Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2014

Els riscos d’Internet

nens_internetMolts pares estan molt preocupats, i no els falta raó per a això, pel que veuen i per on naveguen uns nens que, en moltes ocasions, superen en coneixements tecnològics als seus progenitors. Aquests no veuen altre mitjà de desconnectar als seus fills de les xarxes socials i limitar l’ús d’Internet sota estricta supervisió però la realitat és que aquest tampoc és el camí. El món és ja tan digital com físic i avui en dia aïllar un nen d’aquest món no és fer-li un favor per al futur.

La primera recomanació a fer aconsella no prohibir les xarxes socials. És inevitable que el cercle d’amistats dels adolescents, no cal oblidar que la llei prohibeix l’accés a comptes de Facebook o Twitter fins a l’edat de catorze anys, estigui en elles i acabarien accedint d’amagat, el que és encara més perniciós.

internetkidsLa segona recomanació és la d’utilitzar les eines de control dels pares i mares que tots els dispositius tenen. Ja sigui a l’ordinador, tauleta, o el mòbil, mitjançant sistemes com el Kids Mode, o fins a les vídeo consoles, tots i cadascun dels dispositius connectats a Internet tenen mètodes per a restringir l’accés dels menors a certs continguts sense la clau dels pares.

Però el primer pas per protegir els nens i adolescents és fer-los veure que són els primers responsables dels continguts que publiquen i sobretot també anar amb molta cura de els arxius que comparteixen, com són les imatges i qualsevol element que comporti dades personals. Una de les eines de protecció més interessants i recomanables és Qustodio, tant per l’amplitud de les plataformes en què es pot aplicar com pels diferents nivells de privacitat i usabilitat que ofereix.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Pacto de lealtad

pactolealtadPoc abans de l’esclat de la Guerra Civil, la vida de Zoe Urgazi s’ensorra: el seu marit mor en la revolució asturiana alhora que ella descobreix la seva infidelitat; seu pare és empresonat; i ella, sense cap tipus d’ingressos ni patrimoni, és desnonada del petit palau on resideix. Enyorant una existència passada, Zoe intentarà sobreviure en un país amb forces turbulències al costat de Campió, un gos sense estirp, que l’ajudarà a sortejar els perills d’una guerra injusta.

Gonzalo Giner és un novel·lista metòdic, una qualitat que comparteix amb altres grans autors. Escriu religiosament cada matí de quatre a set del matí. Encara que en realitat ell assegura que el que fa és “bolcar la informació” que va escrivint en el seu cap al llarg del dia. Va començar gairebé per atzar, i així va néixer la seva primera novel·la, La cuarta alianza, “un llibre que no vaig tenir mai la intenció de publicar”. Però l’atzar li va permetre que una editorial donés a conèixer la seva obra. I aquí va començar una carrera d’escriptor que li va pujar a les llistes de vendes amb El sanador de caballos, i després amb El Jínete del silencio.

Pacto de lealtad narra els experiments que els nazis van dur a terme per crear un gos de guerra i com la seva agressivitat es va assajar en el camp de concentració de Dachau, ha explicat Giner, que ho ha portat a la ficció en el llibre amb la recuperació per a la Segona guerra Mundial per part dels alemanys d’una raça desapareguda i mitològica. I també recull com la Legió Còndor va transportar centenars de gossos espanyols per ser entrenats a Alemanya en els temps previs a la Guerra Mundial.

Així comença Pacto de lealtad…

Llibres

  • El jinete del silencio
  • La cuarta alianza
  • Pacto de lealtad
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guia de Lectures Estiu 2014

    Amb l’arribada de l’estiu ja tenim aquí la Guia de Lectures Estiu 2014.

    El seminari de biblioteques escolars del Garraf proposa una vintena de títols per gaudir aquest estiu. Podeu trobar propostes pels joves lectors d’Educació Infantil passant pels Cicles Inicial, Mitjà i Superior d’Educació Primària.

    Bloc de les Biblioteques Escolars del Garraf.

    Podeu trobar els llibres recomanats a la biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Swings Both Ways, de Robbie Williams

    Swings_Both_WaysAquesta setmana tenim com a novetat a la Joan Oliva i Milà el darrer disc del músic britànic Robbie Williams. Es tracta de Swings both ways, que passa a ser el novè disc d’estudi de l’artista.

    Swings both ways inclou versions d’antigues cançons així com 6 de noves. En total 13 cançons en algunes de les quals Robbie Williams canta amb d’altres artistes com ara Lily Allen o Michael Bublé.

    Com per exemple amb el clàssic Dream a little dream que canta juntament amb Lily Allen.

    La carrera musical de Robbie Williams va començar el 1990 amb al grup Take That amb què va aconseguir un gran èxit, fonamentalment entre el públic adolescent. Inesperadament Robbie Williams va abandonar el grup l’any 1995 per començar la seva carrera en solitari.

    Un cop en solitari va publicar algunes cançons, arribant-li la fama amb Angels, publicada el desembre de 1997. Aquest tema va portar el seu primer àlbum, Life thru a Lens, al Top 10 durant 28 setmanes.

    Després vindrien els àlbums I’ve Been Expecting You, de gran èxit a les llistes de vendes, i Sing When You’re Winning, que conté temes tan coneguts com Rock Dj.

    L’any 2001 publica el seu quart disc Swing When You’re Winning que inclou temes estil swing dedicats als seus ídols Frank Sinatra o Sammy Davis Jr. Amb aquest disc va cantar amb l’actriu Nicole Kidman el tema Something Stupid.

    L’any 2002 publica el seu disc de més èxit, Escapology, un dels més venuts de la història del Regne Unit. Els seus treballs posteriors serien Intensive Care (2005) i Rudebox (2006).

    L’any 2007 el cantant ingressa a una clínica de desintoxicació i no va publicar cap més treball fins el 2009, Reality killed the video star.

    L’any 2011 va tornar a enregistrar un àlbum amb el seu antic grup, Take That, anomenat Progress i que els portaria de gira per tota Europa.

    Els seus dos darrers discos, de nou en solitari, han estat Take the Crown i la novetat d’aquesta setmana a la biblioteca Swings Both Ways.

    robie williamsRobbie Williams a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los cuerpos extraños. Lorenzo Silva

    Lorenzo Silva - Cuerpos extrañosLorenzo Silva, nascut a Carabanchel el 1966, ha escrit, entre d’altres, les novel·les La flaqueza del bolchevique, finalista del Premi Nadal 1997, Noviembre sin violetas, La sustancia interior, El urinario, El ángel oculto, El nombre de los nuestros, Carta blanca, Premi Primavera 2004, Niños feroces i la Trilogía de Getafe: Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia, El cazador del desierto i La lluvia de París.

    És autor dels llibres de relats El déspota adolescente i El hombre que destruía las ilusiones de los niños, y del llibre de viatges Del Rif al Yebala. Viaje al sueño y la pesadilla de Marruecos.

    El 2006 va publicar al costat de Luis Miguel Francisco Y al final, la guerra, un llibre-reportatge sobre la intervenció de les tropes espanyoles a l’Iraq, el 2008 un assaig sobre El Derecho en la obra de Kafka i el 2010 Sereno en el peligro. La aventura histórica de la Guardia Civil , Premi Algaba d’assaig.

    A més, és autor de la sèrie policíaca protagonitzada pels investigadors Bevilacqua i Chamorro, iniciada amb El lejano país de los estanques, Premi Ojo Crítico 1998, a la qual van seguir El alquimista impaciente, Premi Nadal 2000, La niebla y la doncella, Nadie vale más que otro, La reina sin espejo, La estrategia del agua i La marca del meridiano, Premi Planeta 2012.

    Ara ens presenta Los cuerpos extraños, on retrobem al brigada Rubén Bevilacqua i la jove sergent Virginia Chamorro. El primer, etern divorciat, pare d’un noi que ja no és un nen i tocant ja el mig segle, comença a veure el final d’un recorregut que té por de fer en solitari.

    Quant a l’encara jove sergent Chamorro, tot i que ja prop dels quaranta, és la primera vegada que la seva determinació i la seva fortalesa semblen flaquejar per alguna cosa que, de moment, prefereix no confiar al seu cap i amic. També ella, encara que intenti somriure, té por de la soledat.

    Mentre passa el cap de setmana en família, el brigada Bevilacqua rep l’avís que el cadàver de Karen Ortí Hansen, l’alcaldessa d’una localitat llevantina ha estat trobat per uns turistes a la platja.

    Quan Bevilacqua i el seu equip arriben i es fan càrrec de la investigació, el jutge ja ha aixecat el cadàver, les
    primeres disposicions estan preses i s’està preparant el funeral.

    El lloc és un vesper en què es desfermen tota mena de rumors sobre la víctima, una jove promesa que venia a trencar amb les maneres i corrupteles dels vells mandarins del partit i que apostava per renovar la manera de fer política.

    Qui i per què voldria eliminar aquesta jove que havia entrat en política amb vocació veritable i voluntat ferma? La constel·lació de personatges als quals Bevilacqua i Chamorro han d’interrogar és variada i inquietant. No es tracta d’una simple investigació d’assassinat. Hi ha molts altres crims, que tenen a veure amb el totxo, i que des de fa temps romanen impunes en aquesta comunitat.

    A més, el descobriment de la seva agitada vida sexual de Karen, que pot qualificar-se de tot menys insípida, llança sobre el cas una llum pertorbadora.

    Primer capítol de Primer capítol de

    Però no hi ha molt temps per indagar i en aquesta ocasió Bevilacqua i Chamorro han d’afanyar-se a exposar una hipòtesi en un foc d’interessos creuats, en què la causa de la jove política és també la causa de la integritat personal, de la qual el país sencer sembla haver-se mogut.

    La complexitat entre la vida privada i pública es posa aquí a contrallum. Què és realment important en el tarannà d’un polític, la transparència de la seva gestió o la seva vida sexual? Importa que un governant tingui relacions extramatrimonials, tant com per ser xantatge? O importa que ompli-o no-les seves butxaques?

    El territori per on avancen els incansables i constants Bevilacqua i Chamorro és un camp minat. Però ells saben caminar amb bon peu. I assenyalen i expliquen al lector el mecanisme de l’enriquiment il·lícit.

    Lorenzo Silva a la BibliotecaLorenzo Silva a la Biblioteca


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Adéu a Ana María Matute, la literatura una mica més orfe

    Ana María Matute, ha mort avui als 88 anys. Era Premi Cervantes i Nacional de les Lletres, va guanyar el Planeta i el Nadal i va escriure obres tan recordades com Los hijos muertos i Olvidado Rey Gudú, però era sobretot una gran fabuladora i una escriptora d’imaginació desbordant.

    Ana maria matuteConsiderada com una de les més grans figures de la literatura espanyola de postguerra, Ana María Matute Ausejo va néixer el 26 de juliol de 1925 a Barcelona (Espanya), filla de mare castellana i pare català. Amb 17 anys va escriure la seva primera novel·la Pequeño teatro, que no va publicar fins a onze anys després i amb la qual va obtenir el Premi Planeta el 1954, encara que abans havia arribat Los Abel, finalista del Nadal el 1947.

    Matute 3El 1952 va guanyar el Premi Cafè Gijón per Fiesta al noroeste, guardó al qual van seguir els Premis Nacional de Literatura Miguel de Cervantes i de la Crítica per Los hijos muertos en 1959, mateix any en què va aconseguir el Premi Nadal per Primera memoria. Era el primer títol d’una trilogia titulada Los mercaderes i que continuaria amb Los soldados lloran de noche (1963) i La trampa (1969).

    Va ser una època marcada pels problemes familiars. El 1952 es va casar amb l’escriptor Eugenio de Goicoechea, amb qui tindria dos anys després al seu únic fill Juan Pablo, però la separació arribaria aviat, el 1963, un moment en què el divorci era una cosa impensable i la custòdia s’atorgava d’ manera generalitzada al pare. Durant dos anys, l’escriptora només podia veure al seu fill els dissabte i va aconseguir recuperar la custòdia quan el nen tenia 10 anys.

    Després de superar aquest tràngol, Matute va viatjar als Estats Units, i durant el curs 1965-1966 va ser lectora a la Universitat d’Indiana, labor que també va exercir a Oklahoma. A la Universitat de Boston va instituir la Col·lecció Ana María Matute, a la qual va cedir els seus manuscrits i altres documents.

    matute2 A la seva trajectòria d’èxits va sumar el 1965 el Premi Nacional de Literatura Infantil Lazarillo per El polizón de Ulises i, en 1969, el Fastenrath de l’Acadèmia de la Llengua amb Los soldados lloran de noche. A la dècada dels vuitanta va ser distingida amb el Premi Nacional de Literatura Infantil per Sólo un pie descalzo (1984). Després va transcórrer un llarg període de silenci motivat per una depressió.

    Olvidado Rey Gudú, que es va convertir en una de les seves obres de més èxit, va tornar a l’escriptora a la merescuda actualitat literària després de vint anys de silenci. Va guanyar el Premi de RNE Ojo Crítico Especial per aquesta novel·la que, al costat de La torre vigía (1971) i Aranmanoth (2000) componen la seva trilogia medieval.

    El 1996 va ser elegida membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua per ocupar la butaca “K” (vacant de Carmen Conde) i va ingressar en aquesta institució dos anys després amb el discurs En el bosque. El 2002 van veure la llum els seus Cuentos de infancia, un recull de nou contes i il·lustracions que Ana María Matute va escriure quan tenia entre cinc i catorze anys. I el 2003 i 2005, va reeditar el “Llibre de jocs per als nens dels altres” i la seva trilogia medieval, respectivament.

    MaTUTE 4El febrer de 2008, Matute va finalitzar la que va ser la seva última novel·la, Paraíso inhabitado. I el 2010 va rebre el guardó culminant de la seva carrera, el Premi Miguel de Cervantes. El va merèixer, segons va afirmar el jurat, per una obra extensa i fecunda que es mou entre el realisme i la projecció al fantàstic i per posseir “un món i un llenguatge propis”.

    Tres anys després anunciava que, tot i els vertígens que patia, tenia un llibre a mig fer, que es titularia Demonios familiares. Mai no va voler explicar d’aquesta novel·la perquè “és com obrir un perfum abans d’hora”. Només va avançar la primera frase amb què arrencava aquesta obra: “Algunes nits coronel sentia plorar a un nen en la foscor”. I també una pista: a la casa on viu aquest coronel, el seu personatge, no viuen nens des de fa molt de temps…

    A Ana María Matute la mort l’ha sorprès just quan acabava d’entregar la seva nova novel·la, que apareixerà el proper mes de setembre.

    Ana Maria Matute a la Biblioteca matute5

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Revetlla de Sant Joan pels més petits

    foguera-sant-joanAcabem de passar una de les nits més festives a Catalunya i, en general, arreu dels Països Catalans.

    La nit del 23 al 24 de juny celebrem la revetlla de Sant Joan o Nit del Foc. Es tracta d’una de les nits més curtes de tot l’any per la seva proximitat al solstici d’estiu.

    Aquesta nit és tradició reunir-se amb família o amics per sopar, tenir a prop una foguera i rematar la vetllada amb coca (les més clàssiques de fruita confitada, de llardons o de pinyons, encara que ja se’n poden trobar de moltes varietats) i cava.

    El foc és un element essencial aquesta nit, si bé tot apunta que es va incorporar posteriorment a la festa.

     

    coca de briox i fruitaAlgunes teories assenyalen l’origen pagà, anterior al cristianisme, de la celebració de la nit de Sant Joan: relacionant aquesta celebració amb l’arribada de la calor i amb l’exaltació de la vida i l’amor. D’altres, en canvi, apunten al fet que es tracta de la nit més allunyada a la nit de Nadal i que, per tant, la de Sant Joan sigui l’antítesi de la celebració nadalenca.

    Sigui quina sigui la teoria correcta, el foc, com a part de la nit de Sant Joan té comparativament “pocs” segles.

     

    Pels més petits de la casa l’arribada de Sant Joan significa el començament de les vacances d’estiu i del bon temps. Raons més que suficients per gaudir de la revetlla.

    Les bibioteques de VNG us ofereixen un bon nombre de contes infantils de Festes i Tradicions. Dins d’aquest apartat hi podeu trobar llibres relacionats amb la festa de la nit de Sant Joan.

    La nit de sant joan xavier carrasco La nit de sant joan anna canyelles sant_joan_nuria_font

    T’hi esperem!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un treball de debó

    trabajoJavi ja no pot més. Ha abandonat el treball de dissenyador gràfic que tenia a Espanya per anar a viure a Berlín sol, sense feina, sense pis, sense saber una paraula d’alemany i amb la idea de dedicar-se per fi al que sempre havia volgut: dibuixar còmics. Encara que al principi les coses no són fàcils, a la capital alemanya farà grans amics i recuperarà la il·lusió pel dibuix. Aquesta autobiografia de l’autor mostra les dificultats i el treball que un ha de fer per aconseguir dedicar-se en allò que realment desitja. Una decisió difícil i arriscada, però que moltes vegades té la seva recompensa

    Alberto Madrigal va sorprendre amb la seva primera novel·la gràfica, que li va permetre tenir una nominació com Artista Revelació al darrer Saló del Còmic de Barcelona. A Un trabajo de verdad, a través de les seves pròpies vivències i amb gran honestedat, Alberto adopta la perspectiva d’un dels molts joves que es veuen obligats a sortir d’Espanya per lluitar pel seu futur professional i per allò que realment desitgen.

    autorc

    És un treball clavat a la realitat, al problema de la crisi, l’atur, el desencís general, però el tractament és optimista, vitalista, lluminós,… El seu autor tracta els personatges amb encert, amb un traç lleuger, àgil i flexible, són personatges tan presents i tan embriagadors com les persones que es mouen per ells. Les seves línies de dibuix són suaus i aparentment desmanegades però ens il·lustren un món quotidià que ens envolta.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cinq ans de CLFJOM

    Voila qu’une nouvelle saison s’achève au CLFJOM avec la célébration de son cinquième anniversaire.

    Et oui! 5 ans déjà!

    La chanson ne le dit pas pour rien… “Avec le temps va tout s’en va…”, seulement vous constatez bien que tout ne s’en va pas tant que ça puisque les membres du CLFJOM se quittent pour les vacances estivales mais… se retrouvent lorsque “les feuilles mortes se ramassent à la pelle…” dans les alentours du mois de septembre ou octobre n’est-ce pas?

    CLFJOM copia

     
    Parce que LE CLFJOM comme groupe ouvert:

    aime se retrouver entre lecteurs aussi bien fidèles que nouveaux.
    aime partager l’interprétation qu’il a fait des livres lus.
    aime exprimer ses propres expériences, ses propres sentiments.
    aime s’enthousiasmer pour la littérature.
    aime sentir cette émotion de lire et apprendre les uns des autres.

     
    À très bientôt chers lecteurs, lectrices, au plaisir de vous revoir et de continuer à créer ce lien d’union entre nous et le plaisir de la lecture.
     
    Esther Bruna
    Club de Francès.

    2 comentaris

    El jazz i els seus estils

    El primer cap de setmana de juliol es celebra una nova edició del Vijazz a Vilafranca del Penedès. Les actuacions del vocalista Gregory Porte i el compositor i pianista dominicà Michel Camilo encapçalen el cartell d’aquesta nova edició, que compta amb un repertori d’artistes de primera fila mundial amb figures destacades com Avishai Cohen, Snarky Puppuy o Victor Wooten Band.

    La Xarxa de Biblioteques Municipals aprofita aquest esdeveniment per reeditar una guia de lectura sobre el jazz i els seus estils que ha tingut un notable èxit amb més de cinc mil consultes on line.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »