Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2016

Lo còmic dels Quicos

comicquicosLa crònica social del país dels darrers anys a través de l’humor de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, portats ara per ells mateixos al món de la historieta gràfica gràcies a l’art del dibuixant, músic i mag Iñaki Copoví, que va col·laborar amb el grup en els seus inicis com a tècnic de so. Lo còmic dels Quicos són prop de dues centes tires còmiques que van aparèixer publicades al setmanari L’Ebre des de l’any 2009 fins a fa dos anys. És un repàs humorístic dels anys de la crisi i de les noves revoltes socials retratades des d’un punt de vista ben diferent al com van aparèixer als mitjans de comunicació, inspirats i tractats amb la ironia de la gent del carrer. Aquesta obra gràfica va ser la més venuda en les Terres de l’Ebre per la Diada de Sant Jordi de l’any passat.

icopoviQuico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l’Ebre, creat fa prop de quinze anys com una de les formacions de música folk més inversemblants que han sorgit als Països Catalans. Malgrat que el grup és conegut pel nom dels seus tres primers components, Quico el Célio és Artur Gaya, el Noi és Quique Pedret, el Mut de Ferreries és Jordi Fusté, actualment el grup l’integren tres membres més com són Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).

Aquest singular grup tortosí ha fet una gran varietat d’espectacles i concerts al llarg de la seva trajectòria musical, de gran èxit pertot arreu gràcies a l’alta comicitat de la interpretació de les seues obres, combinada amb un alt compromís social i d’estima a la terra.

La ironia i el sarcasme a través del còmic és la via definitiva que demostra que els Quicos són artistes totals, demostrant que ens poden fer riure i sobretot pensar a través de les seves píndoles de tinta, que alhora són presentades com a una crítica sense complexes. En aquestes vinyetes es troben el reflex de moments que provocaran somriures, fins i tot rialles, com a la millor manera de fer humor i pensar sobre tot el que està passant d’una forma diferent però sobretot divertida.

Còmics

Lo còmic dels Quicos

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Activitats científiques en família

ciencia-per--a-nensNo hi ha millor lloc que a casa per inspirar als joves científics. Els 52 experiments de Ciència per a nens no requereixen cap equipament especialitzat ni productes químics perillosos. En canvi, es fan servir materials que gairebé tots tenim al rebost com poden ser la llet, el paper d’alumini, de cuina, ampolles de plàstic, o fins i tot els brics de cartró.

Es pot inclús, anar més enllà i realitzar experiments amb productes com detergents o sabó amb l’objectiu d’introduir els principis fonamentals de la física, la química y la biologia, però sempre acompanyats d’un adult. L’autora del llibre Liz Lee Heinecke, amb una gran experiència en laboratoris d’investigació, ha desenvolupat com a mare experiments prou segurs per als nens més petits de la casa i alhora prou interessants pels més grans.
 

La realització d’experiments en un ambient familiar, sense límits de temps ni la pressió de les notes, permet que els nens descobreixin que la ciència no és tan complicada i que poden assolir els objectius acadèmics marcats a través d’un seguit de projectes que es poden dur a terme amb els materials que estiguin per casa. El premi final es poder assolir una sèrie d’experiments de rebost que permetin explorar els mons increïbles de la física, la química i la biologia acompanyats de l’entorn familiar. A més, la introducció de temes com ara la llum, el magnetisme, poden fer arribar la diversió molt més enllà de la mera aproximació de la ciència als nens.

De fet, els processos que conformen el treball científic és una eina molt efectiva per a tots els elements que conformen l’educació escolar. Hi ha moltes possibilitats i es desenvolupen en aquest llibre, novetat aquest mes a la biblioteca, ja que per als nens la ciència és tant el procés com el resultat. Avaluar, observar, emocionar-se i embrutar-se les mans formen part de la meravellosa experiència d’experimentar.

Recerca en acció

Llibres

  • Ciència per nens
  • Petit diccionari de ciència
  • Petit imaginari de ciència
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La sonrisa etrusca, José Luis Sampedro

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 13 d’abril

    Iniciem el comentari d’aquesta famosa novel·la de Sampedro amb la pregunta inevitable: Algú ja l’havia llegida? Respon la Mª Jesús Alonso, que sí que ho havia fet, però que ha fruït amb la relectura d’aquest autor que, ens explica, li agrada perquè és un home de valors, ple d’autenticitat. Així mateix, Salvatore Roncone, “Bruno”, el protagonista de la novel·la, és un home que menysprea la hipocresia i la mentida. Representa el contrast entre el món rural i el món modern, i té la filosofía que cal aprofitar el temps al màxim. Per això li atreu tant l’escultura dels amants que somriuen a sobre del sarcòfag etrusc, el somriure que venç a la mort i que és un dels leit motif de la novel·la. Un llibre que ens fa gaudir dels diferents paisatges, sabors i colors, i que malgrat tenir una part central una mica monòtona, agrada pel seu estil, ple de metàfores i de llenguatge poètic.

    crisalideA Mª Carmen Quintana també li ha agradat molt aquest llibre tendre, emotiu, que planteja la trobada entre dos móns diferents: el del vell, home de camp, i el del fill, home de ciutat, a Milà. El vell partisà descobreix tot d’una que té un nét, en Brunettino (13 mesos), i aquesta vida incipient il·lumina la seva, ara que està greument malalt. Finalment, el seu somriure serà com el dels etruscos, a la llum del petit Bruno, que per primer cop li diu avi (“nonno”).

    Rosa Raventós destaca aquesta estructura circular, perfecta, entre el somriure etrusc del principi i del final. Li ha agradat tot el que explica la novel·la, especialmente el sentiment de l’avi i la intuïció del nét, que amb el seu afecte pacifica el “guerrer”.

    Dolors Juan troba que és una novel·la conmovedora, però no és la que li agrada més d’aquest autor. Per exemple, el final, massa previsible, no li ha resultat versemblant, i encara que la relació de l’avi amb el nét és entranyable, els diferents passatges són massa repetitius, i la descripció dels caràcters és massa previsible, sobretot els de la jove, Andrea, i del fill, Renato, així com la d’Hortensia i de Tommaso.

    Tampoc a Mercè Porta no li ha agradat; troba que és un personatge massa sensible, poc versemblant.

    jose_luis_sampedroMarta Gómez, en canvi, opina que és un llibre tendre, ple de sensibilitat, sobretot pel que fa a la descripció de la malaltia terminal de Bruno, i del contast entre la seva rudesa i la tendresa que desenvolupa envers el seu nét. L’avi, que no ha fet cap esforç per entendre els seus fills, descobreix un sentiment extraordinari envers el nét, al final de la seva vida. Fins i tot descobreix que pot “arribar” a ser dona, i ho atribueix a la malaltia, que l’estova, i a les hormones que pren, que li fan créixer els pits. La novel·la analitza l’amor en les seves diferents possibilitats: pare/fill, home/dona, avi/nét, l’amor entre camarades. També explora l’odi entre vells contendents, com el propi Roncone amb el feixista Cantanotte. És una novel·la, també, de dualitats: camp/ciutat, vellesa/infantesa, naixement/mort, rigor pediàtric/flexibilitat vital. Hi ha escenes de poesia en prosa, com l’abraçada entre pare i fill: “En un súbito impulso se abrazaron. Se sintieron latir”. Malgrat que hi hagi repeticions, serveixen per mostrar els canvis.

    A Josefa Fonollosa la novel·la li ha agradat molt. Dóna una lliçó, ens diu: que no pots menysprear el lloc on vas. Troba molt emotiu el descobriment de Bruno que els homes poden sentir també la tendresa, i que no cal ser culte per emocionar-se davant de l’obra d’art: així, el protagonista aprecia els amants etruscos (i la Pietà Rondalini de Miquel Àngel) sense condicionaments, més enllà d’haver estat, ell mateix, escultor espontani de talles en fusta. Irònicament, a ell l’avisen del Departament d’Etnologia de la Universitat perquè els conti les rondalles de la seva terra (encara que se les inventi), fet que deixa sorpresa la seva nora, professora.

    la sonrisa etrusca josé luis sampedroEvelia Casado recorda haver llegit aquest llibre anys enrere, amb un grup de joves que es van desplaçar a la Roccasera espanyola (Medinaceli, a Soria), poble amb el qual trobaven paral·lelismes: la gent gran, les critiques que fan al tipus de la jove (massa prima). Bruno Roncone és conseqüent amb si mateix: l’arrenquen del seu poble i el duen a Milà, que n’és l’antítesi. No pot veure la seva jove, Andrea, ni la senyora de la neteja, Annunziata, però en canvi sí que li agrada la seva neboda, Simonetta, una noia simpàtica, així com la senyora Maddalena, que té una tenda de productes del Sud. El vell s’adapta a la seva nova vida, però no deixa de petja alguns símbols que li pertanyen, com la manta, que té la seva olor i l’ha acompanyat en les hores més difícils. També trobem el rebuig al comportament del metge, tan artificial, que sobtadament canvia quan ell mateix és víctima del càncer. Pel que fa al seu amor per Hortènsia, és un amor madur, gairebé maternal, ple de companyia i de sentiment; ben diferent al que sentí per Dunka, quan era un jove fort i apassionat. I, en principi i final, l’amor pel nét, per qui es casa amb Hortensia, per qui voldria viure almenys fins a l’estiu. Un desig que no li és concedit.

    Anna Mª Montané l’ha trobat un llibre complicat, que voldrà tornar a llegir amb calma. Un nus repetitiu, però una forma d’escriure que li ha agradat, poètica, amb expressions metafòriques; una literatura molt humana, plena de sentiments i d’emocions; un cant al vitalisme.

    En Manuel Solé l’ha trobat una lectura agradable, que ha llegit com un conte: una història inversemblant, però plena de missatges, entre les quals destaca l’amor per la terra, per les dones i pel bon viure d’aquest home humà senzill i primari. En definitiva, un conte que ens explica els valors de la vida.

    A la Mª Teresa Ventosa li ha agradat el contrast d’aquest personatge rude que se sorprèn amb el nét, encara que troba exagerat que cada nit vagi a veure’l a l’habitació.

    La Soledad Marsal comprèn el seu canvi, i en destaca la lliçó d’optimisme, de fe en l’amor, d’empenta per tirar endavant.

    Finalment, Gemma Capdet, en el tristíssim tràngol de perdre la seva filla Mar Sivill, ens envia una carta on destaca la capacitat de fer-la somriure que té aquesta novel·la: “Crec que m’he passat tota la lectura amb el somriure a la cara”. I ens acomiadem fins a la pròxima sessió, que serà la darrera d’aquest curs, on comptarem amb la presència de Sílvia Romero.

    L’AUTOR
    José Luis Sampedro

    José Luis Sampedro Sáez (Barcelona , 1 de febrer de 1917 – Madrid , 8 d’abril de 2013) va ser un escriptor , humanista i economista espanyol que va advocar per una economia «més humana, més solidària, capaç de contribuir a desenvolupar la dignitat dels pobles ». El 2010 el Consell de Ministres li va atorgar l’Ordre de les Arts i les Lletres d’Espanya per «la seva excel·lent trajectòria literària i pel seu pensament compromès amb els problemes del seu temps». Jose_Luis_Sampedro_Olga_LucasEl 2011 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. En paral·lel a la seva activitat professional com a economista , publica diverses novel·les i després de la seva jubilació continua dedicat a escriure, aconseguint grans èxits amb obres com Octubre, octubre, La sonrisa etrusca o La vella sirena. Els seus èxits literaris coincideixen amb la tràgica notícia de la mort de la seva esposa, Isabel Pellicer, el 1986. El 1990 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola, on el seu heterodox discurs d’ingrés, des de la frontera, té molt a veure amb el tema de la seva obra La vella sirena, publicada aquest mateix any, considerada un cant a la vida , a l’amor i a la tolerància. Es casa a Alhama d’Aragó, el 2003 , amb l’escriptora, poetessa i traductora Olga Lucas. Des de feia temps passava part de l’any a Tenerife , una terra els símbols de la qual, el drago i el Teide , li van servir per compondre La senda del drago. Va reivindicar el paper de l’humanisme crític sobre la decadència moral i social d’Occident, criticant el neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme. En referència a això, va posar el seu gra de sorra a les protestes a Espanya de maig de 2011 escrivint el pròleg a l’edició espanyola del llibre Indigneu-vos!, de Stéphane Hessel. Va morir el 8 d’abril de 2013, a Madrid, als 96 anys d’edat.

    L’OBRA
    La sonrisa etrusca

    Salvatore Roncone -àlies Bruno- home procedent de Roccasera, al sud d’Itàlia, és portat a Milà pel seu fill Renato per ser tractat d’un càncer i passar-hi els seus últims dies. En el camí, visiten un museu i l’home descobreix un somriure indescriptible en una escultura etrusca, una parella que somriu a dalt d’un sepulcre. S’hi identifica. indigneu-vos-portadaQuan arriba a Milà, es desperta en ell una tendresa meravellosa cap al seu petit nét, casualment anomenat Bruno. La trobada representa el xoc de dos móns: el del matrimoni urbà format pel seu fill i l’Andrea, amb el seu petit, enfront del seu món camperol. Salvatore sent que ha de salvar el nen del que representa el món modern i actua com si encara estigués en una guerra de les que ha viscut, en la qual la seva meta és portar el seu nét a Roccasera perquè creixi en el seu món. A l’entremig, apareix en la seva vida Hortensia, qui serà la seva última dona i amb la qual descobrirà la part més bonica de l’amor i l’afecte que mai ha gaudit. Tot el que hi ha a Milà li sembla malament i no és capaç d’acostumar-se a un canvi tan radical, però el seu nét i Hortensia donen sentit a la seva vida en aquesta ciutat que odia. Bruno comparteix les seves històries amb un grup d’etnòlegs, surt per veure a Hortensia, té cura del petit. La seva nova manera de ser i de veure el món, produïda pel profundíssim afecte que desperta en ell Brunettino, li fa sentir-se al clímax de la seva vida, així com els seus desitjos de portar el nen a Roccasera i donar-li la vida que no pot tenir a la ciutat. Al final de la trama Bruno decideix casar-se amb Hortensia, la dona que l’acull i l’acompanya en les seves bogeries. Però la Rusca, nom que posa Bruno a la malaltia que l’està matant, se li avança. Una nit, cuidant del seu petit nét, li clava la seva última mossegada. Després del dolor, un somriure s’esbossa en els seus llavis: un somriure etrusc.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jurassic World

    Jurassic-World

    El desaparegut Michael Crichton és el responsable dels dos llibres que van provocar l’inici de l’efecte Jurassic Park. Si bé tot va començar com a novel·la, el que ha donat la volta al món és la sèrie de pel·lícules (quatre, fins ara) basades en la clonació d’ADN de dinosaure, que permetia tornar a la vida aquesta espècie extingida. Crichton publicava l’any 1990 Parque Jurásico i, posteriorment, El mundo perdido. El salt a la gran pantalla arribava de la mà del rei Midas de Hollywood: Steven Spielberg es feia càrrec de la direcció de Parque Jurásico (1993) i d’El mundo perdido: Jurassic Park (1997), les dues primeres pel·lícules de la sèrie.

    Quatre anys després, el 2001, s’estrenava Parque Jurásico III, la primera de les pel·lícules que no es basava en cap llibre de Crichton ni era dirigida per Spielberg (n’era, però, el productor).

    El juny de 2015, els dinosaures envaïen de nou els cinemes amb la quarta entrega de la sèrie, Jurassic World, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva. La pel·lícula, dirigida per Colin Trevorrow i produïda també per Spielberg, compta amb Chris Pratt, Bryce Dallas Howard i Vincent d’Onofrio entre els seus protagonites.

    Per obrir boca, aquí teniu el Tràiler de Jurassic World:

    I per als fidels seguidors del parc creat per John Hammond, ja podeu prendre nota de la data d’estrena de Jurassic World 2. La cinquena part té prevista l’estrena el 8 de juny de 2018. Hi repetiran els actors protagonistes (Chris Pratt i Bryce Dallas Howard), però no pas el director, que participarà en el guió. I aquesta és la bona notícia per als professionals de casa nostra, perquè el director, ja confirmat, de Jurassic World 2 és Juan Antonio Bayona. L’aclamat director d’El Orfanato i Lo imposible és farà càrrec de la superproducció amb el repte de mantenir els èxits anteriors.

    DVD

  • Jurassic World
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los bastardos de Pizzofalcone. Maurizio de Giovanni

    pizzofalconeEn aquest nou misteri, la vuitena investigació, al comissari Brunetti l’acompanyen sis bastards, o potser millor sis policies que, com ell, carreguen amb passats conflictius. El seus orígens són poc menys que tèrbols, enigmàtics, fins i tot indesitjables allà on fins ara havien desplegat el seu treball, i ara com a reprimenda van a parar a la comissaria maleïda de Pizzofalcone, coneixent-los a partir d’ara como els bastards de Pizzofalcone. Tots ells tenen alguna cosa que amagar, amb vides secretes inconfessables, tots ells estan furiosos i ferits, disposats a qualsevol cosa per redimir el seu passat i trobar un equilibri per les seves passions. Per aquest motiu, quan una dama d’alta societat, Cecilia de Santis, apareix brutalment assassinada en el seu elegant apartament de platja, s’endinsaran a la recerca dels culpables amb una obstinació misteriosa. I en un primer moment començaran a buscar per on sempre: els diners i l’odi. La seva recerca s’iniciarà en els contractes i els seus interessos, en l’estatus que dóna els diners i al que, un cop aconseguit, ja és impossible renunciar. Però potser només ells, els menyspreats bastards de Pizzofalcone, sàpiguen buscar també on ningú busca. En les mentides, en els sospirs i en la pell que s’ofereix sense reticència. Potser només ells provin a cercar en l’amor. Perquè potser aquí, precisament, estigui la raó de tot.

    Ja podeu llegir el primer capítol bastpizzo

    logo blog genere negre_AMB LLETRESMaurizio de Giovanni va néixer a l’any 1958 a Nàpols, ciutat en la qual resideix al costat dels seus fills i la seva dona Paola. El seu èxit amb les novel·les protagonitzades pel comissari Ricciardi a conquerit a gran part del públic de gènere negre, amb històries que tenien com a teló de fons la Itàlia dels anys trenta del segle passat. Des de 2002 l’autor va crear una nova sèrie, aquesta vegada, ambientada al Nàpols actual i amb l’inspector Giuseppe Lojacono al capdavant, creant en el personatge un tipus d’aparença impertorbable però tremendament humà destinat a conquerir el cor dels lectors. Es precisament en aquest singular grup de Pizzofalcona que el lector es retroba amb l’inspector Giuseppe Lojacono, al qual vam conèixer dirigint les investigacions contingudes a El método del cocodrilo, que malgrat els seus èxits o a causa de ells, és destinat-deportat a aquesta comissaria de mal averany.

  • Y todo a media luz
  • L’hivern del comissari Ricciardi
  • El Nadal del comissari Ricciardi
  • El otoño del comisario Ricciardi
  • La primavera del comisario Ricciardi
  • Los bastardos de Pizzofalcone
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    400è aniversari Miguel de Cervantes

    LOGO-CERVANTES-HORIZONTAL-1024x639

    2016 és un any de celebració per al món de les lletres d’arreu. No en va, enguany commemoren el 400 aniversari de la mort de dos dels escriptors més universals: Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

    cervantes_miguelSi bé la llegenda situa la mort d’ambdós escriptors un 23 d’abril de 1616, la realitat és que Cervantes va morir tot just un dia abans (el 22 d’abril de 1616) i l’escriptor anglès, entre el 23 d’abril (segons el calendari julià) i el 3 de maig (si fem servir el gregorià) del mateix any. La diferència és mínima i la casualitat va voler que dues figures indiscutibles de la literatura desapareguessin gairebé alhora. Per aquest motiu, aquest 2016 centenars d’activitats s’encarregaran de lloar tots dos autors.

    restes_cervantesQuant a l’escriptor castellà, algunes veus com la del director de l’Institut Cervantes van voler alertar, a finals de l’any passat, del secretisme amb què semblaven portar-se els preparatius de l’any del 4t centenari. Malgrat això, a hores d’ara l’any Cervantes té ja més de 200 projectes aprovats. I, al llarg de l’any, s’hi aniran actualitzant.

    Tota la informació relativa al 4t centenari està recollida en el web que s’ha posat en marxa per a aquesta efemèride: 400cervantes.es. Podeu consultar el programa oficial fent clic aquí.

    L’objectiu primer dels actes commemoratius d’enguany és fer arribar al gran públic la figura de Cervantes, de qui és coneix, universalment, El Quixot, però no tant l’autor i la seva època.

    Enllaços d’interès:

  • Web oficial 4t centenari Cervantes
  • Programa Oficial
  • Exposició Miguel de Cervantes a la Biblioteca Nacional
  • Instituto Cervantes
  • Museu Casa Natal de Cervantes
  • Web oficial 4t centenari Shakesperare
  • La figura de Cervantes va tornar a estar d’actualitat l’any passat amb la troballa de les restes de l’autor. Descobertes a primers de 2015 al convent de les Trinitàries de Madrid, després de tres mesos d’investigacions es donava per certa la presència de restes de Cervantes en aquest lloc.

    Com que qualsevol moment és bo per llegir o rellegir l’obra de Miguel de Cervantes, aquests són els llibres de l’autor que podeu agafar en préstec a les biblioteques de VNG.

    588-cervantes-01Cervantes a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sant Jordi 2016

    La diada de Sant Jordi d’enguany arriba d’allò més carregada a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú. Coincidint amb el dia del llibre i la rosa, editem un bon grapat de guies que esperem siguin del vostre gust:

    genere_negre_rodonaEn primer lloc, us oferim la Collita 2015: Es tracta d’un recull de novel·la negra i policíaca publicada al llarg del 2015. La biblioteca Joan Oliva, juntament amb La Bòbila (l’Hospitalet de Llobregat), la biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró (Barcelona) i la biblioteca Districte 6 (Terrassa), disposa d’un important fons de gènere negre. L’esforç de totes quatre biblioteques ha fet possible aquesta guia que, a més a més, inclou un llistat de Festivals i Jornades dedicades al gènere negre que han tingut lloc l’any passat, la relació de Premis de Gènere Negre 2015 i les 25 novel·les policíaques que han acumulat més préstecs a la Joan Oliva.

    En segon lloc, veu la llum la cinquena edició de la Guia de Lectura de Fons Local, que la Joan Oliva ha elaborat en col·laboració amb les biblioteques de la comarca.

    flor portada guia sant jordi_rodonaGuia de Novetats Sant Jordi 2016.

    Pel que fa a la Guia de Novetats de Sant Jordi 2016, en tenim dues, com és habitual a les biblioteques de Vilanova: Una per a adults i una altra per a públic infantil.

    guia infantil_rodonaGuia de Novetats Infantils Sant Jordi 2016.

    flor portada guia sant jordi copyGuies de lectura a banda, la diada de Sant Jordi 2016 escalfa motors amb la seva pròpia revetlla: Una taula rodona, moderada per Canal Blau, en què participaran diversos autors de la ciutat que presenten novetats editorials. Tindrà lloc aquesta tarda a les 20.00 h a la Joan Oliva i hi participaran: Albert Jorquera, Antoni Munné-Jordà, Eva Collado, Francesc Marc-Àlvaro, Francesc Murgadas, Joan Gómez Urgellés, Juan Carlos Borrego, Julio Ruiz Melero, Marga Serra, Mercè Foradada, Miquel Altadill, Oriol Pi de Cabanyes, Pau Escribano, Teresa Costa-Gramunt i Xavier Vernetta.

    tintincoursI per finalitzar, el mateix dissabte 23 d’abril la biblioteca Joan Oliva i Milà posa en marxa el concurs Ets tintinòleg? L’activitat, en què poden participar nois i noies de 9 a 14 anys, consisteix a llegir còmics del Tintín, dels 24 títols seleccionats, i a contestar correctament el major nombre de respostes possible. Els participants rebran una butlleta amb les preguntes corresponents per cada títol que llegeixin i entre totes les respostes correctes sortejarem un lot de productes de Tintín. Qui hi vulgui participar té temps fins al 7 de juny!

    A continuació podeu consultar les bases de participació.

    Feliç dia de Sant Jordi a tothom!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Festival Internacional de Cinema d’Autor

    DA

    La sisena edició del D’A 2016 Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona dona inici a partir d’avui i fins i l’1 de maig, en les dues sales del cinema Aribau Club, el Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Filmoteca de Catalunya. L’estrena anirà a càrrec de Cegados por el sol, la nova pel·lícula del director italià Luca Guadagnino protagonitzada per Tilda Swinton, Ralph Fiennes i Dakota Johnson; una proposta envoltada de polèmica des del seu passi al Festival de Venècia on va ser xiulada pel públic però avalada per la crítica.

    Aquest festival reuneix els noms més destacats del cinema del moment i les pel·lícules que redefineixen contínuament l’autoria contemporània. La próxima piel és la nova pel·lícula d’Isaki Lacuesta i està protagonitzada pel vilanoví Sergi López amb Emma Suárez i Àlex Monner, serà l’emncarregada de clausurar el D’A 2016. El director lituà Sharunas Bartas serà objecte de la retrospectiva del D’A 2016, aprofitant la presentació de la seva nova pel·lícula Peace to Us in Our Dreams, després de sis anys d’inactivitat.

    Entre les propostes cinematogràfiques que van a la secció competitiva hi són quatre pel·lícules que van participar a la Berlinale d’enguany i ara es disposen a entusiasmar al públic assistent amb la suissa Aloys , la belga Baden de Rachel Bang, l’argentina La helada negra de Maximiliano Schonfeld o la proposta xilena Las plantas de Roberto Doveris. Per la seva banda, en la cinematografia espanyola destaquen Dead Slow Ahead de Mauro Herce; Nos parecía importante, de Marc Ferrer; o la proposta catalana El perdut, de Christophe Farnarier. El cinema català és protagonista també a Sessions Especials, un espai dedicades a propostes de producció catalana com Les amigues de L’Àgata, Neu i els arbres màgics o The occidental hotel; i també altres més extravagants com The exquisiste corpus de Peter Tscherkassky o The Ardennes.

  • Les 10 imprescindibles per veure al D’A
  • Les recomanacions del director
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Embarassades de receptes

    Llibres

    receptes40Tan important com la llet materna per a la salut del nadó és la dieta que segueixi la seva mare durant l’embaràs i la lactància. Sempre ha existit consciència de la importància de l’alimentació de la embarassada encara que moltes vegades limitada a pensar que s’ha de menjar per dos. Sovint no li donem a la dieta la importància que té. En l’embaràs, més que mai, menjar adequadament és crucial per tenir cura de la salut del nadó. Com que no sempre és fàcil, es proposen en aquest llibre 40 receptes ideals per gaudir durant les 40 setmanes de l’embaràs. Són receptes creades per cuiners i especialistes en salut del fetus, en el que totes compleixen amb les necessitats nutricionals de la mare i el nadó durant els mesos de gestació. A més diferents metges i nutricionistes desvetllen els beneficis de tots els seus ingredients i ens donen les claus per seguir una bona alimentació en una de les etapes més rellevants de la vida, la d’abans de néixer. Els experts en medicina matern fetal recomanen seguir una dieta rica i equilibrada, amb productes frescos, abundància de fruites i verdures, cereals, i una bona ingesta de proteïnes, sobretot de peix.

    40 recetas para 40 semanas de embarazo

    Bloc

    Aquest blog te com a missió la d’informar de manera rigorosa i amena sobre els aliments. Es tracta senzillament de gaudir del menjar sense perdre la salut. Es poden trobar consells, entrevistes a experts i una anàlisi de molts mites i de tota mena d’enraonies relacionades amb l’alimentació.

    Comer o no comer

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una biografia de Barcelona

    bcncalpenaFa prop de tres anys enrere el periodista, historiador Enric Calpena es va proposar un gran repte que en aquest any ha assolit. La ciutat de Barcelona ja disposa d’un llibre de referència, una història divulgativa alhora que rigorosa, a l’alçada de la que va realitzar Peter Ackroyd de Londres. Una biografia o Simon Sebag Montefiore de Jerusalem. I també l’objectiu d’aquest immens treball de recerca ha estat que posés al dia el seu contingut respecte a altres títols que fins ara no eren exactament això però que havien cobert aquesta necessitat, com ho són els les obres de Barcelona’ de Robert Hughes o Barcelona pam a pam d’Alexandre Cirici.

    La història de Barcelona és l’arrel d’aquesta obra d’investigació a través d’un relat èpic, entretingut i divulgatiu sobre la ciutat que sedueix a visitants de tot el món i ha donat lloc a algunes de les ficcions més populars de la literatura com són La veritat sobre el cas Savolta, L’ombra del vent, també l’aclamada Victus o L’Església del mar de Ruiz Zafón. El treball d’investigació ha comptat amb més de tres-centes obres com a fonts de referència però partint en tots el casos d’una interpretació dels fets, ja que no en tots els períodes n’hi ha prou amb recollir el consens històric i explicar-ho amb sentit literari, en molts d’ells cal prendre partit, o no, entre les diferents postures enfrontades.

    Enric Calpena convida a realitzar un viatge des dels inicis del neolític a l’època romana, en què Barcelona va créixer com a centre religiós i administratiu. A partir d’aquí vindran els vuitanta anys de dominació musulmana, començant per la desconeguda invasió d’Almansor. La reconstrucció històrica fuig dels paràmetres lineals de temps, anant del present al passat sense cap tipus de recança. El recorregut històric defineix a la ciutat com un personatge literari que sempre s’ha preocupat per tenir la millor aparença, convençuda de la majestuositat de la seva estructura a través d’una localització incomparable. Però sobretot Barcelona està dotada d’un ingredient que la fa única, la seva ànima que perdura al llarg dels segles.

    Ja podeu llegir el primer capítol de bcncalpena

    Llibres

  • Guerres dels catalans
  • Històries de Catalunya
  • Barcelona: Una biografia
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »