Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2015

Menjar be quan s’està esperant

Llibres

menjabeCom menjar de manera sana, deliciosa i còmoda al llarg dels nous mesos d’embaràs i després del naixement del nadó. Aquest és el tema principal que ocupa les pàgines de la novetat d’aquesta setmana a la biblioteca en el seu espai Raco de Pares i Mares de la Sala Infantil. Amb aquest llibre la mare aprendrà a alimentar-se adequadament des de la concepció fins al part i durant el postpart, tant a casa com a la feina, fins i tot, quan tingui poc temps o pressupost o quan les nàusees li impedeixin menjar.

De la mateixa forma, aprendrà com satisfer les papil·les gustatives i els requisits nutricionals del nadó a cada presa, mantenint un equilibri amb la transmissió de consells per aconseguir crear dietes baixes en hidrats de carboni i vegetarianes, conèixer els suplements vitamínic, i tot allò relacionat amb la seguretat alimentària per al seu nadó amb una proposta de 175 receptes fàcils de preparar ideades especialment per a la futura mare i el seu fill.

Entre els consells bàsics hi són la forma de menjar com a més important: la mida dels àpats, menar entre àpats o recarregar líquids són hàbits fonamentals per portar uns mesos tranquils de gestació però sempre mantenint el pes adequat. Quan es qüestió d’hàbits, la millor manera és planejar amb temps que es vol menjar i es pot aconseguir amb fruits secs, xips de soia, barretes de cereals per emportar durant el dia, i tenir la nevera de casa plena d’ous durs a punt per menjar, daus de formatge, verduretes crues tallades i fruita fresca. Aconseguir menjar bé quan sigui i on sigui és la millor recepta.

Llibres

Menjar bé quan s’està esperant

Bloc

Aquesta vegada la recomanació és un bloc del pediatra Isidre Vitoria, especialitzat en nutrició infantil a l’Hospital La Fe de València, amb recomanacions sobre la millor forma d’alimentació per als infants. És autor del llibre Cuidados del bebé: mitos y errores, que va ser reeditat a l’any 2014.

Pedriatría y nutrición infantil

Bibloteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Un vaixell de Cuba carregat de contes

somriurecubaDemà dissabte, 31 de gener al migdia la biblioteca ofereix una activitat molt especial. Es tracta de la narració d’un conte a càrrec de Loreley Rebull León, vinguda de Cuba fa pocs dies amb la voluntat de portar un pessic de la tradició oral del seu país a Catalunya.

Aquesta tradició és un aspecte molt important de la cultura cubana. Neix amb els esclaus que expliquen histories, contes, mites i llegendes i que de boca en boca passà a les diferents generacions per ser un col·lectiu que no sabia llegir ni escriure.

A Cuba, els contes, potser per la seva funció, superen en freqüència d’exposició als altres gèneres narratius, i no requereixen preparació prèvia ni d’ambientació especial, i la seva primordial raó d’ésser és la d´entretenir. Qualsevol lloc i moment són adients per a oferir i escoltar un conte, i, en tot el territori cubà, aquest conviu amb l’activitat quotidiana de l’home. Loreley Rebull León coneix el tema i aplica la seva espontaneïtat i simpatia allà on va. Es matancera, poeta i escriptora per nens, narradora oral escènica i membre de la Uneac a la secció de literatura.

Va començar a publicar al 1998 a Cuba i Colòmbia amb el Pallasso del Arcoiris y la Tonadilla. Al 2007 publica Alas de Colibrí a l´Editorial Matanzas. Li segueix Pelusa i el Bosque Encantado, i al 2008 Las Historias del Rey Tuck. Ediciones Vigia li edita de manera manufacturada i preciosa el Drago del Abuelo a l’any 2010. Els seus darrers llibres són Cuatro Esquinas i Leyendas de Islas.

loreley

Ha publicat molts més contes infantils recollits en altres llibres i un llibre de poesia per adults. Narradora oral escènica amb més de deu anys de treball, actualment realitza cursos i tallers per a nens narradors a la seva ciutat, i la seva vida està lligada a aquest art que tanta importància te al mon cultural de Cuba.

Va ser directora de l´Editorial Matanzas, i en aquest moments també dóna classes de francès i recolza com instructora de narració oral el projecte comunitari infantil El Trenecito de la Alegria a la ciutat de Matanzas dins de la Vanguardia Artística.

  • Per que escriure per a nens?
  • Mi mayor premio son los niños
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    BCNegra 2015

    BcnegraAquest 2015 se celebra la novena edició de BCNegra, una reunió multitudinària per als lectors i apassionats de la novel·la negra. Aquesta edició, com en les anteriors, pretén acostar als lectors aficionats a aquest gènere als autors a través de conferències, taules rodones i activitats molt diverses.

    nova2Enguany, la tradicional cita amb la novel·la negra canviarà d’escenari i es trasllada al Conservatori del Liceu, situat al número 88 del carrer Nou de la Rambla, amb més possibilitats per encabir-hi les activitats programades.

    El programa de la BCNegra, que se celebrarà del 29 de gener al 7 de febrer, inclou una cinquantena d’activitats gratuïtes i tindrà com a convidats especials Philip Kerr, Sue Grafton, Dolores Redondo, Yrsa Sigurdartottir i Alicia Giménez Bartlett, que el 5 de febrer rebrà el Premi Pepe Carvalho al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

    Entre les taules rodones programades hi destaquen les dedicades a l’economia criminal de la ciutat, amb la participació de l’arquitecta Itziar González, l’antropòloga Dolores Juliano, l’escriptor Carles Quílez i el cap de l’Àrea de Crim Organitzat dels Mossos d’Esquadra, Antoni Rodríguez Herrera, a les noves geografies criminals, amb els escriptors William C. Gordon, Zygmunt Miloszewski, Vicente Garrido i Nieves Abarca, i als crims de llegenda,amb Dolores Redondo, Yrsa Sigurdartottir i Mikel Santiago.

    A més del Conservatori de Liceu, la la programació de la BCNegra també s’escampa per la sala Barts, que acollirà la conversa amb Sue Grafton i una taula rodona sobre el recorregut editorial de les novel·les d’Alicia Giménez Bartlett, el Col·legi de Periodistes, la Biblioteca Jaume Fuster i el MNAC. També s’hi suma la Filmoteca amb dos cicles: un dedicat a l’escriptor i guionista Carlos Pérez Merinero i un altre al personatge de Fu-Manxú.

    També a la sala Barts es realitzarà una actuació amb la Big Blues Band i Dani Nel·lo. I la exposició Cobertes d’un color en un temps gris. Anys Quaranta, Cinquanta i Seixanta tindrà lloc a la Biblioteca Jaume Fuster.

    S’hi preveu l’assistència de l’anglesa Anne Perry, qui conversarà amb el periodista Francisco Luis del Pino sobre les seves novel·les, caracteritzades per dos personatges molt recurrents, com són Thomas Pitt i l’investigador privat William Monk. Philip Kerr xerrarà amb el periodista Antonio Lozano sobre la seva darrera obra, Un hombre sin aliento, i l’escriptora nord-americana Sue Grafton, coneguda per la sèrie de novel·les de misteri cronològiques, també visitarà el certamen i intercanviarà impressions amb Toni Hill.

    El X Premi Pepe Carvalho, que ret homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, s’atorgarà enguany a l’escriptora Alícia Giménez Barlett el 5 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament. L’autora parlarà l’endemà en una taula rodona amb editors europeus sobre Petra Delicado, el seu personatge més famós, i el seu inseparable Fermín Garzón.

    El Premi Crims de Tinta ha esdevingut, després de cinc edicions, tota una referència de la narrativa negrocriminal escrita en català. Inicialment el premi el convocava el Departament d’Interior de la Generalitat, però es va deixar de fer per dificultats pressupostàries. Finalment, un acord de col·laboració entre BCNegra i RBA La Magrana ha permès recuperar un guardó que és un instrument imprescindible per a la consolidació del gènere en català.

    El lliurament del guardò tindrà lloc el 29 de gener de 2015, en un dels actes inaugurals de BCNegra, un bon moment per recordar els anteriors guardonats: Marc Pastor, Carles Quílez, Teresa Solana, l’enyorat Agustí Vehí i Andreu Martín.

    L’entrega d’aquest premi es farà en l’acte inaugural de la setmana de novel·la negra de Barcelona, previst per al 29 de gener.

    L’entrada a totes les activitats és lliure i gratuïta.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    El comentaris estan desactivats per a aquesta entrada

    Tota aquesta gent, Isabel-Clara Simó

    portada_Tota_aquesta_gentAquesta setmana, entre les novetats de la Joan Oliva, podeu trobar el darrer dels llibres de l’escriptora Isabel-Clara Simó: Tota aquesta gent.

    Tota aquesta gent és un conjunt de relats breus, amb personatges anònims que s’enfronten a situacions quotidianes i que tracta d’un ampli ventall de temes. Podem definir l’obra com a un retrat de petits fracassos quotidians. És un llibre curt i de lectura fàcil, però probablement, ens podrem veure reflectits en moltes de les seves històries.

    El llibre es presenta dividit en tres parts: La primera part està formada per uns brevíssims retrats de la gent del nostre paisatge diari. Són descripcions de no més d’una pàgina, monòlegs, podríem dir. La mateixa Isabel-Clara Simó va dir el dia de la presentació del llibre que li agradaria veure’ls representats sobre l’escenari.

    La segona part de Tota aquesta gent està formada per set contes, set històries contemporànies ben diferents. I finalment, la tercera part és potser la més sarcàstica. A Le Cirque de la Terre trobarem una caricatura de la societat catalana, amb un rerefons d’actualitat cultural i política.

    Tant si sou seguidors de la Isabel-Clara Simó com si encara no heu llegit cap dels seus llibres, no dubteu a reservar-lo.

    Isabel_Clara_SimoIsabel-Clara Simó va néixer a Alcoi l’any 1943. Va estudiar Filosofia a la Universitat de València i, de bon començament, es va dedicar a l’ensenyament. També va exercir de periodista i es va doctorar en Filologia Romànica.

    Va començar a la literatura amb l’obra És quan miro que hi veig clar, amb què va aconseguir el Premi Víctor Català l’any 1978. Al llarg de quatre dècades ha publicat amb regularitat principalment narrativa, però també poesia, teatre, assaig…Ha rebut molts d’altres premis, com ara, el Premi de la Crítica del País Valencià l’any 1986 per Ídols, el Premi Crítica Serra d’Or l’any 1993 per Històries Perverses, el Premi Sant Jordi l’any 1993 per La Salvatge o el Premi Joanot Martorell l’any 2010 per Amor meva.

    A les biblioteques de VNG podeu trobar molts dels títols publicats per la Isabel-Clara Simó.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2015: El Francotirador

    americansniperTítol original: American Sniper
    Any de producció: 2014
    Gènere: Bèl·lic. Drama. Biogràfic.
    Director: Clint Eastwood.
    Guió: Jason Hall: Autobiografia de Chris Kyle
    Música: Ennio Morricone.
    Interprets: Bradley Cooper (Chris Kyle), Sienna Miller (Taya Renae Kyle), Luke Grimes (Marc Lee), Jake McDorman (Biggles), Kyle Gallner (Goat-Winston), Keir O’Donnell (Jeff Kyle), Eric Close, (DIA Agente Snead) Sam Jaeger (Navy Seal Lt.Martin), Owain Yeoman (Ranger One), Brian Hallisay (Captain Gillespie), Marnette Patterson (Sara).

    6 nominacions:

    Millor pel·lícula
    Millor actor principal
    Millor guió adaptat
    Millor muntatge
    Millor muntatge de so
    Millor barreja de so

    Chris Kyle és el franctirador més letal de la història de l’exèrcit dels Estats Units. Ès enviat a l’Iraq amb una sola missió: protegir els seus companys d’exèrcit. La seva precisió mil·limètrica salva incomptables vides en el camp de batalla i, a mesura que s’estenen els seus valents gestes, es guanya el sobrenom de Llegenda. No obstant això, la seva reputació també creix darrere de les línies enemigues, de manera que posen preu al seu cap i es converteix en objectiu prioritari dels insurgents. Malgrat el perill, i del preu que, per la seva activitat, ha de pagar la seva família al seu país, Chris serveix durant quatre angoixants missions a l’Iraq, personificant l’emblema del credo dels SEAL: no deixar a cap home enrere . Però en tornar a casa, amb la seva dona i amb els seus fills, Chris descobreix que el que no pot deixar enrere és la guerra.

    La darrera pel·lícula dirigida per Clint Eastwood li ha valgut a Bradley Cooper una tercera nominació consecutiva a millor actor principal després de El lado bueno de las cosas (2012) i La gran estafa americana (2013). L’argument de la guerra d’Irak és un reclam massa habitual darrerament a la industria cinematogràfica nord-americana, després de l’èxit de En tierra hostil de Katrhyn Bigelow en la que un dels seus protagonistes, interpretat per Jeremy Renner acaba sent un salvatge que gaudia en el camp de batalla, ara arriba aquesta proposta amb una retrospectiva diferent del conflicte.

    ckyleLa polèmica ha acompanyat al personatge i per aquest motiu també ho farà amb la pel·lícula. Es tracta d’una història que relata la cruesa de la guerra i de com es grava això en les retines del protagonista, causant com a reacció una sensació de nervis i pujades de tensió que s’incrementa quan no és al camp de batalla. Probablement pel seu honor i per tenir un compromís amb el seu país, decideix acomodar-se en la guerra, deixant de banda la seva família.

    Tota aquesta història del franctirador enemic ha aconseguit la nominació per l’experiència i també el carisma del seu director, però el patriotisme que desprèn la història segurament no afavorirà altres mencions, ja que es dubte de l’honor del combatent Chris Kyle que amb les seves accions durant el conflicte no acaba de convèncer a alguns actors que ja han mostrat el seu desacord amb la línia argumental de la història, basada en la polèmica biografia del protagonista.

    Una pel·lícula envoltada de polèmica

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El caso Cezanne. Thomas Swan

    Thomas Swann -  El caso CezanneThomas Swan és un autor nord-americà de novel·les de misteri i suspens. Ha estat redactor, publicista i productor televisiu abans de convertir-se en escriptor a temps complet.

    Els seus thrillers, protagonitzats per l’inspector de Scotland Yard Jack Oxby, sempre giren al voltant del món de l’art. El caso Cezanne és la seva segona novel·la protagonitzada per l’inspector.

    Swan explica “va triar escriureuna història sobre els autoretrats de Paul Cézanne perquè aquestes imatges són l’essència de Cézanne”.

    Al corrupte circuit de la compravenda d’art, un advocat prepara la subhasta més cara, i mortal, de la història d’Occident.

    Tot comença quan a la National Gallery de Londres apareix destruït per l’àcid un dels 26 autoretrats de Cezanne.

    Poc després, un altre autoretrat de Cézanne, propietat d’un col·leccionista excèntric anomenat Alan Pinkster, es troba destrossat de la mateixa manera i un curador és assassinat.

    Quan un tercer autoretrat de Cézanne es redueix a la gelea, aquesta vegada al Museu Hermitage de Sant Petersburg, el món de l’art internacional s’adona que alguna cosa molt desagradable que està passant.

    Com a conseqüència directa, el valor de la resta dels seus quadres es dispara i augmenta la seguretat en col·leccions privades i museus.

    New Scotland Yard fa venir a un expert en crims relacionats amb l’art, de nom Jack Oxby, perquè trobi el criminal. És que algú està tractant de destruir tots els autoretrats de Cézanne? L’inspector Oxby no se’n sap avenir, fins que el més horrible que podria arribar a imaginar es perfila com una possibilitat molt real…

    Davant els ulls d’una comunitat artística internacional enfurida i d’un públic estupefacte, l’inspector Oxby s’enfronta amb mà experta a un adversari despietat. Sap que aquests inexcusables actes vandàlics no són fets aïllats i que més obres mestres, i potser més vides, estan sota amenaça. Estarà a temps de salvar-les?

    El lector descobreix ben aviat que els culpables són dos noruecs, Peder Aukrust, un enginyós ex farmacèutic, que porta una bossa negra plena de verins i pocions per a totes les ocasions; i la seva amant, Astrid Harroldsen.

    La història teixeix una pista internacional a través de Rússia, Anglaterra, Estats Units i França de vegades seguint els dolents que estan destruint els autoretrats de Cézanne i, de vegades a les autoritats que estan tractant de detenir-los.

    En total hi ha 26 autoretats de Cezanne. ¿Sean tots destruïts?

    Llibres

  • El caso Cezanne
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fedra

    fedraAquesta setmana s’estrena a Barcelona l’obra teatral Fedra, dirigida per Sergi Belbel i amb un repartiment molt destacable encapçalat per Emma Vilarasau, amb Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Jordi Bonacolocha, Queralt Casasayas i Gemma Martínez.

    Fedra és una dona de apassionada, ardent, tempestuosa, posseïda per Afrodita i, pels designis d’aquesta deessa, ha de caure enamorada fins a la desmesura d’Hipòlit. Va ser escrita a l’any 1967 i va ser inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca i també del clàssic grec d’Eurípides. Aquesta obra teatral va ser un fracàs a l’època tan que, com a conseqüència, el seu autor Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a ser historiador del monarca Lluís XIV de França.

    sbelbelEn aquesta obra teatral de versos alexandrins que s’estrena al Teatre Romea, Sergi Belbel ens presenta el personatge de Fedra com una dona perdudament enamorada del seu fillastre Hipòlit, i empesa per la seva confident Enona, confessa la seva passió per ell. Però es mostra ferida pel rebuig d’Hipòlit, fet que li comporta no poder amagar els seus sentiments davant seu espòs i rei d’Atenes, Teseu.

    Assotada per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.

    vilarasau_sampietroL’obra clàssica constitueix una lluita entre la deessa de la guerra que ha posseït a Hipòlit i la deessa de l’amor que embogeix a Fedra. No obstant, un altre dels temes del text és la política humana, ja que no es pot oblidar que els protagonistes són els grans nobles de l’antiga Grècia però també s’inclou als servents, concretament Enona, que interpreta Mercè Sampietro. Els criats estan preocupats de la part política, de l’encaix social. Els amos estan preocupats per la part personal, les histories del cor, explica el seu director.

    Sergi Belbel ha exemplificat que els versos de l’autor francès Racine són com un cor bategant, amb una paraula que arriba, física i que penetra a la pell i es materialitza, ja que l’obra versa sobre el desig il·lícit, de l’amor no correspost i prohibit, i després de la qual Racine va deixar d’escriure.

    Fedra

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2015: Birdman

    birdmanTítol original: Birdman or (The Unexpected Virtue of Ignorance).
    Any de producció: 2014
    Gènere: Comèdia. Drama. Comèdia negra. Teatre.
    Director: Alejandro González Iñárritu.
    Guió: Alejandro González Iñárritu, Nicolás Giacobone, Alexander Dinelaris, Armando Bo.
    Intèrprets: Michael Keaton (Reegan Thompson), Emma Stone (Sam), Edward Norton (Mike), Zach Galifianakis (Jake), Naomi Watts, Andrea Riseborough (Lara), Amy Ryan (Sylvia).

    8 Nominacions:

    Millor pel·lícula
    Millor director
    Millor actor principal
    Millor actor secundari
    Millor actriu secundària
    Millor guió original
    Millor fotografia
    Millor barreja de so

    Birdman-2

    enortonDesprés de fer-se famós interpretant a un cèlebre superheroi, un actor tracta de donar-li un nou rumb a la seva vida, recuperant la seva família i preparant-se per l’estrena d’una obra teatral a Broadway. La primera escena succeeix al camerino de l’actor en la ficció, just abans d’iniciar l’assaig de la seva escena. Un cop es surt del assaig coneixerem al productor i advocat, ràpidament descobrirem a la filla del director, i a la resta d’actors … La càmera es mourà per l’escenari, les bambolines, fins i tot ens acompanyarà fins a la taulada de l’edifici a on va per les nits Sam per evadir-se.

    Michael Keaton va saltar a la fama pels seus personatges còmics, especialment va ser a la pel·lícula Beetlejuice, de Tim Burton. Després va seguir la seva interpretació del personatge de Bruce Wayne com a Batman acompanyat novament en la direcció de Tim Burton, posteriorment la seva carrera es va estancar i no va tornar a tenir l’èxit que l’havia acompanyat durant els anys noranta.

    estonePerò ha arribat Birdman, i aquí ell i Edward Norton són dos actors que estan a l’alçada de la proposta que els fa Alejandro González Iñárritu, i demostren que estan disposats a riure de si mateixos si és necessari. La idea és molt interessant, de seguida ens presenten uns papers que es basen en la seva vida real, els dos han hagut de aportar bona part de material autobiogràfic per enfrontar-se a seus personatges. Norton és ben conegut per ser problemàtic en les produccions, i Keaton, una vegada que va decidir abandonar al personatge de Batman, no va tenir sort en el cinema, i va quedar estigmatitzat amb aquest paper. I, en aquest sentit, sense obviar l’excel·lent treball d’Emma Stone i Zach Galifianakis o Naomi Watts, tots dos actors interpretant part de la seva vida es mostren insuperables.

    Edward Norton va ser reconegut per la crítica per la seva magnífica interpretació d’un jove pro-nazi a American History X, però no va aconseguir el premi fins a la seva interpretació a Les dues cares de la veritat (1996) com a secundari. Curiosament pot repetir el premi un altre vegada pel seu treball com actor de repartiment. També està nominada l’actriu Emma Stone que als seus vint-i-sis anys pot aconseguir el seu primer Òscar, tot i que haurà de fer-ho competint amb enormes actrius com Meryl Streep (Into the Woods) o Patricia Arquette (Boyhood).

    És impossible no rendir-se davant la ferocitat còmica d’aquesta foguera de vanitats, pors i inseguretats sotmeses al caos més delirant dels protagonistes, una història que busca tant fer llenya dels horrors de la indústria de l’espectacle sense deixar de posar en escena l’absurd de tant ego i desesperació bolcada en el medi. Alejandro González Iñárritu cedeix el seu espai perquè l’humor negre, per una vegada, sigui capaç de definir les misèries dels seus protagonistes a través del retrat d’una estrella de Hollywood en hores baixes, únicament recordada pel seu passat com a superheroi.

    No ets rellevant, ets com tots els altres.

    ignorancia

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los crímenes del abecedario. Esteban Navarro

    Esteban Navarro - los crímenes del abecedario

    Esteban Navarro Soriano, nascut a Moratalla el 18 març de 1965, resideix a Osca, on treballa com a policia, des de l’any 2001.

    És professor a l’Escola Canària de Creació Literària, col·laborador del Diari de l’Alto Aragón, del diari El País i promotor i organitzador de les diferents edicions del Concurs literari Policia i Cultura a nivell nacional. A més és membre dels respectius jurats en diferents concursos literaris de la província d’Osca.

    A Los crímenes del abecedario torna a presentar-nos a Diana Dávila, la joveníssima policia en pràctiques de La noche de los peones aquest cop destinada a Madrid després d’haver acabat el seu període de pràctiques a Osca.

    Encara que actualment es troba patrullant els carrers, les aspiracions de Diana van més enllà, i veu la seva oportunitat en les proves que s’estan realitzant per entrar a ocupar una plaça a la Brigada de Delictes Informàtics.

    Diana aconseguirà aquesta plaça, ja que precisament en aquesta Brigada s’està duent a terme la investigació d’una sèrie de crims que tenen en alerta a tota la policia, ja que un assassí en sèrie ha matat diverses noies, sempre de dos en dos, i amb els noms que sempre comencen per la mateixa lletra.

    Els que semblen ser uns crims inspirats en el llibre Justine del Marquès de Sade, s’aniran complicant fins a anar implicant a terceres persones, i no quedarà més remei que la mateixa Diana i el seu superior, la Inspectora Arancha Arenzana, exposin les seves pròpies vides per estendre un parany a un criminal que sembla avançar sempre als passos de la policia.

    Una novel·la innovadora, amb un tema poc abordat i de total actualitat encara desconegut, l’ús de les xarxes socials per part de la policia com a part de la seva recerca.

    A mida que ens endinsem en la novel·la anem descobrint els racons més foscos i aquells secrets que a vegades ningú s’atreveix a confessar. Observem així el costat més tenebrós de la vida, aquell que no ens és tan llunyà tot i que no ens adonem.

    Llibres

  • Los crímenes del abecedario
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Perspectiva escolar

    perspectivaEs tracta d’una revista bimensual enfocada principalment a l’Ensenyament i concretament a l’Escola. Aquesta revista va ser editada per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i va aparèixer en el mes de desembre de l’any 1974. La revista s’adreça als professionals de l’educació i contribueix a difondre experiències educatives innovadores i a promoure reflexions teòriques sobre l’ensenyament obligatori, particularment dels infants i joves entre sis i setze anys.

    El seu contingut es dinàmic, ens proposa inicialment un Monogràfic sobre diversos temes d’actualitat a l’escola, pot ser relacionat amb els alumnes, els professors o alguna efemèride que es celebra en aquella setmana de la publicació del número de la revista, i tot des d’un prima educatiu per assolir els coneixements sobre el tema escollit. La redacció es fa amb un llenguatge concís i molt entenedor aconseguint aprofundir amb la temàtica sense perdre el gust per la síntesi. Tot acompanyat de la corresponent bibliografia que ajudarà als joves a tenir material per estudiar i aprofitar els coneixements que es poden fer del tema monogràfic escollit. Finalment s’ofereix un quadre a manera de resum a on es troben els continguts que s’han treballat amb una petita avaluació dels coneixements adquirits per l’alumne. En tot cas, es troba a faltar la existència de color per afavorir la lectura i també per fugir del format monocromàtic que pot afavorir el desànim de l’alumne o com a mínim certa sensació de apatia en la seva lectura.

    infanciaEn l’espai de l’Escola es tracten els temes locals i de proximitat d’un determinat centre educatiu. Les innovacions que han portat a terme en alguna vessant de l’ensenyança o alguna consecució dels seus alumnes en pràctiques. La col·laboració del municipi en el seu centre d’ensenyança cobra en aquest apartat un protagonisme principal, i a on es poden mesurar les diferents intervencions de cada àmbit cultural en el territori. També es pot veure un quadre resum amb la informació essencial de cada reportatge per tenir a ma ràpidament els trets més importants dels projectes que es duen a terme en les diferents escoles del país.

    Les Mirades són personals. Es dirigeixen a un personatge de l’Ensenyament: un professor universitari, una professora de secundària, una biografia d’un nom de referència, una mirada enrere per descobrir els orígens…; qualsevol és vàlida per descobrir el món on viuen o han viscut aquestes persones que s’involucren diàriament en la formació dels adolescents que cerquen nous projectes. En aquestes línies es descobreixen les iniciatives dels centres educatius o dels professionals de l’ensenyament a través de les seves experiències en el seu treball diari. Les darreres pàgines de Perspectiva escolar estan reservades per les Ressenyes i Novetats.

  • Infància

  • Bibloteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »