Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per agost, 2013

Idrijski žlikrofi, d’Eslovènia

Paisatge de la regió de Gorinska

Un bosc prop d’Idrija a la tardor

La vinya més antiga del món, el penya-segat més alt del Adriàtic, deu mil quilòmetres de senders senyalitzats, regions vitivinícoles on neixen alguns dels millors vins…

Cascada als Alps JuliansEslovènia sorprèn fins i tot sota terra, on esperen més de vuit mil grutes d’origen calcari que permeten gaudir des d’un altre punt de vista d’aquest bell país amb més d’un terç del seu territori natural protegit.

A més, pot presumir de ser la tercera nació europea amb més boscos i d’albergar una de les majors colònies d’óssos bruns del continent.

Els seus paisatges combinen massissos alpins que fins a la costa amb planes i turons en què es dispersen més tres mil esglésies i un centenar de castells de conte.

Eslovènia

Aquest verd país centreeuropeu està banyat per les aigües del mar Adriàtic, i limita amb Itàlia, Àustria, Hongria i Croàcia, gaudint de tres tipus de clima: continental, alpí i mediterrani.

Aquesta diversitat de territori i clima, des de la Plana de Panonia, els turons de l’Alta Carniola a Gorenjska i les regions del litoral, Goriška i la Istria eslovena, juntament amb les influències dels seus països veïns, es reflecteix clarament en la gastronomia del país, que tot i ser una gran desconeguda, es compta entre les més riques del Vell Continent amb una gran varietat de suculents plats elaborats amb els productes naturals provinents de les seves hortes, rius i pastures.

Tots aquests territoris han transmès part del seu receptari als fogons eslovens, conferint tocs centreeuropeus i adriàtics a una cuina sincrètica i personal.

Els Idrijski žlikrofiCom a exemple de la influència italiana, cal destacar els famosos idrijski zlikrofi, una pasta farcida de cansalada i espècies, que recorda als raviolis, però es distingeixen de les altres varietats de pasta farcida per la seva forma: els Idrijski žlikrofi recorden els antics bicorns napoleònics, i són un dels dos productes eslovens protegits per la Unió Europea com Especialitat tradicional garantida.

Els Idrijski žlikrofi són típics de la ciutat d’Idrija, a la regió de Goriška. Si bé el millor és provar-los en viu i en directe en alguna posada (Gostilna) eslovena, de no ser possible sempre podem intentar preparar-los a casa.

IngredientsIngredients per a uns 150 Idrijski žlikrofi:Ingredients

Per a la massa:

• 300 g de farina blanca
• 1 o 2 ous
• oli i aigua (o llet) en quantitat necessària per aconseguir una massa bastant tova.


Per al farciment:

• 500 g de patates
• 50 g de cansalada picada o cansalada fumada picada
• 50 g de ceba
• Herbes aromàtiques i espècies (sal, pebre, marduix, ciboullete), a gust.

 
Preparació

Preparació de la massa:

Barrejar la farina, els ous i l’aigua o la llet fins a obtenir una massa més tova que la dels fideus 1 . Amassar fins que la massa es torni flexible i elàstica, i deixi de pegar-se a les mans ia la taula. La massa ha de ser compacta i sense forats. A continuació, donar a la massa la forma d’una pilota, untar amb oli, cobrir perquè no s’assequi i deixar que reposi durant almenys mitja hora.

Preparació del farciment:

Bullir les patates, i fer-les puré quan estan encara calentes. Fregir la ceba en el greix triat (ja sigui cansalada picada o cansalada fumada picada), i afegir-la al puré. Afegir la resta dels ingredients (sal, pebre, marduix i ciboullete) i barrejar bé fins que el farcit no s’esmicoli fàcilment ni sigui massa tou (se li pot afegir més greix en cas necessari).

Formar mà pilotetes d’entre 1 i 1,5 cm de diàmetre.

Elaboració dels Idrijski žlikrofi:

Un cop la massa hagi reposat, estendre-la fins que el seu espessor sigui d’uns 2 mm. Col· locar sobre les pilotetes del farcit deixant entre elles una separació equivalent a l’ample d’un dit. Cobrir les boletes amb la massa i prémer entre elles en l’espai que deixem anteriorment, perquè la la capa superior de la massa s’adhereixi a la inferior. S’ha d’intentar que el žlikrof sembli una espècie de “orelleta”.

Elaboració

A continuació pressionar un foradet a la part superior de cada “orelleta”, tenint cura de no trencar la massa (així és com els žlikrofi adquireixen la seva aparença de tricorni).

Segons els experts, un Idrijski žlikrofi cru ha de tenir una longitud màxima de 3 cm i una alçada màxima de 2 cm (però ull que l’altura es mesura des del mig del žlikrofi, ja que les vores són una mica més altes).

Cocció:

Posar els Idrijski žlikrofi en aigua salada bullint, remenar i tapar. Quan els tricornis remuntin a la superfície, deixar bullir un cop més i servir immediatament.

A Eslovènia els Idrijski žlikrofi es mengen tant com a entrada, com a guarnició, o fins i tot com a plat principal (acompanyats d’algun tipus de carn amb salsa).

Idrijski žlikrofi

 

Llibres

  • Cafè balcànic
  • Llibres de cuina

  • El Mundo en un plato : qué comer y dónde en los cinco continentes
  • Guies de viatge

  • Eslovenia. Guia azul
  • Eslovenia. Laertes
  • Llac i castell de Bled, al nord del país

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tornen els Clubs de Lectura

    Molts llibres per descobrir

    El proper dilluns, 2 de setembre comencen les inscripcions als Clubs de Lectura de la biblioteca, no tots, per algun caldrà esperar algunes setmanes més com és el cas de les Trobades de Lectura Fàcil en Català, que comencen el divendres, 25 d’octubre.

    La propera setmana comencen les inscripcions als següents clubs, aquestes places són limitades i presencials, es a dir cal personar-se a la biblioteca per fer el pagament i omplir la butlleta d’inscripció.

    Lectura a l’aire lliure

  • La Crisàlide
  • A càrrec de Sílvia Romero.
    Segon dimecres de cada mes de 17:30 a 19 h.

  • Clubs de lectura en francès
  • A càrrec d’Esther Bruna.
    Tercer dimarts de cada mes de 16:30 a 18 h.

    Lectura a casa

  • Lectures Comentades
  • A càrrec de Joan Calderon.
    Primer dilluns de cada mes de 17:30 a 19 h.

  • Club de lectura juvenil
  • A càrrec de Fanny Guinart.
    Adreçat a nens i nenes de 10 a 12 anys.
    Un dissabte al mes de 16:30 a 17:30 h.

    Clubs de lecturaEls usuaris de la biblioteca que vulguin participar a La Crisàlide i al Club de Francès com a novetat caldrà pagar amb la inscripció, la quantitat de 4.50 euros en concepte de tres préstecs interbibliotecaris de llibres que només es poden aconseguir a través del servei de préstec entre biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

    Els Clubs de Lectura és una activitat de dinamització de la biblioteca per aquelles persones que vulguin compartir una proposta de lectura durant un mes amb altres usuaris, per després trobar-se i parlar dels aspectes del llibre, els personatges, els escenaris i de tot allò que ens hagi transmès la lectura.

    Més informació: Clubs de lectura 2013-2014

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La Cúpula

    La Cúpula

    El proper dilluns 3 de setembre arriba La Cúpula, una nova sèrie que es va estrenar a Estats Units fa només tres mesos amb un enorme èxit d’audiència: el seu primer episodi va registrar 13.100.000 d’espectadors, en el que ha suposat la millor estrena estiuenc del canal CBS des de l’any 2000.

    Stephen KingLa Cúpula està basada en les més de 1.000 pàgines que van donar lloc el 2009 a una de les novel·les més enigmàtiques del mestre del terror Stephen King i ve avalada amb la producció de Steven Spielberg. El premiadíssim guionista de televisió Brian K. Vaughan és autor del guió.

    La Cúpula
    va ser un projecte de joventut que només en la maduresa Stephen King es va atrevir a utilitzar: l’evolució de la població de la ciutat de Chester’s Mill que, sense previ avís, un tranquil dia de tardor queda inexplicablement incomunicada de l’exterior per un camp de força invisible, una cúpula transparent i semipermeable.

    Els avions s’estavellen i cauen del cel consumint-se entre flames, la gent corre sense rumb pel poble veí al veure’s separada de les seves famílies i els cotxes esclaten en impactar contra el mur invisible. Ningú aconsegueix comprendre quina és la naturalesa de la barrera, ni la seva procedència, ni com ha arribat fins allà, ni si algun dia desapareixerà.

    Un mur invisibleLa cúpula impedeix tota mena de comunicacions amb l’exterior, anul·lant els satèl·lits i l’ús de dispositius mòbils. Tota la població es posa en alerta i els ciutadans comencen a fer-se preguntes per trobar les respostes d’aquest fet tan singular. Però Chester’s Mill amaga més secrets dels que podria semblar a simple vista.

    Amb reflexions sobre la política, la societat i el medi ambient, la història va atreure als directius de la CBS, que van decidir adaptar per a la televisió amb seu títol primitiu: Under the Dome.

    La sèrie compta com a protagonistes amb Mike Vogel, Rachelle Lefevre, Dean Norris, Colin Ford, Alex Koch, Britt Roberston, Aisha Hinds, Natalie Martínez, Nicholas Strong i Jolene Purdy entre d’altres.

    Repartiment

    Els seus papers són, respectivament:

    Dale Barbara, Barbie, un militar que es troba destinat al poble de Chester’s Mill amb una missió secreta.
    Júlia Shumway, una reportera que hi viu a la ciutat.
    Duke Perkins, el xèrif de Chester’s Mill.
    Joe McClatchey, un noi brillant que no podrà creure que els seus pares hagin estat separats durant anys per culpa de la cúpula.
    Junior Rennie, fill d’un polític local que és a més distribuïdor de cotxes. Junior es descriu com “un estudiant de primer any intel·ligent, i un universitari profundament pertorbat que està desesperadament enamorat de la cambrera local Angie i que vol sortir de Chester’s Mill”.
    Angie McCain, una jove cambrera, molt atractiva que és aspirant a infermera i que somia escapar de la seva ciutat, i que es troba sota l’esmentada cúpula.
    Carolyn Hill, una poderosa advocada de Los Angeles que va quedar atrapada sota la cúpula, mentre ella i la seva parella portaven a la seva filla adolescent a un campament per a joves amb problemes.
    Linda Everett, una diputada jove i ambiciosa que és ferotgement lleial al Sheriff Duke Perkins.
    Phil, un locutor de ràdio fanàtic del rock indie i que es descriu com “una figura carismàtica, amb un fosc secret.”
    Dodee, una enginyera de so, brillant, excèntrica que treballarà a l’estació de ràdio local i que a més farà funció de les seves habilitats úniques, en un esforç per poder contactar amb el món exterior de la cúpula.

    Under The Dome

    Stephen King a la BibliotecaStephen King a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dos amics de vint anys

    Dos amics de vint anysÉs un llibre que cal llegir més d’un cop i amb profit i delectança: per ell mateix, pel pur plaer de llegir, però també pel que té de reflexió indirecta sobre la literatura catalana. Pere Gimferrer.

    Aquesta brillant recreació literària a càrrec de Sebastià Alzamora ens apropa al voltant de l’amistat entre Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu que en els anys trenta va tenir una durada de prop de vuit anys i a on la causa del distanciament va ser la proclamació que en Tomeu havia fet del seu comunisme i, potser encara més, l’enamorament de tots dos per la mateixa noia, Mercè Muntanyola.

    La història ens traça uns molt joves Espriu i Rosselló, l’amistat que els unia i també la desamistat dels últims temps, fruit de dos caràcters oposats i d’una certa rivalitat amorosa. Dos joves brillants, una amistat que semblava indestructible. Una mort primerenca. Salvador Espriu era burgès, introvertit, sarcàstic. Bartomeu Rosselló-Pòrcel, d’origen humil, era exaltat, un punt insolent.

    Sebastià AlzamoraTots dos, oposats, van forjar una relació de converses inacabables i admiració des que es van creuar a l’any 1930 en els seus estudis universitaris. Però aquest resplendor contrasta amb el lent llanguir de la relació. A la desigual batalla per l’atenció de Muntanyola se li va sumar un distanciament ideològic. El punt de ruptura: novembre de 1933, a l’assemblea de l’Associació Professional d’Estudiants. Espriu, més allunyat de la política, i Roselló-Pòrcel, comunista que anirà radicalitzant acabarant enfrontant-se.

    La nouvelle, com li agrada anomenar l’autor mallorquí, retrata el viatge de 1933 promogut per la República, en què naveguen a bord del creuer Ciutat de Cadis els dos amics amb intel·lectuals com Julián Marías i Guillem Díaz-Plaja i altres dues noies als quals els unia un adolescent flirteig: Amalia Tineo i Mercè Muntanyola.

    Dos amics de vint anys
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El jurado número 10, de Reyes Calderón

    El jurado número 10. Reyes CalderónReyes Calderónva néixer a Valladolid el 1961, on es va llicenciar en Economia i Administració d’Empreses.

    Fa 20 anys es va traslladar a Navarra on va completar la seva formació amb un doctorat en Econòmiques i altre en Filosofia.

    Compagina escriptura i Acadèmia. És professora a la Universitat de Navarra, i degana de la facultat d’Economia des de 2008.

    Ha publicat diversos llibres sobre economia i l’any 2000 va escriure la seva primera novel·la, Ego te absolvo. El 2005 va publicar Las lágrimas de Hemingway, la primera de Lola MacHor.

    Actualment viu en un poble als afores de Pamplona. Està casada i té 9 fills.

    Amb El jurado número 10, la seva vuitena novel·la, ha estat la guanyadora de la IV Edición del Premio Abogados de Novela.

    Efrén Porcina, un tipus encantador que ronda els cent trenta-vuit quilos, acomplexat pel seu pes, que segueix una dieta per internet i porta una vida tranquil·la. L’acaben d’acomiadar del bufet en el qual feia dos anys que treballava, just el dia en què mor el seu pare.

    El mateix dia, una esbojarrada Salomé abandona el mateix despatx del que ell ha sortit per la porta de darrere per llançar-se a proposar-li el negoci de les seves vides. O el que és el mateix, fundar Romaní y Asociados i seure a esperar que els clients vinguin caiguts del cel.

    A poc a poc es van obrint camí, defensant amics i coneguts fins que un bon dia es fiquen de ple en un cas que els ve gran. Massa gran. I no poden escapar d’ell, ja que són part interessada. Salomé, una secretària d’allò més particular que canvia de nuvi cada dos per tres, coneix a un tipus amb el qual, en qüestió d’uns dies, decideix conviure.

    Poc temps després, el tipus mor en un accident. Una mica tard, descobreixen que era un traficant de drogues. Precisament quan els dos socis es presenten al domicili del finat i troben més d’uns quants milers de pastilletes blaves i també amb més d’un milió d’euros. I es fan càrrec de tot, que no dubten a distribuir en dues caixes de seguretat llogades a l’efecte en sengles entitats bancàries. Decideixen deixar passar el temps, com si aquest fos capaç d’esborrar l’empremta dels fets i tot se’ls va de les mans.

    Per aconseguir sortir-ne de l’embolic, ideen un pla. Ajudats per un expolicia borratxo, seran els encarregats de donar llum i buscar la veritat en un intricat cas amb ramificacions internacionals. Les vides d’uns i altres estaran pendents de l’encert d’un jutge, el seny d’un jurat popular i el misteriós jurat nombre deu.

    Primeres pàgines dePrimeres pàgines de El Jurado número 10

    Ambientat en una localitat ficticia de la província d’Alacant, el llibre es divideix en tres parts, narrat en primera persona per l’advocat i protagonista d’aquesta història.

    En la primera d’elles coneixem els fets tal com van passar i als personatges. La segona part s’ocupa de desenvolupar el judici, veredicte del jurat i sentència dictada pel magistrat. A la tercera part, la més curta i la que donarà un gir de gràcia a la història, comprendrem la comesa del jurat número 10, que posarà seny, a més de deixar el cas tancat i sense fissures. A més, compta amb un epíleg, en aquest cas narrat en tercera persona.

    La novel·la, amb un inici estremidor, està escrita amb un estil directe i amè, molt detallista, amb molt d’humor i amb uns monòlegs interiors excel·lents. Té una trama sôlida, que està molt ben construida i perfectament enfilada, amb un ritme que va de menys a més conforme s’avança en la seva lectura.

    Els personatges molt ben perfilats, tant a niveli físic corn psicologic, amb un Efrén Porcina, el protagonista, completament rodó, igual que l’antagonista, Rafael Torino. Els escenaris i ambients ben aconseguits, posant de manifest la ingent tasca documental realitzada per l’autora: els despatxos d’advocats, els judicis, les bandes, la policia, la corrupció…

    EI desenllaç, amb un gir argumental inesperat, es sorprenent i impactant.

    Llibres

  • Los crímenes del número primo
  • El expediente Canaima
  • El jurado número 10
  • La venganza del asesino par
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mafe Senegalese

    Riu de pesca del Senegal

    La cuina del Senegal, és una de les característiques més riques de la seva cultura i la seva gastronomia és una de les millors d’Àfrica, és una cuina senzilla on predominen els cereals com a aliment bàsic en la seva cuina, com l’arròs ingredient principal de molts dels seus plats, a més de carns, peixos, verdures, espècies, olis i salses.

    Alguns plats típics destacats són el Tiéboudienne que és considerat el plat nacional, es compon d’arròs acompanyat de peix i llegums, el Yassa au poisson, arròs amb peix, o au poulet (arròs amb pollastre). Un altre dels plats típics és el Thion, es tracta d’un plat de gambetes amb salsa de tomàquet. Pel que fa a la beguda típica es troba el bisap, una beguda que té un color violeta, feta a base d’aigua i fulles d’Hibiscus. També podem trobar rics sucs de fruites exòtiques com mango o guaiabes. La cervesa i el vi de palma, són altres de les begudes que es troben en aquest país de l’Àfrica conegut per l’arribada a la seva capital de la cursa de raids més famosa del món.

    Un moment en la vida a SenegalEntre els diferents plats que podem degustar si decidim fer un viatge a Senegal en destaquen:

    Thiebou Dyenn: Aquest plat és típic del Senegal, es compon bàsicament d’arròs i de peix, preparat amb una salsa de tomàquet lleugera i una varietat sorprenent d’ingredients.

    Thiebou Yapp: Aquest és el plat de l’arròs amb carn, es prepara a les regions de l’interior, on el peix no abunda o durant les cerimònies.

    Mapa d’AfricaYassa: El pollastre yassa sol ser el plat de la cuina senegalesa més apreciat pels estrangers. Aquest plat pot ser també peix yassa.

    Suposar Kandia: Aquest plat és d’origen Peul. És un plat de bon gust i molt ric en varietat d’ingredients. Porta oli de palma, d’okra, trossos de peix sense espines, carn, ceba … és un dels plats més complets de la cuina senegalesa … i el fet de barrejar tants ingredients ens porta a anomenar aquest plat amb el nom de Suposar Kandia.

    Mafe: Es compon d’una densa i especiada salsa de cacauet, i se serveix amb peix o carn. És un dels plats de Senegal interior, per la manca de peix fresc, a més de per la gran producció de cacauet d’aquestes regions de l’interior del país, el mafe representa un plat especialment deliciós i fàcil a preparar, però compte amb demanar molt, doncs amb poc t’omple la panxa. A l’Àfrica es diu panxa plena, negre content.
     

    IngredientsIngredients:
     
    Mafe de SenegalEls ingredients són per a sis persones:

  • 2 patates dolces o ñames i 2 pastanagues, pelades i tallades en cubs
    oli de cacauet o oliva
  • un o dos pollastres, tallats en trossos petits (filets o cuixes, segons el gust, 1.5kg aprox.
  • sal i pebre negra
  • 1 litre de brou de pollastre
  • 3 tomàquets, tallats (o tomàquets en conserva, o salsa de tomàquet o pasta de tomàquet)
  • 2 cebes
  • 1 all picat
  • 1 pebrot picant tallat (optatiu)
  • mitja cullera de cafè de gingebre mòlt
  • una mica de farigola
  • una albergínia, o una dotzena de okra, o mongetes, fesols blancs en conserva, o blat de moro en conserva
  • 1 pebrot verd tallat
  • una tassa de cafè de pasta de cacauet
  • 1 Kg d’arròs
  •  
    PreparacióPreparació:

    En primer lloc posem a coure al vapor les patates dolces o names i pastanagues fins que comencin a posar-se tendres. Tot seguit en una olla gran posem a sofregir el pollastre en oli calent, fins que es dauri. Afegim sal i pebre. Reduïm el foc, afegim una tassa del brou del pollastre i deixem a foc lent.

    En una altra paella o paila, al mateix temps, sofregim els tomàquets, les cebes, l’all, els pebrots amb l’oli molt calent per afegir les espècies. Posem les verdures opcionals com poden ser albergínies, o una dotzena d’okra, poden ser mongetes, fesols blancs en conserva, o fins i tot blat de moro. Per afegir després la pasta de cacauet i la resta del brou de pollastre.

    Es remena fins que quedi una salsa llisa i un cop aconseguida, afegim tot a l’olla amb el pollastre i deixem a foc lent, remenant sovint fins que es facin entre 20 a 30 minuts al nostre gust.

    Llibres

  • Cocina senegalesa
  • Gambia y Senegal
  • Senegal y Gambia
  • Música

  • Dabah
  • Jammu Africa
  • Made in Dakar
  • Senegal
  • Senegal: urban rhythms
  • Infantil

  • Hoy dia en Senegal
  • Senegal

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Claude Debussy, el primer compositor impressionista

    El 22 agost 1862 naixia a Sant-Germain-en-Laye (França) Claude-Achille Debussy, considerat una figura central en la música europea de finals del segle XIX i començaments del segle XX.

    Claude DebussyD’estil impressionista, encara que al propi compositor no li agradava aquest terme quan s’aplicava a les seves composicions, es convertiria en el compositor que va marcar la ruptura i renovació clàssica, potser comparable amb Maurice Ravel. Des de petit va començar a rebre lliçons de solfeig i piano i amb només 10 anys va entrar al Conservatori de París. Més tard va rebre influències de Wagner.

    Entre les seves obres més importants cal destacar el Quartet en sol menor (1893) i el Preludi a la migdiada d’un faune (1894), basada en un poema de l’escriptor simbolista Stéphane Mallarmé. La seva òpera Baralles i Melisanda, basada en l’obra teatral del mateix nom del poeta belga Maurice de Maeterlinck, data de 1902 i li va atorgar el reconeixement com a músic de prestigi.

    Noctàmbul i assidu als ambients de cafè, d’escassos recursos econòmics i amb variats problemes personals, Claude Debussy va travessar períodes de depressió i altres d’auge i notorietat pública. Va ser nomenat Cavaller de la Legió d’Honor l’any 1903.

    El 1909 li van diagnosticar un càncer que acabaria amb la seva vida 9 anys després. Claude Debussy va morir el 25 de març de 1918, quatre dies després del començament d’una poderosa ofensiva dels alemanys a Arràs, 150 km al nord de París, la ciutat que va veure per última vegada.

    Entre les seves obres més importants cal destacar el Quartet en sol menor (1893) i el Prelude a l’apres-midi d’un faune (1894), basada en un poema de l’escriptor simbolista Stéphane Mallarmé. La seva òpera Peleas i Melisanda, basada en l’obra teatral del mateix nom del poeta belga Maurice de Maeterlinck, data de 1902 i li va atorgar el reconeixement com a músic de prestigi.

    Com a part de les seves primeres obres, va presentar al món la seva Suite bergamasque, inspirada en las Fêtes galantes de Verlaine, on va incloure una de les seves peces més populars, la sonata Clar de Lluna, que el seu quartet de cordes va interpretar per primera vegada en 1883.

    En tenir només 20 anys d’edat, Debussy, qui es considerava un artista revolucionari, va renegar de la seva obra en saber que era molt interpretada per diversos concertistes i que a ell mateix se la demanaven en els seus recitals. En el seu moment, de fet, va dir que detestava ser l’autor d’una obra de poc valor.

    No obstant això, Clar de Lluna es va perpetuar i va seguir agradant a moltes generacions i va servir com a punta de llança per a l’èxit del músic.

    Disney la va incloure a Fantasia, el seu clàssic de 1940. En l’escena, gaudim del ball d’una garsa a lloms d’un llac ple de clars de lluna.

    No és l’única inclusió de la música de Claude Debussy en el cinema, li hem escoltat en un centenar de produccions, moltes més de les que creuen: L’origen del planeta dels simis, Crepuscle, Glee, Ocean’s Thirteen, Sospitosos habituals… I una infinitat més, gairebé sempre amb el mateix tema: Clar de Lluna.

    I avui, el gegant de l’internet, Google homenatja al compositor francès en el seu 151 aniversari amb un doodle animat, que reflecteix un ambient en línia amb la composició més famosa de Claude Debussy. A les imatges es poden veure elements de començaments del segle XX, època en què l’obra va adquirir una gran importància i que la va endinsar en els registres que des de llavors mantenen vius els concertistes any rere any.

    Claude Debussy a la BibliotecaClaude Debussy a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Elmore Leonard

    Elmore LeonardElmore Leonard és autor de mig centenar de novel·les de gènere negre i portava seixanta anys publicant novel·les a raó d’una per any, amb la mera excusa que li resultava divertit fer-ho. La seva idea de literatura no podia estar més clara. Encara que va començar com a escriptor de novel·les de l’oest, Leonard va passar ràpidament al gènere negre, on va recollir notable èxit de les primeres obres en la dècada de anys seixanta.

    El primer western de l’escriptor va ser una narració de mitja distància titulada L’agent apatxe, la va vendre per pocs dòlars a la revista Argosy, que de seguida va veure en ell un mestre en potència del gènere. Posteriorment, Home a l’any 1961, va ser elegida pels especialistes com un dels millors westerns de tots els temps.

    El seu mètode per inspirar-se, segons va confessar en una entrevista, consistia a submergir hipnòticament a la lectura d’una publicació titulada Autopistes d’Arizona. On els altres no veien més que paisatges àrids, Elmore s’entreveia un filó inesgotable d’històries, totes poblades de personatges nítidament definits.
     

     
    Entre els seus èxits més aclamats destaquen The Big Bounce (1969), LaBrava (1983), Get Shorty (1990) i sobretot Rum Punch (1987), que seria portada posteriorment al cinema pel director Quentin Tarantino amb el títol de Jackie Brown. El director de cinema Steven Soderbergh va obtenir un èxit de crítica amb l’ adaptació de l’obra Out of sight com Un romance peligroso, amb George Clooney i Jennifer Lopez. Un altre de les seves novel·les com Get shorty, que parla sobre la incursió del mafiós Chili Palmer a la meca del cinema, també va ser adaptada en dues pel·lícules Como conquistar Hollywood i Be cool.

    Elmore LeonardL’any passat li va ser concedit el premi a la seva carrera per la National Book Foundation, que va destacar la seu vibrant treball literari i el seu inimitable estil d’escriptura. En l’actualitat, està en emissió als EUA la sèrie de televisió Justified, basada en una de les seves novel·les curtes.
    La seva obsessió era que l’estil no distragués el lector de la història. En un article al New York Times va publicar les seves deu regles per a l’escriptura que l’havien d’ajudar a romandre invisible mentre escriu un llibre. Va ser conegut fins la seva mort com l’escriptor de misteri més gran viu.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    A la punta dels dits

    Es paga amb els dits

    Una de les primeres empreses en implementar aquest revolucionari sistema de pagament ha estat una start-up tecnològica de Barcelona. El sistema utilitza l’autenticació biomètrica per vincular les petjades de cada usuari a una o diverses targetes de crèdit. Un estudi realitzats fa uns mesos ha dictaminat que el fet de poder pagar amb només la nostra empremta digital fa que siguem més generosos en el consum, i que només amb el dit podem pagar les factures fa augmentar exponencialment les despeses.

    El client paga sense dinersPayTouch busca ser un sistema de pagament davant tot però sense oblidar la seguretat. Utilitza només la nostra empremta dactilar quan hem de pagar alguna cosa compleix amb les dues premisses. Per poder utilitzar aquest sistema cal estar identificat en el sistema, la qual cosa es pot fer de forma presencial a establiments propis amb lector d’empremtes dactilars, i lògicament associar almenys un mètode de pagament, targeta de crèdit o dèbit per ara, a la nostra empremta. A l’hora de realitzar el pagament, els comerços han de tenir un terminal amb lector biomètric on el consumidor col·loca dos dits. En cinc segons la identificació de l’usuari i el pagament ja s’han realitzat.

    A nivell de seguretat, el lector inclou sistemes per evitar suplantacions i sigui impossible utilitzar fotografies o còpies de la nostra petjada. El mateix detecta tant el relleu de l’empremta com el pols. Aquesta revolucionaria tecnologia utilitza la lectura biomètrica de dues empremtes dactilars en el procés d’identificació i autenticació de l’usuari, basant-se en les seves propietats d’unicitat, universalitat i invariabilitat en el temps, a més, per a major seguretat, el sistema impedeix la suplantació de identitat mitjançant la detecció d’empremtes amb vida, impedint l’ús d’empremtes falses en suports com fotografies o fotocòpies, dits sense pols o artefactes d’altres materials.

    El pagament s’ha realitzat correctament

    Els avantatges d’aquest mètode de pagament són evidents: és molt segur, ja que és impossible replicar una empremta dactilar, és còmode, perquè no cal recordar cap número PIN ni haver de signar res, i és ràpid, perquè no cal treure la targeta de la bossa o de la butxaca. A més, utilitza uns sensors que compten amb l’anomenada tecnologia Life Finger Detection que mesura la temperatura i el pols dels dits i verifica la seva vitalitat. Per si fos poc, el sistema no emmagatzema les imatges de les petjades dels seus clients sinó que guarda una funció matemàtica que les identifica de forma automàtica.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El teu nadó dia a dia

    Llibres

    Llibre recomanat i novetat a la biblioteca aquest mesAquesta guia il·lustrada ofereix consells diaris sobre el creixement, el desenvolupament i la cura d’un nadó durant el seu primer any de vida, amb tot el que necessita saber sobre l’evolució del vostre fill dia a dia i setmana a setmana a través d’un compendi de recursos elaborats per un equip d’experts format per una pediatra, una psicòloga infantil, una especialista en nutrició i les inestimables experiències d’altres pares que van superar aquesta primera etapa de creixement.

    El primer any d’un nadó és el període de temps en què més ràpidament es creix i es desenvolupa. Els pares veuen orgullosos com va canviant el seu nadó cada dia, però al mateix temps també se senten aclaparats per la responsabilitat que els exigeix ​​un aprenentatge ràpid i constant.

    En Tu bebé día a día els pares podran trobar una completa guia de cada pas del nadó en la seva evolució diària durant el seu primer any de vida, directrius sobre la lactància materna, l’alimentació amb biberó, el deslletament, la son, les revisions mèdiques, les vacunes,…

    Aquesta obra intenta donar resposta als problemes i preocupacions més habituals i comuns, amb un apartat específic per als problemes de salut que podem trobar-nos amb el nostre nadó, un espai sobre els dubtes que puguin aparèixer durant la lactància materna, o també els beneficis de mantenir els vincles, les relacions i la identitat familiar en el seu primer i inoblidable primer any de creixement.

    Bloc

    Es tracta d’un bloc pensat per i per a mares, on trobaràs tots els consells pràctics, ajuda i informació de valor que et faran gaudir de la maternitat i els primers passos del teu fill. Un punt de trobada on compartir experiències amb altres mares i aprendre junts: des del part fins a les diferents etapes de la criança. També es pot trobar informació per apropar i conèixer l’opció de l’homeopatia com a aliat per a la cura de la teva salut i la del teu fill.

    Ser Mamas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »