Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2015

IN-EDIT a Barcelona

ineditUn documental sobre Daft Punk ha donat el tret de sortida a la tretzena edició del festival de documentals musicals In-Edit. Aquest esdeveminent es celebra a Barcelona fins al diumenge, 8 de novembre en les sales Aribau Multicinemes Sala 5 i Aribau Club per a les projeccions, a on es podrà veure cinquanta-tres pel·lícules musicals. Es tracta d’una proposta ideal per als amants de la música i la seva història, que aquest any ve acompanyada per sessions en directe, una Masterclass, una fira del disc pròpia, ràdio shows, sessions de preguntes i respostes, afterparties, i unes sessions matinals per als caps de setmana, on podrem veure documentals com Soroll de tot cor o també 25 anys de BCore. A més es podrà gaudir de vermuts o una màster class al Palau de la Música a càrrec de Tony Palmer, el director homenatjat en aquesta edició, autor d’alguns dels documentals musicals més influents de la història.

ineditcolorsAltres protagonistes que conformen el més destacat d’aquesta edició es poden trobar en els documentals sobre figures de culte, com el duo electrònic Daft Punk, el punk jazz bass guitarrista Jaco Pastorius o el cantautor canadenc Leonard Cohen. Altres artistes inclosos en documentals seran The Jam, John Cage, Wilko Johnson, Nina Simone, James Brown, Kurt Cobain; així com també tindrà el seu moment altres mites de la música com REM, Backstreet Boys, Bunbury, Dusminguet i Elliott Murphy. El programa també inclou altres temes com la visualització de l’escena electrònica a Berlín durant la Guerra Freda, el festival de Metal Wacken Open Air, o un visionat sobre els orígens de la música punk a Washington durant els anys vuitanta.

Durant les darreres edicions la progressió d’aquest festival no ha fet més que créixer, tant en la qualitat de les produccions presentades com en la quantitat de públic assistent. No només s’ha expandit a Espanya, amb esdeveniments enguany a Madrid o Bilbao, sinó que durant aquest any i el següent seran diversos els països que comptaran amb el seu propi In-Edit, alguns per primera vegada i altres sumant edicions com Polònia, Suïssa i Uruguai que s’estrenen aquest any sumant-se a els països on ja s’havia celebrat anteriorment, com Mèxic, Colòmbia, Grècia i Brasil. L’èxit del festival ha anat paral·lel a la mateixa ebullició del gènere, com demostra el triomf de la producció Searching for Sugarman i Twenty Feet from Stardom en els premis Oscar en la categoria de documentals. Una gran part del material programat a In-Edit també estarà disponible en línia en la webapp del festival, per aquells que no puguin desplaçar-se però no es vulguin perdre la música dels documentals més esperats.

  • IN-Edit TV
  • Un documental sobre Rumba3 guanya el festival In-Edit 2015
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    En el cielo no hay cerveza, de Carlos Salem

    cervesaUn assassí en sèrie està eliminant als més coneguts periodistes de tele-escombraries. El principal sospitós és Deuet, un freak d’efímera fama desaparegut fa tres anys després de ser ridiculitzat en directe per aquests mateixos periodistes. Deuet assegurava ser el fill petit de Déu, vingut a la Terra per superar la fama del seu germanastre Jesús, a qui detestava per submís. Només un vell amic, al que criden El Poe, creu en la seva innocència i recorre els carrers de Madrid per trobar el fill petit de Déu abans que els policies corruptes que volen matar-lo. Compta amb l’ajuda de El Gos, un romàntic i brutal policia enamorat d’una prostituta verge, i del detectiu Arregui, contractat pel Vaticà per evitar l’escàndol. En el seu camí per demostrar que Deuet no és un assassí, el Poe es creuarà amb els seus antics apòstols, abans fracassats músics de rock i ara pròspers empresaris, amb la seva temible mare, Mariah, amb el seu padrastre l’empresari de televisió George S. Lliguen; i amb Magdalena, un transsexual colombià que fos el gran amor del fugitiu. Potser vaig aconseguir salvar a Deuet, o potser no. però complirà amb la promesa que li fes quan eren inseparables: escriure, a partir de les seves aventures a la recerca de fama, un Evangeli de Cervesa-ficció.

    Aquesta és la presentació del retorn de Carlos Salem a l’actualitat literària. És una novel·la lleugera, irreverent, que pretén distreure en clau d’humor i que està lliure de complexos. En determinats moments desferma el riure més hilarant amb subtils i intel·ligents expressions; en altres mostra aspectes més vulgars dels protagonistes i fins grolleres. Sempre es desenvolupa, no obstant això, entre personatges capaços de riure de si mateixos i de tots els altres. A vegades la història és satírica i intel·ligent, en altres l’humor esdevé vulgar i irreverent. Tacs a granel, expressions pujades de to, sexe, borratxeres o personatges de premsa rosa i els Evangelis perfectament recognoscibles pel seu nom fictici, són els que conformen aquesta història en moltes ocasions pot arribar a provocar l’absurd.

    carlossalem Carlos Salem a la biblioteca

    Carlos Salem és novel·lista, poeta i periodista, va néixer a Buenos Aires (1959) i resideix a Espanya des de l’any 1988. Ha escrit novel·les, algunes d’elles traduïdes al francès, alemany i italià, relats, teatre i poesia. La seva primera obra, Camino de ida (2007), va obtenir el premi de la Semana Negra de Gijón a la millor primera novel·la policíaca escrita en castellà, assenyalada per la revista Lire com una de les deu millors de l’any, i va ser finalista del Prix 813 a França. Altres novel·les seves que van ser reconegudes per la crítica van ser Matar y guardar la ropa (2008), Pero sigo siendo el rey (2009), Cracovia sin ti (2010), guanyadora del Premi Internacional Ciutat de Seseña de Novel·la Romàntica, en què Salem, sense abandonar les seves claus d’ironia i surrealisme quotidià tenyits d’una pulsió eròtica no exempta de lirisme, s’allunya dues passes de la novel·la policial per oferir una comèdia urbana en la qual Madrid és el tercer protagonista. També destaca Un jamón calibre 45 (2011), i Muerto el perro (2014). La seva primera obra de teatre va ser El torturador arrepentido (2011).

    A partir de dissabte, 31 d’octubre, En el cielo no hay cerveza serà la novetat de gènere negre a la Sala d’Adults.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Víctor Ros, de Jerónimo Tristante

    vrosEl detectiu Víctor Ros viu en una pensió del carrer Hortes de la capital d’Espanya de finals de segle XIX. Llegeix els autors del segle d’or i als il·lustrats. En les seves estones lliures freqüenta tertúlies de diferents tendències polítiques. Es considera un liberal, potser perquè pel seu origen és conscient de la misèria en què viuen molts, però reconeix que es troba a gust entre els rics burgesos o aristòcrates vinguts a menys. També acudeix a la sarsuela , passeja pels museus o fins i tot visita un prostíbul un cop per setmana, almenys fins que s’enamora d’una dona de classe superior a la seva. Sota la seva aparença racional s’amaga un home molt sentimental. Té un caràcter apassionat i fogós i una ment ràpida que li permet jutjar a la gent a simple vista, llegeix en els seus ulls i gestos com en un llibre obert. És un apassionat del raonament deductiu i un ferm crític dels mètodes policials que es destil·len en aquesta època fosca a on res és transparent tot és basa en la brutalitat policial.

    rostvePerò Nada es lo que parece, aquesta és el lema que guiarà sempre a aquest jove detectiu de policia de Madrid davant dels mètodes tradicionals que utilitza la policia. La psicologia és l’alternativa a la investigació de l’època, i la experiència de la seva adolescència a on va ser detingut per l’inspector Armando Martínez, fet que va produir un canvi en la seva perspectiva del món i per focalitzar els seus coneixements quan és destinat a la recent creada Brigada Metropolitana, que es van convertir en els primers policies que van utilitzar la ciència a Espanya, amb els avenços de la policia de Scotland Yard: microscopis, empremtes digitals i, sobretot, capacitat deductiva per ajudar a esclarir els crims més foscos d’una societat cada cop més decadent.

    jeronimotL’escriptor Jerónimo Tristante escriu novel·les catalogades com de literatura d’evasió, intentant crear trames riques i denses que captin l’interès del lector des de la primera a la darrera pàgina i s’ha convertit en un dels referents de la nova literatura espanyola, possiblement per que en les seves obres destaca l’encert dels diàlegs que solen ser molt dinàmics, així com el ritme de la narració que acostuma a ser alt, evitant que el lector perdi l’interès per la trama. Els inicis de la ciència forense, la hipnosi, les cases encantades, l’espiritisme, les postals eròtiques, la prostitució, la pena de mort, els parricidis i magnicidis i els duels son elements que apareixen a la sèrie basada en el primer llibre en què apareix Víctor Ros com és El misterio de la casa Aranda a l’any 2008. Després va publicar El caso de la viuda negra aquest cop ambientada a Còrdova, i a l’any 2010 va escriure El enigma de la calle Calàbria, ambientada a la ciutat de Barcelona. La última noche de Víctor Ros va sortir a l’any 2014 com a quarta entrega de la sèrie protagonitzada per Víctor Ros.

    Llibres

    El enigma de la calle Calabria

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Al fuego, barbacoas para gourmets

    14_25_4546_00_OnFire_Schutzumschlag.inddAl fuego, barbacoas para gourmets és un llibre dirigit a tots aquells que tenen clar que la qualitat del producte és l’element primordial i que, a més a més, volen conèixer la tècnica per cuinar-lo al detall. L’obra comença amb una declaració de principis: la fascinació per les brases i, fil per randa, va descobrint tots els detalls al voltant del foc, en general, i de les barbacoes, en particular.

    Per començar, val a dir que l’origen del mot barbacoa prové de l’historiador espanyol Gonzalo Fernández de Oviedo que, fa 500 anys, va documentar com els indígenes d’Haití cuinaven la carn sobre una reixa de fusta anomenada buccan, la qual situaven a un metre de distància del foc. D’aquest mot prové l’actual paraula castellana barbacoa i l’anglesa barbacue.

    barbacoaA banda d’aquesta referència etimològica, el llibre s’endinsa en el fet que, ja de bon començament, l’espècie humana es reunia al voltant del foc perquè aquest element li proporcionava calor i seguretat i servia per cuinar. D’aleshores ençà, aquesta manera “primitiva” de preparar el menjar, es va anar estenent arreu i va anar agafant maneres i costums diferents (des del Marroc a l’Argentina, passant per Sud-Àfrica, el Japó o els Estats Units). A hores d’ara, a molts països es fa servir la barbacoa íntimament relacionada amb l’oci i el temps lliure. No obstant això, encara hi ha molts indrets en què els àpats diaris es cuinen a l’aire lliure (per exemple, a molts llocs d’Àfrica i Sud-Amèrica).

    Al fuego, barbacoas para gourmets continua plantejant la comparativa entre els diferents tipus de barbacoes: elèctriques, de gas o de carbó i analitza avantatges i inconvenients. Si bé d’entrada el gust de la carn serà el mateix sigui quina sigui la que es faci servir, els més nostàlgics defensaran la tradicional de carbó o llenya, si més no perquè els fums que se’n desprenen no es poden comparar amb la resta. Tot i això, els més pragmàtics optaran per les elèctriques o de gas per les possibilitats que ofereixen i perquè es poden fer servir a casa o , fins i tot, en un balcó.

    A continuació, els autors fan una pinzellada per diferents tècniques abans d’entrar en matèria i descriure un bon nombre de receptes que es poden dur a terme amb una barbacoa. El receptari és ampli i variat i es divideix en els següents apartats:

  • Salsitxes.
  • Carn de vaca.
  • Carn de porc.
  • Aviram.
  • Caça.
  • Peix i marisc.
  • Verdures.
  • Postres.
  • La novetat aquesta setmana a la Joan Oliva no només està perfectament documentada -els seus autors Stephan i Wolfgang Otto són propietaris d’una botiga en línia d’enviament de carn i especialistes en aquest producte-, sinó també perfectament acompanyada de les fotografies de Thomas Ruhl, considerat un dels millors fotògrafs culinaris del món. Així doncs, si et ve de gust, ja pots reservar el llibre a la biblioteca!

    Llibres

    Al fuego, barbacoas para gourmets

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Ajudar a aprendre

    Llibres

    cal_fer_deuresAquesta és la qüestió que aborda Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista, en el llibre que recomana aquest mes el Racó de Pares i Mares de la biblioteca. Quins deures cal que facin els infants i adolescents, quin sentit tenen en relació amb l’aprenentatge que s’espera d’ells, o quines aportacions hi pot fer la família són algunes de les respostes que es poden trobar en aquest manual. L’objectiu és convidar als pares a repensar quin significat te avui dia educar dins i fora de l’aula a través dels valors propis de la família i l’aprenentatge que fomenta els professors. L’autor va dedicar bona part de la seva docència a tractar les diferents dificultats socials dels adolescents i joves davant la responsabilitat educativa dels tutors i els centres educatius.

    El contingut està dividit en quatre parts. En primer lloc es tracta d’agrupar els dubtes, les reflexions i les propostes al voltant del que significa educar i aprendre en l’actualitat, i sobretot en la societat global de la informació. Es proposa més concretament com s’ha d’entendre la infància, en que consisteix l’ofici de progenitors i la professió d’estudiant. Però sobretot plantejar-se sobre si és més important aprendre o arribar a ser feliços fent-ho. La segona part es dedica a les feines escolars i aconseguir que siguin diferents al treball escolar és un dels principals reptes a aconseguir, per a fomentar l’estudi i així aprendre que el sentit dels deures d’escola fets a casa i moltes ocasions en família és diferent que les classes ordinàries que rep l’alumne a l’aula.

    La tercera part aprofundeix en el concepte de la classe inversa. Es important per part dels pares de disposar de criteris vàlids per trencar la dicotomia entre escola i casa, entre estudiar i fer deures, però per damunt de tot diferenciar els conceptes entre estudiar i viure, especialment en els estudiants de secundària. En la part final del llibre es troben els arguments que l’autor ha compartit amb molts mestres, professors, mares i pares durant la seva llarga trajectòria educativa. També la síntesi de lectures i investigacions, de resultats i dades que justifiquen l’elecció de diferents opcions per organitzar l’escola. L’objectiu final que pretén obtenir la lectura de Cal fer deures? Mares i pares que ajuden a aprendre és intentar estimular als pares i mares que pensen que es pot educar i fer escola de manera diferent.

    Els deures serveixen perquè els pares tinguin ocupats els fills

    Bloc

    Us proposem un blog on es comparteixen les activitats escolars per convertir-les en diferents tasques per proposar als infants fins a 5 anys per aprendre divertint-se en família.

    Deberes para papás estupendos

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els primers passos del comandant Camille Verhoeven, Pierre Lemaitre

    irene_pierre_lemaitreLa vida de Pierre Lemaitre va fer un gir de 180 graus quan l’any 2013 va rebre el prestigiós Premi Goncourt per la seva obra Nos vemos allá arriba. No en va, es tracta de la distinció més prestigiosa de les lletres franceses, que suposa un efecte multiplicador quant a ressò i vendes i pel que fa al prestigi de qui el rep.

    Aquesta setmana, a la Joan Oliva, hi podeu reservar els dos primers volums de la sèrie de novel·la negra escrita per Pierre Lemaitre. Es tracta dels llibres Irène i Alex, protagonitzats pel comandant Camille Verhoeven.

    Camille Verhoeven és comandant de la Brigada Criminal de la Policia de París. La seva mare era pintora i va triar el nom del seu fill com a homenatge a Pissarro. L’addicció al tabac de la seva progenitora va ser la causa de la hipertròfia fetal amb què Camille va néixer i que ha fet que, ja adult, el comandant faci 1’45 d’alçada.

    portada_irene_rodonaPrimeres pàgines Irène

    alex_pierre_lemaitreA Irène, Verhoeven gaudeix d’una vida perfecta. La seva dona, Irène, espera el seu primer fill. La felicitat, però, es veurà interferida per un assassinat del tot salvatge. El comandant no trigarà a descobrir que l’assassí ja havia actuat abans i, no només això, també aclarirà que els seus actes semblen inspirar-se en novel·les negres clàssiques. Per aquest motiu, el criminal rep el sobrenom del Novel·lista. Un llibreter i professor universitari, experts en gènere negre, esdevindran alhora sospitosos i col·laboradors per aclarir el misteri.

    Alex situa la història anys després del cas d’assassinat en sèrie. En aquest segon volum, Verhoeven haurà d’enfrontar-se de nou amb un cas amb un doble vessant: personal i professional. Una dona d’uns trenta anys, que dóna nom al llibre, ha desaparegut. Sense cap pista, Verhoeven es tornarà a veure implicat en una carrera contra-rellotge per tal de localitzar la noia, que esgota el seu darrer alè en un magatzem abandonat.

    ALEX cub.inddPrimeres pàgines Alex

    Pierre Lemaitre va néixer a París l’any 1951 i es pot considerar un novel·lista tardà, ja que va començar a escriure als 56 anys. Abans, havia treballat com a guionista de televisió i com a professor de literatura francesa i nord-americana.

    genere-negreLa sèrie de novel·la negra a què fem referència avui està formada, fins ara, per quatre volums: Irène (que ha estat el seu primer thriller i pel qual va rebre el Premi a la Primera Novel·la Policíaca del Festival de Cinema Policíac de Cognac), Alex (que li va fer guanyar el Dagger Award l’any 2013 i el Premi de Lectors de Novel·la Negra de Livre de Poche 2012), Rosy and John i Camille (totes dues de propera publicació al nostre país).

    A banda d’aquesta col·lecció de gènere negre, ha publicat d’altres títols de gran èxit: l’esmentat Nos vemos allá arriba, Vestido de novia i Ejecutivos negros.

    Llibres

  • Alex
  • Irène
  • Nos vemos allá arriba
  • Robé de marié
  • Vestido de novia
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Nyaps d’amor

    loveEl creador i dibuixant Jaime Hernández porta dècades donant-nos a conèixer les tribulacions de Maggie Chascarrillo en una les diferents publicacions de la sèrie gràfica Locas que protagonitza una noia que, malgrat anar madurant, mai va deixar de créixer. El lector segueix la vida de Maggie que ha anat succeint-se en el temps com en una saga torrencial que per alguns es considera un dels cims artístics i narratives de la història del còmic, però com passa en les millors històries, els grans secrets d’aquesta gran història encara no han estat revelats.

    A l’any 1981 l’autor nord-americà d’origen mexicà de Chapuzas de amor va crear, amb els seus germans, la revista Love & Rockets, un suport amateur al publicar les seves historietes que es va mantenir durant dècades per ser considerat actualment un dels títols més importants del còmic post underground recollint multitud de premis arreu del món. No es té constància cap altre cas en què un autor gràfic hagi romàs, madurat i envellit amb els seus personatges durant més de tres dècades mantenint l’interès i la frescor, tant de si mateix com dels seus protagonistes.

    jhernandezI en aquest àmbit dels personatges és on apareix Hopey Glass, durant bona part del llibre convertida en una presència llunyana, un ressò del passat, i aquest sempre sembla més brillant que el present. En el fons, el pes amb què carreguen tots els personatges són els bons temps i els mals temps. Els secrets familiars que ara, per fi, surten a la llum en els recessos que el seu autor es pren en la història, moments que colpegen en el més íntim de la sensibilitat, s’hagi seguit la sèrie Locas des del principi o massa tard. L’ús de la violència és desgraciadament un tret més de la vida d’aquests personatges, una cosa que ens sobrevola i que, en el moment més inesperat pot esclatar i canviar la història. Només queda comprendre el motiu de les situacions que va experimentant Maggie i que ara surten a l’exterior en forma de retrobaments amb els elements del passat que ara definitivament ho són del present.

    Pel que fa al món real, Hernández segueix sent el gran cronista d’un món de dones fortes, que deixen el món masculí a la mercè d’una feminitat autònoma, depurant cada vegada més la seva tècnica expressiva. Les cantonades del temps són les de les seves vinyetes, i a través d’aquí ens mostra la vida en la seva essència més pura, real, però també tendra, divertida, tot i que en moltes ocasions aparegui la part més lletja i fosca del comportament humà.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El test de la golosina, Walter Mischel

    Una de les novetats que, aquesta setmana, podeu reservar a la biblioteca Joan Oliva és El Test de la golosina, de Walter Mischel.

    portadaWalter Mischel és un dels més importants estudiosos sobre l’autocontrol arreu del món i aquest llibre és el resultat de més de quaranta anys d’investigació sobre el comportament humà, principalment quant a l’autocontrol i la força de voluntat. El fonament en què es basa l’estudi és la creença que la capacitat d’ajornar la satisfacció immediata és una capacitat que s’aprèn i, alhora, que aquest autocontrol és beneficiós per a la salut física i mental. Per aquest motiu, les implicacions pel que fa a l’educació i la formació dels més petits és l’eix transversal d’aquesta anàlisi.

    Però què és el test de la llaminadura? Es tracta d’un experiment que el mateix Walter Mischel va desenvolupar durant la dècada dels anys seixanta amb uns nens, d’edat preescolar, fills de professors de la Universitat de Berkeley, on ell treballava en aquell moment. La prova consistia a exposar els nens davant d’un dilema: menjar-se immmediatament una llaminadura o esperar (tots sols) durant 20 minuts fins que tornés l’investigador. Si aconseguien esperar aquest temps sense menjar-se-la, aconseguirien 2 llaminadures. El temps d’espera podia ser interromput si el nen no podia evitar menjar-se el dolç i tocava una campaneta, amb el so de la qual tornava a aparèixer l’investigador en escena. Durant el temps en què els petits estaven sols en una sala, els investigadors observaven les seves reaccions per tal de resistir-s’hi i aconseguir una recompensa més gran.

    walter mischelL’estudi, però, no només es quedava aquí, sinó que es prolongava fins a molts anys després. De fet, Mischel va fer seguiment dels nens i nenes que hi participaven durant vint anys. Les dades que se’n desprenien eren, si més no, sorprenents. Del grup de nens analitzats, aquells que més temps van ser capaços d’esperar per menjar-se la llaminadura eren els que millors qualificacions acadèmiques aconseguien anys després. I, a més a més, quan aquest grup de nens ja era a prop dels trenta anys, els estudis demostraven que tots aquells que van resistir la temptació més temps tenien una més alta autoestima i millor tolerància a l’estrès i la frustració.

    Per tant, per a Mischel, el test de la llaminadura demostrava que la capacitat d’autocontrol seria un element determinant per aconseguir, amb èxit, les fites de la nostra trajectòria vital. No obstant això, per a molts d’altres estudiosos no és pot afirmar categòricament que hi hagi una relació de causa-efecte i ens conviden a ser més prudents.

    Tot i les veus més crítiques, el que sí que és cert és que des de l’experiment de la llaminadura se n’han fet un bon nombre d’estudis sobre l’autocontrol i la novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva fa un repàs a totes aquestes investigacions per aclarir com funciona el mecanisme de l’autocontrol i com pot ser d’utilitat en la nostra vida diària.

    Test de la llaminadura:

    Llibres

    El test de la golosina

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El secret de la banya embruixada

    secretbeEls autors d’aquesta proposta juvenil que és novetat aquesta setmana a la biblioteca són el metge i científic Salvador Macip i el periodista Sebastià Roig. El primer és l’autor del l’obra Hipnofòbia que va ser guardonada amb el Premi Carlemany per al foment de la lectura a l’any 2012, i també el llibre El joc de Déu que va rebre el III Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en català a l’any 2011. Tots dos autors han escrit altres novel·les junts com Mugrons de titani i Ullals, totes dues guanyadores també de premis literaris. Ara han decidit escriure la seva darrera proposta literària El secret de la banya embruixada, una comèdia que ha estat definida com a paranormal i ectoplàsmica protagonitzada per un buldog molt simpàtic anomenat Charlie J.Farburger. Amb el robatori d’una banya de rinoceront a la casa de Salvador Dalí arrenca una frenètica història en la qual la Sil, el Pep i el Marc es converteixen en els herois que han d’alliberar la Terra d’una terrible amenaça. El pas del robatori a la gesta de salvar la raça humana, començant per Palamós, es fa amb la irrupció de l’element fantàstic ja que dins la banya han estat confinats durant anys uns espectres malèfics que, ara alliberats, volen destruir el planeta i que són presentats com els tikoloshes.

    Ala redacció, entrevEs tracta d’una novel·la ambientada en terres empordaneses i d’arrel surrealista. De fet, es podria dir que l’obra està deliberadament farcida de tòpics que resulten simpàtics. Fent referència a molts elements que van aparèixer al cinema de ciència ficció i fantasia dels anys vuitanta i que van ser acollits amb bon grat pel públic. Però el contingut de la història no es limita a l’entreteniment fantàstic i prou, sinó que aprofita l’estil mordaç dels seus autors per fer una crítica bastant directe a alguns desgavells urbanístics ben propis d’aquestes poblacions costeres com Portlligat o Palamòs.

    L’origen d’aquesta història es troba en l’intent de robatori d’un cap de rinoceront a la casa de Salvador Dalí, fet real que va ser notícia, a Portlligat. Els lladres no són precisament experts i el robatori s’acaba frustrant però no del tot, ja que aconsegueixen robar-li la banya a la bèstia que serà l’amagatall que faran servir els espectres creats pels autors d’aquest llibre juvenil però que també està obert als lectors de històries fantàstiques, tot i que de caire lleuger.

    Llibres

  • Salvador Macip a la biblioteca
  • Sebastià Roig a la biblioteca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fantasma, Jo Nesbo

    Fantasma de Jo NesboAra fa pocs dies ha arribat al nostre país el novè volum de la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel detectiu Harry Hole. De la mà del seu autor, Jo Nesbo, arriba Fantasma, l’esperadíssim nou llibre de la col·lecció.

    En aquesta ocasió, Harry Hole s’haurà d’enfrontar amb un cas que anirà més enllà del simplement professional. I, alhora, constatarà que el canvi de residència, que l’ha portat fins a Hong Kong, no ha aconseguit deixar enrere el seu passat com a detectiu a Oslo.

    Oleg, el nen a qui Harry Hole va ajudar a tirar endavant i a qui s’estima com si fos un fill, ha estat detingut a Oslo acusat d’assassinat. No cal dir que el detectiu confia en la innocència del noi, però malgrat aquest fet són moltes les proves que diuen tot el contrari. El contactes que Hole encara conserva de la seva època com a policia li faran servei i l’ajudaran a endinsar-se en el món del tràfic de drogues. Darrerament, una nova substància altament mortal s’està fent d’allò més popular.

    Per a Hole, aquest cas és fonamentalment un tema personal ja que, per un costat, reprendrà el seu passat i, per un altre costat, toparà amb la veritable realitat d’Oleg.

    portada_fantasma_rodonaPrimeres pàgines

    genere-negreJo Nesbo és un escriptor nascut a Oslo l’any 1959. Abans d’escriure, era conegut per la seva tasca com a cantant del grup de rock Di Derre, activitat que compaginava amb la feina com a agent de borsa. Harry Hole va irrompre en la seva vida en un viatge d’anada a Sydney. Les 33 hores de viatge entre Oslo i la ciutat australiana, on anava per vacances, van ser suficients per fer-ne la sinopsi i, en baixar de l’avió, va començar a escriure el que seria el primer llibre de la sèrie: El Murciélago. Malgrat que Nesbo no confiava que l’hi publiquessin, la realitat és que l’editorial s’hi va mostrar molt interessada. Quan El Murciélago va veure la llum, es va convertir en un èxit i ell, en tot un referent del gènere negre nòrdic. Gràcies a aquest primer llibre, va guanyar el Premi Riverton a la millor novel·la negra noruega i el Premi Grassnokkelen a la millor novel·la negra escandinava. Actualment, Jo Nesbo ha venut més de 25 milions d’exemplars arreu del món i els seus llibres han estat traduïts a 40 idiomes.

    Jo Nesbo rodonaJo Nesbo a les biblioteques de VNG

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »