Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2014

50 de Mafalda

Mafalda ha fet 50 anysEl personatge de Mafalda, la nena inconformista creada per Quino a l’any 1964, compleix 50 anys sense perdre actualitat les seves històries. Entre les qualitats d’aquesta “cincuentona”, el seu creador destaca la seva recurrent crítica a la classe mitjana conformista, el seu desarrelament per la sopa i constant crítica al món dels adults.

El dia oficial de la seva primera publicació va ser el 29 de setembre de 1964 a la revista Primera Plana. Mafalda és un dels personatges més influents del còmic. I una de les personalitats més famoses de l’Argentina, que admira als Beatles i el Pájaro Loco, i odia les guerres i les injustícies.
 

És el personatge més famós del dibuixant argentí Quino, que va desenvolupar les seves tires des de l’any 1964 a 1973 amb un enorme èxit. Però l’èxit d’aquest personatge no es deu només als seus agudes observacions. Les seves històries disposen d’un repartiment de secundaris de luxe amb què el seu autor va retratar i va parodiar a la societat en general. Entre els seus amics es troba Felipe, un somiador tímid i enamoradís que vol arreglar el món, Manolito, una caricatura de l’immigrant gallec que representa les idees capitalistes i conservadores; Susanita, xerraire, altiva i xafardera que té com a únic interès créixer i convertir-se en mare; i a Guille, el germà petit de Mafalda i l’únic que creix al llarg de les històries, és molt entremaliat i li agrada Brigitte Bardot. I no cal oblidar a Burocràcia, la tortuga mascota de Mafalda i Guille, anomenada així per la lentitud que té per a tot.

50 anys de Mafalda a Facebook

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Oscar 2014. Els nominats: Millor pel·lícula de parla no anglesa

A partir d’avui comença el nostre particular compte enrere pel lliurament dels Òscar de Hollywood a les millors interpretacions i creacions cinematogràfiques de 2013. Us proposem que participeu amb nosaltres escollint a través del vostre comentari el guanyador en les diferents categories que us anirem proposant durant les properes setmanes. The Oscar goes to…

Alabama Monroe (Bélgica).

Nominada per BélgicaNarra la història d’amor entre Elise i Didier. Ella és tatuadora i té un local de tatuatges, ell toca el banjo en una banda country. Malgrat les seves diferències, és amor a primera vista. Ell és ateu, ella creient. Ell parla, ella escolta. La seva felicitat es completa amb el naixement de la petita Maybelle. Per desgràcia la nena malalta i els seus pares reaccionen de forma molt diversa.

Una de les històries més sinceres i honestes que s’han comptat en el cinema. Elise, Veerle Baetens i Didier, Johan Heldenbergh, són feliços, ho tenen tot, fins que un fet terrible canviarà definitivament les seves vides.

La gran bellesa (Itàlia), guanyadora del Globus d’Or en aquesta categoria.

Nominació per ItàliaRoma, un estiu en tot el seu esplendor. Els turistes van en massa al turó Janícul: un visitant japonès s’esvaeix en observar tanta bellesa. Jep Gambardella, Toni Servillo, és un home atractiu i seductor irresistible, que et fa ignorar els seus primers signes d’envelliment, i gaudeix al màxim de la vida social de la ciutat. Assisteix a sopars i festes, on el seu enginy i deliciosa companyia són sempre benvingut. Ha estat dirigida per Paolo Sorrentino i ha tocat el cor d’Europa en el Festival de Cannes. És el retrat més seductor i lúcid del que és la decadència d’una ciutat esplèndida.

La caça (Dinamarca).

Nominació per DinamarcaLucas, interpretat magníficament per Mads Mikkelsen, és un professor de primària que, després de divorciar-se recentment, intenta refer la seva vida. Es mostra il·lusionat sentimentalment amb una nova dona i tracta de reprendre la relació amb el seu fill adolescent.

En aquesta història de Thomas Vinterberg, tot sembla marxar bé fins que, a la petita comunitat en què viu, una mentida enrareix l’ambient nadalenc i l’existència de Lucas es torna a insuportable.

Crítica

The Missing Picture (Camboya)

Nominada per CamboyaEl director Rithy Panh fa servir figures d’argila, material d’arxiu, i la seva narració per recrear les atrocitats de Cambodja del Khmer Rouge comesos entre 1975 i 1979.

Durant molts anys s’ha estat cercant la imatge que falta: una fotografia presa entre 1975 i 1979 pel Khmer Rouge quan va governar Cambodja. Per la seva banda, és clar, una imatge no pot provar l’assassinat en massa, però pot provocar la reflexió, ens impulsa a meditar, i pot marcar la història. La cerca continuarà en els arxius, en papers vells, als pobles rurals de Cambodja.

Omar (Palestina)

Nominació per OmanEl protagonista, Omar, és un jove acostumat a esquivar les bales de les tropes que vigilen el mur dels territoris ocupats per visitar a Nadia, el seu amor secret, mentre l’altre costat del mur, aquest forner es converteix en un lluitador per la llibertat enfrontat-se a decisions doloroses que tenen a veure amb la vida.

Després de ser capturat després d’una acció extremadament perillosa, Omar es veu immers en el joc del gat i el ratolí amb la policia militar en un ambient en què la sospita i la traïció soscaven la confiança que des de sempre tenia dipositada en els seus amics de la infància i còmplices, Amjad i Tarek.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Les molècules de la nostra vida

Les molècules són les protagonistes del llibre 100 molècules amb què la química ha canviat, poc o molt, la història. A manera d’exemple, a la llista apareix una substància de relativament poca importància, el tartrat d’antimoni i potassi, que sembla que va ser la que va enverinar a Mozart. I el fet que Mozart morís jove va tenir, sens dubte, influència a la història.

L’autor del llibre és Xavier Duran Escribà, l’hem pogut veure al programa El Medi Ambient de TV3, i ens explica la història d’una manera força original, ja que ressalta el paper d’unes molècules sense les quals molts fets no s’haurien produït o haurien estat sensiblement diferents.

Xavier Duran Com van influir la vitamina C i la quinina en l’expansió colonial?. I el cautxú en la Segona Guerra Mundial?. Com canviar la societat els primers plàstics?. Quin impacte han tingut ansiolítics i antidepressius?. Responent a aquestes preguntes, el llibre es converteix en una breu i amena història química del món, amb uns protagonistes sovint oblidats en l’evolució de la societat.

La tesi implícita del llibre és que de la mateixa manera que els historiadors han de saber arquitectura o art militar per comprendre episodis històrics, de la mateixa manera que els antropòlegs han de saber tecnologia per entendre les societats prehistòriques, qualsevol persona hauria de saber nocions de química per comprendre la influència de l’aparició de determinades substàncies en la seva vida i en la vida col·lectiva

Portada del llibre recomanatEl llibre ens condueix per diferents fets històrics que van canviar les circumstàncies en cada moment concret de l’evolució de la societat, i sempre és poden destacar uns per sobre d’altres.

Un d’ells és quan els científics van aïllar per primera vegada la quinina, continguda en el refresc anomenat tònica, i que aquest descobriment va influir en la colonització d’Àfrica per Europa perquè combatia la malària, que feia estralls entre els colons. També parla de la seda, una fibra natural proteica produïda per un cuc i el comerç va donar lloc al segle XV a la fundació de noves ciutats i fins i tot al descobriment d’Amèrica.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Ritual de muerte. Warren Ellis

Warren Ellis. Ritual de muerteWarren Ellis va néixer a Essex (Gran Bretanya), el 1968. És un conegut novel·lista i guionista de còmics i de sèries de televisió, autor de les novel·les Camino tortuoso, Listener i At the zoo, i guionista d’algunes famoses sèries de còmics de la prestigiosa editorial Marvel com Iron Man i ultimate Fantastic Four, entre moltes altres.

Entre les seves novel·les gràfiques i còmics cal destacar Nextwave, Thunderbolt, El motorista fantasma, Doctor extraño, Druida, Daredevil, Lobezno i X-Men, entre d’altres.
La carrera com a escriptor d’Ellis comença el 1990 amb la seva primera publicació, una història de sis pàgines per a la revista Deadline.

El 1994 va començar a treballar per a Marvel Comics i posteriorment per DC Comics, Caliber, Image i Wildstorm, treballant en sèries de superherois.

A partir de 1997, ha creat una sèrie de personatges i sèries que l’han convertit en un autor de culte. El 2010 va guanyar el premi Eagle pel seu webcomic FreakAngels.

De la seva novel·la gràfica Red s’ha fet una pel·lícula de gran èxit amb el mateix títol, protagonitzada per Bruce Willis i Helen Mirren.

Ritual de muerte és un thriller vertiginós, un esbojarrat joc entre policia i assassí, on no faltaran les sorpreses inesperades durant aquest periple.

L’inspector John Tallow acaba de sobreviure a un tiroteig produït a les escales d’un vell edifici del carrer Pearl, en el Primer Districte de Manhattan, en què ha perdut el seu company de patrulla. En l’escena del crim hi ha un pis tancat amb un envà que ha estat perforat per una bala.

En entrar al mateix descobreix un sorprenent arsenal d’armes variades que cobreixen sòls i parets alineades en formes estranyes. Com si s’amaguessin un codi secret, com si es tractés d’un misteriós temple de culte a les armes. Les proves de balística revelen que van ser usades cadascuna en un assassinat no resolt amb anterioritat.

Tallow sent que es troba davant d’un cas diabòlic, davant un assassí en sèrie que porta més de vint anys matant com un caçador solitari i conserva les armes amb un objectiu inexplicable.

Per què les armes estan estranyament vinculades a les seves víctimes? Quin ritus màgic amaga l’assassí amb la particular ordenació de les mateixes que recorda un wampum dels primitius habitants de Manhattan? Què pretén dir i què vol que es recordi?

Primeres pàgines de Primeres pàgines de Ritual de muerte

John Tallow no s’enfronta a un simple assassí psicòtic que sembla com si actués en dues èpoques diferents. Amb els seus ajudants Scarly i Bat, les seves investigacions l’arrossegaran a una perillosa trama en la qual, per la seva sorpresa, arriba a alguna de les grans fortunes de Wall Street.

Tallow vol donar caça a l’assassí, però aquest també a ell; ha destrossat el seu lloc de culte. Una implacable i accidentada persecució es va a deslligar per la part més fosca de Nova York que fins ara no s’havia prodigat massa.

Llibres

  • Ritual de muerte

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Shiatsu per a nadons

    Llibres

    Llibre de Racó de ParesEl terme shiatsu traduït literalment vol dir digitopressió: shi equival a dit i atsu a pressió. El terapeuta toca amb els dits o els palmells de les mans determinats punts dels canals d’energia, els anomenats meridians. La suau pressió continuada mitjançant els dits estan destinats a equilibrar el flux d’energia.

    El shiatsu, la tècnica de digitopressió japonesa, produeix en els nadons una agradable relaxació, però pot fer més coses: estimula el desenvolupament i ajuda al nen a descobrir amb naturalitat el seu cos i l’entorn.

    La psicoterapeuta Karin Kalbantner-Wernicke explica en Shiatsu para bebés a utilitzar els anomenats contactes feliços, i també és un tècnica per tractar les malalties quotidianes típiques del primer any de vida, com poden ser els gasos, mals de panxa o dentició.

    El doctor Steffen Fisher afirma que el shiatsu per a nadons tracta de trobar l’equilibri intern del nen, estimula quan és necessari i es calma quan necessita relaxació. Els nadons perceben de manera intuïtiva que el contacte i la tendresa són positius, estimulen la intel·ligència i l’alegria, enforteixen el vincle entre pares i fills i suposen la base d’una vida sana.

    Shiatsu para bebés serà novetat aquest dissabte a la biblioteca.

    Cada contacte amb el teu fill és únic. Tina Haase.

    Bloc

    Shiatzu Zen y algo más

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    BCNegra 2014

    bcnegra2014Del 30 de gener al 8 de febrer la ciutat de Barcelona torna a acollir el festival BCNegra 2014, dedicat a la novel·la negra i criminal.

    Aquesta novena edició, que torna a estar comissariada per Paco Camarasa de Negra i criminal, durarà deu dies, una mica més que en anteriors ocasions i també amplia els el nombre d’activitats que es realitzaran en dotze punts de la ciutat de Barcelona.

    En l’edició d’aquest any de BCNegra hi seran representades més de quaranta editorials i hi participaran algunes de les firmes més importants del gènere com Sophie Hannah, que porta nou llibre i que serà l’encarregada de continuar els llibres d’Hèrcules Poirot, Jussi Adler-Olsen o Ben Pastor, que veurà publicada la seva última novel·la, Cielo de plomo.
     
    camilleri1A més tindrem la presència d’autors espanyols: Dolores Redondo, Teresa Solana, Pep Coll, Andreu Martin, Carlos Zanón

    Cal destacar que el 6 de febrer recollirà el Premi Pepe Carvalho Andrea Camilleri, el veterà autor italià creador de Salvo Montalbano, el comissari protagonista d’una de les sagues negrecriminals més llegides, tant en català com en castellà.

    L’autor també assistirà a l’estrena de l’obra de teatre Sis personatges a la recerca de Camilleri.
     
    Com a novetat, aquest any es projectarà un cicle de cinema negre, amb alguns títols clau de la filmografia nòrdica, com El ojo de la tormenta, adaptació de la novel·la de Maj Sjöwall i Per Wahlöö, o Las huellas imborrables, basada en una novel·la de Camilla Läckberg.

    També imprescindible resultarà l’exposició dedicada a un dels grans autors de la literatura del segle XX i que va aconseguir una gran popularitat gràcies al comissari Maigret: banner1Georges Simenon, en la qual es mostraran textos inèdits i les portades de Ricard Giralt.

    Hi haurà a més taules rodones sobre temes d’actualitat, com ara les sèries de televisió i com estan influint en la novel·la contemporània, o sobre el futur del gènere a Espanya.

    En total, més de 60 activitats gratuïtes, que es repartiran entre La Capella i altres espais com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi de Periodistes, la Facultat de Comunicació Blanquerna o diverses biblioteques de la ciutat.
     

    Programa programa

  • Dia 30 de gener, dijous
  • 19h Inauguració exposició: Si Més no, Simenon mecanografia i radiografia negres en George Simenon. Biblioteca Jaume Fuster
    19:30h Conversa: Simenon, el narrador d’històries. Biblioteca Jaume Fuster

  • Dia 31 de gener, divendres
  • 19h Taula rodona: Ciutat i delicte. La prevenció del crim i del delicte mitjançant l’urbanisme. Col·legi d’Arquitectes.

  • Dia 1 de febrer, dissabte
  • 11:30h Taula rodona: Barcelona, capital de la novel·la negrecriminal europea. Biblioteca La Fraternitat (La Barceloneta).
    19h Exposició: Les “elementalment” malvades del món de Sherlock Holmes. Biblioteca Pública Arús.
    19:30h Taula rodona: Els detectius victorians. Biblioteca Pública Arús

  • Dia 2 de febrer, diumenge
  • 12h Taula rodona: El que és fals i el que és autèntic en el món de l’art. Una mirada criminal . MNAC
    20 i 22h Concert: Blues a la Barceloneta negrecriminal. Jamboree

  • Dia 3 de febrer, dilluns
  • 16h Taula rodona: El costat fosc i criminal de la ciència. La Capella
    17h Taula rodona: La Barcelona grisa, fosca i trista dels 50. La Capella
    18h Taula rodona: Psicòpata. La Capella
    19:30h Teatre: Sis personatges a la recerca de Camilleri. La Capella
    21:30h Projecció: El danés serbio. La Capella

  • Dia 4 de febrer, dimarts
  • 12h Taula rodona: La millor novel·la negra és la televisió. Auditori Blanquerna
    16h Taula rodona: Catalunya, terra de crims. La Capella
    17h Taula rodona: Violència contra les dones. La Capella
    18h Conversa: Crime no és crim. La Capella
    19:15h Conversa: Hi ha futur. Com a mínim, pel que fa a la novel·la negra. La Capella
    21:30h Projecció: El ojo de la tormenta. La Capella

  • Dia 5 de febrer, dimecres
  • 16h Conversa: Ciberdelicte. La Capella
    17h Taula rodona: El Vaticà. La Capella
    18h Taula rodona: Qui ha assassinat al periodisme? La Capella
    19:15h Conversa: Crims en una època criminal. La Capella
    21:30h Projecció: Las huellas imborrables. La Capella

  • Dia 6 de febrer, dijous
  • 16h Taula rodona: La taula dels debutants. Auditori Facultat Blanquerna
    17h Conversa: La ficció és una mentida. La veritat necessita les mentides. Auditori Facultat Blanquerna
    19h Lliurament del Premi Pepe Carvalho: Autor guanyador: Andrea Camilleri. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona

  • Dia 7 de febrer, divendres
  • 12h Taula rodona: Els néts de El caso. Periodisme de successos, aquí i ara. Col·legi de Periodistes de Catalunya
    16:30h Conversa: Conversa amb Andrea Camilleri. Sala Barts
    18:15h Conversa: Illa negra. La Capella
    19h Conversa: El detectiu i el seu mètode. La Capella
    20h Conversa: Crims del passat. Els crims sempre tornen. La Capella

  • Dia 8 de febrer, dissabte
  • 11h Taula rodona: Collita en castellà. Biblioteca La Fraternitat. La Barceloneta
    13h Musclos i signatures. Llibreria negra i criminal

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vida salvatge

    Premi Hasselblad de Vida Salvatge

    El Premi Hasselblad és un premi de fotografia internacional, atorgat per primera vegada a l’any 1980. S’ha presentat cada any des de llavors, amb l’excepció dels anys de la mort de Erna Hasselblad a l’any 1983. Aquesta distinció es concedeix a un fotògraf reconegut per importants èxits. Això pot ser una persona que ha fet un treball pioner en la fotografia, que ha tingut un impacte decisiu en un o més joves generacions de fotògrafs, o que ha implementat un o diversos projectes fotogràfics d’importància internacional.

    Vida SalvatgeEn l’edició d’aquest any la fantasmagòrica imatge d’unes girafes bevent aigua li ha donat a Rafael Rojas, espanyol establert a Suïssa, el premi Hasselblad a la millor fotografia de 2014 en la categoria de Vida Salvatge. El seu autor, fotògraf artístic especialitzat en paisatges i natura, anava per enginyer de Camins, però ho va deixar tot per poder dedicar-se a la seva passió. Les seves fotografies no aspiren a documentar la realitat; segons el seu autor volen ser poemes visuals la finalitat última és posar de manifest la màgia i el misteri que l’envolta tot.

    El Premi Hasselblad és el premi més important en la fotografia en el món d’avui. A la sala d’exposicions de la Fundació Hasselblad, el Hasselblad Center, situat al Museu d’Art de Göteborg, es presenten cada any cinc mostres, una de les quals exhibeix l’obra del guanyador anual del Premi Hasselblad. El propòsit de la Fundació és promoure l’educació científica i la recerca en els àmbits de les ciències naturals i la fotografia.

    Els 12 mestres Hasselblad de 2014

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El canto del cuco. Robert Galbraith

    Robert Galbraith. El canto del cucoJ. K. Rowling no necessita presentació. Després d’il·luminar la saga màgica de Harry Potter, que li ha valgut la devoció de milions de lectors, l’escriptora ens ofereix una entretinguda novel·la de misteri amb una curiosa història ja des del moment de la publicació.

    Rowling va utilitzar el pseudònim de Robert Galbraith per fugir de la pressió de la crítica, però la seva identitat va ser revelada per l’advocat Chris Gossage del bufet londinenc Russells provocant una commoció literària.

    Decebuda, Rowling va demandar Russells en entendre que la total confidencialitat dipositada en la signatura s’havia vist traïda. L’advocat va ser multat amb 1600 dòlars per vulnerar la clàusula de confidencialitat envers el seu client.

    Això sí, després de ser coneguda l’autoria de JK Rowling, es van disparar les vendes de El canto del cuco.
     

    La novel·la compta amb una parella protagonista amb una química especial entre ells que aconsegueix connectar amb el lector: el detectiu Cormoran Strike i la seva secretària Robin Ellacott.

    Cormoran Strike és un veterà de guerra, amb seqüeles físiques i psicològiques, que intenta superar la ruptura d’una llarga i tortuosa relació sentimental i la fallida econòmica de la seva agència.

    En els darrers 18 mesos ha viscut una espiral de successos que l’han portat a la ruïna i gairebé a la indigència. Intenta amagar aquesta realitat a la seva nova secretària, Robin Ellacott, una jove que es trasllada a Londres per viure amb el seu xicot i després d’alguns precaris treballs eventuals gràcies a una empresa de treball temporal, aconsegueix un contracte d’una setmana en una agència.

    Quan Robin arriba a l’agència descobreix amb sorpresa que pertany a un detectiu privat, la qual cosa li donarà la possibilitat de complir un secret i infantil somni que mai li havia confiat a ningú. Però la jove desconeix la precària situació de Strike.

    La casual presència de Robin a l’agència coincideix amb la providencial arribada d’un client, John Bristow, germà de Lula Landry, una jove model amb problemes psicològics que va morir en caure des d’un balcó de Mayfair en plena nit.

    La seva mort va causar un gran enrenou social i, després d’una investigació embolicada en un espectacle mediàtic, va ser qualificada com un suïcidi. Però Bristow, contra l’opinió de tothom, creu que la seva germana va ser assassinada i vol que Strike ho investigui. El detectiu es mostra escèptic, però una irresistible oferta econòmica, que pot solucionar gran part dels seus problemes, el decidirà a acceptar l’encàrrec.

    Primer capítol de Primer capítol de

    Comença així una perillosa investigació que portarà als protagonistes a reconstruir el tèrbol passat de la jove model. Strike és un detectiu metòdic, rigorós i meticulós en les seves indagacions, i comptarà amb l’ajuda de Robin, que ràpidament es guanya la seva confiança gràcies al seu ordre, eficàcia i capacitat d’observació.

    Els avenços en la investigació van desvetllant aspectes cada vegada més tèrbols de la vida de Lula i la seva família. Alhora, Robin anirà descobrint també els detalls del fosc i curiós passat de Strike, que l’ajudaran a comprendre el seu peculiar caràcter.

    Amb El canto del cuco, Rowling no busca sorprendre sinó més aviat recuperar les antigues novel·les negres en què per sobre de la sang i acció prevalia la investigació. Així, l’autora porta al lector punt per punt per cada indagació realitzada, a més d’estar esquitxada amb diàlegs molt ben ajustats.

    Llibres

  • El canto del cuco
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    BonArt

    A l'any 2009 la revista BonArt feia 10 anysEl món de l’art i la llengua catalana es troben en una publicació artística bimensual com és BonArt. En les seves pàgines podem llegir i gaudir d’articles de reflexió, crítiques, reportatges, entrevistes, notícies i una completa agenda actualitzada dels països catalans.
     
    La revista ens apropa la opinió de les mostres més importants que es celebren en el país i arreu del món, amb una visió crítica molt propera al lector i a on sempre s’aprén, o com a mínim serveix per estar informats dels projectes més actuals.
     
     
    En l’espai Portfoli es troben els artistes en la seva essència, es a dir, apropa al lector directament al procés de creació des de dins. La tècnica, els elements, l’entorn, són elements que assoleixen el màxim protagonisme.
     
     
    Però tota creació artística té com a finalitat arribar al públic, i en aquest camí és fonamental les Exposicions. Els començament artístic està sovint plegat de molts entrebancs, és difícil fer-se una reputació i és aquí on les galeries difonen aquestes obres d’art. A BonArt trobarem una agenda completíssima de les exposicions arreu de Catalunya i també a Europa i tot el món.

    A Report apareixen les notícies que el món de l’art produeix mensualment. Tota les novetats destacades en el món de la pintura, l’escultura, l’arquitectura i fins i tot el disseny son tractades amb profunditat en aquest darrer espai de la revista. Finalment només ens quedarà fer un repàs a l’Agenda dels propers mesos, aquí trobarem tota la informació per ordre alfabètic dels indrets on es desenvolupa activitat artística.

    L’any 2012 Bonart va rebre el premi APPEC a la millor editorial, i el premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) a la millor revista.

    BonArt a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Gabriel Osmonde. Le voyage d’une femme qui n’avait plus peur de vieillir

    Scorpion emprisonné“Elle souffre moins car elle vient de découvrir l’objet qui condense son malaise: sur la table à journaux, cette boule de verre à l’intérieur, un scorpion emprisonné dans la transparence de ce faux ambre, un souvenir de Sahara sans doute….Elle se sent elle-même plongée dans cette atmosphère molle, vitreuse, et qui se solidifie de plus en plus”.

    Gabriel Osmonde

    Le voyage d’une femme qui n’avait plus peur de vieillirChers lecteurs, lectrices, de l’univers interne d’une femme cassée, meurtrie et morte en vie nous passons avec Le voyage d’une femme qui n’avait plus peur de vieillir au monde de Laura Baroncelli, une autre femme, songeuse, calculatrice, spectatrice et critique de sa propre vie.

    Ce beau portrait de femme racontée par un narrateur omniscient qui plonge dans le moi plus profond son personnage, Laura sur la quête du sens de la vie où défilent avec subtilité les émotions, les pensées secrétes, les faiblesses, la patience, l’espoir…

    L’écrivain que nous découvrons ce mois-ci au Club et qui publie sous le pseudonyme de Gabriel Osmonde n’est autre qu’Andreï Makine, né le 10 septembre 1957 à Krasnoïarsk, en Sibérie, d’origine russe et de langue française.

    Auteur réputé et reconnu dans le monde littéraire au niveau international grâce à son quatrième roman, Le Testament français (1995), couronné par le Goncourt, le Médecis et le Goncourt des Lycéens.

    Devenu orphelin en bas âge suite à la probable déportation de ses parents il est élevé en français par sa grand-mère et bénéficie de la double culture franco-russe et considère la France comme une langue mais aussi une culture.

    Charles Baudelaire, Gérard de Nerval, Marcel Proust et Victor Hugo ont bercé ses ambitions d’écrivain et il excelle dans cette langue française qu’il a appris à aimer et à manier avec maitrise et reconnaissance.

    Gabriel OsmondeEn 1980, il obtient un doctorat de l’Université d’État de Moscou sur la littérature française contemporaine, puis s’établit en France en 1987 où il obtient la nationalité française en 1996.

    Ses romans sont traduits dans plus d’une quarantaine de langues et son œuvre a été couronnée par de nombreux prix littéraires.

    Il écrit ses romans directement en français bien qu’il y traite souvent la Russie avec toute la souffrance de son histoire.
     
     
    Il a publié quinze romans sous le nom d’Andreï Makine, son dernier, paru en 2013 est celui d’Une femme aimée, mais avoue se sentir plus profondément ancré avec Gabriel Osmonde qu’avec Andreï Makine.

    Le voyage d’une femme qui n’avait plus peur de vieillir est le premier roman qu’il publie sous le nom de Gabriel Osmonde, en 2001 ainsi que trois autres romans comme Les 20000 Femmes de la vie d’un homme, 2004; L’Oeuvre de l’amour, 2006; et Alternaissance, 2011, année où il a enfin révélé son identité. Pour lui, changer de nom lui a permis comme lui-même l’indique dans un entretien au Le Figaro de vivre à l’écart du brouhaba du monde, cheminer librement, aller plus loin et élargir le champ des questions jusqu’à l’ineffable.

    En 2005 il obtient le Prix Lanterna Magica du Meilleur Roman Adaptable à l’Ecran pour La Femme qui attendait et en 2009 pour La Vie d’un homme inconnu.

    Le 15 mai 2009 à Amstelveen près d’Amsterdam il assiste à la première mondiale de sa pièce Le Monde selon Gabriel mise en scène par la célèbre Murielle Lucie Clément, auteur de la thèse de doctorat Andreï Makine. Présence de l’absence: une poétique de l’art et chercheur autour de son œuvre.

    Osmonde sort de l’ombre, entretien a Le Figaro
    Makine et Osmonde

    Esther Bruna
    Club de Francès.

    4 comentaris

    Pàgina Següent »