Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2015

Alterworld. Antonia Huertas

Lo saben todo de ti és el subtítol d’aquesta novel·la policíaca del segle XXI sobre els delictes del futur, amb els mètodes d’investigació més complexos i amb els elements que juguen en dos plans, el del planeta real i del virtual. El llibre posa èmfasis sobre temes cibernètics i tecnològics, així mateix no s’oblida del subgènere fantàstic incloent una vessant femenina que dota d’una visió més polièdrica amb grans dosis de rerefons humà i especialment de crítica social. Antonia Huertas és experta en robòtica virtual i aquest coneixement fa situar al lector ràpidament en la història per aconseguir inquietar-lo amb facilitat.

sabentododtiA través de la creació d’una realitat virtual ens presenta un delicte que d’entrada ens desconcerta, però de sortida acaba posant-nos els pèls de punta degut en bona part a la fórmula que utilitza l’escriptora, ja que la majoria de les accions més punyents o resolutives són narrades quan ja s’han produït. La narració està focalitzada en els personatges principals, la mirada dels quals resseguim al llarg de tota la novel·la, i no hi ha punts de fuga cap a altres escenaris. És una novel·la d’acció i de crims sense caure en la violència, amb un objectiu meridià com és enganxar al lector en l’univers virtual que proposa i guiar-los pel seu interior a la cerca del descobriment immediat. Per contra, s’entreté de manera agradable en la caracterització dels personatges i en les relacions que s’estableixen entre ells.

genere-negreBeppa Mardegan és una brillant agent italiana d’Europol especialitzada en ciber-delinqüència i crim organitzat. És requerida pel seu cap, Patrick White per a la investigació d’un accident d’aviació en què ha mort un alt càrrec de seguretat informàtica sospitós de corrupció i xantatge en seguretat informàtica. La seva vida començarà un compte enrere de trenta dies. Beppa s’enfrontarà a uns crims que ocorren simultàniament en el món real i virtual, protegirà a la seva amiga de la màfia que ha robat la seva identitat, lidiarà amb una enigmàtica relació amb algú tan seductor com perillós, i utilitzarà mètodes que estan a la frontera de la legalitat. Ambientada en terres italianes Alterworld ens obliga a plantejar qüestions importants sobre la seguretat en les nostres vides i dels nous tipus de delinqüència que ens assetgen. La seva autora utilitza amb una gran perícia una trama atractiva, uns personatges més que interessants, un amplíssim coneixements dels temes tractats, afegits amb una dosi d’humor i tendresa que combinen a la perfecció per crear aquesta novel·la negra amb grans dosis d’originalitat.


aworld

Primeres pàgines

feli2016

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

L’any més violent

masviolentoA El año más violento es realitza un d’aquests exercicis de retorn a l’època dels vuitanta, amb clares influències estilístiques de la dècada dels setanta. La immersió de talent que el director i guionista J.C. Chandor realitza en aquest thriller porta l’empremta de directors com William Friedkin i fins i tot Francis Ford Coppola, en el seu retrat d’un home que rebutja la violència i la corrupció com a forma de vida, xoca de nassos contra un món que no és més que una claveguera plena de lladres i gent que vol fer-se rica de la forma més fàcil possible.

L’actor Oscar Isaac, en un paper que era per a Javier Bardem, dóna vida a Abel Morales que tracta de guanyar-se la vida, acomodada i sense preocupacions, de manera honesta dirigint una xarxa de transport de combustible. A principis dels vuitanta, Abel, d’origen hispà, s’haurà d’enfrontar a dos seriosos problemes, d’una banda la investigació d’un fiscal, interpretat per David Oyelowo, que li creu corrupte, i el robatori d’algun dels seus camions.

jchastainEl personatge d’Abel veurà perillar la seva manera de vida per dos fronts als quals dóna la cara de la forma més honesta possible. L’actriu Jessica Chastain és el contrapunt i complement perfecte a un Isaac totalment entregat. En el seu paper d’Anna Morales representa la seguretat i suport emocional d’Abel, un d’aquests personatges femenins que romanen en aparent segon pla però que li ha representat estar nominada com a millor actriu de repartiment a la propera gala dels Globus d’Or d’aquí unes setmanes.

És precisament aquest element en el relat el que posseeix major interès en una pel·lícula que es pren, com en les citades, el seu temps per definir i desenvolupar els seus personatges, mentre els tanca en una posada en escena de càmera fixa i amb prou feines movible, llevat en un parell de moments catàrtics i que curiosament s’agermanen amb el cinema d’acció ben entès. La violència de la qual parla el títol, roman oculta al subtext, en cada conversa d’Abel amb tot aquell que és sospitós d’arremetre contra la seva empresa i família, oculta en cada ombra que sembla aguaitar la seva vida sense raó aparent. La novetat aquesta setmana a la biblioteca només mostra una mort en pantalla i no obstant això es desenvolupa en l’any de més violència de la història de New York.

  • Un nuevo compromiso
  • DVD

    El año más violento

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jo confesso, Jaume Cabré

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 9 de desembre

    El Club La Crisàlide té molt bons lectors i lectores, però la llargària de Jo confesso, de Jaume Cabré, ha fet que el mes de marge es fes curt i algunes lectures quedessin a mitges. La sessió comença amb un cert aire de controvèrsia entre en Manuel Solé, que ha trobat la novel·la una mica pesada, i Mercè Porta, que ja l’havia llegida, l’ha tornada a llegir i és una entusiasta de l’obra. En Manuel li retreu que tingui un cert aire de serial, que hi hagi excessives repeticions al voltant del tema del violí i del monestir, i que tot giri al voltant d’un bucle temporal, el qual es va repetint. En canvi, li agrada la reflexió sobre l’estètica i la bellesa, i la idea, treta de Primo Levi, que escriure és reviure. Per a la Mercè Porta, en canvi, és un llibre atractiu des de la primera frase: “Vaig néixer en una família equivocada”, que remet a l’Anna Karènina de Tolstoi, “Les famílies felices totes són iguals; les desgraciades, en canvi, ho són cada una a la seva manera”. Li agrada què explica i com ho explica: la vida del protagonista, Adrià, un home d’alt nivel cultural; la història del violí, coprotagonista de la novel·la, i la reflexió de fons sobre el tema del mal, que dóna profunditat a una obra de gran esforç i ambició. En destaca els múltiples temes: l’amor, l’amistat, la relació amb els pares, l’atzar, el col·leccionisme, l’eutanàsia, el monestir com a lloc de refugi, el significat de la malaltia d’Alzheimer.

    crisalideLa Rosa Raventós, a qui li ha agradat, també, ha escollit una pàgina per llegir-nos: la de l’escena en què el protagonista, Adrià, es troba al cap dels anys amb la Lola Xica, la cuidadora que li feia de mare més que no pas la propia mare. Ella li diu “sembles un pare franciscà”, perquè s’està quedant calb; ell, després de la trobada, diu que aquell va ser el dia més important de la seva vida, perquè per fi entén els motius de l’actuació de la Sara.

    L’Evelia Casado l’ha trobat un llibre molt ben escrit, especialment el retrat d’un nen molt intel·ligent, fora de sèrie, que necessita amb desesperació algú que l’estimi i li “esbulli els cabells”, gest que només fa la Lola Xica.

    A la Soledad Marsal també li ha agradat, destaca que és un llibre que conté moltes històries. Excusa la presència de la Dolors Juan, per malaltia, esperem que es recuperi aviat.

    La Maria Carmen Romero, que en la sessió passada no es va poder quedar, però que va venir expressament a dir-nos que Dissabte li havia agradat molt (i ens vam deixar d’anotar-ho en la ressenya), l’ha trobat un llibre molt complet, amb una nòmina impressionant de personatges, entre principals i secundaris, i de gran força en el tractament de temes crucials: el mal, l’amistat, l’amor, la fredor.

    L’Anna Maria Montané explica que l’obra li ha agradat, tot i que l’ha trobat molt complicada. Destaca que l’autor, de fet, ens explica tres històries: la contemporània, la biografia de l’Adrià Ardèvol; la del segle XII, la història de fra Miquel, després fra Julià, al monestir de Burgal; i la del segle XVII, la dels Pardác, l’època en què tallen la fusta per a la construcció de l’Storioni, el violí que ens durà a la història de la 1ª i la 2ª guerra mundial, sobretot. Així doncs, la novel·la ens parla de la història a través de molts temes, un d’ells l’amor a la lectura. Destaca una frase: “Sóc l’endemà”.

    jaume cabre jo confessoLa MªJesús Alonso l’ha trobat un llibre complicat, per a la lectura del qual es va haver de fer diversos esquemes, gràcies als quals la història li va anar interessant fins que, arribats els episodis més durs, referents a l’extrema crueltat i depravació dels suposats “metges” dels camps nazis, va interrompre la lectura i la té en “stand by”. Valora, però, la gran quantitat d’informació que transmet la novel·la (per exemple tot el tema dels violins, la construcció dels instruments, etc.), i la complexitat de l’exposició del tema de fons, el perquè del mal i de la crueltat humana.

    La Maria Teresa Ventosa analitza la dificultat formal de la novel·la, sobretot per les variacions en el tipus de tècnica: canvis de punts de vista en la mateixa frase, salts temporals, utilització de la cursiva, absència d’algunes paraules al final de l’oració, etc. També li ha cridat l’atenció el tractament de la infantesa, en una família tan especial, tan “rara”. La relació entre la Sara i l’Adrià, l’amor frustrat, li ha agradat molt. Elogia també la història del violí, i el tractament de diferents aspectes de la trama del mal: la Inquisició, Auschwitz. El troba, però, massa llarg.

    La Marta Gómez hi està molt d’acord. Aporta, també, el tema del col·leccionisme, així com el de la impotència, tant física com psicològica, de Fèlix Ardèvol, el pare de l’Adrià, que en rebrà les conseqüències. Li ha agradat el tractament del protagonista infant, amb els dos ninots que l’aconsellen, el xèrif Carson i el cabdill Arapaho, que diu “Hau”. Destaca l’originalitat de l’estil, per exemple el fet de remarcar la diferència entre la paraula “pputa” amb dues pes o només amb una.

    Gemma Capdet, que ja havia llegit el llibre, s’ha entusiasmat amb la relectura, i destaca la personalitat del protagonista, mancat d’afecte en la infantesa, la qual cosa li provoca un trauma insuperable, que en certa manera intenta compensar amb la col·lecció, la possessió d’objectes.

    I acabem la sessió amb un interessant debat sobre l’elaboració d’aquesta novel·la i el tema de la maldat i la crueltat, mentre ens mengem uns bombons per celebrar l’aniversari de la conductora del Club, 50 anys, que no són res!

    L’AUTOR
    Jaume Cabré

    Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és escriptor i guionista, autor d’una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més rellevants del panorama actual a nivell internacional. Des que el 1974 apareix el primer llibre, un recull de narracions, ha publicat diverses novel·les amb títols com La Teranyina (1984), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc (1996), Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011), entre altres.

    jaume_cabreDestaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d’hivern (2000), així com diverses obres de narrativa juvenil. Les seves novel·les gaudeixen d’una gran projecció internacional, amb traduccions a una vintena de llengües. S’ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit un bon nombre de sèries La Granja (TVC, 1988-1991), Estació d’Enllaç (TVC, 1994-1998), Crims (TVC, 2000), Ventdelplà (TVC, 2005-2006). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat els assajos El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l’escriptura i el propi procés creador, i La matèria de l’esperit (2005). També ha debutat en teatre amb l’obra Pluja Seca (2001).

    Ha rebut cinc vegades el premi Crítica Serra d’Or, quatre vegades el premi de la Crítica Catalana; la Lletra d’Or (1997) i molts altres premis com el Premi Nacional de la Crítica Espanyola, el Premi Sant Jordi, el Prudenci Bertrana, el Crexells o el Ciutat de Barcelona en diverses modalitats. L’any 2003 hom li concedí el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement a la seva trajectòria literària. El 2014 és reconegut amb la Creu de Sant Jordi.

    L’OBRA
    Jo confesso

    Jo confesso és una novel·la de Jaume Cabré publicada originalment en català l’any 2011 per Edicions Proa a Barcelona. L’autor reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d’un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra.

    Jo_confesso_llibreL’Adrià Ardèvol va néixer en una família que li va inculcar l’amor per l’estudi però també greus mancances afectives. Només tenia un amic íntim, en Bernat, que coneixia de les classes de violí, i dos ninots. Va fixar-se en una noia i van començar, tímidament, una relació, però ella el deixa sense motiu aparent i fuig a París. Després d’intentar obtenir explicacions i oblidar-la, anà a buscar-la però ella el rebutjà. Incapaç de refer-se’n, va aprofundir en les humanitats fins a esdevenir un savi, professor universitari i assagista de renom. Un bon dia la Sara, el seu gran amor, va tornar per sorpresa a casa seva i van intentar reprendre la relació, que s’havia trencat per influència dels pares, però els secrets de tots dos (el passat tèrbol del pare de l’Adrià, lligat a l’extorsió de víctimes del nazisme, i una filla morta en el cas de la Sara), fan que la seva felicitat mai no sigui completa. Després d’una forta baralla en descobrir que el violí que sempre ha acompanyat l’Adrià, una joia feta per Lorenzo Storioni, té també un origen tèrbol, la dona abandona el pis comú i es refugia en el seu germà. Ell ofega les penes en braços d’una antiga amant i per això no hi és quan la Sara torna a casa i té un accident que la deixa tetraplègica. A l’hospital, ell es fa perdonar però en va perquè ella acaba morint i el deixa, per tant, desemparat. Llavors es bolca en un darrer llibre, una autobiografia on explica tot el seu passat i que acaba just abans que la malaltia d’Alzheimer li esborri els records i mori. En paral·lel s’explica la vida del Bernat, que no es conforma amb el seu paper de músic i vol ser escriptor sense tenir el talent suficient, la Sara i els seus avantpassats.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’atemptat

    atentadoAmin Jaafari, prestigiós cirurgià israelià d’origen palestí, treballa en un hospital de Tel Aviv. Un dia un atac suïcida provoca una massacre en un restaurant atestat de persones. Amin atén a l’hospital als supervivents i poc després rep la notícia que, entre els morts, es troba la seva dona, i que tot apunta que es tracta de la causant de l’atemptat. Amin es veurà sumit en una espiral de patiment i autodestrucció a partir de llavors, des del moment en què es rebel·la contra la situació i decideix investigar què va passar i com va poder la seva dona arribar a fer una cosa així. Es veurà immers i embolicat en un món en conflicte, atrapat entre dues parts enfrontades; d’una banda és l’espòs d’una suïcida repudiat pels israelians jueus, de l’altre com nacionalitzat israelià és un traïdor per als altres àrabs. Va a sentir en pròpia pell i de forma molt literal l’odi amb què uns i altres afronten la situació. Decideix ficar-se a la boca del llop viatjant fins a Cisjordània a la recerca d’eliminar interrogants de l’equació, un lloc més que perillós fins i tot per a ell sent àrab i en on es glorifica la imatge de la seva esposa com màrtir de l’islam.

    yasminakhadraEl atentado, novetat aquesta setmana a la biblioteca, defineix molt bé l’angoixa del protagonista i la trasllada fins fer-nos sentir que no té sentit continuar buscant respostes, que de poc o gens va a servir. Aquest còmic és una adaptació de la novel·la de Yasmina Khadra, pseudònim de Mohammed Moulessehoul. Aquest és un llibre apolític, aconfessional, un llibre que no argumenta el mal o el bé, un llibre que no pren partit en justificacions històriques, religioses o polítiques, siguin del bàndol que siguin. Es tracta d’una història de prejudicis i d’oblidats.

    El guió de Loic Dauvillier està molt encertat, ben planificat i estructurat, fent-te avançar a poc a poc en el conflicte personal del nostre protagonista com social a què s’enfronta la població civil, augmentant la complexitat dels seus plantejament segons va avançant la trama, fent que conflueixin els descobriments i nous interrogants del protagonista amb els dels lectors. A més, el dibuix de Glen Chapron és una veritable meravella, sacrificant la seva lluïment en pro d’emprar una narrativa eficaç, d’aquestes que no et permet fixar-te en els detalls, en els dibuixos, però l’ull sí que ho fa, rebent així tota la informació que conté, el que ajuda a la construcció d’un sensacional relat en tota la seva esplendor. Finalment, cal apuntar que existeix també una adaptació al cinema sota el mateix títol que va ser dirigida pel libanès Ziad Doueiri i protagonitzada per Ali Suliman.

    No hi ha comentaris

    A l’altre costat de l’infern, de Jordi Sierra i Fabra

    page123Un terrible assassinat de la germana Maria, una monja que ajudava en els parts en un hospital, però que amagava a la seva cel·la estris de tortura i flagel·lació…. Sang, cinisme, i pecat són els principals elements del nou cas de l’investigador Hilari Soler en els anys més tèrbols del franquisme. Sor Maria donava suport a les mares en un parell de clíniques de Barcelona, i era tinguda per tothom per una persona admirable. Però poc a poc els dos policies treuen l’entrellat del cas, tot i que es troben que alguns testimonis són prou esquius, però aviat intueixen que la darrera la mort de la germana hi ha alguna cosa tèrbola.

    Com acostuma a passar en el gènere negre, la realitat no és la que sembla a primer cop d’ull i és aquesta incertesa del lector i la destresa narrativa de Jordi Sierra i Fabra, fa que l’obra literària no necessiti de més artificiositats per mantenir l’interès del lector fins al final; però ho fa a més amb un bon argument, utilitzant un estil directe, ple d’escenes amb diàleg, una narració en tercera persona i uns esdeveniments que es van succeint de forma cronològica. Aquest és el tercer cas de la saga protagonitzada per l’investigador Hilari Soler, i la formen els títols La mort del censor (2013), L’ombra del sabre (2014) i A l’altre costat de l’infern (2015).

    genere-negreLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la biblioteca està basada en fets reals, a través d’un relat que destapa la corrupció d’un altre dels pilars del franquisme: l’Església Catòlica, concretament mostra la seva col·laboració en el robatori de desenes de milers de nadons a les seves mares fent ús de mentides i altres males arts, un tema que ha estat d’actualitat amb les darrers investigacions dels casos descoberts a Espanya que s’han fet públics a Argentina. Aquesta pràctica inhumana del robatori de nens no fou exclusiva del règim franquista, sinó que la varen seguir practicant personal mèdic, jurídic i del clergat fins ben avançats els anys vuitanta, demostració que aquest règim continuava vigent aleshores, malgrat la façana democràtica que volia mostrar al món.

    bonnadal

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els nostres fotògrafs, Joan Artigues

    joan-artigues_portadaAquesta setmana, una de les novetats que podeu reservar a la Biblioteca Joan Oliva és el quart volum de la col·lecció Els nostres fotògrafs, que publica El Cep i la Nansa. Aquest nou volum de la col·lecció, que en els tres anteriors exemplars van retre homentatge a Ramir Horro, Jordi Mas i als germans Bellmunt, està dedicat al fotògraf vilanoví Joan Artigues i Carbonell. Potser, el més desconegut de tot aquest grup que hem esmentat ja que de ben jove va marxar de Vilanova fins a Buenos Aires i d’aquesta ciutat sud-americana, cap a Barcelona on es va instal·lar definitivament i on va desenvolupar la seva trajectòria professional.

    Acabat d’arribar de Buenos Aires, Artigues va treballar en dos dels millors estudis fotogràfics de la ciutat comtal fins que es va establir, pel seu compte, al carrer Tantarantana. L’any 1933 va ser l’escollit per realitzar un reportatge fotogràfic a Francesc Macià, poc abans de morir el president de la Generalitat. Posteriorment, un cop acabada la guerra, va regentar una estamperia a la Plaça del Pi de Barcelona, negoci que havia adquirit a la dècada dels anys 20 (on venia postals, estampes i litografies) i que heretaria el seu fill, Joan Artigues Virgili, un cop mort el pare.

    La tasca d’Artigues és realment important no només per la gran qualitat de la seva obra fotogràfica, sinó també perquè abasta el primer terç del segle XX, període del qual no es disposava de gaire documentació gràfica. El llibre que ara veu la llum és un recull de 125 fotografies de llocs emblemàtics de Vilanova i la Geltrú, així com d’imatges de Sitges, Cubelles, Sant Pere de Ribes o Canyelles. No en va, Artigues va fer, al llarg de la dècada dels anys 20, un ampli reportatge fotogràfic de Vilanova i la Geltrú i la seva comarca.

    Ara fa poc més d’un any, Vilanova i la Geltrú homenatjava també Artigues amb una exposició a L’Espai Toc amb una cinquantena de les seves fotografies. El següent vídeo recull una part de l’exposició de l’any passat:

    Aquestes són les portades dels tres primers volums de la col·lecció Els nostres fotògrafs:

    portada_llibre_horro jordi mas_portada germans bellmunt_portada

    Recordeu que podeu consultar el fons local de les biblioteques Joan Oliva i Milà i Armand Cardona Torrandell, de l’Arxiu Comarcal del Garraf i de la Biblioteca Victor Balaguer en el nou Web de Col·lecció Local..

    Llibres

  • Ramir Horro i López
  • Jordi Mas i Morando
  • Joan i Ramon Bellmunt
  • Joan Artigues
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    No está solo, Sandrone Dazieri

    no está solo_Sandrone DazieriNo está solo, novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva, és la primera de les novel·les de Sandrone Dazieri traduïdes al castellà. Des de la seva publicació, s’ha guanyat el suport de la crítica, que l’ha destacat com a peça clau del renaixement del thriller.

    L’autor, potser desconegut a casa nostra, va néixer a Cremona (Itàlia) l’any 1964. Va treballar durant 10 anys com a cuiner, tot i que des de ben petit volia dedicar-se a escriure. Va introduir-se en el món literari exercint de corrector de proves i col·laborant amb mitjans culturals. Posteriorment, amb 35 anys, va publicar la seva primera novel·la: Attenti al gorilla. També ha treballat, amb força èxit, com a guionista televisiu a sèries com Squadra antimafia o R.I.S Roma.

    Portada_No está solo_rodonaPrimeres pàgines.

    No está solo arrenca amb una situació del tot normal: una família que decideix passar el dia d’excursió. Poques hores després, les circumstàncies han fet un tomb cap a la tragèdia: la mare és morta i el nen ha desaparegut. Tot apunta cap el pare, que mostra evidents signes de desorientació, però hi ha peces que no hi encaixen. A partir d’aquest punt, els protagonistes de la novel·la són la parella encarregada de treure’n l’entrellat.

    genere-negreEn primer lloc, Colomba Caselli, una policia guapa, jove, independent, preparada i triomfadora dins d’un entorn masculí. Encara arrossega, però, el trauma d’haver estat la responsable d’una operació policial en què van morir alguns dels seus companys i d’altres innocents.

    En segon lloc, Dante Torre, un jove agorafòbic, obsessiu, addicte al cafè i al tabac, però amb una brillant capacitat de deducció. Pateix seqüeles físiques i psíquiques a conseqüència d’haver estat segrestat, durant 11 anys, quan era petit. Actualment, fa servir el seu brillant intel·lecte per trobar persones desaparegudes.

    Tots dos, Dante i Colomba, són dos supervivents que, ara, estan units per l’afany de justícia.

    Reserveu-la a la Joan Oliva!

    Llibres

  • No está solo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La Volatil. Mamma Mia!

    mamamia_Estar embarassada, trobar-te amb un nou cos, nous dubtes i molts però que molts pors. Alegria, desitjos, llàgrimes, vòmits, son, estries, ecografies, panxa. Un llibre que et submergirà en pàgines amniòtiques. L’argentina Agustina Guerrero es dibuixant, va néixer a Chacabuco, resideix a Barcelona on va treballar de dissenyadora gràfica fins que va veure que el seu art dibuixant li permetria dedicar-se professionalment.

    A l’any 2011 va obrir el seu bloc autobiogràfic Diario de una Volátil, que va aconseguir milers de seguidors en pocs mesos i va obtenir un èxit immediat a les xarxes socials. Amb una mirada positiva i còmplice trobem a una dona jove que sempre està pels núvols i que intenta en el seu dia a dia que el món sigui un lloc millor encara que no sempre ho aconsegueixi, i és que dies dolents tenim tots, i de vegades el món real és el que és, per molt que intentem adornar.

    Els nou mesos d’embaràs que ha viscut aquesta dibuixant argentina li han servit a més de tenir el seu fill Pablo, també per documentar aquest magnífic treball gràfic a on s’explica al detall tot el que li ha succeït en aquests nou mesos de gestació. Coneguda en les xarxes socials com la Volàtil, submergeix el lector en el seu particular món de sensacions dibuixades per explicar, de primera mà, tot el que li passa mentre està esperant l’arribada del seu primer fill. Si en el seu anterior còmic va ironitzar sobre les situacions quotidianes d’una trentena, a La Volatil. Mamma Mia! dibuixa ara en temps real les seves tres trimestres viscuts amb tot tipus de pors, obsessions, projectes i il·lusions del seu alter ego, així com la seva relació de parella i la seva forma de veure i relacionar-se amb el món que ens farà ràpidament identificar-nos amb un somriure, però sobretot atraparà al lector amb grans dosis d’humor que fan d’aquest còmic quasi imprescindible sobretot per aquelles dones que esperen aviat ser mares.

    agustinag

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Novetats de Novel·la Negra Nadal 2015

    genere-negreAquest Nadal, la biblioteca Joan Oliva edita una guia per a tots aquells seguidors del gènere negre i policíac que vulguin estar al dia dels darrers títols publicats.

    Cada cop són més les novetats editorials pel que fa a aquest gènere i el nombre de lectors és, també, cada vegada més nombrós. Per aquest motiu, la biblioteca edita aquest recull en forma de guia.

     

    Fes clic aquí per consultar la guia de Novetats de Novel·la Negra Nadal 2015.

    I si encara no t’hi has decidit, t’oferim a continuació les primeres pàgines d’alguns dels títols que podràs trobar en aquesta guia. Fes clic sobre les portades per accedir-hi:

    Tiempos de hielo_portada Los indeseados_portada manana-si-dios-y-el-diablo-quieren-portada mar-de-nubes_portada
    Tres_abuelas_y_un_joyero_portada el_laberinto_azul_portada montecristo_portada el-estrecho-del-lobo_portada

    Llibres

  • Tiempos de hielo
  • Qui em vol fer mal?
  • Los indeseados
  • Marley estaba muerto
  • Un crimen bretón
  • Mañana, si Dios y el diablo quieren: un caso del inspector Monfort
  • El invierno del lobo
  • Un juego para toda la familia
  • Mar de nubes
  • Desde la oscuridad
  • Observada
  • Tres abuelas y un joyero de ida y vuelta
  • La costilla de Adán
  • No apagues la luz
  • Muerte en Blackheath
  • El laberinto azul
  • Montecristo
  • El estrecho del lobo
  • Si t’interessa el gènere negre passa per la Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Camí de Sirga, Jesús Moncada

    En aquesta segona sessió de Lectures Comentades, el club de lectura de la Joan Oliva que dinamitza en Joan Calderón, el llibre que han comentat els membres que hi formen part ha estat Camí de Sirga, de Jesús Moncada.

    Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa (comarca del Baix Cinca) l’any 1941. La vila, situada a la confluència de l’Ebre, el Segre i el Cinca, va desaparèixer sota les aigües del pantà de Riba-Roja les obres de construcció del qual van començar l’any 1957. Com a conseqüència, l’any 1971 el municipi es va reconstruir i traslladar a la seva ubicació actual, al marge del riu Segre. Jesús Moncada va viure de primera mà tots aquests esdeveniments i en la seva breu, però més que notable obra literària, va deixar palès el seu particular univers al voltant de Mequinensa.

    jesus moncadaL’autor va començar a dedicar-se de ple a la tasca d’escriure quan va perdre la feina, passats els quaranta anys, encoratjat, principalment, per Pere Calders, que anys enrere l’havia contractat per treballar en l’editorial Montaner y Simón. La seva obra és realment valuosa no només pel seu contingut, sinó també per la qualitat de la seva llengua. No en va, una de les fites que Moncada es va marcar va ser escriure en la seva llengua materna, el català nord-occidental propi de la Franja de Ponent, per tal de preservar-la.

    Tot i morir amb 63 anys i que la seva obra consta de només 7 obres, va aconseguir una producció molt personal, traduïda a més de 20 idiomes i reconeguda tant pels lectors com pels crítics. Va rebre premis tan importants com ara el Premi Crítica Serra d’Or (1989), la Creu de Sant Jordi (2001) i, per primer cop per a un autor en llengua catalana, el Premio de Honor de las Letras Aragonesas (2001).

    Cami de sirgaLa seva obra consta de 3 reculls de contes: Històries de la mà esquerra (1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999); 3 novel·les: Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) i 1 recull d’articles: Cabòries estivals (2003).

    Camí de sirga va ser la primera novel·la de Jesús Moncada que va obtenir un gran ressò. Publicada l’any 1988, explica els darrers cent anys del seu poble natal, Mequinensa, des de la Guerra del Francès fins a la construcció de les cases a la nova ubicació del municipi. La vila, antigament, va ser un nucli important d’una conca minera (els habitants es dedicaven a les mines de lignit) i, a més a més, s’hi desenvolupava una destacada navegació fluvial.

    En l’obra, Jesús Montcada fa servir el camí de sirga (una camí que bordejava el riu Ebre i que es feia servir quan el vent no era favorable per desplaçar-s’hi) com a nexe d’unió entre els diferents personatges.

    A les biblioteques de VNG hi podeu trobar aquestes obres de Jesús Moncada.

    La propera trobada del grup de Lectures Comentades tindrà lloc el dia 11 de gener per comentar El secret del meu turbant de Nadia Ghulam i Agnès Rotger.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »