Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2015

Gluten Free Museum

lleteraUn blogger anònim francès ha decidit assumir el moviment lliure de gluten a través de la extracció de qualsevol o tots els rastres d’aquesta proteïna, juntament amb els aliments que el contenen, en les obres d’art famoses, les il·lustracions, les escenes de la pel·lícules infantils, i també alguns cartells. L’artista gràfic Arthur Coulet ha obert el Gluten Free Museum en forma d’una bitàcora gastronòmica, és tracta fonamentalment d’un museu virtual en el qual el visitant es trobarà una història de l’art amb la particularitat que ha esborrat els productes amb gluten de totes les obres artístiques. Un exemple es troba a l’obra La lletera, de Jan Vermeer, que ha perdut expressament el pa del cistell que l’acompanyava des del segle XVII quan va ser pintada a Holanda. La idea original del projecte va ser realitzar un recorregut virtual des de la pintura clàssica fins a la contemporània.

vangogh

El gluten està considerat actualment com l’aliment més infame en la nutrició dels celíacs, encara que la majoria de la gent no ho entén i alguns no saben explicar-ho. Però fins i tot els més acèrrims evangelistes sense gluten han trobat en aquest punt una sortida per al seu esforç i a través de l’art. Per sort per a ells, s’ha creat en Tumblr una galeria amb resultats innovadors que faran les delícies d’aquells que senzillament no poden suportar la idea de gluten en les seves obres d’art preferides.

glutenfreeLa motivació del Gluten Free Museum a Internet és oferir un recorregut per la història de l’art usurpant i excloent pans, panets i camps de blat, sense excloure cap tipologia artística per introduir-se des de la enorme dificultat de les obres impressionistes fins a tractar les imatges a la fotografia. L’artista i fundador d’aquest museu s’ha decantat més per la història de l’art que per les característiques de la indústria o el comerç de productes sense gluten. El projecte actualment consta d’una vintena de peces, cadascuna de les quals juxtaposa la imatge abans i després de retirar el gluten. Però segurament anirà en augment en les properes setmanes o mesos.

Gruten Free Museum en Tumblr

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Ayer, hoy y mañana: mis memorias. Sophia Loren

portada_SophiaLa primera biografia autoritzada de Sophia Loren: Ayer, hoy y mañana: mis memorias és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà. L’actriu, farta de llibres de la seva vida que no compten amb el seu vistiplau i, coincidint amb el seu 80è aniversari, ha escrit ella mateixa les seves memòries, que ha dedicat als seus quatre nets.

El títol del llibre fa referència a la pel·lícula del mateix nom, Ayer, hoy y siempre, en què va participar l’actriu al costat del seu estimadíssim Marcello Mastroianni i que va ser dirigida per Vittorio De Sica l’any 1964. Aquest film va aconseguir l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i hi podem veure una de les escenes més famoses de la història del cinema: “l’striptease” de Loren davant de Mastroianni.

En arribar als vuitanta anys, l’actriu fa una mirada enrere per explicar com ha estat i com és la seva vida i trenca, de bon començament, amb la imatge de glamur que l’envolta: el llibre comença amb l’àvia Sophia Loren, plena de farina, esperant els seus nets la vigília de Nadal amb els qui acabarà mirant la pel·lícula d’animació Cars 2 al saló de casa seva.

Sophia_LorenSophia Loren va néixer a Roma un 20 de setembre de 1934 en el si d’una família pobra. Dos homes marcarien la vida de la jove: El pare absent i Carlo Ponti.

Del primer no guarda, ni tant sols, rancúnia. La mare de Sophia Loren es va quedar dues vegades embarassada d’aquest home, d’origen noble vingut a menys i que no va fer cap intent ni de casar-se ni de formar una família. Va defugir no només el matrimoni, sinó també la relació amb la seva descendència.

A diferència del pare, Carlo Ponti va ser, sens dubte, l’home de la seva vida. Es van conèixer quan ell era ja un productor consagrat i ella tot just començava la seva carrera. Ell era casat i vint-i-dos anys més gran que l’actriu així que la relació va començar en secret. Acabaria sent el seu únic marit (fins a la mort de Ponti) i el productor de la major part de les seves pel·lícules.

Sophia_Loren_Cannes_2014Si bé el record cap el pare no és afectuós, els records cap a la mare i els avis són tot el contrari. La mare de Sophia Loren va ser, en paraules de la seva filla “escandalosament bella”. Va voler també fer-se un forat en la indústria cinematogràfica i, per aquest motiu, la seva filla es va criar amb els avis en un barri pobre de Nàpols. Quan la mare va acceptar que ella no triomfaria en el setè art, va posar totes les seves forces, anys després, perquè triomfés la seva filla.

Loren destacaria en un primer moment per la seva bellesa i, posteriorment, per les seves qualitats interpretatives. Al llarg de la seva carrera ha fet més de 70 pel·lícules i ha guanyat, entre molts d’altres premis, dos Oscar: com a millor actriu per Dos mujeres, l’any 1961 i un d’Honorífic per tota la carrera, l’any 1991. Hores d’ara continua en actiu i el 2014 el Festival de Cannes li va retre homenatge.

Si us agraden els clàssics i llegir sobre cinema, no us podeu perdre aquesta autobiografia! Reserveu-la a la Joan Oliva.

Llibres

  • Ayer, hoy y mañana: mis memorias.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sangre o amor. Donna Leon

    sangUn admirador de la soprano Flavia Petrelli ha traspassat la línia que separa un fan inofensiu d’un seguidor obsessionat. Coneix tots els passos del seu ídol, on està situada en cada moment, i intenta cridar la seva atenció omplint-la de roses grogues i regals cars. La cantant d’òpera es troba a Venècia interpretant amb èxit Tossa a l’emblemàtic teatre La Fenice, així que serà només qüestió de temps que el comissari Guido Brunetti, vell amic de la infància que ha ajudat a l’artista en ocasions anteriors, posi el seu equip a treballar en el cas. La història que ens proposa l’autora nord-americana no només es desenvolupa a la ciutat dels canals, com és habitual en tots els lliuraments de la sèrie, sinó que Brunetti torna a l’escenari de La Fenice, on precisament va haver de resoldre el seu primer repte com a detectiu. En Mort a La Fenice, el director d’orquestra Helmut Wellauer apareix mort durant una representació de La Traviata al cèlebre teatre venecià, temple del bel canto.

    donna_leonGuido Brunetti és un home de família, sensible i encantador, està casat amb Paola, professora universitària, excel·lent i dedicada cuinera i filla única del comte Falier. Gràcies a la seva dona, Brunetti té accés a les seves investigacions a una classe social que li estaria vedada pel seu origen més humil. Però és un home culte que gaudeix de la lectura dels clàssics grecs i també llegint la seva publicació preferida com és Il Gazzetino. Els seus fills són Raffi i Chiara, es tractaria de dos adolescents a l’ús si no tinguessin l’estranya costum de ser encantadors i més rentar els plats després de sopar.
     
    genere-negreEl vicequestore Patta és el seu cap, representa els pitjors defectes de tots els comandaments: incapacitat, mandra i ànsies de protagonisme. Tot el contrari que la signorina Elettra Zorri, secretària de Patta, que habitualment presta a Brunetti una ajuda imprescindible en la resolució dels seus casos gràcies a les seves habilitats informàtiques i als seus nombrosos contactes, que li permeten saltar alegrement la infinitat de barreres burocràtiques de les empreses i organismes oficials italians.

    L’escriptora Donna Leon ha creat un personatge proper, un home familiar, casat amb Paola i pare de dos fills, culte i sensible, gran lector, sobretot dels clàssics, que poc té a veure amb el clixé del detectiu dur i solitari, i amb molt d’amargor en la seva vida. Sempre és un plaer seguir Brunetti en les seves investigacions. Com en aquest cas en el qual, al seu costat, traiem el cap a les ombres que, darrere de les bambolines, s’amaguen, amenaçadors, més enllà del glamour de l’espectacle.

    Ja podeu llegir ara el prímer capítol sang

    Donna León va néixer a Nova Jersey al’any 1942. Va estudiar a Perusa i Siena, i va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora en diferents escoles nord-americanes a Europa i a Àsia. Protagonitzades pel seu personatge el comissari Brunetti, ha publicat les novel·les Mort a La Fenice (1992), Mort en un país estrany (1993), Vestit per a la mort (1994), Mort i judici (1995) , Acqua alta (1996), Mentre dormien (1997), Noblesa obliga (1998), El pitjor remei (1999), Amics a les altes esferes, Un mar de problemes (2001), Males arts (2002), Justícia uniforme (2003), Proves falses (2004), Pedres ensangonades (2005), Verí de vidre (2006), Allibera’ns del bé (2007), La noia dels seus somnis (2008), L’altra cara de la veritat (2009), Qüestió de fe (2010), Testament mortal (2011), La paraula es va fer carn (2012). És també autora del llibre d’assajos Sense Brunetti (2006) i prologuista de la guia Passejades per Venècia (2008).

    dleonDonna Leon a la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG

     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Donar el pit és possible

    Llibres

    paola-negriLa llet materna ha estat des de temps immemorials l’aliment principal durant els primers anys de vida dels nostres infants. Les seves propietats nutritives i immunològiques, úniques i intransferibles en cada cas, són fonamentals per a la seva posterior i adequat creixement. Tot i que es recomana fer-ho, també es pot aconseguir en els temps actuals donar les propietats de la llet materna a través del biberó, no serà mai el mateix però s’hi assemblarà força. Donar el pit és una pràctica natural, accessible, econòmica, plaent, i, per damunt de tot, saludable per als nens i les seves famílies. És un gest senzill i alhora revolucionari, individual però amb un abast global que assegura la supervivència dels nostres infants, sense comprometre la nostra economia ni el medi ambient.
     
    negripEs el moment de donar de menjar al nostre nadó. Elimina la presència de rellotges, intenta oblidar si hi ha roba per rentar, si el menjar no està encara fet, o fins i tot si el terra de casa teva comença a necessitar una rentada. El més important ara és trobar un lloc on ens sentim còmodes, caldrà estar una estona segurament, tant és. Potser s’agafi al teu pit i mami tranquil·lament, potser no. Potser que vagi d’un pit a l’altre, que desplaci sobre tu … Això és bo. El contacte amb la teva pell ho acabarà calmant i t’acabarà calmant a tu. Segueix mirant-lo, acariciant, observa com respira pel seu petit nas, com mou les manetes i et toca. Pots estar cinc minuts, o una hora, o dues. Ho pots fer una sola vegada, o un cop al dia, o en cada presa, tu decideixes. Ho pots fer durant sis mesos, un any, o dos… El teu instint de mare ha de decidir. El que per a nosaltres és uns minuts per al nostre nadó ho és tot. I això és la lactància materna, gaudeix-ne, mare.

    Todas las madres tienen leche. Aquello que todos y todas deberíamos saber sobre la lactancia materna y la alimentación artificial pretén oferir les eines fonamentals per prendre les decisions més adequades en cada moment, per aconseguir el benestar del més estimat i petit o petita de la casa, així com el de la pròpia mare que es troba de sobte davant de l’experiència més meravellosa que li pot oferir la vida.

    Bloc

    En aquest bloc una mare ens explica totes les seves experiències i ens acosta totes les curiositats del seu dia a dia amb seccions fixes com Seguridad, Feliz Lunes o el El Mejor Regalo. També s’ocupa del menjar sense gluten, de l’embaràs i de la lactància.

    Una madre como tú

    No hi ha comentaris

    Els últims dies dels nostres pares. Joël Dicker

    ultims-dies-dels-nostres-paresLa segona novel·la del jove escriptor suís Joël Dicker (1985), La Veritat sobre el cas Harry Quebert, es va convertir l’any 2012 en un veritable fenomen editorial, que va rebre elogis tant per part de la crítica com per part del públic i es va traduir a trenta-sis idiomes. El llibre que aquesta setmana és novetat a la biblioteca Joan Oliva és, de fet, la primera obra d’aquest escriptor, però es publica dos anys després. Ens referim a Els últims dies dels nostres pares amb què va guanyar el Premi d’Escriptors Ginebrins l’any 2010.

    Els últims dies dels nostres pares està ambientada en la Segona Guerra Mundial i posa l’ènfasi en la unitat F del servei secret SOE (Special Operation Executive). Joël Dicker, gràcies a un important treball de documentació, desenvolupa una història a partir de l’esmentada unitat, que durant molts anys va ser un secret i que va ser creada l’any 1940 per l’exèrcit britànic, amb la intenció de reclutar joves de diferents països europeus. Aquests joves tenien la missió de crear xarxes de resistència i de dur a terme tasques de sabotatge i d’espionatge en la França ocupada per l’exèrcit nazi.

    Joel-DickerLa història tracta de nou joves francesos que s’infiltren a la França ocupada. El protagonista és Paul-Émile, àlies Pal, que acaba convertint-se en un dels millors agents i que té com a única família el seu pare. En Pal farà tot el possible per comunicar-se amb ell, encara que no s’imagina que aquest fet suposarà un daltabaix d’agents i d’espionatge. Els últims dies dels nostres pares no només és una novel·la de caire històric, sinó també una apologia de la família, de la biològica i de la que formen aquests nou joves un cop finalitzada la guerra.

    Si vols reservar-la, no ho dubtis i fes-ho a les biblioteques de VNG!

    Llibres

  • La verdad sobre el caso Harry Quebert.
  • La veritat sobre el cas Harry Quebert.
  • Los últimos días de nuestros padres.
  • Els últims dies dels nostres pares.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Diada de Sant Jordi 2015

    rosa_sjordi

    Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors. Uns quants segles després, el costum d’obsequiar l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l’actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per a tothom.

    llibre_dracA la dècada de 1930 s’hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. L’origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya.

    A l’any 1929 els llibreters van decidir sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d’abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb la mort de Miguel de Cervantes o del dramaturg William Shakespeare o en època contemporània també ens va deixar en aquesta data la figura de Josep Pla.

    La tradició a la ciutat és sortir i gaudir de les parades amb llibres, dels venedors de roses, de l’inici de la primavera i de totes les activitats literàries que s’organitzen en commemoració de Sant Jordi. La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú us han preparat les millors novetats de l’any en literatura per celebrar amb tothom aquesta festa tan especial i significativa en la cultura popular del país.

    Feliç Sant Jordi!

  • Guia de Novel·la de Sant Jordi
  • Guia Gènere Negre de Sant Jordi
  • Guia Infantil de Sant Jordi
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els veïns de dalt

    veinsdedaltUn matrimoni, cansat, fastiguejat, que discuteix més que parla. Anna és una dona que viu pel quedar bé i Juli, un home que fa del sarcasme la seva manera de comunicació verbal. Anna ha decidit convidar els veïns de dalt i així agrair-li la seva ajuda quan es van mudar. Juli no vol ni veure’ls. La seva activitat sexual frenètica i sorollosa, els impedeix fer vida i dormir amb tranquil·litat. Al final serà massa tard i se’ls trobarà a casa. Així que el seu pla serà el de denunciar la seva perversitat.

    Aquest és l’argument de l’obra que s’està interpretant al Teatre Romea de Barcelona fins a mitjans de maig. Es tracta de la primera incursió del director cinematogràfic Cesc Gay, pel·lícules com Ficción, A la ciudad, Una pistola en cada mano, són la seva millor presentació en la seva opera prima a l’escena teatral. En aquest nou hàbitat ens proposa una altra comèdia sobre les misèries de la vida en parella. La virtut de Gai sempre ha estat el de embastar bons diàlegs per teixir amb ells relacions humanes complexes que moltes vegades porten a situacions de gran tensió.

    cesc_gayzEls protagonistes són quatre intèrprets amb ganes de fer lluir la comèdia, sobretot el matrimoni que componen l’actor Pere Arquillué, que ens ofereix un personatge de Juli que voreja la passivitat i l’agressivitat amb gran facilitat, amb una llengua viperina, incapaç de dir les coses sense una gota de sarcasme; és un dels rols que més li agrada interpretar i en el que se sent més còmode com demostra el paper de Claudi que realitza a la sèrie televisiva La Riera, que li permet compaginar les dues vessants: televisió i teatre.

    Àgata Roca interpreta una Anna ferida, víctima i botxí que es debat internament entre la correcció i el quedar bé o el deixar-se portar com fa en la seva intimitat. Mentrestant, els veïns actuen de persones constantment punyents. Com ràpidament demostra damunt de l’escenari un Jordi Rico, divertit en el seu desvergonyiment com el bomber que incendia tots els focs, sense mossegar-se la llengua. Però no esta sol, al seu costat llueix com mai una Nora Navas que dóna la sensació de ser una mera comparsa del bomber divertit, però les aparences enganyen tot i que descobrim una dona que se suposa que s’ha alliberat sexualment però que li falta intenció i picardia.

    Sempre m’han fascinat els extrems brutals als quals poden arribar a barallar-les parelles en públic. Cesc Gay.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Le malade imaginaire, de Molière

    Le Malade Imaginaire by Moliere; Felix Lorioux (Illustrator)C’est pour moi que je lui donne ce médecin; et une fille de bon natural doit être ravie d’épouser ce qui est utile à la santé de son père. Molière.

    Chers lecteurs, lectrices,

    Il n’y aucun doute que les pièces de Molière, un des géants de la scène, auteur majeur qui incarnait la perfection du théâtre classique au XVII siècle, fassent encore et toujours succès à l’affiche et ravissent le public puisqu’elles font honneur à l’affirmation convaincue prononcée par lui-même qui disait : “la grande règle de toutes les règles est de plaire au public”
    Ainsi une lecture de théâtre au Club va nous transporter à une autre époque, chez Le malade imaginaire, Argan, hypocondriaque et personnage central de l’intrigue va faire l’impossible pour qu’Angélique, sa fille, n’épouse pas Cléante, jeune homme beau et courageux car il souhaite à la place un jeune médecin, grand benêt, travailleur et volontaire, afin d’avoir à sa portée le puits de ses cures.

    L’auteur

    moliereMolière, de son vrai nom Jean- Baptiste Poquelin, nait à Paris en 1622 au sein d’une famille de la bourgeoisie marchande. Il suit ses études secondaires chez les jésuites du collège Clermont à Paris puis commence des études de droit à Orléans qu’il abandonne pour se consacrer à la comédie.
    Acteur, dramaturge, metteur en scène, directeur de troupe, il fonde en 1643 la troupe de l’Illustre –Théâtre avec la comédienne Madeleine Béjart qui fera faillite deux ans plus tard.

    Il travaille pendant douze ans en province dans une troupe itinérante et à son retour à Paris, en 1658, lui et sa troupe obtiennent la protection de Louis XIV et en 1661 s’installent au Palais-Royal. Son œuvre des Précieuses ridicules en 1662 est tout un triomphe, celle de l’École des femmes et Don Juan en 1665 aussi, Tartuffe et Le Bourgeois gentilhomme en 1669 obtiennent un succès spectaculaire, bien que toutes elles suscitent de nombreuses querelles.

    Persécuté par les jaloux et les dévots, il a écrit plus de trente comédies mêlant la drôlerie et l’irrévérence en s’inspirant de Plaute, Terence, de la commedia dell’arte. Il a mis au jour la pédanterie, l’avarice et critiqué la société du XVII e siècle et grâce à son talent, assuré le triomphe dans la maitrise des registres comiques les plus divers.
    Cette pièce représentée pour la première fois en 1673 compte trois actes et traite les thèmes de l’hypocondrie, médecine et mort.

    Paradoxe du destin, elle sera sa dernière comédie.

    Esther Bruna.
    Club de Francès.

    No hi ha comentaris

    El aroma del crimen, Xabier Gutiérrez

    imatge_combinadaEl aroma del crimen és la primera novel·la de Xabier Gutiérrez i esdevé una fusió de gènere negre i alta gastronomia. No en va el seu autor és cuiner i dirigeix, des de 1990, el departament d’innovació del Restaurant Arzak a Donostia. El llibre és el primer d’una sèrie de quatre, que l’autor ja té escrits, i que anirà publicant d’ara en endavant.

    El protagonista de la novel·la és l’oficial de l’Ertzaintza Vicente Parra, que després d’uns dies de vacances ha de fer-se càrrec de dos casos ben diferents, si més no a primer cop d’ull. Per una banda, l’assassinat d’Elena Castaño, una famosa dissenyadora de moda que ha aparegut morta a la seva mansió. En aquest cas, l’autor o autors del crim l’han intentat fer passar per un robatori. Per una altra banda, la mort fa dos mesos del jove Cristian per insuficiència renal. La mare del noi ha aconseguit que s’investigui la mort del seu fill ja que tant el ritme de vida que duïa darrerement com els resultats de l’autòpsia posen en dubte la veritable causa de la mort.

    genere-negreMalgrat que tots dos casos aparentment no tenen cap relació, alguna cosa fa pensar que hi ha algun tipus de conexió entre ambdós. La missió que haurà de complir el policia protagonista serà trobar el nexe comú per resoldre’ls.

    El fet que un dels morts, en Cristian, hagués estudiat cuina condueixen a Vicente Parra per escenaris gastronòmics de Sant Sebastià, restaurants ficticis, això sí. Per aquest motiu, la vessant culinària té molt de pes a la novel·la amb, per exemple, acurades descripcions dels plats. L’autor fa de la seva ciutat i de la seva professió els dos elements principals del llibre.

    portada_el-aroma-del-crimen_rodonaPrimeres Pàgines.

    Si haguéssim de definir l’autor de El aroma del crimen amb un adjectiu hauríem triat, sens dubte, polifacètic. En Xabier Gutiérrez es defineix a ell mateix com a escriptor, psicòleg, cuiner i pensador. Va estudiar psicologia, però va deixar estar aquesta activitat per dedicar-se a la cuina. Treballa a Donostia, on va néixer l’any 1960. Fins ara havia publicat fonamentalment llibres de cuina (en té 17 de publicats). El aroma del crimen és la seva primera novel·la.

    Bloc de Xabier Gutiérrez.

    xabier_gutierrez_rodonaXabier Gutiérrez a les biblioteques de VNG.

    Si vols reservar aquest llibre no ho dubtis i fes-ho a la biblioteca Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Songs of innocence

    innocenceEl mític grup irlandès U2 és una banda de de rock pertanyent a la anomenada New Wave, i és originària de Dublín. Es va formar a l’any 1976 per Bono (veu), juntament amb The Edge (guitarra, teclat i veu), Adam Clayton (baix), i Larry Mullen Jr. (bateria).

    Però de veritat hi ha algú que no conegui a U2?…

    El seu darrer treball Songs of innocence ha arribat aquesta setmana com a novetat a la biblioteca. La corporació liderada per Bono, ha deixat passar cinc anys des del fallit No line on the horizon per la reflexió i per aconseguir tornar amb la força que els seus seguidors acostumen a esperar de la seva música.

    La peça inicial d’aquest retorn als orígens del llegendari grup U2 ens apropa al descobriment del punk per part d’uns músics adolescents, s’anomena The miracle de Joey Ramone, i no té imperdibles: és la seva típica peça sonora de pompositat, i el riff glam, els cors i la tornada van cadascun per lliure. Rectifiquen amb la menys ambiciosa però igualment deliciosa Every breaking wave, per a continuació signar una de les destacadíssimes versions del disc, és Califòrnia (There is no end to love). Es troba allunyada dels tics grandiloqüents però no deixar de ser un homenatge a Barbara Ann dels Beach Boys, que suposa una gràcil reflexió sobre el pas del temps que agafa a tots per igual, però no hi dubte que la música d’alguns ho suporten millor que altres.

    Les guitarres acústiques dominen la quarta peça del disc anomenada Song for someone. Es tracta de l’única aparició com a productor del vell company Flood, i el seu romanticisme folk no esquiva els estereotips. Bono torna a recordar a la seva mare, morta quan era molt petit, a la peça Iris (Hold em close), però tot el sentiment el desbarata amb la seva entonació de pretensions catàrtiques. El falset i un baix funk propulsen Volcano, on pot arribar a grinyolar el cor. I quina pena això de Raised by wolves, la seva tornada teatral es carrega les bones maneres narratives que rememoren la tragèdia d’un atemptat. Millors memòries d’infància poblen Cedarwood Road, marc d’un dels diversos centelleigs amb les sis cordes a càrrec de The Edge. I coincidència o no, la recta final alberga la fase més apreciable de l’àlbum. Hi ha contenció de base synth pop amb Sleep like a baby tonight, i també elegància per al·ludir a la vessant reggae de The Clash a This is where you can reach em now i un tractament eteri dels conflictes via cordes i la veu de Lykke Li a The troubles.

    u2

    Songs of innocence torna a portar-los als estimats llocs de la infància del grup a Irlanda. i ret un merescut homenatge a diverses inspiracions musicals com Ramones o The Clash. Bono va descriure l’àlbum com una col·lecció de «primers viatges» i «l’àlbum més personal que mai hem fet». Però abans de la seva publicació, a finals de l’any 2013, U2 va suspendre la seva feina d’aquest àlbum per contribuir amb una cançó nova, Ordinary Love, a la pel·lícula Mandela: Long Walk to Freedom. La cançó, escrita en homenatge al líder sud-africà, va guanyar el Globus de or a la millor cançó original.

    Música

    Songs of innocence

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »