Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2016

Quien pierde paga, Stephen King

Portada Quien pierde pagaLa dilatada trajectòria literària d’Stephen King està irremeiablement associada al gènere fantàstic i de terror. Per a sorpresa, o no, de molts, ara fa un parell d’any l’escriptor de Maine va treure el cap en el gènere policíac, amb notable èxit, la veritat. El seu debut en el thriller, Mr Mercedes, li va reportar el Premi Edgar 2015 a la Millor Novel·la (guardó que concedeix l’Associació d’Escriptors de Misteri). Aquella primera novel·la negra encetava la trilogia Bill Hodges de la qual ara arriba el segon volum: Quien pierde paga.

Tot i ser una trilogia, el cert és que els llibres poden ser llegits de manera separada. La trama de cadascuna de les novel·les comença i acaba en cadascun dels títols, si bé hi ha un trio de personatges que repeteixen en tota la sèrie. Parlem de Bill Hodges, un policia jubilat, i del seu peculiar tàndem d’ajudants: Jerome Robinson i Holly Gibney.

Mr Mercedes arrencava amb un assassinat múltiple. Un boig, al volant d’un Mercedes robat, envestia un grup de persones que feien cua per aconseguir una feina. Quien pierde paga arrenca, al seu torn, amb un robatori.

logo blog genere negre_AMB LLETRESEl protagonista de Quien pierde paga és Morrys Bellamy, un lector fanàtic, seguidor fidel del personatge de ficció Jimmy Gold. L’escriptor que va donar vida a aquesta criatura fictícia és el famós autor John Rothstein, que amb només tres novel·les protagonitzades per Gold va aconseguir fama, diners i prestigi. Inesperadament, Rothstein va deixar de publicar, però no pas d’escriure -si més no, aquest és el rumor que corre- i Morrys Bellamy no està disposat a quedar-se de braços plegats. El seu pla és entrar a la casa de Rothstein i prendre-li els diners i els manuscrits que, de ben segur, té a la caixa forta. Ha de saber com sigui alguna cosa més del seu personatge favorit.

Morrys Bellamy acaba a la garjola per un altre crim, però abans de ser detingut, amaga el seu botí. Dècades després, un jove de 13 anys sense gaires recursos, Pete Saubers, topa amb el tresor. Sense saber-ho, es posa en perill a ell mateix i a la seva família. Després de 35 anys, Bellamy torna a estar en llibertat. Ara sí, Hodges, Robinson i Gibney entraran en escena per protegir-los.

Portada Quien pierde paga_rodonaPrimeres pàgines.

Stephen King recupera el prototipus de lector fanàtic que, ara fa gairebé 30 anys, va crear per primera vegada. Es tractava de la novel·la Misery i la seva protagonista, Annie Wilkes. Portada al cinema, Annie Wilkes va ser magistralment interpretada per Kathy Bates, guanyadora d’un Oscar per aquest treball.

Els seguidors d’Stephen King i els lectors de novel·la negra no poden deixar passar Quien pierde paga. Reserveu-la a la Joan Oliva!

STEPHEN KING_rodonaStephen King a VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Taj, Andrés Pascual. Premi 2016 de novel·la històrica Alfonso X El Sabio

portada_taj_andres-pascualTaj, de l’escriptor Andrés Pascual ha estat l’obra guanyadora de l’edició 2016 del Premio de Novela Histórica Alfonso X El Sabio. En aquesta quinzena edició del guardó literari, convocat per l’editorial Espasa, s’hi han presentat 164 obres aspirants al premi de 30.000€ i a la publicació de la novel·la. La decisió del jurat va ser unànime i va triar la novel·la Taj com a flamant guanyadora del premi, destacant del text que “amb el teló de fons de la construcció del Taj Mahal, Andrés Pascual ha escrit una novel·la rodona, d’amor i superació, que deixa el lector del tot satisfet”. Anys enrere, escriptors com ara Almudena de Arteaga, César Vidal, Jorge Molist, Mercedes Salisachs o Alberto Vázquez Figueroa van ser reconeguts amb el mateix premi.

Taj, definida per alguns com una barreja entre Els pilars de la terra i Les mil i una nits és la història de la construcció d’una obra magnífica, el Taj Mahal (una de les noves set meravelles del món modern) i dels més de 20.000 herois que la van fer possible, entre arquitectes, cal·lígrafs, mestres artesans i manobres.

L’emperador musulmà Shah Jahan va fer contruir el Taj Mahal en honor de la seva esposa preferida, Mumtaz Mahal, que va morir com a conseqüència del part de la seva catorzena filla. AndresPascualFoto2016En el seu llit de mort, l’espòs va prometre a la seva estimada que faria construir, en el seu honor, el monument més bonic del món. Amb aquesta història de fons, la narració de la novel·la va a càrrec del jove Balu, un noi del desert que farà tot el que estarà al seu abast per recuperar la seva estimada de l’harem del rei.

Andrés Pascual va néixer a Logronyo l’any 1969 i ha treballat com a advocat durant vint anys. Actualment, viu entre Espanya i Londres i es dedica a l’escriptura i a impartir xerrades sobre motivació i creativitat, entre d’altres temes. És un gran aficionat als viatges i ha visitat més de 50 països buscant noves sensacions i, d’una anys cap aquí, a la recerca d’inspiració per a les seves novel·les. Les seves primeres novel·les, El guardián de la flor de loto i El compositor de tormentas, van aconseguir gran èxit tant dins com fora d’Espanya. Aquest segon va quedar Finalista del VIII Premio de Novela Ciudad de Torrevieja.

portada_taj_andres-pascual_rodonaPrimeres pàgines.

Llibres

  • El compositor de tormentas
  • Taj
  • El guardián de la flor de loto
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Joaquim Molas, historiador de la literatura catalana

    joaquimmolas

    L’exposició Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes, es pot visitar des d’aquesta setmana i fins a principis de l’any vinent a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i suposa el primer acte de reconeixement d’aquest estudiós de la literatura quan al març es va complir un any de la seva mort. La mostra es fruit d’una primera incursió en l’arxiu i la biblioteca de Joaquim Molas, crític, i principalment historiador de la literatura. Va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i va obtenir el premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la seva proposta d’ordenació i selecció de les fonts historiogràfiques, establint relacions entre imatges que es convertien en marques físiques de la memòria cultural col·lectiva. Anteriorment, a l’any 1984 va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or per la seva obra La literatura catalana d’avantguarda, 1916-1938, i una dècada més tard aconseguiria novament el premi de Serra d’Or per l’aclamada Obra Crítica I. El volum Obra Crítica II rebria també el premi Crítica Serra d’Or de l’any 2000.

    jmolasLa figura de Molas va aconseguir lligar un coneixement que inicià en el clos familiar a partir de llibres i revistes de la biblioteca del seu pare, amb els coneixements que va desenvolupar durant els estudis en la seva etapa universitària. Influït per Dámaso Alonso i Martí de Riquer, es va dedicar inicialment a l’estudi de la literatura medieval però va ser a mitjans de la dècada dels anys seixanta quan es decanta finalment per la literatura contemporània, realitzant compilacions i estudis històrics.

    La tradició familiar i científica s’aplegaren per formular una visió molt original de les avantguardes catalanes, preparant visions de conjunt i amb atenció a algunes de les figures majors com Joan Salvat-Papasseit o Salvador Dalí, sense oblidar altres figures menys reconegudes però que complien un paper important en la globalitat. Aquest singular estudiós barceloní s’atansava a la literatura des de la curiositat del text, a partir de dades textuals i de context i aconseguia d’establir una constel·lació de sentit, una xarxa de connexions significatives entre elements que en aparença eren distants o independents.

    molasexpo

    Ha deixat a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú tota la seva biblioteca i arxiu personal amb més de vint-i-dos mil volums, una hemeroteca de cent noranta títols, cartes i diferents materials de treball. Ha estat gràcies al conveni signat l’any 2012, que el llegat d’aquest estudiós permetrà estudiar les avantguardes catalanes del segle XX amb material de primera mà. Joaquim Molas va morir el 16 de març de 2015, a l’edat de vuitanta-cinc anys i en el seu llegat queda la seva pertinença com a membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i també com a soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

    Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Si em moro no és la fi del món

    monQue no, que no me muero es desenvolupa a través de petits capítols, on cadascun d’ells sempre comença per una lletra diferent de l’abecedari i que guarda relació amb el que en ell s’explica. La seva autora, l’escriptora i periodista Maria Hernández, va teixint la història i ens va implicant en ella, fent que el lector ràpidament s’involucri amb el personatge de Lupe i els seus problemes mèdics i laborals, aconseguint caracteritzar perfectament a tot un seguit de personatges secundaris en tan sols unes poques vinyetes i línies de diàleg. L’il·lustrador Javi Castro demostra, en el transcurs de les vinyetes, de nou les seves virtuts per al dibuix, les seves extraordinàries dots com a narrador, l’elegància i claredat del seu missatge a través de l’expressivitat que és capaç de conferir als rostres dels seus personatges. Anteriorment ja va deixar una mostra de les seves habilitats artístiques en els còmics com La última aventura i Sandía para cenar.

    A1-51443244.jpgAquesta novel·la gràfica presenta a Lupe quan te trenta vuit anys. Ella disposa de mascota, te parella, però també problemes de feina, clients que no paguen convertint-se en morosos, però sobretot està lluitant contra un càncer de mama. Però s’enfronta en aquesta desagradable situació amb força i per damunt de tot un sentit de l’humor que l’acompanya durant la seva rutina diària. Tot això vindrà acompanyat aviat de un sentit de positivisme i motivació que aquells als que envolten pretenen que els faci partícips.

    Es tracta d’un còmic on és succeeixen un seguit de contes, escrits de forma magnífica, que funcionen com vàlvula d’escapament per a una protagonista que assisteix perplexa davant la incomoditat i les impertinències de la gent que l’envolta.

    javicastroMaría Hernández Martí realitza un llibre ple d’ironia, de crítica i de temors, però sobretot, un llibre que no està ple de frases que volen arreglar el món, ni de beuratges estranys d’aquests que transformen les cèl·lules dolentes del cos en papallones de purpurina. Per la seva banda, Javi de Castro fa una excel·lent il·lustració gràcies a pocs colors però que es fan intensos immediatament, amb uns dibuixos aparentment senzills però molt visuals que fan que la història arribi ràpidament a la part més sentimental del lector, però fent-ho de la millor forma possible i en el moment precís, quan apareix el somriure i l’optimisme.

    Còmics

  • Que no, que no me muero: y si me muero no es el fin del mundo
  • Sandia para cenar
  • La última aventura
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Bogeries de Brooklyn, Paul Auster

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 5 d’octubre

    Comencem el curs 2016-17 amb la benvinguda de la Teresa Forcadell, directora de la Biblioteca Joan Oliva, moltes retrobades i noves incorporacions. També alguna absència: enguany ens apleguem vint dones a l’habitació blava i trobem a faltar el nostre únic lector masculí, en Manuel Solé. Així doncs, Paul Auster es trobarà sol enmig del nostre cercle lector: sol, però molt ben acompanyat, perquè té aquí lectores entusiastes, que han llegit Bogeries de Brooklyn més d’una vegada i de dues, com la Dolors Juan, i que ens cita un altre títol d’aquest autor famós: Un home a les fosques. També recordem Un estiu sense homes, de Siri Hustdvetdt, la seva esposa, que vam llegir l’any passat.

    BrooklynEn general, la valoració de Bogeries de Brooklyn és prou positiva: “lectura agradable, amb personatges molt variats” (Maria José Fonollosa), “m’ha encantat la trama, ja des de l’inici” (Marta Gómez), “descriu unes vides normals, amb les seves il·lusions i la lluita per sobreviure” (Maria Jesús Alonso), “té agilitat, encadena històries d’una manera que facilita la lectura” (Mercè Porta), “és entretingut i amè” (Maria Carmen Quintana), encara que hi ha algun matís crític, com el de l’Evelia Casado: “el final és dels de “fueron felices y comieron perdices”.

    La Paquita Puig trenca la tendència: “l’he trobat poc original, un sofregit per parlar de sexe, malalties i llibres”, i introdueix un tema de debat: la versemblança de l’arribada d’una nena de 9 anys, tota sola, a la casa del protagonista, Nathan. La Joana Rubio discrepa: “a mi m’ha agradat molt, està molt bé”. La Rosa Llop destaca les personalitats complementàries dels tres protagonistes: en Nathan, en Harry i en Tom. A l’Ana Mª Jiménez també li ha agradat: “parla de molts temes, els personatges están ben dibuixats, i hi ha un gran nombre de coincidències”. La Carme Lavall, en canvi, ens diu que no li va agradar gaire, sobretot des de l’arribada de la Lucy, la nena. La Gemma Capdet l’ha trobat un llibre “bastant sorprenent”, i malgrat “certa dificultat en la identificació dels personatges”, li ha agradat que retrati un univers familiar divers però unit.

    crisalideLa Maria Teresa Ventosa li ha trobat un inici “difícil”, però destaca el paper d’en Nathan, que uneix la família. L’Anna Maria Montané explica que no l’ha acabat, però que li ha cridat l’atenció l’inici, el missatge que cal viure plenament i la idea de l’Hotel Existència, on tothom seria feliç encara que fos per uns dies. A l’Anna Masferrer li ha agradat “bastant”, inclosa la Lucy: en valora el “to familiar” i el fet que és un “clam a la vida”. Per a la Rosa Raventós, és un llibre que “fa reflexionar, dóna esperança”. A l’Enriqueta Olivar li ha agradat la manera com enllaça els personatges, encara que algun no sembla massa real. Destaca el retrat positiu de l’amor durant la vellesa: “els pits poden penjar, però la pell sempre és la pell”. A la Soledad Marsal també li ha agradat molt.

    Acabem amb temps de fer una petita tertúlia sobre els aspectes controvertits de l’obra, el personatge de la Lucy, el tractament de les casualitats, el fet que finalment, tot acabi massa bé, i acabe, concloent que malgrat alguns petits defectes, Auster és un gran narrador a l’hora de mostrar-nos personatges en les seves peripècies vitals.

    L’AUTOR
    Paul Auster

    Paul Auster va néixer el 1947 a Nova Jersey, de pares d’origen europeu. Començà a escriure als 12 anys, abans fins i tot de descobrir el bèisbol, que tant apareix a les seves novel·les. Entre 1965 i 1967 va estudiar literatura francesa, italiana i anglesa a la Universitat de Columbia. Començà a traduir autors francesos com Dupin i Du Bouchet i viatjà a París.

    També va escriure guions per a pel·lícules mudes que mai es rodarien, però que podrem descobrir més tard en El llibre de les il·lusions.

    Paul_AusterDurant els deu anys següents escrigué articles per a revistes, començà les primeres versions de El país de les últimes coses i de El palau de la lluna, treballà en un petroler i finalment decidí tornar a França, on va viure tres anys (1971-1974) gràcies a les seves traduccions de Mallarmé, Sartre i Simenon. També va escriure poesia i obres de teatre d’un acte.

    Però no fou fins el 1976 que escrigué la seva primera novel·la, Jugada de pressió, sota el pseudònim de Paul Benjamin, novel·la negra a l’estil clàssic amb la qual va obtenir un escàs èxit editorial. Poc després de divorciar-se, la mort del seu pare li proporcionà una inesperada herència que l’ajudà a sortir-se’n i li permeté d’escriure La invenció de la solitud. Es publicà el seu llibre en prosa Espais blancs. Poc després va conèixer la novel·lista Siri Hustvedt, amb la qual es casà el 1981. En 1982 es publicarà L’art de la fam.

    Es comença a reconèixer Paul Auster entre els grans escriptors. Entre 1986 (quan es publica la Ciutat de vidre) i 1994 (Mr. Vertigo), publica novel·les majors com El palau de la lluna i Leviatan. Torna al cinema i adapta, juntament amb el director Wayne Wang, el seu relat curt El conte de Nadal d’Auggie Wrem. Smoke i Bogeries de Brooklyn s’estrenen el 1995. Ell mateix dirigirà Lulu on the bridge (1997), mal rebuda per la crítica.

    Torna a la novel·la amb Timbuktú (1999), El llibre de les il·lusions (2002), La nit de l’oracle (2004) i Bogeries de Brooklyn (2005). El 2006 rep el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres.

    El mateix any 2006 publica Viatges per l’scriptorium i comença la que va ser la seva segona pel·lícula com a director, The Inner life of Martin Frost.

    El 2008 publica la seva última novel·la, Un home a les fosques.

    L’OBRA
    Bogeries de Brooklyn

    Nathan Glass ha sobreviscut a un càncer de pulmó i a un divorci després de trenta tres anys de matrimoni, i ha tornat a Brooklyn, el lloc on va néixer i va passar la seva infantesa. portada_bogeries de brooklynVol viure allà el que li queda de la seva “ridícula vida”. Abans d’emmalaltir era un pròsper venedor d’assegurances. Ara que ja no ha de guanyar-se la vida, pensa escriure un llibre, “El llibre de la estupidesa humana”. Explicarà tot el que passa al seu voltant, tot allò que li passa i tot el que se li acudeix, i fins i tot algunes de les històries –capricioses, esbojarrades i veritables bogeries- de persones que recorda.

    Comença a freqüentar el bar del barri, el “Cosmic Diner”, i està quasi enamorat de la cambrera, la casada i inabastable Marina. També freqüenta la llibreria de segona mà d’en Harry Brightman, un homosexual culte i contradictori, que no és qui diu ser. Allà, a la llibreria, es troba inesperadament amb Tom, el seu nebot, el fill de la seva estimada germana morta, a qui fa anys que no veu. El jove havia estat un estudiant brillant, la gran promesa de la seva promoció. Ara, solitari i amb uns quilos de més, condueix un taxi, i ajuda el misteriós Brightman a classificar els seus llibres. També està enamorat. La novel·la, a poc a poc, t’immergeix en una fascinant xarxa de personatges i descobriments. Nathan s’incorpora de nou a “l’espessa jungla de la vida”, i anirà descobrint que no ha anat a Brooklyn a morir, sinó a viure.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Viento mortal, Cay Rademacher

    viento mortal_cay rademacherCay Rademacher es donava a conèixer amb molt d’èxit, en l’àmbit del gènere negre, amb la publicació l’any 2013 de la novel·la policíaca El asesino entre los escombros. Iniciava, aquest llibre, una trilogia de la qual, fins ara, només hem pogut llegir aquest primer títol ja que els volums segon i tercer, El traficante i El falsificador, no han estat traduïts al castellà. Amb ganes de més, arriba ara la primera d’una altra trilogia, també de gènere negre, que canvia, però, de protagonista i d’entorn.

    L’inspector Frank Stave era el protagonista de la trilogia ambientada en l’Alemanya de finals dels anys quaranta iniciada amb El asesino de los escombros. Ara és el capità de la Gendarmeria Roger Blanc qui dirigirà les investigacions i la Provença francesa, el nou escenari de les novel·les. Viento mortal n’és la primera i novetat aquesta setmana a la Joan Oliva.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESViento mortal ens presenta un Roger Blanc a qui la vida li ha fet un tomb de 180 graus. Acaba de ser apartat de manera forçosa de la seva feina d’agent anticorrupció a París ja que la seves investigacions han posat nerviós més d’un peix gros. I per si no en tingués prou, la seva dona l’ha deixat.

    Amb aquest historial recent, arriba al seu nou destí: el petit poble de Gadet, a la Provença. Blanc espera trobar-hi un entorn tranquil on poder dedicar el temps lliure que li deixi la feina a restaurar un vell molí que ha rebut com a herència del seu tiet.

    provença_lavandaUn cop aterrat a Gadet, Roger Blanc es troba amb un cas d’assassinat. Un dels veïns del municipi, Charles Moréas, ha aparegut cosit a trets i el seu cadàver, calcinat. Moréas no era precisament un veí entranyable i tenia un bon grapat d’enemics a Gadet, així que entre els habitants del municipi hi haurà els principals sospitosos. Els nous companys de feina de Blanc seran el tinent Marius Tonon i la sots-tinent i especialista informàtica Fabienne Souillard. La jutgessa que portarà el cas, Aveline Vialaron-Allégre serà el nexe d’unió amb el passat de Roger Blanc, no en va el seu marit és un dels alts càrrecs responsables del seu trasllat forçós.

    Viento mortal és un exemple d’allò que s’ha anomenat Slow-Crime, un gènere que ara mateix està més de moda en la televisió amb sèries com ara True detective, que es caracteritzen pel fet que la resolució del cas té lloc al final de la temporada i no al final de cada capítol. En l’àmbit literari, té més a veure amb un ritme més lent, amb un entorn petit, amb unes descripcions més acurades de l’entorn i amb una voluntat de deixar palès l’efecte del crim que s’investiga en la societat i en la resta de personatges.

    portada-viento-mortal_rodonaPrimeres pàgines.

    Cay Rademacher va néixer l’any 1965 a Alemanya. Estudià història i filosofia i des del 1999 treballa com a redactor a la revista Geo i Geo historia. Compatibilitza l’escriptura de no ficció amb la novel·la.

    Llibres

  • Viento mortal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Edició especial. Un monstruo viene a verme

    Un-monstruo-viene-a-verme-234x300Conor O’Malley està cridat a convertir-se en un personatge literari (i ara també cinematogràfic) de primer ordre. Tothom que ha llegit Un monstruo viene a verme o que ha tingut la sort de veure la pel·lícula (que en tan sols deu dies des de la seva estrena ha recaudat més d’onze milions d’euros) empatitzarà amb aquest noi de 12 anys, protagonista indiscutible (monstre, a part) de la història.

    Aquesta setmana, a la Joan Oliva, hi ha un petit tresor com a novetat. Es tracta de l’edició especial en paper de Un monstruo viene a verme, en què podeu trobar, per un costat, el llibre escrit per Patrick Ness i il·lustrat amb mestria per Jim Kay i, per un altre costat, la història de l’origen del llibre. I, per últim, i tant o més valuós que els dos apartats anteriors, un tercer capítol sobre com es va fer la pel·lícula, amb entrevistes al director J. A. Bayona, a l’escriptor Patrick Ness i als actors Liam Nesson (que dóna vida al monstre), Lewis MacDougall (Conor O’Malley) i Sigourney Weaver i Felicity Jones (àvia i mare, respectivament, de Conor).

    un-monstruo-viene-a-verme_il·lustracióEl germen de Un monstruo viene a verme va sorgir de la mà de l’escriptora, nascuda a Londres, Siobhan Dowd. El seu propòsit era fer una història sobre el teix, un arbre del qual s’obté la substància fonamental per elaborar molts medicaments, per exemple, el Taxol, que es fa servir per tractar el càncer, especialment el de mama. Ella tenia la mateixa malaltia i volia escriure sobre la curació. Va començar a donar forma al llibre l’any 2003, però malauradament, va morir sense enllestir-lo, l’any 2007.

    Temps després, i a partir del material que Dowd va deixar fet, Patrick Ness va rebre l’encàrrec d’escriure el llibre. La història d’un nen amb un pare absent, una mare malalta, una àvia a qui costa expressar els seus sentiments, un companys de classe assetjadors i un monstre. Sí, un monstre que apareix puntualment a les 00.07 h anunciant que li explicarà 3 històries i que li’n demanarà una quarta.

    reinterpretació dibuixos Kay De la mà de J.A. Bayona, la història ha vist multiplicat el seu ressò de manera exponencial, quan encara no s’ha estrenat als Estats Units (i, presumiblement, l’estrena nord-americana s’endarrerirà perquè el film pugui competir en els Oscar 2017). Com passa tot sovint, Bayona no tenia planejat fer una trilogia sobre la relacions mare-fill i sobre l’amenaça de la mort, però amb la direcció de Un monstruo viene a verme ha tancat un cicle sobre aquests temes que s’inicià amb El orfanato (2007) i que va continuar amb Lo imposible (2012).

    El guió de la pel·lícula ha estat responsabilitat del mateix Patrick Ness (així que la fidelitat de l’adaptació està garantida) i, per si no hi hagués prou, també ha estat l’il·lustrador del llibre, Jim Kay, l’encarregat d’adaptar els seus dibuixos per a la versió cinematogràfica.

    Els dibuixos són un element essencial tant del llibre com de la pel·lícula i de la història en si mateixa. De fet, el llegat que passa de mare a fill és, en aquesta història, la passió pel dibuix. I com en un joc, J A. Bayona, que és molt aficionat a dibuixar, ha amagat dibuixos seus a l’habitació de Conor O’Malley.

    Tràiler oficial de Un monstruo viene a verme:

    Llibres

  • Un monstre em ve a veure
  • Un monstruo viene a verme: edición especial
  • No el deixis escapar i fes-ne la teva reserva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mater familias. Lindsey Davis

    davisblackFlavia Albia és la filla adoptiva de la famosa parella d’investigadors Marc i Helena, porta anys treballant com a informant solitària, intentant obrir-se el seu propi camí en una societat en què ser dona i a més estrangera és un gran obstacle per a la seva promoció. És culta, atrevida, satírica, irònica, amb un fi sentit de l’humor. Les experiències viscudes l’han convertit en una persona escèptica, pragmàtica, poc donada a idealismes però és una investigadora implacable, amb una ment inquisitiva i sagaç que, a més, no dubta a recórrer a altres recursos com el desvergonyiment i la sensualitat, quan així ho estima convenient. És la protagonista de les novel·les policíaques de Lindsey Davis, juntament amb l’inefable Marco Dido Falco, el seu pare adoptiu.

    En un dels lots de la casa de subhastes on treballa Flavia Albia s’ha descobert un cadàver en descomposició. Amb Falco lluny de casa, Flavia decideix prendre les regnes de la investigació, amb la motivació extra de resoldre el cas i avançar-se a seu pare. Per ajudar-la en la investigació Flavia Albia compta amb l’ajuda de Manlio Faust, qui, a més, és responsable de la campanya d’un dels candidats a les eleccions. Fausto sol·licita l’ajuda de Flavia en una cursa electoral en què regna el joc brut i els candidats busquen les misèries i els escàndols de les seves contrincants i intenten evitar que trobin els seus propis. D’aquesta manera Flavia se submergeix en dues línies d’investigació que podrien estar relacionades, o no. Als carrers de Roma la tensió és màxima i els obstacles per a la investigació són molts, però la tenacitat de Flavia Albia no coneix límits.

    ldavis Linsey Davis a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLes novel·les de Lindsey Davis són d’intriga, policíaques, també se centren en algun aspecte de la societat romana que l’autora s’ha encarregat d’estudiar amb molt deteniment i sempre sobre el terreny. De fet, ella s’ha desplaçat a tots els llocs on ha situat les seves novel·les, viatjant a llocs com Palmira, el nord d’Àfrica, Delfos, Britània, o Roma. Una de les característiques més valorades pels lectors és els diàlegs entre personatges qie són sovint molt divertits, frescos i espurnejants, i constitueixen l’atractiu més interessant de la seva escriptura. En els seus primers llibres, les vides dels protagonistes i les seves famílies es van desenvolupant a al voltant dels esdeveniments del regnat de Vespasià i el seu fill Tito. La saga posterior es protagonitzada per la filla adoptiva de Marc i Helena, Flavia Albia, i els seu desenvolupament es produeix anys més tard, durant els convulsos anys de l’Imperi de Domicià, fill i germà dels anteriors.

    ¿Quien es Flavia Alvia?

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La princessa de Clevès. Madame de La Fayette

    L'aveuQuelque approbation qu’ait eue cette histoire dans les lectures qu’on en a faites, l’auteur n’a pu se résoudre à se déclarer; il a craint que son nom ne diminuât le succès de son livre. Il sait par expérience que l’on condamne quelquefois les ouvrages sur la médiocre opinion qu’on a de l’auteur et il sait aussi que la réputation de l’auteur donne souvent du prix aux ouvrages. Il demeure donc dans l’obscurité où il est, pour laisser les jugements plus libres et plus équitables, et il se montrera néanmoins si cette histoire est aussi agréable au public que je l’espère. Le libraire au lecteur.

    Chers lecteurs, lectrices

    Je vous souhaite, tel ce libraire, que la lecture de ce mois-ci vous soit attrayante et vous transporte au XVIe siècle, dans l’atmosphère luxueuse et raffinée de la cour avec ses fastueuses cérémonies et ses intrigues, à l’époque de la dynastie des Valois et plus précisément pendant les derniers mois du Règne d’Henri II et les premiers de François I. Un petit conseil tout de même : ne vous en faites pas trop si au départ vous perdez le fil et persistez dans votre lecture. Cela fait partie de la règle du jeu et du décor.

    thFBLH0TMOCombinant histoire et fiction, il semblerait que Madame de La Fayette, femme de lettres française, née Marie-Madeleine Pioche en 1634 à Paris, issue de la petite noblesse, n’eut aucun intérêt à faire une reconstruction historique bien qu’elle présenta l’histoire comme un récit historique du temps d’Henri II. Son intérêt résidant plutôt à décrire, les sentiments et coutumes de la cour, ayant elle-même fréquenté et observé de l’intérieur celle de Louis XIV, lorsqu’elle fut nommée dame d’honneur d’Henriette d’Angleterre (1661).

    Elle fit un mariage convenu avec un gentilhomme de la haute noblesse provençale, François de La Fayette, et intégrée dans les salons mondains précieux et parisiens tel celui de Mlle de Scudéry et de l’hôtel Rambouillet, elle côtoya aussi bien des hommes que des femmes de lettres, Ménage, Segrais, La Rochefoucauld, Madame de Sévigné et devint une personnalité appréciée et reconnue par ses contemporains.

    untitledQuelques-unes des œuvres de Madame de La Fayette sont La Princesse de Montpensier, son premier roman(1662) dont elle refusa l’attribution publique, Zayde (1669),La Comtesse de Tende et Mémoires de la cour de France.

    Marie-Madeleine Pioche de La Vergne

    Le livre

    la princesse  de clvesRoman clé dans l’histoire de la littérature française, La Princesse de Clèves, publié anonymement dans le Mercure Galant (journal hebdomadaire de l’époque) est considéré comme un des premiers romans modernes. Bien que court comparé aux longs romans traditionnels classiques et précieux, l’analyse psychologique de ses personnages au premier plan lui donne sa touche d’originalité.
    Au beau milieu d’une ambiance où règnent hypocrisie, intrigues, dissimulation et paraitre, l’essentiel de cette œuvre se centre dans l’analyse de la passion à travers la découverte des expériences internes expérimentées par Mlle de Chartres devenue Princesse, sa sincérité et sa façon de réagir suivant le parcours de son implacable destinée……

    J’envoie à votre courriel et en PDF un complément de lecture extrait de l’édition Larousse annoté et expliqué par Anne Régent, agrégée de lettres modernes, docteur de l’université Paris-IV Sorbonne, qui vous sera utile si vous souhaitez approfondir le texte pour une meilleure compréhension de ce roman.

    Le lien d’une biographie de Madame Lafayette et celui d’un livre audio.

  • Madame de La Fayette. La Princesse de Clèves (audio)
  • La princesse de Clèves(PDF)
  • Esther Bruna.
    Club de Francès.

    No hi ha comentaris

    Tot això et donaré

    dredondoLa guanyadora del Premi Planeta 2016 escriu des dels catorze anys i és l’autora de la Trilogia del Baztán, el fenomen literari en castellà més important dels darrers anys amb les tres entregues d’aquesta trilogia amb els títols coneguts com El guardian invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta. El manuscrit guanyador Todo esto te daré sortirà publicat en les properes setmanes i tracta d’una intriga policíaca on la cobdícia és el fil conductor de la novel·la, en la qual un suposat accident de trànsit porta a un famós escriptor a descobrir la doble vida d’Álvaro Muñiz de Dávila, i a treure a la llum, juntament amb un guàrdia civil retirat i un capellà amic de l’ finat, els més foscos secrets d’una família de rancio abolengo. La Trilogia del Baztán comptarà així mateix amb una adaptació cinematogràfica dirigida per Fernando González Molina i comptarà amb guió de Luiso Berdejo, guionista a Rec.

    Dolores Redondo va començar escrivint relats curts i contes infantils, fins que a l’any 2009 publica la seva primera novel·la Los privilegios del ángel, en la qual aprofundeix en les implicacions que la mort pot tenir en la vida dels que es queden, analitzada a través de l’amistat de dues nenes. Dos anys després escriuria la seva segona novel·la, El guardià invisible, que es va convertir en un fenomen editorial com demostra la venda dels drets cinematogràfics al mateix productor que va apostar per la trilogia Millennium, de Stieg Larsson.

    L’origen de la trilogia del Baztán comença quan a l’any 2011 va llegir una notícia sobre l’assassinat d’una nena a mans d’una secta a Nafarroa. És un succés de la crònica negra i en ella estan implicades personalitats de tota la geografia. Sobre el seu protagonista, ha alertat que és la barreja de moltes dones que coneix i que té com a tret principal que mai està segura del tot, de manera que tria amb l’esperança d’encertar i que sigui ben rebut pels lectors.

  • Entrevista a Dolores Redondo
  • La secerdortisa del Baztán
  • Llibres

  • El Guardian invisible
  • Legado en los huesos
  • Ofrenda a la tormenta
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »