Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2014

Oscar 20014. Els nominats: Millor director

Alfonso Cuaron per Gravity.

alfonso-cuaron-gravityNingú pot discutir ja a aquest director la seva condició d’estrella a nivell mundial. Creixent gradualment, de vegades amb discreció, altres amb estrèpit, des que va debutar ha realitzat les pel·lícules The Little Princess (1994), Great Expectations (1998), Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (2004), i Children of Men (2006). Ara, set anys després, presenta Gravity, la seva consagració com a director.
 

Alexandre Payne per Nebraska.

payne_nebraskaEl director de Los descendientes torna a rodar en el seu estat natal, quatre de les seves sis pel·lícules estan rodades en Nebaraska, encara que aquesta vegada aprofundint en el singular ritme i manera de viure la vida del cor d’Amèrica a on vol examinar el que fan els éssers humans i per què ho fan. A aconseguir això ajuda el filmar en blanc i negre, cosa que Payne sempre havia desitjat fer, ja que permet centrar-se sense distraccions en la manera en què els personatges es desenvolupen en la vida, amb les seves alegries i les seves misèries.
 

Steve McQueen per 12 años de esclavitud.

stve_mqueenAquesta candidatura només ve a consolidar la consensuada opinió de la crítica cinematogràfica internacional, ja lliurada a Steve McQueen pel seu excel·lent treball en els seus únics treballs anteriors, la seva opera prima Hunger, premiada al Festival de Cannes a l’any 2008, i la lloada pels crítics Shame. El relat de Salomon Northup va ser ja adaptat a la petita pantalla a l’any 1984 per Gordon Parks però McQueen ha volgut aprofundir en aquesta crua i dura història de primera mà, investigant a propòsit del tema de l’esclavitud.
 

Martin Scorsese per El lobo de Wall Street.

THE WOLF OF WALL STREET
Martin Scorsese dirigeix ​​en aquesta ocasió amb guió de Terence Winter, en una trama que es basa en una de les seves anteriors pel·lícules com Uno de los nuestros. Ens explica ​​la veritable història de Jordan Belfort, un agent de borsa de Nova York, que partint del somni americà no trigarà a arribar a la cobdícia corporativa que li suposarà formar part de la corrupció en els mercats financers a finals dels anys vuitanta als Estats Units.
 

David O. Rusell per La gran estafa americana.

davidrusellEntre els mèrits d’aquest director es troba el de fer aprimar vint quilos a Cristian Bale a The Fighter perquè guanyés un Oscar, i haver-li fet engreixar trenta perquè opti a un altre. Però a l’any 2009 David estava marginat, va ser Mark Wahlber, el que li va oferir la pellïcula amb el que va guanyar dos Oscars amb el de Melissa Leo. Aquest èxit li va servir per ser cridat per Harvey Weinstein que li va encomanar rodar El lado bueno de las cosas amb el que va tornar a ser candidat.
 

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La Crisàlide. El llaütiste i la captaire, de Jordi Llavina

L’AUTOR
Jordi Llavina

Neix a Gelida el 1968. És escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió.

LlavinaLa seva entrada en el món editorial té lloc el 1994 amb la publicació de la novel·la La matèria del temps, a la qual la seguirà, cinc anys més tard, la segona novel·la, La mà tallada. Aquest mateix any, el 1999, apareix al mercat editorial La capa d’ozó (narrativa infantil). El 2001 publica un conte amb dibuixos de Mariscal que versa sobre la memòria i el mar, Dies de Galícia.

Però aquest mateix any, el 2001, és quan Jordi Llavina es consolida en el panorama literari en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile.

A partir d’aquest moment les publicacions són més sovintejades i també s’endinsa en el camp de la poesia.

Així doncs, posterior a aquesta obra i encara en novel·la podríem destacar l’obra que tractarem avui al nostre Club de lectura: El llaütista i la captaire (2013). En narrativa breu caldria afegir els títols Ningú ha escombrat les fulles (2001), i Londres nevat (2009). I en poesia cal destacar La corda del gronxador (2006), Diari d’un setembrista (2007), País de vent (2011), Vetlla (2012) i la més recent, publicada el 2013, Contrada.

A banda del guardó esmentat ha rebut altres reconeixements literaris, tots ells en poesia: Premi Ciutat de Mallorca, Premi Alfons el Magnànim, Premi Crítica Serra d’Or, i Premi Vicent Andrés Estellés.

Col·labora al diari Avui, El Mundo, La Vanguardia i a El 3 de vuit; i ha conduït el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d’estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura, i actualment col·labora al programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d’amor.

L’OBRA
El llaütista i la captaire

En aquesta novel·la Jordi Llavina s’enfronta a una història de relacions de parella, però la mirada original amb què s’hi llença ens demostra que les relacions personals són ben complexes i que encara no està escrit tot, sobre l’amor.

el-llac3bctista-i-la-captaireEl protagonista és en Marc, un home que voreja la quarantena i que, professionalment, es troba immers en el món empresarial. Al seu voltant aniran girant els altres protagonistes de la narració: l’amor de l’època actual i l’amor del passat que evoca. Amb aquestes dues referències l’autor ens presenta dues dones ben diferents que, gairebé de manera casual, han entrat a la vida del Marc per romandre-hi durant una temporada i deixar-lo després sumit en la inseguretat.

La història que se’n destil·la se submergirà en tot un reguitzell de reflexions i de monòlegs interiors, mitjançant els quals l’autor bastirà una obra que reclama la dedicació del lector, amb la prosa poètica que sovint hom destaca com a tret característic de l’escriptura de Jordi Llavina, i ens oferirà el retrat d’un home que intenta entendre les dues dones que han deixat empremta en la seva vida. Però en aquest intent de comprensió sovint es perdrà davant la complexitat de l’ànima femenina.

El llenguatge és precís i acurat, els capítols breus, i al llarg de la lectura hi trobarem diverses referències literàries (Hölderlin, Ausiàs March, Thomas Bernhard…), cinematogràfiques o musicals, un altre tret característic d’aquest autor.

En definitiva El llaütista i la captaire és un trencadís de diverses temàtiques, com l’amor o la manca de comunicació, la por i la inseguretat, el pas del temps i la mort, l’enyorança i la distància… i tot plegat embolcallat per l’estil narratiu gairebé inconfusible de Jordi Llavina.

LA TERTÚLIA
Dimecres 12 de febrer de 2014

En la trobada del Club de lectura La Crisàlide d’aquest mes de febrer hem comentat el llibre de l’autor convidat del present curs: Jordi Llavina. Per això en la sessió d’avui hem comptat amb la presència de l’Imma Martínez, la itinerant de biblioteques encarregada de l’organització d’aquestes lectures. A més, al final de la tertúlia havíem de decidir la pregunta que traslladarem a Jordi Llavina el dia de la III Trobada de Clubs de Lectura.

Però anem per ordre i no avancem informació.

laud CSM30AUn dels primers temes que s’ha posat damunt la taula ha sigut l’aspecte formal. Per una banda s’ha destacat la riquesa lèxica, l’ús del mot precís en cada moment, malgrat que, per contra, un ampli grup de clubaires han considerat que aquest preciosisme lèxic es produeix en excés i entrebanca la lectura. Amb tot, també s’ha tingut ben en compte que just aquest lèxic acurat és el que permet un detallisme descriptiu que, en ocasions, frega la prosa poètica i que, en general, ha estat valorat positivament.

Encara dins els aspectes formals s’ha creat una interessant discussió sobre l’alternança que fa l’autor entre l’ús de la primera i de la tercera persona. Alguns clubaires, de fet la majoria, l’han defensada tot considerant que és un bon recurs estilístic per marcar i diferenciar les històries que ens narra la novel·la. D’altres, en menys nombre que el cas anterior, l’han valorat com un recurs que aporta confusió.

LlúdrigaQuant a aspectes temàtics i argumentals val a dir que, en termes generals, la novel·la no ha atrapat els lectors. Hi ha qui ha considerat que s’enceten diversos temes però no s’aprofundeix en cap; que l’inici de la novel·la resulta perdedor; que no s’entén la motivació del títol de l’obra; que les relacions de parella estan tractades des d’un plantejament extremament masculí; que la lectura ens porta a un desencís successiu; que en finalitzar la lectura no s’acaba d’entendre què ens volia transmetre l’autor… I un punt a part l’hem dedicat al final de l’obra, que en general ha resultat decebedor tot i que alguns clubaires l’han defensat perquè comprenien perfectament el sentiment d’alliberació que viu el protagonista.

Malgrat aquests aspectes assenyalats, que evidentment han estat àmpliament discutits i precisarien infinitat de matisacions, el que tothom ha coincidit a destacar és l’agilitat de lectura a què et convida El llaütista i la captaire i la valoració positiva dels aspectes formals.

Abans de finalitzar la sessió d’avui hem decidit la pregunta que traslladarem a Jordi Llavina el dia de la III Trobada de Clubs de lectura. Però aquesta qüestió queda com a top secret fins al mes de juny.

ALTRES DADES

Jordi Llavina a la Viquipèdia
Jordi Llavina al Qui és quI
Ressenya de El llaütista i la captaire (blogs)
Blog de la III Trobada de Clubs de Lectura

Sílvia Romero i Olea
http://silviaromeroolea.es.tl/
Club La Crisàlide

1 comentari

Oscar 2014. Els nominats: Millor actriu protagonista

No us oblideu de compartir amb nosaltres les vostres prediccions pels guanyadors d’aquesta edició. Ja queden pocs dies…

Amy Adams. La gran estafa americana

amyadams1Amy Adams interpreta el personatge de Sydney, o Edith, segons qui li pregunti, l’amant d’Irving Rosenfeld, interpretat per Christian Bale, amb qui es veurà obligada a ajudar a l’agent federal Richie DiMaso. Sidney pensa que el seu treball com a secretària a la revista Cosmopolitan no està a l’altura del seu estil i escots, fins que coneix a Irving i comença a fingir el seu accent de dama britànica i s’inventa una nova identitat.

Cate Blanchett. Blue Jasmine

cate-blanchettbL’actriu interpreta una dona de l’alta societat novaiorquesa que cau en desgràcia i en la fallida quan el seu marit és capturat per frau, i ha d’intentar reconstruir la seva vida vivint amb la seva germana, una dona de classe treballadora. L’actuació de Blanchett com la desequilibrada i turmentada Jasmine va ser una de les més aplaudides per la crítica aquest any, i l’actriu ja ha guanyat el Globus d’Or fa poques setmanes.

Sandra Bullock. Gravity

GravitySandra es va sotmetre a un règim d’exercicis molt específics que li van permetre suportar la gravació amb els vestits espacials, les motllura i les condicions de “gravetat zero” que li requeria el seu personatge. Una nominació era l’última cosa en la seva ment quan estava lligada al lightbox que va permetre crear un ambient extern-espai i alhora restringeir dràsticament el seu moviment en la gravació de les escenes.

Judi Dench. Philomena

judi_dench1Premi al Millor Guió al Festival de Venècia, Philomena és una dona que tracta de trobar al seu fill, del qual es va separar forçosament quatre dècades enrere. Judi Dench és Philomena. Ella ha estat quatre vegades nominada a l’Oscar com a principal per Mrs Brown, Chocolat, Iris, Notes on a Scandal; i dues com a secundària quan el va guanyar per Shakespeare in Love.

Meryl Streep. August: Osage County

mstreepLa multiguardonada Meryl Streep, guanyadora per Kramer contra Kramer (secundària), per també La desició de Sophie i La dama de ferro (com a principal); encarna en aquesta ocasió a Violet Wetson, la vídua de Beverly Wetson, un reconegut poeta que s’ha d’enfrontar contra el seu alcoholisme. A part d’això Violeta pateix de càncer oral en una llar fragmentada on ha de recuperar la confiança de les seves filles.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Sobre su tumba. Ian Rankin

Ian Rankin - Sobre su tumbaIan Rankin és un dels escriptors escocesos més reconeguts de l’actualitat. Es va graduar en Literatura per la Universitat d’Edimburg, on va exercir de tutor per un breu espai de temps.

Després dels seus anys com universitari, va residir a Londres i a França, on va iniciar la seva prometedora carrera com a escriptor.

Les seves gairebé vint novel·les protagonitzades per l’inspector Rebus li han valgut la consideració de mestre contemporani del gènere policíac. Guanyador del Chandler-Fulbright Award, l’Edgar Award i del prestigiós Diamond Dagger, la seva obra ha estat també premiada a França, Alemanya i Dinamarca. El 2002 va rebre l’Ordre de l’Imperi Britànic en reconeixement al seu treball literària.

Nudos y cruces
, el primer llibre protagonitzat per l’inspector Rebus pretenia ser una història independent, i va experimentar amb altres gèneres com el terror, l’espionatge, etc. Fins que algú li va preguntar què havia estat l’inspector Rebus. Va decidir llavors ressuscitar al seu detectiu i crear una nova aventura per a ell, i una altra…, i una altra més…

L’al·lèrgia a tot tipus d’autoritat de l’inspector John Rebus, uns mètodes de treball que desafien l’ètica professional i un afecció excessiva per la beguda el porten a ser apartat a la força del departament de policia d’Edimburg a La música del adiós.

Però l’inspector no es resigna i a Sobre su tumba, trobem un Rebus més gros, més vell, més cansat, més sol, si és possible, també igual de perspicaç, igual de radical, i, sobretot, més determinat que mai a arribar a la veritat, que maniobra per la via burocràtica per ser readmès recolzant-se en l’ampliació de l’edat de jubilació.

Mentre, passa els dies col·laborant com civil amb una desatesa unitat que es dedica a tornar a examinar casos que al seu dia van ser tancats per falta de proves. La pobresa de mitjans i el calamitós estat dels expedients converteixen la tasca en una frustració constant. És un desterrament en tota regla, al que a més li queden quatre dies, ja que les seves competències seran transferides a un súper organisme d’àmbit estatal.

Primer capítol de Primer capítol de Sobre su tumba

El panorama comença a canviar el dia en que atén de forma atzarosa a una dona, Nina Hazlitt, mare d’una adolescent desapareguda a el Cap d’Any de 1999, que porta una dècada preparada per escoltar la pitjor notícia sobre la desaparició de la seva filla. Però sense cadàver, pistes, ni sospitosos, la investigació policial fa molt temps que va quedar aparcada.

Nina està convençuda que la seva filla va ser la primera d’una llista de diverses menors unides pel fet d’haver estat raptades en algun tram de l’autopista A9 durant els últims anys. Per exemple, Annette McKie, de 15 anys, porta absent de la seva llar tot just tres dies, segons informen els mitjans, i ella no dubta que és la víctima més recent en unir-se a tan desafortunat grup.

La desconfiança inicial que provoca en Rebus el seu testimoni s’esquerda a mesura que transcorren els dies sense tenir notícies d’Annette i, sobretot, quan descobreix que tres de les quatre noies assenyalades per Nina van enviar una foto seva des del mateix emplaçament, sempre en la data en què es van volatilitzar.

Rebus decideix descobrir la connexió amb les altres i per això s’haurà d’enfrontar a nous i vells enemics.

Aquest nou cas del detectiu d’Edimburg demostra una vegada més la portentosa capacitat d’Ian Rankin per crear històries ombrívoles, plenes de violència i realitats pertorbadores, que el converteixen en un mestre consumat del gènere.

Llibres

  • Aguas turbulentas
  • Asuntos internos
  • Blak and blue
  • Jack al desnudo
  • Nombrar a los muertos
  • Puertas abiertas
  • Resurrección
  • Sobre su tumba
  • Uñas y dientes

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • No hi ha comentaris

    Manolito Gafotas

    Elvira LindoManolito Gafotas és un popular personatge creat per Elvira Lindo, periodista, escriptora i guionista nascuda a Cadis l’any 1962.

    Fins els 12 anys, l’autora va viure a diferents llocs d’Espanya. En aquell moment la seva família es trasllada a Madrid on exercirà la major part de la seva activitat professional (que va des de la literatura per adults, els guions cinematogràfics, les col·laboracions en ràdio i premsa escrita, la interpretació i como no, la literatura infantil i juvenil).

    És precisament de Madrid, de Carabanchel Alto, d’on és Manolito Gafotas, protagonista d’una sèrie de, fins al moment, 8 llibres infantils molt populars i “nascut” originalment a la ràdio per passar anys després al paper com a llibre infantil.
     

    Portada de Manolito GafotasEl primer dels llibres de la col·lecció Manolito Gafotas és el títol que hem comentat a la darrera sessió del Club de lectura juvenil de la Joan Oliva dissabte 22 de febrer.

    Manolito Gafotas (realment Manolito García Moreno) té 8 anys i viu a un barri obrer de Madrid.

    Gràcies a la seva particular visió de la realitat, als seus inseparables companys de classe (Orejones López, Yihad, Susana Bragas-sucias…), a l’avi Nicolás i al seu germà petit (el Imbécil) hem llegit i rigut d’allò més.

    Part important de l’èxit de Manolito Gafotas és deguda a la mà d’Emilio Urberuaga, il·lustrador de molts dels llibres d’Elvira Lindo i “pare” de Manolito Gafotas. L’any 2011 va rebre el Premi Nacional d’Il·lustració pel conjunt de les seves obres.
     
    Manolito Gafotas i el seu germà, “el Imbécil”, de la mà d’Emilio Urberuaga:

    il·lustracio_Emilio_Urberuaga

    La popularitat del personatge ha arribat al cinema, amb 2 pel·lícules, i a la petita pantalla, amb una sèrie de televisió.

    Llibres

    Manolito Gafotas
    Pobre Manolito
    ¡Cómo molo!
    Trapos sucios (Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1996)
    Manolito on the road
    Yo y el imbécil
    Manolito tiene un secreto
    Mejor Manolo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2014. Els nominats: Millor Actor Protagonista

    A la categoria de Millor Actor Protagonista trobem cares ben conegudes pet tots els aficionats al cinema. Tots ells amb una important filmografia al darrera.

    Christian Bale

    christian baleActor nascut el 30 de gener de 1974 a Pembrokeshire, Gal·les (Gran Bretanya).

    Nen, podríem dir, prodigi. A diferència d’altres actors o actrius que van començar la seva carrera ben aviat, Christian Bale ha aconseguit una reconeguda trajectòria professional un cop superada l’adolescència.

    Va començar l’any 1984 al teatre amb l’obra The Nerd, però va ser l’any 1987 quan el seu nom va saltar a la fama gràcies a Steven Spielberg i El Imperio del Sol.

    Després vindrien títols com ara Rebeldes del swing, Mujercitas, Shaft, American Psycho, El maquinista, Batman begins o The Fighter amb què va guanyar l’Òscar i el Globus d’Or com a millor actor de repartiment l’any 2011.

    Aquest any opta a l’estatueta com a milllor actor protagonista amb La gran estafa americana.

    Bruce Dern

    Bruce DernEl més veterà dels actors que es disputaran la preuada estatueta va néixer el 4 de juny de 1936 a Chicago, Illinois (EEUU). Pare de la també actriu Laura Dern.

    Es va formar al famós Actor’s Studio on va coincidir amb el director Elia Kazan, amb qui va debutar al cinema a la pel·lícula Río Salvaje. Habitual en Westerns, tant en sèries com en pel·lícules del gènere, també va participar a Marnie, la ladrona i La trama d’Alfred Hitchcock.

    Destaca la seva participació a Danzad, danzad malditos de Sydney Pollack, El gran Gatsby, El regreso per la qual va ser nominat com a millor actor de repartiment als Òscar de 1978 i, més recentment, Monster i Django desencadenado.

    La pel·lícula per la qual ha estat nominat als Òscar 2014 com a millor actor protagonista és Nebraska.

    Leonardo DiCaprio

    leonardo dicaprioVa néixer l’11 de novembre de 1974 a Los Ángeles, Califòrnia (EEUU).

    Des de ben petit es va introduir en el món de la interpretació i al llarg de la seva adolescència va aparèixer regularment a la petita pantalla gràcies a la participació a diferents sèries de televisió com Roseanne, Los problemas crecen o Santa Bàrbara.

    El seu debut al cinema va ser l’any 1991 a Critters 3 , encara que la primera interpretació que li va suposar reconeixement internacional arribaria 3 anys més tard amb ¿A quién ama Gilbert Grape? gràcies a la qual va rebre la seva primera nominació tant a l’Òscar com al Globus d’Or com a millor actor de repartiment.

    Si haguéssim de triar, però, una interpretació que hagi suposat un punt d’inflexió a la seva carrera seria, sens dubte, Titànic.

    A partir d’aquest moment ha treballat amb molts dels grans directors actuals com ara Steven Spielberg (Atrápame si puedes), Ridley Scott (Red de mentiras), Clint Eastwood (J. Edgar), Quentin Tarantino (Django desencadenado) i, com no, Martin Scorsese de qui s’ha convertit en veritable actor fetitxe. Sota les seves ordres ha treballat a Gangs of New York, El aviador, Infiltrados, Shutter Island i El lobo de Wall Street (per la qual opta a l’Òscar com a millor actor protagonista aquest any i que ja li ha suposat un Globus d’Or).

    Chiwetel Ejiofor

    "Half Of A Yellow Sun" Premiere - Arrivals - 2013 Toronto International Film FestivalNascut a Londres el 10 de juliol de 1977 és, sens dubte, el més desconegut de tots els actors que competiran enguany per l’Òscar com a millor actor protagonista.

    Va començar de ben jove al teatre, gènere amb què ha aconseguit bones crítiques i pel qual l’any 2008 va guanyar el premi Oliver de teatre per l’obra Otel·lo.

    El seu debut al cinema va ser gràcies a Steven Spielberg i la seva pel·lícula Amistad l’any 1997. Des de llavors ha participat en d’altres títols com Negocios ocultos, Hijos de los hombres o American Gangster.

    Està nominat com a millor actor protagonista per 12 años de esclavitud.

    Matthew McConaughey

    "Failure To Launch" New York Premiere - Red Carpet ArrivalsNascut el 4 de novembre de 1969 a Uvalde, Texas (EEUU), va deixar la carrera de dret per la interpretació.

    El seu debut a la gran pantalla va ser l’any 1993 amb la pel·lícula Danzed and Confused i 3 anys després participaria en la seva primera superproducció: Tiempo para matar del director Joel Schumacher.

    Després vindrien Contact al costat de Jodie Foster, U-571 i un seguit de comèdies romàntiques com Planes de boda, Como perder a un chico en 10 días , Novia por contrato o Los fantasmas de mis ex-novias.

    Durant l’any 2013 ha participat a la pel·lícula El lobo de Wall Street de Martin Scorsese i, principalment, a Dallas Buyers Club per la qual ha estat nominat com a millor actor protagonista.

    Aquesta darrera interpretació ja li ha suposat guanyar un Globus d’Or, el Premi de la Crítica i el del Sindicat d’Actors.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El liquidador. Matthew Klein

    Matthew Klein - El liquidador

    Matthew Klein, nascut el 02 de desembre 1968 a la ciutat de Nova York, és un escriptor nord-americà de novel·les de suspens i un empresari de programari. Les seves novel·les es desenvolupen en els voltants de Silicon Valley, on l’autor va viure a prop d’una dècada.

    Quan tenia vuit anys, la seva família es va traslladar al comtat de Westchester, Nova York. Klein es va graduar de la Universitat de Yale el 1990. Va assistir a la Stanford Graduate School of Business, però va abandonar l’escola per dirigir la seva primera companyia de llançament de programari, el 1996.

    Avui viu a prop de la ciutat de Nova York, amb la seva esposa Laura. Escriu novel·les i dirigeix una companyia de tecnologia de serveis financers.

    El liquidador és la tercera novel·la de Matthew Klein, després de Ments en blanc (2006) i Estafadors (2007). És un thriller impactant, tant per la seva ambientació en l’implacable món dels negocis, com pels girs insopitats que va donant un gir fins arribar a un final d’aquests que diesen empresta, com una bufetada.

    La novel·la està narrada en primera persona pel seu protagonista, Jim Thane, un especialista en rescats d’empreses a punt de fer fallida. Quan el contracten és per intentar reflotar–les. En els darrers temps, Thane ha vist com la seva vida s’ha anat ensorrant de forma tràgica. Un amic li ofereix una última oportunitat per reconstruir la seva carrera professional i el seu matrimoni.

    Amb humor i sarcasme Jim Thane narra com ha estat designat director executiu de Tao Software SL, i arriba a l’empresa desconeixent quina és la seva situació, encara que està segur que encaixarà en la descripció anterior.

    Jim serà el nou director executiu. Ell decidirà si la desmantella o la salva. Des del moment en què trepitja les oficines, l’instint li diu que hauria de tancar Tao Programari: l’antic director executiu està en parador desconegut, l’empresa perd diners a cabassos i el principal producte, un programa punter de reconeixement facial, encara no funciona.

    La primera sorpresa és que el termini per decidir si desmantella l’empresa o la salva és inferior a l’habitual, tindrà unes poques setmanes per saber si haurà tingut èxit o haurà de tornar–se’n a Silicon Valley amb la cua entre les cames, havent fracassat una vegada més.

    No obstant això, tria el que els accionistas no esperaven i decideix posar totes les seves energies en reconduir l’empresa, salvar llocs de treball, i amb això, si pot, la seva pròpia vida. Però quan apareix el FBI preguntant per l’anterior director executiu i quina relació tenia amb Gedrosian, un poderós narco al qual ningú ha pogut posar cara encara, Jim comença a dubtar d’on s’ha ficat.

    A Tao Programari passen coses rares. Res és el que sembla, i Jim sospita que el seu somni es convertirà en el pitjor dels malsons. A mesura que avanci en la seva peculiar investigació Jim anirà descobrint punts foscos en la situació de l’empresa, i poc a poc es submergirà en un malson que l’afectarà a nivell professional, familiar i personal.

    Quan aparegui la veritat, serà més aterridora del que havia imaginat. Ho saben tot. Ho controlen tot. Fins i tot a tu.

    Llibres

  • El liquidador
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    50 anys d’Els altres catalans

    els altres catalansL’any 1964 Paco Candel publicava un llibre important: Els altres catalans. Era un assaig periodístic sobre la immigració, que li havien encarregat Max Cahner i Ramon Bastardas.

    En Els altres catalans ,la seva obra més coneguda, a mig camí entre el reportatge i l’assaig, Candel analitzava el paper de la immigració a Catalunya. L’autor explicava la seva experiència i parlava obertament dels sentiments dels mal anomenats xarnegos.

    Pregonava que els nous catalans havien de contribuir a la construcció del futur de la societat catalana en lloc de destruir-la o mantenir-se’n aïllats i demanava, també, respecte als immigrants, denominats despectivament, per alguns, xarnegos.

    Els altres catalans va marcar una fita en la reflexió sobre la configuració social de la ciutat que estava en transformació pel creixement econòmic i l’arribada massiva d’immigrants andalusos, murcians, gallecs i extremenys. Els nouvinguts s’instal·laven a Can Tunis, Verdum o la Trinitat, barris de la perifèria de la ciutat i aïllats de la població autòctona.

    L’obra relatava una realitat quotidiana desconeguda que les estadístiques no feien aflorar. L’autor es va basar en moltes entrevistes i va defensar la integració com a única sortida possible per capgirar la marginació socioeconòmica en què es trobaven els immigrants, perquè més enllà de les rivalitats i incomprensions que es donen en els contactes entre comunitats, els catalans d’origen i els nous es necessitaven mútuament.

    El principal valor d’Els altres catalans va ser oferir una mirada crítica des dels ulls d’un immigrant. Partint de la seva pròpia experiència, Candel va fer un sensible apropament humanístic a l’immigrant.

    Cartell CandelHan passat cinquanta anys de la seva publicació, i per a recordar-ho, i després de l’acte institucional que es va celebrar el dilluns 17 al Palau de la Generalitat, on es va presentar el cartell commemoratiu de l’aniversari fet per l’artista Joan-Pere Viladecans, tindran lloc un seguit d’esdeveniments amb què es vol homenatjar l’escriptor durant tot un any. Hi haurà un munt d’actes, com ara el memorial Francesc Candel per a recordar Max Cahner, debats i actes acadèmics, la presentació del llibre Barcelona i Candel, l’estrena de l’obra de teatre Els altres catalans o la inauguració d’un monument…

    Francesc Candel va néixer a Casas Altas, València, el 31 de maig de 1925. Va arribar a Barcelona quan tenia dos anys. Els seus pares es van instal·lar, primer, a les barraques de Montjuïc i, després, a les Cases Barates de Can Tunis, que inspirarien el seu llibre Donde la ciudad cambia su nombre (1957).

    Francesc CandelCandel era autodidacte, però tenia una forta cultura popular. Va escriure més de cinquanta llibres, novel·les, contes i assaigs, alguns d’ells en doble versió català i castellà, i un munt d’articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona i a desenes de revistes i publicacions.

    Com a periodista, destaca la tasca realitzada a la revista Destino, on trobem els seus millors reportatges. No obstant, la seva obra periodística, sempre propera a les inquietuds del moviment veïnal, va ser publicada en la gran majoria de diaris i revistes de l’època.

    Com a autor literari, gran part de la seva obra està dedicada a l’onada migratòria espanyola cap a Barcelona i rodalies a mitjan segle XX, amb la qual s’identificava: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el Senado (1979). En tots els seus llibres el component autobiogràfic és essencial.

    obras-1

    Altres productes de la seva obra creativa són Fem un pols, Hemingway (1959), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987) i Petit món (1999), Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta darrera publicació s’alineava amb el catalanisme defensat per l’Assemblea de Catalunya (1971), que apostava per la integració dels nouvinguts.

    La figura de Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l’ideari col·lectiu sobre la immigració. Va focalitzar els seus esforços i energies a reinvindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes: l’escola i l’ordenació territorial, denunciant el problema de l’habitatge (barraquisme, rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants.

    La seva trajectòria cívica i política està marcada també pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d’integració de la immigració.

    L’any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 2000, el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet; el 2003, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya per la seva feina a favor de la integració dels nouvinguts al país i, el 2004, la Medalla d’Or de Barcelona. L’any 2005 es va crear la Fundació Paco Candel, al barri de la Marina de Sants, que des del 2008 atorga el premi Memorial Candel a la trajectòria de persones distingides pel seu compromís social.

    Candel va morir el novembre del 2007 després d’una llarga malaltia.

    candel a la biblioFrancesc Candel a la Biblioteca
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Oscar 2014. Els nominats: Millor pel·lícula d’animació

    The Croods de Chris Sanders, Kirk DeMicco i Kristine Belson.

    La família dels Croods és un grup de cavernícoles, un dels últims coneguts, l’únic que saben és caçar i ficar-se en la cova, però Eep, amb la veu d’Emma Stone, que és una rebel i somiadora adolescent amb problemes d’actitud, viu seva vida contradient sovint al seu pare Grug Achman, al que li posa veu Nicolas Cage. Però arriba el dia que han d’abandonar la seva caverna per endinsar-se en un món que no coneixen, a la recerca d’una nova llar, enfrontant-se a terribles perills.

    El món prehistòric que ens presenta aquesta vegada Dreamworks és visualment espectacular. L’ambientació extremadament colorista, les explosives barreges d’animals, els múltiples entorns en què es desenvolupa l’acció, combinat amb una animació molt àgil i un to molt fresc, fan de la pel·lícula una molt bona experiència.

     

    croods1

     
    Frozen de Crhis Buck, Jennifer Lee i Peter de Vecho.

    Quan una profecia condemna al seu regne a un hivern etern Anna, una temerària optimista es veu obligada a unir-se a Kristoff, un audaç home de les muntanyes, i emprendre un viatge èpic a la recerca de la Reina de la Neu per posar fi al gèlid encanteri . Anna i Kristoff faran front a temperatures extremes pròpies de l’Everest, a criatures místiques i lluitaran contra els elements en una cursa contrarellotge per salvar el regne de la destrucció més absoluta.

    La companyia Disney està passant per un dels seus millors moments creatius, un fet que ve avalat més que de sobres per les seves tres últimes produccions com han estat The Princess and the Frog, l’espectacular Enredados o la supèrbia Rompe Ralph!.
     

    frozen1

     
    Gru 2 de Chris Renaud, Pierre Coffin i Chris Meledandri.

    Gru ha deixat enrere una vida dedicada a les malifetes per criar a les seves filles Margo, Edith i Agnes. Però llavors una organització mundial ultrasecreta dedicada a la lluita contra el mal truca a la porta. Juntament amb la seva nova companya d’aventures, Lucy Wilde, Gru haurà de descobrir llavors qui és el responsable d’un espectacular i malèvol pla i portar davant la justícia.

    Pierre Coffin i Chris Renaud s’esforcen a donar a l’argument enteresa dramàtica i ganxo còmic per no fer perdre força a la història després de la primera part, estrenada a l’any 2010, que els va permetre obtenir un lloc privilegiat en la competitiva industria del cinema de animació.

    gru2

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Hervé Le Tellier. Assez parlé d’amour

    automne1“La planète connut cette année-là son automne le plus chaud depuis cinq siècles. Mais de la clémence providentielle du climat, qui joua peut-être son rôle, il ne sera plus question. Ce récit couvre l’espace de trois mois et même un peu plus. Que celle –ou celui– qui ne veut pas –ou plus– entendre parler d’amour repose ce livre”.

    Hervé Le Tellier

    Chers lecteurs, lectrices, notre voyage continue ce mois-ci avec Hervé Le Tellier, un autre écrivain faisant partie du groupe de littéraires et mathématiciens de l’Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle) dont nous avons connu la finalité ludique avec Raymond Queneau dans notre lecture précédente, auteur duquel Le Tellier fait un clin d’oeil dès la quatorziéme page ainsi qu’à Perec, un autre oulipien, à la trentroizième

    Hervé le TellierHervé Le Tellier, né le 21 avril 1957 à Paris, mathématicien de formation puis journaliste, il est coopté en 1992 dans ce groupe.

    Linguiste et spécialiste des littératures à contraintes, il est auteur de romans, nouvelles, poésies, théâtre et de formes très courtes et a publié sur l’Ouvoir Esthétique de l’Oulipo.

    Éditeur, il a fait publier plusieurs ouvrages au Castor Astral comme What a man ! de Georges Perec, et Je me souviens, de Roland Brasseur et participe depuis 1991 à des Papous dans la tête émission de radio de France-Culture.

    Il collabore quotidiennement, depuis 2002, à la lettre électronique matinale du journal Le Monde, par un billet d’humeur intitulé Papier de verre, avec Frédéric Pagés l’un des fondateurs des Amis de Jean- Baptiste Botul (1896-1947), philosophe de tradition orale et animateur d’ateliers d’écritures créatives.

    En 2013 il reçoit le Prix de l’Humour noir Xavier Forneret pour sa traduction des Contes Liquides de Jaime Montestrela, un écrivain portugais et fictif crée par lui-même et qui se présente comme son traducteur.

    L’interêt d’Assez parlé d’amour écrit sous chapitres très courts ne réside pas tant dans les histoires quotidiennes et familiales qui s’entrecroisent sinon dans l’originalité de l’écriture de l’auteur.

    Assez parlé d'amourLa construction du roman respecte bien les contraintes des Oulipiens.

    Ainsi, le lecteur sait dès la page 43 qu’une partie de dominos abkhazes est en jeu et que Yves, l’écrivain protagoniste de l’histoire qui n’a pas encore rencontré son vrai public, presque à la fin du livre, veut écrire un roman à six personnages qui reproduira le déroulement de cette partie.

    Le lecteur va donc être embarqué à partir de la page 48 dans l’écriture créative de cet écrivain qui va lui faire comprendre sa profession et le jeu que suppose la contrainte dans la littérature.

    À la page 122 il en aura un exemple clair car il verra comment s’intégrent 78 entrées avec le mot “étranger” puis arrivé à la page 154 pourra comprendre et ainsi sauter à sa guise la liste exhaustive des achats d’Anne, les numéros qui sont placés au fil de l’histoire, les suicides etc et contrairement à l’inutilité que pourrait supposer pour lui cette liste ou ces numéros qui sont placés au fil de l’histoire y saisir l’enjeu.

    L’histoire:

    Anna souffre de la routine installée entre elle et son mari Stan, jusqu’au jour ou elle tombe follement amoureuse d’Yves, un écrivain, avec qui elle découvre la passion.

    Presque simultanément Louise, jeune avocate rencontre Thomas

    Assez parlé d’amour
    est un roman construit en miroir: deux histoires d’amour, deux adultéres, deux familles perturbées. Ces deux récits vont se recouper et s’entremêler avant de suivre des chemins opposés…

    www.franceculture.fr/emission-des-papous-dans-la-tete
    www.botul.fr

    Esther Bruna
    Club de Francès.

    2 comentaris

    Pàgina Següent »