Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per agost, 2015

El divorci no és dels fills

Llibres

padres-no-se-divorcian-sus-hijosQuan una parella decideix separar són moltes les circumstàncies que es plantegen. El divorci és un procés dolorós que es complica quan hi ha fills en comú. Sovint els que prenen aquesta decisió s’enfronten a situacions molt complicades perquè els pares no es divorcien dels seus fills. Una vegada que s’inicia el procés de separació s’obren diferents situacions a considerar pels progenitors: com cal plantejar la nova situació als fills, com és la primera reacció, què passa amb la custòdia i els règims de visites, de quina manera afecta el divorci a avis o altres parents. Per que cal tenir ben present que l’impacte que produeix en els fills la separació dels pares no és un assumpte trivial. I un dels principals motius és que ja ara, a curt termini, no es pot perdre la perspectiva immediata que amb la decisió de separar-nos dels adults s’estan jugant al mateix temps el futur dels menors, que d’aquí poc seran persones adultes que hauran aconseguir tenir un equilibri psicoemocional el més adequat possible per a la seva conducta en la societat del futur.

La separació o divorci només pot equiparar-se inicialment amb el fracàs d’una relació d’ambdues persones que en el seu dia van iniciar una relació de convivència, en alguns casos i aquest és el primer error, de conveniència. Quan una relació es trenca i no hi ha possibilitat de reparació encara que s’hagin posat tots els mitjans per aconseguir-ho, és el moment llavors de cadascun dins les seves possibilitats i responsabilitats aconsegueixin que algun o tots dos components de la parella surtin el més aviat possible del desconsolat procés de dol i reiniciïn, cadascun pel seu costat, una nova vida acceptant les seves experiències passades com a vàlides i enriquidores i sense deixar-se abandonar per la sensació d’infortuni o dol. Aquest serà el primer pas, el més important, per ajudar als menors que han patit llargues estones d’angoixa i que agrairan la bona predisposició dels adults a acceptar la nova etapa que els tocarà viure i permetrà que la nova etapa és comenci a viure de la forma més agradable possible.

  • Los padres no se divorcian de sus hijos. Claves para seguir con ellos tras la separación
  • Bloc

    Els autors d’aquest bloc porten més de vint anys dedicats a l’ensenyament, durant els quals han acumulat molta experiència tant en el tracte amb pares com amb alumnes. Pilar és pedagoga i treballa com a professora i orientadora. Carles és doctor en filosofia i escriptor. Tots dos són coaches en programació neurolingüística.

    FamiliaActual

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Michael Ende, 20è aniversari

    portada-momoAvui fa vint anys que va morir un dels autors clàssics de la literatura infantil i juvenil del segle XX. Michael Ende, nascut a Alemanya l’any 1929, va desaparèixer un 28 d’agost de 1995 deixant com a llegat títols infantils i juvenils indispensables com, per exemple, Momo i La història interminable.

    Fill d’Edgar Ende, pintor surrealista prohibit pel partit nazi, va créixer envoltat de l’entorn bohemi en què es movia el seu pare i durant la Segona Guerra Mundial, Michael va formar part d’un grup antifeixista. Cap a finals dels anys quaranta, va començar estudis d’interpretació, però seria a partir de la dècada dels cinquanta que començaria a escriure literatura per a nens i joves.

    Malgrat ser rebutjat per més de 10 editorials, el seu llibre En Jim Botó i en LLuc el maquinista (1960) es va convertir en el seu primer títol destacable, publicat finalment per l’editorial Thienemanns (Stuttgart). Posteriorment, publicaria En Jim Botó i els tretze salvatges (1962).

    historia_interminable Casat amb la cantant Ingeborg Hoffmann l’any 1964, a primers de la dècada dels setanta es traslladen a Roma. Allà hi va escriure Momo(1973), la història d’una nena i uns lladres dels temps amb què va aconseguir el Premi de Literatura Juvenil a Alemanya un any després i que, realment, va ser el seu primer gran èxit.

    L’any 1979 publica la que seria la seva consolidació internacional com a escriptor i, alhora, el títol que va suposar una renovació del gènere: La història interminable. L’obra ha estat traduïda a més de quaranta idiomes i, tot i que Ende se’n va desvincular, l’obra va ser portada al cinema amb el mateix èxit o més que el llibre.

    L’any 1985 moria la seva dona i , quatre anys més tard, es tornava a casar amb la seva traductora al japonès, Mariko Sato, que seria la seva parella fins a la mort de l’escriptor. Si bé Michael Ende va defugir ser catalogat només com a autor de llibres infantils, la fama i el reconeixement li van arribar a través de les seves obres per a públic infantil i juvenil. Entre d’altres, va rebre el Premi de Cultura Italià pel conjunt de la seva obra.

    MichaelEnde_rodonaMichael Ende a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Seis años, Harlan Coben

    Seis_años_Harlan_CobenLa novetat de novel·la negra que pots reservar aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva és Seis años, el darrer dels títols publicats per Harlan Coben. En aquest cas, l’autor de reconegut prestigi deixa de banda el personatge de Myron Bolitar -protagonista de la sèrie amb què ha aconseguit èxit mundial- i s’endinsa en una història diferent protagonitzada per Jake Fisher. Seis años es va publicar en anglès fa poc més d’un any i ja s’està preparant la seva adaptació cinematogràfica.

    Jake Fisher és un professor universitari que fa sis anys que no sap res de qui va ser l’amor de la seva vida, Natalie. En aquell moment, ella es va casar amb un altre home, en Todd, i en Jake va haver de prometre a la seva estimada que no hi tindria cap més contacte.

    No obstant això, Jake Fisher trenca la seva promesa quan en Todd mor i ell decideix anar al funeral. A partir d’aquest moment tot canvia perquè tot ha estat una gran mentida. I, fins i tot, la seva vida correrà perill. D’aquesta manera comença la novel·la Seis años, el primer capítol de la qual et presentem a continuació:

    Maquetación 1Primeres Pàgines.

    genere-negreL’escriptor nord-americà Harlan Coben (1962) és, fins ara, l’únic que ha guanyat els quatre premis de novel·la negra més importants del món: l’Edgar Award, el Shamus Award, l’Anthony Award i, l’any 2010, el Premi RBA de Novela Negra per Alta Tensión, el darrer dels títols protagonitzats pel personatge de Myron Bolitar.

    Harlan Coben va debutar amb el personatge de Myron Bolitar l’any 1995 amb Motivo de ruptura i, d’aleshores ençà, ha publicat nou títols més amb el mateix personatge. La col·lecció sencera està formada per: Motivo de ruptura, Golpe de efecto, Tiempo muerto, Muerte en el hoyo 18, Un paso en falso, El último detalle, El miedo más profundo, La promesa, Desaparecida i Alta tensión. Myron Bolitar és un fictici exjugador professional de bàsquet que va haver de deixar la seva carrera esportiva a causa d’una lesió de genoll. Ara, reconvertit en agent esportiu, s’encarrega d’investigar els misteris que envolten els seus clients.

    Harlan Coben compagina la sèrie de Myron Bolitar amb d’altres llibres de gènere negre que no hi tenen res a veure amb aquesta col·lecció, com és el cas de Seis años, No se lo digas a nadie, Última oportunidad i El bosque.

    Graduat en Ciències Polítiques a la Universitat d’Amherst, on va coincidir amb Dan Brown, és el primer escriptor en més de 10 anys a qui el New York Times li ha ofert escriure ficció a la seva pàgina d’opinió. Ha venut més de 4.000.000 de llibres, que han estat traduïts a més de quaranta idiomes.

    harlan_coben_rodonaHarlan Coben a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un cop d’ull per la finestra

    ullfinestraEn un carrer de Dublín viu un grup de veïns molt variat. Entre ells es troba Bucket Maguire, un netejador de vidres que per protegir el seu fill haurà de fer molt més del que mai hauria imaginat; i Lilian, una noia de gran cor amb un xicot a qui ningú li cau bé, o Melly, la qual amb les seves xafarderies permetran Madame Màgia, una suposada endevina, ajudar a molta gent. A l’endinsar-se en les vides d’aquests i altres residents de Chestnut Street, a porta tancada i al llarg dels anys, Maeve Binchy demostra que no hi ha qui la superi quan escriu sobre l’amor i la pèrdua, les alegries i les desgràcies, l’amistat i la família, i sobre com la vida no sempre és com ens l’havíem imaginat, però tot i això seguim endavant. L’escriptora irlandesa narra, a través de trenta-sis relats, la vida dels habitants d’un carrer de Dublín de classe mitjana, uns personatges d’allò més diversos, des de famílies formades per un matrimoni amb fills a persones que comparteixen casa, divorciats amb fills, solters, o persones que viuen soles per diferents circumstàncies de la societat.

    A través de la ventana posseeix entre les seves virtuts el valor d’haver estat escrit durant diverses dècades, amb compte, relat a relat, amb la idea d’anar component poc a poc una semblança de la vida que batega en Chestnut Street, un carrer dublinès on passa el temps assossegadament entre els seus habitants. Maeve Binchy sempre va tenir en ment reunir tots els relats en un sol llibre; i posteriorment a la seva mort els seus editors han tingut la genial idea de fer-ho. Entre els trenta-sis relats que conté el llibre destaquen La mare de Dolly, Només és un dia, Liberty Green, La recompensa de la senyoreta Ranger, Philip i els arranjaments florals, Quan arribem a Cliften, o La jardinera de la finestra, Es tracta de petites històries molt recomanables que transmeten proximitat, quotidianitat, emoció, i grans dosis d’alegria.

    mbinchyMaeve Binchy va morir a l’estiu de fa tres anys a l’edat de setanta set anys. Nascuda a la localitat costanera de Dalkey, al sud de Dublín, l’escriptora va començar la seva carrera professional treballant com a mestra i es va dedicar al periodisme un temps després com a reportera, columnista i editora del diari The Irish Times. A principis de la dècada dels setanta es va fer càrrec de l’oficina d’aquest diari a Londres, on va conèixer al seu marit, Gordon Snell, i va escriure la primera de les seves setze novel·les de ficció a l’any 1982 amb el títol original de Light a Penny Candle, que es convertiria immediatament en un èxit de vendes.

    Posteriorment, dues de les seves obres literàries com The Lilac Bus (1984) i Echoes (1985), van ser portades a la televisió, mentre que Circle of Friends (1990) i Una casa a Irlanda (1998) van ser adaptades al cinema. Tot i que a l’any 2000 va anunciar la seva retirada, va continuar escrivint finalitzant quatre novel·les com Quentins (2002), Nit de pluja i estrelles (2004) , Els boscos de Whitethorn (2006), Des del cor (2008), i Minding Frankie a l’any 2010.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pozos de ambición, Paul Thomas Anderson

    portadaEntre les novetats d’aquesta setmana a la Joan Oliva, hi podeu reservar la pel·lícula Pozos de ambición, una de les últimes cintes del director nord-americà Paul Thomas Anderson. La pel·lícula, de l’any 2007, està basada en la novel·la Petróleo (1927) d’Upton Sinclair, més conegut per una altra de les seves obres: La Jungla (1907).

    Pozos de ambición (There will be blood), cinquena pel·lícula de Paul Thomas Anderson, va aconseguir al llarg de l’any de la seva estrena un bon nombre de premis cinematogràfics gràcies, en bona part, a la interpretació de l’actor protagonista Daniel Day-Lewis (que pel seu treball va rebre l’Oscar, el Globus d’Or i el Bafta). A més a més, la cinta va rebre l’Oscar a la millor Fotografia i va estar nominada en 6 categories més.

    El film, amb un gran Daniel Day-Lewis, és per a molts la millor obra del seu director fins el moment. Ambientada a primers del segle XX a Califòrnia, Pozos de ambición és una mostra més del Gran Somni Americà en què es barreja ambició -il·limitada-, família, poder i corrupció. There-Will-Be-BloodEl personatge protagonista, Daniel Plainview, rep una informació que li permet localitzar petroli a Little Boston (un petit poble de l’oest nord-americà que té com a única distracció l’església del predicador Eli Sunday). Aquest gir del destí canviarà radicalment la vida de Plainview i del seu fill H.W., que passaran de tenir una vida miserable a convertir-se, el primer, en un magnat del petroli. A partir d’aquest moment, però, no-res tornarà a ser igual ja que tot quedarà en un segon pla darrere del poder i els diners.

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD
    A les biblioteques de VNG hi podeu trobar d’altres pel·lícules protagonitzades per Daniel Day-Lewis:

  • The boxer.
  • El crisol.
  • En el nombre del padre.
  • Gangs of New York.
  • Lincoln.
  • Mi hermosa lavandería.
  • Mi pie izquierdo.
  • Així com d’altres pel·lícules del director Paul Thomas Anderson:

  • Magnolia.
  • The Master.
  • Pozos de ambición.
  • Cds

    També tenim disponible la banda sonora de la pel·lícula que és novetat aquesta setmana.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una primavera en Txernòbil

    chernobilEl 26 d’abril de 1986 a Txèrnobil, Ucraïna, va tenir lloc el pitjor accident nuclear del segle XX. Vint-i-dos anys després de la tragèdia de Txernòbil, a Emmanuel Lepage se li va oferir visitar el lloc per preparar un reportatge gràfic que manifestés les seves impressions sobre el lloc i contribuir d’aquesta manera a la lluita antinuclear. Però un cop allà va descobrir una cosa que no esperava trobar… que la vida, i la gent, seguia endavant per sobre de tot, malgrat tot el passat i, possiblement, de tot el que pogués arribar a passar. Lepage no va dubtar a acceptar l’encàrrec per plasmar gràficament l’actualitat del desastre absolut, del desastre que suposa no actuar amb la deguda diligència, el desastre que suposa menystenir el domini de la natura i l’entorn.

    La lectura de Una primavera en Chernóbil permet gaudir amb unes precioses il·lustracions que ens apropen al protagonista a través de les seves aventures amb uns cotxes de xoc entre arbres, o la seva estada en una parada d’autobusos on només paren insectes per menjar males herbes contaminades d’un bosc que ha cobert l’asfalt. I tot succeeix a través d’un escenari impactant, com si entréssim en un portal a una altra realitat, una on la humanitat ha estat expulsada, on el sistema immunològic de la terra ha escombrat al bacteri invasor que és a vegades l’espècie humana. Però en aquestes, si partíem des d’un punt de vista fosc i pessimista, mentre l’autor transita pels llocs i dibuixa, ens adonarem com el món que el protagonista s’obre al seu voltant és esperançador. No a efectes pràctics perquè allà no es pot fer res, però si a l’efecte espirituals. L’home no pot viure allà, però l’ecosistema allà format és bell, ric i salvatge.

    elepageDibuixat en tot moment amb franquesa, naturalitat i realisme periodístic, l’obra de Lepage forma part de les moltes formes en què el novè art és capaç de transmetre i alhora informar de les realitats que ens envolten. Tots tenim en ment noms d’autors ben coneguts que han estat capaços de gestar obres de tan impacte com el treball d’un corresponsal de guerra o tan lúcides i reveladores com el millor treball d’investigació periodística. Però també hi ha una tercera classe d’autors que són capaços d’oferir-nos testimonis del món real.

    Nascut el 1966 a Sant-Brieuc, Emmanuel Lepage va començar a l’any 1986 la seva primera sèrie gràfica Les aventures de Kelvinn. Però no va ser fins a l’any 2003 quan va començar el que es considera la seva obra mestra, Le diptyque Muchacho. S’hi descriu el viatge d’un jove seminarista a Nicaragua s’enfronta a relacions socials difícils i el descobriment de la seva pròpia sensualitat. Aquesta obra seria reconeguda per la crítica i li va permetre aconseguir nombrosos premis. La línia fina d’aquest dibuixant francès i el seu poderós exquisit disseny en el dibuix, amb un art consumat de l’aquarel·la han fet d’ell un dels creadors més brillants dels nous còmics francesos.

    Com es va fer Una primavera en Chernobil d’Emmanuel Lapage

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mañana es otro mundo, J.L. Rod

    Mañana_es_otro_mundo_de_J_L_RodMañana es otro mundo és la segona entrega de la sèrie protagonitzada per Pat MacMillan (abans, espia del CNI i ara, detectiu privat que es caracteritza pel seu peculiar sentit de l’humor, pel seu gust per la bona taula, el jazz i els Beatles), que ha sortit de la mà de J.L.Rod.

    El primer dels llibres va ser La suerte de los irlandeses, que és va convertir en tot un fenomen del qual va arribar a vendre més de 60.000 exemplars. En aquell primer llibre, Pat MacMillan treballa per al CNI, dins d’un departament que ni tan sols apareix en l’organigrama i rep l’encàrrec d’investigar la presència d’un infiltrat d’ETA en l’organització per a la qual treballa.

    En Mañana es otro mundo, MacMillan viu retirat en un poble de la costa de Cadis. Va deixar el CNI fa dos anys i ara treballa, esporàdicament, com a detectiu privat. Una de les dones més importants dins l’àmbit vitivinícola de Jerez de la Frontera el contracta per aclarir què li va passar realment a la seva filla Nora, brutalment assassinada ara fa tres anys. La mare pateix d’Alzheimer i no vol morir sense saber qui va ser el responsable.

    portada_mañana_es_otro_mundo_rodonaPrimeres Pàgines.

    genere-negreLa intenció de J.L.Rod és fer una sèrie de set volums amb MacMillan com a protagonista. Seran set novel·les dedicades als set pecats capitals. La suerte de los irlandeses, a la ira, però l’autor no ha volgut descobrir a quin dels pecats està dedicat Mañana es otro mundo. Ha de descobrir-ho el lector.

    Darrere de J.L. Rod hi ha José Luis Rodríguez Fernández, un guionista de cinema i televisió que treballa per a produccions nord-americanes d’important pressupost, de les quals guarda un estricte secret de confidencialitat. La seva feina li permet viure mig any a Califòrnia i mig any a Cadis. També ha treballat com a professor de creativitat i desenvolupament de projectes audiovisuals.

    J L Rod_rodonaJ.L.Rod a les biblioteques de VNG

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    H.P. Lovecraft

    LovecraftFigura indiscutible de la literatura fantàstica, creador d’una narrativa única amb una mitologia pròpia i fundador d’un moviment literari anomenat Terror Còsmic. Aquests són alguns dels qualificatius que defineixen H. P. Lovecraft, autor nord-americà de qui avui es commemora el 125è aniversari del seu naixement.

    Nascut un 20 d’agost de 1890, Howard Philips Lovecraft ja de ben petit va nodrir-se llegint sobre mitologia, astronomia i ciències fet que, anys més tard, reflectiria en els seus relats. A més a més, també hi influirien l’obra d’Edgar Allan Poe i el paisatge de la seva Nova Anglaterra natal. En l’àmbit més personal, Lovecraft va destacar per un caràcter difícil i conservador ja que va ser educat seguint el classisme més rígid i va estar influenciat per una mare conservadora amb qui va viure gairebé sempre. Així doncs, la sobreprotecció materna, una salut fràgil i la solitud determinarien la vida i l’obra de Lovecraft.

    Al llarg de la seva vida, l’obra de Lovecraft va veure la llum en premsa especialitzada i no va ser fins que va morir que els seus relats es van publicar conjuntament. Malgrat que la seva obra no va ser gaire extensa, un cop mort va aconseguir la fama i la repercussió que en vida no va tenir. De fet, podem dir que va malviure com a corrector d’altres escriptors.

    Lovecraft_tombaQuant a la seva obra, el mateix Lovecraft va dir que tots els seus textos estan basats en la llegenda que diu que temps enrere al nostre planeta hi vivia una altra raça que en va ser expulsada i que continua vivint fora d’aquest món amb la intenció de tornar-hi. 125 anys després del seu naixement la seva obra encara és discutida, fins i tot pels aficionats a la literatura de terror. Hi podem trobar veus tant a favor com en contra. El que és un fet és la influència de l’univers creat per Lovecraft en autors actuals, com ara Stephen King o Neil Gaiman. I no només ha influït Lovecraft en d’altres autors, també jocs de rol com La llamada de Cthulhu (de què s’han venut més de 300.000 còpies) s’han inspirat obertament en l’univers Lovecraft.

    H.P. Lovecraft va morir amb només 46 anys el 15 de març de 1937 a causa d’un càncer de colon diagnosticat tot just un mes abans.

    Documental sobre H.P. Lovecraft:

    Algunes de les seves obres són: Les rates de les parets, Los mitos de Cthulhu, El color que cayó del espacio o El horror de Dunwich. A les biblioteques de VNG hi pots trobar algunes de les obres d’aquest autor.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sostiene Pereira

    sostienepAntonio Tabucchi va arribar jove a Paris. i d’allà se’n va anar a Portugal, pels anys seixanta, en els finals de la dictadura eterna de Antonio de Oliveira Salazar. Un cop situat a la capital va recórrer aquests carrers de Lisboa on, sosté Pereira, hi havia el cafè, la seva oficina i la seva casa, els laberints on transita l’argument de Sostiene Pereira: una declaración que també té altres estacions per la costa lusitana. El cas és que Tabucchi es va enamorar de Portugal, i no de la seva dictadura, i que va escriure sobre la seva gent, i fins va arribar a ser amb el temps professor de Literatura portuguesa a la Universitat de Siena, a Itàlia. Però és aquesta una altra història, de la qual pengen altres novel·les com són El joc a l’inrevés, Nocturn hindú, L’àngel negre, Els tres últims dies de Fernando Pessoa, o El cap perdut de Damasceno Monteiro.

    Sostiene de Tabucchi és com un somni que es va repetint amb alguns canvis cada nit. On els personatges són com aparicions com la que fa Mastroianni darrere del seu escriptori, o simplement les d’una viatgera coixa. Perquè no hi ha dubtes de que tots els personatges i situacions del Portugal d’aquesta dictadura obliqua, per alguna raó d’aquesta globalització que estem vivint, podem o sabem reconèixer fàcilment com familiars. Sembla ser que Tabucchi de sobte després d’una conversa, un viatge o una lectura, es va dir, que tot es semblava a tot arreu. I Tabucchi també proposa en la seva obra un retrat que ofereix possibilitats, esperances, reenviaments. I per allà va desenvolupant la identitat, com per un laberint. En aquestes construccions empíriques es congela el temps. I creix com a espai només el cos i la personalitat de Sostiene Pereira.

    atbucchiSostiene Pereira va ser portada poc després al cinema, conduïda per Roberto Faenza i acompanyada per la fotografia de Giurato Blasco i la música d’Ennio Morricone, convertint-se en el testament de Marcelo Mastroianni. Una inevitable veu a la primera persona com un mal auguri per a l’actor, i a on gairebé es relata la seva agonia. Però de la personalitat que d’allà sorgeix, ens neix l’obra cinematogràfica amb més força ètica que s’hagi pogut fer. A través d’un recorregut parsimoniós d’aquests espais burocràtics, parcel·lats, manipulats, alienats, policials i militaritzats que es van visualitzant a través del seu argument, la pel·lícula situa a l’espectador davant de les poderoses afàsies, aquestes invitacions a no pensar a què perillosament els poders establerts ens volen acostumar. L’argument, amb enorme fidelitat a la novel·la, ens condueix a un ambient necrològic, i a un desesperant sorgiment de la possibilitat reflexiva i racional, a partir dels temors. I a la rebel·lió davant de tot això d’un home comú que viu afligit de misèries i de dolors, obsessionat per un passat perdut.

  • Sostiene Pereira és novetat aquest estiu a la biblioteca Joan Oliva i Milà.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Electric Nana

    msanchezLa cantant i compositora Mónica Sánchez, més coneguda pel seu nom artístic, Electric Nana, ha irromput amb força en el panorama musical amb el seu primer disc en solitari que porta per nom To life!, barrejant de forma molt curosa la música folk, amb el pop britànic i la electrònica versada dels anys vuitanta. El seu domini de l’anglès li permet utilitzar aquest idioma en les seves composicions melòdiques oferint una música molt fresca i original amb un target que pretén arribar als països anglosaxons.

    A principis de l’any 2013 va llançar els seus primers singles que es van anomenar Très Mien, Playground i Yes. Ho va fer mitjançant una innovadora acció a través de tres mitjans diferents de comunicació. En cada un d’ells llançava en exclusiva i simultàniament un cançó, amb l’objectiu de maximitzar l’impacte i dosificar la incertesa. És evident que Mònica Vázquez és una de les principals artistes que ha nascut a la web i dóna suport a tota la seva activitat en les xarxes socials.

    cjeanLa gènesi d’aquesta artista madrilenya es va produir quan el productor i DJ Carlos Jean va produir una dotzena de cançons amb músics i cantants anònims que es van ficar en les llistes de vendes i les discoteques a l’any 2011. Posteriorment va entrar en un grup més global i la primera cançó de grup que va signar el productor va ser Lead the way. Estar en el lloc precís i en el moment adequat va ser clau, a més del seu talent musical, per aconseguir ser la veu principal de la cançó de Carlos Jean, fet que li va permetre participar també en una altre singles com va ser Gimme the base dj. L’èxit aconseguit amb aquestes cançons van posar a Mònica Sánchez en el primer lloc de iTunes, fet que li va permetre presentar els seus dos primers temes en solitari que porten el nom de Playground i Tres mien.

    Electric Nana s’ha convertit en el paradigma de l’artista 2.0: alimenta un bloc personal gairebé diàriament, és activa en les xarxes socials, empra totes les plataformes digitals al seu abast com iTunes, Youtube, Instagram, MySpace, genera apps per a telèfons mòbils, i va posar en marxa un parell de projectes de creació col·lectiva a través d’una novel·la viva per entregues i espectacles en directe a través de la Xarxa que integraran els continguts generats pels seus seguidors.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris