Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2016

Els fantasmes de Gaudí

gaudiTot comença quan el fantasma del mític arquitecte s’apareix a una caixera de supermercat, mentre salva un home gran de morir atropellat, fet que desencadenarà un seguit d’esdeveniments terribles. En els principals monuments construïts per en Gaudí apareixen cadàvers amb mutilacions esfereïdores. Aquesta és el principi de la història que ens proposa el dibuixant Jesús Alonso Iglesias i que és novetat aquesta setmana a la biblioteca. L’homenatge a les obres d’Antoni Gaudí és la principal motivació dels autors, ja que l’artista català va quedar atrapat a començaments dels segle XX en una visió del món que anava més enllà dels convencionalismes i a través de la seva protagonista el lector descobrirà els principals edificis modernistes a Barcelona que volen imitar la pauta geomètrica de l’Ossa Major sobre el plànol de la ciutat i que els autors fan servir com a eix vertebrador per aquesta novel·la gràfica. El guionista, El Torres, ens condueix per una trama apassionant on qualsevol cosa pot passar i on la tragèdia es mastega a cada vinyeta, utilitzant a la perfecció l’equilibri narratiu de la història amb les aparicions d’un nou cadàver mutilat en cadascun dels edificis que són obra de Gaudí a Barcelona, a través d’una sèrie de personatges carismàtics que queden perfectament definits en els seus diàlegs.

gbcnEls fantasmes de Gaudí és un còmic fet amb molt d’ofici que sap mantenir el ritme i l’interès del lector en tot moment. La visió que es troba explicada gràficament de la vida i de l’art, el significat de la seva simbologia, i un apassionant recorregut per les seves creacions més emblemàtiques marquen un relat farcit de terror, i en ocasions sense arribar a ferir sensibilitats, fins i tot de sang i fetge. Les seves pàgines tracen una curiosa guia turística i criminal pels edificis gaudinians, a on cada capítol porta el nom d’una obra del visionari arquitecte; apareixen progressivament els dibuixos de la Casa Vicens, els Pavellons Gaudí, el Palau Güell, la Casa Calvet, el parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera…, i com no podia ser d’un altre forma, la Sagrada Família. En el transcurs dels esdeveniments, sempre es deixa veure una fantasmagòrica figura que recorda Gaudí, precisament en els mateixos indrets on s’han produït uns misteriosos i escabrosos assassinats.

Un thriller digno de ser llevado al cine

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

L’estiu sense homes, Siri Hustvedt

LA TERTÚLIA
Dimecres 13 de gener

L’únic home del nostre club lector, en Manuel Solé, enceta el comentari de la novel·la L’estiu sense homes. Diu que li agradarà molt sentir les nostres opinions! Pel que fa a ell, es tracta d’una tragicomèdia, d’un “llibre enfadat”, entre la ira i la rancúnia, ja que el marit de la Mia ha decidit fer una pausa en el matrimoni, i la Pausa té nom i cognoms, i rostre de noia jove. També hi ha notes d’humor anglès, i dos ambients ben diferenciats: el dels 5 Cignes, les amigues de la seva mare a la residència on Mia va a passar el seu estiu sense homes, i el de les noies del grup de poesia, que viuran un episodi de bullying.

La Maria Teresa Ventosa comenta la gravetat de l’episodi de trastorn mental de la Mia, causat per l’abandonament “temporal” a què la sotmet el seu marit. Destaca el retrat de la vida al poble de la seva mare, el grup de senyores vídues, grans però interessants. També li ha agradat el retrat de la vida amb el marit, i del descobriment de la sexualitat, des dels primers petons fins a la plenitud amb el seu home.

L’Anna Maria Montané l’ha trobada una novel·la molt interessant, plena de temes i d’arguments, ben reflectits a la narració en 1ª persona. En destaca la recerca de la identitat, a partir del joc amb la cita de Shakespeare: “Sóc o no sóc”. Es parla dels somnis, de les obsessions, de la culpabilitat, de la immaduresa. Com a lectora, s’ha sentit atrapada des de la pàg. 102-103, quan la narradora s’adreça a l’”Amable Lector”: des d’aquí ja no l’ha pogut deixar.

crisalideLa Maria Carmen Quintana, amb permís dels lectors masculins, el troba un llibre de dones per a dones, en el sentit que explora tots els territoris de la intimitat femenina: una infantesa difícil, una relació poc plaent amb la mare i les amigues, les dificultats amb els xicots i amb el marit, desemboquen en una tristesa barrejada amb ironia, que dóna com a resultat una lluita per a millorar, per a recuperar la relació amb la mare, amb les noies joves i, finalment, també amb el seu marit que surt de la “Pausa” amb la cua entre cames.

A la Maria José Fonollosa, al contrari que a la majoria de lectores, el llibre se li ha fet molt pesat, encara que reconeix que l’autora ha trobat una manera suau de descriure una situació molt greu. No ha trobat versemblants les descripcions de la residència geriàtrica, però li ha interessat la visió de la filla, la Daisy, que segueix fent de nexe entre la mare i el pare. També destaca la visita de la germana com l’únic moment d’autèntica felicitat.

La Gemma Capdet, en canvi, assegura que li ha agradat molt aquesta novel·la, intel·ligent, divertida, on creu veure-hi apunts biogràfics de la Mia. El personatge del marit, en Boris, el neuròleg, incapaç d’arreglar cervells “no espatllats” com el de la seva dona, fa de contrapunt a aquest relat on per força només té un paper secundari. Des de la ironia, la Mia parla de la solitud, de la incomprensió envers els qui tenen problemes mentals (i tots hi estem exposats, ve a dir-nos), de la dificultat de la convivència. També es parla de la crueltat entre nens i nenes, i adolescents. Fins i tot hi apareix un Club de Lectura que llegeix Persuasió de Jane Austen (la mare de la Mia la llegeix per tercera vegada!), la nostra pròxima lectura de La Crisàlide…Un dels personatges que més li agraden és el d’Abigaïl, amiga de la mare, que fa obres d’art amb punt de creu, i es pregunta “què sabem de les persones i què punyetes sabem de ningú”. La protagonista ajuda a la Lola, la veïna, té molta tendresa envers la mare i els 5 Cignes i, és clar, acaba com havia d’acabar, acollint el marit “pròdig” que li demana de tornar: “com una bleda assolellada”.

La Marta Gómez destaca l’inici taxatiu de la novel·la, i la cerca de la seguretat com a tema recurrent: les relacions mare/filla, Mia/Flora (nena petita), les noies adolescents, etc. També parla de l’Abigaïl, de qui destaca que possiblement sigui lesbiana. Li ha fet gràcia que la Mia exigeixi una “reconquesta” per part del seu marit, així com la complicitat amb el lector/a.

siri hustvedtA la Dolors Juan també li ha agradat molt aquesta novel·la, reconeix que l’ha conquistada completament. En destaca la intel.ligència, l’humor, la poesia. Així mateix, hi ha trobat una frase inesborrable, en el moment que la mare de la Mia li diu “Que n’és, d’amarga, la vellesa”. Hi troba molta complicitat amb el lector/a, i la gràcia d’un final esperançador.

La Rosa Raventós ens crida l’atenció sobre un poema del llibre, Una absència coneguda, un resum de tota la buidor que sent la Mia i que ens transmet a nosaltres.

L’Evelia Casado, a part dels aspectes que ja s’han anat comentant, ens aporta també la singularitat del grup dels 5 Cignes, que senten que els joves veuen les persones grans com si fossin éssers d’una altra galàxia. Hi veu una reflexió sobre la brevetat de la vida, gràcies al contrast entre el grup de les àvies i el de les joves alumnes. En un dels poemes, així mateix, hi troba semblances amb els versos de Sor Juana de la Cruz, poetessa americana del 1500. Creu que la pregunta clau de la novel·la és: qui pot mesurar el dolor?

La Paquita Puig parla del personatge del cunyat de la Mia, l’Stephen, que es va suïcidar i que n’estava enamorat, com a possible factor d’inestabilitat per a en Boris. També li ha agradat la visió de la vellesa com un procés de pèrdua d’identitat.

La Mercè Porta no hi està d’acord; creu que la vellesa pot ser ferma i digna, tot i que les àvies de la novel·la viuen en una residència molt diferent de les que tenim aquí. A ella, però, no li ha entusiasmat l’obra, sobretot per la seva estructura, massa compartimentada.

També la Soledad Marsal l’ha trobada un xic feixuga. I així, després d’aquest apassionant debat sobre el ser o no ser, la joventut i la vellesa, els homes i les dones, acabem la sessió. El mes vinent comentarem L’Acerb camí de la lluna, de Núria Ferré, una autora nascuda el 1925 que ens vindrà a acompanyar en la tertúlia, com una més del grup dels Cignes.

L’AUTORA
Siri Hustvedt

Siri Hustvedt va néixer a Northfield, Minnesota. El seu pare Lloyd Hustvedt era un professor de literatura escandinava. La seva mare, Ester Vegan, havia emigrat de Noruega quan tenia 30 anys.

1150733bHustvedt té estudis d’història pel St. Olaf College i de literatura i llengua anglesa per la Columbia University. Hustvedt és famosa sobretot com a novel·lista: The Enchantment of Lily Dahl (1996), What I Loved (2003) (traducció catalana: Allò que vaig estimar, 2008), The Sorrows of an American (2008) (traducció catalana: Elegia per un americà, 2009), The summer without men (2011) (traducció catalana: L’Estiu sense homes, 2011). També ha publicat un llibre de poesia, Reading to you (1983), contes i assaigs sobre diversos temes publicats a The Art of the Essay (1999), The Best American Short Stories (1990 i 1991), The Paris Review, Yale Review, i Modern Painters. The Blindfold (1992).

Hustvedt fa servir temes i símbols repetitius en tota la seva obra. Els més notables són l’ús d’un cert tipus devoyeurisme, la vinculació d’objectes de morts a personatges estranys a aquests morts, i l’exploració de la identitat. També ha escrit assaigs sobre la història de l’art i la pintura. Els pintors solen aparèixer en les seves obres de ficció, potser sobretot en la seva novel·la What I loved. Viu a Brooklyn, Nova York, amb el seu marit, l’escriptor Paul Auster, i la seva filla, la cantant i actriu Sophie Auster.

L’OBRA
L’estiu sense homes

l'estiu sense homesLa decisió d’un home ja madur de deixar a la seva esposa per una dona més jove és el punt de partida de la novel·la, però també una situació freqüent en l’univers de la dona. I amb aquest fet per excusa, Siri Hustvedt planteja per primera vegada en la seva bibliografia una comèdia feminista, al mateix temps que manté els seus ja habituals continguts sobre la complexitat de la ment i la psicologia humana. A L’estiu sense homes només dóna veu a personatges femenins. Al marge del marit, convertit en una simple referència, en el llibre únicament apareix un home, un nen, i mai parla. La resta dels personatges són totes dones: la mare de Mia, que viu en una residència; les seves octogenàries amigues, a les quals anomena Els Cinc Cignes; un grup de noies que reben classes de poesia de la protagonista i una parella de convivència difícil. I aquesta serà la companyia de Mia al llarg del primer estiu de la seva vida sense homes.

La novel·la utilitza una intel·ligent ironia per afrontar temes transcendentals, com els problemes mentals, la solitud i la convivència amb un home que, sense senyals d’alarma previs, opta per la Pausa de pits grans. El llibre, escrit en primera persona, inclou cartes, simpàtics dibuixos –obra de la pròpia autora– que reflecteixen l’estat d’ànim de la protagonista, breus poesies, cites cinematogràfiques i referències sobre el sexe, concentrades en el diari que Mia va escriure durant la setmana i mitja d’estada a l’hospital. Tot això dóna forma a una novel·la amena, de lectura ràpida, intel·ligent en definitiva, que l’escriptora dedica al seu psicoanalista.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Concurs de Microrelats NegrOliva 2016

biblio2La Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Liberdrac, organitza amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el 4rt Concurs de Microrelats NegrOliva. A partir de dijous, 28 de gener i fins al dilluns, 22 de febrer de 2016 (inclosos) ja es podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant l’assumpte Concurs NegreOliva i les dades de participació que s’inclouen en les bases. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final.

Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura, i difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar és a partir de 18 anys. La biblioteca editarà un punt de llibre per Sant Jordi 2016 amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors que es repartiran entre els usuaris de la biblioteca.

  • Bases Concurs Microrelats Negroliva
  • El primer premi dels concurs NegrOliva consistirà en un lector de llibres electrònics amb un llibre digital del catàleg de Liberdrac. Els tres guanyadors obtindran com a premi una ruta cultural per dues persones i un lot de llibres. El jurat estarà format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa.

  • Microrelats guanyadors NegrOliva 2015
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    BCNegra 2016

    BCNegra16-1182x500

    L’onzena edició de la BCNegra és a punt d’obrir portes. El proper dijous 28 de gener comença BCNegra 2016, la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, sens dubte, la més important del seu gènere a l’estat espanyol.

    poster bcnegra2016Des del 28 de gener i fins al 6 de febrer, més de vuitanta autors, una vintena de taules rodones i moltes més activitats són l’oferta que, enguany, ofereix la BCNegra als lectors de gènere negre, políciac i d’intriga.

    La trobada s’estrena amb un dels plats forts del seu programa: el lliurament del VII Premi Crims de Tinta, que en les anteriors edicions van guanyar Marc Pastor, Carles Quílez, Teresa Solana, Agustí Vehí, Andreu Martín i Emili Bayo. La cerimonia tindrà lloc el 28 de gener a les 20 h.

    L’edició 2016 de la BCNegra ret homenatge, per una banda, al gènere negre arribat des de França. Un noir ben viu que comptarà amb la presència de pesos pensants del gènere arribats del país veí: Pierre Lemaitre, Michel Bussi i Bernanrd Minier. Per una altra banda, la BCNegra homenatjarà a periodistes i fotoperiodistes i dedicarà també un espai a parlar de la violència de gènere en una de les taules rodones previstes.

    I cap el final d’aquesta setmana plena a vessar d’activitats, en destaquem una, potser de les més esperades: el lliurament de l’XI Premi Pepe Carvalho a Donna Leon. La cerimonia tindrà lloc el 4 de febrer a les 19 h al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

    En el següent enllaç hi podeu consultar el programa de la BCNegra 2016:

    bcnegra2016_rodonaPrograma BCNegra 2016.

    Bona part de les activitats previstes es duran a terme al Conservatori del Liceu, però no només aquí. La BCNegra 2016 està present a molts indrets de la ciutat: A l’Ateneu Barcelonès, a l’MNAC, a la Sala BARTS, a la Filmoteca i a la biblioteca Jaume Fuster, per exemple.

    A banda del programa principal, la BCNegra ofereix tot un seguit d’activitats, que podeu consultar fent clic aquí. En destaquem, per raons òbvies, dues que tindran lloc a la biblioteca Joan Oliva: el Concurs de Microrelats de gènere negre NegreOliva i l’estrena del Club de Lectura de Gènere Negra L’Oliva Negra. Aquest nou Club de Lectura es reunirà, per primera vegada, dimarts 2 de febrer a les 17.30 h. Si t’hi vols inscriure, encara hi ha places disponibles!

    Vídeo de presentació de la BCNegra 2016:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Barrabum, Mark Haddon

    barrabumQuè estaries disposat a fer pel teu millor amic? Fins on creus que arribaria la teva germana gran per no deixar-te sol? Aquestes preguntes són les que planteja Mark Haddon a Barrabum!, el llibre que hem comentat avui a la tercera sessió del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva.

    No penseu, però, que es tracta d’un llibre avorrit. Tot el contrari! Barrabum! és una novel·la plena de sorpreses i misteris, escrita en un to fresc i farcida de notes d’humor d’allò més fi, surrealista i irònic, fins i tot.

    Protagonitzada per dos amics i companys d’escola, en Jim -o Jimbo, com li diuen els amics- i en Charlie, dos adolescents trapelles i curiosos que aprofiten l’oportunitat que se’ls presenta, per casualitat, per viure l’aventura de la seva vida. Tot comença quan la germana de’n Jim, la Becky, li diu al noi que els mestres estan pensant de fer-lo fora de l’escola pel seu mal comportament. Aquest és el detonant que fa que tots dos amics decideixen espiar les converses dels professors amb l’ajut d’un walkie-talkie i aquesta esbojarrada idea destaparà tot un misteri: Bretnick, Toller bandol venting….quin és aquest idioma? Qui són realment els seus professors? A partir d’aquest moment, en Jim i en Charlie hauran de fer front a tot tipus d’aventures.

    mark_haddonL’autor de Barrabum! és en Mark Haddon (1962), escriptor, il·lustrador i professor de literatura creativa nascut a Northampton. Va aconseguir ressò internacional a partir de la publicació de la novel·la El curiós incident del gos a mitjanit, protagonitzada per un jove autista. Del llibre, se n’han venut més de dos milions d’exemplars i ha rebut més d’una vintena de premis. Si bé ha estat aquest llibre, dirigit a un públic adult, el que més fama li ha donat, Haddon ha escrit fonamentalment per a nens i joves.

    Amb Barrabum! va passar un fet curiós. L’edició que tenim a les mans és, de fet, una revisió i actualització del text original, que es va publicar per primera vegada l’any 1992 amb el títol de Gridzbi Spudvetch. D’aquella primera versió, no se’n van vendre gaire exemplars, però Haddon, empès per les bones critiques que alguns joves lectors li van fer arribar, va decidir revisar i actualitzar el text i canviar el títol del llibre per l’actual Barrabum! (Boom! en la seva versió original). Aquesta decisió no va poder ser més encertada. Barrabum! aconsegueix bones crítiques de tothom que se’l llegeix.

    I tu? Fins on arribaries per ajudar el teu millor amic? Potser, a 70.000 anys llum?

    Llibres

  • L’Agent Z i el croat emmascarat.
  • Barrabum! (o 70.000 anys llum).
  • El Curiós incident del gos a mitjanit.
  • El Curioso incidente del perro a medianoche.
  • The Curious incident of the dog in the night-time.
  • Un Pequeño inconveniente.
  • Un Petit inconvenient.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La broma. Anne Holt

    la broma anne holtEl cinquè títol de la sèrie de gènere negre protagonitzada per la inspectora Hanne Wilhelmsen ha arribat fa poc, traduïda al castellà, de la mà de Roja & Negra. Aquesta setmana, La broma -títol d’aquest nou volum- és novetat a partir de demà a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    La inspectora Hanne Wilhelmsen es caracteritza, quant a la seva tasca professional, per l’ocurrència i la seva gran capacitat per als interrogatoris. Compta, per aquest motiu, amb l’admiració dels seus companys de la policia d’Oslo. Quant a la seva vida privada, Wilhelmsen (nascuda aproximadament l’any 1960) manté una relació del tot consolidada amb Cecilie, una metgessa.

    En aquesta cinquena entrega, Hanne Wilhelmsen fuig de la seva ciutat i, durant uns mesos, s’allotja en un monestir d’Itàlia. Ningú del seu entorn té coneixement del lloc on és. Tot és veurà alterat quan un important advocat sigui assassinat de manera brutal i la inspectora es vegi immersa en un entorn pedòfil a partir de la investigació d’aquest crim. A més a més, la vida privada de Wilhelmsen trontollarà quan Cecilie s’enfronti a la mort.

    portada_la_broma_rodonaPrimeres Pàgines.

    genere-negreAnne Holt, escriptora noruega nascuda l’any 1958, és la creadora de la sèrie de gènere negre protagonitzada per Hanne Wilhelmsen, que fins ara consta de 9 volums, encara que no tots han arribat al nostre país. La col·lecció va començar amb La Diosa ciega i va continuar amb Bienaventurados los sedientos (Premi Riverton), El hijo único (Premi dels llibreters noruegs) i En las fauces del león. Els volums cinquè i sisè, La broma i Sin eco, han estat escrits en col·laboració amb Berit Reiss-Anderssen. També ha estat traduït al castellà el vuitè llibre de la sèrie, 1222.

    Holt és també la creadora d’una altra sèrie de gènere negre protagonitzada, en aquesta ocasió, pels detectius Stubo i Vick. Aquesta altra col·lecció està formada pels títols: Castigo, Crepúsculo en Oslo, Una mañana de Mayo, Noche cerrada en Bergen i Lo que esconden las nubes oscuras.

    Anne Holt és, sens dubte, una de les autores de gènere negre de més èxit a Escandinàvia. Va estudiar Dret i ha treballat com a advocada i periodista. Fins i tot, durant uns pocs mesos, va ser Ministra de Justícia a Noruega (càrrec que va haver de deixar per temes de salut).

    anne_holt_rodonaAnne Holt a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Candide XXI

    Tením la satisfacció a la Biblioteca Joan Oliva de cara a la propera reunió del Club de lectura en francés el 09/02/2016 de fer una trobada d’ intercanvi amb els seus membres i l’Institut vilanoví Baixamar a l’ocasió de la lectura del conte filosòfic Candide o l’optimisme de Voltaire que vàrem fer anteriorment.

    Ens ha semblat interessant que la Andrea Bel, una alumna de Batxillerat d’aquest centre, ens exposi el seu treball de recerca a partir d’aquest conte escrit al SXVIII que vehicula de manera irònica, satírica i còmica les idees d’aquest pensador il·lustrat.

    Mitjançant la reflexió i les idees filosòfiques que aquest relat proporciona, la Andrea ha reinterpretat i construit un text teatral ambientat en el SXXI tot mantenint el model de crítica original així com la vigència dels propòsits de Voltaire i la seva irónica intencionalitat de recrear tot satiralitzant-lo el món que l’envolta.

    La Andrea, tot extreient l’essència principal de l’obra, ha posat a escena exemples pràctics de la nostra realitat d’avui en dia fent una crítica a la corrupción del sistema denunciant situacions perverses i demostrant el seu escepticisme a l’hora de saber que possiblement les tesis optimistes de Leibnitz que argumentava que viviem en el millor dels móns possibles romanen encara molt discutibles.

    Us deixem un tastet de la seva adaptació que desitjem pugui ésser representada en un futur.

    Esther Bruna.
    Club de Francès.

    No hi ha comentaris

    Revival, Stephen King

    Revival és la darrera novel·la d’Stephen King que arriba al nostre país i que , aquesta setmana, és novetat a la Joan Oliva.

    portada RevivalSituada en un petit poble de Nova Anglaterra, la història de Revival s’estén al llarg de vàries dècades amb dos personatges recurrents. En Jamie Morton, un nen quan tot comença, que viu una especial relació d’anades i vingudes amb l’atractiu mossèn protestant Charles Jacobs. Aquest últim és un nouvingut a la població, amb la seva dona i el seu nen acabat de néixer, quan tots dos personatges coincideixen per primera vegada. Ambdós senten fascinació per l’electricitat.

    Anys després, quan Jamie no passa per un bon moment, malmès per la seva addicció a l’heroïna, les vides d’un i altre tonen a confluir. Charles Jacobs ha deixat de banda la seva vocació religiosa i, ara, es dedica al món de l’espectacle amb electricitat i curacions miraculoses incloses. Quan l’antic sacerdot aconsegueix curar l’addicció de Jamie, els destins de tots dos quedaran units per sempre. Barreja de fanatisme i addiccions, Revival ofereix un final de què tothom parla, implacable i amb regust amarg.

    Seguidor confés dels clàssics de la literatura de terror i de ciència-ficció de tots els temps, Stephen King no pot començar més que dedicant aquest llibre a mestres dels gèneres en què ell és també tot un referent indiscutible: Mary Shelley, Bram Stocker, H. P. Lovecraft i August Derleth són alguns dels noms que King destaca a la seva dedicatòria.

    portada Revival_rodonaPrimeres pàgines.

    Stephen King (1947) no deixa indiferent ningú. Es mou entre els seus fidels seguidors i els detractors de la seva obra. És, malgrat tot, una figura indiscutible de la literatura de terror i de la de ciència-ficció i fantàstica, amb una productivitat fora de qualsevol dubte: és autor de més de cinquanta novel·les.

    Stephen KingAbans de dedicar-se completament a la literatura, va treballar com a conserge en una fàbrica i, també, en una bugaderia. Però, a partir de la publicació del seu primer llibre, Carrie (1974), va aconseguir èxit i reconeixement. Després, publicaria El misterio de Salem’s Lot (1975), El resplandor (1977), It (1986), Misery (1987) o El cazador de sueños (2001), entre moltes altres. Algunes, sota el pseudònim de Richard Bachman, com ara Rabia (1977) o La larga marcha (1979).

    stephen-king_rodonaStephen King a les biblioteques de VNG.

    De la seva obra, se n’han fet multitud d’adaptacions cinematogràfiques d’èxit, que han contribuït a la fama del seu autor.

    Carrie

    Misery

    El resplandor

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El futur dels humans

    cyborggirlLa exposició +Humans s’endinsa en els límits del cos, els límits de l’espècie, els límits del que és socialment i èticament acceptable. Un dels missatges és la necessitat de millorar l’espècie per progressar en la societat dels nostres descendents. Els temps acosten inexorablement a una singularitat d’una hibridació home amb màquina, amb evidents senyals de la pèrdua d’autonomia a causa de la dependència sempre en augment respecte a les extensions tecnològiques del cos. És l’allargament de la longevitat humana uns dels objectius tecnològics que podria acabar per amenaçar la subsistència del propi planeta Terra. Aquesta mostra que es pot visitar durant aquest mes i fins a l’abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona , intenta explorar els camins de futur de la nostra espècie tenint en compte les tecnologies emergents i el nostre context cultural.

    humansEs podrà veure obres d’un bon grapat d’artistes i amb propostes pioneres de recerca, explorant els possibles camins de futur de la nostra espècie. Entre els temes abordats per l’exposició es troben les tècniques de reproducció assistida i els experiments incipients en biologia sintètica, que poden permetre inclús la possibilitat de perpetuar la humanitat a través de l’àmbit digital, a on les nostres vides es poden veure condicionades i definides per una revolucionària confluència de nous camps científics i tecnològics. En aquesta mateixa temàtica cal fer menció a una sèrie de televisió molt recomanable anomenada Real Humans, estrenada a Suècia, i posteriorment en una versió als Estats Units amb el títol de Humans. Es tracta d’una sèrie de televisió de ciència ficció que explora els temes de la intel·ligència artificial i la robòtica, centrant-se en l’impacte social, cultural i psicològica de la invenció de robots antropomòrfics anomenats sintetitzadors.

    Els programadors dels hubots infringeixen els protocols legals per construir-los i els usuaris infringeixen els tabús i arriben a tenir relacions sexuals amb les criatures fetes amb xips. En ocasions es mostren menys obedients i, per moments, desafiants, transgredint les normes per al que van ser creats: servents, obrers, objectes sexuals i fins i tot substituts de familiars desapareguts. La sèrie proposa un espai en el qual els éssers humans conviuen amb éssers robòtics creats com la contracció d’humà i robot. Són capaços des pensar i prendre decisions. La primera temporada es va emetre fa uns anys a Suècia i degut del seu èxit va ser comprada per televisions de mig centenar de països. Ha estat qualificada d’obra mestra per part de la crítica i no caldria perdre l’oportunitat de veure-la.

  • + Humans: visita en 360º
  • Humans
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ginesta per als morts. Agustí Vehí

    ginesta per als morts agusti vehiGinesta per als morts, d’Agustí Vehí i Castelló, és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva. El subtítol del llibre, Un blues empordanès, és ja tota una declaració d’intencions. No en va, l’Empordà no és només l’entorn en què es desenvolupa la història, sinó també un personatge més de la novel·la que, a més a més, ha marcat bona part de l’obra d’Agustí Vehí, empordanès de soca-rel.

    Ginesta per als morts tanca una trilogia que va començar amb Torn de nit i Remor de serps, totes tres exponents del gènere negre català caracteritzades per una important dosi d’humor.

    El protagonista de la història és Jaume Planagumà, un sergent dels Mossos d’Esquadra que acaba d’arribar a la seva nova destinació, una zona rural de l’Empordà. Planagumà és un individu culte i solitari i un lector empedreït. Tot just arribar-hi, apareix un primer cadàver, que anirà seguit d’alguns altres assassinats que hauran de ser investigats pel nostre protagonista.

    genere-negreEl llibre és, per a alguns, molt més que una novel·la negra i una prolongació del mateix autor, ja que l’Agustí Vehí era sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres. Aquest fet ha estat determinant pel que fa a una de les característiques de l’obra: la seva gran versemblança. Uns diàlegs creïbles i el realisme quant a la investigació són una bona mostra del bon coneixement que Vehí tenia sobre el treball dels Mossos d’Esquadra.

    Ginesta per als morts es presenta en breus capítols de fàcil lectura i llenguatge planer, amb girs empordanesos, en què es tracten temes com ara la immigració, la prostitució i el contraban.

    Agustí Vehí i Castelló va morir prematurament el 20 de març de 2013. Al llarg de la seva trajectòria professional va compaginar la seva tasca a la Guàrdia Urbana amb la docència (era professor a la Universitat de Barcelona) i amb l’escriptura. Malgrat que la seva obra és breu, Vehí va aconseguir destacar en l’àmbit del gènere negre en català. Per aquest motiu i en la seva memòria, des del 2013 es convoca el Premi Memorial Agustí Vehí de Novel·la Negra que es lliura al llarg del festival Tiana Negra.

    Llibres

    Ginesta per als morts
    Remor de serps
    Torn de nit: un vodevil negre i policial a l’empordanesa
    ¡Peligro!: cómo afrontar las adversidades sin miedo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »