Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per març, 2014

Octavio Paz

octavio-pazAvui es commemoren els cent anys del naixement del poeta i assagista mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a l’any 1990. La primerenca condició de poeta d’Octavio Paz el defineix tot, ja que des d’ella va començar a projectar la seva polièdrica figura intel·lectual, que el va portar des de la política a la història, des de la literatura a les cultures orientals, de la filosofia a l’assaig, de la crítica la ciència i la música. Sota l’estímul de Pablo Neruda, Octavio Paz va iniciar la seva carrera poètica en la seva adolescència amb la fundació d’una revista literària d’avantguarda, barana, i la publicació del seu primer llibre de poemes, Lluna silvestre a l’any 1933. Posteriorment, la seva col·lecció Pedra de Sol pren la seva estructura del calendari asteca. Aquest llarg poema, i l’anàlisi sociocultural que fa el poeta de Mèxic amb El laberint de la solitud (1950), el va establir ja com una figura literària important en aquella dècada dels cinquanta.

No hi ha dubte que, a través dels anys, es va convertir en una personalitat polèmica. Des de molt d’hora va deixar les formes poètiques tradicionals per llançar-se a la modernitat. La seva obra poètica pretén alliberar la paraula de regles o propòsits utilitaris per tornar-li la seva essència màgica, fent ús gairebé exclusiu del pensament i d’una rima interna i subtil, de vegades difícil de captar. En quant als seus assajos, ens trobem davant d’una varietat impressionant de temes, sobresortint els d’assumpte antropològic, en particular pel que fa al mexicà, com ho testifica la seva obra clàssica El laberint de la solitud. Però també abunden, especialment en la seva poesia, els temes de l’amor, l’erotisme, de la poesia, del religiós i de la metafísica de l’ésser.
 

 
El poeta mexicà, de pensament liberal, va ser un crític ferri dels règims socialistes, però també tenia una veta revolucionària; com a bon fill de la Revolució Mexicana, que no podia ni volia deixar de ser, sempre va mantenir un element de nostàlgia revolucionària, assegura l’historiador mexicà Enrique Krauze. Aquest factor va fer que tingués una actitud ambivalent cap a la insurrecció de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional que va esclatar el 1994 en favor dels indígenes a l’estat de Chiapas. Octavio Paz va morir el 19 d’abril de 1998 a la seva ciutat natal, Ciutat de Mèxic.

Llibres

  • El Arco y la lira : el poema, la revelación poética, poesía e historia
  • La Centena: poemas 1935-1968
  • Chuang-Tzu
  • Claude Lévi-Strauss o El nuevo festín de Esopo
  • El fuego de cada día
  • Jardines errantes : cartas a J.C. Lambert
  • El laberinto de la soledad
  • Libertad bajo palabra
  • El Mono gramático
  • Las Peras del Olmo
  • Tiempo nublado
  • Versiones y diversiones
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    “Loving Vincent”, Van Gogh fotograma a fotograma

    Loving VincentEl festival de cinema de Venècia de 2015, 125 anys després de la mort del pintor Vincent Van Gogh, és el lloc previst per a l’estrena de Loving Vincent (film de la productora Breakthru Films).

    Amb format de fals documental, la pel·lícula Loving Vincent parlarà de la vida del genial pintor a través dels personatges dels seus quadres. El pintor serà la veu en off que llegirà les seves pròpies cartes, que han estat l’origen d’aquest projecte i la recopilació de les quals constitueix la trama d’aquesta cinta. El mateix pintor va escriure en una d’aquestes cartes que “només podem parlar a través dels nostres quadres” i això és el que es proposen fer els responsables de Loving Vincent: fer parlar els quadres del pintor per entendre millor la seva vida i la seva obra.

    Els personatges que tindran un paper protagonista seran el Dr. Paul Gachet, que va tenir cura d’ell i el va animar a pintar; Aveline Ravoux, la filla dels amos de la pensió en què va morir el pintor i Joseph Roulin, carter que es va convertir en un gran amic.

     

     

    El projecte de Loving Vincent és, sens dubte, ambiciós: En primer lloc es porta a terme el rodatge amb actors de veritat, com si es tractés d’una pel·lícula convencional. Seguidament es trasllada aquesta interpretació a l’ordinador. Per últim es crea una mena de plantilla per cada fotograma. És en aquest moment quan entren en escena 40 artistes que pintaran un per un cada fotograma, imitant a Van Gogh, després de 6 setmanes prèvies d’entrenament.

    El resultat: any i mig de feina, 40 pintors treballant a la vegada, 56800 fotogrames i 90 minuts de pel·lícula animada en què cada artista haurà passat prop de 1000 hores “imitant” el conegut artista en 1420 olis.

    Nit Estelada

    Els primers fotogrames de la pel·lícula seran per a La nit estelada, pintura a l’oli realitzada el 1889, que esdevindrà una de les claus del film.

    Llibres

    Vincent Van Gogh a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Desig de xocolata

    Mentre em documentava per fer la novel·la, un xocolater em va dir que de cada deu persones, n’hi ha nou que confessen que els agrada la xocolata i la desena ho amaga. Care Santos

    desig-de-xocolataEl Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2014 atorgat per Desig de xocolata de Care Santos, ens acosta la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata. I ho fa degustant un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticada creació d’avui. L’escriptora mataronina, que ja té en el seu haver altres premis literaris com el Gran Angular o el Joaquim Ruyra, ens ofereix una historia que ens apropa la peripècia vital de tres dones, Sara, Aurora i Mariana, la primera del moment actual, la segona del segle XIX i la tercera de la Barcelona del XVIII.

    A partir d’un objecte quotidià amb el qual aquestes tres dones tenen una especial relació, l’autora catalana posa, així mateix, el focus a la ciutat de Barcelona i a la seva trajectòria de segles com a capital xocolatera, encara que, ha reconegut, no té en aquest apartat el renom d’altres com Brussel·les, París o Viena.
     

    caresantosCare Santos ens explica que el motiu de començar a escriure aquest llibre va ser que mentre buscava documentació per a les seves anteriors novel·les, va descobrir la història d’un xocolater barceloní que, al segle XVIII, va inventar una màquina pionera que va despertar l’admiració entre els rebosters francesos. «Em venia molt de gust desplaçar-me per la història de la xocolata», assenyala sobre una obra que aprofundeix en el funcionament del gremi de xocolaters al segle XVIII, en la industrialització del XIX i en la sofisticació de l’actualitat.

    A l’any 1995 l’escriptora es va donar a conèixer al món amb el seu primer llibre de relats Cuentos Cítricos. Després van seguir altres novel·les i relats, també de caire adolescent com Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular. A l’any 2006 va publicar el llibre El dueño de las sombras. El 2013 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per No em preguntis qui sóc.

    Desig de xocolata és novetat aquesta setmana a la biblioteca.

    Llibres

  • El aire que respiras
  • El anillo de Irina
  • Bel: amor més enllà de la mort
  • Un camí dins de la boira
  • El circuit de Montecarlo
  • Supermares!: les mil maneres de ser una mare feliç
  • Dime la verdad
  • El dueño de las sombras
  • Habitaciones cerradas
  • Fosca : aquesta nit no hi ha lluna plena
  • Los ojos del lobo
  • Tengo tanto que contarte
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’analfabeta que va salvar un país

    Jonas JonassonAmb la seva gran imaginació i la seva capacitat per a l’humor absurd i irreverent, del qual no se salva ningú, l’escriptor suec Jonas Jonasson. tornar a maravellar als seus lectors amb un relat vibrant que envesteix contra la falsedat de la casta política alhora que treu a la llum el costat amagat de la història oficial. Si en l’anterior novel·la ens sorprenia amb un hilarant viatge pel segle XX de la mà d’un personatge inoblidable, demostrant una imaginació sense límits i un sentit de l’humor sarcàstic, crític i corrosiu, en aquesta ocasió torna a repetir fórmula, encertant novament, aquesta vegada amb una jove que ens captivarà i que ens farà viatjar per episodis de la història com la carrera armamentística nuclear o la perestroika.

    analf1La protagonista d’aquesta història és una nena sud-africana de dotze anys, de pell negra, que creix en un gueto en els anys de l’Apartheid on la majoria és analfabeta. Treballa buidant latrines, i comptant latrines és com aprèn a comptar mentalment. És analfabeta però molt llesta i autodidacta. I netejant acaba aprenent física nuclear.

    Ens trobem personatges excèntrics que protagonitzaran situacions surrealistes com un sonat funcionari suec obsessionat amb donar-li la mà al rei de Suècia que patirà un episodi que donarà un tomb a la seva croada vital, un fals enginyer peça clau del programa nuclear sud-africà, un bessó que no existeix, tres germanes xineses estafadores, una jove antisistema enfadada amb tot el món, un psicòtic terrissaire nord-americà, o una dona que presumeix d’un sospitós llinatge nobiliari. La mirada crítica de Jonasson no deixa canya dreta, enmig de l’absurd més absolut; i assistim com a lectors a una precisa i dura crítica al sistema de la qual no s’escapen els governs occidentals, el comunisme, els moviments antiglobalització o la hipocresia religiosa.

    La analfabeta que era un genio de los números és novetat aquesta setmana a la biblioteca.

  • Entrevista a Jonas Jonasson
  • Llibres

  • L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
  • L’analfabeta que va salvar un país
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les vacances catalanes de Tristan Tzara

    Tristan-Tzara-1Aquest poeta francès d’origen romanès va ser el principal impulsor del Dadaisme, moviment intel·lectual, literari i estètic d’avantguarda desenvolupat entre l’any 1916 i el 1925, i que va ser el precedent immediat del surrealisme. Aquest moviment va sorgir com una resposta a l’absurditat de l’enfrontament bèl·lic que assolava Europa en aquells anys, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l’art com en els aspectes quotidians de la societat d’aquell temps.

    Tristan Tzara va arribar a Catalunya el 8 d’agost de 1958, i s’hi va estar fins al setembre. El segon viatge a Catalunya el va fer l’any següent, el 18 de setembre de 1959, i des d’allà va fer una escapada a Eivissa. La seva poesia va adquirir, en aquest temps de visites a la Costa Daurada i les illes, un caire més intimista i reflexiu, si bé va conservar sempre l’espontaneïtat i arbitrarietat en el maneig de les paraules, creant imatges il·lògiques que l’aproximen, en el producte final, al surrealisme.

    De mitjans de març i fins a finals de juliol es realitza a la capital del Baix Penedès la mostra Les vacances catalanes de Tristan Tzara, a on es documenta l’estada a Catalunya del poeta amb imatges fotogràfiques, dibuixos, i material inèdit, com ara un gravat amb un text de Tzara, per a la col·lecció Gravure et Poésie de ce Temps, que l’editor i gravador Jaume Pla, promotor de les Edicions de la Rosa Vera, els va animar a fer. Pla passava les vacances a Altafulla, molt a prop del Vendrell, i també va conviure amb l’escultor i el poeta.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El caso Birdman. Mo Hayder

    Mo Hayder - El caso BirdmanL’escriptora Mo Hayder, nascuda a Londres el 1962, va ser tota una “enfant terrible”. Va deixar la seva família sobtadament a l’edat de 16 anys, per anar encadenant petits treballs esporàdics a la capital.

    Als 26 anys, després de deu anys d’una atzarosa vida amb el teló de fons de “sexe, drogues i rock and roll”, va decidir, volar a l’Imperi del Sol Naixent.

    Un cop a Tòquio, Mo Hayder va portar una vida austera, vivint en una habitación d’on no sortia més que per anar a treballar.
    Ha exercit els més diversos oficis: cambrera, educadora i, finalment, professora d’anglès. Atrets pel cinema d’animació, als 28 anys va deixar el Japó per anar als Estats Units per estudiar cinema llicenciant–se en Cinematografia per la Universitat Americana de Washington DC.

    El carácter violent de les seves realitzacions li van impedir qualsevol esperança d’una àmplia difusió. Llavors, Mo Hayder va decidir tornar a Anglaterra on va trobar una feina com a guardaespatlles i es va dedicar per complet a l’escriptura.

    Ha estat guardonada amb els més prestigiosos premis que es concedeixen al gènere negre, entre ells el Crime Writers; Association Daggers,

    La seva primera novel·la, El caso Birdman, inicia la reeixida sèrie protagonitzada per l’inspector Jack Caffery i s’ha convertit un bestseller internacional.

    Tot comença a Greenwich, al sud de Londres, quan es descobreix una macabra fossa que conté els cadàvers de cinc prostitutes que han estat assassinades de manera ritual i llançades a un descampat prop del Millenium Dome. Els seus cossos van ser alterats quirúrgicament amb horribles conseqüències.

    En la investigació hi participa l’inspector Jack Caffery, un inspector jove, compulsiu i impassible que pertany, des de fa poc temps, al Grup B de la AMIP, unitat de la Policia Metropolitana del Gran Londres. Té trenta-quatre anys i està sotmès a fortes pressions per la seva parella Verònica, i per la marca que va deixar la desaparició del seu germà quan ambdós eren nens.

    Des del primer moment, l’inspector Caffery defensa la hipòtesi que després d’aquestes mortes hi ha un assassí en sèrie, però aquesta tesi és qüestionada per l’inspector Diamond, company de la investigació, que planteja una hipòtesi carregada de prejudicis racials. I per si fos poc, els assassinats no semblen haver-se aturat…

    Caffery haurà de lluitar denonadamente contra un assassí molt esmunyedís els mòbils del qual resulten inexplicables, però també amb la incomprensió i reticència dels seus companys, que veuen massa complicades les seves teories.

    Haurà de recórrer juntament a una gran perseverança, molta intuïció, i una mica de sort, amb la inestimable ajuda que la nova ciència forense posa al seu servei.

    Narració aclaparadora, en què el macabre i esgarrifós dels assassinats, s’ajunta amb un investigador en un moment vital molt complex, i amb la mesquinesa i interessada desídia de les forces policials.

    I malgrat totes les dificultats el personatge va creixent al llarg de la història, en la qual després d’una duríssima pugna per resoldre els crims, també anirà deixant anar llasts de la seva molt angoixant vida personal. Tot això conforma una narració subjugant, molt intensa, i plena de girs i sorpreses.

    Llibres
    El caso Birdman

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’Escola Estrambota

    La darrera sessió del Club de lectura juvenil de la biblioteca Joan Oliva i Milà ha tingut lloc aquest dissabte dia 22 de març a les 16:30 de la tarda. El llibre que hem comentat en aquest ocasió ha estat L’Escola Estrambota d’Imma Monsó.
     

    Imma MonsóImma Monsó va néixer a Lleida l’any 1959. Va estudiar Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i ha treballat com a professora d’institut.

    La seva primera obra arribaria l’any 1996 amb el llibre Si és no és.

    Paral·lelament a la seva obra literària, col·labora de manera regular amb premsa escrita (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya…).

    Els seus llibres han estat traduïts a diferents llengües i ha rebut des de l’any del seu debut com a escriptora nombrosos premis, com ara el Prudenci Bertrana (l’any 1998 per l’obra Com unes vacances), el Ciutat de Barcelona (l’any 2004 per Millor que no m’ho expliquis) i el Ramon Llull (l’any 2012 per La dona veloç). L’any 2013 va rebre el Premi Nacional de Cultura.

    Escriu fonamentalment per a adults. L’Escola Estrambota és el seu primer llibre infantil.
     

    escola estrambota portada llibreL’Escola Estrambota ens presenta una escola ben diferent. Un lloc on no hi ha normes, on els alumnes han de portar els deures bruts i mal fets, on les classes són de mitja hora i la resta del dia la passen al pati. Una escola on a tota hora mengen llaminadures. Aquesta escola tan especial té una professora també molt especial: la senyoreta Estrambota, una mestra fora de tota norma que amb l’ajut de l’Estrambollibre i l’Estrambombolla pot aconseguir coses increïbles.

    EstrambollibreL’Escola Estrambota és el lloc ideal pels nens i nenes més entremaliats, però el seu pas per aquesta escola no tindrà les conseqüències que ells esperen.

    Les il·lustracions del llibre són obra de Miguel Gallardo.
     
     

    Llibres
     
     

    Com unes vacances
    La Dona veloç
    L’Escola Estrambota
    Hi són però no els veus
    Un home de paraula
    Millor que no m’ho expliquis
    No sé sap mai
    Si és no és
    Una Tempesta
    Tot un caràcter
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La Crisàlide. L’acabadora de Michela Murgia

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 12 de febrer de 2014

    Apassionant. La tertúlia de La Crisàlide al voltant de la novel·la L’acabadora, de Michela Murgia, ha resultat ser apassionant. Per la intensitat de discussió i la quantitat d’intervencions, per la varietat de punts de vista i la riquesa de criteris, per la diversitat de temàtiques i el posicionament de cada lector enfront d’elles. Un dels nostres clubaires ha cercat una paraula, un adjectiu amb què s’hi trobés còmode per definir aquesta lectura, i ha triat “formosa”. No cal afegir gaire cosa més.

    mur de pedraPerò intentaré resumir les moltes aportacions que s’han succeït al llarg dels noranta minuts de tertúlia.

    Primer de tot val a dir que és una novel·la àgil i amena, d’aquelles que et van atrapant a poc a poc tot teixint una xarxa de descripcions (d’espais, de petites biografies, de costums i rituals, de personatges…) a través de les quals t’endinses plenament en aquell paratge i en aquella història.

    S’ha destacat… s’han destacat tants elements que resulta difícil obviar-ne uns en benefici d’altres per escriure aquest resum de la trobada. Però s’ha parlat de la singular relació que s’estableix entre Bonaria Urrai i la seva fill’e anima, Maria Listru, perquè sense tractar-se del que podríem considerar la típica relació mare-filla de l’època, sí que existeix una estima i un respecte incondicional dignes de ser remarcats. I lligat a aquest tema hem ressuscitat referents ben propers, a casa nostra, que serien manifestacions similars a aquest costum sard de la “filla d’ànima”.

    Discutint sobre l’ofici d’acabadora s’ha exalçat el respecte que mostra la novel·la vers aquesta figura, ja que dibuixa a Bonaria Urrai com una dona molt responsable davant la mort i alhora amb un marcat tret del que podríem anomenar professionalitat (no oblidem que s’indigna i enfureix amb els familiars d’un malalt que reclamen els seus serveis abans d’hora).

    Ara bé, ens hem plantejat també la idea de justícia, i com aquest concepte pot tenir, per a una persona i fins i tot per a un poble, diverses accepcions. Perquè la justícia que recull el marc legal d’una societat pot mostrar-se de forma diferent a la justícia que aquesta societat accepta com a natural. I llavors… estem entrant en el terreny de l’amoralitat? Aquesta és una altra de les qüestions que s’han deixat damunt la taula i que ha provocat controvèrsia.

    jouTorno a l’inici: l’apassionant tertúlia d’avui no em permet exposar tots els temes de què hem parlat, però citaré el que podríem considerar els títols d’alguns dels punts tractats: l’eutanàsia, els personatges masculins dèbils enfront dels personatges femenins forts, el concepte de culpa i perdó, la força comunicativa del silenci, el poder i expressivitat de la mirada, la figura de la mare, la importància de la nit en el desenvolupament de la novel·la

    Per anar tancant, només voldria afegir un parell d’aspectes més. Per una banda, que l’episodi que té lloc a la ciutat de Torí s’ha valorat com a sobreeixit, detallista en excés quant a la seva aportació real a la història. De cara al lector provoca un cert trencament de la vinculació que ja havia establert amb la lectura, malgrat que s’entén perfectament que pretén reflectir l’evolució del personatge de Maria Listru. Per altra banda i com passa sovint en llegir ficció, L’acabadora desperta la necessitat d’imaginar el futur de Maria Listru i plantejar-nos si exercirà d’alguna cosa més que de modista.

    En definitiva L’acabadora, de Michela Murgia, és un llibre que no deixa indiferent i que t’aboca a la reflexió.

    L’AUTORA
    Michela Murgia

    Escriptora sarda (1972) de formació de base catòlica. Va estudiar teologia i va treballar com a mestra de religió. Malgrat el negoci familiar a l’illa natal (un restaurant), ella va poder marxar i estudiar fora en convertir-se, precisament, en fill’e anima d’un matrimoni sense fills.

    michela murgiaVa treballar com a executiva en una empresa termoelèctrica, però va ser acomiadada en negar-se a ocultar un abocament tòxic al mar. Després d’això realitza diverses feines i una d’elles, la de telefonista en una multinacional, la duu a crear un blog a internet per denunciar anònimament diverses experiències. Aquest és l’origen del seu primer llibre publicat: Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria. En ell descriu l’explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors. Va ser portat al teatre per David Emmer i fou la base del film Tutta la vita davanti, de Paolo Virzi.

    El maig de 2008 publica Viaggio in Sardegna, una guia dels llocs menys explorats de l’illa, i inicia un altre bloc, Il mio Sinis, un passeig per la península de Sinis, la seva terra natal.

    Però la seva obra cabdal, si més no fins al moment, és L’acabadora, publicada el 2009. En aquesta novel·la i tot emparant-se en la tradició rural sarda exposa un tema crucial com és el de l’eutanàsia. L’obra ha rebut diversos reconeixements a Itàlia: Premi Dessí (2009), SuperMondello dins el Premi Mondello (2010) i Premi Campiello (2010). Posterior a L’acabadora tenim les obres Ave Mary i L’incontro.

    En l’actualitat Michela Murgia duu a terme una gran activitat com a persona compromesa i participa assíduament en debats públics, defensant sense embuts les seves conviccions.

    L’OBRA
    L’acabadora

    Què significa “acabadora”? Segons la mateixa autora, Michela Murgia, l’acabadora era una dona que ajudava a morir la gent en els pobles rurals de Sardenya: la reclamaven els familiars de la persona que agonitzava i ella acudia per consolar el moribund, li recolzava la nuca en un jou i amb un lleu trencament de les cervicals acabava amb la fragilitat de la seva vida (entrevista a La Vanguardia, 19-12-2011). I per parlar-nos d’aquest antic ofici ens endinsarem en un altre costum sard: fill’e anima. Una tradició, la de “filla d’ànima”, que encara perviu a l’illa: dues famílies pacten i el fill d’una passa a ser el fill de l’altra.

    l'acabadoraPer entrar en la novel·la cal que ens situem en els anys cinquanta. L’Anna Teresa Listru és una vídua sense recursos que viu en un poble de l’interior de Sardenya. Té quatre filles, la més petita de les quals és la Maria, de sis anys. Per la seva banda la Bonaria Urrai, la modista del poble, no té fills, i pacta amb la mare de la nena quedar-se amb la Maria. És així com la menuda canvia de casa i com, a poc a poc, s’inicia una relació maternofilial peculiar i sincera. Però hi ha un secret que només els adults del poble coneixen, i és que la modista també practica un antic art: l’ofici d’acabadora.

    En base a aquesta relació trobarem temes com la maternitat, la força de la mirada, l’eutanàsia, l’amistat, la fidelitat o l’incondicionalitat… I malgrat poder considerar que som davant una novel·la coral (el poble) i que la protagonista literària és la Maria Listru, en realitat el personatge cabdal que avança per aquestes pàgines és, òbviament, l’acabadora.

    La novel·la abasta uns tretze anys de la vida de la nena, des del moment en què passa a ser filla d’ànima de Bonaria fins els primers anys de la seva joventut, però la interessant recreació de l’illa i la seva història fa que en acabar la lectura el temps cronològic transcorregut ens sembli força més llarg. A més, l’estil directe i aparentment senzill dota la narració d’una agilitat lloable que capta amb força l’atenció del lector.

    ALTRES DADES
    Michela Murgia: web oficial (en italià)
    Entrevista a Michela Murgia (El País, 25-6-2011)
    Entrevista a Michela Murgia (La Vanguardia, 19-12-2011)

    Sílvia Romero i Olea
    http://silviaromeroolea.es.tl/
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    I am hero de Kengo Hanazawa

    iamheroUna epidèmia que converteix a les persones en monstres assedegats de sang s’està estenent a través del Japó, potser fins i tot del món, Hideo intenta sobreviure a l’epidèmia i ajudar en la destrucció de la societat japonesa que ara és una horda d’infectats i els supervivents que queden majoritàriament han abandonat tota humanitat. Aquest és l’argument d’aquesta història gràfica del personatge de còmic Manga creat per Kengo Hanazawa.

    Als seus trenta-cinc anys, Hideo està atrapat en una vida mediocre: és un ajudant de manga perquè mai va aconseguir despuntar, manté una relació sense futur per pur costumisme i comença a perdre la raó, patint al·lucinacions i tenint filosòfiques converses amb el seu amic imaginari Yajima. Mentrestant tracta desesperadament d’esdevenir l’heroi de la seva pròpia vida llançant un manga d’èxit, alhora que intenta que vagi bé la seva relació amb la seva núvia i que les al·lucinacions que pateix a boca de nit no li facin perdre el cap.

    hero2I Am A Hero és una opció interessant per a aquells que busquin propostes inusuals i poc convencionals. La gran qualitat del seu dibuix farà que la història entre pels ulls, però cal ser pacient si es vol gaudir de l’obra donat l’arrencada tant parsimoniosa que ens ofereix. Des que els zombis fan la seva aparició l’aventura enganxa, però pot arribar a ferir sensibilitats per la seva alta dosi de violència, sang i mutilacions.

    Aquesta història gràfica de Hanazawa consta de dotze volums, la biblioteca ofereix el primer com a novetat aquesta setmana i anirà posant els següents properament. Si us agrada el Manga aquí teniu una bona raó per enganxar-vos a una nova aventura japonesa.

    Còmics

    I am hero de Hanazawa

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    CarPlay

    playios

    Si alguna vegada has tingut problemes per enllaçar el teu telèfon iPhone via Bluetooth amb el teu cotxe per poder parlar pausadament mentre condueixes, Apple ha arribat a la indústria de l’automòbil per solucionar aquest petit inconvenient, equipant als seus nous clients amb el sistema operatiu CarPlay que permet l’accés a mapes, música emmagatzemada, enviar i rebre missatges i òbviament fer trucades.

    S’ha presentat fa pocs dies mentre es celebrava una nova edició del Saló de l’Automòvil de Ginebra, precisament en el moment en què els smatphones han arribat al punt good enough, aquest en el qual els grans salts tecnològics són cada vegada més infreqüents, apareix en els taulers de controls dels cotxes més esportius aquesta nova aplicació tecnològica.

    carplaymapsEl CarPlay d’Apple es podrà enllaçar amb un iPhone d’última generació que podrà passar al vehicle noves actualitzacions de programes constantment. Entre els avantatges que ofereix la tecnologia de la poma és un sistema de reconeixement de veu Siri que ja fan servir els Iphone i que ara es beneficiaran les marques automobilístiques principals del mercat. Hi haurà més segur però també sense perdre atenció al que pugui implementar Google en els propers mesos.

    Apple CarPlay

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »