Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2014

Més contes, per favor!

contes_pfAquest llibre facilitarà consells, idees i suggeriments molt útils a l’hora d’iniciar-nos en l’art de contar contes. Com de llarg hauria de ser? On busquem una bona història? Amb quins objectes captarem millor l’atenció?. Aquestes són les principals qüestions que ens apropen tres especialistes en la narració que ens animen a través d’aquestes pàgines a gaudir de la complicitat única que es crea amb un infant quan expliquem contes.

La Guia pràctica per a contar històries ens dona una sèrie de claus imprescindibles per fer de la narració oral un moment especial, tant pel seu component afectiu amb el nen com pel literari. Aquesta obra s’adreça al lector d’una manera molt directa i tracta els punts essencials del tema: la preparació prèvia, l’elecció de la història, els moments idonis per a la narració, els objectes que ens poden ajudar, els jocs i les cançons que sovint amaneixen els relats.

Els petits que encara no estan en disposició de començar a llegir poden iniciar-se en el gust per la lectura gràcies a les històries màgiques que els podem explicar en veu alta. I és més, és l’edat perfecte on estan millor preparats per descobrir el món, coses noves, i a través d’aquestes històries podem permetre obrir les portes de la seva imaginació apropant-nos a la seva fantasia inesgotable.

infantsEl fet de contar per contar, pel plaer de passar-ho bé amb les peripècies del protagonista o senzillament per entretenir als més menuts mentre mengen o viatgen, han de ser raons poderoses per aconseguir explicar un bon conte. Per això, l’objectiu principal d’aquesta guia és facilitar els consells, les idees, els suggeriments que poden ser útils a l’hora d’explicar un conte i aprofundir en el vincle amb els menuts que proporciona imaginar una història i compartir-la, convertint-se en un moment especial que de segur que quedarà per sempre en la memòria del nen.

Per finalitzar, els seus autors, Gemma Lluch, Llorenç Giménez i Joan Portell Rifà ens faciliten una sèrie de recursos per completar les possibilitats de explicar contes en diversos àmbits i amb diferents necessitats. Un recurs a on es pot trobar altres tipus de narracions poden ser els audiollibres, també a través de la Xarxa es poden trobar idees noves en línia, o simplement apropant-nos a centres culturals, espais d’oci o amb la biblioteca més propera a on podem trobar a un narrador o narradora que farà de la paraula l’autèntic protagonista d’una estona de conte que omplirà d’imaginació i satisfacció als més menuts de la llar.

Les properes Hora del Conte a la Xarxa de Biblioteques Municipals:

Dissabte, 8 de novembre a les 12 hores a la Joan Oliva.
El llac que no vol desaparèixer.

Dissabte, 15 de novembre a les 12 hores a la Armand Cardona.
El gat amb bigoti

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Drones

dronessalvavidasUn vehicle aeri no tripulat (VANT) o com és coneix en anglès amb el nom de Dron, és una aeronau que vola sense tripulació. Aquest VANT es defineix com un vehicle sense tripulació reutilitzable, capaç de mantenir un nivell de vol controlat i sostingut, i propulsat per un motor d’explosió o de reacció. Originàriament els VANT eren simplement avions pilotats remotament, però cada vegada més s’està utilitzant el control autònom dels VANT.

En aquest sentit s’han creat dues variants: alguns són controlats des d’una ubicació remota, i altres volen de forma autònoma sobre la base de plans de vol pre-programats utilitzant sistemes més complexos d’automatització dinàmica. La diferència amb les aeronaus controlades remotament és que els Drones són també sistemes autònoms que poden operar sense intervenció humana alguna durant el seu funcionament en la missió a la qual s’hagi encomanat, és a dir, poden enlairar-se, volar i aterrar automàticament.

dronesmilitarsI és que, encara que aquest tipus d’aparells es fan servir des de fa temps, darrerament s’han fet molt populars. A la Xarxa es poden trobar innombrables vídeos amb les imatges aèries que aquests dispositius, equipats amb càmeres, obtenen de monuments i ciutats. De fet, hi ha pàgines web que utilitzen aquestes preses per ajudar els usuaris a planejar les seves vacances. Però aquests vehicles de control remot no són Drones.

Els Drones són capaços de seguir una ruta prèviament programada en els seus sistemes de bord. Per a això, estableixen la seva posició gràcies a un GPS i diferents sensors, amb el que fixen des de l’altura fins a la seva velocitat. Els models més avançats tenen algoritmes que els permeten adaptar la seva ruta en funció del que es vagin trobant durant el vol o l’estat dels seus sistemes, si han tingut un contratemps previ. També poden rebre actualitzacions de la seva ruta en ple vol mitjançant enllaços per ones de ràdio.

La història d’aquests artefactes es remunta a mitjans del segle XIX, quan Àustria va llançar un atac contra Venècia utilitzant globus aerostàtics carregats amb explosius. Durant la Primera Guerra Mundial i també la Segona van fer la seva aparició les primeres aeronaus per control remot, concebudes amb una mena de míssils volants i també usades com a objectius mòbils per als operadors de les bateries antiaèries. Unes dècades més tard es van començar a utilitzar per a tasques de reconeixement fotogràfic, per apropant més al present, s’han utilitzat com el mesurament remot de tot tipus de paràmetres, la vigilància aèria, la presa de fotografies i vídeos, l’assistència en desastres i la investigació en diversos camps científics.

drone_ama

Els VANT poden aconseguir obtenir l’adquisició d’informació a distància per a mesurar la qualitat de l’aire, la temperatura o la humitat de l’entorn, la presència de certs microorganismes en una zona o els incendis forestals. Les formes de la majoria dels drones recorden a les dels avions convencionals encara que en la majoria de casos no tenen tren d’aterratge, sobretot en aquells de menor grandària. Les forces armades de les principals potències tenen flotes de major o menor mida d’aquests avions no tripulats, encara que per poc temps, ja que les principals companyies de transport com Amazon, FedEx o UPS han mostrat el seu enorme interès en aquesta tecnologia, tot i que caldrà esperar diversos anys per aconseguir que estigui prou desenvolupada com perquè es puguin enviar paquets de forma eficient mitjançant aquest sistema. L’últim pas i definitiu ja s’albira en l’horitzó: una tecnologia nova aplicable als avions de transport de passatgers.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El leopardo. Jo Nesbø

El leopardo - Jo NesboTraduït a més de quaranta idiomes i amb més de vint milions d’exemplars venuts a tot el món, Jo Nesbø, nascut a Oslo l’any 1959, és una de les estrelles més rutilants del gènere negre.

Graduat en Economia, abans de donar el salt a la literatura va ser cantant, compositor i agent de Borsa. Des que el 1997 va publicar la primera novel·la de la sèrie del policia Harry Hole, ha estat aclamat com el millor autor de novel·la policíaca de Noruega, un referent de l’última gran fornada d’autors del gènere negre escandinau.

A més del cicle dedicat al seu comissari Harry Hole, que ja ha assolit una desena de títols, ha escrit Headhunters, guanyadora en 2008 del premi al Millor Llibre Noruec l’Any, i The Són, així com una sèrie de novel·les juvenils sota el títol genèric de doctor Proctor and the Great Gold Robbery.

Ara, amb El leopardo, la seva última novel·la, torna a animar la vida del lector ansiós de les intricats i esgarrifoses investigacions d’assassinat dutes a terme pel policia Harry Hole. Amb ella Nesbo ja va obtenir el premi de l’acadèmia danesa d’escriptors de novel·la negra i el premi Palle Rosenkrantz a la millor novel·la negra de l’any.

El Leopardo és la novena novel·la protagonitzada per l’inspector Harry Hole, que en aquesta ocasió busca un perillós assassí en sèrie que pretén assassinar un grup de persones que van passar una nit en una cabana de muntanya.

Destrossat física i psicològicament després del seu últim cas, que ha comportat la fugida del seu costat dels seus éssers més estimats, el comissari Harry Hole s’ha retirat del món i entrat en una espiral autodestructiva a Hong Kong, on passa els seus dies en una voràgine d’apostes de cavalls, drogues i alcohol.

L’últim que desitja en aquesta vida és reincorporar-se al cos de policia d’Oslo, lloc en el qual les seves gestes han assolit proporcions mítiques però on també ha conreat una merescuda fama de conflictiu i difícil, gràcies en bona mesura als seus problemes amb la beguda.

No obstant això, el brutal assassinat de dues dones que apareixen ofegades en la seva pròpia sang i, sobretot, la notícia que el seu pare està greument malalt, el forcen a tornar a casa. Aviat es trobarà tractant amb un sàdic i misteriós assassí en sèrie aficionat a emprar una arma de tortura i execució tan rudimentària com esgarrifosa, la poma de Leopold, i navegant les turbulentes aigües d’una aferrissada rivalitat entre dos organismes policials, Kripos i la unitat de Delictes violents, per fer-se amb el control de les investigacions criminals, rivalitat que dóna lloc a tota mena de travetes i traïcions.

Cal afegir a l’equació als perennes cants de sirena de l’ampolla, els malsons recurrents, la necessitat urgent de retrobar-se amb el seu gran amor, els confusos sentiments que comença a professar per una col·lega, el moment de les grans confessions paternofilials i que li han tallat la llum al seu domicili per falta de pagament perquè l’existència d’Harry Hole no sigui precisament un bell poema.

A mesura que avança en la investigació criminal, les claus semblen situar-se en punts tan equidistants com una idíl·lica cabanya noruega i les mines de coltan del Congo, sent l’única cosa clara que ha passat el que semblava impossible: veure’s enfrontat a un psicòpata més astut, tenebrós i despietat que l’anomenat Ninot de Neu, aquell que ja li va arruïnar la vida.

Primeres pàgines dePrimeres pàgines leopardo

El leopardo és la vuitena novel·la de Harry Hole. Nesbø té ja publicades dues més. I ara ha decidit, com Philip Kerr amb el comissari Bernie Gunther, aparcar una mica a l’investigador per a prendre’n nous rumbs. Està ficat en una sèrie de tres novel·les suposadament escrites per un escriptor fictici dels setanta Tim Johansson, una empresa metaliterària.

I Hole? “Hi és, retingut. Tinc escrita una línia de la seva vida a llarg termini i encara no s’hi troba al final”, afirma quan se li pregunta.

Llibres

  • La estrella del diablo
  • Headhunters
  • El leopardo
  • Némesis
  • El muñeco de nieve
  • Petirrojo
  • El redentor
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Olimpia de Gouges

    olympe_gougesVa néixer un 7 de maig de 1748 amb el nom de Marie Gouze, filla natural d’ Olimpe de Mouisset, venedora d’objectes de tocador. El seu pare va ser, segons alguns historiadors, el poeta Lefranc de Pompignan. És la precursora del modern feminisme i va dedicar part de la seva vida a la literatura amb un gran nombre d’obres per al teatre, com Zamore i Myrza, Lucinda i Cardenio, El matrimoni de Cherubin, L’home generós, o El filòsof corregit, de les quals només la primera, d’ideologia abolicionista, va aconseguir ser admesa en la Comèdia Francesa, i es va representar a l’any 1789 amb el títol L’esclavitud dels negres o el feliç naufragi.

    Olimpia es pronunciarà al temps pels drets de les dones i contra la desigualtat contributiva, l’explotació colonial, la descentralització de l’estat, l’esclavitud dels negres i la pena de mort. La seva Declaració de drets de la dona i de la ciutadana marca un punt rellevant en la història de les dones, ja que per primera vegada una dona reivindica la igualtat amb els homes. Entre els avenços amb què desafia als seus contemporanis, sobresurt la seva proposta de creació d’un impost sobre el luxe.

    La Revolució francesa va ser un gran brou de cultiu per a l’acció femenina. Les dones es van mobilitzar al costat de les masses i participant en els clubs polítics van desenvolupar acció revolucionària; en aquestes lluites van organitzar una societat de Dones Republicanes i Revolucionàries. En el desenvolupament del procés revolucionari les dones van conquerir la supressió del dret de primogenitura i abolició dels privilegis de masculinitat, i van obtenir el mateix dret de successió que els homes.

    olimpia_de_gouges2La seva fi arribaria després de guanyar l’enemistat de Robespierre i dedicar-li la carta burlesca Pronostic de Monsieur Robespierre pour un animal amphibie, per la qual va ser acusada d’intrigues sedicioses. Després d’això, va acabar a la presó i el 4 de novembre de 1793 va ser guillotinada. La mort d’Olimpia de Gouges, a qui li van tallar el cap per haver-se atrevit a creure i exigir que els drets que la Revolució Francesa havia aconseguit per als homes lliures i ciutadans es fessin extensibles també a les dones, a les quals per cert, no se les considerava ciutadanes, és un clar exemple de la concepció androcèntrica que es vivia en aquella època.

    Va caldre esperar fins al final de la Segona Guerra Mundial, perquè Olympe de Gouges sortís del terreny de la caricatura i quasi l’anècdota, convertint-se en una de les grans figures humanistes de França al final del segle XVIII.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Eixam de dones

    Multitud d’abelles amb la seva mestra, que juntes surten d’un rusc per formar una altra colònia.

    eixam2És novetat aquesta setmana un llibre de recopilació de relats i historietes d’una gran riquesa gràfica realitzat només per dones i on es demostra a cada pàgina la gran i abundant creativitat de les seves autores. aquestes comparteixen amb el lector les seves preocupacions, la seva ràbia i els seus descobriments més bonics a través de les seves vinyetes. Les històries condueixen i submergeixen el lector en situacions quotidianes, surrealistes, terrorífiques i fins i tot iròniques, però sense perdre mai l’expressivitat dels dibuixos.

    amirallesEl seu contingut s’ha de descobrir a pas lent, alentint la seva lectura, gaudint amb cada vinyeta i sobretot amb el nou relat que apareix. Algunes són històries romàntiques com #post-it; altres són delicades com Cándida; també hi ha les de malson com Superstición, o lluminosos com Un dia en el cámping Sol. També n’hi ha amb vocació didàctica com Históricas, així com les que ens inciten a la reflexió obligada com La Conferencia, La Horca o Obreras.

    Aquest llibre és brunzit, és crit, és cant, és denúncia, és advertència. Les autores han volgut reunir-se per demostrar amb el seu treball que no té res en comú, que poden reunir el seu talent per oferir un recull d’històries gràfiques excel·lents. No cal desestimar el poder del còmic per impulsar el coneixement. El dibuix és un llenguatge universal ple de matisos.

    Aquest còmic, amb portada de Maria Ferreros, està coordinat per Susanna Martín i les seves autores són Ana Galva, Srta. M, Sonia Pulido, Lola Lorente, Míriam Muñoz, Txus García, Gally, Paulapé, María Castrejón, Susanna Martín, Pupi Herrera, Clara-Tanit Arqué, Mamen Moreu, Elisa McCausland, Alejandra Alarcón, Ana García, Raquel GU, Lydia Sánchez, MP5, Carla Berrocal, Maria Ferrers i Cristina Durán.

    Enjambre

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Robert Falcon Scott

    rfalconAl començament de 1905, el capità Scott va iniciar una campanya per tot el país amb l’objecte de recaptar fons per a una segona aventura expedicionària al Pol Sud. El 10 de juny de 1910, el Terranova va salpar d’Anglaterra amb direcció a Austràlia amb tots els pertrets de l’expedició i un equip de més de trenta persones. Entre elles es trobaven Lawrence Oates, oficial de cavalleria, els lloctinents Edward Evans i Henry R. Bowers i el doctor Edward Wilson, gran amic de Scott. El 10 d’octubre, el Terranova va arribar a Melbourne.

    Durant la seva curta estada en terres australianes, Scott va rebre un avís del seu més seriós competidor, el noruec Amundsen, que, des de la badia de Whales, li aconsellava abandonar. Amundsen es disposava a realitzar la mateixa gesta i no volia competidors. Scott, lluny de desistir, va resoldre seguir endavant i intentar amb tots els mitjans coronar amb èxit l’expedició; es va iniciar així una angoixant cursa entre ambdós exploradors.

    terranovaEl Terranova va arribar a l’estret de McMurdo; solcar el mar de Ross fins a travessar, el desembre del mateix any, el cercle polar antàrtic. A partir d’aquest moment, Scott i els seus companys van emprendre un inhumà viatge de 2.464 quilòmetres des de la posició fins al Pol Sud.

    El 4 de gener de 1912, Scott i els seus quatre companys van iniciar la marxa final; en el camí van perdre a tots els animals de tir que quedaven. El 12 de gener, després incomptables patiments de tot tipus pel ritme frenètic que es van imposar, l’expedició va arribar al Pol Sud.

    Amb una gran desil·lusió, van veure la botiga i la bandera noruega deixada per Amundsen cinc setmanes abans… Però encara no havia passat el pitjor. Cansats i gairebé sense queviures, l’expedició va emprendre el camí de tornada. El primer a morir va ser el lloctinent Evans, el debilitament li va impedir seguir als seus companys. Després li va seguir el capità Oates. Robert Falcon Scott va ser l’últim a morir. Tenia quaranta-quatre anys i havia perdut una cursa decisiva, la darrera i més important de la seva vida. El seu cos, juntament amb els de Wilson i Bowers, van ser trobats per una expedició que va sortir a buscar-los des cap Evans vuit mesos després. Tots havien mort a l’interior de la botiga on descansaven.

    grup_scott

    El diari d’un dels membres de l’expedició a l’Antàrtida que va comandar el capità Robert Falcon Scott entre 1910 i 1913 ha estat trobat després de passar un segle sota el gel. El llibret recull les opinions, comentaris i imatges de George Murray Levick (1876-1956), fotògraf, zoòleg i cirurgià que va acompanyar a Scott a la Expedició Terra Nova, la tercera de les exploracions britàniques a l’Antàrtida el segle passat.

    El quadern va aparèixer durant el desglaç de la primavera de 2013 a la zona de la base que va establir Scott a l’any 1911, i des de llavors els experts de la societat Antartic Heritage Trusthhan ha treballat per restaurar el document històric, en les pàgines davanteres apareix amb claredat el nom l’autor.

    Amundsen i Scott, dos herois a l’Antàrtida

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Si creus en mi, et sorprendré. Anna Vives.

    si_creus_en_mi_et_sorprendreEl títol és ja tota una declaració d’intencions. Si creus en mi, et sorprendré és una mena de quadern on l’Anna Vives -a través de l’escriptor Francesc Miralles- hi plasma el que li agrada i el que no, el que pensa, els seus desitjos i també la seva característica: la síndrome de Down.

    Però, qui és l’Anna Vives? Doncs l’Anna Vives és una noia amb Síndrome de Down que gràcies al suport de la seva família i dels companys de la Fundació Itinerarium on treballa i, gràcies principalment, a la seva passió i a les seves CAPACITATS ha creat una tipografia solidària: Anna.

    Aquesta tipografia està disponible per a qualsevol processador de textos, com ara Word, i es pot descarregar gratuïtament des de la pàgina web de la fundació si es tracta de particulars i escoles. Els beneficis que se’n obtenen pel seu ús comercial es destinen a finalitats socials.

    Logo_Sumant_Capacitats_01L’objectiu principal d’aquesta iniciativa, que també representa tot un col·lectiu, és aconseguir difondre-la i potenciar els valors lligats a la lletra Anna: la igualtat social i la importància del treball en equip sumant capacitats. Perquè entre tots podem aconseguir moltes coses i és molt millor veure’ns com a una suma de capacitats. L’Anna i la seva família es neguen a parlar de discapacitats sino de capacitats diferents. I tot el que ha aconseguit aquesta noia i la seva tipografia en són un exemple.

    lletra anna

    Ara l’Anna Vives, finalista a Català de l’any 2012, ha plasmat la seva manera de veure el món a través de Si creus en mi, et sorprendré. Amb una introducció a càrrec de Francesc Miralles, cada capítol del llibre repassa alfabèticament -no podia ser d’una altra manera- les vivències de l’Anna. Reflectint la seva passió i superació i el suport de la seva família.

    Aquesta és una de les entrevistes que li han fet a l’Anna amb motiu de la seva tipografia:

    Aquesta setmana podeu trobar entre les novetats de la Joan Oliva Si creus en mi, et sorprendré.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dos dies i una nit

    dias_nochesSandra és una treballadora en una empresa de panells solars que, un divendres a la tarda, descobreix que els seus companys de treball han realitzat una votació perquè cada un d’ells obtingui una prima de mil euros al final de mes. Això últim no seria un assumpte tan tràgic si l’obtenció d’aquesta suma de diners no tingués com a conseqüència l’acomiadament de Sandra.

    La dona persuadeix al seu cap per celebrar una nova votació, aquest cop secreta, el següent dilluns, i durant el cap de setmana decideix visitar un per un als setze treballadors de l’empresa per convèncer-los que votin a favor de la seva reinserció, renunciant als mil euros.

    El seu argument és una mena de càmera absorbent a on es situa el personatge principal de Sandra com una treballadora que perdrà dilluns el seu lloc de treball si durant aquest breu cap de setmana no aconsegueix que els seus companys directes renunciïn a la seva paga extra.

    La interpretació de Marion Cotillard és excel·lent, la seva manera de despullar-se de la seva empremta natural i encarnar de forma autèntica la humilitat i franquesa del seu personatge, en un equilibri sorprenent entre allò que és fràgil, la tenacitat i la dignitat. Es tracta de l’exposició dels efectes de la inquietant crisi laboral, i que ens condueix a aprofundir en el drama obrer, la inseguretat que ens acompanya sovint, de la recerca de la solidaritat o de la necessitat de trobar un lloc digne dins de la societat que ens ha tocat patir.

    germansd

    Jean Pierre Dardenne i Luc Dardenne són els seus directors. El primer va néixer a l’any 1951 a Engis (Bèlgica) i el seu germà Luc tres anys després, en Awirs. Després de dedicar-se a la interpretació i estudiar filosofia, respectivament, entre 1974 i 1977 van intervenir en nombrosos vídeos sobre problemes d’urbanisme i qüestions d’interès social a la regió obrera de Valònia. A l’any 1975 van crear Derives, amb la qual han produït prop de seixanta documentals per a televisions europees per finalment a l’any 1994 van decidir fundar la productora Les Films du Fleuve.

    La pel·lícula La promesa va suposar el seu llançament internacional i va obtenir l’Espiga d’Or en la 41 Setmana i amb la seva pel·lícula Rosetta van aconseguir finalment la Palma d’Or a Cannes i el Premi a la Millor Actriu per Emilie Dequenne. A l’any 2002, Le fils va suposar el premi a Cannes al Millor Actor per Olivier Gourmet, i posteriorment amb L’enfant van rebre la seva segona Palma d’Or al Festival de Cannes. També van obtenir premi en la edició de l’any 2011 amb El nen de la bicicleta, de la que va rebre una Menció Especial el jove actor Thoms Doret. El darrer premi l’han aconseguit aquest any 2014 amb Deux jours, une nuit, creació cinematogràfica que els va permetre guanyar novament la Palma d’Or del Festival de Cannes.

    Meravellosa, alliçonadora i actual. És la millor pel·lícula d’una cinematografia excelsa, il·luminada a més per Marion Cotillard. Manuel Piñón. Cinemania.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Shakespeare

    shakNascut l’estiu fa onze anys a la masia de Can Ratés de Santa Susanna aquesta setmana dona inici una nova edició del Festival Shakespeare, del 23 al 29 d’octubre a la Biblioteca de Catalunya. Aquesta mostra anual de tardor que dirigeix enguany l’actor David Selvas tindrà como a representació més destacada l’obra Timó d’Atenes amb l’actor i director Julio Manrique.

    L’esdeveniment cultural es presenta com un mosaic a través del qual s’ofereix la presència constant de Shakespeare en el nostre entorn cultural. Més enllà de les circumstàncies concretes del context i dels creadors, és habitual trobar-lo en el treball dels artistes. Amb diferents lectures i perspectives, Shakespeare sempre obre nous punts de vista i noves mirades sobre la realitat. La companyia La Mandona, formada per Alba Florejachs, Sara Espígul i Carmela Poch, presentarà el seu primer espectacle anomenat Desdèmona, de Paula Vogel. L’obra, que dirigirà Martí Torras, és una comèdia inspirada en l’Otel·lo de Shakespeare.

    La companyia teatral Els McGregor, estrenarà A partir de Somni d’una nit d’estiu, una comèdia a l’entorn de l’amor. La Companyia Els Pirates Teatre portarà a l’escenari l’obra Nit de reis. Les Antonietes proposen al públic assistir a l’assaig de Shake-Spirit un espectacle de creació multidisciplinària a partir d’un workshop. Més d’una trentena d’artistes de diferents disciplines, del circ passant per la dansa i la performance, assajaran durant quatre dies i presentaran el resultat la darrera nit.

    El festival també proposa un cicle de lectures per donar a conèixer textos contemporanis catalans inspirats en el dramaturg anglès que comptarà amb Xavier Albertí que llegirà El gos geomètric d’Agustí Bartra. Lluís Soler serà l’encarregat de la lectura de Birnam de Víctor Sunyol, i finalment Mario Gas llegirà La caça de l’home d’Albert Balasch.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los crímenes del monograma. Sophie Hannah

    Sophie Hannah - Los crimenes del monogramaSophie Hannah, nascuda a Manchester el 1971, que va publicar als 24 anys el seu primer llibre de poemes i ha venut més de 100.000 còpies de la seva primera novel·la, publicada el 2006, s’ha especialitzat en les novel·les psicològiques de crims, per la qual cosa quan va sentir parlar per primera vegada de la idea que algú escrivís una nova entrega de Poirot li va semblar que era un projecte impossible.

    Quan va saber que darrere del projecte hi havia la família i els editors de Christie, Hannah va començar a pensar, que potser algú l’escriuria, però mai va pensar que seria ella mateixa.

    Va ser el seu agent que li va dir que hauria de pensar a fer-ho, tenint en compte la seva passió per les novel·les d’Agatha Christie. Per altra banda, comenta Sophie Hannah, “es donava l’estranya coincidència que des de feia com dos o tres anys tenia al cap una idea del que sempre vaig pensar que era una típica trama d’Agatha Christie que no aconseguia encaixar en un dels meus thrillers psicològics contemporanis però sí que era molt adequada per a l’edat d’or del misteri”.

    Finalment va decidir-se a acceptar l’encàrrec, i va escriure un nou episodi de l’inspector Poirot, situat al Londres de 1929, aprofitant que en aquest moment no es va publicar cap dels lliuraments de Christie.

    En aquesta nova aventura, titulada Los crímenes del monograma, el meticulós i obsessiu expolicia belga està gaudint del seu solitari sopar en un petit restaurant londinenc quan una dona molt alterada entra al local i li confia que algú està a punt de matar-la.

    Quan unes hores més tard són assassinades tres persones en un proper i elegant hotel, Poirot es pregunta si aquella dona del restaurant serà la quarta víctima.

    L’assassí ha deixat al lloc del crim tres sinistres pistes, una per cada cos. Hèrcules Poirot, que ja estava retirat, no pot evitar involucrar-se en el cas i mentre ell s’esforça a ordenar totes les peces del puzzle, l’assassí es prepara per tornar a matar.

    Los crimenes del monograma compta amb un nou personatge que no hi és a les novel·les de Christie: el jove agent de Scotland Yard anomenat Edward Catchpool, que actua com a narrador, i permet a l’autora explicar la novel·la sense haver d’imitar els textos anteriors.

    D’altra banda, el misteri en sí es manté lligat a la novel·la enigma i la clàssica resolució detectivesca de la qual Christie era una autèntica mestra.

    Com va explicar la pròpia Sophie Hannah, la vigència d’Hércules Poirot es deu “al seu component d’home súper llest, que amb la seva “matèria grisa” triomfa allà on s’estavellarien els altres”.

    Primer capítol dePrimer capítol monograma

    Llibres

  • Los crímenes del monograma
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »