Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2013

Dave Gurney, entre la ciutat i el món rural

La tardor als camins de Delaware County

John VerdonJohn Verdon diu que sempre va voler estar en un altre lloc, fer una altra cosa i, fins i tot, ser un altre.

Potser per aquest motiu, després d’uns embogits 32 anys treballant en diferents agències de publicitat a Manhattan com a director creatiu, va abandonar la seva professio, va estudiar fusteria i durant deu anys es va dedicar a fer mobles estil Shaker.

Quan la seva dona Naomi va deixar el seu treball com a professora, van marxar a viure fora de la ciutat, a la zona rural de les Catskill Mountains, al nord de l’estat de Nova York. Allà va començar a devorar llibres, sobretot de misteri.

La seva dona el va animar a escriure i, sorprenentment, en dos anys tenia enllestida la seva primera novel·la Sé el que estàs pensant, a la qual seguirien No obris els ulls, Deixa en pau al diable, i la recent No confiïs en Peter Pan.

 

La casa de John Verdon a les Catskill Mountains

El seu protagonista, David “Dave” Gurney és un detectiu d’homicidis retirat del Departament de Policia de Nova York. Algunes de les seves característiques, segons confessa John Verdon, vénen de la pròpia història i personalitat de l’autor: tots dos van néixer al Bronx i es van graduar a Fordhan Rose Hill. També tots dos tenien carreres d’alta pressió a Nova York i es van traslladar a zones rurals diferents al que estaven acostumats.
 

Tant l’autor com el seu protagonista van abandonar la ciutat de Nova York

Fins aquí les simil·lituds, ja que Verdon assegura que si bé comparteix una part del que Dave pensa i sent, alhora té preocupacions i punts de vista diferents. L’enten tan bé com per poder escriure sobre ell, però no seria capaç de fer el mateix. “No tinc la seva duresa i la seva capacitat de confrontació”, afirma l’autor.

Mapa de Penssylvana, on se situa Walnut CrossingDave Gurney, després d’una reeixida carrera de 25 anys com a policia es va retirari es va traslladar a viure amb la seva dona a un mas del segle XIX, enclavat al racó d’un prat solitari, als turons del comtat de Delaware, a uns vuit quilòmetres del poble de Walnut Crossing. Treballa com a professor de criminologia a la universitat.

Durant el seu període en la policia va resoldre amb èxit diversos casos. Era l’home amb més talent i menys ego del departament. Es plantejava la seva professió com un repte intel·lectual i així s’aïllava dels horrors de la realitat a la qual s’enfrontava.

Conca del riu DelawareVeu el criminal com a un enigma que cal resoldre més que com un adversari al qual vèncer.
 

Estudia els fets, imagina els angles, salta les trampes i elabora històries lògiques que els expliquin. Té una capacitat per sumar dos i dos de manera que a altres se’ls escapa.

La seva ment lineal i lògica li alerta i li fa entreveure la discontinuïtat en el relat d’un sospitós.
 
 

Els meravellosos boscos de Delaware CountyDave Gurney és un home molt intel·ligent i objectiu, però alhora oblidadís i distret quan es tracta de qüestions personals i familiars. És una mica claustrofòbic i odia els espais sense finestres.

Està casat, en segones núpcies, amb Madeleine, una dona prima i atlètica de quaranta-cinc anys, que fàcilment podria passar per una de trenta-cinc i que gaudeix d’una vida simple que desitjaria que el seu espòs compartís amb ella. Treballa d’auxiliar d’infermeria en un hospital de la zona.

Els turons típics de DelawareIgual d’intel·ligent i perspicaç que el seu marit, quan ell li parla dels casos que està resolent en aquells moments, gairebé sempre li dóna una pista essencial de com resoldre’ls, però en canvi ella no està interessada gens ni mica en la seva obsessiva afició a resoldre crims. Això fa que de vegades la relació de parella sigui una mica tensa, però estan junts perquè s’estimen.

Van tenir un fill, Danny, que als quatre anys va morir atropellat. Gurney té un altre fill de 24 anys, Kyle, del seu matrimoni anterior amb Karen.

Una granja similar a la que viuen Dave Gurney i la seva donaMalgrat haver-se jubilat de la policia, Dave Gurney segueix amb la seva obsessió és esbrinar misteris, treure a la llum fets. Això és el que li dóna la seva energia vital. No en té prou amb gaudir dels meravellosos paisatges Delaware County.

L’èxit de les aventures de Dave Gurney ha despertat l’interès de Hollywood en el desenvolupament d’una sèrie de televisió d’alta qualitat basada en les novel·les de John Verdon.

Les negociacions semblen molt avançades, cosa que té fascinat a l’autor: “Ja tenim el nom d’un actor i em sembla perfecte, però no puc revelar res encara”.

Hivern a Delaware

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

L’illa sense somriure

La tristesa aguanta bé el pas del temps però, per desgràcia, la felicitat s’acaba transformant en nostàlgia.

Vinyetes del còmic recomanatUna illa balenera anomenada Yulkukani, batuda per les tempestes, trist i oblidada, amaga el més estrany dels misteris… La relació de tan sols uns dies entre un geòleg que arriba a l’illa i una nena que habita en ella es convertirà en l’eix principal de la història; Milander Dean turmentat pel seu passat desembarca a la costa per realitzar un treball de rutina, quan es troba inesperadament a Elianor, una nena que li farà replantejar la seva vida que ja no tornarà a ser la mateixa.

Tant Milander com Elianor, tenen tristes històries darrere d’ells. Els dos les afronten de manera molt diferent i aquest és el principal punt de conflicte i de desenvolupament de la història. En el cas de Milander, l’absència total d’alegria fa que cada dia li costi viure i li molesti absolutament tota relació humana. Per contra l’excés d’alegria inunda a Elianor, que viu en el seu món de somni, allunyada de vegades de la realitat, o això sembla, quan l’arribada de personatges fantàstics farà canviar-ho tot.

La isla sin sonrisaAquest és l’argument que ens proposa el dibuixant Enrique Fernandez al seu darrer treball La isla sin sonrisa. El guió de Enrique Fernández és genial. La seva manera d’explicar la història, els personatges protagonistes, els personatges fantàstics, els paisatges i tots els esdeveniments que ens transporten i fa que caiguem embadalits al món on es desenvolupa la història. L’autor havia dibuixat anteriorment una versió personal d’ El Mago de Oz, i el seu primer treball, Libertadores. Anteriorment va treballar realitzant storyboards per a diverses pel·lícules. Després d’algun temps, va tornar per portar-nos aquesta historia gràfica d’un art preciosista de primera.

La qualitat d’aquest còmic no va passar desapercebuda, va ser nominada al Saló del Còmic de Barcelona al millor dibuix a l’any 2010, i es va endur la medalla de plata, lliurada per l’ambaixada japonesa al millor manga publicat fora del Japó.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Anatomia d’un desengany

Llibre recomanatGermà Bel aborda les raons que han portat a l’actual situació de ruptura territorial i vol donar resposta a una pregunta crucial: és el canvi en l’opinió pública catalana conjuntural o ha vingut per quedar-se?. El suport a la independència a Catalunya ha crescut acceleradament els darrers anys. Per què s’ha produït aquest canvi? És només conjuntural o serà definitiu? Per donar resposta a aquestes qüestions, Germà Bel dissecciona els problemes nuclears de la relació entre Catalunya i Espanya.
 
Germà BelEn particular, la dinàmica del conflicte entre grups, els seus efectes sobre les relacions territorials i les conseqüències que tenen en el funcionament de l’Estat. tots ells, assumptes que es projecten damunt àmbits de la política relacionats amb l’augment del suport a la independència: identitat nacional i sentit de comunitat com llengua i política educativa, raons econòmiques posant en qüestió relacions fiscals amb l’Estat i oportunitats de futur en un món global.

¿Ha deixat una part important dels catalans de considerar la reforma d’Espanya com a opció viable per assolir un encaix acceptable de Catalunya en el marc de l’Estat espanyol? La resposta a aquesta pregunta és la tesi que defensa l’autor, per a qui la percepció d’un menú limitat a dues oposicions -assimilació o secessió- és la raó per la qual cada cop són més els que prefereixen la segona alternativa. Una anàlisi amb les xifres a la mà del canvi de preferències dels catalans, de l’autor del llibre Espanya, capital París.

Llibres

  • Aeroports i poder.
  • Anatomia d’un desengany: la Catalunya que és i l’Espanya que no va poder ser.
  • Bona pràctica sobre gestió aeroportuària a Europa.
  • España, capital París : origen y apoteosis del Estado radial : del Madrid sede cortesana a la “capital total”.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Estimula el cervell del teu fill

    Llibres

    Llibre recomanat per Racó de pares i maresEl teu fill és un sorprenent conjunt de possibilitats amb una ment i un cervell diferents al de qualsevol altra persona. Però cal potenciar aquest potencial amb l’estima dels pares i mares. Tots els nens necessiten amor i protecció, però també necessiten jugar per poder estimular la seva capacitat de raonament i augmentar el poder de la seva ment. Jugant amb els seus pares, avis i cuidadors desenvolupen les seves habilitats socials i creatives, i estimulen el seu cervell.

    A Estimula el cerebro de tu hijo, Robert Fisher recorre els seus trenta anys d’investigació en el camp del pensament i l’aprenentatge dels nens, per oferir en les seves pàgines més de 200 jocs per tal d’ ajudar al teu infant a desenvolupar seu pensament, potenciar el raonament numèric, el seu llenguatge i desenvolupar les habilitats socials.

    Entre les activitats que proposa el seu autor es troben la música, jocs amb pintura, mapes del tresor, jocs de paraules o batalles de nombres… , en aquesta obra es poden trobar jocs per a tota la família amb l’objectiu de crear vincles afectius i records que ajudaran a estimular la ment del teu fill.

    La característica principal que els defineix en conjunt és que tots propicien la interacció amb altres persones deixant de banda les pantalles electròniques. La comunicació i el joc amb els altres nens o família estableixen les bases per a desenvolupar les habilitats dels més petits en el futur.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Legado en los huesos. Dolores Redondo

    Legado en los huesos. Dolores RedondoDolores Redondo presenta Legado en los huesos, l’esperadíssima segona part de Trilogia del Baztán la saga de novel·la policíaca ambientada a la vall navarresa, protagonitzada per la inspectora Amaia Salazar, que es va iniciar el passat mes de gener amb l’esglaiadora El guardián invisible.

    Si a El guardián invisible, l’autora se centrava més en les conseqüències de l’estrès posttraumàtic d’una infància terrible, terroritzada per una mare trastocada, a Legado de huesos descobreix els orígens dels terrors de la inspectora Salazar, els orígens de la por i la maldat. Una maldat a la qual es va enfrontar en la seva infància quan, al seu llit, rebia la visita d’una mare que li murmurava “duerme, pequeña zorra, la ama no te comerá esta noche”.

    Si la primera novel·la era la punta d’iceberg d’aquesta por, la segona part és el cos mig, on va més als orígens d’aquests terrors mentre que en la tercera i última descobrirem les raons primàries, segons ha avançat l’autora.

    La inspectora Amaia Salazar una dona dura, valenta i intel·ligent, casada amb James, un sol·lícit i enamorat escultor nord-americà establert a Pamplona, acaba de ser mare d’Ibai. Arran del judici de Jason Medina, acusat de violar i asssasinar a Johana Márquez, una adolescent que era la seva fillastra, es convertirà en el punt de mira d’un misteriós criminal que es compara amb Tarttalo, un temuda criatura mitològica.

    Mentrestant, la seva incorporació al absorbent treball com a cap d’Homicidis de la Policia Foral de Navarra després de la baixa maternal enfrontarà a Amaia amb profunds sentiments de culpabilitat per no poder estar més temps amb el seu fill en un intent de ser una mare perfecta per compensar la manca que va tenir ella en la seva infància.

    El clima i l’escenari juguen un paper determinant en la trama, ja que “deixen de ser una simple escena per traspassar i impregnar amb el seu fred als personatges i marcar-los”, explica Redondo.

    La novel·la s’endinsa en els límits entre la bogeria i la maldat, entre els quals hi ha una frontera que, segons l’escriptora donostiarra, es traspassa: “Hi ha persones horribles que han arribat a la bogeria per les atrocitats que cometen”.

    Una altra de les fronteres per què viatja l’autora és la que separa el tangible de l’intangible, les certeses de les proves policials i aquests pressentiments o intuïcions que tenen els bons investigadors. En la trepidant investigació fa aparició també el ben plantat jutge Markina, encarregat del cas i que s’enamora de la inspectora.

    Dolores Redondo ja té títol per a l’última entrega de la trilogia, Ofrenda de la tormenta. No obstant, el tancament de la trilogia no suposarà un “adéu” a la inspectora Salazar, garanteix l’escriptora, que reconeix que li agrada molt el seu personatge.

    Primer capítol dePrimer capítol de

    Llibres

  • El guardián invisible
  • Legado en los huesos

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury

    Marta Pessarrodona, nascuda l’any 1941 a Terrassa, és una de les intel·lectuals de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, ha treballat en el món editorial i pràcticament per a tota mena de mitjans de comunicació.

    Marta PessarrodonaLa Generalitat de Catalunya li va otorgar la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Nacional de literatura el 2010 pel llibre de poemes Animals i plantesL’exili violeta i França1939

    L’any 1972, Marta Pessarrodona va viatjar a Anglaterra, i ho va fer sense data de retorn, amb la voluntat expressa “d’aprendre en la mesura possible la llengua anglesa d’una vegada per totes”.

    Contractada per la Universitat de Nottingham com a lectora d’espanyol, li van concedir una cambra en una casa victoriana amb un esplèndid jardí. Des d’aquesta habitació iniciar la lectura de la biografia de Virginia Woolf, escrita pel seu nebot Quentin Bell, que dóna compte de la dramàtica vida de l’escriptora, en lluita constant contra la bogeria, que la va portar al suïcidi, i va començar lectura de Virginia Woolf. En molt poc temps, l’autora de títols tan extraordinaris com Mrs. Dalloway o Al far es convertiria en la seva professora d’anglès particular i en la seva fascinació més viva.

    Virginia Woolf i el Grup de BloomsburyDes de llavors, Marta Pessarrodona ha aprofundit com ningú en el fascinant món del Grup de Bloomsbury, al voltant del qual trobem alguns dels intel·lectuals més destacats del segle xx i la seva passió per aquests personatges, alguns dels quals va arribar a tractar, i per aquella època no ha disminuït en absolut. Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury n’és el seu homenatge més personal.

    Tot i que se centra en la figura de Virginia Woolf, líder del grup junt amb el biògraf Lytton Strachey, Virginia Woolf al 1939Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury no deixa de banda els altres integrants del grup: el marit de Virginia, Leonard Sidney Woolf, els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, els crítics d’art Roger Fry i Clive Bell, l’economista John Maynard Keynes, el sinòleg Arthur Waley, l’escriptor Gerald Brenan, el crític literari Desmond MacCarthy, el novel·lista i assagista Edward Morgan Forster, les escriptores Katherine Mansfield i Vita Sackville-West, i els pintors Dora Carrington, Vanessa Bell i Duncan Grant.

    Un tret destacable d’aquestes amistats i relacions és que són estretes des d’abans de que els seus membres adquirisin notorietat com a escriptors, artístics i pensadors.

    Les germanes, Vanessa Bell i Virginia WoolfLa majoria dels membres van viure molt de temps al barri del centre-oest de Londres, conegut sota el nom de Bloomsbury i les reunions que hi organitzaven tots els dijous al vespre a casa de Leslie i Julia Stephen, pares de Virginia i Vanessa, que vivien al 46 de Gordon Square, van formar el punt de sortida d’allò que s’havia de conèixer com el Grup Bloomsbury.

    El llibre està sàviament estructurat en tres parts: un pròleg personal on l’autora narra els orígens de la implicació personal amb el grup a partir de 1972; l’estudi que ocupa la part central; i quatre substanciosos apèndixs finals on trobem eines suplementàries com ara perfils biobibliogràfics, un glossari de conceptes, itineraris literaris i una extensa llista de fonts primàries i secundàries per ampliar el nostre coneixement.

    Virginia Woolf amb Lytton Strachey, líders del Grup de BloomsburyEn el seu llibre, Marta Pessarrodona no es limita en els aspectes vitals de la biografia dels components del grup, sinó que els ubica en el context social d’una Anglaterra que està tancant l’època victoriana i la seqüela eduardiana, una societat que comença a trencar amb molts convencionalismes, que patirà les dues guerres mundials, i que entrarà en la modernitat cultural, política i econòmica, fent-ho en gran mida de la mà dels membres del Grup de Bloomsbury.

    Pesarrodona parla dels orígens familiars dels bloomsburites i els lligams i connexions entre tots ells, la seva formació, les seves tendències polítiques, l’adhesió als corrents feministes, l’apropament a la intel·lectualitat europea, Leonard i Virginia Woolf, el dia del seu casament el 1912l’homosexualitat i les relacions de parella no convencionals, que són plenament acceptades però se’n evita la pública visibilitat, el suport i la cohesió que mantenen, sense deixar de banda les rivalitats i també les connivències, simpaties i odis que el comportament i l’activitat del Grup de Bloomsbury desperta.

    A Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury també es troben trobant opinions personals de l’autora quan són absolutament necessàries. Per exemple, Pessarrodona aposta per Al far i Mrs. Dalloway com a les obres mestres de Woolf i reivindica la figura de Leonard Woolf, mentre posa en dubte el mestratge de Lytton Strachey com a biògraf o la vàlua real de la producció literària de Vita Sackville-West.

    És un assaig excel·lent que ens convida a revisar el Grup de Bloomsbury i els seus valors d’exigència, independència, compromís i excel·lència.

    Llibres

  • Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury
  • Marta Pessarrodona a la Biblioteca
  • Virginia Woolf a la Biblioteca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Crear una botiga on line en una setmana

    Llibre recomanatAquest és el títol d’una de les novetats aquesta setmana a la biblioteca. L’obra de Jorge Villar arriba en temps de crisi com una opció molt atractiva per poder generar activitat econòmica entre aquells petits emprenedors que cerquin una oportunitat de negoci a la xarxa.

    Entre les diferents accions comercials que es realizen a la web, una de les més comuns és comprar un bitllet d’avio però a més cada vegada hi ha mes persones que utilitzen el canal en línia que ens ofereix internet per comprar roba, teconologia, alimentació o fins i tot vehicles.

    Montar una tienda online. En una semana ens explica com obrir una botiga a internet i aconseguir que no només es pugui vendre el producte, sinó que sigui funcional, adaptada als canvis i que, a més, atregui al consumidor.

    S’expliquen totes les tècniques per aconseguir que la nostra botiga sembli situada a la millor carrer comercial del món, aprenent des de com programar la web, quin disseny és el més adequat segons el producte o com gestionar la comunicació.

    Jorge VillarJorge Villar és director de projectes de comerç electrònic en Youknow, empresa dedicada a la gestió integral de botigues virutals, especialitzada en ONG, i professor de comerç electrònic a la Universitat d’Alacant.

    La quantitat de comerç electrònic ha crescut de manera extraordinària en els darrers anys. Una gran varietat de transacccions comercials en les empreses es realitza d’aquesta manera, estimulant la creació i utilització d’innovacions com la transferència de fons electrònica, l’administració de cadenes de subministrament, el màrqueting a Internet, el processament de transaccions en línia (OLTP), l’intercanvi electrònic de dades (EDI), els sistemes d’administració de l’inventari i els sistemes automatitzats de recol·lecció de dades.

    Los 5 errores imperdonables al montar una tienda on line

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tuareg d’Alberto Vázquez Figueroa

    L’AUTOR :
    Alberto Vázquez-Figueroa

    Neix l’octubre de 1936 a Santa Cruz de Tenerife i abans de complir un any la seva família és deportada per motius polítics a l’Àfrica, Alberto Vázquez-Figueroaon viu fins als setze anys d’edat entre el Marroc i el Sàhara. Als vint anys treballa de professor de submarinisme a bord del buc-escola Cruz del Sur.

    Va estudiar Periodisme i el 1962 va iniciar la seva tasca com a enviat especial de les publicacions Destino, La Vanguardia i més endavant també de Televisión Española.

    Aquest fet el va dur a visitar quasi un centenar de països durant tot just quinze anys, i va ser testimoni de molts dels esdeveniments clau del nostre temps: les guerres i revolucions de Guinea, Chad, Congo, República Dominicana, Bolívia, Guatemala… Fins que les seqüeles d’un greu accident d’immersió que havia tingut el van obligar a abandonar aquestes activitats com a enviat especial.

    Durant una temporada es va dedicar a la direcció cinematogràfica per centrar-se, tot seguit i amb una constància ja absoluta, a la creació literària. Com a resultat d’aquesta dedicació ha publicat més d’una quarantena de títols, d’entre els quals podem esmentar Manaos, Ébano, Tuareg (que és la novel·la que avui ens ocupa), Tierra virgen, El perro, El agua prometida, La iguana, Los ojos del tuareg, Todos somos culpables, La puerta del Pacífico, La bella bestia, Codicia i, per citar l’última publicació, Bímini.

    També cal remarcar que prop d’una desena de les seves novel·les han estat adaptades al cinema.

    L’OBRA
    Tuareg

    Els tuaregs, segons se’ns explica a la contraportada del llibre, han destacat històricament per ser un poble altiu amb un codi moral i ètic clarament diferenciat del dels àrabs. Són considerats els autèntics fills del desert i també es considera que no tenen rival a l’hora de sobreviure en les condicions més extremes i adverses.

    TuaregEl protagonista d’aquesta novel·la és Gacel Sayah, noble inmouchar i amo absolut d’una infinita extensió de desert; i l’acció s’inicia quan al campament on viu Gacel amb la seva família i esclaus hi arriben dos homes, assedegats i més morts que vius. Tot obeint les lleis que el poble tuareg valora com a sagrades i que s’han anat transmetent de generació en generació a través dels segles, els ofereix la seva hospitalitat i els acull al campament tenint-ne cura perquè es puguin recuperar. Però aquests desconeguts són fugitius i els seus perseguidors no tardaran a localitzar-los. Gacel, fidel a les lleis del seu poble, no es quedarà de braços creuats.

    A partir d’aquest moment l’aventura està servida perquè, per una banda, aquest és l’ingredient bàsic de Tuareg: una novel·la d’aventures en la seva accepció més clàssica. Però per altra banda Alberto Vázquez-Figueroa ens demostra que la literatura pot entretenir i, alhora, lloar i denunciar. Lloar perquè la novel·la també s’alça com un cant a un dels pobles potser més singulars del món. Denunciar perquè la sola confrontació de cultures que se’ns ofereix al llarg de la lectura, i la narració dels esdeveniments històrics i polítics, posen damunt la taula una de les xacres que pateix avui en dia la nostra societat: la corrupció.

    Tuareg avança amb bon ritme, el seu és un estil àgil i amè, les converses entre el protagonista i altres personatges són paradigmàtiques per les dosis d’argumentació i ingenuïtat que ens presenten, i les descripcions, sobretot dels espais oberts del desert, en ocasions freguen la prosa poètica.

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 13 de novembre de 2013

    Després d’aprofitar la trobada de La Crisàlide per fer un petit brindis i celebrar el premi El Lector de l’Odissea que ha obtingut recentment la conductora del Club de lectura, Sílvia Romero, ens hem endinsat en els comentaris al voltant de l’obra d’Alberto Vázquez-Figueroa, Tuareg.

    Si haguéssim de definir en termes globals la valoració d’aquesta lectura, malgrat algun que altre extrem a favor o en contra, la tònica general ha estat, simplement, la de novel·la llegible. És a dir: el pols narratiu i el saber fer literari batega pàgina rere pàgina al llarg de tot el llibre, però la història no ha captivat als lectors de La Crisàlide.

    Un tuareg, només amb els ulls al descobertAmb tot, hi ha elements que s’han destacat positivament. Per una banda podem esmentar que l’autor ens planteja amb mestria el contrast de cultures, una mestria mitjançant la qual manté sempre el respecte vers aquestes cultures. Aquesta confrontació d’ideologies o formes de vida se’ns ofereix sobretot a través dels diàlegs entre el protagonista, Gacel Sayah, i alguns militars o polítics. Uns diàlegs que assoleixen força i importància en virtut del posicionament innocent o ingenu del tuareg. Per altra banda també hem ressaltat la crítica i denúncia que es destil·la al llarg de la novel·la i que fa referència als interessos polítics sempre soterrats, al paper dels militars i a la corrupció que envolta aquestes capes de la societat.

    Tal com acabo de comentar, a la tertúlia s’ha parlat a bastament de la cultura tuareg, i aquest ha estat un altre dels punts valorats positivament pel Club de lectura: la interessant i valuosa aportació que fa Vázquez-Figueroa amb la novel·la per al reconeixement d’aquesta cultura. Ara bé, també s’ha discutit sobre aquesta descripció de costums i ideologia dels tuaregs, ja que hom ha considerat que en alguns moments més que una exposició l’autor en fa certa exaltació.

    Un oasi en la immensitat del desertI ja que acabem d’usar el terme “descripció”, val a dir que aquesta tècnica també s’ha considerat com un element molt favorable i els lectors s’han rendit a les descripcions dels paratges desèrtics amb la seva llum, la calor, el color… Unes descripcions que freguen sovint la prosa poètica.

    Podríem continuar enumerant molts altres aspectes dels que s’han comentat, com seria el tractament dels personatges, ja que Vázquez-Figueroa en cap moment cau en l’error de mostrar-nos-els només com a “bons” o “dolents”, però tot just plantejarem un tema més: el final de la novel·la. També en aquest cas els clubaires de La Crisàlide s’han dividit gairebé a parts iguals a favor o en contra. Hi ha qui ha considerat que aquest final no era digne ni de l’obra ni del protagonista, i que l’autor ha ensarronat el lector. En l’altre extrem hi ha qui ha valorat el final com un colofó perfecte, rodó, exemplar i amb una moralitat respectuosa.

    Sigui com sigui, aquest és el final que ha triat l’escriptor, i amb ell tanquem la tertúlia i ens endinsem en la propera lectura de La Crisàlide.

    ALTRES DADES

    Web oficial d’Alberto Vázquez-Figueroa
    Crítica de Tuareg al blog Leer para pensar
    Crítica de Tuareg al blog Tras la lluvia literaria
    Alberto Vázquez-Figueroa parla de Tuareg:

    Adaptació cinematogràfica de Tuareg:

    Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    No confíes en Peter Pan. John Verdon

    No confíes en Peter Pan. John VerdonDesprés d’una atrafegada vida com a publicista a Nova York, John Verdon i la seva dona van decidir jubilar-se i canviar de vida. Es van anar a viure a la muntanyosa regió dels Catskills, situada a més de dues hores de la ciutat.

    Però, un cop més, dels llocs més afables sorgeixen els relats més inquietants. Verdon va donar descobrir la seva passió pel gènere negre i va debutar amb Sé lo que estás pensando, primer cas del detectiu Dave Gurney.

    Si en Sé lo que estás pensando part de la trama transcorria en un centre de meditació i renovació espiritual, en la següent, No abras los ojos, Gurney s’introduïa en el claustrofòbic ambient d’un reformatori de joves adolescents, i a la tercera de la sèrie Deja en paz al diablo Gurney, que li passa com a Verdon, que se suposa que està retirat però no pot deixar d’estar actiu i relaxar-se, decideix ajudar a la filla d’una amiga que està fent un documental sobre un assassí en sèrie que mai no han agafat.

    Ara retorna amb nous enigmes a No confíes en Peter Pan on Verdon aprofundeix en el personatge del detectiu-i en el de la seva dona, amb el seu afany per construir un galliner que és en realitat una metàfora d’alguna cosa molt més humàna, i alhora porta el lector a un ritme endimoniat.

    La nova investigació està plena d’arestes: han passat quatre mesos des de la resolució de l’últim cas de l’inspector retirat Dave Gurney que va ser tan espectacular com sagnant. Gurney es disposa novament a gaudir del seu retir encara que aviat s’adona que necessita posar-se en acció de nou. Aquesta acció vindrà de mans del seu amic Jack Hardwick, un dels majors perjudicats durant el cas de l’assassí anomenat el Bon Pastor.

    Ara és un gos rabiós que busca venjança. El sistema està podrit com una poma. La corrupció ha de ser extirpada. I ell serà el cirurgià. Establert com a detectiu privat, li demana ajuda a Gurney per a la resolució del seu primer cas: l’apel·lació de la condemna a cadena perpètua de Kay Spalter, condemnada per atemptar contra el seu marit Carl Spalter, un pròsper empresari que pensava entrar en política en un un dels crims més espantosos i cruels que es recorden.

    Kay va disparar al seu marit durant el funeral de la seva pròpia mare, des d’uns apartaments a l’altre costat del cementiri. I el va obligar a patir la pitjor de les tortures. Confinat a una cadira de rodes, sense parla, sense control sobre el seu cos, fins a la seva mort uns mesos després.

    Hardwick creu que tot és una farsa, un parany. I Dave Gurney és l’home indicat per desmuntar-la. Però Gurney vol anar més enllà i descobrir què i com va passar en realitat ja que res és el que sembla en el cas Spalter.

    La víctima no era tan íntegra com semblava i tenia les mans i els peus enfangats en la màfia. I els nous indicis indiquen que Kay Spalter no va poder cometre el crim en persona. Aviat Gurney es veurà enfrontat a un fiscal implacable, a un policia corrupte que va manipular proves a la seva conveniència, a un cap mafiós que vol ajudar i a un misteriós assassí que mata per encàrrec: Peter Panikos, Peter Pan, un tipus inquietant del que molt poca gent sap res. I els que podrien saber-ho, estan morts. Sospitosament morts.

    Peter Pan és menut, no té aspecte de nen ni d’adult. Ni d’home ni dona. Només una cosa està clara: és diabòlic i la seva set de sang és insaciable. Quan se senti acorralat, tornarà a posar-se en marxa. I no s’aturarà davant de res ni ningú. Gurney descobrirà que mai s’ha de confiar en Peter Pan.

    Llibres

  • Sé lo que estás pensando
  • No abras los ojos
  • Deja en paz al diablo
  • No confíes en Peter Pan
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Zazie dans le métro, de Raymond Queneau

    Zazie ricane…“Vous vous intéressez au sport, vous?
    -Oui. Au catch.
    Considérant le gabarit médiocre du bonhomme, Zazie ricane.
    -Dans la catégorie spectateurs, qu’elle dit.”

    Raymond Queneau.

     
    Et de l’absurde, nous passons à l’humour un peu noir… de Raymond Queneau, romancier, poète, dramaturgue et scénariste français nait le 21 février 1903 au Havre et meurt à Paris en 1976.

    C’est un écrivain que nous pouvons classer d’emblée parmi les auteurs modernes qui ont été influencés par le mouvement littéraire privilégié du surréalisme, mouvement qui explore des nouvelles formules et contribue à une rénovation du panorama culturel et contemporain au commencement du 20è siècle .

    Raymond QueneauSon premier roman Le Chiendent, publié par les éditions Gallimard en 1933 le consacre comme un écrivain prometteur et il remporte un succès immédiat.

    Il se passionne pour la dimension ludique de la langue ainsi par exemple dans l’œuvre Exercices de style (1947), c’est avec beaucoup d’humour qu’il met en scène un incident insignifiant au cœur de Paris se faisant un plaisir à expérimenter sur la possibilité du langage en offrant 99 façons différentes de lire ce même texte.

    En 1938 il devient le Secrétaire général des éditions Galimard, puis en 1954 y dirigera l’Encyclopédie de la Pléiade et sera juré du prix Goncourt dès 1951.

    Avec François le Lionnais, un mathématicien, il fonde en 1960, l’Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle), dont la finalité est de proposer aux écrivains des nouvelles structures, de nature mathématique ou d’inventer de nouveaux procédés artificiels ou mécanismes, qui contribuent à l’activité littéraire.

    Et dans le domaine de la poésie va naître son œuvre Cent mille milliards de poèmes (1961) ainsi que ses deux derniers grands romans au succès populaire, Les Fleurs bleues (1965) et Le Vol d’Icare (1968).

    Le livre:

    Zazie dans le métroL’œuvre qui nous occupe ce mois-ci, Zazie dans le métro, dès sa parution en 1959, connait un énorme succès et lui apporte la notoriété consacrant l’originalité de son style inventif.

    En 1960 parait une adaptation au théâtre par Olivier Hussenot et au cinéma par Louis Malle.

    L’histoire a comme protagoniste indiscutible la petite Zazie qui débarque pour deux jours et pour la première fois à Paris chez son tonton Gabriel qui ne travaille que la nuit et projette donc de lui faire visiter la capitale.

    Mais Zazie est une véritable petite peste qui n’a pas sa langue dans sa poche et qui ne se prive pas de dire ce qu’elle pense dans son style bien à elle…..
     

    Biographie de Raymond Queneau

    Esther Bruna
    Club de Francès.

    19 comentaris

    Pàgina Següent »