriel, en Bundó, en Petroli…) són antiherois, encara que els fills sentin una fascinació heroica pel seu pare. Però és una novel·la d’antiherois, perquè tot allò que fan aquests homes ho fan pensant en si mateixos i no pas en els altres.

    La novel·la va començar a funcionar quan vaig idear una veu narrativa conjunta, múltiple, que era la suma de tots quatre germans. De desconcert, solament n’hi ha al principi; després, quan el lector entén el joc que li proposo deixa de ser estrany. Perquè, què mana en una novel·la, la forma o el contingut? Per mi, ni l’una cosa ni l’altra, millor dit, totes dues.

    Els castellansPuntí abans de Maletes perdudes havia publicat amb molt bona acceptació de crítica i de públic dos llibres de contes: Pell d’armadillo (1998) i Animals tristos (2002). Aquest gust pel relat també es manté en la novel·la, que abasta infinitat d’històries molt variades: des de la història d’una noia que se’n va a avortar a Londres; la soledat d’un dels germans; com vivien els orfes a la casa de la Caritat de Barcelona i la llibertat que significava sortir-ne per anar a viure en una pensió… “És una novel·la que té instint fabulador. He volgut fer versemblant un món que, d’entrada, no ho semblava gens. I ho he fet amb l’estil. Això em recorda el cineasta Wes Anderson, per la manera com té d’explicar les històries; trobo que tinc una mirada similar a la seva.”

    Jordi Puntí forma part d’una generació literària poc estudiada i poc divulgada, com a generació. D’escriptors formats i consolidats durant la primera dècada del segle XXI, i que voregen la quarantena. Comparteixen generació Jordi Puntí, Albert Sánchez Piñol, Vicenç Pagès Jordà, Empar Moliner, Francesc Serés, Toni Sala, Manuel Forcano, Lolita Bosch, Màrius Serra, Manuel Baixauli… Comenta Puntí: “Som els primers que hem crescut amb el català com a llengua normalitzada. Això significa que tenim una relació amb la llengua diferent de la que tenen els escriptors anteriors a nosaltres. En la nostra generació hi ha uns quants narradors que escriuen molt bé, no solament per les històries que conten sinó també per la llengua que fan servir.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guia de Nadal per als més petits

    guia de nadal infantilI pensàveu que havíem oblidat els més petits en la nostra selecció literària nadalenca? Ni pensar-hi! La Xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú ha editat també una Guia de novetats infantils per aquest Nadal’16.

    Si voleu saber a quina biblioteca podeu trobar aquestes novetats és ben fàcil: hi veureu indicat JOM i ACT, segons si es tracta de la Joan Oliva o l’Armand Cardona.

    Aquesta és una petita mostra del contingut de la Guia de Nadal per als més petits de la casa:

    blau Llibres per a nens i nenes fins a 6 anys

    Bestiari salvatge d'estar per casa La-Bruixa-i-el-tió el viatge

    vermell Llibres per a nens i nenes de 7 a 9 anys

    barret prodigios i la barraca dels monstres 171466_CO_El lladre d'entrepans.indd C_L'ocell-que-no-passava-els-dijous.indd

    verd Llibres per a nois i noies de 10 a 12 anys

    Aprenent de bruixot i els invisibles Circus mirandus Roc i escala de les portes secretes

    Tot això i molt més és el que podeu trobar a la Guia de Nadal de les biblioteques de Vilanova. Feu clic sobre la imatge per descobrir tots els llibres.

    guia de nadal infantil_rodona

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El comisario Bordelli. Marco Vichi

    vichi_bordelliFranco Bordelli és comissari a Florència durant als anys seixanta en la Itàlia mentre començava a governar el primer ministre Aldo Moro en un país que encara arrossegava com una llosa les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, tant econòmiques com socials. Bordelli va ser comandant de la División de Infanteria Naval de San Marco durant la guerra contra els alemanys després de l’armistici amb els Aliats. L’any 1948 va treballar per Paloma Blanca, una organització que buscava nazis fugits de la justícia per executar les sentències pendents dels judicis de Nuremberg. Està solter, tot i que té una relació platònica amb una ex-prostituta que es diu Rosa. És un home malenconiós, que se sent gran i reviu sovint el seu passat com a soldat.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESCompassiu, odia les batudes, li semblen una feina inútil on només s’aconsegueix atrapar petits delinqüents, ja que molts d’ells són els seus amics, i el seu objectiu final es atrapar als autèntics criminals amb els quals es mostra implacable. Es tracta d’un personatge moderadament heterodox, en el que destaca la seva capacitat per aconseguir tenir uns amics més aviat poc recomanables tot i mantenir la seva condició de bona persona del que segurament ja no abunden massa, tot i que està situat en un temps a on no s’havia posat tan èmfasi en la doble moral de la societat.

    Aquí podeu llegir el primer capítol cbordelli

    A l’any 1963 la policia suporta la calor en una ciutat deserta per les vacances, però la banal rutina estiuenca es veu interrompuda per l’aparició del cos sense vida d’una acabalada dona a la seva vila del segle XVII. Les circumstàncies de la mort i l’autòpsia realitzada per Diotivede, el forense de confiança i amic de Bordelli, indueixen a pensar que es tracta d’un crim. El comissari, poc amant de les regles i més partidari de seguir el seu propi codi ètic, iniciarà una investigació, acompanyat del jove Piras, que aniran descobrint interessos ocults en algunes persones, que podien guanyar més amb la dona morta que amb vida, ja que la investigació a de travessar una població italiana que viu amb una enorme diferència entre les seves classes socials, ja que mentre uns poden portar unes vides dissolutes i despreocupades gràcies a una molt bona economia, altres han de recórrer a mètodes poc ortodoxos per sobreviure dignament.

    Diccionario del género negro según Paco Camarasa

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guia de Nadal

    La Xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú ha editat enguany una guia de Nadal farcida de novetats que, de ben segur, seran del vostre gust. imatge nadal_3Novel·les històriques, romàntiques, de ciència-ficció, de terror, de gènere negre i policíac o novel·les juvenils publicades aquest 2016 i que podeu trobar a la Joan Oliva (JOM) i a l’Armand Cardona (ACT) segons les indicacions de la guia.

    Un bon grapat de les novetats incloses a la guia són de gènere negre i policíac, no en va, els lectors d’aquest gènere són cada vegada més nombrosos. En destaquem a continuació algunes:

    ProcesEnverinat crims duplicats del otro lado Oficio del mal, El_150x230

    nadal nadal nadal nadal

    A banda de novel·la negra, podeu trobar molts d’altres gèneres a la selecció que us hem preparat. Sou fidels lectors de novel·la històrica o potser un agrada més la ciència-ficció i el terror? Potser és la literatura romàntica la vostra preferida…aquest és un tast del que podeu trobar a la guia de Nadal.

    Anna Etheria Buscant el blau siempre amigos

    nadal nadal nadal nadal

    I si ets un lector assidu de les novel·les guardonades amb els més importants premis literaris, fes-hi un cop d’ull:

    El càtar proscrit todo esto te daré I-ens-vam-menjar-el-mon-i1n13824979 la-gran-ola

    nadal nadal nadal nadal

    Per consultar la Guia de Nadal al complet, feu clic aquí.

    No ho dubteu i aquest Nadal passeu per la biblioteca!

    Bon Nadal

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tu no eres como otras madres. Angelika Schrobsdorff

    332836
    Angelika Schrobsdorff explica la història real de la seva mare jueva i alemanya o alemanya i jueva, Else Kirschner, que va viure entre 1893 i 1949. Else, filla d’una família burgesa de Berlín va fer el que volgué, sense prejudicis ni sotmetre’s a imposicions. Va gaudir d’una completa llibertat social i sexual.

    Va tenir tres fills (un noi i dues noies) un de cadascun dels tres homes que va estimar. ‘Va ser mare i va ser lliure’. Aprofità a dojo les oportunitats que li oferí el període distès d’entreguerres.

    No va fer cas dels mals averanys del futur i aviat les idees i pràctiques nacionalsocialistes van repercutir sobre ella i sobre la seva família, cosa que l’obligà a fugir a Bulgària per retornar anys després, a la postguerra, a una Alemanya destrossada a l’igual com ho estava ella.
     
    as_2_4001L’autora usa els noms reals dels personatges. La seva mare es diu Else Kirshner, i el seu segon marit i pare d’ella, Erich Schrobsdorff, l’hereu d’una família d’industrials de raça ària. Angelika conta la història de la seva mare, en tercera persona, al mateix temps que explica la seva, en primera. El relat, doncs, té dues veus narratives: la de la dona adulta (externa) i la de la nena (interna). Cal valorar les descripcions de les mesures que van prendre els nazis contra els jueus, ells mateixos; la progressiva persecució de familiars i amics a la qual van estar sotmesos (l’àvia Kirschner morí a Theresienstadt); el declivi físic de la seva mare, Else…
    Angelika, va escriure aquest relat quan ja tenia seixanta-cinc anys i en feia més de quaranta que la seva mare era morta. Per tant, les memòries i les percepcions del que havia viscut al costat d’aquella dona/mare diferent a les altres van ser molt intenses i li van deixar una gran empremta.
     
    Aquesta biografia novel·lada va ser publicada l’any 1992 a Alemanya amb el títol ‘Du bist nicht so wie andre Mütter’ (2a edició, 1994). Com que va esdevenir un best-seller en van fer una pel·lícula per a la televisió (1999). L’any 2012 es va publicar la versió en anglès ‘You are not Like Other Mothers’.
    A Catalunya, Campana Editorial ha publicat el llibre recentment en català, ‘Tu no ets una mare com les altres’, la versió en castellà ‘Tú no eres como otras madres’ va aparèixer el passat mes de març editada per Periférica&Errata naturae.
     
     

    mare2a-401x609 9788416544134

     
     
    Si voleu saber més podeu llegir la informació que apareix a la ressenya i a la fitxa del llibre.
     
    I si us interessa endinsar-vos-hi en català, ací teniu les primeres pàgines.
     
    És un dels llibres que crítics, periodistes i llibreters han escollit entre els millors de l’any que aviat acabarem.
     
    Llibres Trobareu el llibre a la biblioteca.
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Educació emocional i família

    Llibres

    emociofamiliarMiquel Àngel Alabat i Eva Martínez suggereixen en aquest llibre unes quantes eines emocionals que es poden incorporar a l’educació que els pares ofereixen als seus fills, per guiar-los a partir d’una sèrie d’idees per a resoldre les seves necessitats, reforçar la seva confiança, fomentar la seva autonomia, ajudar a no caure en la frustració, tenir consciència de les coses, aprendre a autoregular-se emocionalment, i mirar de reforçar la seva autoestima. També cal posar èmfasi en els aspectes més morals que envolten a l’infant com són la fantasia, els jocs i també l’art com a forma d’un òptim desenvolupament emocional.

    També es tracten altres temes com la gelosia entre germans, la pèrdua d’un ésser estimat, la separació dels pares, i d’altres qüestions similars que plantegen i conviden a mirar d’una forma positiva i optimista el futur més proper. Es tracta de trobar la millor forma d’afrontar amb coratge els moments de dubte per assolir un creixement equilibrat en tot moment.

    Els pares, com a adults educadors, es mouen constantment entre l’energia que cuida, que ofereix lligam, afecte i amor incondicional, i aquella que aporta al nen l’empenta necessària per fer créixer l’autonomia i la forma cap a la vida. Tot plegat servirà per preparar-se pel viatge apassionant que és la vida, i el millor de tot aquest procés és que ho farà conjuntament tota la família.

    Llibres

    Educació emocional i família

    Bloc

    Aquest bloc de Maria Pilar Gómez, coach de família i intel·ligència emocional, convida a fer gaudir als pares i mares d’un temps de criança feliç, il·lusionant i reeixit amb els seus fills a través de la seva experiència personal i els seus coneixements sobre la infància.

    Crianza en familia

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La viuda, de Fiona Barton

    viudaJean és una dona abnegada i completament lliurada al seu marit. Quan aquest és acusat del rapte i assassinat d’una nena desapareguda assalten els primers dubtes en el nucli familiar. La repercussió i l’assetjament dels mitjans comença a ser asfixiant, però la sobtada i accidental mort d’ell deixa el cas en l’aire, però Kate Waters, una insistent reportera aconseguirà fer-se amb la confiança de Jean, i amb l’ajuda de l’inspector Bob Sparkes, encarregat del cas, faran el possible per desentranyar els secrets que encara guarda aquesta dona misteriosa.

    La seva autora és Fiona Barton que va ser una experimentada periodista de successos pel Daily Telegraph, assistint a nombrosos judicis al llarg de la seva carrera. Ha seguit de prop casos com el de Madeline McCann i va aconseguir el Premi Nacional de la premsa britànica a l’any 2001. La periodista i alhora escriptora explica aquesta història fent petits salts en el temps, amb intenció que el lector conegui els antecedents i el desenvolupament dels fets.
     

     
    fbartonEn un principi apareix el personatge de Jean atenent per primera vegada a una periodista després de la mort del seu marit i a partir d’aquí la narració donarà diferents salts, amb el segrest de la nena, les diferents investigacions policials i l’evolució del personatge de la mare després de viure aquest calvari. Els altres actors del llibre, sense cap dubte, són el millor de la novel·la.

    La profunditat que presenten és magistral ja que cadascun d’ells tindrà el seu paper crucial en el desenvolupament de la trama, degut a que fins als personatges més puntuals seran de gran ajuda per mostrar millor les seves emocions.

    En definitiva, és un thriller psicològic ple de secrets i incògnites però que porta en si mateix una forta càrrega de realisme, crítica, tot i que també ambigüitat, però que en la seva part final es convertirà en addictiu per descobrir el seu desenllaç.
     

    Aquí podeu llegir el primer capítol viuda

    Llibres

    La viuda

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Il·luminatura. Rachel Williams i Carnovsky

    Illuminatura-1-250x307Aquest mes la novetat infantil a la biblioteca és aquest meravellós llibre ‘Il·luminatura’, editat per Editorial Cruïlla, que ens permet trobar animals que es desperten i surten a buscar menjar, d’altres que es mouen quan la nit s’imposa i uns quants que apareixen quan el sol es pon. També hi veurem plantes, flors, arbres, insectes…
     
    Quin viatge més fascinant a través de la natura, no creieu?
     
    Amb dubtes de saber què trobarem, com i on seran, costarà…? els veurem amb facilitat?
     
    Durant seixanta-quatre pàgines descobrireu el comportament extraordinari dels animals que viuen en deu llocs, els fets clau de cada hàbitat, les característiques de cada espècie.
     
     
    El recorregut us portarà per:
     
    1. La selva del Congo
    2. El desert de Simpson
    3. El Llac Lomond
    4. Els Andes
    5. Els mars de Weddell i Ross
    6. El bosc de sequoies
    7. La taigà de la sibèria oriental
    8. Les planes del Serengueti
    9. La conca del riu Ganges
    10. L’escull Apo

    Detalls-dilluminaturaJPG_1668443331_34631142_340x337Detall-dilluminatura_1668443332_34631222_340x255

    I com s’ha de fer? No a la manera tradicional, sinó que s’ha d’agafar un visor que conté tres colors diferents: el vermell per veure quines criatures passegen durant el dia, el verd il·lumina la vida vegetal de cada hàbitat i el blau ens descobreix els animals nocturns i crepusculars.

    Us ho expliquem tot seguit:
     

     
    Rachel Williams, l’autora, és una escriptora anglesa que viu i treballa a Londres. Col·labora amb el diari britànic ‘The Guardian’ i en altres mitjans de comunicació.
     
    Les il·lustracions són del duet Carnovsky, format pels artistes i dissenyadors Francesco Rugi, milanès, i Silvia Quintanilla, colombiana, que han fet d’aquesta tècnica de la il·lustració en tres tintes amb superposició de dibuixos un senyal d’identitat. Podeu llegir una entrevista sobre el seu treball si cliqueu aquí.
     
    Contes De segur que us agrada! El trobareu a la biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »