Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per març, 2016

Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2016

imatge gènere negreAquest dijous, a les 20 hores, es realitzarà a la biblioteca Joan Oliva i Milà el lliurament de premis als guanyadors del 4rt Concurs de Microrelats NegrOliva, en un acte obert a tothom, amb la presència de la música a càrrec de l’Escola Freqüències.

La biblioteca ha preparat un pica-pica, sucs i cava com a celebració dels 94 relats rebuts i dels 55 participants d’aquesta edició de 2016 per a tots els assistents a l’acte de lliurament de premis.

Els microrelats guanyadors del 4rt Concurs NegrOliva són:

Sant Esteve, Sant Nicolau de Sebastià Serra.
Punts de vista d’Antoni Alsina.
Millor que el cinema són altres passatemps d’Iris Borda García.

concurs

Publicació dels relats guanyadors del 4rt Concurs de microrelats NegrOliva:

PRIMER CLASSIFICAT: Sebastià Serra per Sant Esteve, Sant Nicolau.

La plata de canelons davalla damunt dels estalvis, sobre les estovalles de fil, amb el silenci reverend del taüt que s’amolla a la fossa. L’olor lletosa de la beixamel s’escampa per tots els racons del menjador, guarnit de grèvol i lluentons.

Els cossos es drecen, per torns, a les demandes obligades: Quants te’n poso? …Aquests torradets, o els més blancs? …En vols gaire, de beixamel?

Les respostes, mudes. Lleus assentiments acompanyats de gestos imprecisos. La remor fangosa dels coberts esventrant el farcit, que s’emboca amb avidesa. Les glopades de vi, espesses. La tosseta.

—Em recorden molt la iaia— diu la Rut, enrojolada i amb les galtes plenes.
Tots assenteixen, capcots, alleujats pel silenci que es trenca.
—Feia anys que no sortien tan bons.
—Joan, si vas a la cuina porta més pa… I treu la cassola del forn, si no, el rostit queda eixarreït.
Els plats tornen a ser plens. Sempre són plens.
Les barres mai no s’aturen. Pugen, baixen, pugen, baixen, pugen, baixen…
A les vores dels plats s’hi amunteguen els ossos rosegats i els pinyols de pruna. Les restes del festí.
L’avi, encara amb la cinta negra al braç, esbocina els torrons a cops de mà de morter i n’arrenglera els trossos a la safata.

Algú engega el televisor, arraconat entre el pessebre i el tió. A la pantalla, damunt l’escenari i custodiat per l’estol de muses modernistes, un cor de nens canta el Saint Nicolas de Britten.

Starving beggars howl their cry / snarl to see us spurring by (1)

Sobre la taula, precedit d’un cabdell de mirades fugisseres, hi apareix, gastat i esgrogueït, el pot de les neules.

Let us share this dish of meat / Come, my friends, sit down and eat! (2)

Amb molta cura, la llauna passa de mà en mà i cadascú en pren una.

See! Three boys spring back to life…(3)

Es tanca el cercle. El pot, ara buit, torna al mig de la taula. Silenci…

Alleluia! Alleluia!

Tot s’ha acabat. Els convidats venten el seu alleujament damunt el front perlejat de la Laia que, amb la mirada sobtadament perduda, sosté la neula més curta.
L’observen decebuts, fastiguejats. Tan menuda i esquifida! Ja és mala sort!

…who, slaughtered by the butcher’s knife (4)

Tenen tot un any per engreixar-la.

1 Mendicants mig morts de fam fan sentir els seus llargs udols;
2 Au, compartim el plat de carn, Au, amics, seiem tots junts!
3 Mireu! Tres nens tornats al món…
4 …que, degollats pel ganivet del carnisser.

Traducció: Salvador Oliva

concurs

SEGON CLASSIFICAT: Antoni Alsina per Punts de vista.

Jeroni: “Anava de patrulla amb el meu company quan vam rebre l’avís per ràdio: possible cas de violència domèstica. Estàvem molt a prop de l’adreça reportada, en el mateix carrer, així que vaig sortir del cotxe sense esperar que el meu company aparqués el vehicle. En arribar al portal vaig trucar un timbre qualsevol i al crit de “Policia!” vaig demanar que m’obrissin. Vaig pujar saltant de dos en dos els graons de l’escala fins arribar a la tercera planta. La porta del pis 3-1 estava oberta i com se sentien crits venir de dintre, vaig entrar. A la sala d’estar hi havia una dona d’uns quaranta anys, de peu sobre una cadira, cridant. Al terra hi havia un jove d’uns vint, ferit d’arma blanca, i abraonat sobre aquest un home d’uns cinquanta, armat amb un ganivet de cuina. Vaig cridar-li que llancés l’arma i s’apartés però com que anava a rematar-lo, vaig obrir foc amb la meva arma reglamentària.”

Jaume: “Aquell dia els veïns cridaven més que de costum. Alguna cosa greu passava i vaig dir-li a la meva dona que truqués a la policia mentre jo me n’hi anava. Vaig pujar al pis del damunt, el 3-1, que és de la meva propietat i els hi tinc llogat. Com que els crits continuaven vaig decidir fer servir la clau que tinc de reserva i que sempre porto a la butxaca. Vaig obrir la porta i vaig entrar. A la sala d’estar hi havia la Maria, de peu damunt una cadira, cridant. Armat amb un ganivet de cuina s’hi atansava el seu fill Guillem. Com que no m’havia vist entrar vaig creure que si l’agafava pel darrera potser tindria una oportunitat d’evitar la desgràcia que estava a punt de presenciar. Amb la lluita els dos vam caure i en Guillem es va ferir. Li vaig retirar el ganivet de la mà i aleshores vaig sentir el tret que em va ferir.”

Guillem: “Estava a la cuina preparant el sopar quan vaig sentir els crits de la mare que venien de la sala d’estar. Com que estava escoltant música amb els auriculars em va costar sentir-la. Hi vaig anar amb el ganivet de cuina que duia a la mà i quan anava a preguntar a la mare què coi li passava, en Jaume, el propietari que ens té el pis llogat i viu al pis de sota, va sortir no sé pas d’on i em va agafar pel darrera. Els dos vam caure rodolant al terra i em vaig ferir amb el ganivet. Quan en Jaume es va aixecar es va sentir un tret i tot seguit va entrar un policia amb un arma a la mà.”

Maria: “Estava a la sala d’estar a punt de parar taula per sopar quan de darrera el sofà en va sortir una rata grossa com un conill. La rata em va veure però en lloc de fugir se’m va quedar mirant i, arrufant el morro, va ensenyar-me les dents. D’una revolada vaig enfilar-me a la cadira més pròxima i vaig cridar per demanar l’ajuda del meu fill, que estava a la cuina preparant el sopar. No entenc perquè va trigar tant a venir, perquè la cuina està al costat mateix de la sala, i a el que vaig cridar em podien sentir fins els veïns de l’àtic. Quan en Guillem va arribar portava un ganivet de cuina a la mà. En apropar-se’m, en Jaume, el propietari que ens té llogat el pis i viu al pis de sota, va sortir no sé pas d’on i va atacar-lo pel darrera. Els dos van caure al terra i va el meu fill es va ferir amb el ganivet. Sort que de seguida va arribar un policia que li va disparar a aquest sonat d’en Jaume abans no fes més mal al pobre del meu fill!”

Jutge: “Mare de Déu! Sort que no ha mort ningú. I tot plegat per una rata!”

concurs

TERCER CLASSIFICAT: Iris Borda García per Millor que el cinema són altres passatemps.

El vent ha fet rodar el cap decapitat fins a dos metres més lluny del cos. I tu ho mires i no sents res. Tard o d’hora allò havia de passar. Tard o d’hora ton fill -el ninet estimat dels teus ulls- havia de fer allò. Ja fa temps que ho esperes, pacient, tot i que mai en dius res. Fa temps que veus que falten gallines al corral i que algú maltracta els porcs; fa temps que et vas adonar de la capseta sota el llit del teu fill tota plena fins a revessar d’ulls de gats. Et vas espantar, però no vas dir res. Vas comprar més gallines, vas curar als porcs i vas llençar la capseta a les escombreries. El pitjor, però, era la pudor. La pudor no la pots dissimular de cap manera.

Però ara què? Ara ha mort a algú de la família; l’ha decapitada i l’ha deixada al sol, en exposició. Has trucat al seu pare només sentir-ne l’olor, i tot i no haver-li explicat, li has suplicat entre plors i singlots de mudar-vos a la ciutat, que el noi necessita coses per distreure’s. Son pare t’ha dit que li donis les claus del cotxe que ell pot dir-li el millor local de putes de la carretera, allà es distreurà. Però no (penges, enfadada), és clar que no. El teu fillet estimat no anirà de putes mentre tu siguis viva. És l’únic bo que té viure tan lluny de tot, i cap fulana barata t’ho arravatarà. El teu nen és per tu. Mai s’ha acostat a cap dona, i mai s’hi ha d’acostar. Tu li dónes tot allò que li cal: li cuines, li rentes i te l’estimes amb bogeria. També li ets gelosa, i prou bé saps que a un home no li cal res més.

Així que entres a la cuina per bosses de plàstic per recollir tot allò abans no arribi el pare, tot i que segurament arribarà tan borratxo que ni ho veuria. Ai, pobre fill teu. No el jutges, de debò que no el jutges. Al cap i a la fi, quan es viu tan lluny de tot i no hi ha més passatemps que veure fugir la vida, en alguna cosa s’ha de distreure el jovent, oi?

I de moment només ha mort la gossa. Ja serà temps de preocupar-se quan mati algú. Algú humà.

Enhorabona als guanyadors i guanyadores!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Sóc una màquina!, Jordi Sierra i Fabra

Tot sembla de rècord quan fem referència a Jordi Sierra i Fabra. L’autor barceloní, nascut l’any 1947, té una obra que supera els 400 títols i que ha estat traduïda a 25 idiomes. I, si amb això no hi hagués prou, l’any 2015 va arribar a la xifra d’11 milions de llibres venuts.

Aquesta setmana, a la biblioteca Joan Oliva, una de les novetats que ja hi pots reservar és Sóc una màquina!, novel·la juvenil publicada l’any passat per Sierra i Fabra. Es tracta, en aquesta ocasió, de 10 relats curts, barreja de ciència-ficció i gènere fantàstic, plens de referències cinematogràfiques i musicals contemporànies, amb tocs d’humor i sorpreses.

C_Soc-una-maquina.inddPrimeres pàgines.

Jordi Sierra i Fabra va començar a escriure amb només 8 anys. Amb 12, va escriure la seva primera novel·la llarga, de ni més ni menys 500 pàgines. D’aleshores ença, de la seva mà han sortit centenars de títols, tant per a adults com per a nens i joves, si bé és especialment conegut per la seva producció literària infantil i juvenil.

C_Soc-una-maquina.inddVa començar la seva trajectòria professional en l’àmbit del periodisme musical i cap a mitjan de la dècada dels setanta el va deixar de banda i es va centrar en la literatura. Durant tot a quest temps, l’obra de Sierra i Fabra ha estat reconeguda amb gran quantitat de premis. Aquests en són alguns: Premi Vaixell de Vapor 1990 i 1998, per Un llibre monstruós i Les històries perdudes; Premi Columna Jove 1993 i 1998, per El temps de l’oblit i L’or dels déus; Premi Protagonista Jove 2005 i 2009, per A l’altra banda del mirall i Kafka i la nina que se’n va anar de viatge; Jordi_Sierra_2Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Kafka y la muñeca viajera; Premi Edebé de Literatura Juvenil 2006, per Trucant a les portes del cel i Premi Edebé de Literatura Infantil 1993 i 2016, per Aydin i L’aprenent de bruixot i Els invisibles.

A banda de la seva dedicació a escriure, Sierra i Fabra va crear la fundació que porta el seu nom. La Fundació Jordi Sierra i Fabra té com a finalitat promoure la cultura, amb especial interès envers els joves artistes, escriptors en llengua catalana i castellana, il·lustradors, creadors àudio-visuals i d’arts plàstiques. Amb aquests objectius, la fundació convoca, des del 2006, el Premi Jordi Sierra i Fabra per a Joves, en què poden participar nois i noies menors de 18 anys. Com a novetat d’enguany, la Fundació Sierra i Fabra, amb l’editorial Cruïlla, ha convocat el Primer Premi Docent de l’any a Catalunya (que ha fixat el 23 d’abril de 2016 com a data límit per fer arribar les candidatures).

Jordi_Sierra_rodonaSierra i Fabra a les biblioteques de VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

75 anys d’història i danses

El llarg camí d’una entitat local des de la fosca nit del franquisme fins al ferm compromís amb la cultura del nostre país. Petites microhistòries d’esforç, sacrifici i estima cap a la dansa popular que componen un trosset inèdit de la història del nostre poble i que ara volem compartir amb vosaltres.

El llibre dansavng75 anys d’història i danses es presenta el 19 d’abril a les 19 hores a les Biblioteques VNG, està confeccionat per Joaquim Ruíz i explica els orígens i la trajectòria del Grup de Dansa, hereu del grup Coros y Danzas de España de la Sección Femenina, el qual va ser fundat a la capital del Garraf el 1941. L’obra també conté un recull fotogràfic i un inventari del vestuari. En aquest any, amb motiu del 75è aniversari del grup, s’ha volgut fer aquest llibre per deixar constància de la seva història i de la relació que té amb la ciutat de Vilanova. El Grup de Dansa de Vilanova i la Geltrú és una entitat que porta aquests setanta-cinc anys recuperant i ballant danses d’arreu dels Països Catalans per tal de conservar el patrimoni del nostre país, ric en vestuari, músiques i danses.

En aproximar-se a la trajectòria de la dansa popular a Catalunya cal fer menció, en tot el seu valor, de la tasca pacient, exemplar i poc reconeguda d’una colla de persones i grups del nostre país, molts en l’anonimat, que han aconseguit recollir tonades, danses, músiques del nostre folklore que qui sap si no s’haguessin perdut definitivament. Les danses populars havien estat expressió de festa, de comunicació i d’animació de les societats rurals i van esdevenir en danses de la tradició, cada vegada menys emprades pels carrers i per les places, i cada vegada més presents en la reivindicació cultural i en el recurs escènic, únic suport que queda a la dansa tradicional i al que es deu, a casa nostra, la major part de la seva pervivència.

dansaA principis de segle van aparèixer els primers esbarts que van aconseguir la difusió de les nostres danses. D’aleshores ençà són incomptables els esbarts que s’han anat constituint i amb ells s’ha aconseguit un moviment de dansa que aplega una gran quantitat de persones. La dansa popular conserva encara tot el seu sentit en aquelles manifestacions que els diferents grups i esbarts mantenen en les poblacions d’origen de tants balls com la nostra gent recorda encara i any darrera any assumeix el compromís de repetir per la festa, per l’aplec, per carnestoltes, o per la corresponent fira, i en aquest sentit cal constar la reeixida d’un interès general per potenciar una colla de ballades que conserven així, ni que sigui d’una manera lúdica, les seves dues principals característiques com són la popular per vivència i la popular participativa.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Una lección de vida y muerte, Belinda Bauer

una lección de vida y muerte_belinda bauerLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana és el darrer títol de l’autora anglesa Belinda Bauer: Una lección de vida y muerte. Amb la seva anterior novel·la, Morir no es tan fácil, Bauer va aconseguir el seu lloc en l’àmbit del gènere negre i criminal. Per aquest motiu, qui la va llegir ja esperava la publicació d’aquest nou llibre.

La protagonista indiscutible de Una lección de vida y muerte és, amb només 10 anys, la petita Ruby Trick. La Ruby viu amb els seus pares al comtat de Devon, en un paisatge idíl·lic format per pobles com ara Limeburn, on viu la família Trick, o Clovelly.

Els pares de la Ruby passen per una època difícil. La mare, Alison, no para gaire per casa. Compatibilitza vàries feines per poder tirar endavant l’economia familiar ja que el pare, John, va anys que no té feina. Es dedica a la pesca per poder aconseguir alguns diners. Així doncs, no és d’estranyar que la Ruby pateixi per la relació dels seus pares.

logo blog genere negre_AMB LLETRESAl bell mig de la zona on viu la família Trick, un assassí en sèrie té aterrida la població. Ja ha mort dues dones i, per si no hi hagués prou crueltat en els seus actes, el responsable de la mort d’aquestes noies, tot just abans de posar fi a les seves vides, les fa despullar i trucar les seves mares, les quals senten impotents els crits de desesperació de les filles.

A càrrec de la investigació hi ha la inspectora en cap Kirsty King i el seu ajudant, el policia Calvin Bridge. Al marge de la investigació policial, però, alguns veïns han posat en marxa patrulles nocturnes per vigilar la zona. Un d’aquests veïns és en John Trick, el pare de la Ruby. I la nena, alguns vespres, acompanya el pare en les rondes de vigilància per descobrir qui és l’assassí. Encara que, potser, serà l’assassí qui els trobi a ells.

portada una lección de vida y muerte_rodonaPrimeres pàgines.

Belinda Bauer (1962) és escriptora, guionista i periodista anglesa. Va passar la infantesa a cavall entre Anglaterra i Sud-Àfrica i ara viu a Gal·les.

L’any 1998, va guanyar el BAFTA, com a millor guionista novell, per The locker room. Amb la seva primera novel·la, Blacklands, va aconseguir el Premi Gold Dagger que, per primer cop, es concedia a un escriptor en el seu debut.

bauer_belinda_rodonaBelinda Bauer a les biblioteques de VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Persuasió, Jane Austen

LA TERTÚLIA
Dimecres 9 de març

A finals del curs passat, vaig preguntar als lectors i lectores si tenien alguna preferència de cara a l’any vinent. Algú va demanar “clàssics” i algú va especificar, Jane Austen. Com que en el lots de llibres hi havia Persuasió, la vam col.locar en la llista i cal dir, d’entrada, que tothom hi ha gaudit molt. Quina excel.lent novel.lista, Jane Austen!

Comença l’Anna Mª Montané, que no sol tenir l’honor. L’ha trobada una novel·la molt bona, sobre els temes centrals de l’amor, l’amistat i l’autoestima, sense oblidar la lluita pel poder. Destaca la carta que el capità Frederyck Wenworth escriu d’amagat per a l’Anne Elliot, un recurs original i molt celebrat per fer-li saber que encara la segueix estimant.

crisalideLa MªJesús Alonso, que té una edició impresa a Igualada, el 1945!, explica que va començar a anotar noms i ja no va parar fins a fer tot l’arbre genealògic. Parla d’un llibre ric quant a la descripció de l’època, tothom de clase alta, on les intrigues giren al voltant dels amors i dels casaments. Destaca la conversa final entre l’almirall i l’Anne sobre la suposada volubilitat amorosa de les dones en contrast amb la dels homes, que justament precedeix l’escriptura de la carta per part del capità. També hi troba ironia, per exemple en el retrat del pare, tan vanitós. També parla de les localitzacions geogràfiques, a Lyme i Bath.

L’Evelia Casado fa una anàlisi dels diferents personatges, des de l’Elizabeth, cruel, crítica amb els mínims defectes dels altres, fins a l’Anne, més humana, i per tant, l’”ovella negra” de la família. També subratlla el paper preponderant de Lady Russell i com tot gira al voltant del mot que serveix de títol, “Presuasió”, ja que realment Anne ha comès l’error més greu de la seva vida en rebutjar l’home de qui s’havia enamorat, i tot per seguir els consells de Lady Russell, que el trobava poca cosa en l’escala social.

La Rosa Llop, que avui assisteix per primer cop al Club, i a qui donem cordialment la benvinguda, diu que li ha agradat la lectura, especialment la descripció dels sentiments, un autèntic retrat de l’època.

A la Josefa Fonollosa també li ha agradat, tot i que hi ha trobat un ritme una mica més lent que en d’altres lectures. Conta l’anècdota que mentre el llegia va parlar amb el seu fill, que era a Bath, i li va explicar que hi havia cua per visitar la casa-museu de Jane Austen. Destaca la relació tan freda entre pare i filla, així com la carta del capità Wenworth, i també l’exposició que es fa de la intensa vida social: obligacios, visites, cartes, etc.

La Mercè Porta es declara “fan” de Jane Austen. Li agrada la descripció de la burgesia, i també de la campinya anglesa. Destaca la manera de viure d’aquests terratinents, que viuen de rendes: la contenció en les formes i en l’expressió de sentiments i d’emocions. També hi veu ironia, autocrítica, i en destaca el fet que l’heroïna sigui tan intel.ligent (com també passa a Emma).

Jane_Austen_CentreLa Marta Gómez creu que l’autora es reflecteix en l’Anne, la protagonista, lectora i il·lustrada, tan diferent de les seves germanes. Destaca la qualitat de la prosa, on trobem rius de paraules, i un ús rococó del llenguatge, que flueix fins que aconsegueix dir alguna cosa impactant. Destaca el retrat d’un amor madur, que no és de conveniència, així com la singularitat del personatge de Benwick, que s’acaba casant amb Louisa, que en principi semblava enamorada del capità Wenworth. Tot ens encamina, doncs, cap a un final feliç.

La Rosa Raventós l’ha trobat un llibre molt ben escrit, i també en destaca la sorpresa final de la carta. Troba l’Anne molt sensata, que ajuda les seves germanes, sobretot la petita.

La Mª Teresa Ventosa ens fa una bona síntesi quan elogia la descripció de l’ambient familiar i social, sempre dins d’una societat benestant, amb grans cases, festes, passejades i visites. La gran preocupació d’aquestes famílies són els casaments de les filles, on la conveniència passa per damunt dels sentiments amorosos. En canvi, l’Anne està enamorada, i és intel.ligent, discreta, sensible i refinada. En canvi, és poc valorada. També coincideix que és la germana del mig.

La Dolors Juan diu que Jane Austen és una autora a la qual sempre li agrada llegir, i destaca també el valor del títol, la “persuasió” que porta la protagonista a refusar un amor autèntic. Ha cercat la definició exacta: persuadir, induir algú a creure o fer alguna cosa.

La Soledad Marsal està d’acord amb el que s’ha dit i coincideix a trobar-la una molt bona novel·la, una lectura entretinguda que ve de gust realizar.

En Manuel Solé, que no ha pogut venir, ens envia una carta on sintetitza les seves impressions, també favorables, sobre la novel·la. Malgrat que peca de tenir massa personatges, troba magistral la seva capacitat de descriure’ls, així com el paisatge, Acabem amb una cita que expressa molt bé el lema vital de l’Anne Elliot, la futura senyora Wenworth, que fins i tot acabarà posseint un landó molt bonic: “Més val ser sol·licitada que no pas refusada com alguna cosa que no serveix per a res”. I com segueix, la novel·la?, pregunto, encuriosida. No us agradaría llegir què passa després, un cop s’ha casat, si tenen fills, o…Però Jane Austen acaba sempre aquí.

L’AUTORA
Jane Austen

jane austenJane Austen (Steventon, Hampshire, Anglaterra, 1775- Winchester, Hampshire, Anglaterra, 1817),va ser una novel·lista anglesa. Les seves obres, entre les quals cal destacar Seny i sentiment (Sense and Sensibility, 1811), Orgull i prejudici (Pride and Prejudice, 1813), Mansfield Park (1814), Emma (1816) i Persuasió (Persuasion, 1818, publicada pòstumament), són generalment considerades clàssics de la literatura anglesa. La seva penetrant anàlisi de la societat de l’època, unida al seu magistral ús de la narració indirecta i de la ironia, fan d’Austen una de les més influents i estimades novel·listes del segle XIX. La força literària d’Austen rau en la descripció dels personatges, especialment els femenins, amb tocs delicats procedents dels incidents senzills i quotidians de la vida de les classes mitjana i alta, sobre les quals tracten generalment les seves novel·les. Els personatges, tot i ser tipus bastant corrents, estan traçats amb tal fermesa i precisió i amb tant de detall que retenen la seva individualitat al llarg del desenvolupament de la narració, i són transparents a la personalitat de l’escriptora. La seva visió de la vida sembla principalment cordial, amb una bona dosi d’ironia gentil però punyent.

JaneAustenAlguns lectors i lectores contemporanis poden trobar encotillat i inquietant el món que ella descriu, en el qual el principal propòsit de tothom sembla aconseguir matrimonis avantatjosos. En la seva època les opcions eren limitades, i tant els homes com les dones es casaven per consideracions econòmiques. Les dones escriptores tractaven els assumptes limitats del gènere romàntic. Part de la prominent reputació d’Austen prové de la manera amb què va saber integrar les observacions sobre la condició humana dins d’unes convincents històries d’amor. Gran part de la tensió en les seves novel·les prové de la necessitat de trobar un equilibri entre les consideracions purament financeres i altres factors: amor, amistat, honor i autoestima. Cal remarcar que, a l’època, les novel·les d’amor eren considerades com una intel·ligent i moderna variació de les novel·les amoroses sobre cavallers medievals; aquells a qui les damisel·les forçaven a l’aventura, a la recerca de la fortuna i a executar les seues comandes.

Hi ha dos museus dedicats a Jane Austen. El Jane Austen Centre, a Bath, és un museu públic situat en una casa d’estil georgià, a Gay Street, just a dues cases del número 25, on Austen va residir l’any 1805. El Museu Casa de Jane Austen és situat a Chawton Cottage, Hampshire, on Austen va viure del 1809 al 1817.

L’OBRA
Persuasió

Persuasió és l’última novel·la acabada de Jane Austen. La va començar a escriure just després d’Emma, i la va acabar l’any 1816. Un any després l’autora va morir, a l’edat de 41 anys. Aquesta obra tracta de Sir Walter Elliot, de Kellynch Hall, que té tres filles: Elizabeth, la gran i la seva preferida; la petita, Mary, casada i amb fills, i finalment Anne, la germana del mig, la protagonista de la història, discreta i senzilla i bastant ignorada per la resta de la família. L’Anne havia estat a punt de casar-se amb un jove oficial de marina, Frederick Wentworth, però la família la va fer desistir perquè el van considerar massa pobre i de poca distinció social. Set anys després, aquell oficial que ara ja és un ric capità de la Marina Reial, torna a aparèixer a la vida d’Anne, però encara està ressentit amb ella per haver-se deixat convèncer de rebutjar-lo.

Persuasió portadaAquesta novel·la comença amb una descripció de Sir Walter Elliot. La primera frase ofereix dos nivells d’informació sobre ell: en el nivell físic-objectiu, coneixem la condició social, ja que ell és Sir (per tant posseeix un títol nobiliari) i la seva residència està a Kellynch Hall. A nivell psicològic ens trobem amb el primer comentari irònic del llibre: era un home que “per entretenir-se mai va agafar un llibre que no fos el “Baronetage”. Un cop tenim una idea general d’aquest, el lector s’introdueix en els detalls de la família Elliot però només en la mesura en què que afecta directament a Sir Walter Elliot. La veu narrativa és invisible, però sabem qui és qui a la novel·la a causa de la connexió que cada personatge té amb Sir Walter Elliot. La veu narrativa com omniscient, perquè coneix íntimament tots els personatges. Un dels efectes d’un narrador omniscient és que fa que el lector cregui aquesta caracterització. Aquest punt de vista ens porta a prendre aquesta perspectiva com una veritat. Així, creiem que Sir Walter Elliot és vanitós, que Lady Elliot era excel·lent, que Lady Russell és raonable, etc. És interessant notar que es van presentant alguns dels personatges importants de la novel·la, però és igualment interessant observar que, a causa de la veu narrativa, podem arribar a creure que aquesta caracterització és la vàlida. La ironia és present en la novel·la Persuasió pel to utilitzat en la veu narrativa. Jane Austen ens està donant la perspectiva social sobre l’estat civil de les dones i els homes, però pel to utilitzat, el lector no pot estar segur de si Austen està d’acord amb aquest judici social, o, al contrari, ho està criticant.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Spotlight

spotlightVa ser guardonada amb el premi al millor treball cinematogràfic de l’any. Spotlight dona rellevància a la fascinant història basada en fets reals de la recerca guanyadora del Premi Pulitzer duta a terme pel diari nord-americà Boston Globe que va sacsejar la ciutat i va causar una enorme crisi en una de les institucions més antigues i seguides del món.

Quan el tenaç equip de reporters de la secció Spotlight aprofundeix en els al·legats d’abús dins de l’Església Catòlica, descobreixen en la seva investigació l’encobriment dut a terme durant dècades per part de les altes esferes d’organitzacions religioses, legals i governamentals de Boston, deslligant una onada de revelacions al voltant del món. L’argument introdueix a l’espectador en una investigació periodística real que va tenir lloc a principis del segle XXI en l’interior de la ultraconservadora i catòlica ciutat de Boston i que va acabar destapant un majúscul escàndol relacionat amb abusos sexuals de l’Església Catòlica de Massachusetts.

Tot va començar un matí a l’oficina del seu advocat, Mitchell Garabedian, quan la Sra MacPherson, actualment te quaranta un anys i té dos fills propis, empeny a través de la taula una petita fotografia de si mateixa quan tenia al voltant de cinc o sis anys. Aquestes còpies fotogràfiques van marcar l’inici d’un torrent d’articles al llarg dels següents mesos sobre l’Arxidiòcesi Catòlica, els abusos sexuals comesos pels seus sacerdots i els llargs esforços emprats aprofitant la seva jerarquia per cobrir i mantenir els mitjans de comunicació allunyats de tot el que succeïa. Però tots van ser alertats, almenys inicialment, per membres d’un petit equip per a projectes d’investigació especials anomenats Spotlight, formats originalment en el Globe en la dècada dels anys setanta, en el model de la unitat d’investigació Insight a The Sunday Times. L’escàndol que es començava a destapar es veia inicialment terrible per si mateix, però va ser més encara quan fa explícita una revelació profundament atroç, el repartiment de culpes entre qui comet un acte infame i qui mira a una altra banda sense fer res. Una taca indeleble que acaba marcant a una institució i una part important de la societat, incloses les mateixes víctimes. Un cas similar a més petita escala es pot trobar en els fets succeïts a l’Escola Maristes a Les Corts de Barcelona i que es va destapar fa poques setmanes.

Però el que ha fet d’aquesta pel·lícula aconseguir l’Òscar al millor a la millor pel·lícula, també guardonada amb el millor guió original, ha estat el seu excel·lent repartiment. Una bona història pot quedar-se a un pas d’aconseguir l’èxit sense una selecció d’actors adequada. Spotlight compta en el seu repartiment amb Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams, Liev Schreiber o Stanley Tucci, per esmentar als noms més coneguts i valorats per la crítica. I cal destacar la magnífica direcció de Tom McArthy per aconseguir fer comprensible a l’espectador, i encara més enllà, emocionant, un procés amb el qual fins i tot els mateixos periodistes que protagonitzen el relat se senten perduts. Com en algunes de les grans pel·lícules polítiques de la història, com Luna nueva (1940) o Primera plana (1974), poc o gens se sap de la vida privada dels protagonistes, ja que la història transcorre a través d’únicament fets, i conseqüències, totes al voltant de la tasca d’ un equip d’investigació que ha passat definitivament a l’eternitat cinematogràfica.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

A punt d’estrena, Maria Carme Roca

portada_a-punt-destrena_maria-carme-rocaLa darrera novetat editorial de l’escriptora Maria Carme Roca, A punt d’estrena, ja està disponible a la Joan Oliva.

Maria Carme Roca ens fa retrocedir fins a la dècada dels anys cinquanta del segle passat per reconstruir l’atmosfera de la Barcelona de llavors. Època de misèries de postguerra i de voluntat de prosperar en què l’autora situarà la història de la protagonista: Eulàlia Rovira.

maria carme rocaLa jove Eulàlia Rovira té vint-i-set anys i, després de només 3 anys de matrimoni amb en Tomàs, ha pres la decisió de separar-se’n. Lluny queda aquell Tomàs, amic d’adolescència i de joventut, de qui cada vegada té més por i que se li fa tan estrany.

L’Eulàlia conserva des de petita el somni de ser una gran maniquí. Després de superar, durant la infantesa, una greu malatia, acaba treballant com a dependenta en els magatzems Jorba. Allà, hi participa en les desfilades de pret-a-porter, però, passat un temps, acabarà treballant com a maniquí per a una de les figures més importants del moment: el dissenyador Manuel Pertegaz.

Jorba_bcn Jorba_manresa

La novel·la, definida per Maria Carme Roca, com a thriller costumista o històric costumista, es desenvolupa a cavall entre Barcelona i Manresa, ciutats entre les quals té repartida la família la protagonista. Amb A punt d’estrena, l’autora ret homenatge a la figura de Pertegaz, a qui no va conèixer personalment, però sobre el qual s’ha documentat força (entrevistant-se, fins i tot, amb persones que el van conèixer i amb una maniquí amb qui va treballar).

portada_a-punt-destrena_maria-carme-roca_rodonaPrimeres pàgines.

Amb A punt d’estrena, Maria Carme Roca passa de la cinquantena de títols publicats. Historiadora i llicenciada en Filologia Catalana, inicialment es va dedicar a l’ensenyament. Publicà el seu primer llibre l’any 1997 i, d’aleshores ençà, ha escrit per a tot tipus de públic: infantil, juvenil i adults. Al llarg de la seva carrera, Roca ha estat reconeguda amb multitud de premis com ara el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica (2006), per Intrigues de palau o el Premi Joaquim Ruyra de Literatura Juvenil (2012) per Katalepsis.

Roca, Maria Carme_rodonaMaria Carme Roca a BibliotequesVNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Guanyadors del 4t Concurs de Microrelats NegrOliva

logo blog2 GN_AMB LLETRESJa es coneixen els guanyadors d’aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva 2016. S’han presentat un total de 94 microrelats que han estat presentats per 55 participants, és l’edició amb e més participació des de la seva primera edició. El jurat d’aquest concurs literari està format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la llibreria Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa, que han donat el següent veredicte:

El guanyador del Concurs de microrelats NegrOliva és Sebastià Serra amb el microrelat Sant Esteve, Sant Nicolau. El segon classificat és Antoni Alsina, tercer a la passada edició, amb Punts de vista. Finalment, la tercera posició ha estat per Iris Borda García, guanyadora en l’edició anterior, amb el seu microrelat Millor que el cinema són altres passatemps.

bibjomEl primer premi d’aquesta edició del Concurs NegrOliva consisteix en un lector de llibres electrònics amb un llibre digital del catàleg de Liberdrac. Els tres guanyadors obtindran també com a premi una ruta cultural per dues persones i un lot de llibres. Els tres relats guanyadors formaran part del recull virtual que es publicarà al bloc Fora del Prestatge de la biblioteca a final de mes.

El dijous, 31 de març a les 20 hores està previst el lliurament de premis als guanyadors d’aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva, a la Sala Infantil de la biblioteca Joan Oliva i Milà. Aquest concurs ha comptat amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Liberdrac. Gràcies a tothom per la vostra participació i us convidem a tots, participants o no participants, al acte de lliurament de premis.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Dèficit auditiu

Llibres

deficit-auditiuLes conseqüències més habituals de la pèrdua auditiva solen ser les dificultats en l’expressió oral, en les relacions interpersonals i en la reducció de la seva accessibilitat a la informació de l’entorn. D’aquestes dificultats es deriven unes necessitats educacativas que s’han d’abordar ràpidament per aconseguir el millor desenvolupament cognitiu, lingüístic, afectiu i social dels nens afectats en el seu entorn escolar. Cal que l’escola els proporcioni una adequada resposta educativa en el marc de la inclusió amb el seu entorn més directe, tenint com a referent les àrees de la comunicació, el llenguatge, la socialització i els processos afectius i cognitius que integren el desenvolupament integral de la seva personalitat.

La inclusió educativa de l’alumnat amb discapacitat requereix disposar d’unes bones pràtiques que serveixin de guia i de referent per al professorat. En el cas dels alumnes amb dèficit auditiu les necessitats educatives específiques condicionen les activitats d’aprenentatge a l’aula, per això el professorat necessita propostes d’ensenyament i aprenentatge de caràcter pràctic que puguin facilitar al nen l’atenció educativa específica que requereix l’alumne. Un cop implementat un programa també serà aconsellable realitzar avaluacions periòdiques per tal de poder anar comparant els resultats obtinguts amb els de l’avaluació inicial, per determinar el grau d’evolució de la comprensió lectora de cada alumne, per tal d’anar introduint les modificacions necessàries en el programa que aquesta implementant. L’avaluació d’estratègies de comprensió lectora és una eina molt important per comprovar el desenvolupament cognitiu del nen.

Alumnos con déficit auditivo de Gema Cañizares es divideix en tres parts diferenciades, en la primera s’inclou coneixements teòrics sobre la discapacitat auditiva, les funcions perceptives a les que afecta, i els tipus de dèficits auditius a més del seu origen. A la segona part, s’aborda la sordesa en l’àmbit escolar, des d’un enfocament d’educació inclusiva, amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement de les característiques evolutives i educatives dels alumnes amb dèficit auditiu, així com de la seva necessitats en l’àmbit escolar. Finalment, en la tercera part es presenta una proposta d’estratègies d’ensenyament i aprenentatge, així com un repertori d’activitats pràctiques.

Bloc

Es vol aprofundir en aquesta temàtica a través d’una recopilació d’una sèrie de blogs de pedagogia terapèutica amb recursos per a alumnes amb necessitats educatives especials.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La violència justa. Andreu Martín

la-violencia-justa_andreu martinAquesta setmana, com a novetat de gènere negre a la Joan Oliva, tenim la darrera novel·la d’un dels autors, de casa nostra, més prolífics en aquest gènere. Andreu Martín acaba de publicar La violència justa, el seu últim llibre policíac.

Andreu Martín va néixer a Barcelona l’any 1949. Té publicats més de cent títols, en gran mesura de gènere negre, tant per a adults com per a joves i tant en català com en castellà, si bé la seva obra és ben diversa i no es limita pas a aquest gènere. Va començar en el món del còmic, com a guionista. Ja l’any 1979, però, publica la seva primera novel·la policíaca. Simultàniament, ha anat publicant també novel·la històrica, eròtica i esportiva. Pel que fa a la seva producció dirigida a un públic juvenil, hem de destacar, sens dubte, tota la sèrie de llibres protagonitzats pel personatge del jove detectiu Flanagan. L’estrena d’aquesta col·lecció ja feia preveure l’èxit que l’acompanyaria fins a dia d’avui: No demanis llobarro fora de temporada, primera de les aventures d’en Flanagan, va rebre el Premi del Ministeri de Cultura de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1989.

De premis, l’Andreu Martín n’ha rebut molts: 3 cops el Premi Hammet de l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs per Barcelona, connection (1989), El hombre de la navaja (1993) i Bellísimas personas (2000), així com el Premi Crims de Tinta (2012) per Societat Negra. Pel conjunt de la seva obra, ha estat reconegut amb el Memorial Jaume Fuster (2003) i el Premi Pepe Carvalho (2011), entre d’altres.

andreu-martin1_rodonaAndreu Martín a les biblioteques de VNG.

L’Andreu Martín reconeix que li agrada jugar amb l’ambigüitat quan ha de triar un títol per a un llibre seu. Aquest fet és la raó de ser de La violència justa, un llibre que posa sobre la taula la línia vermella entre l’honradesa i el delicte. Una reflexió sobre la legitimitat de la violència i sobre qui l’exerceix legalment: la policia.

logo blog genere negre_AMB LLETRESLa violència justa es desenvolupa a partir de dues trames principals: per una banda, una xarxa de tràfic de nens que són sotmesos a abusos sexuals. Per una altra banda, la complicada relació de parella entre l’Alexis Rodon i la Teresa Olivella.

Ell és un antic mosso d’esquadra que va ser exclòs del servei per agredir un detingut i que no té problema a traspassar els límits si hi troba justificació. Ella és una dona que arrossega el dolor per la pèrdua d’un fill. Martín posa el focus sobre la relació de la parella protagonista per analitzar com i quan decideixen traspassar la línia que separa la vida honrada de la delictiva.

Ja pots reservar La violència justa a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »