Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juliol, 2013

Takoyaki (boles de pop japoneses)

Osaka

En els últims anys hem viscut un creixent interès per la cultura japonesa, i dins d’aquesta, per la seva cuina, una de les més antigues i variades en el món.

Alguns plats de la cuina japonesa són coneguts internacionalment, com la tempura: vegetals i peixos arrebossats, el Sushi: peix cru acompanyat d’arròs; Sukiyaki: semblant a la nostra escudella, a base de carn, peix i llegums; el kushiyaki: semblant a les broquetes morunes, etc.

JapóSegons un refrany japonès, qui té la sort de provar un menjar nou viu 75 dies més. Aquest podria ser el cas del takoyaki, un deliciós aperitiu que segons es creu es va originar a Osaka, a la regió oest del Japó, a Kansai al voltant de l’any 1930, però les seves arrels provenen de molt temps enrere, en els anys de 1600 quan la cuina francesa va ser presentada per primera vegada al Japó.

Encara que l’arròs és el menjar bàsic del Japó, van ocórrer dos esdeveniments principals que van aconseguir que s’incrementés l’ús de farina simple i aigua en la dieta de les persones. El primer d’ells va ser el terratrèmol de Tòquio l’any de 1923 que va deixar la zona amb escassos recursos alimentaris, per la qual cosa els japonesos van començar a experimentar amb aigua i farina, unes dècades després, en la Segona Guerra Mundial, els nord-americans van començar a enviar farina de blat com a suport, incrementant la seva popularitat.

Venedor de takoyakiLa creació dels takoyaki se li atribueix a Tomekichi Endo, un venedor de carrer d’Osaka. En l’any de 1935 el pop era un producte abundant en la regió on vivia Endo així que va decidir crear un plat que tingués aquest ingredient i que a la vegada utilitzés la massa que començava a tornar-se popular.

Així van aparèixers els primers takoyaki, paraula composada per tako, que vol dir pop, i yaki, un terme molt comú en el menjar japonès derivat de Yaku, una tècnica japonesa de cuinar fregits.

Avui, el Takoyaki és molt popular a Japó, on es poden trobar parades que els venen al carrer.

També es pot fer a casa, on s’acostuma a menjar-se’l entre amics de manera informal.

Fora de Japó se’l coneix com boles de pop, ja que bàsicament són boletes de la mida de pilotes de golf, fetes de farina i farcides de trossets de pop, que es rosteixen en general en planxes amb petits buits semi-esfèrics i se serveixen amb salsa de takoyaki o fins i tot amb maionesa.

IngredientsIngredients:Ingredients

  • 200g de pop bullit trossejat molt petit
  • Oli d’oliva
  • 450cc d’aigua
  • 1 alga konbu (quelpo sec) de 10 cm.
  • 15g de katsuobushi raspat (bonítol sec)
  • 200g de farina
  • 2 ous
  • gingebre confitat
  • 2 cebes tendres
  • salsa takoyaki, salsa perrins o maionesa.
  • Planxa per a takoyaki     Material: planxa especial per a takoyaki.

     
     
    PreparacióPreparació:

    Netejar el konbu lleugerament amb un drap. Tallar-lo a tires de 2 cm d’ample.

    Posar l’aigua i el konbu a una olla, a foc lent i sense tapar. Moments abans que l’aigua comenci a bullir, treure el konbu de l’olla. El líquid ha de tenir un color groguenc o lleugerament verdós.

    Afegir el katsuobushi raspat quan l’aigua comenci a bullir. Deixar-lo bullir un minut o dos. Treure ràpidament el katsuobushi raspat del brou amb un filtre o un tamís. S’ha d’intentar treure’l mentre encara estigui flotant a la superfície, abans que tingui ocasió d’enfonsar-se.

    Deixar que el brou es refredi, després afegir-li la farina i els ous en un bol barrejar-ho tot.

    Posar oli a la planxa per takoyaki. Abocar dins la pasta d’arrebossar. Afegir els trossos de pop tallat a cada copa. Afegir la ceba tendra i el gingebre al gust.

    Cuinar els takoyaki fins que assoleixin el grau desitjat de fermesa, donant-los la volta amb freqüència.

    Treure’ls de la planxa i servirlos amb la salsa desitjada.

    Takoyaki

    No és qüestió de desanimar-se si el takoyaki no surt la primera vegada. Es necessita molta pràctica per fer un bon takoyaki, però aquesta és la part divertida!

     

    Llibres

  • Japón y el mundo actual
  • Japón
  • Història del Japó
  • Historia del Japón
  • Crònica japonesa : per terres del sol ixent a cor obert
  • Sense fronteres
  • Hi són però no els veus
  • Llibres de cuina

  • La cocina japonesa
  • La Cocina japonesa : 200 recetas originales con información sobre ingredientes esenciales
  • La Cocina japonesa del Kabuki : recetas sencillas y sanas de la gastronomía japonesa
  • La cuina japonesa
  • El menjar al Japó
  • Sushi hecho en casa
  • Guies de viatge

  • Japón. El País Aguilar
  • Japón. Lonely Planet
  • Pel·lícules

  • Los secretos del sushi
  • Japón
  • Un planeta donde comer. Japón
  • Música

  • Zen hôyô
  • Infantil

  • Els amants papallona
  • Tap Tàpera i el senyor Tufa al Japó
  • Quimonos
  • Japó
  • El Fuji

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pinta la festa!

    Pinta la festa!

    El dimecres 24, a les portes de la Festa Major, a la Biblioteca Joan Oliva i Milà vam fer el taller infantil Pinta la Festa! per tal d’aproximar als nens i nenes a l’entorn de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.

    L’activitat va consistir a fer una representació de la plaça de la Vila, amb alguns dels personatges més destacats: el gegant, la geganta, la mulassa i el drac, tot realitzat amb material reciclat.

    Els participants del taller, i també les mares, pares, àvies i avis que els van acompanyar, van treballar de valent…

    I no us perdeu el resultat que, com podeu veure, va ser fantàstic!


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mick Jagger, un jove septuagenari

    Septuagenari, arrugat i pare de set fills, Mick Jagger és una de les figures més venerades del rock i avui bufa 70 espelmes amb un físic que ha capejat la seva relació amb l’alcohol i les drogues de la seva joventut amb un esperit de vint anys.

    Mick JaggerImmune als estralls del temps, Jagger no és un avi a l’ús. S’entrena cada dia amb un preparador neozelandès que li ha dissenyat un còctel de pilates, ioga, ballet i running. Corre fins a deu quilòmetres. Tota aquesta activitat ha contribuït, potser, a conservar aquesta sensual, peculiar i inimitable manera de moure’s sobre un escenari.

    Nascut a Dartford, al comtat anglès de Kent, el 26 de juliol de 1943, Jagger és fill d’un professor d’educació física i una mestressa de casa australiana, i el seu enamorament musical va començar quan el cantant era només un adolescent que treia notes brillants i que es matricularia a la prestigiosa London School Of Economics.

    Mick Jagger de joveEra encara un estudiant d’empresarials quan es va mudar a un pis amb Keith Richards, un antic company del col·legi, i un guitarrista anomenat Brian Jones.

    A l’abril de 1962, juntament amb Ian Stewart i Dick Taylor cofundarien The Rolling Stones, un dels grups més respectats i longeus del món. Posteriorment s’hi incorporarien el bateria Charlie Watts i el baixista Bill Wyman.

    Amb el llançament, de l’àlbum The Rolling Stones el 1964, el grup es va convertir en un dels més grans venedors de de discos al Regne Unit en 1964.

    El 1965 van gravar la famosa (I Can’t Get No) Satisfaction. Jagger va lloar el tema perquè va suposar la popularització dels Stones i va suggerir que el seu èxit es devia al seu reflex de l’esperit d’aquells temps. Amb ell van aconseguir la fama internacional i es van establir com una de les bandes més populars a l’escena musical. El veterà grup presumeix d’haver venut més de 200 milions de discos i ha publicat 24 àlbums, l’últim, “GRRR” el darrer any.

    El 2003, Mick Jagger va ser nomenat cavaller de l’Ordre de l’Imperi Britànic i, el 2012, ambaixador de la candidatura olímpica dels Jocs Olímpics de Londres. I aquest any va tornar a donar guerra el 6 de juliol en un altre concert a Hyde Park, on va repetir un mític espectacle que The Rolling Stones van donar el 1969.

    Mick Jagger amb Keith RichardsA hores d’ara, què motiva a Mick Jagger? Té fama de ser molt mirat a l’hora de tractar de diners i ha vetllat sempre perquè el negoci dels Rolling Stones funcioni.

    La seva fortuna està valorada en 190 milions lliures (220 milions d’euros). Podria jubilar-se i mantenir el nivell de vida de la seva extensa prole, però conserva rastres de la companyonia que el va portar a fundar el grup: mentre Keith Richards vulgui seguir patejant escenaris, ell no el dejarà penjat.

    Sense oblidar la satisfacció de reinventar sota els focus, de mantenir-se com un atleta. I recordin: la seva mare va morir amb 87 anys, el seu pare amb 93. Genèticament, Mick Jagger té corda per estona.

    Mick Jagger i The Rolling Stone a la BibliotecaMick Jagger i The Rolling Stone a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La selva de las almas, de Jean Christophe Grangé

    La selva de las almas. Jean Christophe GrangéAmb més de quatre milions d’exemplars venuts de les seves novel, Jean-Christophe Grangé és l’autor d’intriga més llegit i admirat a França.

    Grangé es va llicenciar en Lletres per la Universitat de la Sorbona i, durant un any, va estudiar als grups nòmades en companyia d’un antropòleg. Al seu retorn, va començar a treballar com a redactor, primer en una agència de publicitat i després en una de notícies.

    Amb vint anys, es va fer reporter i va viatjar per tot el món per a diversos mitjans, entre ells Paris Match, National Geographic i The Sunday Times. Els reportatges d’aquesta època li van merèixer dos guardons importants del món periodístic: el premi Reuters (1991) i el premi World Press (1992).

    El 1994 va publicar la seva primera novel·la. La següent va arribar quatre anys més tard i va ser un èxit clamorós: Los ríos de color púrpura, de la qual es va fer una adaptació cinematogràfica.

    La van seguir El imperio de los lobos, La línea negra, Esclavos de la oscuridad, El origen del mal i, ara, La selva de las Almas.

    En aquesta ocasió torna a demostrar la seva mestria per construir impactants històries, que es desenvolupen amb un ritme frenètic, gairebé cinematogràfic, embolicades en atmosferes fosques que ens acosten a la més profunda essència de la maldat de l’ésser humà.

    Jeanne Korowa és una jutge d’instrucció que ha escollit aquesta professió per aclarir crims de sang, perseguir assassins en sèrie, combatre la crueltat en estat pur i la demència criminal. Però en els cinc anys que porta al Jutjat de Primera Instància de Nanterre, només s’ha encarregat de successos insignificants i els assassinats no havien estat motivats per la maldat que ella buscava. Al llarg de la narració anirem coneixent els detalls sobre el seu passat que van provocar aquesta obsessió que havia alimentat la seva vocació i també la soledat en què vivia immersa.

    Amb 35 anys, superada una greu depressió, sent un desastre total en les relacions sentimentals, amb una existència tortuosa, necessitada de ser estimada i sentint al seu interior que la vida se li ha escapat com aigua entre els dits, Jeanne es trobarà accidentalment amb un cas que donarà un tomb radical a la seva vida.

    El seu amic i company, el jutge François Taine, comparteix amb Jeanne detalls d’un crim brutal que conté elements que desperten l’interès de la protagonista: canibalisme, desmembraments i símbols prehistòrics pintats a les parets. De forma extraoficial Jeanne acompanyarà François als escenaris de tres crims que presenten les mateixes sinistres característiques però en els que no troben cap vincle entre les víctimes.

    Encara que Jeanne es troba immersa en una investigació sobre tràfic d’armes i corrupció política, de manera accidental descobrirà una pista que pot contenir la clau del cas que porta el jutge Taine, però el problema és que no pot fer-la pública perquè seria la fi de la seva carrera.

    Intrigada per les implicacions del cas i obligada a mantenir silenci, la jutge s’embarca en una perillosa investigació a nivell personal, situant-se en una complicada cruïlla moral i participant en un macabre joc que ens oferirà una trama apassionant, amb continus girs argumentals, cada vegada més fosca i sinistra.

    Un fil que la porta d’un laboratori de genètica a un taller que treballa per a museus arqueològics, dels misteriosos relats sobre nens salvatges als estudis sobre art rupestre i venus paleolítiques, de mites i tabús a un mal que va néixer, fa molt de temps, a la selva de las Almas.

    Llibres

  • La selva de las Almas
  • La línea negra
  • El origen del mal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Smart Diapers

    Smart DiapersLa quantificació i la tecnologia volen entrar al món dels bolquers. Fa uns mesos es presentava Tweet Pee, un projecte de Huggies per enviar piulades d’avís quan el bolquer estava mullat i que la companyia va explicar que era de moment només una campanya publicitària. Ara ha arribat a presentar-se un projecte que sí que podria fer-se realitat en pocs mesos, es tracta dels Smart Diapers, bolquers intel·ligents que després d’analitzar l’orina del nadó podrien dir-nos si el nadó està sa mitjançant un codi QR.

    El sistema proposat per aquests bolquers intel·ligents és senzill, el bolquer disposa de certs mesuradors i marcadors que reaccionen davant l’orina. Els pares només han de llegir el codi QR del bolquer amb el seu mòbil i una aplicació analitzarà i els indicarà si tot està bé o si el nadó té algun mesurador fora del normal, recomanant llavors contactar amb el pediatre. Aquest bolquer revolucionari pot detectar problemes del tipus infeccions urinàries, deshidratació o el desenvolupament de problemes al ronyó.

    Els problemes renals poden desenvolupar-se per múltiples raons: a causa del naixement prematur, una infecció, diabetis no diagnosticada, o d’altres. En general, els símptomes observables no apareixen fins a diversos anys més tard. L’objectiu d’aquest bolquer és buscar senyals primerenques i assegurar-se que els nens que requereixen de diagnòstic, control, i cura podran avançar la seu tractament el més aviat possible.

    El bolquer tecnològic

    Smart DiaperQualsevol nen pot tenir una infecció de les vies urinàries, tot i que les nenes els donen amb més freqüència que els nens i generalment abans de l’edat de 24 mesos. La majoria d’UTI (Infecció del Tracte Urinari) no són greus, però alguns poden causar infeccions renals cròniques que poden causar danys permanents com ara insuficiència renal i pressió arterial alta en el futur.

    Quan els símptomes són presents, poden variar de lleus a severs, però, per desgràcia, són difícils d’observar en els nens que fan servir bolquers. Símptomes d’UTI poden incloure febre, dolor o cremor durant la micció amb descàrrega freqüent d’unes poques gotes d’orina.

    Smart Diapers

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Piknik Electronik

    Piknik ElectronikL’estiu és temps per gaudir a l’aire lliure amb tota la família. Entre les diverses activitats que es programen aquest estiu arreu de Catalunya en destaquem una trobada on es pot dinar en família acompanyat de música, i barrejat amb moltes activitats dirigides als infants i joves que es decideixin a participar amb les diferents propostes dels organitzadors de Piknic Electronik. Es tracta de crear un àrea on els adults puguin relaxar-se i gaudir del temps lliure, mentre els més petits s’entretenen amb tallers i activitats de lleure.

    És una iniciativa que després de deu anys funcionant a Montreal, és el segon estiu que s’organitza a Barcelona. És un esdeveniment que barreja música electrònica amb menjar a l’aire lliure i que ofereix activitats també per a nens i nenes. Així doncs, les famílies disposen d’una gran àrea, en col·laboració amb PetitBCN, on trobaran activitats diverses i també música. D’entre les activitats, us destaquem l’escola d’skateboarding, els castells inflables, una àrea per practicar diferents esports i un taller de reciclatge creatiu.

    Activitats de lleure pels infants i jovesEntre les propostes que s’ofereixen cada diumenge pels nens i nenes i els adolescents hi ha preparat una jornada d’skate. Cada setmana assistirà un rider del XK Team per ensenyar els millors trucs i una demostració que farà gaudir els més joves. També es podrà gaudir de quatre castells inflables diferents, a on es podrà competir amb els amics en una pista americana repleta d’obstacles, o els més petits poden animar-se a lliscar pel tobogan inflable de set metres que prepara cada setmana pels infants. Altres activitats en que es pot participar són classes de ioga, iniciació al Hip-Hop, i també un tocatoca d’animals exòtics hi podem trobar des d’animals invertebrats com la taràntula o el milpeus, fins animals sorprenents com l’eriçó, la serp o el falcó.

    La música electrònica pot ser simplement l’excusa per acostar-nos i participar en aquesta activitat. Aquest proper diumenge, 28 de juliol està previst l’assistència de Pau Roca, en directe podrem escoltar i gaudir de la música de Headbirds, i també comptarà amb la música de Pional i el britànic Joey Orbison.

    Aquesta trobada familiar es realitza tots els diumenges durant aquest estiu al Antic Parc d’atraccions- Montjuïc als Jardins de Joan Brossa de Barcelona, i està programada fins el 22 de setembre.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El misterio de Pont-Aven, de Jean Luc Bannalec

    El misterio de Pont-Aven. Jean Luc BannalecJean-Luc Bannalec sembla ser el pseudònim de l’editor Jörg BongVa néixer a Brest el 1967, i reparteix el seu temps entre el sud del Finisterre i Alemanya.

    El misterio de Pont-Aven és el seu primer llibre, una deliciosa novel·la policíaca que ens ofereix un relat amb el sabor dels clàssics, i que ha escalat als primers llocs de les llistes alemanyes, que ha venut més de 300.000 exemplars i els ha fet descobrir, de la mà del tossut, addicte al cafè i amant dels pingüins comissari Dupin, la pintoresca i bonica regió de la Bretanya francesa.

    La novel·la comença amb un esplèndid dia d’estiu d’aquells que solen fer feliç al comissari Georges Dupin. Mentre pren el seu primer cafè a la cafetería de Concarneau, un petit poble de la costa bretona on fa exactament dos anys i set mesos que va ser traslladat en ser “desterrat” de París pels seus caps, Dupin va rumiant que li sembla estar a la fi del món, en aquest idíl·lic destinació turística mai passa res.

    Però la placidesa es veurà interrompuda bruscament per una trucada: ha d’anar a la localitat veïna de Pont-Aven, un altre racó idíl·lic de la Bretanya. Acaben de trobar brutalment apunyalat el cadàver de Pierre-Louis Pennec, el propietari del llegendari Hotel Central on es van allotjar, en el seu temps, Paul Gauguin i altres grans artistes.

    Tot en l’assassinat sembla incomprensible, Pennec era un institució al poble, un entranyable ancià de 91 anys al que tots apreciaven. Dupin es trobarà amb la pressió de les autoritats locals, el silenci dels vilatans, els secrets que amaga la família i les revelacions que es van succeint i que no fan sinó complicar encara més el cas.

    El comissari Dupin és un investigador que confia més en interrogar els possibles sospitosos, plantejar la pregunta inesperada i anar enllaçant les pistes que en els grans jocs d’artifici de la policia científica. Ha aconseguit guanyar-se el respecte dels seus subordinats malgrat els seus mètodes poc ortodoxos i el seu caràcter irascible que lluita per dominar i que va ser la causa del trasllat.

    Qui voldria assassinar un afable ancià de noranta-un anys? I sobretot, per què?
    El comissari posarà a prova la seva ment analítica per encaixar les diferents peces soltes que no semblen tenir sentit. Però quan algú intenta accedir a l’escenari del crim i un cadàver apareix a la costa, Dupin sap que està sobre la pista de l’assassí i d’un secret molt ben guardat.

    A través de les pàgines de El misterio de Pont-Aven descobrirem a cada un dels sospitosos que formaran el cercle tancat en què el comissari haurà de trobar l’assassí. En la història també trobem una deliciosa descripció dels costums i tradicions de la bretanya, de la seva gastronomia, a més d’una trama sobre el món de la pintura que completa un atractiu plat literari.

    Llibres

  • El misterio de Pont-Aven
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Crepes de xocolata d’Hongria a l’estil Gundel

    Budapest

    Hongria té fama no només per la seva intensa vida cultural i musical sinó també per la seva gastronomia. Els plats tradicionals hongaresos són rics en sabors picants i aromes. Els sabors es basen en tradicions remotes en la condimentació i en els mètodes de preparació. A la tardor tenen una vista espectacular les fileres de páprikas penjant a les parets blanques de les cases del veïnat de Kalocsa, una ciutat a la vora del Danubi.

    Gundel a BudapestEls ingredients que mai falten en els plats hongaresos són la carn i els sabors picants. El plat més conegut és el gulash, fet a base de carn de res, cebes, pebrots, és molt popular a la cuina d’aquest país tot i ser molt senzill. L’ús del pebrot i pebre vermell és molt comú, així com l’all. Els fregits es realitzen amb mantega de porc. El Libamáj, plat comú al país, és un plat a base de fetge d’oca molt exquisit a la regió. En la seva cuina, els seus plats principals es componen per carn de porc o peix ben cuit i una guarnició de cogombrets en vinagre.

    Una de les característiques de la cuina hongaresa és que s’espesseix la majoria de les sopes i guisats mitjançant una salsa de mantega de porc i farina torrada. Aquesta, a més d’espessir els aliments, juga un paper important en la formació de la gamma de sabors. La seva ocupació és també important des del punt de vista nutritiu, en preparar les verdures o llegums a la francesa o l’anglesa, es perden vitamines i valuoses sals minerals que es dissolen en l’aigua en què bullen, mentre que la cuina hongaresa serveix aquest brou deliciós, espessit de la manera ja dita, en forma de sopa cremosa, amb les verdures o llegums dins.

    mapahungria.jpgJa fa un segle que va aparèixer un dels postres més aclamats al país, la crep Gundel. Aquesta creació del que llavors va ser propietari del Restaurant Gundel, qui alhora era un excel·lent cuiner i reboster, Károly Gundel, gairebé sempre figura a la carta dels restaurants hongaresos.

    I no precisament per venerar les tradicions, sinó perquè aquestes postres, culminació dels saborosos dinars hongaresos, és el favorit de molts.

    En conèixer els seus components, amb una mica d’imaginació, podran provar aquest crep a casa. La fina galeta fregida s’omple amb mató, enriquit amb rom, panses, pela de llimona i nou mòlta, i es cobreix amb una salsa de xocolata amb vainilla.
     
     

    IngredientsIngredients

    Per a la salsa de xocolata:

    crepes1.jpg3 rovells d’ou
    20 grs. de peles de taronja confitades
    30 g. de sucre
    50 g. de mantega (per fregir)
    180 g. de nous
    100 g. de xocolata
    5 dl. de llet
    1 culladareta de vainilla
    1 ó 1,5 dl. de nata

    Pel farciment:

    12 creps
    1,5 d. de rom de 50 º o 60 º
    2,5 dl. de llet
    15 g. de farina
    40 grs. de panses
    80 o 100 g. de sucre
    120 g. de sucre
    canyella en pols
    50 g. de cacau

     
     
    PreparacióPreparació:

    El dia anterior, posar a remullar en rom les panses i les peles de taronja confitades i tallades a tires. A l’altre dia, moldre les nous per al farciment de manera que aquest no sigui tan fi com la farina ni tan gruixut que quedi en trossos. Bullir la nata, afegir les nous, el sucre, un pessic de canyella, les panses i les peles de taronja escorregudes (si cal, agregant-li una mica més de llet) i coure-ho tot durant 1 o 2 minuts fins a obtenir una massa que es pugui untar bé. Quan es refredi una mica, afegir la meitat del rom. Després, fer 12 creps, emplenar-les, enrotllar i mantenir-les calentes.

    Per a la salsa de xocolata, bullir la llet amb sucre i vainilla. Fondre la xocolata al forn, batre la nata (crema de Chantilly). Després, barrejar els rovells d’ou amb el sucre, afegir el cacau, una mica de farina i llet freda, regirar tot fins que estigui cremós. Afegir la xocolata i, a poc a poc, la llet bullint, sense deixar de remenar amb les varetes. Escalfar tot a foc mitjà fins al punt d’ebullició, però sense deixar que bulli. Retirar del foc i seguir remenant la crema, després, afegir gradualment la nata batuda i, finalment, l’altra meitat del rom. La crema no ha de quedar massa dolça, però se li pot afegir més sucre en pols, segons la qualitat de la xocolata i el gust de cadascun.

    Daurar pels dos costats les creps ja farcides en una paella amb mantega, posar-les en una font de vidre preescalfada, la crema ben calenta ha de ser abocada només en el moment de servir.

    La recepta original

    Llibres

  • Las almas juzgadas
  • Los dias contados
  • El Reino dividido
  • Guies de viatge

  • Hungria: El Pais Aguilar
  • Budapest y Hungria (Rumania)
  • Budapest, Hungria: Anaya Touring
  • Pel·lícules

  • Cuentos de Hungria
  • Budapest

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    The Bridge

    Gerardo Naranjo i els actors de la sèrieLa sèrie televisiva del moment i de que tothom parla és The Bridge. Es va estrenar fa pocs dies el capítol pilot a EUA i s’ha pogut veure ja a Espanya a través de la Fox. Es tracta de l’adaptació de la sèrie nòrdica Bron, una producció ambientada a la frontera entre Dinamarca i Suècia. Meredith Stiehm i Elwood Reid, responsables de la versió americana, han traslladat l’acció a la línia divisòria entre El Paso i Juárez, en el paper de dos detectius que treballen junts per atrapar un assassí en sèrie que està matant a banda i banda de la frontera.

    Encara que The Bridge segueixi el patró del pilot nòrdic, diverses de les seves trames varien des de l’inici. Bron servia com a aparador de la realitat social enganyosament tranquil·la que es respira a les fredes Suècia i Dinamarca. The Bridge fa el mateix amb els Estats Units i Mèxic, on la immigració, el tràfic de drogues, la violència i la corrupció, entre d’altres problemàtiques, fa efecte en la frontera d’aquests dos països.

    Diane Kruger i Demián Bichir

    Un repartiment de luxe protagonitza The Bridge, encapçalat pels actors Demián Bichir, nominat a un Oscar l’any passat pel seu treball en Una vida millor, i Diane Kruger que va participar a Malditos bastardos i a Troia. Al costat d’ells, completen la llista d’actors protagonistes noms de la talla de Ted Levine, va participar a Monsk, Shutter Island i American Gangster; Annabeth Gish (Beautiful Girls), Thomas M.Wright (Tasmània) i Matthew Lillard (Algú com tu).

    La productora de la sèrie va posar els diners i el projecte en les mans del cineasta Gerardo Naranjo, qui va donar que parlar amb molt bones crítiques en la seva arribada a Los Angeles, després de la seva direcció a la pel·lícula mexicana Miss Bala, que va arribar a representar al seu país en la contesa per la nominació a l’Oscar a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa.

    Per a l’adaptació nord-americana s’han cercat noms consagrats per aconseguir un bon reclam entre els seguidors de la sèrie. Els guionistes Meredith Stiehm, Homeland, Cas obert; i Elwood Reid, Hawaii 5.0, són els responsables d’aquesta nova proposta televisiva, dos professionals bregats en el gènere del thriller, en un principi tot un encert, perquè aquesta és una sèrie amb una investigació criminal que requereix una narració amb tocs de suspens i acció.

    Asesinando en la frontera

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Estambul, de Joseph Kanon

    Estambul. Joseph KanonL’autor nord-americà Joseph Kanon, nascut a Pennsilvània l’any 1946, va estudiar al Trinity College de Cambridge abans d’iniciar la seva carrera en el món literari. Ha treballat en el món editorial banda i banda de l’Atlàntic, recentment com a màxim responsable de l’editorial Houghton Mifflin.

    Va començar la seva carrera en publicacions com lector per The Atlantic Monthly. Després va continuar amb una sèrie de posicions editorials i administratives, arribant a ser president i executiu d’EP Dutton, i vicepresident executiu de Houghton Mifflin, com a cap de les publicacions de Referència i Comerç.

    El 1995 va escriure el seu primer llibre, Los Alamos, una novel·la de suspens que succeeix durant els últims mesos del Projecte Manhattan. El llibre va ser un súper vendes, i es va traduir a 18 idiomes, a més va guanyar el premi Edgar a la Millor Primera Novel·la. Els seus següents llibres van ser. The Prodigal Spy, The Good German, i Alibi.

    Istanbul
    viu aquests dies sacsejada per les protestes d’uns joves turcs ben formats, decidits, conscienciats, que han dit prou. Les mirades de la premsa internacional s’han tornat cap a una ciutat que va ser l’epicentre del món i que ha viscut entre dos universos, entre dos continents, sempre atenta, sempre en convulsió, sempre bella.

    Istanbul és la ciutat que dóna nom la novel·la de Joseph Kanon, una novel·la d’espies a la ciutat dels espies, una novel·la negra en un marc històric, un viatge pel millor i el pitjor d’una ciutat, un homenatge a uns carrers, un tractat contra els tòpics morals i, sobretot, una obra divertida i intensa.

    Amb el Bòsfor, les mesquites, els basars i les decadents mansions d’Istanbul com a teló de fons, aquest enlluernador thriller d’espionatge està protagonitzat per un home atrapat per les tensions de la incipient Guerra Freda, enfrontat a una inesperada història d’amor i desesperat per salvar la vida a un submón de traïcions i mentides.

    Com a capital neutral entre Europa i Àsia, Istanbul ha estat durant la Segona Guerra Mundial un imant per a refugiats, espies i tot tipus de traficants de secrets. Leon Bauer, expatriat nord-americà, ha viscut en aquest món d’ombres, complint amb diligència i cura el seu treball com correu entre oficials aliats.

    Leon Bauer és un home decent i lleial, dues qualitats que no garanteixen res a Istanbul en els mesos immediatament posteriors a la fi de la II Guerra Mundial, un moment en què els EUA i la Unió Soviètica es reparteixen ja el món i en el qual Istanbul, sempre Istanbul, esdevé un escenari clau sense deixar de ser, en paraules del propi autor, “la ciutat que busca l’equilibri per seguir sobrevivint”.

    Ara que la guerra ha acabat i molts integrants de la comunitat internacional es disposen a abandonar la ciutat, Leon rep un últim encàrrec aparentment rutinari, en una ciutat que per un moment creu que ha perdut el seu caràcter de peça estratègica decisiva, esdevé una porta a un altre món. Però alguna cosa surt malament, es produeix un tiroteig, algú mor i Leon es veu immers en una intriga que l’obligarà a qüestionar les seves lleialtats i les seves certeses morals.

    Bauer ha tingut tota la seva vida dues lleialtats: la seva dona malalta i internada en un psiquiàtric i les barres i estrelles. Ni això surt indemne de la catàstrofe. El protagonista ha de fer front a una gran intriga internacional amb ramificacions imprevisibles, a una història d’amor impossible i a un dilema, salvar la vida d’un assassí, només perquè és el que cal fer. Leon no torna a ser el mateix, segueix sent decent i lleial, però ja no sap a qui ni com.

    Estambul és una novel·la trista, crepuscular, narració d’un món que acaba per donar pas a un altre pitjor, si és que això és possible quan es ve de l’infern i l’extermini de milions de persones. Apassionant.

    Llibres

  • El buen alemán
  • Estambul
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »