Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2016

Rosy & John. Pierre Lemaitre

rosyjohnJohn Garnier és un jove solitari que l’ha perdut tot: la feina, després de la mort misteriosa del seu cap; la seva nòvia, en un estrany accident i Rosie, la seva mare i principal suport, que ha estat empresonada. Per donar curs a la seva dolor, planeja fer explotar 7 obusos, un per dia, en diferents punts de la geografia francesa. La Policia inicia una carrera contra el rellotge, narrada gairebé minut a minut perquè ningú té clar si es tracta d’un boig o veritablement és un autèntic psicòpata assassí. L’autor d’aquest llibre, Pierre Lemetre, li van oferir fa més de dos anys escriure una novel·la per a smartphones. El peculiar de la proposta és que els capítols havien de ser molt breus, tot just tres pantalles, que pel que sembla és el temps mitjà de lectura mena entre transbords a la xarxa de metro de París. Amb aquestes premisses tan peculiars Lemetre havia de resoldre amb brillantor els problemes estructurals que li plantejava el format, fins al punt que, traslladat a llibre convencional, Rosy & John, resulta una novel·la breu escrita a un ritme infernal, plasmat en escenes molt curtes pautades per un rellotge que marca el ritme de l’acció.

Camille Verhoeven és comandant de policia a Paris. Te una alçada de només 1,45 metres però es respectat per tots els seus subordinats. El seu aspecte no és el d’un home ben plantat, atractiu i elegant que es desenvolupa amb gràcia, més al contrari mostra una calvície prominent i ofereix als seus interlocutors una mirada tallant que pot en ocasions provocar calfreds. Passa molts dels seus dies de vacances a la localitat de Monfort. Viu amb la seva gata tigrada Doudouche. Des de fa un temps surtamb Anne. Li agrada pintar i dibuixar tot el que li crida l’atenció de la vida quotidiana com rostres, siluetes, expressions, els detalls de les coses. No li agrada la música. I és un prolífic bevedor de whisky.

Prímeres pàgines de Rosy & John rjohn

logo blog genere negre_AMB LLETRESAquesta novel·la policíaca, novetat a la biblioteca, és un thriller que s’endinsa en la realitat de l’amoralitat on tot és possible, fins i tot en l’àmbit de la difusió de terror, d’aquell que no té res a perdre o que se sent intocable a la desesperació. Entre els temes que aborda aquesta nova trama policíaca es troben la fragilitat de les democràcies, el cicle absurd i fatal de la violència, o la impotència de la condició humana davant la bogeria desesperada. Però l’autor presenta al seu protagonista Verhoeven com un polícia dur, agressiu, que farà tot el possible i més per resoldre l’enigma amb rapidesa, tot i el caràcter confús del sospitós. Els dos primers títols de la sèrie, Irène i Alex, han estat reconeguts amb el premi dels lectors a la millor novel·la de suspens a França, amb el Premi CWA Internacional Crime Dagger a la millor novel·la estrangera i amb el Premi Cognac.

Un Lemaitre breve

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

88th Academy Awards

dicaprioJa estan aquí els premis de cinema més esperats. Els Òscars arriben amb una pel·lícula com a clara favorita per guanyar com és The Revenant També el seu director Alejandro G. Iñárritu, guanyador l’any passat per Birdman, Leonardo Di Caprio en el paper de Hugh Glass i Tom Hardy com a John Fitzgerald són clars candidats a emportar-se el premi en les seves categories. Malgrat que DiCaprio ha estat nominat en cinc ocasions als premis de l’Acadèmia de Hollywood, una com a millor actor secundari per A quien ama Gilbert Grape? (1993) i altres tres com a millor intèrpret principal per El aviador (2004), Diamante de Sangre (2006), El lobo de Wall Street (2013), i ara sí per El Renacido (2015) apunta a guanyador. Però el seu gran competidor és Eddie Redmayne per el seu magnífic paper a La chica danesa, només aquesta alternativa és possible per deixar-lo novament sense l’anhelada estatueta, perquè sembla que Michael Fassbender no ha conquistat tants elogis com era d’esperar per l’antipàtic que sembla haver caigut el seu paper de Steve Jobs.

winslett-jobs

Entre les dones destaca Kate Winslet, set vegades nominada i guanyadora a l’any 2008 per The Reader , com a única favorita al premi de millor actriu secundaria pel seu magnífic paper de Joana Hoffman a Steve Jobs, tot i que Alicia Vikander tractarà de donar la sorpresa pel seu paper a La chica danesa. Entre les nominades pel paper d’actriu principal destaquen com a pretendents més clars a guanyadores els noms de Cate Blanchett a Carol, un altra de les habituals ja que ha estat nominada anteriorment en sis ocasions i guanyadora de dos estatuetes per Blue Jasmine (2014) i L’aviador (2005); i Jennifer Lawrence pel seu paper de Joy Mangano a Joy, en la seva quarta aparició entre les millors actrius després de aconseguir l’Òscar per El lado bueno de las cosas (2012) també dirigida per David O. Rusell.

joy

Entre els actors secundaris apareix un renascut Sylvester Stallone com a Creed, guanyador del Globus d’Or, a Rocky Balboa. El sentiment d’un paper que va marcar una època de el cinema de finals dels anys setanta i principis del vuitanta farien pensar que és el premi que tothom voldria donar però no està clar que el paper fet a mida pel veterà actor sigui aquesta vegada guanyador. Tom Hardy i Mark Ruffalo per Spotlight volen posar-li difícil, tot i que el paper que fa d’entrenador de boxa és senzillament espectacular.

En pel·lícula d’animació no hi més que una claríssima favorita i és Inside Out de Píxar. També favorita és la proposta hongaresa Son of Saul de Laszlo Nemes a la categoria de Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Entre les categories de guió original i guió adaptat cal fer referència a Spotlight, que parteix com a favorita després d’haver guanyat el Critics Choice Award, el BAFTA i el premi del Sindicat de Guionistes al millor guió original pel seu tracte d’un tema delicat com és l’abús de nens per part del clergat de Boston. En el guió adaptat els pronòstics es decanten per The Big Short (La gran apuesta), una pel·lícula de denúncia, la qual cosa sempre genera un corrent de suport, que té la victòria gairebé assegurada després d’haver portat tots els premis anteriors durant aquest principi d’any.

  • El triple salto mortal
  • And the Oscar goes to…
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cuinem?

    cuina_japonesa_portadaEntre les novetats d’aquesta setmana a la Joan Oliva, hi ha 2 llibres de cuina, ben diferents, això sí. Per una banda, un llibre bàsic per a tots els que vulguin endinsar-se en el món de la cuina japonesa. Es tracta de Cocina japonesa: nociones básicas de Laure Kié. Per una altra banda, un curs de pastisseria pas a pas: Curso de pastelería: todos los secretos de la mejor repostería, de Birgit Dahl Stern i Dorian Nieto.

    cuina_japonesa_2Del primer dels llibres, en destaquem, per començar, la seva autora. Laure Kié va néixer a Tòquio, filla de mare japonesa i pare francès. La cuina familiar japonesa va ser un element clau durant la seva infantesa i amb aquest llibre pretén difondre les virtuts d’aquesta gastronomia. L’autora és una ferma defensora de la cuina japonesa no només com a saludable i estètica, sinó també com a deliciosa. Si bé es tracta, també, d’una cuina molt variada, hi ha un grapat de receptes bàsiques que cal conèixer. Aquest és, doncs, l’objectiu de Cocina japonesa: nociones básicas: explicar de manera gràfica i entenedora les cinquanta receptes fonamentals de la cuina japonesa, amb consells, suggeriments i informació addicional. Amb una relació introductòria d’estris i ingredients bàsics, les receptes són classificades en Sopes i amanides, Arròs i fideus, Verdures, Peix i marisc, Carns, Ous i tofu i Postres.

    CUINA JAPONESA A LES BIBLIOTEQUES DE VNG

  • La cocina japonesa
  • La cocina japonesa. 200 recetas originales con información sobre ingredientes esenciales
  • La cocina japonesa del kabuki
  • Cocina japonesa: nociones básicas
  • La cuina japonesa
  • La cuina japonesa a Catalunya
  • La dieta del sushi
  • Japón
  • El menjar al Japó
  • Los secretos del sushi
  • Sushi hecho en casa
  • curs_pastisseria_portadaLa segona novetat culinària d’aquesta setmana, Curso de pastelería: todos los secretos de la mejor repostería, és un recull de 35 receptes dolces amb, ni més ni menys, 800 imatges. D’aquesta manera, qui decideixi portar a terme qualsevol d’aquestes postres no en tindrà cap dubte. curs de pastisseria_2

    Els autors no només detallen pas per pas les receptes, sinó que també hi afegeixen suggeriments, alternatives per als ingredients en funció dels gustos o de l’època de l’any i possibilitats per aprofitar els ingredients sobrers per a d’altres postres.

    Algunes de les receptes incloses en el llibre són: Bavarois exòtics, Cheesecake de préssec i jengibre, Carrot cakes, Pavlova amb cireres i festucs i Savarin de cítrics.

     

    PASTISSERIA A LES BIBLIOTEQUES DE VNG

  • Curso básico de repostería
  • Gofres i crepes
  • Guía fotográfica de la decoración de galletas
  • La hora de té
  • Objetivo:cupcake perfecto
  • Objetivo: tarta perfecta
  • Postres caseros
  • Taller de repostería para niños
  • Cuinem a casa les postres de Jordi Roca
  • Les nostres postres
  • El rincón de los postres
  • Tartas de queso: 60 recetas clásicas y originales para un postre celestial
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’acerb camí de la lluna, Núria Ferré

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 10 de febrer

    En la sessió d’avui tenim una important novetat: la presència de l’autora, Núria Ferré, que ha obsequiat la Biblioteca Joan Oliva amb un lot d’exemplars del seu llibre, publicat per El Cep i la Nansa, gest que ha motivat també la presència i la salutació de la directora de la Biblioteca, Teresa Forcadell.

    crisalideTot convida a fer una sessió diferent, més càlida i singular, així que jo també, com a conductora, he portat uns bombonets i ens els cruspim mentre anem comentant la novel·la i li fem preguntes a la Núria, una escriptora que es defineix com a novella, encara que vagi néixer fa noranta anys, i que ens anuncia que va per la tercera novel·la. Així doncs, aquesta ressenya també adoptarà un caire diferent, més adient a la sessió, on totes les lectores i el lector van correspondre amb entusiasme i generositat als requeriments de l’autora, Núria Ferré, que ens demanava de fer com si no hi fos, i sobretot, que li diguéssim allò que no ens havia agradat per poder-ho millorar.

    La gran majoria d’opinions, com no podia ser altrament, van ser favorables. La Marta Gómez va elogiar el tema, la Rosa Raventós va dir que li havia estat fàcil de llegir, així com la Maria Carme Quintana, la Josefa Fonollosa, la Dolors Juan, la Mercè Porta i l’Elvira Díaz. La Gemma Capdet va comentar que el final del llibre, tan desolat, li havia deixat “mal cos”, la Maria Teresa Ventosa va lloar la capacitat de narrar i explicar, en Manuel Solé va elogiar la força descriptiva i l’Anna Maria Montané va dir que era molt diferent de totes les novel·les que havíem llegit i en va recordar la dedicatòria. L’Evelia Casado va comentar que, ja a la primera pàgina, es feia un resum de tota la història, centrada en la soledat i en els records espantosos de la Mercè, aquesta protagonista ambiciosa i dolenta que, segons opinió de la Soledad Marsal, és un exemple de crueltat. La Paquita Puig, que no hi va ser a temps, va assegurar que li venien ganes de llegir-la, i Maria Jesús Alonso es va excusar perquè no hi ha traducció al castellà, encara que l’autora va reconèixer que té una cultura de fons en castellà.

    Trobada amb Nuria FerreA part dels comentaris, sempre interessants, personals i d’una gran capacitat analítica, el segell de qualitat del Club La Crisàlide, també li vam fer moltes preguntes a la Núria Ferré, que havia estat membre del Club en els seus inicis. Potser la més repetida va ser per què havia escollit una protagonista tan dolenta, si ens semblava que ella no ho era pas (aquí tots ens vam posar a riure), i ella va respondre que, efectivament, com a autora ja havia presentat un personatge dolç i tendre en la seva anterior novel·la, Neusama, finalista d’un premi literari, i que ara li interessava de presentar un personatge clarament dolent i negatiu. Clarament, doncs, li vam dir que ho havia aconseguit, potser massa i tot. Comentaristes literàries com la Dolors Juan i la Mercè Porta li van trobar filiacions amb Mercè Rodoreda i Mirall trencat, però, per a sorpresa de tots, la Núria va dir que no l’havia llegida mai. Sí que, en canvi, va citar Prudenci Bertrana i Josafat.

    Ens vam acomiadar amb la grata sensació d’haver conegut de prop una autora molt intel·ligent, que ja està preparant la tercera novel·la.

    L’AUTORA
    Núria Ferré

    Núria Ferré Cansado va néixer a Barcelona el 1925 i s’educà a l’escola de monges del Sagrat Cor. Casada, mare de família i mestressa de casa, actualment resideix a Madrid. El 2013 va quedar finalista del Vè Premi de Novel·la Olga Xirinachs amb la novel·la Neusama, publicada per Editorial Ómicron. L’any 2015 va publicar la novel·la L’acerb camí de la lluna, a El Cep i la Nansa Edicions. Va ser membre del Club de Lectura La Crisàlide durant diverses edicions i ho ha recordat generosament en fer donació de 20 exemplars de la seva darrera novel·la a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú.

    L’OBRA
    L’acerb camí de la lluna

    L’Acerb camí de la lluna és una novel·la centrada en el retrat de la protagonista, Mercè, des que és una nena, la filla petita d’una família menestral d’abans de la Guerra Civil espanyola, fins que, ja àvia, la veiem extingir-se en el dormitori de la luxosa casa que ha acabat posseint gairebé en solitari.

    La novel·la s’articula a través d’un gran flash back on, precisament, el primer que trobem és aquesta protagonista estirada al llit, sola amb els seus records, que es mira al mirall, i de mirall a mirall recorda quan era petita i s’hi mirava. A partir d’aquí, la novel·la es desenvolupa en un rigorós ordre cronològic, i traça la vida de la Mercè d’una manera que ens fa participar dels seus somnis infantils, com ara casar-se amb el senyor d’un castell que la protegirà de tot, que li deia l’àvia, i també dels seus temors: el sofriment de la guerra, la gana, la por, l’enveja de la seva germana Maria Rosa, que es casa amb un farmacèutic, la pobresa extrema a què queden reduïdes amb la seva mare, vídua de guerra, i la tristor i la ràbia que li produeix no poder estudiar, no poder formarse, haver de cosir per guanyar-se la vida, que no li agrada gens.

    portada_acerb camí de la llunaTota aquesta joventut tan dura provoca un trasbals important en el caràcter de la Mercè, que la porta a la manca d’escrúpols i a intentar-ho tot per a assolir una posició que li sigui beneficiosa. Així, aconsegueix de casar-se amb el fill d’una casa rica, en Ricard, i d’esdevenir el braç dret de la seva sogra, donya Eulàlia. Una gran part de la novel·la transcorre en aquesta mansió amb un jardí de somni que evoca, d’alguna manera, el famós jardí rodoredià de Mirall trencat, però amb unes altres connotacions, ja que el jardí és sempre el refugi de l’heroïna, capaç en canvi de les accions més baixes.

    Mercè assoleix, no sense lluita, una bona posició social i familiar, que allibera de penalitats tant la seva mare com la seva inseparable amiga, la Remei. Ara bé, la felicitat se li resisteix, i segueix sempre plena de por, de rancúnia, de sospites que, sovint infundades, la fan actuar contra els qui l’envolten d’una manera tan despietada que arriba fins i tot a l’assassinat. Aquesta novel·la, doncs, també és la història de la consciència d’una dona que viu perseguida per la por, per les ombres que ella mateixa ha anat teixint al seu voltant. Un raig de llum sobrevé amb l’adopció de la seva filla Mariona, quan tot el sentiment maternal s’aboca en una criatura preciosa; però la reacció immediata, aviciar-la en excés, també tindrà repercussions negatives en el futur pròxim, quan la filla li acabi retraient de no haver-li explicat el seu origen.

    La narració és àgil i combina amb elegància tant la descripció com la narració argumental i el diàleg. Escrita en primera persona, ens situa al costat de la protagonista, fins i tot en els moments més durs. Excel·leix en el retrat de les conseqüències de la guerra damunt de la població civil, i fa un bon contrapunt entre les condicions de les classes humils i de les riques, mostrant les enormes injustícies i contradiccions d’un sistema dictatorial que ofega els perdedors i no els deixa altra sortida que la resignació o, com en aquest cas, la rebel·lia, encara que passi per la destrucció de la pròpia moralitat.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La vispera de casi todo. Víctor del Árbol

    delarbolGerminal Ibarra és un policia desencantat al qual persegueixen els rumors i la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir arrossegar la seva malenconia fins a una comissaria de La Corunya, on va demanar el trasllat després que la resolució del sonat cas de l’assassinat de la petita Amanda el convertís en l’heroi que ell mai va voler ni sentir ser.

    Una misteriosa dona anomenada Paola que intenta fugir dels seus propis fantasmes ha aparegut fa tres mesos en el lloc més amagat de la costa gallega. La seva fugida el porta a aturar-se en un poble de la Costa da Morte, a Galícia. Allà es donen cita una sèrie de personatges que també fugen d’un passat massa present del qual no poden fugir.

    Victor del Árbol va aconseguir guanyar el 72è Premi Nadal amb aquesta proposta literària que es desmarca una mica del gènere negre clàssic però segueix els esquemes tradicionals de l’autor, com la profunditat psicològica dels personatges, una forta intensitat emocional de les seves relacions, un desenvolupament de grans passions i tempestes sentimentals que fan desbordar les relacions individuals dels personatges; es tracta d’elements narratius que també hi són presents, en més o menys mesura, a La tristeza del samurai, finalista a l’any 2014 del premi a la millor novel·la estrangera al Festival de Cinema Negre de Beaume; i a Un millón de gotas, en el que proposa un recorregut per la tragèdia europea del segle XX, a través de la història dels idealistes que van transitar de les utopies revolucionàries al gulag soviètic.

    Primeres pàgines de arboltodo

    logo blog genere negre_AMB LLETRESA La víspera de casi todo no hi ha res gratuït i tots els personatges tenen un mateix valor, desembocant cap a un passat que marca els personatges d’una manera contundent, fet que farà en un futur la necessitat de desprendre’s de certes lloses per no acabar enfonsant-se en els seus propis fantasmes. Una característica de la narrativa d’aquest escriptor és la de tractar de fugir d’una etiqueta en el moment de definir la seva novel·la. En aquesta ocasió, malgrat que tots els elements apunten a una narrativa de gènere negre, intenta crear un mestissatge de gèneres. Per això, si bé ens trobem davant d’un clàssic thriller, l’escriptor no dubta a dibuixar un entramat en què incorpora tot tipus de girs amb els quals aconsegueix mantenir en suspens al lector. I afegeix l’element cabdal per l’èxit de la trama com és el retrat psicològic. El resultat és una novel·la que, més enllà del gènere, pot atraure tot tipus de lectors i no només els amants de la novel·la policíaca.

    Fantasmas y estetas

    Llibres

  • Un millón de gotas
  • El peso de los muertos
  • Respirar por la herida
  • La tristesa del samurai
  • La víspera de casi todo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Molsa, David Cirici

    portada_molsaGuanyador del Premi Edebé de Literatura Infantil l’any 2013, Molsa de David Cirici és el darrer llibre que hem comentat plegats els nois i noies del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva.

    Narrat en primera persona per un gos, el Molsa, el llibre és una història de supervivència protagonitzada per un animal domèstic que, d’un dia per l’altre, veu capgirada la seva vida. Vist amb els seus ulls i, sobretot amb el seu olfacte, el Molsa passarà per un reguitzell de situacions de vida o mort amb l’única companyia i suport d’altres gossos de carrer: el Picant, el Pixatvell, la Trens, el Carreró i la Menta. Tots “batejats” pel mateix Molsa perquè tal com diu el nostre narrador no hi ha res més trist que ningú no et cridi pel teu nom.

    David_CiriciLa guerra, que en cap moment ningú no ens diu quina és tot i que no és gaire difícil endevinar-la, és el detonant de la separació del Molsa de la seva família humana: la Janinka i en Mirek. I la recerca d’aquests dos nens és la raó que explica l’afany de supervivència del gosset. Amb aquest únic objectiu, el nostre protagonista passarà gana, molta gana, haurà de participar a contracor en baralles il·legals amb un lleó i coneixerà les misèries d’un camp de concentració on treballarà com a vigilant. Tot i això, el Molsa també toparà amb gent de bon cor com en Pavel a qui coneix per casualitat i que tindrà, temps després, molt a veure amb el desenllaç de la història.

    Molsa_1 Molsa_ester_burgueño_3 Molsa_ester_burgueño_2

    David Cirici va néixer a Barcelona l’any 1954. Ha estat professor de llengua i literatura i també guinista de ràdio i televisió. Pel que fa als seus llibres, val a dir que escriu tant per a adults com per a joves. Ha estat reconegut amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera: Premi Ciutat d’Olot-Marià Vayreda de narrativa 1995 per La fàbrica de mentides, Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2011 per I el món gira, Premi Literari de Girona-Ramon Muntaner de literatura juvenil 2013 per Zona prohibida o Premi Vaixell de Vapor 2015 per El vol de l’oreneta.

    Fes clic aquí per veure l’entrevista amb l’autor arran del Premi Edebé de Literatura Infantil concedit a Molsa.

    ADAL0143.JPGDavid Cirici a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Historia de un canalla, Julia Navarro

    portada_historia de un canallaAmb el seu sisè llibre, Julia Navarro canvia de registre i deixa de banda la novel·la històrica que, fins ara, predominava en la seva obra. Historia de un canalla és un retrat de la maldat sense penediments explicada pel seu propi protagonista i, a més a més, la novel·la més psicològica de l’escriptora.

    El protagonista de tot plegat és en Thomas Spencer, un home dolent des del principi fins al final. Sense escrúpols ni empatia envers ningú, Spencer explica la seva pròpia història quan, en un moment donat, s’enfronta cara a cara amb la mort. A partir d’aquí, farà un repàs a la seva existència i a les conseqüències que la seva manera d’actuar ha tingut sobre els altres. Però, això sí, sense cap tipus de remordiment.

    Thomas Spencer ha estat un geni de la comunicació i de la publicitat que ha desenvolupat la seva carrera professional entre Nova York i Londres, amb un parell de visites a Espanya. La professió del protagonista servirà a l’autora per endinsar-se en el segon gran fil argumental de la novel·la: el món de la comunicació i la manipulació de l’opinió pública.

    Amb ascendència hispana per part de mare, Thomas Spencer no s’ha acceptat mai a ell mateix, ben diferent del pare i els germans, alts i rossos. I molt menys quan els seus trets físics destaquen completament dins del seu entorn laboral. Ressentit envers la mare per aquest fet, Spencer traslladarà aquest odi cap a les dones amb qui coincidirà al llarg dels anys. Serà, sense matisos, un individu incapaç de tractar una dona d’igual a igual i que acabarà manipulant-les.

    julia navarroJulia Navarro va néixer a Madrid l’any 1953. Durant més de 35 anys, ha treballat com a periodista política i, de fet, els seus primeres llibres tractaven temes polítics i d’actualitat.

    Va arribar a la narrativa de ficció per casualitat, però amb la seva primera novel·la, La Hermandad de la Sábana Santa, va aconseguir el reconeixement de la crítica i del públic. L’èxit l’ha acompanyada des de llavors en tots els títols que ha publicat. Ha venut 5 milions d’exemplars dels seus llibres.

    portada_historia de un canalla_rodonaPrimeres pàgines.

    Entrevista a Julia Navarro amb motiu de la publicació de Historia de un canalla:

    Llibres

  • La Biblia de barro
  • Digue’m qui sóc
  • Dime quien soy
  • Dispara, yo ya estoy muerto
  • La Hermandad de la Sábana Santa
  • Historia de un canalla
  • La sangre de los inocentes
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sexe, dones i sèries de televisió

    sexo-mujeresEl guió de les sèries televisives són el gènere narratiu que més ha seduït al públic més exigent del segle XXI. Els mateixos addictes a les sèries revisen les escenes televisives que més han quedat gravades en l’espectador que s’ha fet seguidor incondicional de les sèries contemporànies, però tot des d’una òptica femenina que li dona un enfocament més atractiu, tot i que també són presents algunes opinions masculines que estableixen l’equilibri que requereix aquest anàlisi d’aquesta revolució televisiva que està congregant una gran quantitat de seguidors… i seguidores! Hi ha telesèries que s’han convertit ja en autèntics clàssics com Sex and the city, Game of Thrones, The wire, Màster of sex, o Boardwalk Empire; i que a la vegada han demostrat que el risc, la qualitat narrativa i el talent de les interpretacions no són exclusius del cinema. Sempre costosa en termes econòmics, i per tant arriscada, la ficció continua sent el gran motor de la indústria audiovisual.

    Sexo, mujeres y series de televisión és novetat aquesta setmana a la biblioteca. L’anàlisi d’algunes de les sèries nord-americanes és molt atractiva ja que es realitzar sota la influència d’un seguidor de sèries diferent. Barbara Ayuso en endinsa a la sèrie Transparent a través dels seus personatges que aprofiten el dinar familiar dels Pfefferman per dir allò que la resta no vol escoltar. Però, juntament amb la taula, el sexe també és el moment de sincerar-se, tot i que no sempre, però entre panteixos, a Sarah, Josh i Ali se li escapen les mentides que es diuen a si mateixos quan les coses no pinten bé. Altres sèries també tenen molt protagonisme en aquestes pàgines, és el cas de Orange is the New Black.

    girlsSer dona en una presó és problemàtic si els que vigilen la mateixa són homes. En la convivència diària el xantatge amb connotacions sexuals es inevitable per aconseguir una predominança vers a les demès, juntament amb una competència ferotge per sobreviure. Aquest són els ingredients d’aquesta sèrie en que les dones vesteixen de taronja però la seva rutina diària s’enfosqueix a mesura que apareixen les desigualtats i fins i tot els desitjos més amagats. Basada en una autobiografia de Piper Kerman, s’explica el destí inesperat per a una jove blanca de classe mitjana, on una aparença i estil de vida que li fan mereixedora de la descripció de ser the All-American Girl. És condemnada per blanqueig de diners procedents del narcotràfic quan ja havien passat deu anys del delicte, en el moment precís en què havia acabat de cursar els seus estudis universitaris. El contrast entre una vida i una altra marcarà l’argument de la sèrie que es adornarà amb el component lèsbic de la protagonista que generarà no poques expectatives. Un dels aspectes més atractius és el toc de comèdia que aporta el seu guió i que genera un equilibri molt atractiu en l’espectador per seguir el curs dels esdeveniments.

    orange_blackAltres sèries com Girls o Top of the Lake també són analitzades des d’un altre punt de vista per les autores addictes a les series del segle XXI a través de la seva experiència simplement com espectadores d’un producte televisiu que es va renovant amb força i cada vegada tenen un pes més important en la industria cinematogràfica ja que molts actors i actrius aconsegueixen redimir-se de fracassos a la gran pantalla o simplement tenen en aquest producte una altre alternativa per demostrar les seves capacitats d’entretenir a un públic cada vegada més exigent.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un petit tast de còmic

    El còmic Bahía de San Búho ha estat considerat el millor còmic de l’any 2015 juntament amb El hombre sin talento, de Yoshiharu Tsuge, segons el portal 13 millones de Naves. També són considerades com a millors històries gràfiques altres títols com El árabe del futuro, de Riad Sattouf; o la revisió en format novel·la gràfica del revolucionari Aquí, de Richard McGuire.

    bahia_buhoEl hombre sin talento va ser originàriament publicada a l’any 1965 explicant la història d’Sukezo Sukegawa, un dibuixant de manga sense èxit que es convertirà en venedor de pedres i de càmeres fotogràfiques antigues però fracassarà en totes les seves empreses sense excepció. Convertida en una obra de culte al seu país, el còmic de Yoshiharu Tsuge és també un fascinant viatge a través de la canviant societat japonesa on segueixen obertes les ferides de la humiliant derrota de la Segona Guerra Mundial i on es respira el profund trauma generat per la seva ràpida conversió a una societat de consum. És la crònica d’un fracàs existencial i a tots els nivells, sense pal·liatius a on l’autor plasma a través del seu alter ego Sukezo totes les tensions, pors i inseguretats que li reporta la seva vida.

    Bahía de San Búho és la segona entrega de la sèrie Megg, Mogg & Owl, després de Hechizo total, protagonitzada per la bruixa Megg, el seu gat Mogg i el mussol Mussol, sense oblidar personatges com Werewolf Jones, i el monstre espanta nens transsexual Moc. Les aventures d’aquests personatges entren en una nova fase que deixarà els seguidors d’aquesta saga australiana ben saciats, conduïts de nou per un camí de sadisme, romanticisme, toxicitat i buit fins a desembocar en un desenllaç final inesperat i, per una vegada, ple d’esperança. Simon Hanselmann s’ha convertit en un fenomen internacional que excedeix amb molt les fronteres del còmic alternatiu.

    arabe_futuroEl árabe del futuro és una obra gràfica de Riad Sattouf, autor conegut per altres còmics que s’acosten a la crítica social a través de l’humor com són Diario de un pajillero o La vida secreta de los jóvenes. El dibuixant francès, d’origen algerià, explica la seva infància i adolescència a camí entre Síria, Líbia i la Bretanya francesa, utilitzant un estil espontani i amb un teló de fons que recorda a Persépolis. Sattouf proposa parlar de temes complexos d’una manera senzilla usant com a excusa la innocent mirada d’un nen que ha de viure en primera persona situacions que s’escapen al seu enteniment, amb un pare a qui idolatra però que dista molt de ser un model social.

    Finalment, Aquí de Richard McGuire apareix també com un dels millors còmics de l’any. Les seves primeres pàgines es van publicar fa vint-i-sis anys a la revista Raw i ho feia com una de les propostes més innovadores de les històries gràfiques de l’època. En la edició més moderna desapareix el protagonisme del personatge i és a través d’un petit quadre que ens assenyala l’any en que s’estableix cada vinyeta, donant una impressió de múltiples capes de temps superposades en un sol pla. Aquesta proposta narrativa fa limitar l’espai a un únic pla com si fos una obra de teatre en format gràfic.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les Apps més revolucionaries?

    apps

    L’univers de les aplicacions segueix sent un referent i un negoci molt rendible per a moltes companyies. La interacció amb les pantalles dels aparells electrònics de gran consum gira entorn a elles, pel que són de vital importància per a accedir al coneixement i informació, La darrera aparició ha estat Masquerade. Es tracta d’una nova aplicació que permet a l’usuari col·locar una màscara a la cara per canviar el seu aspecte pel d’una altra persona o fins i tot animal. Aquesta app ha tingut la millor de les difusions a partir de la model Cara Delevingne que va compartir un vídeo amb l’aspecte de l’actor Leonardo DiCaprio envoltada d’estatuetes d’Oscar. L’aplicació, que és gratuïta, només està disponible de moment per iOS. El funcionament és molt senzill: et fas un popular selfi i tries el filtre. N’hi ha des dels més bàsics com ulleres gegants, nassos i bigotis; fins màscares més treballades com la d’un ós o d’un tigre, seguit d’icones de WhatsApp. Però, sens dubte, l’èxit de l’app es basa en poder col·locar-te la cara d’una altra persona.

    appsglobalEntre les aplicacions més rellevants que es poden trobar hi ha SleepCycle Alarm Clock. Aquesta app mesura, bé sigui mitjançant l’acceleròmetre o bé mitjançant una hàbil utilització del micròfon del mòbil, la nostra activitat durant el son. L’app, a més de mesurar la qualitat de l’activitat, calcula el moment òptim per a despertar-se en funció de la fase en què es trobi l’usuari. Al matí mostra un gràfic amb els moments de son profund i aquells en què és més lleuger i, d’alguna manera, ajuda a que un es conscienciï una mica més sobre la importància d’un bon descans. També molt recomanable és Runkeeper si s’adquireix l’hàbit de fer esport, es tracta de mesuradors d’activitat i inclou també la possibilitat de mesurar llargues passejades o fer una volta en bici. Totes les dades es recullen en el núvol i aprofiten també l’element social per rivalitzar amb els seguidors i d’aquesta manera animar al consumidor a fer esport i a sortir al carrer.

    pappsAl nostre voltant, dues aplicacions que estan trepitjant fort durant aquest hivern són BeneBene i Badi. Aquesta és la primera app que cobreix la necessitat de buscar pis compartit o companys de pis. Aquí, l’usuari pot buscar pis o companys d’una forma àgil i dóna la possibilitat de xatejar amb la persona interessada. Per la seva banda, BeneBene, és una aplicació que va rebre el premi del públic a la millor «app» de l’any arran de les votacions de més de tres mil persones. Aquesta eina permet donar objectes a organitzacions socials i sense ànim de lucre. Les opcions van des de menjar fins a roba i mobles. D’una manera senzilla, l’usuari pot pujar la seva donació a la comunitat de donants i les organitzacions poden triar la donació, connectant a posteriori amb el donant a través d’un xat.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »