Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2013

L’arquitecte de somnis, de Teresa Roig

Primer disseny de Gaudí al 1906 i el resultat: La Pedrera

Al número 92 del Passeig de Gràcia es troba un dels edificis més emblemàtics de Barcelona: la casa Milà, coneguda també com la Pedrera.

La PedreraI al voltant d’aquest singular edifici Teresa Roig ha escrit L’arquitecte de somnis, on ens explica la veritable història de la seva construcció conjugant fets reals i novel·lats construint una trama apassionant al voltant de la Pedrera i el seu insigne artífex, l’inigualable Antoni Gaudí.

Teresa Roig (Igualada, 1975) col·labora des de jove en diverses publicacions i ha obtingut diversos premis literaris pels seus contes. Després de treballar en el sector audiovisual, actualment es dedica a escriure.

Té en el seu haver una col·lecció de títols de gran qualitat que s’endinsen en estils ben diferents demostrant així, que és una autora polivalent que tan escriu novel·la històrica, Teresa Roighumorística o intimista amb igual destresa i bon fer.
 
Amb les seves novel·les històriques L’herència de Horst , Alisis 2007, Premi Setè Cel a la millor obra narrativa de l’any, i Pa amb xocolata (Alisis, 2008), ha demostrat la seva habilitat per entrellaçar suspens històric amb històries humanes i properes.

Però seria amb El primer dia de les nostres vides (Proa, 2010, Premi Roc Boronat), on va aprofundir en el retrat de la fràgil condició humana, que es consagraria com una nova veu del panorama literari en català.

El blog de Lola Pons va ser la seva primera incursió en el gènere de la comèdia. I ara amb L’arquitecte de somnis ens endinsa en l’apassionant història de la casa Milà.
 
Portada de L’arquitecte de somnisTeresa Roig ha afirmat que la seva cinquena novel·la es tracta d’un llibre molt especial que “és el resultat d’un projecte de fa anys, quan vaig descobrir l’apassionant origen d’aquesta fantàstica obra. Escrivint-lo he conegut l’apassionant vida dels Milà i també la del primer marit d’ella, l’indiano multimilionari Josep Guardiola, a part, és clar, de l’univers creatiu i la vessant més humana i desconeguda del geni del modernisme”.

Al voltant d’aquest edifici hi orbiten sis personatges amb vides aparentment inconnexes, però amb més punts en comú del que sembla i tot en plena eufòria modernista. A través de la vida de l’arquitecte Antoni Gaudí anirem descobrint el destí que comparteixen i que no és altre que la creació de la Pedrera.

En aquestes pàgines l’autora demostra una minuciosa tasca de documentació dels personatges, les localitzacions o el moment històric en el qual es desenvolupen els fets d’aquesta novel·la, i alhora deixa volar la seva imaginació per compondre una narració fascinant que atrapa al lector i l’arrossega a un món de corbes i textures digne de l’univers gaudinià.
 
Els artífex de la Casa Milà

L’estructura en flashback mostra diferents moments de cabdal importància per a Gaudí, com ara la coneixença amb el qui seria el seu mecenes i gran amic al llarg de tota la vida, Eusebi Güell. Aprofita per relatar-nos la trajectòria vital i artística de l’arquitecte i ens endinsa en la moguda vida barcelonina de finals del segle XIX i principis del segle XX.

La Casa Milà, gairebé acabada, al 1911, atreu a molts barceloninsL’arquitecte de somnis és Una història d’amor i odi, amb falses aparences, mentides, erotisme, suor i llàgrimes. Moltes històries que conflueixen en una sola: la de la Pedrera.

En 1874, un jove Antoni Gaudí, estudiant d’arquitectura, inicia la seva col·laboració amb la Cooperativa Obrera Mataronense, primera fàbrica cooperativa d’Espanya. Allí coneix al que serà l’amor impossible de la seva vida, Pepeta Moreu, mestra de l’escola bressol de l’agrupació i professora de francès. Gaudí queda enlluernat per la personalitat de la lliurepensadora i revolucionària Pepeta. Però quan, després de mesos de dubtes, es decideix a demanar-li relacions, Pepeta ja estava compromesa amb el constructor Josep Caballol. Mai es refarà. Gaudí es refugia en la feina i pren la fe com a taula de salvació, sense imaginar fins a quin punt és determinant aquesta decisió per al seu futur i el de molts altres.

La terrassa de la Casa Milà

En 1890, l’indiano Josep Guardiola i Grau torna de les Amèriques amb molts diners després de fer fortuna conreant i exportant el millor cafè de tot Centreamèrica, i amb la seva filla Lola, que havia tingut amb una mulata. De visita a l’Aleixar, el seu poble natal, coneix Roser Segimon i Artells, una amiga de la seva filla de la qual s’enamora malgrat que és quaranta anys més jove. Es casaran l’estiu del 1891.

Les dues històries d’amor transcorren en paral·lel durant anys, fins que es creuen en el lloc i moment precisos i que transcendiran més enllà del temps i de l’espai.

Porta d’accés al vestíbulEl matrimoni de Josep Guardiola i Roser Segimon duraria poc, només deu anys, fins el 1901 que va morir el marit. Roser va anar a consolar-se de la seva viudetat al balneari francès de Vichy on va concidir amb Pere Milà i Camps un home de negocis, una mica snob i a qui li agradava destacar.

S’ha de tenir en compte que en aquella època, els balnearis eren centres d’animada activitat social i escenaris molt propicis perquè les vídues opulentes o els joves seductors trobessin alleujament a la seva soledat o un dot que resolgués la vida.

Després d’un festeig d’un parell d’anys Pere Milà i Roser Segimon es van casar l’any 1905. A Barcelona es va fer popular una frase que deia: No se sap si Pere Milà s’ha casat amb la vídua Guardiola o amb la “guardiola” de la vídua.

Pere Milà, atret pel renom del passeig de Gràcia, va decidir comprar el terreny i la casa que el fabricant Ferrer Vidal tenia en l’actual número 92 (aleshores n. 2). Era un terreny de més de 1000 metres quadrats que feia cantonada amb el carrer Provença.

Escala d’accés al principal, on van instal·lar-se el matrimoni Milà-SegimonPer altra banda, en una visita a la casa Batlló i havia quedat entusiasmat per la seva bellesa, així que va encarregar a Antoni Gaudí la realització d’un gran edifici d’habitatges en el seu nou terreny. El matrimoni s’instal·laria al principal i els quatre pisos superiors es destinarien a apartaments de lloguer. Roser Segimon, tot i no estar d’acord amb l’arquitectura de l’arquitecte va respectar la decisió del seu marit.

La Pedrera serà l’última gran obra civil de Gaudí, que projecta una fantàstica casa am formes ondulades i vives.

Per adaptar-se de manera flexible a les necessitats canviants d’un immoble amb molts inquilins, Antoni Gaudí va aplicar a l’obra revolucionàries tècniques constructives. Gràcies a l’ús d’una estructura de pilars i jàsseres combinada amb una façana autoportant, sense càrregues, va aconseguir a l’interior plantes on es poden enderrocar i redistribuir els murs a conveniència. Les úniques parets estructurals que hi ha són les de l’escala.
 
El celobert des del pati interiorAquest magistral ús de l’espai constitueix un clar antecedent de la planta lliure de l’arquitectura racionalista dels anys vint. A més, Gaudí va distribuir els pisos de manera funcional, al voltant de dos grans patis de llums que n’asseguren una bona il·luminació.

L’arquitecte sempre va dir que si algun dia l’edifici passava a ser un hotel no hi hauria cap problema perquè degut a la mancança de parets de càrrega es podria modificar la distribució dels pisos simplement canviant de lloc els envans o eliminat-los completament.

Al soterrani se situaven cotxeres i quadres per a cavalls, posteriorment transformades en garatge, a les quals s’accedia des d’un dels patis. També des d’allí partia l’escala que portava a l’habitatge principal ocupat inicialment pels seus propietaris.

Més enllà de les innovacions estructurals, allò que crida més l’atenció de la Casa Milà és la seva façana de sorprenents formes corbes que recorden els plecs d’una muntanya o un penya-segat.
 
Detall de la façana amb les originals reixes de ferro forjatEl procés de construcció era tot un ritual; primer arribaven les pedres del Garraf o Vilafranca que es deixaven en un solar davant de l’obra i es tallaven segons la maqueta a escala que hi havia feta al soterrani. Aleshores es col·locaven en el seu lloc i allà es retocaven segons manava Gaudí.

De tot el tragí de pedres que envaeix el passeig de Gràcia durant mesos neix el sobrenom popular de la casa: la Pedrera.

L’atrevit aspecte exterior de l’obra va causar força polèmica en el moment de ser completada.

Tampoc van quedar exemptes de burla les originals reixes de ferro forjat que formen els balcons, com si fossin plantes que haguessin nascut espontàniament sobre l’abrupta superfície de pedra, obra de Josep M. Jujol, també arquitecte i íntim col·laborador de Gaudí.
 
Les golfesAltres espais insòlits de La Pedrera són les golfes, amb arcs catenaris de totxo que recorden el costellam d’una balena, i, damunt d’aquestes, una fantàstica terrassa que oscil·la per diferents nivells i incorpora badalots, ventiladors i xemeneies que constitueixen autèntiques escultures orgàniques.

Antoni Gaudí va abandonar les obres de la Casa Milà el 1910, quan ja se n’havia completat la construcció bàsica, per desacords amb els seus promotors, que havien rebutjat la proposta de coronar l’edifici amb una immensa escultura de la Verge.
 
Detall de les xemeneiesPere Milà i Roser Segimon també posaven força objeccions a les idees de l’arquitecte per decorar l’interior, tot i que finalment van tirar endavant, realitzades en els anys següents per col·laboradors de Gaudí.

D’aquesta manera es van completar els singulars sostres de guix, les brillants pintures murals dels vestíbuls o el paviment hidràulic amb referències marines dissenyat pel mateix Gaudí.

Les contínues discrepàncies varen fer que Gaudí portés els Milà als tribunals per una discussió d’honoraris. El plet el va guanyar Gaudí, el 1916, donant les 105.000 pessetes que va guanyar a la beneficència per deixar clar que “l’importaven més els principis que els diners”.

Després de la mort d’Antoni Gaudí el 1926, Roser Segimon es va desfer de bona part dels mobles que havia dissenyat l’arquitecte i va fer tapar diversos elements decoratius originals, redecorant el seu habitatge en estil Lluís XVI.
 
En definitiva, L’arquitecte de somnis de Teresa Roig resulta un llibre molt adequat per a tots aquells lectors que vulguin conèixer el rerefons de la construcció de la casa Milà, l’evolució d’un Antoni Gaudí jove i ple de somnis en un home sorrut i ascètic, i també com vivia la burgesia barcelonina, formada pels indians que van fer fortuna a ultramar i que retornaven a casa on, per netejar la seva consciència, feien obres culturals i de caritat, i també formades per les velles famílies aristòcrates reconvertides en fortunes industrials tèxtils.

Llibres

  • L’arquitecte de somnis
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Pasaje de las sombras. Arnaldur Indridason

    Pasaje de las sombras. Arnaldur IndriðasonL’escriptor islandès Arnaldur Indriðason, fill del també escriptor Indriði G. Þorsteinsson, és periodista, crític de cinema i autor de novel·la negra. És l’autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions d’exemplars venuts a tot el món a l’octubre de 2011.

    El 1997 va crear per les seves novel les policíaques al personatge de l’inspector islandès Erlendur Sveinsson, un home obsessionat pel passat i l’ombra del seu germà, un nen que va desaparèixer. Divorciat després d’un breu matrimoni, solitari i deprimit, Erlendur té una filla drogoaddicta anomenada Eva Lind, a la qual només parla quan no pot escoltar-lo, i un fill anomenat Sindri Snaer.
     
    La investigació criminal en les seves novel·les sol ser un pretext per resoldre un enigma del passat, i en elles el lirisme compleix un paper important. Tot això ho trobem en aquesta novel·la Pasaje de las sombras, que ha estat guardonada amb el Premi RBA de Novel·la Negra d’aquest any.

    Dos agents de policia van a un immoble de la capital islandesa alertats per una inquilina, preocupada perquè un dels seus veïns porta temps sense donar senyals de vida. Després d’accedir a aquell descobreixen el cadàver de l’individu sobre el llit. La manca de senyals de violència i l’avançada edat del difunt apunten que la mort s’ha degut a causes naturals. No obstant això, l’anàlisi forense posterior dictamina que va morir per asfíxia, practicada segurament amb un coixí.

    Sis dècades abans, una parella formada per una islandesa i un soldat nord-americà passegen per Reykjavik. Estem a finals de la Segona Guerra Mundial i les tropes nord-americanes han pres el relleu de les britàniques a Islàndia, despertant el recel dels vilatans. Aquests veuen amb especial rebuig l’afició de les seves dones joves a mantenir relacions amb membres de l’exèrcit estranger, una pràctica tan estesa i preocupant que ja ha estat batejada com la situació. A més, elles són sovint les més damnificades en acabar embarassades i repudiades, o descobrir que els seus amants ja tenen una família esperant-los a casa i només les volen com a diversió.

    Al seu pas pel Teatre Nacional, l’esmentada parella descobreix al portal de l’edifici el cadàver d’una dona tapat feixugament amb cartrons.

    Temorosos que els vinculin amb la desafortunada jove i que surti a llum la seva unió clandestina (el pare d’ella, un alt càrrec del Consell de Ministres, li ha prohibit rotundament que es vegi amb el noi) fugen precipitadament del lloc.

    La investigació del cas recau en un membre de la policia judicial, Flóvent, i en Thorson, un enginyer que és fill d’immigrants islandesos establerts a Canadà. A l’espera de ser traslladat al capdavant, i engrossir així a les files aliades que participaran en el desembarcament de Normandia, Thorson assisteix a Flóvent en la seva qualitat de policia militar de les forces d’ocupació.

    Les dues trames de la història acaben enfilades entre si qual delicat mecanisme de rellotgeria.

    Llibres

  • La dona de verd
  • El hombre del lago
  • Invierno ártico
  • Las marismas
  • La mujer de verde
  • Pasaje de las sombras
  • La voz
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Lou Reed

    Lou Redd

    El compositor, cantant i poeta Lou Reed va ser considerat un dels referents del que posteriorment es coneixeria com el rock alternatiu, però serà recordat per sempre pel seu rol fonamental com a líder d’un dels grups més influents de la música pop del segle XX, The Velvet Underground. L’artista va tenir una influència cabdal en la música pop des de la dècada dels seixanta; d’ell es diu que va revolucionar el rock en aquells anys a través de la música dels seus treballs discogràfics més rellevants, com Transformer o Rock’n Roll Anima a mitjans dels anys setanta.

    The Velvet Underground and NicoLewis Allen Reed va néixer a Nova York a l’any 1942 a dins d’una família jueva de Brooklyn a on va començar a estudiar piano des dels vuit anys, posteriorment també va estudiar guitarra i als catorze ja gravava el seu primer disc So blue amb el grup The Shades. L’adolescència va ser una etapa molt complicada i difícil, van ser anys tempestuosos, però a l’any 1965 va conèixer al cantant gal·lès John Cale amb qui va fundar el grup The Warlocks, després anomenat The Falling Spikes. Després apadrinats per Andy Warhol, màxim exponent del pop art nord-americà, van crear The Velvet Underground i el seu primer disc The Velvet Underground and Nico, considerat com un dels millors discos de la història de la música.

    A principis dels anys setanta comença la seva etapa en solitari, a l’any 1972 publica el seu primer disc amb el nom de Lou Reed i també, aquesta vegada en col·laboració amb David Bowie apareix Transformer, treball discogràfic que va constituir el seu veritable llançament en solitari, i que va permetre la gravació a l’any 1973 de Berlín, considerada la seva millor obra. Tant es així que vint-i-quatre anys després Lou Reed va presentar, durant el Festival de Sant Sebastià la pel·lícula Berlín, i dos anys després va emprendre una gira en què va poder retornar al passat amb la seva obra mestra i un disc genial perquè ofereix una composició torrencial i lírica de la seva millor música.

    Llibres

  • Travessa el foc: recull de lletres
  • Cds

  • The Stone: issue three
  • The Raven
  • Perfect night in London
  • Ecstasy
  • Coney island baby
  • Berlin
  • A night with Lou Reed
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sílvia Romero, Premi Narrativa El Lector de l’Odissea

    Sílvia Romero, Premi Narrativa El Lector de l’OdisseaSílvia Romero, conductora des de fa 5 anys del club de lectura La Crisàlide ha guanyat aquest divendres 25 el XV Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea amb l’obra Lladres d’històries, un retrat mordaç del món del periodisme i de la creació literària, que la col·lecció “A tot vent” de Proa editarà el mes de març del 2014.

    Lladres d’històries s’ha imposat als altres 30 originals que s’havien presentat al premi enguany. Des del mes de juny aquestes obres s’han sotmès a dues fases de lectura i selecció per part dels integrants del Consell de 100+ Lectors.

    Van arribar a la final 5 obres, de les quals el jurat n’ha destacat la qualitat, fent que la decisió final hagi estat bastant disputada.

    Consell de 100+ Lectors

    Amb Lladres d’històries Sílvia Romero fa un retrat viu i mordaç del món del periodisme, de la comunicació i de la creació literària, amb uns personatges que generen solidaritat o rebuig, simpatia o antipatia, sovint esperonats per l’ambició i la gelosia.

    Aquest és el punt de partida de les dues històries entrecreuades però separades per quaranta anys en el temps: als anys 30, amb la Guerra Civil ja clarament dominada per les forces franquistes i davant l’avanç imparable de les tropes, una expedició de nens de la República embarca en un vaixell amb destinació a Mèxic. Entre ells viatgen un mestre, el seu fill i una nena òrfena. Per altra banda, en la Barcelona del segle XXI, una jove periodista sense escrúpols ascendeix en l’escala professional fent servir totes les arts de la seducció que té a l’abast.

    Alguns títols de Sílvia Romero

    Sílvia Romero i Olea, conductora de La CrisàlideSílvia Romero i Olea, nascuda a Barcelona l’any 1962, és llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona. Va iniciar les seves activitats en el món de la literatura amb l’escriptura de contes infantils, alguns d’ells publicats a la revista Tretzevents.

    És l’autora d’altres novel·les com Amor a sang freda (finalista del Premi Sèrie Negra de Novel·la, 2002), Ànima Mesquina (Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó, 2004), Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres (Premi Lleida per a Projecte de Novel·la, 2006), Júlia M. (Premi Ramon Roca Boncompte, 2008), El camí del Bandama Vermell (Premi Columna Jove, 2010) i Foc grec (Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu, 2013).

    També s’ha endinsat en la pràctica del relat curt: Lluny de mi (1987), Taller literari (2005), Verbes (Premi Ramon Planes de Narrativa Breu, 2006), Drama en tres actes (2006) i Abraham Abulàfia (2006); en el món de la poesia amb Renéixer (2006); i en el teatre amb Verí (Finalista del 8è Concurs Literari Vila de Gràcia).

    Ha estat Presidenta de l’Associació de Relataires en Català (ARC) i directora de la revista literària Lo Càntich (2011-2012), en la qual, actualment, col·labora periòdicament amb la secció: Xarxa literària.

    El Lector de l’OdisseaEl jurat final ha estat integrat per les lectores i membres del Consell de 100+ Lectors Mercè Soler i Anna Mata, per en Jordi Tomàs, guanyador de l’any passat, Josep Lluch, editor de Proa, i els escriptors i crítics literaris Sam Abrams, Llucia Ramis i Pere Antoni Pons. A més de la participació de 100 penedesencs com a jurat del premi, també cal destacar que ho han fet una vintena de persones de diferents punts de Catalunya i de l’estranger a través de la iniciativa L’Odissea al món, que ha obert la possibilitat de participar com a jurat del premi de manera on-line, a través d’internet. Aquest any s’ha consolidat la iniciativa i s’ha estrenat una nova pàgina web premi.lodissea.com i la presència del certamen a les xarxes socials.

    El lector de l’Odissea és un premi que trenca motlles dins el panorama literari català perquè atorga un paper actiu i decisiu als lectors, ja que són ells mateixos els responsables de seleccionar les obres finalistes, després de sotmetre els originals a un ampli i transparent procés de lectura i debat.

    Però encara hi ha un altre aspecte que reforça el caràcter innovador i democràtic del certamen, que és l’aportació econòmica que fan els lectors, els quals participen amb 3.000 dels 10.000 euros que s’atorguen a l’autor de l’obra guanyadora. La quantitat restant de la dotació és aportada per Edicions Proa i l’Ajuntament de Vilafranca.

    Llibres

  • Amor a sang freda
  • Ànima mesquina
  • El camí del Bandama Vermell
  • Iskander: un viatge a la màgia dels llibres
  • Júlia M.
  • Verbes
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Cupcakes, Cookies & Macarons de Alta Costura, de Patricia Arribálzaga

    Patricia Arribálzaga va néixer a l’Argentina. Es va formar a França i Estats Units i compta amb una experiència de més de 15 anys en el món de la pastisseria i el sugarcraft. Una artista que dissenya fabuloses obres d’art comestibles i també es dedica a l’ensenyament de l’art en sucre dirigint la seva pròpia escola.

    Patricia Arribálzaga amb el seu llibreÉs propietària de l’empresa Cakes Haute Couture – Pasteles de Alta Costura, un prestigiós taller de pastisseria de disseny on es realitzen les més espectaculars i glamuroses pastissos decorades, cupcakes, galetes personalitzades, macarons i exquisits Gourmandises a mida per a tot tipus de celebracions.

    La marca Cakes Haute Couture, Pasteles de Alta Costura, va néixer el 2002 de la seva idea de vincular la pastisseria amb les creacions dels dissenyadors de moda d’Alta Costura. A partir d’un disseny sempre original i personalitzat i a través d’un detallista treball artesanal, aconsegueix creacions glamuroses i exclusives que marquen tendència a nivell internacional en el món del sugarcraft ia la pastisseria contemporània. Les seves creacions han figurat en esdeveniments de prestigioses firmes, com la joieria Tiffany, les joies de l’Ós Tous, i l’aniversari de la revista GQ.

    Tarta de xocolata i rosesA més, Patricia Arribálzaga és fundadora de l’escola internacional de sugarcraft Atelier Cakes Haute Couture. La primera i més famosa escola de sugarcraft d’Espanya i de reconeguda projecció internacional on s’han format alumnes de tot el món.

    En el seu llibre Cupcakes, galetes & Macarons d’Alta Costura, Arribálzaga revela els seus secrets culinaris, tècniques de decoració de rebosteria i una gran varietat de fórmules per elaborar tot tipus de pastissos amb fantàstics guarniments. Un inspirador llibre on comparteix les pràctiques i innovadores receptes de galetes, cupcakes i macarrons que són el resultat d’una extraordinària combinació d’elegant artesania i impecable originalitat.
     

    L’obra es divideix en quatre seccions: Cupcakes, Galetes, Macarrons i Receptes i Tècniques.

    espai  

    Cupcake de cassis i violetaEn el capítol dedicat als Cupcakes figura una col·lecció de sabors gourmet, des d’uns cupcakes de xocolata, humits i deliciosos, fins als seus gustos més sofisticats com els de còctel Cosmopolitan i els de còctel Blue Lagoon, que des de fa anys són un clàssic de la seva empresa.

    A la secció de Receptes i Tècniques, Arribálzaga explica amb detall la forma d’obtenir resultats absolutament fantàstics en la decoració de pastissos.

    També ensenya amb fotografies pas a pas i instruccions clares i fàcils de seguir l’elaboració de fabuloses decoracions en sucre, com flors, joies, sabates i totes les variants d’ús de la màniga pastissera.

    Els extraordinaris dissenys del capítol dedicat a les Galetes sorprendran a tots, no només per la seva nova estètica sinó també pels seus sabors deliciosos, com ara les tradicionals galetes de vainilla i xocolata, galetes de violeta i roses o la seva recepta de galetes Springerle, un altre seus clàssics per al nadal.

    Macarons d’alta costuraAls Macarons de sabors gourmands, Patricia els ha vestit d’alta costura amb exquisides decoracions tan tendres i delicades com la seva textura, realitzades en xocolata, massapà i or.

    En aquest inigualable llibre s’ofereixen projectes per a tots els nivells, innombrables tècniques de decoració i delicioses receptes que fan de Cupcakes, galetes & Macarons d’Alta Costura un llibre de referència per a principiants, aficionats i per als que volen elaborar aquestes delícies de forma professional.

    En el llibre figuren a més exòtics dissenys en la seva aparença i sabor, com l’increïble Cupcake de Champagne i Maduixes amb coberta de swiss merenga buttercream. Els Zebra Cupcakes són espectaculars i estan inspirats en les passarel·les de l’alta moda, element que preval en moltes de les creacions de Arribálzaga.

    És el llibre perfecte per als que els agrada aventurar a la cuina o assaborir, literalment, el costat dolç de la vida.

    Llibres

  • Cupcakes, cookies & macarons de alta costura

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El Mètode. Confidencial

    Novetat a la bibliotecaUnes escoltes il·legals, un dinar en un restaurant de Barcelona durant l’any 2010, un micròfon amagat, una gravació, una trobada entre la presidenta del PP de Catalunya i l’ex-novia de Jordi Pujol Ferrusola…; aquest és el inici d’una trama d’espionatge que ha portat des de principis d’aquest any la caiguda de l’agència d’investigació Metodo 3 amb al seu tancament i el processament dels seus dirigents.

    A mitjans de febrer d’aquest any surt a llum que l’agència d’investigació Método 3 va realitzar centenars d’informes de contingut sensible. En els treballs de l’agència s’inclouen partits polítics com PP, PSC i CiU així com altres sectors com el judicial i el esportiu, concretament del món del futbol. Uns dies més tard, la Policia deté quatre persones per l’espionatge polític a Catalunya: el director general de l’agència de detectius de Método 3, Francisco Marco, els ex-treballadors Alejandro Borreguero i Julián Peribáñez i la cap d’operacions de Método 3, Elisenda Villena. A partir d’aquesta detenció, descobreixen al registre de les oficines de Método 3 una carpeta amb la capçalera PSC-Zaragoza.

    És la posada en escena d’una trama política de repercussions que encara és desconeixen i que es desglossen en aquestes pàgines amb profunditat, seguint una cronologia dels fets des de l’origen de la filtració, passant per les amenaces policials, aprofundint en el paper de la família Pujol en tot aquesta història, així com el paper que van tenir el món de l’esport i el món empresarial a Espanya.

    EspiaPer entendre i comprendre millor els factors més rellevants que van influenciar en el desenvolupament dels fets que van portar a terme els diferents protagonistes d’aquesta història, caldrà endinsar-se en la lectura de El Método a càrrec del director de l’agència Francisco Marco, que serà novetat a la biblioteca a partir d’aquest divendres.

    La historia jamás contada de Método 3.

    Llibres

    El Método. Confidencial

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Baby Cook book

    Llibres

    Baby cookAquest llibre neix del desig de David Rathgeber, xef en un dels restaurants parisencs més rellevants, de compartir amb el seu fill el seu amor per la cuina. Però amb una característica concreta, tots els plats són preparats per cuinar-los a amb un robot molt especial que cou al vapor i tritura, campió de la cuina a casa per als més petits, la babycook, una cuina portàtil molt còmoda i en teoria fàcil d’utilitzar.

    Llibre recomanatPer a això, han estat creades setanta-set receptes lleugeres i apetitoses per cuinar entre els 4 mesos i els 4 anys a partir de productes de primera qualitat. A Baby Cook Book es troba tot el que cal conèixer i dominar sobre fruites i verdures, carns i peix, ous i lactis, però sobretot, quan i com escollir-los, en quina època de l’any són més profitosos, per gaudir al màxim de la seva sabor i les seves propietats.

    A les pàgines d’aquest llibre es troben receptes i consells per afavorir el creixement del nadó i despertar els seus sentits als diferents sabors, com poden ser les cremes, purés, gaspatxo, cuscús … i de postres o berenar es pot escollir entre farinetes de fruita, compotes, batuts de iogurt, així com també crumbles.

    Llibres

    Baby Cook book

    Bloc

    Cuina amb compte

    Us presentem aquest blog de gastronomia que conté receptes fàcils de cuinar i altres articles sobre aspectes al voltant de la cuina. Aquesta recomanació és una selecció dels millors blogs de cuina realitzat per Daniel Julià.

    Revistes

    Cocina Ligera és el reflex de les tendències més saludables en l’alimentació actual i té com a filosofia que la cuina ha de ser font de plaer i fonament d’una vida més sana. El concepte light és més que una moda. És un nou estil de vida.

    Cocina ligera y vida sana

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Wildlife photographer of the year 2013

    Essència d’elefants

    Greg du Toit ha resultat guanyador del Wildlife Phtographer of the Year 2013, el concurs de fotografia de naturalesa més prestigiós del món, per la fotografia anomenada Essència d’elefants, presa a Botswana amb una càmera a baixa velocitat amb l’objectiu de crear una imatge fantasmagòrica d’aquests paquiderms.

    La curiositat i el gatAquest prestigiós concurs internacional de fotografia aprofita el poder de la imatge per promoure la descoberta, la comprensió i el gaudiment responsable del món natural, oferint
    als participants un aparador mundial de la millor fotografia de la natura salvatge a través de dues institucions britàniques com el Museu d’Història Natural i la BBC Worldwide. Aconseguir ser finalista en aquest concurs és una cosa a la que els fotògrafs de tot el món aspiren. Cada any talents emergents competeixen amb els noms establerts per l’oportunitat de ser aclamat Wildlife Photographer of the Year. Cadascuna de les milers d’entrades anuals s’avalua de forma individual per un jurat internacional d’experts en fotografia, abans d’obtenir una plaça en els top 100 imatges de l’any.

    PirosomaLa segona posició ha estat per la fotografia del nord-americà Brian Skerry amb una imatge on una tortuga llaüt és menja un pirosoma, una colònia flotant de centenars de milers d’individus que conformen un tub gelatinós. El tercer lloc ha esta atorgat a la fotografia de Paul Solders que va captar un exemplar d’os polar amb la seva càmera en un d’aquests instants en què bussejava. Els óssos polars són animals que passen molt de temps sota l’aigua, de vegades hores nedant a la recerca de foques. Aquesta imatge ha obtingut el primer premi en la categoria Animals en el seu medi.

    Cap de famíliaEl guanyador del primer premi en la categoria de Mamífers i comportament ha estat pel nord-americà Joe McDonald amb una lluita ferotge entre dos animals salvatges. Una femella de tortuga verda es va acostar tant al mexicà Luis Javier Sandoval mentre bussejava per platges properes a Cancún que va poder fer-li un genial retrat, que l’ha fet guanyador en la categoria Comportament: Animals de sang freda del Wildlife Photographer of the Year 2013.

    Finalment, en la categoria de Jove fotògraf, la imatge del jove indi Udayan Rao Pawar, de només catorze anys d’edat va resultar guanyadora, a la fotografia es pot veure un cocodril amb les seves cries sobre el cap mentre es desplaça sobre l’aigua. El premi en la categoria Visions creatives va ser per Jasper Doest, que va captar la imatge d’un macaco envoltat de flocs de neu en una piscina d’aigües termiles a Jigokudani.

    Tortuga verda

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El sueño oscuro y profundo. Craig Russell

    El sueño oscuro y profundo. Craig RussellCraig Russell va néixer l’any 1956 a Fife, Escòcia, i ha treballat com a agent de policia, corrector de textos en una agència de publicitat i director creatiu.

    És autor de l’exitosa sèrie que protagonitza Jan Fabel, ambientada a Hamburg i de la qual ja ha publicat quatre novel·les: Muerte en Hamburgo, Cuento de muerte, Resurrección i El señor del Carnaval.

    El 2009 va publicar Lennox la primera novel·la d’una nova sèrie ambientada al Glasgow dels anys 50 que ha convertit, gràcies al seu detectiu privat Lennox, en un referent indiscutible per a l’escena negrecriminal europea.

    L’any següent publicaria El petó de Glasgow, i ara ens presenta el tercer lliurament de la sèrie: El sueño oscuro y profundo.

    El sueño oscuro y profundo, arrenca amb una de les millors escenes de la literatura negra contemporània. Joe “Gentleman” Strachan, un dels lladres locals més importants de la dècada dels 30, porta divuit anys sumit en un fosc i profund somni, un somni que no és altre que el de la mort.

    Les seves restes mortals han aparegut en les profunditats del riu Clyde, quan tothom pensava que havia abandonat la ciutat després capitanejar, el 1938, el robatori més important de la història de Glasgow, el de l’Exposició Imperi, amb el qual va aconseguir embutxacar-res més ni menys que 50.000 lliures.

    L’aparició del seu cadàver farà que el passat més recent d’una de les ciutats més humida d’Europa torni als carrers, i més d’un hauria preferit que aquest delinqüent hagués seguit ben mort.

    Isa i Violet, les filles de Strachan, dues bessones casades amb un parell d’homes que tampoc són de fiar, contracten els serveis de Lennox per esbrinar qui els envia des del mateix dia de la seva desaparició, cada any un sobre amb mil lliures. L’enviament arriba, precisament, en l’aniversari de la desaparició del seu pare, circumstància tan estranya que, sumada a altres pistes, farà sospitar a Lennox que potser el cadàver del riu Clyde no sigui realment el del lladre.

    Però, en aquest cas, qui és el mort?, On està l’autèntic Strachan?, Per què hi ha tanta gent interessada en què el detectiu deixi d’investigar la seva desaparició?

    Primer capítol deEl sueño oscuro y profundo

    Encara que està segur que l’encàrrec li portarà problemes amb els caps del crim que controlen la ciutat, coneguts com els Tres Reis, l’investigador accepta el treball. No trigarà a penedir-se. Molt aviat s’adona que no fer cas al seu instint li pot arribar a costar la vida.

    I per si tingués poca feina, Lennox és contractat per resoldre un sòrdid xantatge. Un famós actor nord-americà, John Macready, ha estat fotografiat en actituds sodomites amb l’hereu del ducat de Strathlorne i un fotògraf aspirant a actor, un tal Paul Downey, li està amenaçant amb treure les imatges a la llum si no li paguen una important quantitat de diners. Les indagacions que inicia l’enfrontaran a un personatge gairebé mític en el món del crim, i notarà que a mesura que avança en les seves indagacions, la seva vida es va posant més i més en perill.

    Una novel·la plena de ritme, amb acció a dojo, alhora que un extraordinari documental de la vida als anys 50 a Glasgow, on se’ns parla del lloc, de la seva gent i els seus criminals.

    Llibres

  • El beso de Glasgow
  • Lennox
  • Resurrección
  • El señor del Carnaval
  • El sueño oscuro y profundo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una ruta per la Barcelona de Pepe Carvalho

    Barcelona, vista des de Vallvidrera

    Pepe Carvalho és el protagonista d’una vintena de novel·les de Manuel Vázquez Montalbán, i a estones exerceix com a alter ego de l’escriptor.

    Manuel Vázquez Montalbán amb els Carvalhos de ficcióLa seva primera aparició va tenir lloc l’any 1972 a Yo maté a Kennedy, com un guardaespatlles que ha estat membre del Partit Comunista d’Espanya i, ara ho és de la CIA.

    Però el Pepe Carvalho més conegut no nasqué fins a la següent entrega de la sèrie, Tatuaje, que més tard seria portada al cinema pel director Bigas Luna.

    El personatge de Carvalho ha estat portat a la televisió en dues ocasions, amb Eusebio Poncela i Juanjo Puigcorbé com a protagonistes, i també al cinema, l’última de les quals, Los mares del sur, va comptar amb Juan Luis Galiardo en el paper del detectiu.
     
    José Carvalho Larios, més conegut com Pepe Carvalho, és fill d’immigrants gallecs, que passant per Cuba i Madrid han acabat vivint a Barcelona. Quan estudiava va militar com a comunista i va passar uns mesos a la presó. Va ser lector d’espanyol en una universitat del Mig Oest dels Estats Units, i també va treballar com a traductor per al Departament d’Estat. La seva dona, Muriel, va abandonar-lo i va marxar amb la seva filla de 9 mesos. Llavors, Carvalho va ingressar a la CIA on va treballar més de 9 anys.

    La RamblaQuan estava a punt d’aconseguir un lloc important en un país sud-americà va decidir abandonar-ho tot i retornar a Barcelona, on investiga tot tipus de delictes, des d’infidelitats conjugals a assassinats o desaparicions, en un despatx de 30 metres a la Rambla.

    Viu a Vallvidrera, molt a prop de Barcelona, en una petita casa que ha llogat. Manté durant 20 anys una relació intermitent i no exclusiva amb Charo, prostituta, que acabarà retirant-se l’ofici i abandonant-lo per treballar com a recepcionista a un hotel d’Andorra.
     
    El detectiu destaca per la seva desconcertant personalitat. És una figura que evoluciona amb els anys: un escèptic sentimental en els seus inicis i un amarg i melancòlic personatge en les seves últimes aventures. El detectiu és un personatge complex i contradictori, amb una visió existencial que va servir a l’autor per retratar sense complexos la societat que l’envoltava.

    Home desenganyat del món, amb un gran humor negre, compta també amb un important bagatge cultural, que posa en contraposició amb la seva tradició de cremar llibres de la seva biblioteca per fer foc a la seva xemeneia. Segons diu a Asesinato en el comité central “la seva etapa de comprador de llibres va acabar a principis dels 70 quan es va sorprendre a si mateix esclau d’una cultura que li havia separat de la vida”.

    Carvalho no camina sol a les aventures com a detectiu privat. Josep Plegamans Betriu, Biscúter, amb el qual va compartir uns mesos de presó, és el seu ajudant i cuiner. Té cura de la salut i alimentació de Pepe, el qual beu i fuma i no s’alimenta gaire bé, i també l’ajuda en alguns casos. Potser la bona afinitat entre ambdós es deu a les seves personalitats, totalment diferents, però alhora complementàries.

    De bon matí, la Rambla s’omple de florsLa major part de les novel·les de la sèrie discorren a Barcelona, ciutat adoptiva de Carvalho, i que forma part, com un personatge més, de les seves històries. Amb Carvalho recorrem una Rambla on encara piulen els periquitos, els barris alts, el Born i, per descomptat, el Raval… No li agrada la Barcelona postolímpica: “És com si sobre ella haguessin passat avions fumigadors que han matat tots els bacteris que li permetien sobreviure”.

    En Carvalho trobem la màxima expressió del detectiu gourmet, l’acompanyem al mercat de la Boqueria o petites botigues per triar els millors ingredients i el veiem cuinar des de simples canapès de salmó fins magnífics arrossos o fideus a la cassola. Tot això acompanyat pels vins més adequats per a cada plat i situació.

    També gaudeix dels restaurants, des dels més populars, als més exquisits. La gent que no sap menjar li produeix una immensa tristesa. “Cal beure per recordar i menjar per oblidar”. Així resumeix el detectiu la seva gran afició pel bon menjar.

    Els llocs que el detectiu Pepe Carvalho va freqüentar han donat lloc a una ruta que avui podem seguir tots els que ens movem per Barcelona.

    Font de CanaletesPer no perdre’s ni un detall de l’itinerari el millor és començar a la Rambla, just a l’altura de la plaça de Catalunya. El lloc més indicat per trobar-se amb algú en aquest punt és la Font de Canaletes, un dels elements distintius de la Rambla. No es tracta d’un monument en si, però és molt popular entre els barcelonins i entre tots els que arriben de visita, ja que la tradició diu que tot el que beu de la seva aigua sempre torna a la ciutat.

    El mercat de la BoqueriaMolt a prop, baixant la Rambla a la dreta, s’arriba al Mercat de la Boqueria. És el mercat més gran d’Espanya i a Barcelona, tota una institució en el seu gènere, un lloc de visita obligada per conèixer el ritme de la ciutat. No només destaca per la quantitat de productes que ofereix en les seves tres-centes parades, sinó pel seu ambient, una rara barreja entre el popular i l’exòtic, els colors i les olors.
     
    La Boqueria va ser una constant en les aventures del detectiu Pepe Carvalho, ja que tant el personatge en la ficció com Vázquez Montalbán a la realitat, eren uns assidus del bar Pinotxo. L’establiment encara es troba dins del mercat i, a part de la fama que li han reportat els llibres de l’escriptor, la seva nombrosa clientela està més que justificada.

    El Raval, un barri de contrastosLes novel·les de Pepe Carvalho es desenvolupaven, entre altres llocs, al barri del Raval, un dels que més transformacions ha sofert a Barcelona. Fins al mateix Carvalho, a qui res no semblava sorprendre’l, miraria el barri amb uns altres ulls en veure com ha evolucionat en els últims anys.

    Actualment és un lloc de contrastos en què, alhora que s’ha anat concentrant el major grau d’immigració de la ciutat, també s’ha anat omplint d’aparadors de disseny, locals fashion i restaurants de cuina exòtica i internacional. En resum, una barreja que parla de la realitat cultural de Barcelona i que no recorda en absolut als orígens del barri al segle XIV, quan al Raval només era un camp de cultiu del qual es proveïa la ciutat.

    La plaça ReialPer seguir l’itinerari cal continuar per la Rambla, però just en el seu marge esquerra. Després de passar el carrer Ferran uns arcs anuncien l’entrada de la Plaça Reial. És el lloc perfecte per als que busquen la barreja d’ambients, ja que tant pel dia com a la nit, el públic de la plaça és d’allò més heterogeni.

    Els seus clàssics porxos recorden l’edifici del convent dels caputxins que ocupava el solar abans que es construís la plaça actual. Gairebé al centre de l’espai hi ha una font anomenada les Tres Gràcies acompanyada de dos elegants fanals. Si ens fixem amb detall veurem el nom del seu autor, que no és altre que Antoni Gaudí.
     
    I és que a la plaça Reial no només cal acostar-se per prendre una copa a la nit, sinó també per descobrir alguna que altra sorpresa.

    Balcons al barri de la RiberaDes d’aquí, en direcció a Via Laietana, és molt fàcil entrar al barri de la Ribera. Igual que el Raval, la seva transformació urbanística i cultural en els últims anys ha estat molt cridanera. Entre els diferents espais que es poden visitar, l’Espai Brossa és un dels més adequats per als que busquin una de les cartelleres teatrals més alternatives de la ciutat.

    El restaurant Casa LeopoldoLa ruta acaba al restaurant Casa Leopoldo. Sens dubte, és el lloc més representatiu dels llibres de Carvalho i són molts els que s’acosten al lloc tan sols per veure-ho en persona després d’haver-ho imaginat en les novel·les de Montalbán.
     
    A Casa Leopoldo no li ha calgut el reconeixement de guies gastronòmiques, que també en té, per fer-se un lloc entre els millors restaurants de la ciutat. Diuen que per assegurar-se que ens serviran el millor del millor cal esmentar una consigna: “Vinc de part de Pepe Carvalho i poden vostès posar-me el que vulguin”.

    Llibres

  • Los Mares del Sur
  • Asesinato en el comité central
  • La Rosa de Alejandría
  • El balneario
  • El delantero centro fue asesinado al atardecer
  • Sabotaje olímpico
  • El premio
  • Quinteto de Buenos Aires
  • El hombre de mi vida
  • Milenio Carvalho
  • Las recetas de Carvalho
  • Barcelona a la BibliotecaBarcelona a la Biblioteca

    Nit al barri de la Ribera

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »