Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2015

El amante japonés, per Allende i Manicka

amantejaponesL’escriptora xilena Isabel Allende és una de les autores més populars a nivell universal amb una sèrie de llibres reconeguts a tot el món. Entre els seus llibres més venuts es troben títols com Paula, La isla bajo el mar, La ciudad de las bestias, Cuentos de Eva Luna, La casa de los espíritus, o El juego de Ripper. Ara ha publicat el seu darrer llibre El amante japones a on explora les cicatrius que les guerres deixen en les persones, les famílies i les cultures.

Es tracta d’una història que comença a Lark House, una casa molt particular en què una sèrie de persones grans comparteixen l’última etapa de la seva vida. Allà viu Ànima Velasco, una dona que tracta de posar en ordre els seus records. Natural de Varsòvia, els seus pares la van enviar a San Francisco per allunyar-la de la Segona Guerra Mundial, on va gaudir d’una existència còmoda, envoltada de l’afecte de la seva família. Ànima establirà amb el pas del temps un fort llaç de complicitat amb la família Fukuda, que treballava per als Velasco, apareixent una intensa història d’amor amb el jove Ichimei. No obstant això, tant el romanç com l’amistat amb els Fukuda es van veure brutalment truncats quan el govern va obligar als japonesos nord-americans a traslladar-se a un camp de concentració a Utah. Amb el temps, la família Fukuda torna a San Francisco i Ànima i Ichimei reprenen la seva relació, una que sobrepassa els límits de l’amor i que provoca que els dos tinguin vides paral·leles i optin per la clandestinitat.

  • Podeu llegir un fragment del primer capítol de El amante japonés de Isabel Allende
  • Isabel Allende a la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG
  • rmanickaAnteriorment es va publicar amb el mateix títol l’obra de l’escriptora Rani Manicka i que es desenvolupa a Malàsia a principis del segle XX. Aquest llibre explica la història de Parvathi i la història de la seva terra. És el seu creixement com a dona, el coneixement de tot el que l’envolta des que surt de la cabanya terriblement humil en la qual vivia amb la seva família fins que mor. Però també és la història d’un país durant gairebé vuitanta anys. Parvathi vivia en una casa terriblement pobre i el seu pare en un ardit que ell va creure intel·ligent i amb ajuda d’un matrimonier va prometre la seva filla amb un home ric i de gran poder. Ella no coneixia el seu futur marit però va quedar dolguda davant la decepció d’aquest pel seu aspecte. El seu marit esperava algú bell, de pell clara, elegant com la seva primera esposa, i en Parvathi no veia res d’això.

    amantejaponesbDavant d’aquesta decepció en un principi va pensar tornar-la al seu pare, amb tot el deshonor que això suposaria però per diverses circumstàncies això no va acabar succeint. El pas del temps fa evident que Parvathi era una dona amb sort i protegida pels déus en certa forma, motiu que l’afavoreix ja que el seu marit era bastant supersticiós. Amb ell va descobrir, si no un l’amor i la passió, si un món nou molt allunyat del dia en què havia viscut abans. La riquesa, l’abundància, els déus, la societat i noves amistats van fer que el seu cos despertés al desig per altres homes encara que ella no es permetia el consumar aquest sentiment, amb que el mateix lector aprèn i viu al mateix temps que ho fa la seva protagonista. Aquesta història està escrita amb molta sensibilitat i sembla ser una oda dedicada a l’intangible. En la novel·la es troba passatges referits a l’ànima dels déus, passant per profecies que es compleixen i encanteris que es materialitzen a través de la màgia, però principalment abunden les relacions humanes.

  • Podeu llegir un fragment del primer capítol de El amante japonés de Rani Manicka
  • Rani Manicka a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fahrenheit 451, Ray Bradbury

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 13 de maig

    fahrenheit-451Hi ha un ambient diferent, avui, al nostre Club de Lectura: és l’última sessió del curs, hem preparat un pica-pica per a celebrar-ho, i, a més, ens acomiadarem tot comentant un clàssic indiscutible de la ciència ficció: Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

    Comença la sessió la Neus, tot dient que el llibre se li ha fet una mica feixuc, potser perquè no li agrada el gènere, i també perquè el tema de la crema de llibres li ha resultat antipàtic.

    La Marta coincideix en el fet que el llibre no li ha agradat, és més, se li ha entravessat fins al punt que ha estat incapaç d’acabar-lo. Reconeix que és una obra on hi ha un gran component de crítica social, però per a la seva sensibilitat ha resultat excessiu.

    En Manuel, en canvi, trenca la tendència tot afirmant que és un llibre que li ha agradat moltíssim, fins al punt que el final l’ha arribat a emocionar, i el compara amb el de poderoses simfonies musicals, com la 9ª de Beethoven, amb els cors de l’alegria, o la 2ª de Mahler, “Resurrecció”. Admet que hi ha una crítica molt forta de la societat de l’època, però creu que Bradbury és un autèntic visionari, un profeta (com també Orwell), en el sentit que moltes de les coses que anuncia han acabat passant: la felicitat publicitada, viscuda al dictat; la societat programada, que potser no arriba a cremar els llibres, però que els ignora, com n’ignora els valors; els televisors cada cop més grans, tant en la mida com en la intensitat amb què ens condicionen llurs lissatges. Destaca alguns fragments que ha rellegit due si tres vegades, per poder copsar-ne el missatge, i el final: “Hi haurà arbres de 22 espècies i donaran fruit per a tothom”.

    Pel·lícula de François Truffaut basada en la novel·la de Bradbury:

    L’Evelia coincideix amb la lectura entusiasta d’aquesta obra que, ho anem comprovant, no deixa indiferent, per bé o per mal. En destaca la concentració del tema, i el fet que hi hagi tantes frases dignes de ser rellegides, plenes de metàfores. Així com en la primera part apareix el tema de la felicitat, en la segona veiem com el protagonista, Montag, reacciona a aquesta pregunta tot capgirant el sentit del seu ofici, de la seva existència fins aleshores: de cremar llibres, passa a amagar-los i a llegir-los, i això el fa canviar. En la tercera part, quan es converteix en fugitiu i, posteriorment, en guia gairebé messiànic d’aquesta humanitat en fuga, escolta l’intens homenatge que un dels homes refugiats fora de la ciutat, un dels “homes llibre”, fa al seu avi: un home capaç, diu, de fer coses. Aleshores Montag recorda la seva dona, Mildred, i no és capaç de recordar-la fent res, sempre amb les mans plegades, mirant la televisió.

    La Maricarmen (que després ens obsequiarà amb un cava esplèndid) admet que, a ella, el llibre se li ha fet pesat, sobretot en la primera part, mentre que la segona l’ha trobada més interessant, amb la trobada d’en Faber, l’home savi, i també li ha agradat el final.

    crisalideL’Anna Maria reconeix que el tema en si no li agrada, però que el llibre l’ha entusiasmada pel que té d’intemporal. Hi veu un retrat molt crític de la societat americana (els governs, els governants) que està ple de consells i on s’exalta el significat de la paraula: la formulació de les emocions, dels records, la recerca de la felicitat més profunda, molt més enllà del simple benestar, una mica ximple, de qui aconsegueix no pensar res a còpia de veure la televisió, de creure tot el que li diuen. Així, en el llibre es recomanen llibres de filosofia, es cita la Bíblia, es parla dels cinc sentits reals i de cinc més de diferents. Finalment, l’Anna Mª recorda una frase de la seva àvia: “L’´última paraula mai no es diu”. Alguna cosa ha de quedar sempre en el silenci, en el misteri.

    La Dolors reconeix que és la segona vegada que llegeix aquest llibre. La primera, fa molts anys, li causà un gran impacte; en la segona, ha pogut extreure noves conclusions d’allò que intuí temps enrere: el tema autèntic de l’obra és la felicitat de la inconsciència. En un món progressivament artificial, els poders governants ens volen sotmesos a una felicitat inconscient: els qui la tenen no accepten que els altres no la tinguin. Aquesta novel·la és una lliçó, un crit escrit amb la finalitat que perduri. Al final, el que salvarà la humanitat serà la natura, la tornada als orígens; acompanyats, això sí, del pensament i de la literatura.

    La MªTeresa està de part dels qui no es mostren massa entusiasmats amb la novel·la. Troba que no enganxa, que és una lectura densa, basada en un món estrany. Li ha agradat, però, l’elogi que fa de la saviesa.

    Per a la MªJesús, després d’un inici fred, aquest llibre es converteix en una obra de referència, plena de missatges plenament vigents en el món actual: rebel.lar-se contra la incomunicació, per exemple, o contra la ignorància. El personatge protagonista, Montag, i la noia que el fa despertar, Clarisse, representen un homenatge a la llibertat, així com el professor Faber, mentre que l’estrany giny mecànic, el “Sabueso”, pot identificar-se amb algun dels robots o aparells moderns. Hi veu, també, la influència de les explosions atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, així com dels inicis de la televisió.

    La Mercè clou la nostra darrera sessió d’aquest curs afirmant que, encara que ja ho hem dit gairebé tot, ella troba que estem davant d’un llibre visionari, original, on la humanitat es troba sotmesa als missatges de “no pensar”, “no sentir” que no estan pas tan allunyats de molts anuncis actuals, sobretot dirigits a la joventut. La intoxicació informativa, per exemple, característica dels nostres dies, mou a la indiferència envers els més terribles fets. També destaca el retrat que fa dels joves que, embriacs, corren vers la mort en els seus cotxes cada matinada, i la idea que cal memoritzar els llibres perquè no es perdin.

    Finalment, acabem la sessió provant de dirigir una mirada esperançada cap al que representem les lectores, el lector i jo mateixa: un club de lectura, un grup de gent seduïda per la paraula que mai no acceptaria de lliurar els seus llibres, la seva llibertat, al foc destructor de la ignorància acomodatícia. Per més que ens l’embolcallin de pretesa modernitat.

    L’AUTOR
    Ray Bradbury

    Nascut el 22 d’agost de 1920 a Waukegan, Illinois, es graduà a la Universitat de Los Angeles el 1938. Tot i que la seva educació formal acabà aquí, es convertí en un “estudiant de la vida”, venent diaris a les cantonades dels carrers de Los Angeles del 1938 al 1942, passant les nits a la biblioteca pública i els dies a la impremta. Es convertí en escriptor a temps complet el 1943, i contribuí en nombroses històries curtes per a diaris abans de fer-ne una col·lecció: Dark Carnival, el 1947.

    ray-bradburyLa seva reputació com a escriptor de coratge i visió s’establí amb la publicació de Les cròniques marcianes el 1950, que descriu els primers intents de la Terra de conquerir i colonitzar Mart, i les conseqüències inesperades. A continuació vingué L’home il·lustrat i després, el 1953, Fahrenheit 451, la que molts consideren l’obra mestra de Bradbury, una mordaç acusació a la censura realitzada en un món futur en què la paraula escrita està prohibida. En un intent per salvar la seva història i cultura, un grup de rebels memoritzen obres senceres de literatura i filosofia a mesura que els llibres són cremats per l’estat totalitari. Altres treballs inclouen: The October Country, Dandelion Wine, A Medicine for Melancholy, Something Wicked This Way Comes, I Sing the Body Electric!, Quicker Than the Eye i Driving Blind.

    En total, Bradbury va publicar més de trenta llibres, prop de sis-centes històries curtes i nombrosos poemes, assaigs, i peces de teatre. Les seves històries curtes van aparèixer en més de mil currículums d’antologies de “lectura recomanada” en escoles.

    L’OBRA
    Fahrenheit 451

    Fahrenheit 451 és una novel·la de Ray Bradbury ambientada en una distopia futurista i publicada el 1953. El títol ve de la temperatura a la qual crema el paper, ja que una de les característiques dels líders al relat és cremar els llibres per controlar el que aprèn la població. El llibre ha esdevingut una obra de culte a la ciència-ficció i les referències al seu títol o personatges abunden al cinema i els videojocs. La història va ser portada al cinema el 1966 per François Truffaut.

    Aquest títol va inspirar a més el del documental de Michael Moore Fahrenheit 9/11. Bradbury va protestar per aquest fet.

    Argument

    portada_fahrenheit_451Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat on llegir és delicte perquè incita a pensar i qüestionar el poder, en comptes d’abandonar-se a l’hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina. Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no es perdi el seu missatge. La seva cap l’adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores. El govern el persegueix i ataca la ciutat amb bombes i controls policials, però els homes lliures escapen al camp i es transmeten la literatura oralment esperant el moment en què la societat permetrà de nou el retorn de la cultura.

    Temes

    Els temes principals que apareixen a la novel·la són la censura, el poder, la importància de la literatura i de la paraula com a font i vehicle del pensament, la tecnologia i la responsabilitat col·lectiva enfront dels abusos dels governants o el rumb de la societat. Els crítics també han vist una al·lusió a la caça de bruixes dels EUA als anys 50 i un atac a aquells que menyspreen l’anomenada alta cultura o són addictes a la televisió i un lleure alienant. Al final de la novel·la es compara la humanitat amb l’Au Fènix, ja que pot destruir-se i renéixer cada vegada, aprendre dels errors passats. Així, es convida a l’optimisme, sempre es pot refer la societat.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Col·lecció Local: Tradicions

    El fons de la Col·lecció Local de les biblioteques té la tasca de conservar i difondre la cultura d’una ciutat, la seva comarca, i també el treball dels seus autors locals. Es poden consultar periòdicament a través del blog Fora del Prestatge les darreres novetats que es van incorporant en aquest fons.

  • Masana i Soler, Heribert. Mercè 79: els orígens del Correfoc. Tordera: Emboscall, 2015
  • merceVa ser una tardor de l’any 2002 quan Heribert Masana va començar la seva àmplia recopilació d’informació relativa a aquella anomenada primera concentració de dracs que es va viure a Barcelona en motiu de les festes de la Mercè de l’any 1979.
    Una de les fonts documentals imprescindibles per aconseguir completar aquesta obra va ser la documentació del reconegut fotògraf Jordi Gumí, que ens va deixar a l’any 2013, a partir de les seves fotografies d’aquell esdeveniment que va significar un moment històric pel Correfoc.

    Farà cosa d’uns dotze anys vaig començar a perfilar i a poder reconstruir les peces del trencaclosques que formaven un possible relat d’aquella concentració de dracs, una festa que fou l’origen directe del Correfoc, una festa i una denominació que ha canviat els paràmetres festius d’arreu del país durant aquests darrers 35 anys. Heribert Massana i Soler.
     

  • Copa Lotus. El Moixó Foguer. Girona: RGB, 2015
  • copalotusAquest enregistrament sonor va ser la opera prima d’un grup compost pels vilanovins Marc Bala, Vidal Soler, Xavier Yerga i Marc Benaiges, però que actualment ja està consolidat en l’àmbit musical català. El Moixó Foguer és un títol que fa referència a la tradició arrelada de Carnestoltes de Vilanova i la Geltrú, i a on destaquen cançons com Els títols de crèdit, La fàula del llop o Pares Noels als balcons, com alguns exemples de la troballa en les seves melodies i d’arranjaments orgànics, gairebé macrobiòtics.

    És una vella tradició del Carnaval vilanoví un pèl desconeguda a l’exterior. Té una sonoritat molt èpica i total… El Moixó Foguer és un home despullat, empastifat de mel i cobert de plomes. Aquest contrast sempre ens ha fet gràcia i creiem que té certa relació amb les històries que passen al disc. Copa Lotus.

  • Cunill, Isidre. Ja ho he dit: articulant la Indepèndencia al: Diari de Vilanova. Barcelona: Ònix, 2015
  • En aquesta obra literària el seu autor ens proposa un recull personal d’articles publicats al Diari de Vilanova, convertint-se en un dels llibres més demanats durant la darrera Diada de Sant Jordi a la ciutat. El periodista Isidre Cunill ha publicat anteriorment l’obra Letizia Ortiz. Una republicana en la corte del Rey Juan Carlos.

  • Roger Maiol. Jordi Pujol, la gran família: l’entorn a l’ombra del president. Barcelona: Angle, 2015
  • familiaEl periodista vilanoví Roger Maiol ens apropa en el seu llibre a tots els personatges a l’entorn del president, des del pare traficant de divises fins el cunyat còmplice a Banca Catalana, els negociants de la primera etapa, com Prenafeta, Alavedra i De la Rosa, entre d’altres. És el relat de com una família es va transformar en La Família, i després en El Govern i El País, i repassa a les seves pàgines el cercle de poder i influència que ha acompanyat a Jordi Pujol durant tots aquests anys.

    Crec que he estat preparat per a tot en aquesta vida, menys per al deshonor. Jordi Pujol i Soley.
     

    Recordeu que teniu al vostre abast, a l’espai de les biblioteques, el nou web de col·lecció local que us apropa al fons disponible a les biblioteques Joan Oliva i Armand Cardona, a l’Arxiu Comarcal del Garraf i a la Biblioteca Víctor Balaguer.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sin Epitafio. Francisco José Jurado

    sinepitafioL’inspector Benegas és un home observador, perseverant i tossut, no és una ànima turmentada com la dels detectius que protagonitzen actualment altres títols de gènere policíac, sinó que és un home enamorat de la seva dona, que no es deixa portar per pressentiments ni intuïcions, sinó que s’enfronta als casos armat amb la lògica, la seva eficaç capacitat d’anàlisi i el seu profund coneixement de les misèries de la naturalesa humana.

    En el seu nou cas es provoca un fort enrenou mediàtic i el protagonista es veurà immers en una investigació que guardarà relació amb la mort del Gran Mestre dels templers produïda diversos segles abans, aconseguint que els secrets siguin també protagonistes en un relat, que barrejat amb la narració del cas, afegeix un altre ingredient més d’interès a la lectura de Sin Epitafio, que ens proposa una encertada barreja d’investigació policial i enigmes històrics en el seu desenvolupament.

    novelanegraQuan apareix el cadàver calcinat i decapitat d’un delinqüent habitual, amb un estrany tall al pit, tots pensen en un crim del narcotràfic. Tots excepte Benegas, l’inspector d’homicidis a Còrdova. I les seves sospites semblen confirmar-se quan es topen amb un segon cadàver, en aquest cas una dona de classe benestant i amb idèntica ferida.

    Es tracta d’una investigació policial que es desenvoluparà, igual que tota la novel·la, en dos plans, en dues èpoques molt diferents, com és l’actualitat i també, aquest és un dels atractius, a l’Edat Mitjana. I així s’aniran entrellaçant l’argument per anar a endinsar-se en el segle XIII per intentar desxifrar les pistes i descobrir finalment qui va matar a Candela Montalbán i Fabián Flors.

    genere-negreFrancisco José Jurado va començar a escriure a finals del segle XX i des de llavors ha obtingut gairebé un centenar de premis, mencions i accèssits en certàmens de novel·la curta i relats d’àmbit estatal i també internacional. En l’actualitat, imparteix tallers literaris d’escriptura creativa i de dinamització a la lectura, organitzats tant per les administracions públiques com per organismes i institucions privades.

    Llibres

    Sin Epitafio

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Foment de la lectura per a nois i noies

    20150514_161102Durant els darrers mesos a la Biblioteca Joan Oliva hem portat a terme una acció per fomentar la lectura entre els nois i noies de 10 a 13 anys i de 14 a 15 anys. 20150514_160816

    Per aquest motiu, hem dedicat dos espais perquè aquests joves lectors ens fessin arribar els seus suggeriments.

    Les lectures proposades les hem anat exposant al llarg de tot aquest temps perquè d’altres nois i noies les poguessin veure i es decidissin a llegir-les. En total hem rebut més d’una setantena de propostes i estem molt contents!

    De bon començament teníem previst fer un sorteig entre tots els participants que han contribuït a nodrir els espais que la biblioteca hi havia reservat. En la categoria de nois i noies de 10 a 12 anys la guanyadora del sorteig va ser la Teresa Martín que va suggerir El noi del vestit de David Walliams. Com a premi va rebre un llibre i un llapis de memòria. En la categoria de 14 a 15 anys el suggeriment va venir de la mà de la Imane Atou que va guanyar un llibre i uns auriculars. En aquest cas el títol va ser Donde los árboles cantan de Laura Gallego.

    El noi del vestit JN Gal

    Moltes gràcies a tots els nois i noies que hi han participat!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    56à Bienal de Venècia

    daliAquest mes ha donat inici la Exposició Internacional d’Art a Venècia que els afortunats que ho pugin fer, es podrà visitar fins el 22 de novembre. Aquesta nova edició porta el títol de Tots els futurs del món i està dirigida pel crític d’art nigerià Okwui Enwezor, que pretén provocar en el públic una reflexió sobre els problemes que afligeixen al món. L’emigració, la fam, la persecució política, la discriminació sexual o el canvi climàtic són alguns dels temes que apareixen a les obres, amb un gran predomini de vídeo i fotografia, exposades als jardins del Giardini i l’Arsenale.

    S’obre així una Biennal amb més de seixanta exposicions de primer nivell en els anomenats esdeveniments col·laterals amb artistes com Mario Mertz, Jackson Pollock, Cy Twombly, Jaume Plensa, Albert Serra, Sebastião Salgado, o Fabrizio Plessi. Aquesta edició ha començat un mes abans del que marca la tradició per fer-la coincidir amb la Expo de Milà, en una aposta insòlita pel turisme per part del Govern italià, que espera superar els quatre milions de visitants entre tots dos esdeveniments.

    En el pavelló espanyol, el comissari Martí Manen desenvoluparà un projecte coral en què Dalí serà present com a subjecte però no amb obra. A través d’una re-lectura i re-posicionament de Dalí des del punt de vista contemporani a través de les veus dels artistes Cabello/Carceller, Francesc Ruiz i Pepo Salazar. El Sujeto, nom del projecte espanyol, s’inicia amb una revisió de Salvador Dalí des de l’òptica del segle XXI, sense la voluntat de seguir una aproximació històrica de la seva figura. Es tracta d’una visió molt personal de l’artista, perquè es mostra present a l’atmosfera però no es es pot gaudir físicament de cap obra seva. La peça tracta la imposició social, la voluntat de modificació, la lluita personal com canvi, la recuperació de mites i de la necessitat d’una revolució des de la indefinició.

    japanLa japonesa Chiharu Shiota és una de les nombroses dones artistes d’aquesta edició de la cita mundial de l’art contemporani amb les seves propostes arriscades com ens mostra a The Key in the Handy a través de petites claus, provinents de tot el món, a on pengen d’una enorme embull de fils vermells que sobrevolen dues barcasses. El protagonisme femení en l’esdeveniment és més gran que mai. N’hi ha prou amb assenyalar alguns dels pavellons històrics ocupats per dones: Estats Units (Joan Jonas), Rússia (Irina Nakhova), Regne Unit (Sarah Lucas), Japó (Chiharu Shiota), Grècia (Maria Papadimitriou), Suècia (Lina Selander), Noruega (Camille Norment) o Xile (Pau Errázuriz i Lotty Rosenfeld). A més, s’aprecia una notable presència de dones en altres pavellons que porten diversos artistes, com és el cas de Mèxic amb Tania Candiani. Els assistents podran contemplar també els premiats amb els Lleons d’Or al pavelló d’Armènia i l’artista Adrian Piper per la seva obra All the World’s Futures goes.

  • Bienal de Venecia 2015
  • Galeria de l’Exposició
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Imatges al núvol amb seguretat

    cloud-iA la finalització dels anys noranta van començar a popularitzar-se les càmeres digitals i les xarxes socials però ha estat fa pocs anys quan els sistemes d’emmagatzematge d’imatges en el núvol han reemplaçat tot l’establert anteriorment.
    I és precisament en el treball i oci diari amb el nostre ordinador quan és important plantejar-se el nivell de seguretat que establirem en les nostres imatges i també els documents més valuosos per no tenir cap mena de sorpreses desagradables imprevistes.

    Encara que Instagram s’erigeix com el principal espai amb què comunicar-nos visualment a internet, i alhora com a plataforma d’emmagatzemar les imatges personals, el problema continua plantejant-se quan es vol mantenir a llarg termini i privadament uns arxius determinats; i és precisament Flickr el que ha presentat una de les renovacions més importants en aquest àmbit.

    nuvolLes seves noves funcions competiran directament amb les dels serveis dedicats a l’emmagatzematge d’imatges en el núvol. Una de les característiques més rellevants que presenta és el seu sistema de reconeixement de fotos: és capaç de determinar si en una imatge apareixen animals, nens, un paisatge o fins i tot elements arquitectònics, començant d’aquesta forma a deixar enrere les metadades com a únic mètode de classificació. També s’han desenvolupat aplicacions per a ordinador i mòbil que les emmagatzemen en la seva grandària original, i detecta les que estan duplicades. Un cop en el núvol, és possible compartir-les amb qualsevol usuari, tingui o no compte al seu domini. En l’àmbit empresarial evidentment també se li dóna prioritat màxima a la privacitat i la seguretat en els arxius, les més conegudes utilitzen SpiderOak, per tractar-se d’un servei que encripta la informació fins al punt que ni la mateixa empresa que el gestiona té accés.

    computingI que podem dir del gegant Google? Els principals avantatges d’utilitzar Google Drive per arxivar fotos davant d’altres opcions són que emmagatzema un nombre il·limitat, reduint la seva mida a cinc megapíxels, que pot llegir arxius RAW i que usant el navegador Chrome podem editar-les amb Snapseed, un dels més populars editors de fotografia per a telèfons mòbils. El seu principal competidor Microsoft posa a disposició dels usuaris el núvol OneDrive que ofereix funcions similars a les de Dropbox amb un dels seus punts a favor, sobretot per fotògrafs professionals, és que permet llegir alguns arxius RAW.

    Finalment, s’ha de tenir en compte també les companyies especialitzades en imatges i fotografia, com són LG o Canon, que ofereixen serveis propis d’emmagatzematge d’imatges, tot i que sempre cal tenir en compte la seva volatilitat amb la qual apareixen i desapareixen, i és precisament aquesta presència efímera a la Xarxa el que pot posar en perill la conservació de les nostres imatges a llarg termini i farà necessari reforçar la seguretat de les mateixes en un nou món digital dominat cada cop més pel núvol tecnològic.

    Petita guia per estar adalt d’un núvol tecnològic

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Col·lecció Local: Noves publicacions

    El fons de Col·lecció Local de les Biblioteques de VNG no para de créixer. A continuació, unes pinzellades d’algunes de les novetats que enguany hi hem incorporat:

    Vilanova_del_franquisme_portadaLa Vilanova del franquisme: (Vilanova i la Geltrú 1939-1979). De la mà d’Albert Tubau i Garcia i editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs, el passat mes d’abril es va fer la presentació oficial d’aquesta recerca històrica llargament esperada. L’acte de presentació es va fer al Saló de Plens de l’Ajuntament vilanoví a càrrec, per una banda, de Joan Rodríguez i, per una altra banda, de Xavier López. Joan Rodríguez va ser regidor del PSUC del primer ajuntament democràtic de Vilanova i impulsor de l’Assemblea Democràtica de VNG. Xavier López és un jove graduat en Història per la UB, amb força presència en la vida associativa de la ciutat. Per tant, dues generacions que tenen en comú l’estima envers Vilanova. En l’acte va participar també el mateix Albert Tubau i l’alcadessa de la ciutat, Neus Lloveras, que es va encarregar de la cloenda.

    Entre_història_llegenda_portadaEl llibre és fruit del treball que Tubau va iniciar ara fa divuit anys i el podem dividir en dues parts: Una primera, de crònica històrica, política, econòmica i esportiva, entre d’altres àmbits, i una segona part, que podem definir com a assaig, en què l’autor reflexiona sobre l’època.

    Vilanova i la Geltrú: entre la història i la llegenda. El prolífic autor vilanoví Miquel Altadill Giner és el responsable d’aquest segon llibre que, darrerament, hem incorporat a la col·lecció local. La presentació oficial va tenir lloc també el mes d’abril passat i va comptar amb la presència de Francesc X. Puig Rovira, encarregat del pròleg de l’obra.

    En el llibre, Miquel Altadill repassa trenta-vuit relats del passat de la ciutat que ens ajudaran a descobrir algunes de les seves pecualiaritats. Així doncs, el llibre està dividit en trenta-vuit capítols de pocs fulls com ara: El rei Jaume I, de pas per la Geltrú; El cementiri de la plaça de les Neus, Humor a l’Ajuntament vilanoví o La filla del vell sepulturer.

    Presentació del llibre Vilanova i la Geltrú: entre la història i la llegenda:

    Penedes_era_possible_2_portadaEl tercer dels llibres de què us parlarem és El Penedès era possible. Publicat també enguany per la Plataforma per una Vegueria Pròpia en motiu del seu desè aniversari, l’obra ha estat presentada a Vilafranca del Penedès, El Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Igualada. A Vilanova, l’acte de presentació va comptar amb la presència de Fèlix Simon, president de la Plataforma i autor del text de presentació amb què comença el llibre, i d’Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

    El llibre no és només un recull dels 10 anys d’història de l’entitat, sinó també un reflex de la reivindicació de la identitat penedesenca. En la presentació a VNG no va passar per alt que l’acte es produïa el mateix dia que el Parlament de Catalunya aprovava la creació de la nova comarca d’El Moianès.

    Recordeu que teniu al vostre abast el nou web de col·lecció local que us apropa al fons disponible a les biblioteques Joan Oliva i Armand Cardona, a l’Arxiu Comarcal del Garraf i a la Biblioteca Víctor Balaguer.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El gusano de seda. Robert Galbraith

    gusano_sedaLa desaparició del novel·lista Owen Quine no altera massa la seva dona, convençuda que el seu marit ha marxat a passar uns dies sol, tal com ha fet en altres ocasions. Per això acudeix al despatx del detectiu privat Cormoran Strike per encarregar-li que trobi al seu marit i el porti de tornada a casa. No obstant això, el detectiu descobreix que després de l’absència de Quine hi ha molt més del que la seva dona creu.

    Owen va enviar un manuscrit en què revelava els secrets més comprometedors de pràcticament tosos seus coneguts. És evident que la publicació de la novel·la arruïnaria les seves vides, així que, en teoria, qualsevol d’ells faria el que fos per impedir que el llibre sortís a la llum.

    I quan la teoria es torna realitat amb de l’aparició del cadàver de Quine, els esdeveniments es precipiten. Owen ha estat brutalment assassinat, amb una crueltat que Cormoran no recorda haver vist mai. Així doncs, aturar el culpable es converteix en una tasca urgent, per la qual cosa Cormoran Strike i Robin Ellacott, la seva eficaç ajudant, han de rucurrir a tota la seva astúcia per atrapar l’assassí el més aviat millor.

    Ja podeu llegir el PRIMER CAPÍTOL gseda

    Entre els sospitosos, el seu agent, el seu editor, el propietari del segell en què publicava, el seu gran enemic, que abans de ser-ho va ser amic, el seu amant i la millor amiga de la seva amant (que abans de ser el seu millor amiga va ser la seva millor amic) i, com no, la seva dona, Leonora, que, curiosament, té experiència com carnissera, perquè una vegada va treballar en una carnisseria, i per tant, és la principal sospitosa del crim. Un crim que a Londres, per cert, no té cap mena d’importància en el seu transcurs diari.

    Què es pot dir més de J.R.Rowling? Ha estat reconeguda mundialment per el seu personatge Harry Potter, traduït a múltiples llengües i un èxit de vendes a tot el món. Però les màgiques aventures del aprenent de mag tard o d’hora havien d’arribar a la seva fi. I després toca reinventar-se, o millor encara, és el moment de canviar i inventar una nova identitat per convertir-se en una escriptora anònima, per allunyar-se d’aquella que va omplir de felicitat la lectura de milions d’adolescents d’arreu del món.

    genere-negreRobert Galbraith és el pseudònim que utilitza. La decisió d’escollir un pseudònim masculí va ser impulsat pel desig de “tenir en la meva escriptura un personatge el més allunyat possible de mi”, va dir Rowling. En triar com el seu heroi a un militar que treballa a la seguretat nacional va crear una “excusa per no fer aparicions personals o per proporcionar una fotografia”. Volia mesurar la seva habilitat per escriure en un nou gènere renunciant a la fama aconseguida. Però la identitat de Rowling com l’autora d’El cant del cucut es va acabar filtrant per un amic d’un dels seus advocats i el seu nom va sortir a la llum. Ja no era un desconegut, ara s’havia convertit en una escriptora aclamada mundialment. El gusano de seda és el títol de la segona novel·la, la primera també ho és de gènere negre.

    rg Robert Galbraith a la biblioteca

  • Las diez lecciones sobre lo que te espera en la vida
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La bossa groga, Lygia Bojunga

    La penúltima de les lectures que hem comentat al Club de lectura juvenil de la Joan Oliva és ben especial, no podem dir una altra cosa. La protagonista és la Raquel, una noieta amb molta imaginació, envoltada d’adults que no li fan gaire cas i que no l’entenen. Si més no, aquesta és la percepció de la Raquel.

    131615_01CU-179.ps, page 1 @ Preflight ( 131615_01CU-179trz.fh11Per aquest motiu, probablement, la Raquel té tres somnis, tres desitjos que cada vegada són més grans: Vol créixer, s’estimaria més ser noi que no pas noia i vol escriure. Aquests desitjos, dia rere dia, es fan més i més grans i la Raquel no sap què fer-ne. Fins que un dia arriba a mans de la nena una bossa groga, de la tia Brunilda, on decidirà dipositar els seus tresors més preuats.

    La Raquel va amunt i avall carregada amb la seva bossa groga, els seus somnis creixen i creixen i pesen i pesen. Si alguna vegada aconsegueix fer factible el seu desig d’escriure, es fa més petit, però quan no pot fer-ho, torna a anar carregada d’un costat a l’altre.

    I per si no en tingués prou, a mesura que avança la història, nous personatges es van afegint al contingut de la bossa: Un gall, Rei, protagonista d’una de les història inventades per la nena, una Agulla Imperdible que es va trobar al carrer, la Paraigua, en Terrible…Tot un conjunt de personatges que ajudaran la Raquel a descobrir què vol fer a partir dels desitjos particulars de cadascun d’ells.

    Així doncs, si vols saber com és la història de la Raquel i dels seus particulars amics, no ho dubtis i agafa en préstec La bossa groga.

    L’autora de La bossa groga és l’escriptora Lygia Nunes Bojunga. Nascuda l’any 1932 a la ciutat de Pelotas (Rio Grande do Sul) aquesta escriptora brasilera ha dedicat la major part dels seus llibres cap a un públic infantil i juvenil.

    lygia_bojungaLa seva família es va instal·lar a Rio de Janeiro quan ella tenia només 8 anys. Fins a dedicar-se de manera exclusiva a escriure va fer activitats del tot diverses: des de formar part d’un grup de teatre fins a treballar a la ràdio.

    La seva trajectòria professional ha estat reconeguda amb els premis més importants de literatura infantil i juvenil: L’any 1982 va rebre el Premi Hans Christian Andersen i dècades més tard, l’any 2004, rebia un altre prestigiós guardó, l’Astrid Lindgren.

    Alguns dels seus llibres més famosos són, per exemple: Els companys, Angélica, La casa de la madrina, El sofá estampado i La bossa groga. Molts dels seus llibres han estat traduïts a diferents idiomes.

    A les biblioteques de VNG pots trobar alguns dels llibres d’aquesta autora.

    Els nens i nenes del Club de lectura juvenil ens tornem a trobar el proper dia 13 de juny!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »