Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2016

La habitación olvidada, Lincoln Child

la habitación olvidada Lincoln ChildLa quarta entrega de la sèrie protagonitzada pel personatge de Jeremy Logan, La habitación olvidada, és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva.

Jeremy Logan és un expert en fenòmens sense explicació lògica que, en aquest cas, ha rebut un encàrrec per part del director de Lux, un dels grups d’investigació nord-americans més antics i respectats. Un dels investigadors de més prestigi que treballa en aquesta organització, Willard Strachey, ha aparegut mort, decapitat.

logo blog genere negre_AMB LLETRESLa conducta d’aquest investigador havia canviat, de cop i volta, en els darrers temps i havia passat de tenir un caràcter serè i equilibrat a comportar-se de manera estranya i violenta. El dia que acaba atacant el seu ajudant, els companys el tanquen a la biblioteca i es aquí on, pocs minuts després, apareix mort.

Logan inicia la investigació per la zona on Strachey estava realitzant la seva feina darrerament i, en aquesta part de l’edifici, hi troba una habitació que ningú no coneixia i que, ni tan sols, apareix als plànols. El que Logan trobarà en aquesta dependència el farà enfrontar-se a un perill inesperat.

portada_la_habitación_olvidada_rodonaPrimeres pàgines.

SÈRIE JEREMY LOGAN

tomenta infierno helado la tercera puerta portada_la_habitación_olvidada

Lincoln Child va néixer a Connecticut l’any 1957 i, des de ben petit va mostrar el seu gust per l’escriptura. Es va traslladar a Nova York buscant feina com a publicista, si bé va començar a treballar com a assistent editorial a St. Martin Press on arribaria a ocupar el càrrec d’editor.

Al marge de la sèrie protagonitzada per Jeremy Logan, que Child ha escrit en solitari, fruit de la seva col·laboració amb Douglas Preston han sorgit un bon grapat de títols escrits a quatre mans. D’entre els llibres escrits pel binomi Child-Preston, cal destacar la sèrie protagonitzada per Aloysius Pendergast, que fins ara està formada per catorze llibres. El laberinto azul (2015), n’és l’últim.

Web conjunt Lincoln Child-Douglas Preston.

A banda de la sèrie Jeremy Logan, Child ha escrit també en solitari Utopía i Armonía letal.

Llibres

  • Los asesinatos de Manhattan
  • El cadáver
  • El círculo óscuro
  • La ciudad sagrada
  • La danza de la muerte
  • La danza del cementerio
  • Dos tumbas
  • Fuego blanco
  • La habitación olvidada
  • El ídolo perdido
  • La isla perdida
  • El laberinto azul
  • El libro de los muertos
  • La mano del diablo
  • Naturaleza muerta
  • Pantano de sangre
  • El relicario
  • Sangre fría
  • Tormenta
  • Venganza
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un celíac en dificultats

    celiacaLa celiaquia és una patologia inflamatòria crònica que es produeix com a conseqüència d’una intolerància al gluten present en alguns cereals, com el blat, l’ordi i el sègol, en individus genèticament predisposats. Concretament, després de la ingesta de gluten es produeix una alteració de la resposta immunològica que desencadena la infiltració de cèl·lules inflamatòries a l’intestí i ocasioni dany sever en les vellositats de la mucosa intestinal, reduint la seva capacitat per absorbir els nutrients de la dieta. Aquesta patologia és un desordre que pot presentar-se a cap punt edat de la vida, tant durant la infància com en l’adolescència, encara que també és molt freqüent la seva aparició en edat adulta.

    allergychefEl terme gluten fa referència a una barreja de proteïnes d’origen vegetal presents en el blat, l’ordi, el sègol i en qualsevol de les seves varietats o híbrids, com el kamut i l’espelta. El gluten conté epítops que desencadenen la malaltia celíaca. Els epítops són seqüències peptídiques de les proteïnes del gluten que són reconegudes per components del sistema immunològic i desencadenen 1 reacció inflamatòria. L’experiència de conviure amb una persona celíaca fa que pugui explicar les necessitats existents que en molts casos són desconegudes o senzillament no es contemplen per part del món de l’hostaleria, aquest fet es dramatitza enormement en el cas dels infants que no entenen les dificultats que es troben en fer una vida normal en molts indrets en que es troben. Els problemes que apareixen per no fer front a aquesta diversitat cada cop més implementada a la nostra societat són el desconeixement de la malaltia i els problemes econòmics que apareixen quan es vol adaptar el negoci a aquesta circumstància.

    singlutenEntre els factors ambientals relacionats amb el risc de patir aquesta patologia s’inclou el patró d’alimentació en els primers estadis de la vida i, fonamentalment, el tipus de lactància, el moment de la introducció del gluten a la dieta. Aquest factor és fonamental per a la tolerància oral en els primers mesos de vida, a causa que el sistema immune del nadó és immadur i l’adequada exposició als diferents antígens és essencial perquè aprengui a reconèixer-los i a respondre de forma adequada. En edat adulta, un celíac només disposa actualment d’una dieta estricta sense gluten per a tota la vida com a teràpia, així també passa amb el diagnòstic en edat infantil, i és per aquest motiu en que s’ha de tenir molta cura en els aliments que pren un nadó després del deslletament.

    El llibre La enfermedad celíaca, novetat a la biblioteca, explica de forma senzilla des de la base genètica de la celiaquia fins als avenços en la identificació de nous factors implicats i el desafiament que suposa el desenvolupament de teràpies coadjuvants o alternatives a la dieta sense gluten, amb informació científica i pràctica sobre la dieta i la salut.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jo, ell i Raquel

    jellrGran Premi del Jurat en el Festival de Sundance de 2015 i també Premi del Públic a la millor pel·lícula. La novetat aquesta setmana a la biblioteca està basada en la primera novel·la de Jesse Andrews, qui també es converteix en guionista de Me & Earl & the Dying Girl, seguint l’estela d’altres figures com és el cas de Stephen Chobsky a Las ventajas de ser un marginado, posant de manifest l’interès dels autors per portar al cinema títols que tracten problemes juvenils en to de comèdia.
     
    El seu director Alfonso Gómez-Rejón tracta temes com l’amistat, la superació, el pas de la relativa irresponsabilitat de la joventut a la dura i encotillada responsabilitat del jove adult, però la crueltat irreverent de la realitat és una constant en la preciosa ficció que pinta aquesta adaptació cinematogràfica, la qual ofereix alguna cosa diferent, estimulant i amb el suficient gust de realitat com perquè l’espectador pugui desconnectar i deixar-se endur.
     

    L’actor Thomas Mann és el protagonista principal. Greg pensa que l’institut és una zona de guerra en què passar desapercebut per no tenir problemes amb els altres grups, però ha d’afrontar la personalitat del seu el pare, interpretat per Nick Offerman, que és un absolut esbojarrat. Per la seva banda, la mare, interpretada per Connie Britton, és una absoluta pesada i no li deixa llibertat per desenvolupar els seus projectes. El seu millor amic i company de treball Earl, Rj Cyler, es dedica a fer en secret infames pel·lícules casolanes basades en grans produccions cinematogràfiques, tots dos alhora es fan col·legues d’un professor alternatiu interpretat per Jon Bernthal. També destaca un bon nombre de personatges que habiten les aules, com Katherine C.Hughes, de la qual s’enamorarà perdudament el nostre adolescent protagonista. Finalment, destaca l’actriu Olivia Cooke que encaixa molt bé en el paper de Raquel que enamora a l’espectador ràpidament i aconsegueix transmetre la fragilitat moral amb la qual es troba, però afronta la seva situació d’una forma divertida.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Theodor von Hörmann

    mercat_flors_madalaine

    Durant aquesta primavera es pot visitar, fins a final d’agost, l’exposició Von Paris zur Secession al Leopold Museum de Viena, per donar reconeixement merescut a un dels més inusuals i autònoms artistes de finals del segle XIX. A la Viena imperial, l’austríac Theodor von Hörmann (1840-1895) ho tenia tot en contra per poder triomfar amb el seu art ja que els acadèmics de la Künstlerhaus Wien rebutjaven sistemàticament la gosadia de les obres pictòriques del pintor. L’artista radiografia la realitat sense pretendre ser fotogràfic. És ordenat però demostra que sap despentinar-se, les masses florals de jardins i horts són denses i difuses, però cada detall hi és per a qui el vulgui cercar gaudint de tots els detalls que desprèn el seu art.

    hormannEn el segle de la pintura realista, el paisatgista nascut a Imst, un petit poble del Tirol austríac, pintava sortint-se dels límits de la simple representació. Va estar part de la seva maduresa a França quan estava al llindar del mig segle de vida, posteriorment va passar un temps a París visitant llocs clau del moviment impressionista com el poble de Barbizon, un retir per a aquells pintors rebels que ja en el Romanticisme no volien saber res d’acadèmies. Després va viatjar Munic i Dachau, la localitat que llavors, abans de quedar contaminada per l’atrocitat del primer camp de concentració del nazisme, albergava una activa colònia d’artistes que anunciaven la intenció de traspassar la realitat i inundar l’art de símbols. Posteriorment va prendre la decisió de tornar a Viena, però finalment es va instal·lar a Znojmo, una ciutat a la regió txeca de Moràvia Meridional, no gaire lluny d’Àustria, que va adoptar com a refugi artístic.

    De París a la Secessió presenta un generós nombre de paisatges de Znojmo que van de la esponjosa bellesa campestre al paisatge hivernal més dur. Aquestes van ser les darreres obres que traslladen l’impressionisme a condicions climàtiques poc festives, oposades a l’hedonisme primaveral de les escenes d’altres artistes com Monet o Degas. L’impresionisme és un estil d’art sorgit en la segona meitat del segle XIX, que va sortir de la pintura francesa i la literatura i la música d’influència però que no es va traslladar implementar completament a Àustria. La pintura a l’aire lliure austríaca connecta amb les tradicions més antigues, posa l’accent en els valors de l’estat d’ànim del paisatge i s’assembla estilísticament només de tant en tant impressionisme francès.

    Theodor von Hörmann a Viena

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El ángulo muerto. Aro Sáinz de la Maza

    El angulo muerto_aro sainz de la mazaAro Sáinz de la Maza es confirma amb El ángulo muerto com un dels grans noms dins de la novel·la negra mediterrània. Va debutar amb El asesino de La Pedrera (2012), llibre en què s’estrenava amb el personatge de Milo Malart. Ara, a la Joan Oliva, és novetat la segona entrega de les aventures d’aquest inspector brillant i eficaç, lleial als seus amics i, com passa sovint en aquest gènere, amb una vida personal enrevessada.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEn tots dos llibres, la trama a què s’haurà d’enfrontar en Milo Malart té lloc a la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu, la participació d’Aro Sáinz de la Maza en la taula rodona Barcelona, capital catalana i europea del crim (literari, naturalment), que va tenir lloc durant la darrera edició de la BcNegra 2016, estava del tot justificada. A més a més de la ciutat triada, tant El asesino de La Pedrera com El ángulo muerto tenen en comú la corresponent dosi de crítica social centrada en la corrupció política i urbanística i en la crisi econòmica.

    En El asesino de La Pedrera, novel·la que va aconseguir una menció especial del jurat del V Premi RBA de Novel·la Negra, l’assassí feia un macabre recorregut per les obres de Gaudí de la capital catalana. Ara, en El ángulo muerto, l’inspector s’haurà d’enfrontar a dos assassinats i a una cruel matança de gossos.

    Entrevista amb l’autor Aro Sáinz de la Maza en què descriu el personatge de Milo Malart, protagonista de les novel·les El asesino de La Pedrera i, l’acabada de publicar, El ángulo muerto:

    Aro Sáinz de la Maza va néixer a Barcelona l’any 1959. Fins ara, ha escrit novel·les, llibres de relats, reculls de contes i literatura juvenil. Compagina la tasca d’escriptor amb la d’editor, corrector i traductor. Alguns dels llibres que ha escrit són: Nada es azul (1997), La mujer de Judas (1998), El paseo de los tristes (2001), El jugador de frontón (2001) i La culpa la tiene la tonta de Eva (2002).

    Llibres

  • El ángulo muerto
  • Cuentos de todos los colores
  • El jugador de frontó
  • Tot un món de contes
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Amor a sang freda, Sílvia Romero

    LA TERTÚLIA
    Dimarts 17 de maig

    “Us demano una cosa: que comenteu la novel·la com si jo no hi fos”, ens demana la Sílvia Romero, que ha tingut la generositat d’assistir, com a autora invitada, a la darrera sessió del Club La Crisàlide del curs 2015-16. Ella en fou conductora molts anys i li he d’agrair que em passés el relleu, ja que si alguna cosa defineix un Club de Lectura és la seva conductora i les seves lectores i lectors.

    La sessió d’enguany congrega moltes emocions, la principal, la retrobada amb la Sílvia Romero, l’escriptora escollida per a la V Trobada Comarcal de Clubs de Lectura, que tindrà lloc el 3 de juny a Santa Margalida i els Monjos. crisalide Per això també ha vingut l’Imma Martínez, bibliotecària itinerant, que ens proposa de gravar una pregunta adreçada l’autora, que després es projectarà durant la Trobada. Per aquelles circumstàncies tristes de la vida, hem hagut d’ajornar la sessió, ja que es va morir el meu cunyat Alejandro a Madrid. No comptem tampoc amb la Gemma Capdet, de dol per la seva filla Mar, ni amb la Dolors Juan, que comparteix el dol i a més té la sessió del Club de Lectura de l’Aula de la Gent Gran, d’on ella és la conductora. Una altra lectora, Rosa Llop, ens informa de la malaurada mort del seu marit. Entre les parets blaves intentem defugir la inevitabilitat del destí i apel·lem a la companyonia, a la literatura, a la copeta de cava que ens ha preparat la Mari Carmen Quintana i els pastissets i dolços que ens han dut les estimades clubaires que han pogut venir: l’Anna Maria Montané, la Maria Teresa Ventosa, la Josefa Fonollosa, la Marta Gómez,la Soledad Marsal i l’Evelia Casado. La Mercè Porta ens va enviar una ressenya del llibre i les seves salutacions, com també enyorem la Maria Jesús Alonso, en Manuel Solé, la Paquita Puig, la Rosa Raventós, l’Elvira Díaz…Perdoneu-me, segur que em deixo algú. Tots fem el que podem! Que, en aquesta sessió, consisteix a comentar Amor a sang freda, la primera novel·la de la Sílvia Romero però també a fer-li preguntes, a demanar-li qui, com, quan, per què i de quina manera.

    Així doncs, una de les preguntes clau és per què en Gustau, el pervers antagonista, és tan negatiu i si hi ha hagut algun model…La Sílvia diu que no l’ha tret d’enlloc, però que sap que existeix i el coneix. noves dames del crimI per això li dóna el final que mereix. Hi ha també preguntes sobre la Sònia, la protagonista, hi estem interessades; l’autora ens respon que protagonitza Els artistes també paguem la hipoteca, una història publicada en el recull Les noves dames del crim, impulsat per Anna Maria Villalonga. La Sònia ha perdut ingenuïtat, com ja es veia, però encara en té massa com per fer-la protagonista d’una nova novel·la de la Sílvia. La inspectora Marga Campos segueix bé de salut, també apareix en el relat anterior. Parlem de les successives víctimes d’en Gustau: la Carla, la dona, la Rita, la veïna, la Rosa, la fillastra, la pròpia Sònia, que reacciona a temps, i ens preguntem què hi veuen, en aquest paio, unes dones tan diferents, d’on ve aquest atractiu que de vegades emanen els donjoans de la pitjor espècie.

    La Sílvia s’arronsa d’espatlles i ens diu que, precisament, per això n’ha volgut parlar, per descobrir-ho. Ens revela que sempre a les seves novel·les hi ha algú dolent molt dolent, pèrfid, que tanmateix sol rebre el seu càstig; que per escriure tan bé d’aquests personatges s’ha de posar a la seva pell; que, malgrat haver escrit sis novel·les, una obra de teatre (Verí) i moltes narracions, després d’aquesta, no hi canviaria gran cosa, potser només algunes repeticions i alguns detalls d’estil.

    És una autora d’històries dures, però àgilment escrites, que poden causar insomni en més d’una lectora (com ens confessa la Marta Gómez) i addicció en totes, fins que l’hem acabada no l’hem poguda deixar.

    Gràcies, Sílvia, per les teves paraules, la teva saviesa literària i el teu escalf humà. Gràcies, amigues i amics del Club, pel vostre escalf i la vostra ciència i paciència lectora. Gràcies, Imma, per tornar a venir a filmar la pregunta que adreçarem a la Sílvia i per quedar-te amb nosaltres. Gràcies a les bibliotecàries de la Joan Oliva, sempre atentes, abnegades i diligents, Esther i Fanny. Gràcies, Teresa, per fer-nos sentir a la Biblioteca Joan Oliva com a casa nostra. Ens retrobarem el 3 de juny, i després, fins al curs vinent!

    L’AUTORA
    Sílvia Romero

    Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 3 d’abril de 1962) és una escriptora catalana. Ha escrit principalment novel·les, incloent novel·la negra, novel·la fantàstica i juvenil, però també contes, poesia i teatre. Va començar publicant contes infantils a la revista Tretzevents. Sillvia Romero i Olea - 400Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó per Ànima Mesquina el 2004, el Premi Ramon Roca Boncompte per la novel·la Júlia M el 2008, i, recentment, el 2013, el XVè Premi El Lector de l’Odissea per la novel·la El Plagi. Va ser presidenta de l’Associació de Relataires en Català des de juny de 2010 fins octubre de 2012. L’any 2012 va ser directora de la revista digital de literatura Lo Càntich i des de gener de 2014 forma part de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits.

    Des de 2008 es dedica a la conducció i coordinació de Clubs de lectura dins la Xarxa de Biblioteques, i ha treballat com a moderadora en els clubs de lectura La Crisàlide, de Vilanova i la Geltrú; Club de lectura d’adults, de Canyelles; Tardes literàries, de Sant Pere de Ribes; i Celler de lletres, de Sant Sadurní d’Anoia (d’aquests dos darrers encara n’és la moderadora). També forma part i participa activament en les tertúlies del grup de lectura “Psicoanàlisi i literatura”.

    En l’actualitat i des de 2013 col·labora en el programa cultural Tirant de llibres i en el programa infantil Contes per somiar, ambdós de Punt 7 Ràdio Sant Celoni. També col·labora en la revista Lo Càntich amb tres seccions pròpies: “Xarxa literària: blogs” , “La veu del traductor”, “Caducitat immediata”.

    L’any 2015 és nomenada escriptora de capçalera de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia.

    L’OBRA
    Amor a sang freda

    La Sònia, una jove estudiant, coneix en Gustau, un home atractiu i més gran que ella, del qual s’enamora. Ell la captiva i la convenç per tal que sigui la seva amant. amor a sang freda_silvia romeroA partir d’aquí comencen els problemes per a la Sònia. Ella no s’adona de res, està molt enamorada i veu en el Gustau l’home de la seva vida. A poc a poc, es veu involucrada en una sèrie d’esdeveniments dels quals li costarà sortir. Anirà coneixent l’autèntic Gustau, un home egoista, fals, mentider i sense cap mena d’escrúpols. L’autora ens fa entrar en la intriga i ens enganxa capítol rere capítol a mesura que avancem en la lectura. Descriu molt bé els personatges, els espais i les situacions en les quals es va trobant la protagonista. El ritme narratiu es ràpid i precís amb un llenguatge planer i amb unes pinzellades d’ironia.

    És una història d’amor, de venjances, de desamor, de crims, de misteris, d’odi i de personatges peculiars, com la inspectora de policia Magda Campos.

    L’obra va ser finalista del II Premi Sèrie Negra de novel·la. Malgrat això, l’autora, en una entrevista publicada a la revista El Temps (febrer 2002), afirmava que la seva intenció no havia estat escriure una novel·la de trama policíaca, sinó descriure com l’amor pot privar-nos de veure la part fosca de les persones, i explorar fins a quin punt hi ha persones capaces de portar una doble vida. En paraules de la Sílvia Romero, “l’objectiu és explicar una història d’amor i desamor amb la persona equivocada”.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Setmana de la Natura

    La Setmana de la Natura tindrà lloc entre el 27 de maig i el 5 de juny d’enguany i promourà l’organització d’activitats arreu de Catalunya per viure la Terra i conscienciar la societat de la necessitat de conservar la natura i el territori. Aquesta iniciativa és a càrrec de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). La XVAC i la XCT són dues xarxes d’entitats sense ànim de lucre i de referència en el món de la conservació de la natura i del voluntariat ambiental a Catalunya, i compten amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”.

    banner_2-florLa Setmana de la Natura comptarà amb més de dos-centes activitats de la mà de més de cent-cinquanta entitats ambientals i organitzacions a tot Catalunya en el que seran deu dies plens d’activitats per gaudir de la natura en el seu sentit més ampli, amb excursions, tallers, visites guiades, exposicions, i activitats infantils. Un munt d’oportunitats per gaudir de la natura en família. En la inauguració es presentarà Tornar a la Natura, el nou llibre de Josep Gordi que exposa la relació dels humans amb la natura.

    En aquesta ocasió s’ha volgut fer un petit obsequi a tots els participants a les activitats que oferirà la Setmana. Es regalarà una polsera marcada amb l’etiqueta #setmananatura, la qual es podrà utilitzar durant tota la Setmana per fer-ne menció a les xarxes socials. Les polseres estan fetes de cotó natural i s’han fet en col·laboració amb MaresMon, una entitat solidària sense ànim de lucre que treballa des del voluntariat en favor d’una societat més justa, igualitària i afavorint la cohesió social. Les polseres #setmananatura les han retallat i acabat dones amb risc d’exclusió social que participen al programa Totdraps.

    Cerca la teva activitat!

    Bibloteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cómo cambiar el mundo. La revolución no será organizada

    poster_cast_1Basat en les memòries de Bob Hunter, un dels fundadors de Greenpeace i el seu primer president, Cómo cambiar el mundo és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva. Aquest documental, dirigit per Jerry Rothwell, és un recull dels primers anys d’aquest organització ecologista que, durant la dècada dels setanta, va passar de ser un grup d’amics a convertir-se en una associació d’abast mundial.

    Va ser l’any 1971 quan onze joves, entre els quals hi havia activistes antinuclears canadencs i objectors de consciència nord-americans que havien fugit de la Guerra de Vietnam, iniciaven la seva primera missió. Nuclear Testing Action Amchitka in CanadaVa ser a bord d’un vell pesquer, el Phillys Cormack. Sortien des de Vancouver amb destinació a l’illa d’Amchitka a Alaska. El president nord-americà Richard Nixon havia donat el vist-i-plau a unes proves nuclears en aquella zona i els joves ecologistes s’hi dirigien amb la ferma intenció d’aturar-les. No va ser així i aquesta primera missió no va aconseguir el seu propòsit. No obstant això, el ressò provocat va despertar consciències i hi va posar el focus de l’opinió pública mundial. Cinc mesos després, Washington anunciava l’aturada de les proves nuclears a l’arxipèlag.

    Phyllis-CormackEl director Jerry Rothwell s’endinsa en els primers anys d’aquesta formació ecologista que ha arribat fins als nostres dies segurament com la més famosa de tots els temps. El material que s’ha fet servir en el muntatge d’aquest documental prové no només de la mateixa organització Greenpeace (dels seus arxius a Amsterdam), sinó també d’una vintena d’arxius diferents (des del departament d’Energia d’Estats Units fins a algunes emissores de televisió).

    Cómo cambiar el mundo és tot un homenatge als fundadors de Greenpeace, en particular al desaparegut Bob Hunter, que arriba avalat per un bon grapat de premis: Premi Especial del Jurat en el Sundance Film Festival 2015, Millor llargmetratge en el Portland Ecofilm Festival 2015 i Millor Documental Mediambiental en el Sheffield Doc Fest 2015, entre d’altres.

    Tràiler oficial de Cómo cambiar el mundo:

    DVD

  • Cómo cambiar el mundo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sin límites, Jussi Adler-Olsen

    sin limites_jussi adler olsenJussi Adler-Olsen continua triomfant amb la sèrie de llibres Los casos del departamento Q. Acaba de publicar en castellà el sisè títol de la col·lecció: Sin límites, novetat aquesta setmana a la Joan Oliva.

    Els encarregats de la investigació són, com si no, Carl Mørck i els seus ajudants Assad i Rose. En aquesta sisena entrega, Mørck rep una petició d’ajuda del comisari Christian Habersaat, que des de fa 17 anys prova d’aclarir la mort d’una jove. Per si sola, aquesta petició no fa que Carl Mørck faci gaire cas del comisari. La seva actitud canvia quan Habersaat i el seu fill moren amb pocs dies de diferència. Ara sí que no els queda més opció i el departament Q al complet (Mørck, Assad i Rose) van cap a l’illa de Bornholm per iniciar la investigació, que els conduirà fins a l’Acadèmia per a la Fusió amb la Natura: un centre esotèric amb un director d’allò més enigmàtic.

    Sis llibres formen, fins ara, la col·lecció Los casos del Departamento Q:

    libros-portada-la-mujer-qu deparatmento-Q-los-chicos-que-cayeron-en-la-trampa libros-portada-el-mensaje-que-llego-en-una-botella
    libros-expediente-64 libros-portada-el-efecto-marcus libros-portada-sin-limites

    Jussi Adler-Olsen (1950) és fill d’un doctor en psiquiatria i el petit de quatre germans. Va estudiar medicina, sociologia, història política i comunicació audiovisual. logo blog genere negre_AMB LLETRESA primers dels anys setanta, abans de dedicar-se a la literatura, va obrir una botiga de llibres de segona mà. Posteriorment, fins a mitjan de la dècada dels noranta, va treballar com a editor, guionista, traductor i corrector. La publicació, l’any 1997, de La casa del alfabeto ja el va fer destacar. Però seria amb l’arribada del primer volum de los casos del Departamento Q que es faria internacionalment conegut en l’àmbit del gènere negre.

    Fins ara, els tres primers volums de la sèrie han tingut també la seva versió cinematogràfica: Misericòrdia (basada en La mujer que arañaba las paredes), Profanación (a partir de Los chicos que cayeron en la trampa) i Redención (adaptació de El mensaje que llegó en una botella).

    Book-tràiler de Sin límites:

    Llibres

  • La mujer que arañaba las paredes
  • Los chicos que cayeron en la trampa
  • El mensaje que llegó en una botella
  • Expediente 64
  • El efecto Marcus
  • Sin límites
  • Biblioteca Joan Oliva i Milá.

    No hi ha comentaris

    La nena de l’arbre, Rubèn Montañá

    Encetem la recta final del Club de Lectura Juvenil d’enguany amb una lectura commovedora, realista i amb un punt màgic. Es tracta de La nena de l’arbre, del jove Rubèn Montañà i Ros, que va ser guardonada amb el Premi Josep Maria Folch i Torres 2013.

    la nena de l'arbreDues són les protagonistes fonamentals del llibre, dues nenes que, per atzar o no, acabaran compartint uns mesos de la seva vida tot i pertànyer a èpoques ben diferents. Són l’Ona i l’Aurèlia.

    Una pilota penjada dalt de tot d’un arbre és la causa que totes dues noies es coneguin. Fins aquí, res d’especial. Si no fos perquè l’Aurèlia hi viu allà, dalt de l’arbre. Aquesta revisió en versió infantil d’El baró rampant d’Italo Calvino amaga moltes coses al seu darrere. Fonamentalment una, però: la pèrdua de la infantesa. L’Aurèlia la va perdre el dia que una bomba acaba amb part de la seva família i ella decideix que a peu pla ja no l’hi queda res que pagui la pena. Per aquest motiu, fuig. Fuig dalt d’un arbre fins que l’obliguen a baixar d’allà dalt.

    il·lustracio merce lopezDes d’aleshores, més d’un cop va provar de demanar ajut, si bé els intents van ser infructuosos. Ara, però, ha trobat l’Ona, que farà tot el possible per saber què va passar i provar d’ajudar-la.

    L’autor de La nena de l’arbre és Rubèn Montañà i Ros, nascut l’any 1983 a Badalona. Va estudiar arts gràfiques i disseny i es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre. Ha participat en diferents muntatges al teatre Zorrilla de Badalona i és membre fundador de la companyia teatral EGOS teatre.També col·labora amb les companyies BASE5 i l’OCA Underground. En el camp del disseny gràfic, destaca la feina realitzada per a les companyies teatrals Trakatap, Cabaret Moe i les esmentades EGOS teatre i l’OCA Underground.

    És autor dels llibres Atac llimac (Premi Ciutat d’Olot de Novel·la juvenil), La botiga de mascotes extraordinàries (Premi Barcanova de Literatura Infantil), La nena de l’arbre i Els parells.

    Llibres

  • La botiga de mascotes extraordinàries
  • La nena de l’arbre
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »