Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2013

Agustí Vehí. Remor de serps, la seva novel·la pòstuma

Remor de serpsAcaba d’aparèixer, publicada per Editorial Alrevés, Remor de serps, una obra pòstuma de l’escriptor figuerenc Agustí Vehí, que va morir el darrer mes de març.

Remor de serps ens transporta al París de l’any 1940 en plena II Guerra Mundial. Amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República.

Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa.
 
Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l’ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes.

Agustí Vehí, nascut a Figueres el 1958, va ser un home polifacètic: sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, docent en matèria de seguretat pública, reconegut autor de novel·la negra i guanyador de diversos premis literaris. Tenia també una faceta no tan coneguda com a músic, a part de gran col·leccionista.

Agustí VehíProvinent de l’exèrcit de terra, on tenia el rang de sergent, va ingressar a la Guàrdia Urbana de Figueres el 1982 i poc després es va incorporar a la policia local de Salt, on va arribar a ser-ne el cap. Les seves inquietuds el van dur a cursar Història i fundar, juntament amb altres experts en seguretat, un centre d’estudis de policia i seguretat amb seu a Girona, l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral. Va tornar a la Guàrdia Urbana de Figueres, on va ser ascendit a sots-inspector, però sempre va compaginar les tasques policials amb la docència i l’escriptura.
 
Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, el 2009 es va revelar com a novel·lista de gènere negre amb l’obra Abans del silenci, guanyadora del premi Ferran Canyameres, una novel·la històrica i policial ambientada en la Guerra Civil.

Abans del silenciAbans del silenci és la crònica de tres crims passionals comesos en mig del caos dels darrers mesos de la guerra civil de 1936 a 1939.

Un o dos dies per davant de les tropes del general Franco, dos policies de la República intentaran descobrir a l’autor dels crims i això els portarà, sota els bombardejos franquistes, a viure la retirada i el camí de l’exili.

Enmig del desastre i dels horrors d’aquells moments, quan tot el seu món està a punt de desaparèixer, els dos agents mantindran el principi de legalitat que van prometre defensar i l’estat republicà que representen.
 
Ginesta pels mortsDes de llavors, la seva trajectòria ascendent es va confirmar amb Ginesta pels morts. Un blues empordanès publicada el 2010, on a partir d’un crim real, un triple assassinat a Darnius, Vehí creava una història d’estranya intensitat i humor, i ens oferia un retrat de l’Empordà, la seva gent i els Mossos.

Amb els galons de sergent acabats d’estrenar, Jaume Plangumà arriba destinat a la comissaria de Figueres. Allà descobrirà un món especial, a vegades difícil i complicat, però sempre fascinant. Un món que l’obligarà a demanar-se si no ha arribat el moment de parar i construir el seu refugi per viure o, acabades les pràctiques de sergent, marxar i tornar a començar en un altre lloc com ha fet sempre.

Només arribar haurà de descubrir el misteri d’uns crims horribles que el portaran, al costat dels homes i les dones del Grup d´Investigació de la comissaria figuerenca, fins un dels moments més tràgics i terribles de la història recent de Catalunya.
 
Quan la nit mata al diaEl 2011 va guanyar el premi Crims de Tinta amb Quan la nit mata el dia, una novel·la que gira a l’entorn de l’assassinat, el 1958, del delegat de la Falange a Figueres. Algú li ha clavat al crani una creu de fusta i metall i li han lligat un cinturó al coll. El comissari tem les repercussions del cas i crida a Madrid per demanar instruccions. Silenci, li ordenen.

En aquesta ocasió, barreja amb gran habilitat història i gènere negre, recreant l’ambient opressiu de l’època. L’enfrontament de dos inspectors, Iríbar, de la Brigada d’Investigació, i Lopera, de la Brigada Polític Social, que veu “rojos” i catalanistes per tot arreu. I, al mig, la història d’amor entre Iríbar i una republicana, que va perdre tota la seva família durant la guerra.
 
Torn de nit Amb una estructura original, sense sang ni violència, Vehí ens explica la vida, la nit, els costums, d’una ciutat petita i vital com Figueres, tot destil·lant al màxim una de les seves qualitats: l’humor amb què afrontava la vida. La petició d’un informe a càrrec de l’excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l’engranatge del torn de nit del cos policial d’aquesta vila de l’Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d’una setmana, nit rere nit, s’entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.
 
L’humor, uns personatges molt sòlids, trames molt ben construïdes i la presència freqüent de la Guerra Civil i la postguerra són alguns trets de la literatura d’Agustí Vehí.

“No em sento ni novel·lista ni escriptor: em crec afortunat per haver pogut publicar els meus llibres”, assegurava Vehí. Li va faltar temps per escriure’n més.

Llibres

  • Abans del silenci
  • Ginesta pels morts. Un blues empordanès
  • Quan la nit mata el dia
  • Remor de serps
  • Torn de nit
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El aprendizaje de la creatividad, de José Antonio Marina i Eva Marina

    Llibres

    Es pot inculcar o adquirir la creativitat? La resposta és afirmativa. Així ho testifiquen José Antonio i Eva Marina al seu llibre El aprendizaje de la creatividad, en què defensen aquesta creativitat com a estratègia de supervivència en aquests temps difícils que ens ha tocat viure.

    El aprendizaje de la creatividadEl aprendizaje de la creatividad
    , la nova publicació de la Biblioteca UP, tracta no tan sols de la creativitat artística, sinó de la capacitat per descobrir fites, resoldre problemes inventar sortides quan sembla que no n’hi ha, evitar la rutina, l’avorriment o la desesperança.

    La Biblioteca UP és un projecte editorial i pedagògic de José Antonio Marina i editorial Ariel, amb el qual l’autor desenvolupa el que ell mateix considera el seu projecte vital. Una col·lecció de llibres pràctica i optimista sobre l’educació i aprenentatge, sobre l’activitat fundacional de l’espècie humana, per educar els nostres nens i adolescents.

    Forma part de la Universitat de Pares, un projecte de José Antonio Marina pensat per acompanyar a pares i docents durant tot el procés educatiu dels seus fills. La idea fonamental és que tota la societat ha d’ajudar en aquesta tasca.

     
    José Antonio Marina ha dedicat tota la seva tasca d’investigador a l’elaboració d’una teoria de la inte·ligència que comença en la neurologia i acaba en l’ètica. Ha dedicat llibres a la creació, els sentiments, la voluntat, el llenguatge, l’ètica, la religió i la política. Ha estat guardonat amb nombrosos premis: Anagrama d’Assaig, premi Giner dels Rius de la innovació educativa i premi Nacional d’Assaig.

    Si ets un pare o una mare preocupat per l’educació del teu fill, no deixis de llegir-lo. El aprendizaje de la creatividad és un llibre de suport per a pares amb el qual aprendran a estimular i comprendre als seus fills.

    La creativitat no és un luxe, sinó una estratègia de supervivència humana. Sentim l’impuls d’explorar, inventar, conèixer, canviar, innovar. La creativitat és la facultat que ens permet sobreviure i progressar en un entorn canviant i accelerat. És, a més, un component bàsic de la felicitat perquè una de les nostres aspiracions bàsiques és ampliar les nostres possibilitats d’acció, i sentir-nos estancats i impotents ens resulta insofrible.

    Bloc

    Escola de pares i mares

    Una guia pràctica i eficaç per convertir la condició de pares en una experiència satisfactòria. Educar els fills amb l’equilibri necessari entre llibertat i direcció perquè descobreixin, desenvolupin, i expressin la seva veritable personalitat. Pautes d’actuació per provocar una evolució de consciència en la millora personal dels pares, i afavorir el diàleg entre ells i els fills.


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un troç increible d’aquest món

    Els protagonistes de l’obraL’actor Juan Diego Botto és el protagonista principal en l’obra escrita per ell mateix anomenada Un trozo increible de este mundo, i que es pot veure al Teatre Lliure de Montjuïc durant aquest mes. Es tracta, en realitat, de diferents peces breus basades en experiències reals, on s’aborda l’exili i la xenofòbia, i cada peça s’acosta amb un títol cadascuna: Arquimedes, Locutori, Carta al fill, Turquito, El privilegi de ser gos.

    En Arquimedes , un agent de duanes explica, de forma aparentment científica , per què els països occidentals no haurien deixar entrar a persones sense papers. És clar, un discurs hipòcrita, que apel·la a l’ordre, i que parla de la societat com un ecosistema que es regula a si mateixa per no caure en el caos. La segona part, Locutori , comença quan un immigrant intenta parlar per telèfon amb la seva dona però les cabines estan plenes de gent cridant, i amb un seguit de malentesos , el text flueix a la perfecció . El problema de la incomunicació i de la solitud de l’exiliat es mostra, amb habilitat, a través d’una conversa entretallada.

    Un trozo increible de este mundoA Carta al fill , Botto descansa per deixar pas a Astrid Jones, que explica la història d’una dona subsahariana que és testimoni de com la seva companya en un Centre d’Internament d’Estrangers mor per desatenció. En aquesta part la proposta de l’autor té més sentit que mai, i es fa ressò d’una realitat massa amagada, la contextualitza, i l’ofereix al públic en forma de denúncia.
    La quarta part s’anomena Turquito, el monòleg d’un activista durant la darrera dictadura argentina, que, per sobreviure ,intenta justificar que, entre tortura i tortura, ha anat cedint per esdevenir un delator d’alguns dels seus companys. Per acabar encara caldrà guardar forces per poder interpretar en tot els seu abast la darrera peça anomenada El privilegio de ser perro.

    Juan Luís Botto ha participat en pel·lícules de gran èxit en el món del cinema, com Martín Hache, del director Adolfo Aristarain, Silencio roto, de Montxo Armendáriz, Plenilunio, d’Imanol Uribe, Asfalto, de Daniel Calparsoro, Vete de mi, de Víctor García León, entre moltes altres. També ha estat protagonista de diversos treballs a l’estranger, com The Dancer Upstairs, dirigida per John Malkovich i protagonitzada per Javier Bardem, o Bordertown, de Gregory Nava, protagonitzada per Jennifer López.

    La desigualdad late detrás de la immigración

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Espriu, transparent

    Espriu, transparentEscriure una biografia que reflecteixi el que hi ha darrera l’encarcarament amb que Salvador Espriu es mostrava a la gent ha estat l’objectiu assumit per Agustí Pons per escriure Espriu, transparent, la biografia més completa que s’hagi fet mai sobre Salvador Espriu

    En aquesta biografia, Agustí Pons situa definitivament Salvador Espriu al costat de les més altres figures catalanes de tots els temps. Pons obre la clau a la comprensió d’una obra literària complexa i ambiciosa, que ha enlluernat crítics com Harold Bloom i en la qual es troba una poderosa presència cabalística, ressons de la Bíblia, dels clàssics grecollatins i d’alguns dels més importants escriptors contemporanis. El libre també exemplifica el continuat i discret lideratge del poeta en la cultura catalana de la postguerra, des dels reduïts cenacles dels anys quaranta fins als grans canvis culturals dels seixanta i setanta.

    Espriu transparent aporta informació sobre les relacions fluctuants d’Espriu amb els més destacats escriptors de la seva època i no defuig les polèmiques que van acompanyar el seu singular itinerari intel·lectual. Finalment, Agustí Pons assenyala les aportacions fonamentals de Salvador Espriu a l’hora de marcar el terreny de joc de la Catalunya que surt del franquisme. L’obra es fonamenta en un encert de plantejament com és explicar la vida a partir de l’obra com a fil conductor, posant en consonància les raons interiors del poeta amb els condicionants de l’entorn, veient les relacions de causa i efecte mutus entre els elements diversos. S’hi aprecia també el propòsit de desmuntar els tòpics que presenten el poeta com una mena frare llòbrec, com un solitari, quasi com un inadaptat social, que no es correspon amb la realitat del personatge.

    Aquest divendres, 27 de setembre a les 19:30 hores a la biblioteca Joan Oliva i Milà es dramatitzarà una selecció de fragments de Salvador Espriu a càrrec dels actors Josep Maria Teixell i Núria Valls. També es farà la presentació del llibre Espriu Transparent a càrrec del seu autor Agustí Pons. Us hi esperem!

    Any Espriu

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Maleït planeta blau

    Còmic recomanatUn superhome fumador i borratxo que sembla més fruit del realisme brut que del realisme màgic. Joves avorrits que s’entretenen matant zombies o que fugen a la Terra camí de Mart. Aquesta és la presentació de l’argument del còmic Maldito Planeta Azul que ens porta temes com l’amor adolescent a través d’un ambient de melancolia i acció dels seus personatges.

    Però per sobre de qualsevol rastre s’alça la veu d’un autor que ens parla del tedi juvenil i l’anhel de felicitat, en qualsevol època i en qualsevol lloc, amb una saviesa i un humor nous.

    L’autor colombià Joni B, considerat un dels noms claus de la nova historieta latinoamericana, acudeix a personatges clàssics del còmic popular, com els superherois o els zombis, però que són només una mera excusa per mostrar una joventut desencantada de la societat, amb una profunda crisi de valors i sumits en un profund avorriment existencial del qual només surten recorrent al alcohol, les drogues i la violència.
     

    Història gràfica de Joni B

    Però el gran valor de Maldito Planeta Azul està en el fet de que l’autor aconsegueix trenar les històries amb un especial humor negre i corrosiu, amb herois amb pocs ideals, panxuts, i fins i tot drogoaddictes, on l’eterna lluita del bé i del mal es difumina. Aquest còmic, que està aquesta setmana com a novetat a la biblioteca, és una lectura necessària i aconsellable per treure una mica per dins dels convencionalismes que ens envolten.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El muñeco de nieve. Jo Nesbø

    El muñeco de nieve. Jo NesbøGraduat en Economia, Jo Nesbø és novel·lista i músic, encara que al llarg de la seva vida també ha exercit com a periodista i agent de borsa.

    La seva carrera literària va començar en 1997 amb el llançament de la seva primera novel·la, The Bat Man, amb la que va inaugurar la sèrie literària protagonitzada per Harry Hole.

    La seva obra, traduïda a quaranta idiomes i aclamada per la crítica de mig món, l’ha fet mereixedor d’una multitud de guardons i reconeixements, entre els quals destaquen el premi Riveron i el premi Grassnøkkelen a la millor novel·la negra dels paísos nòrdics per la seva primera novel·la Flaggermusmannen (L’home ratpenat), que va iniciar la sèrie de l’inspector Harry Hole. Els seus llibres s’han traduït a més de 40 idiomes.

    El muñeco de nieve
    , és la setena obra de Jo Nesbø basada en l’inspector del Grup de Delictes Violents de la comissaria central d’Oslo Harry Hole, un tipus que necessita estar envoltat de problemes, superant traumes, vivint al costat fosc sabent que això li acosta a tots aquells que persegueix.

    És novembre a Oslo i acaba de caure la primera nevada de l’any, quan Birte Becker arriba a casa del treball i contempla el ninot de neu que el seu marit i el seu fill han fet al jardí. Però ells no han fet cap ninot de neu. Quan la família contempla sorpresa per la finestra el ninot, s’adonen que aquest està situat de cara a casa, amb els seus negres ulls mirant fixament la finestra. Mirant cap a ells.

    Aquesta mateixa nit, Sylvia Pedersen lluita contra la primera neu de l’any en un bosc als afores d’Oslo. Sylvia sap que està tractant d’escapar per salvar la vida, però no sap de qui està escapant, ni sap el que té darrere. Afortunadament…

    I quan Harry Hole i el seu equip comencen a investigar, semblen confirmar-se les pitjors sospites: descobreixen que un nombre alarmantment alt d’esposes i mares han anat desapareixent en els últims anys. Dones casades desaparegudes els dies de la primera nevada de l’any. Tot sembla indicar que aquest no és un cas aïllat. S’enfronten a un assassí en sèrie que opera a la seva ciutat.

    L’innocent ninot de neu es converteix en l’estendard de l’assassí, en l’anunci del que ha d’arribar, en el senyal inequívoc del mal en una cosa tan virginal com aquesta neu immaculada que sembla irradiar únicament bondat.

    Aviat cauran les primeres neus, li diu l’assassí en una carta anònima signada per The snowman a Hole, perquè només aspira a jugar contra els millors, és contra Hole contra qui vol lluitar en aquesta batalla en què ja ha trossejat al llarg del temps a 11 dones i alhora mares. No només es tracta de matar i esquarterar aquestes dones i mares que han pecat sinó que que cal donar-les una lliçó, arrencar-les les entranyes, fer-les desaparèixer.

    El muñeco de nieve, és una novel·la crua, desassossegant. Com en les anteriors, l’important no és únicament el delicte i la captura del malfactor sinó la descripció, l’escenificació de la caiguda anímica, física i moral, que suposa per al protagonista aconseguir el final.

    I en aquest viatge amb rerefons filosòfic, en aquest nou i alhora repetit descens als inferns, Hole es toparà amb els seus fantasmes de sempre:amb Rakel, amb Oleg, amb els companys que li tenen por o l’odien o temen, amb el seu inseparable Club dels Policies Morts, amb Katrine, acabada d’arribar de Bergen…

    Aviat cauran les primeres neus… I llavors ell reapareixerà. I quan la neu s’hagi fos, s’haurà dut a algú més.

    Llibres

  • La estrella del diablo
  • Headhunters
  • Némesis
  • El muñeco de nieve
  • Petirrojo
  • El redentor
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    61 Donostia Zinemaldia

    61 Donostia ZinemaldiaLa finalització de l’estiu és el tret de sortida als festivals de cinema en el vell continent, després del Festival de Toronto fa pocs dies arriba el torn del Donostia Zinemaldia en la seva 61a edició. Us presentem aquí les pel·lícules que participen en la Secció Oficial d’aquesta nova edició del Festival de San Sebastian (20-28 de setembre) i que lluitaran per fer-se amb la Concha de Oro.

    Entre els títols més destacats trobem a Caníbal, amb Antonio de la Torre com a protagonista, Devil s Knot, amb la participació de Reese Whiterspoon i Colin Firth, i la direcció d’Atom Egoyan; Quai d’Orsay, una sàtira política sobre el ministre d’Exteriors francès o The Railway Man, amb Colin Firth i Nicole Kidman.

    També destaquen tres creacions cinematogràfiques que prendran part fora de concurs, com són Las Brujas de Zugarramurdi, d’Alex de la Iglesia, Futbolín de Juan José Campanella, que es projectarà a la inauguració del festival; i finalment també no caldra perdre atenció a L’extraordinari viatge de TS Spivet, de Jean-Pierre Jeunet.

    Caníbal

    És el quart llargmetratge de Manuel Martín Cuenca, una de les veus més personals i innovadores del cinema espanyol, i director de La flaqueza del bolchevique o La mitad de Óscar. La pel·lícula protagonitzada per Antonio de la Torre, narra una apassionant història d’amor i suspens, la del sastre més prestigiós de Granada, però també un assassí en l’ombra, sense remordiment, sense sentiment de culpa, fins que Nina apareix en la seva vida, fins que sorgeix, per primera vegada, l’amor.

    Club Sandwich

    El director mexicà Fernando Eimbcke continua centrant la mirada en els adolescents i explica una història de descobriment de la sexualitat en un escenari ideal: un hotel. La visió d’una mare soltera del primer festeig del seu fill sembla que pot complicar la situació.

    Devil s Knot

    El director Atom Egoyan dirigeix ​​un inquietant film de misteri basat en un cas real sobre tres nens que són assassinats en un petit poble.

    Enemy

    Aquesta producció cinematogràfica està basada en la novel·la L’home duplicat del guanyador del Premi Nobel, Jose Saramago i ens explica la història d’Adam, interpretat per Jake Gyllenhaal, com un inestable professor universitari que de sobte descobreix l’existència d’Anthony, un actor que és físicament igual que ell. Consumit pel desig de conèixer al seu doble, Adam segueix la pista d’Anthony i tots dos es veuen abocats a un obsessiu enfrontament que tindrà inesperades conseqüències.

    For Those Who Can Tell No Tales

    La cineasta bosniana Jasmila Zbanic torna al traumàtic passat de la guerra dels Balcans a través d’Kym, una turista australiana que viatja a Visegrad i descobreix que els llocs conserven traces de l’horror que va tenir lloc en ells.

    La Herida

    El muntador i ara director Fernando Franco ens explica la història d’Ana quan pateix un trastorn límit de la personalitat i que malgrat gaudir amb el seu treball la fa patir una existència infeliç.

    Mon âme parell toi guérie

    A la mort de la seva mare Fredi descobreix que aquesta li ha transmès el seu poder de curació. Al principi, Fredi el rebutja per complet, immers com està en la seva pròpia infelicitat, fins que un fatal accident ho canvia tot. Ara es veurà obligat a reconèixer que té mans que poden curar.

    October November

    Un escultor magistral de narratives complexes, Gotz Spielmann, presenta als seus personatges un a un, barrejant les seves històries personals i les relacions tenses, el que els permet trobar-se sota el sostre de la posada de muntanya de la família Berger a on dues germanes i el seu ancià pare es reuneixen a la llar familiar. Han crescut distanciades en els últims anys i aquesta reunió lenta i inevitablement porta a la llum el conflicte entre aquestes dones tan diferents.

    Pelo malo

    Junior és un nen que té 9 anys i el “pèl dolent”, obstinadament arrissat. Ell s’ho vol allisar per a la foto de la seva escola, i així veure com un cantant de moda, el que crea un enfrontament amb la seva mare Marta, una jove vídua desocupada.

    Quai d’Orsay

    Alexandre Taillard de Vorms és alt i d’impressionant aspecte, un home amb estil que atrau les dones. També és el Ministre d’Afers Exteriors del país de la il·lustració, França. Amb la seva melena platejada i el seu cos bronzejat i atlètic es mou en el gran escenari del món, des de la tribuna de les Nacions Unides a Nova York fins al polvorí de Oubanga.

    The Railway Man

    Aquesta pel·lícula compta amb la participació d’actors premiats com Colin Firth i Nicole Kidman i és la nostra favorita per guanyar el Festival. L’argument explica la història real d’Eric Lomax, un oficial britànic fascinat des de petit pels ferrocarrils. Durant la Segona Guerra Mundial va ser capturat pels japonesos i enviat a un camp de treball en la línia fèrria entre Birmània i Tailàndia. A l’actualitat viu al nord d’Anglaterra retirat amb la seva dona Patricia i centrat en la seva passió pels trens, quan descobreix que el soldat japonès responsable de gran part del seu patiment segueix viu.

    Vivir es fácil con los ojos cerrados

    El 1966, un John Lennon en plena crisi existencial, decidit a acabar definitivament amb els Beatles i convençut de poder llançar-se a la carrera d’actor, arriba a Almeria per rodar a les ordres de Richard Lester una pel·lícula antibel · licista: Com vaig guanyar la guerra. Antoni, professor d’anglès en un humil col·legi d’Albacete, decideix emprendre el viatge per conèixer-lo i fer-li una inusual petició.

    Le Week-end.

    Nick i Meg són una parella de professors britànics que torna a París molts anys després de la seva lluna de mel per intentar revitalitzar el seu matrimoni. Meg sent que mereix una vida millor, però es mostra insegura i desemparada sense el seu marit Nick.

    Las brujas de Zugarramurdi

    La darrera pel·lícula d’Álex de la Iglesia tracta un atracament d’un grup d’homes desesperats, amb greus problemes d’adaptació a la societat; decideixen atracar a ple dia la botiga de Compro Oro de Madrid. Jose és un pare divorciat que desitja la custòdia compartida i porta al seu fill Sergio a l’atracament perquè coincideix amb un dimarts, i no pensa trencar l’horari de visites ni per l’atracament ni per res.

    Moltes han estat les figures que han visitat el Festival, retornant a Sant Sebastià el seu esplendor cosmopolita i aportant certa dosi de glamour, sempre relacionat amb el bon cinema. Van visitar Donosti estrelles com Federico Fellini, Alfred Hitchcock, Kirk Douglas, Jean-Luc Godard, Deborah Kerr, , Anthony Mann, Bernardo Bertolucci, Anhony Quinn, Audrey Hepburn, Francis Ford Coppola, Fritz Lang , Elizabeth Taylor, François Truffaut, Orson Welles, Steven Spielberg, Joseph von Sternberg, Richard Burton, Gina Lollobrigida, Harrison Ford, Nikita Mikhalkov, Victoria Abril, Sergio Leone, Roman Polanski, Sam Peckinpah, Jacqueline Bisset, George Peppard, Sydney Pollack, Charlton Heston, Glenn Close, Anjelica Huston, Sophia Loren, Stanley Donen, Mel Gibson, Matt Dillon, Ethan Coen, …, i tants d’altres actors, actrius, guionistes i directors que no acabaríem mai, però tots van deixar una empremta indeleble en la memòria col·lectiva de tots aquells que estimem el cinema.

    Donostia

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El amigo andaluz. Alexander Söderberg

    El amigo andaluz. Alexander SöderbergAlexander Söderberg va néixer el 1970 a la ciutat d’Osterlen a Suècia. Ha treballat com a guionista de televisió escriptor, editor i dramaturg. Actualment viu al camp, al sud de Suècia, amb la seva dona i fills.

    El seu debut com a escriptor és El amigo andaluz, novel·la sofisticada i plena d’acció que dóna inici a la trilogia que protagonitza Sophie Brinkmann.

    El amigo andaluz comença quan Sophie Brinkmann, una infermera vídua i mare soltera, queda amb Héctor Guzmán, un andalús resident a Estocolm que, sota de la façana d’un editor de llibres, resulta ser el cap d’una poderosa xarxa criminal internacional de drogues i armes que s’estén des d’Europa fins a Amèrica del Sud.

    Sophie no triga a comprendre els perills que comporta veure’s amb Héctor Guzmán. No obstant això, acabarà per decisió pròpia introduïda en aquesta intricada xarxa de l’ambigüitat moral, l’obsessió mortal i la covarda astúcia.

    Lars Vinge és un policia que acaba de ser ascendit a una unitat d’investigació criminal. Tot aniria bé si no fos perquè la seva nova cap és una persona corrupta i despietada i els seus nous col·legues ho humilien constantment, despertant en ell uns desitjos de venjança que li fan recuperar els seus vells hàbits d’automedicació, nefastos per al seu ja de per si malmesa salut mental.

    Una de seves les investigacions el condueix fins a Héctor Guzmán, qui, inesperadament, té un accident i el que en principi sembla un simple atropellament fortuït al final sembla ser un intent d’assassinat.

    Una sèrie de circumstàncies fan que Héctor es creui en la destinació de Jens, un petit traficant d’armes, que es veurà embolicat en una conspiració que li ve molt gran…

    Primeres pàgines de Primeres pàgines de

    Amb un estil directe i un argument trepidant, que al mateix temps indaga en la fragilitat i la humanitat dels seus personatges, El amigo andaluz aconsegueix combinar de manera magistral el millor de Tarantino amb la prosa sense concessions de Jens Lapidus i la subtilesa psicològica de Patricia Highsmith.

    Llibres

    El amigo andaluz

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sorolla en clau històrica

    Enguany celebrem el 150 aniversari del naixement de Joaquim Sorolla a València, un dels pintors més reconeguts de la seva època i encara avui vigent entre el gran públic.

    Joaquim Sorolla. AutorretratSorolla va ser profeta a la seva terra i arreu. Una de les aportacions més destacades del mestre de la llum és que va incorporar a l’art espanyol de finals del segle XIX el gran corrent de naturalisme que es desenvolupava a Europa.

    150 anys després del naixement i 80 des de la seva mort, l’obra del pintor valencià continua de moda i compta amb el reconeixement acadèmic per la seva modernitat, segons els experts.

    Dins de les activitats commemoratives d’aquesta efemèride, l’Associació d’Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha programat una conferència per avui dijous 19 de setembre.

    El Museu-Biblioteca Víctor BalaguerLa conferència anirà a càrrec de Francesc Quílez Corella, cap del Departament de Conservació del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC.

    La xerrada, sota el títol Sorolla en clau històrica, ens acostarà al període inicial de l’activitat de l’autor, en el qual palesa un interès pel conreu de la temàtica d’història.

    Es tracta d’una etapa presidida per un llenguatge d’ascendència naturalista, que precedeix l’eclosió de l’estil luminista que el va convertir en un dels grans pintors espanyols de la seva època.

    A la pinacoteca del s.XIX del museu hi podem trobar exposada l’obra coneguda com El dos de maig, un gran quadre ambientat en la Guerra de la Independència.

    Per realitzar-lo, Joaquim Sorolla va anar a pintar al lloc i fins i tot va arribar a cremar pólvora per aconseguir una atmosfera més real. Amb ell guanyaria una medalla en l’exposició nacional de Belles Arts de 1884.

    El dos de maig, exposat al museu

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Crónicas de sucesos, de Michael Connelly

    Crónica de sucesos. Michael ConnellyAbans d’arribar a ser un novel·lista supervendes, Michael Connelly es va dedicar al periodisme de successos a Florida i Los Angeles. Amb els seus vívids articles permetia als lectors traspassar els precintes policials. Seguia als investigadors, a les víctimes, les seves famílies… i als assassins.

    Crónicas de sucesos és una selecció de 43 d’aquests articles periodístics publicats originalment al South Florida Sun-Sentinel de Fort Lauderdale (entre 1984 i 1987) i Los Angeles Times (entre 1987 i 1992).

    L’obra està estructurada en tres parts: Els policies, Els assassins i Els casos.

    El més interessant d’aquesta obra és trobar la llavor de la qual han brollat ​​les novel·les de Michael Connelly. Aquestes observacions de primera mà li van servir com posterior inspiració de les seves novel·les: el primer dia de la seva feina a Los Angeles Times el diari publicava la notícia de l’atracament d’un banc a través dels túnels del clavegueram. Va ser l’origen de la seva primera novel·la, El ressò negre (1992).

    En altra ocasió, el seguiment d’un crim el va portar a Woodrow Wilson Drive, als turons de Hollywood. Va decidir que en aquest carrer viuria Harry Bosch, el detectiu de ficció sobre el que havia començat a escriure, i la personalitat estava inspirada en un policia real. D’un cadàver trobat al maleter d’un Rolls-Royce va sorgir Passatge al paradís (1995).

    També els detalls fonamentals dels seus personatges més coneguts, tant herois com dolents, estan esbossats a partir de policies i assassins reals, les seves semblances apassionaran als interessats en la història criminal del nostre temps.

    Al pròleg a aquesta obra Michael Connelly relata com va sorgir la seva relació de més de trenta anys amb els detectius d’homicidis. Quan tenia setze anys va veure córrer enmig de la nit a un individu d’aspecte sospitós. Li va cridar l’atenció el fet que, sense deixar de córrer, es va treure la camisa, va fer un un ebolic amb ella i la va llançar a una tanca. En aquell moment, al jove Connelly li va poder la curiositat, va girar cua, es va acostar a la tanca, va buscar la camisa i va trobar dins una pistola. En tornar a casa, va comunicar el succeït al seu pare, que va decidir trucar a la policia. S’havia comès un atracament i una persona havia resultat tirotejada. Va acudir a la comissaria per prestar declaració i per intentar identificar, sense èxit, el sospitós.

    Aquest va ser, segons explica, el seu primer contacte amb els detectius i el principi de la seva vocació. A partir d’aquest moment va començar a llegir les cròniques de successos al diari. Després, les novel·les de crims. Especialment, les obres de Raymond Chandler i Joseph Wambaugh. A continuació, va decidir ser periodista i escriure novel·les sobre detectius.

    Els articles aquí recollits ens confirmen el que ja sabem: la realitat és infinitament més original que la ficció. Així ho demostren les històries que Michael Connelly narra amb estil asèptic i fotogràfic. Un exemple: un home va fer creure durant anys la seva dona que era agent de la CIA per justificar les seves absències prolongades que va aprofitar, entre altres activitats, per casar-se amb una segona dona.

    Un altre: un jove mata el seu pare, l’enterra. Dos mesos després el desenterra per tallar-li un dit amb unes tenalles i llevar-li l’anell d’or.

    L’últim: una banda d’assassins barroers contractats per matar una dona li perdonen la vida perquè era molt maca.

    Tan inusitades i tan apassionants com la ficció, aquestes peces mostren una vegada més que Connelly no només és un mestre en el seu ofici, sinó un dels millors escriptors nord-americans de l’actualitat.

    Imprescindible per als seus seguidors més addictes.

    Llibres

  • La caja negra
  • Crónicas de sucesos
  • Echo Park
  • Hielo negro
  • El inocente
  • Llamada perdida
  • Luz perdida
  • Nueve dragones
  • El observatorio
  • Pasaje al paraiso
  • La rubia de hormigón
  • El último coyote
  • Último recurso
  • El veredicto
  • El veredicte de llautó
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »