Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2015

Ningú no vol la nit

nitninguUna dona madura, amargada i estirada aprèn una lliçó vital amb algú que no pertany a la seva raça o la seva cultura en aquest western àrtic que ens proposa en aquesta ocasió Isabel Couxet. A la Groenlàndia de principis de segle XX, Josephine, interpretada per Juliette Binoche, busca el seu marit, Robert, interpretat per Gabriel Byrne. Però ho fa sense atendre a raons, sense tenir en compte la enorme dificultat de la seva aventura i això farà que Josephine arribi finalment al punt límit de les seves possibilitats, de la seva felicitat i del seu dolor; en el precís moment en que es veurà amb una altra dona, l’amant esquimal del seu marit. Cau la nit de sis mesos sobre l’Àrtic i allà no queda més que la foscor i dues dones enfrontades en tot menys en un parell de coses: la necessitat de sobreviure i la no menys imperiosa voluntat d’estimar.

Juliette Binoche dona vida a Josephine en el seu viatge que va emprendre al setembre de l’any 1909 amb les peripècies que va passar quan, per orgull i imprudència al no fer cas dels consells d’exploradors i indígenes, va ser sorpresa per l’hivern polar durant gairebé sis mesos que va lliurar de miracle. Allà on la natura dicta les seves normes i empetiteix l’ésser humà per molt poderós que es tingui. Ambicions, megalomanies, frivolitats, arrogància i un orgull de classe mal entès és el catàleg de valors que desplega la protagonista quan, en contra de tota lògica, posa en risc als integrants de l’expedició per satisfer els seus afanys egòlatres de passar a la posteritat juntament al seu marit. Però tot canviarà quan troba a Inuit Alaska, la esquimal que encarna l’actriu japonesa Rinko Kikuchi.

La transformació del personatge es produirà durant l’hivern polar, gairebé en perpètua nit, que passa al costat d’aquesta indígena esquimal a punt de donar a llum a un nen, en unes condicions lamentables per la carestia d’aliments i combustible per combatre el fred. Aquest fet li farà poc a poc oblidar la rivalitat creixent amb ella per compartir el mateix amor d’un marit que havia decidit aconseguir la glòria d’una primera arribada al Pol Nord, i que ella va decidir seguir des de l’arrogància de la seva condició i prestigi socials sense saber que la natura li acabaria ensenyant a respectar també les seves normes.

Isabel Coixet a la Xarxa de Biblioteques

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Novetats editorials de Xavier Vernetta

Ara que arribem a les darreries de 2015, en Xavier Vernetta està d’enhorabona ja que dos dels seus nous llibres veuen la llum. Per una banda, la novel·la juvenil El pare és una tarambana que tot just s’ha publicat aquest mes de novembre i, per una altra banda, la novel·la de gènere negre per a públic adult Qui em vol fer mal?, de propera publicació.

portada pare es un tarambanaQuant al llibre per a joves, val a dir que El pare és una tarambana compta amb el reconeixement de qui ha aconseguit el XXXIVè Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Cifre de Colonya. No en và, es tracta d’un guardó que, tant pel temps que fa que s’atorga com per la qualitat de les obres reconegudes, s’ha convertit en un dels més destacats en llengua catalana. Autors com ara Joaquim Carbó, Lolita Bosch o Mercè Canela han estat reconeguts també amb el mateix premi en anteriors edicions. La cerimònia de lliurament va tenir lloc el passat 18 de juny al Claustre del Convent de Sant Domingo d’Inca.

La protagonista és una joveneta que es diu Sònia Anguera. Els seus pares estan separats, però hi ha bon rotllo entre tots dos. La Sònia haurà de passar una temporadeta amb el seu pare perquè la mare, per motius de salut, haurà de romandre durant uns mesos a Alemanya. El pare, en Jordi, és un músic molt conegut que forma part d’un grup de rock&roll i no sempre se’n recorda que té una filla…sort que hi ha els amics de la Sònia!

portada qui em vol fer malPel que fa a Qui em vol fer mal?, que es publicarà d’aquí poc, serà presentada el 2 de desembre a la Casa del Llibre de Barcelona i el 12 del mateix mes a la Llibreria Llorens de Vilanova. Ens trobem amb una novel·la de gènere negre amb protagonista femenina, la Lina Torres.

La Lina Torres és policia a Gràcia i fa poc temps que ha conegut en Fabrizio Simbocca. Un matí, mentre la noia pren una dutxa abans d’anar a treballar, en Fabrizzio és assassinat a l’habitació on fa uns minuts tots dos dormien. La víctima prové d’una família poderosa de Venècia i era a punt d’obrir una galeria d’art a Barcelona. La Lina no dubtarà a remoure cel i terra per treure’n l’entrellat.

En Xavier Vernetta i Gallart va néixer a Barcelona l’any 1956. És llicenciat en Història Contemporània i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i desenvolupa la seva tasca professional en diferents àmbits, com ara l’escriptura, la traducció, la docència i la crítica literària. Escriu per a públic adult (novel·les com, per exemple, Els anys salvatges, Dies de pluja o País de Llops), per a joves (Somni de Tànger, N, de Néstor o De què tens por, bonica?) i per als més petits (¡Ara sí que l’he feta bona! o Roberluxtina i la reunió de les bruixes).

xaviervernetta_rodonaXavier Vernetta a les biblioteques de VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Les cròniques dels invasors. John Connelly

conquistaL’escriptor irlandès John Connelly és mundialment conegut per les seves novel·les policíaques, ara s’endinsa en el gènere de ciència-ficció amb Conquistas, primer llibre de Las crónicas de los invasores. Tot i que el propi autor l’ha situat en el gènere d’aventures, el llibre és tota una travessia de ciència ficció, escrit a quatre mans d’una forma homogènia i amb un ritme en la narració amè, sense ser precipitat ni caure en l’avorriment. El seu argument proposa una guerra entre dos mons amb un únic objectiu com és la Terra. Pot sembla un argument recurrent, però no és així. El planeta ha estat envaïda per uns alienígenes anomenats ilyrios, però no semblen sortits d’un mal somni ja que són bells i més civilitzats que els humans, i la seva ocupació no és cruenta sinó, es diria, gairebé altruista.

Però no tots els humans pensen el mateix. En molts llocs del planeta s’organitza la resistència contra l’invasor, liderada per joves com Paul Kerr i el seu germà Steven, uns adolescents disposats a jugar-se la vida per la llibertat de la Terra. Entre els ilyrios també hi ha dissensions i les diverses faccions lliuren una sorda lluita pel poder, com bé sap Syl, la bella filla del governador ilyrio d’Europa i la primera de la seva raça que ha nascut al planeta. Tots dos protagonistes són forts i plens de caràcter, i que ràpidament transmeten empatia. Syl Hellais és una gran líder d’una una trama progressiva carregada d’acció i molt ben descrita, sobretot en les escenes d’acció amb una narració molt convincent.

connelly-ridyardLa gran majoria de la narració està emmarcada a la capital escocesa d’Edimburg, convertint així les Highlands en un increïble escenari on passa gran part de la narració del llibre que compta també amb la periodista anglesa Jennifer Ridyard com a narradora de l’obra. Els fets transcorren a través d’un elenc de personatges molt diversos des d’alienígenes, soldats, i fins i tot bruixes que conviuen amb petits insectes espies o espècies monstruoses assedegades de sang, amb un estil molt ben desenvolupat i que no deixa caps per lligar que provoquin confusió, amb un estil narratiu clarament dirigit al públic juvenil.

Llibres

La crònica de los invasores

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Leonora Milà i Pau Escribano

lmilaDos noms locals són protagonistes aquesta tardor a la biblioteca. El vilanoví Pau Escribano s’endinsa amb la seva primera novel·la Aquell d’allà no soc jo en el món de la ciència ficció assolint el seu somni infantil d’arribar a ser escriptor, després d’haver estat guionista de programes d’humor com ara Polònia i Crackòvia. Es mostra polifacètic amb la seva participació com a director en les arts escèniques, on és coautor de La Família Irreal, i també en el cinema amb la realització de curtmetratges com Primer contacte i L’encenedor quàntic.

La carrera internacional de Leonora Milà es va iniciar als set anys amb dues actuacions al Palau de la Música Catalana. Quan tenia dotze anys va actuar en un programa de la BBC a Londres interpretant peces per a piano d’Enric Granados i de Manuel de Falla. Al llarg de la seva trajectòria professional va compaginar la vessant d’intèrpret amb la de compositora. Llargues gires per Europa, Estats Units i Àsia la van portar a ser la primera artista de l’estat espanyol a enregistrar un disc amb la China National Symphony Orchestra a l’any 1988 i a ser també la primera dona compositora que va estrenar un ballet a Sant Petersburg (1995). Es tractava de l’obra Tirant lo Blanc que Leonora Milà va transformar en partitura i el ballarí i coreògraf rus Iuri Petukhov en un ballet de dues hores. Aquesta obra li va atorgar el Premi Internacional de la Cultura Catalana a l’any 1995. Set anys més tard va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

mila

pescribanoEl catàleg de la compositora vilanovina consta de més de cent partitures per a piano i veu, música de cambra, música simfònica, òpera i ballet. Aquestes obres van ser editades i distribuïdes per Internacional Music Company de Nova York, i per Deltell & Son, d’Andorra la Vella. Aquesta tardor la productora musical El Far Blau/LIMIT ha fet donació a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú dels seus nous treballs discogràfics per poder gaudir entre d’altres de la seva darrera novetat Milà plays Falla.

En la seva primera obra literària, l’escriptor vilanoví va aprofitar la seva curta estada a Nova York per motius de feina va desenvolupar en forma de novel·la el que en principi era l’esquelet d’un guió cinematogràfic de vint fulls. I el resultat que va sortir va ser la seva primera novel·la de ciència ficció que serà novetat aquesta setmana a la biblioteca. Pau Escribano tenia la costum d’escriure guions de televisió i el cinema, fins i tot anuncis televisius, però ara aquesta obra li ha representat un pas endavant en la seva creació literària, per passar d’un petit fragment de text a tot una obra literària amb la que presenta la seva intenció d’assolir una llarga vocació d’escriptor.

Bibloteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Dissabte, Ian McEwan

LA TERTÚLIA
Dimecres 11 de novembre

“Què és, aquest llibre?”, pregunta Manuel Solé, lector avesat: “Una novel.la intimista? Un tractat filosòfic? La vida d’algú que mira, un badoc?”. Reconeix que la novel·la li ha agradat molt, i en destaca el fragment de Saul Bellow, d’Herzog, que l’autor ha escollit per a la presentació, com a clau de tota la novel·la. Per a en Manuel, a la novel·la hi ha sobretot una reflexió sobre la brevetat de la vida, sobre el fet que res no ens pertany, que vivim de lloguer; i també sobre la generositat del protagonista, un neurocirurgià que, malgrat haver-se vist atracat i amenaçat a la seva pròpia casa per un delinqüent, en Baxter, a qui ha engegat escales avall, accedeix a operar-lo hores més tard, a l’hospital, i a salvar-li la vida.

Anna Mª Montané reconeix que és una història de ficció, però el que li agrada és la manera com l’autor introdueix la reflexió sobre l’home i la ciència. Des de Darwin als tractats d’antropologia, amb la distinció entre éssers racionals i irracionals, passant pel fet que en Harry Perowne, el protagonista, és un neurocirurgià, en aquesta novel·la s’hi parla de filosofia, de ciència i també d’art, ja que la filla del protagonista és poetessa, com el seu avi.

crisalideMªTeresa Ventosa admet que la novel·la se li ha fet una mica llarga, potser per culpa de la traducció. Li ha agradat el retrat que fa de la vida de parella, els fills, la mare amb Alzheimer, ingressada a la residència. Li sobren potser alguns tocs de violència, excessius; en canvi, les escenes quotidianes, com quan en Harry prepara el sopar, les troba molt bé.

A la Rosa Raventós aquesta novel·la li ha agradat; en destaca sobretot alguns personatges, com el protagonista, molt ben puntualitzats.

Per a la Sole Marsal, hi ha massa descripcions i de vegades ha tingut la sensació de perdre’s. El retrat de família, en canvi, l’ha trobat molt encertat.

Gemma Capdet, encara que hi veu alguns detalls massa macabres, sobretot els relacionats amb l’accident, troba que Harry Perowne és un personatge que enamora. La seva vida professional com a neurocirurgià no li és obstacle per seguir de prop la vida dels seus fills, ja grans, Theo i Daisy. Té una activitat professional a la qual dóna el màxim valor, ja que n’obté la màxima felicitat. El narrador és capaç tant de fer-nos viure una operació “a crani obert” (la d’en Baxter, l’agressor), com d’extasiar-se en detalls senzills (a en Harry Perowne li agrada pensar en les coses petites, com la perfecció d’un bullidor de te). També es troba en una situació curiosa envers la manifestació contra la guerra d’Iraq, ja que malgrat que tothom sembla estar-hi en contra, ell no ho té tan clar (un pacient iraquià li havia parlat molt del tipus de dictador que era Saddam Hussein).

La Dolors Juan revela que, de tots els llibres que ha llegit en el Club, aquest és un dels que li ha agradat més. S’hi identifica. L’ha trobat inquietant, per les reflexions dels protagonistes, i d’una gran escrupolositat en els detalls de versemblança, molt atent a qualsevol aspecte del món. Per ex., a la pàg. 87, en detallar la manera com treballa un escombriaire; o a la pàg. 100, en el xoc amb tres individus, quan s’adona dels símptomes de la malaltia neurodegenerativa d’en Baxter. O l’escena a la cuina, mentre va mirant el telenotícies, que li impedeix de concentrar-se; o l’equivalència del pas del dia, el dissabte que s’acaba, amb l’avançament del declivi i la certesa de la mort.

llibres ian mcewanLa Paquita Puig retreu, en canvi, l’excés de detalls. Destaca la capacitat mèdica d’en Perowne, capaç d’identificar uns símptomes fins i tot quan l’estan atracant. També li ha cridat l’atenció el canvi de vestuari del doctor, quan se’n va a jugar a squash, que després el perjudica en el contacte amb els atracadors, ja que se sent més desprotegit. En certa manera, cau en els tòpics; això ens mostra les dues cares del personatge.

A l’Evelia Casado li ha agradat molt la meticulositat del narrador, des de la riquesa de cites literàries fins a la personalitat d’en Perowne, tan misericordiosa. És un pare permissiu, que no intenta dirigir la vida dels fills; un gran observador, que de jove no ha cultivat les arts, però que ara fa d’esponja a través dels seus fills. També destaca com reacciona quan sap que té un gendre italià, una reacció molt humana que aviat transforma en esperança, quan sap que la filla està embarassada.

La Mercè Porta diu que li ha agradat molt i que ens diria moltíssimes coses, però se n’ha d’anar! Havíem d’haver començat la roda a l’inrevés…

L’Elvira Díaz assegura que ja coneixia l’autor, i que li ha agradat també molt aquest “Dissabte” on el protagonista sempre pensa i analitza, tant quan juga a l’squash com quan opera un malalt, tant si és la relació amb la família com amb la seva dona, la Rosalind, el seu gran puntal.

Acabem la sessió amb una animada tertúlia sobre el sentit de la ficció i de la no ficció, i sobre la recerca del sentit de la vida en general, el paper de la família i també de la literatura, de la poesia, que en aquesta novel·la té un paper crucial ja que, al final, és la lectura d’un poema el que aconsegueix estovar en Baxter, l’atracador, i salvar la família del sofriment i qui sap si de la mort.

L’AUTOR
Ian McEwan

Ian Russell McEwan CBE (Aldershot, Anglaterra, 21 de juny de 1948) és un novel·lista i guionista anglès. El 2008, el diari The Times el va incloure en la llista dels cinquanta escriptors britànics més importants des de 1945.

ian mcewanMcEwan va començar escrivint novel·la gòtica curta. The Cement Garden (1978) i The Comfort of Strangers (1981) foren les seves primeres novel·les i li valgueren el malnom d’«Ian Macabre». Després de tres novel·les més, el 1997 publicà Enduring Love, que va ser portada al cinema amb el mateix títol. Va guanyar el Premi Booker amb la novel·la Amsterdam (1998). El 2001, va publicar Atonement, que també es va fer pel·lícula amb el mateix títol i va guanyar un Oscar.

Després van seguir Saturday (2005), On Chesil Beach (2007), Solar (2010), Sweet Tooth (2012) i The Children Act (2014). El 2011 va guanyar el Premi Jerusalem per la seva defensa dels valors de la llibertat individual a la societat.

L’OBRA
Dissabte

Henry Perowne, un reconegut neurocirugià, és el protagonista de Saturday, la novel·la de Ian McEwan que es va endur el James Tait Black Memorial Prize l’any 2005. Aquesta obra s’ha inclòs en l’anomenat moviment literari “post 11 de setembre” i, si és veritat que existeix un moviment d’aquestes característiques, sens dubte tenen raó. Saturday és una reflexió sobre la guerra en el món contemporani, sobre la violència que comporten les invasions en nom de la pau.

DissabteL’acció transcorre el dia 15 de febrer de 2003 a Londres, on els carrers de la ciutat són envaïts per milers de manifestants que es declaren en contra de la decisió del seu govern d’aliar-se amb els Estats Units per envair l’Iraq. És un esdeveniment amb el qual segurament gran part del públic lector es sentirà identificat, ja que és probable que molts d’ells sortissin als carrers de la nostra ciutat per manifestar-nos en contra de la guerra i –tal com agrada dir avui en dia- a fer història. Dos anys més tard, es publica una novel·la ambientada en aquella mateixa data. Però el protagonista de la història decideix no anar a la manifestació. De fet, molt abans que comenci l’acció Perowne ja ha format les seves opinions sobre la guerra de l’Iraq i les manifestacions massives, i intenta seguir el curs normal d’un cap de setmana qualsevol.

Perowne es declara a favor de la invasió a l’Iraq i en una de les seves reflexions cita la història d’un acadèmic iraquí -que fou pacient seu- que va ser torturat pel règim de Sadam. I per un petit moment, o unes pàgines, creiem que Ian McEwan calça d’un peu oposat a totes les persones manifestants. Ja he dit que tan sols per unes pàgines ja que l’arribada de la filla de Perowne a la història farà, com sempre, que l’autor es col·loqui en l’ambivalència. Henry intenta fer vida de cap de setmana, però diversos esdeveniments faran que li sorgeixin dificultats al llarg del camí. Primer de tot, l’aterratge estrany d’un avió a Londres que no el deixarà dormir i, sobretot, un accident de cotxe amb un criminal, que capgiraran del tot el seu dia.

Saturday és una novel·la que mostra el pas d’una imatge de violència totalment exterioritzada (amb els fets de la guerra a l’Iraq) a l’interior mateix de la llar. Tota una sèrie de fets que posaran sobre la taula els diferents arguments a favor i en contra d’una guerra. McEwan, com sempre, aconsegueix fer una pinzellada fina en tots els seus personatges, i Henry Perowne n’és un clar exemple. És el retrat d’un home de classe mitjana-alta, que mitjançant l’intel·lecte ha aconseguit un cert poder, el qual, en esmicolar-se, mostra totes les seves contradiccions.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Controlaré tus sueños, John Verdon

ControlareTusSueños_John VerdonDesprés d’una vida professional frenètica en l’àmbit de la publicitat, John Verdon es va traslladar amb la seva dona, també jubilada, a una zona rural del nord de l’estat de Nova York. Va ser aquí, un cop deixada enrere la seva vida laboral activa, quan Verdon va començar a llegir llibres de misteri i, encoratjat per la seva parella, també es va decidir a escriure’n un. D’aquesta manera i amb 68 anys, Verdon publica el seu primer llibre: Sé lo que estás pensando (2010).

L’obra va ser tot un èxit i el va animar a continuar amb les històries de Dave Gurney, el personatge protagonista dels cinc llibres que ha escrit fins ara. Un cop trencat el gel amb l’esmentat Sé lo que estás pensando, va publicar un nou títol cada any: No abras los ojos, Deja en paz al diablo i No confíes en Peter Pan.

Ara arriba el cinquè títol protagonitzat per Dave Gurney, que podeu reservar aquesta setmana a la Joan Oliva: Controlaré tus sueños.

Dave Gurney és un antic detectiu del Departament d’Homicidis de la Policia de Nova York. Tot i que ara viu als afores de la ciutat i que ja està jubilat, enyora la seva feina com a policia. La seva dona s’esforça perquè gaudeixi de la vida i aprofiti el temps lliure de què ara disposa, però Gurney, sempre que pot, accepta casos com a investigador privat. Aquest fet ha estat focus de tensió entre el matrimoni en els quatre llibres anteriors. A Controlaré tus sueños, l’antic policia ha arribat a un acord amb la seva dona: ella ja no provarà de covertir-lo en la persona que no és i ell deixarà de recordar-li antics casos policials.

genere-negreControlaré tus sueños es centra en la investigació de quatre suïcidis. Les persones mortes ni tan sols es coneixien, però un cop iniciada la tasca policial, hi apareixen punts de connexió: tots quatre havien tingut un mateix malson en què un ganivet ple de sang, amb la imatge d’un llop a l’empunyadura, n’era el protagonista. A més a més, les quatre persones mortes van rebre teràpia amb el mateix hipnotista i havien passat una nit al mateix hotel.

En aquesta ocasió, el cas arriba a mans de Dave Gurney a través de Jane Hammond, germana del terapeuta que va sotmetre a hipnosi les víctimes i que esdevé el principal sospitós. La policia s’inclina per uns suïcidis per suggestió hipnòtica, per tant, Richard Hammond és al punt de mira dels investigadors. I no només per la seva tasca com a hipnoterapeuta, sinó també perquè ha renunciat a ser defensat i pel seu caràcter del tot peculiar.

John Verdon està ja treballant en un proper títol de la sèrie i no gosa dir, en vista de l’èxit aconseguit, fins quan seguirà escrivint aventures per a Dave Gurney. Si té forces per continuar escrivint, ho farà, ha dit Verdon.

john-verdon_rodonaJohn Verdon a les biblioteques de VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Vae Victus, d’Albert Sánchez Piñol

vvictusLa segona part de l’aclamada Victus porta el títol d’una locució llatina que significa Ai, dels vençuts. Albert Sánchez Piñol evoca amb Vae Victus, la primera novel·la que va publicar a l’any 2012 i que ens apropa a la guerra de Successió espanyola, a principis del segle XVIII i la derrota català de l’11 de setembre de 1714, en la qual es van perdre les lleis i constitucions catalanes a mans de Felip V. Una història que va tenir al personatge de Martí Zuviria, deixeble espavilat de Vauban, com a element vertebrador de la primera part d’una epopeia catalana que té previst desenvolupar el seu autor amb, s’especula, un total de 10 volums. Però després del primer llibre, què passarà amb els protagonistes del bàndol vençut?…

Doncs molts s’exilien a Viena, tot i que Zuviria viatjarà a Amèrica per començar de nou a partir de les grans extensions naturals que trobarà per iniciar una nova vida lluny de conflictes bèl·lics. La seva condició de enginyer militar li acabarà fent que retornin els conflictes i aviat es veurà involucrat en la disputa entre els indis yamas i els colons anglesos de Carolina.
 

D’aquesta forma comença la segona part de Victus, Vae Victus, amb l’objectiu de recuperar les constitucions i i llibertats perdudes. En aquesta nova guerra el personatge de Pere Joan Barceló serà cabdal, amb un paper crucial per aconseguir aplegar milers de catalans sota les seves ordres, un exèrcit que alhora estava sota les ordres de Fitz-James Berwick, el mateix duc que va combatre en el setge de Barcelona a càrrec de l’exercit de Felip V.

piñolL’obra conté quatre històries i la primera comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Martí Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord. Després de l’aventura americana torna a Catalunya, però també a Londres, Alemanya i fins i tot passa per Nova Zelanda a on es trobarà amb el Capità Cook per observar el trànsit de Venus des de Tahití. L’experiment és un fracàs però acaben descobrint un nou país.

És tracta d’un relat esbojarrat i molt divertit, ja que converteix amb mestratge l’exili de Martí Zuviría, derrotat i amb mitja cara amputada per un projectil, en una novel·la d’aventures molt emocionant que volta per la geografia universal del segle XVIII. La història està dividida en quatre episodis independents que tenen una vida autònoma, una cosmovisió, una ironia i un humor propis en relació a cadascun dels contextos on se situa. I surt com a novetat a partir d’aquest dissabte a la Sala d’Adults. Reserveu-la!

Albert Sánchez Piñol a la biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Dibuixar Versalles

pversallesTres segles i mig després de la seva realització, les grans decoracions del Palau de Versalles no han perdut el seu poder de fascinació. Dibuixar Versalles, des del 18 de novembre al 14 de febrer, permetrà endinsar-se al cor de la fabricació d’aquestes decoracions a partir dels esbossos i dibuixos preparatoris que va realitzar el pintor francès Charles Le Brun. El Caixa Fòrum de Barcelona ofereix una selecció d’un centenar de peces del pintor francès del rei Lluís XIV durant trenta anys.

Es mostraran trenta dels cartrons que va fer com dibuixos preparatoris per a la Galeria dels Miralls del Palau de Versalles, sens dubte la seva gran obra, i per a la desapareguda Escala dels Ambaixadors. Molts d’aquests cartrons de grans dimensions s’exposaran al públic per primera vegada des del segle XVII. Les obres han estat sotmeses a una completa restauració per part dels restauradors d’art per poder gaudir de la seva contemplació.

Altres activitats relacionades són els concerts de la temporada musical La música francesa de la època de Le Brun previstes pers diumenges a partir de la segona quinzena de novembre i el 13 de desembre, tots a les 19 hores.

gmirallsEstà programat un cicle de Cine versallesco a on parlar de Versalles serà fer-ho d’un palau, del seu entorn, de Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI, les seves polítiques, dones, amants, favorits, costums, criats, ministres, estils artístics, i també glòries i tragèdies. Les projeccions, a les 19 hores, seran La passió del rei, prevista pel dimarts, 24 de novembre; i Vatel que es projectarà el dijous, 3 de desembre. Finalment, també hi ha la opció de realitzar una visita en família per a nens a partir de 7 anys a través d’un recorregut comentat per la exposició, tots els diumenges, del 22 de novembre al 14 de febrer, a les 12 del migdia.

Dibujar Versalles. Charles Lebrun (1619-1690)

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Locke

lockeEn aquesta claustrofòbica narració, que és novetat aquesta setmana a la biblioteca, Tom Hardy interpreta Ivan Locke, un home que amb esforç ha aconseguit tot el que es proposava a la vida. Bon marit, bon pare, bon treballador, Locke és conegut per la seva sensatesa i saber fer, però una trucada telefònica posarà cap per avall tot aquest edifici que tant li ha costat construir.

I és ara quan comença el seu viatge nocturn a través d’un misteriós trajecte per carretera que es veurà acompanyat per molts personatges a través de veus que arriben a l’espectador a través del telèfon.

Unes persones que encara que no es veuen tenen entitat pròpia, demostrant les seves preocupacions i sentiments gràcies a uns diàlegs magistralment escrits i executats. Ivan Locke s’enfrontarà a les conseqüències dels seus actes mentre intenta contenir les diferents variables que interconnecten la seva família i el seu treball.
 
Però no ho farà de qualsevol forma, el seu comportament serà àrduament planificat. En el seu viatge en si mateix trobarà també el record del seu pare, un fantasma que viatja en el seient del darrere amb el qual Locke, un fill bastard, es permet discutir periòdicament durant aquest permanent viatge entre Birmingham a Londres, 163 quilometres que es poden fer en poc menys de dues hores, i que té l’objectiu final d’assistir al naixement d’un fill. Però fer-ho implica que pot perdre la seva família, el seu treball el seu prestigi. Però qui es pugi al BMW d’aquest constructor trasbalsat pels fantasmes del passat, incapaç de negar una moralitat complexa que li impedeix no fer el que considera correcte, no voldrà baixar fins que finalitzi aquest anàlisi de la tristesa, de la desolació, de la considerablement agra felicitat de la vida que ens fa lluitar contra les circumstàncies encara conscients de les conseqüències.

stknightAquesta és la segona pel·lícula com a director del habitualment guionista Steven Knight després de Hummingbird, acompanyat d’un guió magnífic al que acompanyen uns actors que fan lluir la història, especialment destacats són Olivia Colman, Ruth Wilson i Andrew Scott, els tres coneguts per interpretacions de sèries britàniques; i que són una peça clau en per donar personalitat a les escenes a través de la línia telefònica. Tots elles contestades per un Tom Hardy , que es menja cada pla de la pantalla mostrant la seva ràbia, emoció i impotència durant la seva interpretació d’aquesta proposta cinematogràfica que es va rodar en menys de vuit dies. Locke és, en definitiva, un estimulant exercici audiovisual que compta amb una gran actuació de Tom Hardy i compta amb un metratge just i necessàri per explicar una bona història, a on la interpretació física deixa el seu espai a la psicologia i a tots els conflictes del protagonista quan es plantegen ben aviat però alhora es desenvolupen amb paciència, senzillesa i talent. Es tracta d’un home que està passant la pitjor nit de la seva vida, però no per això deixarà d’actuar amb seny.

DVD

Locke

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Puerto escondido, Maria Oruña

puerto escondido maria oruñaInspirada en fets reals (l’assassinat a Cantabria l’any 1953 d’un amo a mans d’una noia del seu servei), Maria Oruña publica la seva primera novel·la negra: Puerto escondido, que és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

El llibre s’estructura en dues èpoques diferents, l’actualitat i els anys 40, i comença amb la història d’Oliver, un noi anglès de 35 anys i d’ascendència espanyola, que ha rebut en herència la casa a la platja de Suances on passava les vacances familiars.

La seva intenció és transformar Villa Marina, com es diu la casa colonial, en un hotel, però tot just començar les obres de remodelació apareix el cadàver embalsamat d’un nadó acompanyat d’una figura maia, un Tlaloc.

genere-negreLa investigació dels fets està encapçalada per la tinent de la Guàrdia Civil Valentina Redondo (el cognom de la qual és un homenatge a Dolores Redondo, escriptora de qui Maria Oruña es declara admiradora). La tinent, la resta del seu equip i el mateix Oliver no només treballaran per aclarir com va morir el nadó i per què va ser deixat a la casa, sinó que també s’hauran d’enfrontar a dos assassinats que tindran lloc a la zona en l’actualitat. I, a més a més, hauran d’identificar els punts de connexió de tot plegat amb la història de la Jana, una nena que va viure als anys quaranta.

puerto escondido rodonaPrimeres pàgines.

Puerto escondido i la seva autora han rebut molts elogis, fet que explica que María Oruña ja treballi en una propera novel·la. Tot i que hi compartirà personatges, la història no hi tindrà res a veure. L’autora, nascuda a Vigo l’any 1977, és advocada i va treballar-hi durant 10 anys. Si bé va deixar la seva activitat professional aparcada tant per escriure com per ser mare, ara mateix exerceix de nou com a advocada i treballa en aquest proper llibre. Anteriorment, l’any 2013, va publicar La mano del arquero, llibre amb un important contingut jurídic.

maria_oruña_rodonaMaría Oruña a les biblioteques de VNG.

Passa per la Joan Oliva i reserva la novetat de novel·la negra d’aquesta setmana!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »