Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2014

Un tast musical de l’any que s’acaba

jdrexler

Abans d’acomiadar-se de l’any 2014, us proposem fer una vista enrere per conèixer algunes de les millors propostes musicals que Babelia recomana especialment com a imprescindibles d’aquest any que en poques hores s’esvaeix.

  • Granada
  • Es tracta d’una història d’amor, un romanç que es balanceja entre la cançó d’autor i el rock, entre gèneres i llengües, entre la veu de Sílvia Pérez Cruz i la música de Raül Fernández, que l’envolta i la submergeix en atmosferes magnètiques , vellutades o elèctriques. La veu de Pérez Cruz avança entre passatges ombrívols i misteriosos a través d’un llenguatge propi.

  • Last dance
  • Un mes abans de la mort de Charlie Haden, el músic Pat Metheny i el pianista Keith Jarret li reten homenatge amb Last dance, una lloa al vituperat estàndard de jazz que cobra dimensions esotèriques, un cant a la generositat, un disc d’espais infinits, de un misticisme dens i captivador, d’una serenitat crepuscular exempta de solemnitat i el més bonic comiat.

  • Bailar en la cueva
  • Jorge Drexler aparenta ser tipus seriós, potser fins massa, i les seves cançons així ho reflecteixen; però aquesta vegada li venia de gust donar forma a una sèrie de les seves cançons perquè poguessin ser ballades si subterfugis. El cantautor viatja entre ritmes d’essència llatina mentre presumeix d’un natural i aclaparador domini de la paraula però sense renunciar als seus textos compromesos i filosòfics de sempre, encaixats en una aparença inèdita.

  • Toumani & Sidiki
  • Tot just sonen els primers compassos, el so remet a les polsoses carrers de Bamako. És una mà a mà entre Toumani Diabaté i el seu fill petit, Sidiki, el mestre de la kora i el seu millor alumne; els dos músics africans que millor dominen aquest instrument per elaborar una música que transmet emoció, alegria i desborda elegància.

  • Singles
  • Tenen una imatge tirant a vulgar. No vénen d’una d’aquestes urbs de moda però el grup Future Islands es va convertir en una de les referències d’aquest any musical que conclou amb una proposta que recorda el tecnopop de principis dels anys vuitanta. La singularitat de Singles resideix en la veu de Samuel T. Hering, d’una sonoritat posseïda pel ritme del soul com un Joe Cocker modern que farà vibrar als més escèptics.

    Que tinguem tots una bona entrada d’any!
    Feliç 2015!!

    2015w

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Crisi (d’ansietat)

    jsaez1El llibre reuneix tres històries basades en la vida del propi autor i una sèrie de vinyetes sobre la crisi que es van publicar diàriament i durant dos anys i mig en el diari Ara.

    Mentre el món sencer trontollava i perdia el rumb immers en la darrera crisi econòmica i espiritual d’occident, Juanjo Sáez també sucumbia a la seva manera. I és que de la nit al dia l’entorn de l’autor es va tornar un malson: es va assabentar de la malaltia de la seva mare, van acomiadar el seu pare després d’un munt de males jugades, i el que fins aleshores havia estat l’escenari quotidià d’una família normal es va transformar en un espai de por i dolor.
     

    Quan va començar a tenir crisi d’ansietat, la psicòloga li va diagnosticar por, el que ens anul·la com a persones i ens fa preocupar únicament per salvar el nostre propi cul. Ens explica que van ser 10 anys d’hospitals, de proves, d’incertesa … A sobre el seu pare li tira del treball l’indesitjable del seu cap, després d’estar trenta anys treballant per a ell i tres anys abans d’arribar a l’edat de jubilació, utilitzant tècniques mafioses per estalviar-se la indemnització que podia pagar amb escreix.

    244_GM28177.jpgLes pàgines de Crisi (d’ansietat) són glops amargs de realitat que inciten a la reflexió en el cas més positiu dels casos, i així es plasmen gràficament, d’un sol cop, sacrificant l’acabat pel missatge, com si aturar-se al detall atenués el cabreig. És, per tant, una obra necessària que aconsegueix la difícil tasca d’agitar consciències calant en els sentiments del lector a través del drama personal de l’autor, ja que, al cap la fi, és la petita història de gairebé tots, dels que ens toca perdre sempre. No és un llibre que es llegeixi ràpid, un simple cop d’ull a una vinyeta ia passar pàgina, és molt més, són les nostres pròpies experiències mostrades per altres a manera de fotogrames que aturen el temps.

    El nom de Juanjo Sáez no és novetat en el món de la història gràfica. Té una llarga trajectòria al voltant del còmic amb diverses publicacions com Viviendo del cuento; Yo, otro libro egocéntrico o El Arte, conversaciones imaginarias con mi madre. I realitzant finalment el seu treball més personal, assaonat amb les àcides vinyetes que van il·lustrar el Diari Ara amb la crònica il·lustrada del context econòmic-social del país, aconseguint fer un salt a un públic més ampli.

    La fantasia es el motor de todo

    Còmic

  • Arròs covat
  • El Arte: conversaciones imaginarias con mi madre
  • Crisi (d’ansietat)
  • Dentro del sombrero
  • Nada
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    En las fauces del león. Anne Holt

    Anne Holt - En las fauces del león

    Anne Holt ja era coneguda a Noruega quan va publicar la seva primera novel·la La diosa ciega, primera de la sèrie protagonitzada per Hanne Wilhelmsen.

    S’havia llicenciat en dret a la Universitat d’Oslo, va treballar en televisió com a editora i presentadora d’informatius, va ingressar al departament de policia d’Oslo com a consultora i va ser ministra de Justícia durant un breu període de temps.

    En las fauces del león, escrit amb col·laboració de Berit Reiss-Andersen, advocada i política noruega, és el quart llibre de la sèrie i el nou cas de la sotsinspectora Hanne Wilhelmsen, qui ha d’investigar ni més ni menys que l’assassinat de la Primera Ministra de Noruega.

    En aquest cas, la protagonista Hanne Wilhelmsen en realitat no està en primer pla, sinó que ho fa el seu company Billy T., ja que es troba en una excedència d’un any i vivint als Estats Units amb la seva parella, la doctora Cecilie Vibe. I, per tant, la seva implicació vindrà provocada amb el transcórrer de la novel·la per la transcendència dels fets.

    Birgitte Volter, Primera Ministra de Noruega, és trobada al seu despatx de govern, amb un tret al cap amb una pistola desapareguda però de calibre petit.

    Això passa concretament el divendres 4 d’abril de 1997, a les 18:47 de la tarda. I recalquem això perquè la novel·la està sustentada precisament en la precisió temporal i de lloc, ja que totes les escenes s’inicien precisament facilitant aquesta dada i cada capítol correspon a cada un dels dies que van passant fins que per fi es descobreixen els fets, i es descobreixen de forma una mica rocambolesca el dia 25 d’abril en una festa organitzada per Billy T. i Håkon Sand a casa d’aquest amb motiu del naixement del segon fill, en aquest cas una nena, d’aquest fiscal, que ara ja viu en parella amb Karen Borg, i que és un dels pocs amics de Hanne.

    Birgitte Volter només portava sis mesos de mandat i el succés ha commogut la societat, poc acostumada a la violència. Com ningú sap si el crim ha tingut a veure amb la política o amb la vida privada de la dignatària, Wilhelmsen ha de caminar amb peus de plom. A més, hi ha un escàndol del passat que pot guardar relació amb l’assassinat.

    Primer capítulo deSin título-2

    En las fauces del león indaga en les entranyes mateixes del poder (que Holt coneix molt bé) per criticar les ànsies de creixença polític a qualsevol preu i, en definitiva, la corrupció.

    Llibres

  • 1222
  • Crepúsculo en Oslo
  • La diosa ciega
  • En las fauces del león
  • Una mañana de mayo
  • Noche cerrada en Bergen
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Bones Festes

    vermell5

    No hi ha comentaris

    Diari del Greg

    En Greg és un adolescent que animat per la seva mare va començar a escriure una mena de diari el primer curs d’institut, als dotze anys. El diari va ser idea de la seva mare i no pas d’ell, això ja s’encarrega de deixar-ho ben clar el mateix protagonista tot just començar el primer dels llibres.

    jeff-kinneyTot i que la idea va ser de la mare, sembla que a en Greg li va agradar això d’escriure les seves aventures perquè ja en porta 8 de diaris. El darrer dels quals, Mala sort!, és una de les novetats d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

    El personatge d’en Greg va néixer en format digital. El seu autor, Jeff Kinney, va començar a explicar les seves aventures a una pàgina web però els seus nombrosos seguidors van aconseguir portar-lo al paper. D’aquesta manera, l’any 2006 va publicar els primer dels 8 llibres que fins ara formen la col·lecció.

    Probablement, bona part de l’èxit d’aquests llibres és conseqüència de la manera com està distribuït el text i del bon nombre d’il·lustracions que l’acompanyen. Tot això ha fet que s’hi enganxin no només els lectors habituals, sinó també els més mandrosos. A més a més, la resta de personatges que hi acompanyen al Greg (en Rowley, en Rodrick o en Manny) també són responsables d’aquest èxit.

    Aquesta és la col·lecció completa de les aventures d’en Greg:

    un pringat total en rodrick mana aixo es massa quina calda
    DIARI GREG 5 la crua realitat copia.indd atrapat en familia tercer en discòrdia DiariGreg_8_MalaSort - cartell porta.indd

    Amb el temps, en Greg també ha arribat al cinema. A les biblioteques de VNG tenim 3 pel·lícules protagonitzades per aquest noi.

    Pàgina web oficial del Diari del Greg.

    Si encara no coneixes en Greg, no ho dubtis i vine a la biblioteca!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Viajo sola. Samuel Björk

    Samuel Bjork - Viajo solaSamuel Bjork és el pseudònim del noruec Frode Sander Øien. És novel·lista, autor d’obres de teatre, cantant, ha exposat en diverses galeries d’art i ha traduït a Shakespeare.

    Fins al moment ha publicat dues novel·les d’èxit: Pepsi Love i Speed ​​for Breakfast. Viu i treballa a Oslo.

    Viajo sola és la tercera novel·la publicada per Samuel Björk i arriba al nostre país avalada tant per la crítica com per l’èxit de vendes en els diferents països en els quals s’ha publicat.

    Comença amb la troballa, per part d’un home que ha sortit a passejar amb el seu gos, d’una nena que penja d’un arbre, amb una motxilla escolar a l’esquena i un cartell al voltant del coll que diu “Viajo sola”. El cas s’assignarà al departament d’homicidis de la comissària de Grønland, al capdavant del qual es troba l’inspector de policia Holger Munch, que buscarà l’ajuda de la seva antiga companya Mia Krüger, amb la qual treballava a la Unitat d’Operacions Especials fins que aquesta va ser desmantellada a causa d’un incident en el qual Mia es va veure embolicada. Des de llavors, Mia viu reclosa a casa Hitra, aïllada del món i sumida en un estat malaltís del qual únicament intentarà sortir per treballar al costat de Munch en la resolució d’un cas que s’anirà complicant i agreujant progressivament.

    La novel·la es presenta estructurada en vuitanta-nou capítols de curta extensió que imprimeixen dinamisme a la lectura i al llarg d’aquests Samuel Björk va combinant la trama principal amb altres subtrames, una combinació de que mantè la tensió i el suspens al voltant del que està succeint.

    Quant a l’estil, Samuel Björk fa ús d’una prosa concisa, senzilla i clara, amb abundància de diàlegs i predomini d’un ritme tremendament àgil. La trama està molt ben plantejada i desenvolupada, aconseguint mantenir la intriga al voltant del que està succeint fins als capítols finals en els quals anirem col·locant les diferents peces en el seu lloc per arribar a un desenllaç en què tot encaixa de manera coherent i no queden caps per lligar.

    Un altre dels punts forts de Viatjo sola recau en els seus personatges protagonistes, especialment en la carismàtica Mia Krüger. A Mia la coneixem en un dels pitjors moments de la seva vida, sumida en un estat depressiu i reclosa en una casa solitària, on passa els dies adormida entre pastilles i alcohol. No obstant això poc a poc anirem descobrint qui va ser en el passat i la seva brillant capacitat d’observació, la qual li permet extreure valuosa informació per a la resolució dels casos.


    Primeres pàgines de

    Sin título-1

    Al costat de Mia altra figura rellevant és Holger Munch, un home que, igual que ella, ha d’enfrontar-se a una sèrie de problemes, bàsicament familiars i derivats d’un divorci que va provocar un allunyament de la seva filla, que encara segueix ressentida amb ell. A això s’uneix la situació en què es troba la seva mare, ingressada en una residència d’ancians en què ha entrat en contacte amb algunes persones que han aconseguit canviar la seva forma de pensar. Els únics bons moments i alegries que Munch tindrà arribaran a través de la seva néta, una nena que s’ha guanyat el seu afecte i per la seguretat i benestar el policia es desviu.

    Mia i Holger formen un tàndem cridaner i ben complementat en què es uneix la perícia d’un investigador experimentat amb la qualificació de la jove, donant com a resultat un equip que es complementa no només a nivell laboral sinó també personal, servint-se de mutu suport per tirar endavant en els seus problemes.

    Llibres

  • Viajo sola
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tan lluny, tan a prop

    MOCEJON_ZABALZA 001

    La Fundació Foto Colectania ofereix des d’aquesta setmana la exposició Tan lejos, tan cerca a Barcelona, a on es fa una revisió molt recomanable de l’obra dels màxims exponents del documentalisme fotogràfic espanyol sorgit en la dècada dels setanta, i que es podrà visitar fins al 2 d’abril de 2015. Els fotògrafs que participen amb els seus treballs són Koldo Chamorro, Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Anna Turbau i Ramón Zabalza. Cal destacar que van renovar el gènere amb el seu treball en aplicar un enfocament directe i una visió nova que establiria les bases per a les generacions posteriors. Les fotografies realitzades responien a interessos personals i no a encàrrecs d’altres persones, i les sèries van ser plantejades des del principi com treballs de llarg termini, la qual cosa va donar als autors una gran llibertat creativa.
     

     
    andaluciaLes seves creacions fotogràfiques pretenen allunyar-se de la iconografia oficial que durant els anys del franquisme s’havia difós a través de publicacions il·lustrades i guies turístiques d’aquella època, que feien èmfasi en els aspectes més pintorescos, oferint una visió idealitzada del món d’aquella època. Els seus treballs els van permetre submergir-se en les realitats que fotografiaven, en estret contacte amb els seus protagonistes i els seus entorns. Les diferents procedències i maneres d’entendre i apropar-se a la fotografia de cada un d’ells singularitzen la seva obra, mentre que la territorialitat i la temporalitat són els eixos comuns que estructuren els diferents treballs.

    Es tracta doncs, d’una na col·lecció que ofereix una mirada a la fotografia com a eina documental a l’Espanya dels anys setanta. Un país que caminava cap a la democràcia carregant a l’esquena amb la llosa de la censura, que en el cas de la fotografia es disfressava de propaganda. Tampoc es tracta de cercar explícitament en un poble el que hi havia al fons d’una guerra, sinó representar a la realitat. No és voler fugir dels tòpics, sinó buscar el segell personal que convenci els visitants que es vulguin acostar a la mostra que aquesta imatge que estan veient és especial malgrat la seva aparent superfluïtat.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El Hoobit s’acomiada

    batalla

    Després de sis pel·lícules en dues trilogies, es tanca l’adaptació cinematogràfica de l’obra de Tolkien amb l’estrena aquesta setmana de La batalla de los cinco ejércitos amb un final que ens portarà una escena bèl·lica de quaranta cinc minuts. Amb aquesta estrena, el director Peter Jackson tanca definitivament el cercle que envolta el món literari de Tolkien a la Tierra Media.

    pjacksonEl final suposa pels seus seguidors la darrera oportunitat d’acomiadar-se dels elfs, dels orcs, també dels hóbbits i nans. Caldrà dir-li adéu a uruk-hai, els nazgûls i els mags. També a Sauron, el pervers, i a Légolas, i finalment a tots els habitants de la Tierra Media, i en definitiva a tot el món que va inventar John Ronald Reuel Tolkien. Primer com un conte anomenat El hobbit, dedicat al seu fill, allà pels anys trenta. I després com una altra cosa, més èpica, i també més reivindicativa. Una saga que pretenia inventar un passat mític que Anglaterra, com a poble, no havia conegut.

    aserkisPerò sobretot caldrà acomiadar-se definitivament, aquest cop de debò, de Gollum, interpretat en secret per Andy Serkis, El amanecer del planeta de los simios, com un ésser deformat pel poder de l’anell màgic; aquest anell que és, al seu torn, l’encarnació del mal i la influència d’aquest mal a la terra. I adéu també a Gandalf, el mag. L’únic personatge, juntament amb l’anell, que apareix en totes pel·lícules de la història que ha portat màgicament en sis capítols el neozelandès Peter Jackson. El que ha fet tots aquests anys de la mà de Tolkien no és més que oferir a l’espectador l’equilibri il·luminat d’un món perfecte i perfectament al marge del que, només per pura confusió, anomenem realitat. Les adaptacions de El señor de los anillos i d’El Hobbit es nodreixen d’una fe cega en la capacitat del relat, de l’imaginari, per construir, encara que sigui només una mica, l’únic que alleuja la ferida d’estar viu: l’aparença de sentit.

    hobbit

    El dubte seguirà entre alguns escèptics, ja que es va decidir acabar la saga cinematogràfica després d’aquesta aventura, encara que molts, ara que s’estrena el darrer lliurament del llibre, comencen a somiar veure a la gran pantalla les llegendes contingudes a El Silmarillion, que donarien no per a una trilogia, sinó per diverses, amb autèntiques tragèdies shakespearianes com Los hijos de Húrin. Perquè abans que la Guerra del Anillo o la recerca d’Erebor hi va haver un big bang protagonitzat per déus, un Senyor Fosc més poderós que Sauron i fins a una batalla de llàgrimes innombrables. En els orígens d’aquest projecte que finalitza ara, Jackson durant anys va lluitar sense descans per aconseguir tirar-lo endavant, després de superar diversos judicis, una bancarrota, la de MGM, i fins i tot la productora amb una sonada fugida del que havia de ser el seu director, Guillermo del Toro, i que va renunciar incomprensiblement a realitzar la pel·lícula. Però Peter Jackson no es va intimidar i el desig de tornar a l’univers de Tolkien va poder amb tot i es va proposar superar tots els obstacles que trobés per davant.

    La Batalla de los Cinco Ejércitos és la darrera que li quedava per gravar. És el final, ja no hi ha més. Però es converteix en la més musculosa, un festival d’acció amb una espectacular desfilada d’imponents exèrcits d’elfs, nans, i orcs plena de poderoses escenes de batalles. Només ens queda una cosa per fer, anar a descobrir el final d’una saga literària que el cinema ha convertit en llegenda.

    legolas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    El comentaris estan desactivats per a aquesta entrada

    Diari d’una mare pediatra

    Llibres

    244_DO89325.jpgDes de la seva experiència personal i professional, la pediatra Amalia Arce ens introdueix en el meravellós però desconcertant món de la criança. Al llarg del llibre es van desgranant amb humor i rigor tots els interrogants i les preocupacions que sorgeixen des de l’embaràs fins al desenvolupament del nen: els dubtes sobre l’alimentació, les cures bàsiques, la conciliació familiar o fins i tot l’elecció del pediatra. A més l’autora fa un complet repàs de les malalties i malalties més comunes i com reaccionar davant d’elles.

    L’autora del llibre, novetat al Racó de Pares i Mares, és metge pediatre i mare de dues nenes de 6 i 10 anys. Es va formar a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona entre els anys 1999 i 2003, i des de l’any 2008 treballa a la Fundació Hospital de Nens de Barcelona, on a més ha estat coordinadora del Servei d’Urgències durant tres anys.
     

    Bloc

    Amalia Arce porta el seu propi blog de pediatria però ho fa com una mare implicada en la cura dels seus fills i d’aquesta forma obté dues vessants en la seva experiència, la de pediatra i la de mare. Va destinat a progenitors recents, pediatres i altres professionals de la salut, i també a persones que treballen amb nens.

    Diario de una mamá pediatra

    Llibres

    Diario de una mamá pediatra

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Manos sucias. Carlos Quílez

    Carlos Quílez - Manos suciasDesprés de cinc anys al capdavant de la Direcció d’Anàlisi de l’Oficina Antifrau de Catalunya i vint com a periodista radiofònic de la crònica de successos a la cadena SER, Carlos Quílez, de 47 anys, s’ha incorporat al grup Economia Digital.

    Torna a la professió amb il·lusions renovades en un moment apassionant per al exercici del periodisme crític i independent. El veterà informador s’ocuparà, així mateix, de la crònica policial, judicial i de les informacions relacionades amb casos de corrupció.

    En la seva faceta d’escriptor, Quílez compta amb una llarga producció literària. És autor de set novel·les del gènere negre. Entre d’altres, destaquen: Cerdos y gallinas, La soledad de Patricia, Mala Vida, Piel de policía, i Asalto a la Virreina, amb Andreu Martín. El 2009 va obtenir el premi Crims de Tinta en la seva segona edició.

    Ara, l’actual director d’investigació de la web Economia Digital torna a la càrrega amb un gènere tan propi com és el periodisme portat a la novel·la negra, amb Manos Sucias, on retrata uns polítics que viuen a l’altre costat de la llei. Parlar de polítics corruptes és un tema al qual estem tan acostumats que creiem que res ens pot sorprendre ja. No obstant això l’autor barceloní si ens sorprèn amb una novel·la profundament documentada, aferrada a la realitat i que es llegeix en un sospir.

    A les pàgines de Manos sucias conflueix el treball periodístic i de documentació que ha permès a l’autor revelar “com són els corruptes, com es dirigeixen entre ells i quina és la seva estructura de valors”. Una novel·la, com el mateix autor defineix, “sobre la corrupció que s’assembla massa a la realitat”, i en la qual destaca un personatge anomenat Luís Cérdenas com a tresorer del partit del Govern, es reflecteix “la xuleria, el desvergonyiment i la jactància” de qui s’enriqueixen de forma fraudulenta.

    Ell mateix reconeix que s’ha capbussat en sumaris per poder redactar i explicar, des del rigor i la tranquil·litat, les entranyes més fosques de l’estructura d’Estat.

    A Manos sucias, Carlos Quílez torna a donar vida a la ficció a la periodista Patrícia Bucana que comparteix protagonisme amb el comissari Pardina; Andreu García, dels Mossos d’Esquadra o el sergent Vílchez, de la Guàrdia Civil. Tots ells viuran la major batuda anticorrupció de la història. Una trama policial que pretén desemmascarar aquestes mans que s’embruten a esquena de la societat.

    Llibres

  • Cerdos y gallinas
  • La solitud de Patricia
  • Manos sucias
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »