Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2013

Ceviche peruano

Vista de la costa de Lima

Sembla que la paraula ceviche o cebiche podria tenir els mateixos orígens de escabetx, un mètode de conservar viandes en mitjans àcids, com el vinagre. Una altra teoria que és que deriva del terme quítxua siwichi, que significa peix fresc o tendre. I encara una altra que atribueix l’origen del nom als mariners anglesos, que en arribar als ports peruans, degustaven d’un plat típic al que ells anomenaven Sea BeachMapa del Perú (Peix a la Platja), per la qual cosa sebiche vindria d’aquest terme. Una altra font assenyala, el seu origen de peix amb ceba amb llimona, i que de la conjunció d’aquests dos conceptes neix l’encebichado i per tant el cebiche.

Sobre l’origen d’aquest plat hi ha diverses interpretacions. A causa de l’origen marítim de la seva preparació, algunes teories el situen en la gastronomia dels pobles indígenes de les costes pacífiques de Sud-amèrica, a la zona de l’actual Perú. Segons fonts històriques peruanes, el ceviche s’hauria originat en primer lloc entre els moche (cultura Mochica), al litoral del seu actual territori fa més de dos mil anys.

El que no hi ha dubte és que al Perú és probablement l’únic país del món on el ceviche és considerat per la seva població com a part de la identitat nacional, sent un plat d’ampli consum sobretot al nord del país i a més venerat com a element central de la seva gastronomia, com ho demostra haver estat catalogat pels peruans com el plat que millor representa al seu país.

L’ingredient estrella en la elaboració del cebiche és el peix cru, que es cou en fred gràcies a l’efecte àcid de la llimona o la llima.

Un plat refrescant que admet tantes variacions com vulguem, podent escollir entre qualsevol espècie de peix blanc, encara que no és descartable el peix blau, i assaonat amb tot un ventall d’espècies, herbes aromàtiques, ajís picants i altres condiments. Una recepta oberta que hem adaptat als ingredients que podem trobar més fàcilment en els nostres mercats.

CebicheIngredientsIngredients:

  • 1 quilo de peix
  • Suc de llimona o llima, tassa i mitja (aproximadament 8 llimones)
  • 2 cebes
  • 4 alls mòlts grans (picats i mòlts)
  • Ají o Xile
  • Sal, pebre, gingebre
  • Coriandre
  • 2 moniatos
  • 2 patates
  •  
     
    PreparacióPreparació:

    Primer es renta el coriandre i es talla molt petitó, després la ceba es renta i es talla en juliana molt fina fins a obtenir una tassa i mitja, les llimones s’espremen fins a obtenir 1 tassa i mitja de suc, els alls es pelen, es piquen i es molen. Tot això es reserva.

    Es renta molt bé el peix, si no té espines millor i si les té com el verat, tonyina o altres se li treuen totes. Un cop ben net, es trosseja a dauets petits d’1 cm x 1 cm aproximadament i se li afegeix la sal, El peix coent en la llimonael pebre, el gingebre, l’all picat i el coriandre, es remou bé i se li agrega el suc de llimona deixant-ho reposar a la nevera durant ¾ hora o una hora.

    Mentre el peix va cuinant-se en fred gràcies al suc de llima, courem les patates en aigua amb sal. Per a això es posen les patates amb pell en aigua freda i comptarem 10-15 min. des que comencin a bullir. El temps de cocció dependrà de la mida i del tipus de patata, però sempre es pot punxar amb un escuradents i si surt amb facilitat, la patata ja està llesta. Les retirem del foc i les posem a refredar en un bol amb aigua i gel per frenar la cocció. Un cop fredes, els traiem la pell, les tallem a rodanxes i les reservem.

    Transcorregut aquest temps, es treu el peix de la nevera, es rectifica la sal i el pebre i es remou bé. Optativament se li pot afegir un rajolí de llet. Per sobre s’agrega la ceba tallada en juliana molt fina i es deixa així 5 minuts més.

    En un plat, es posa un full d’enciam ben net, a sobre del full es posa, com una mena de muntanyeta, el ceviche i al voltant es col·loquen trossos de patata i moniato.

    També es poden afegir llagostins, que es couen juntament amb el peix, i es convertiria en un ceviche mixt.

    Servir ben fred.

     
     

    Llibres

  • Perú : historia, política, sociedad, economía, cultura
  • Arte del antiguo Perú
  • Perú
  • La pedra inca
  • El quechua y el aymara
  • Llibres de cuina

  • Quinoa : el tesoro de los Incas
  • Guies de viatge

  • Perú. Anaya
  • Perú. El País Aguilar
  • Pel·lícules

  • Los pueblos del sol
  • Música

  • Inti Raymi
  • Son de los diablos: tonadas afro-hispanas de Perú
  • Chabuca Granda
  • Coba coba
  • Eco de sombras
  • ¡Gózalo!: bugalú tropical vol. 1
  • Infantil

  • Bety, ahijada del viento : vivir en Lima
  • El Pastor que deseaba ser padre : un cuento popular del Perú
  • El Machu Picchu

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Rayuela, la transgresió de Julio Cortázar

    “Si te interesa saber lo que pienso de este libro, te diré con mi habitual modestia que será una especie de bomba atómica en el escenario de la literatura latinoamericana”.

    Així es manifestava Julio Cortázar en una carta a Paul Blackburn, poeta nord-americà i traductor d’alguns dels seus contes, a la novel·la que estava acabant d’escriure, Rayuela.

    Julio CortázarLa carta està datada el 15 de maig de 1962, un any i poc més d’un mes abans que es publiqués la novel·la, que va sortir de la impremta d’Editorial Sudamericana el 28 de juny de 1963.

    Cortázar no va poder estar més encertat en la seva profecia respecte al que va suposar Rayuela per a la literatura hispanoamericana: l’estendard de la transgressió contra la narrativa convencional, considerada per molts crítics com la primera del fenomen del boom llatinoamericà, que va projectar per tot el món a novel·listes com el mateix Cortázar, Gabriel García Márquez, Vargas Llosa o Carlos Fuentes.

    La seva vigència s’ha estès fins al present, a través de successives generacions de lectors que l’han convertit en una obra fonamental de la literatura argentina i llatinoamericana.

    RayuelaQuatre anys va trigar Julio Cortázar a escriure Rayuela i un altre any més va ocupar el procés de revisió i, durant aquest temps, els dubtes van assaltar-lo en multitud d’ocasions, com revelen les seves cartes: “Què sé jo el que sortirà”, escrivia el 19 d’agost de 1960 a Paco Porrúa, el seu editor de Sudamericana.

    L’estructura de Rayuela pot ser entesa com una sessió d’improvisacions de jazz, amb variacions sobre diversos temes.

    Té tres seccions, El lado de allá (París, capítols 1 a 36), El lado de aquí (Buenos Aires, capítols 37-56), i un apèndix: La luz de la paz del mundo, en el qual un iconoclasta francès de cognom italià, Morelli, proposa una possible novel·la que fos escrita en una nova geometria, fora del temps absolut.

    Una de les particularitats de Rayuela és la proposta de lectura que oferia: la tradicional, del capítol 1 al 56, i la del Tauler de direcció, saltant i alternant capítols.

    A Rayuela ens trobem amb Horacio Oliveira, porteny de classe mitjana, indiferent però educat, és, en iniciar la recerca del Cel, un home de mitjana edat.

    A París coneix La Maga, jove uruguaiana que, en pretendre fugir del passat, s’enamora d’Horacio. El Club de la Serpiente, conformat pel iugoslau Gregorovius; Ronald i Babs, una parella de nord-americans, el xinès Wong, Perico, un peninsular, els francesos Etienne i Guy Monod, i La Maga i Oliveira, addictes al sexe i el jazz, l’art i el budisme zen, la patafísica i les interminables discussions sobre aquests assumptes, porten la vida com un joc tot i que Oliveira estigui obsessionat per trobar els valors últims, i ella cregui que ell té respostes als seus problemes.

    Podeu recórrer els punts els punts emblemàtics del París de la novel·la en aquest mapa de la Ruta dedicada a Rayuela que ha preparat l’Institut Cervantes a París.

    Julio Cortázar, és un dels escriptors més importants de tots els temps. Va realitzar estudis de Lletres i de Magisteri i va treballar com a docent en diverses ciutats de l’interior del país. El 1951 va fixar la seva residència definitiva a París, desenvolupant des d’allí una obra literària única dins de la llengua castellana, on moriria el 1984.

    Alguns dels seus contes figuren entre els més perfectes del gènere. La seva novel·la Rayuela va marcar una fita indefugible dins de la narrativa contemporània.

    Primeres pàgines de Primeres pàgines de Rayuela

    Una Rayuela que compleix que amb motiu dels seus 50 anys, Alfaguara celebra amb una edició commemorativa i limitada. L’edició inclou un mapa del París de Rayuela, que ens situa les cases dels seus entranyables personatges, o els cafès que aquests freqüentaven, i un impagable apèndix on el propi Cortázar ens desvetlla la història de la novel·la a través de la seva correspondència epistolar amb Blackburn i altres amics com l’escriptor Jean Barnabé o el seu editor Paco Porrúa.

    El capítol 7 era un dels preferits de Julio Cortázar. No us el perdeu:

    Julio Cortázar a la BibliotecaJulio Cortázar a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Faraday: Jonathan Wilson

    Jonathan WilsonL’artista Jonathan Wilson visitarà el primer cap de semana de juliol la ciutat en la darrera edició del Faraday. És nascut a Forest City i ha col·laborat amb artistes com Graham Nash o Elvis Costello. Es tracta d’un dels músics més carismàtics de la seva generació que actuarà el dissabte, 6 de juliol a la 22 hores a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú. Jonathan Wilson interpretarà cançons del seu darrer disc Gentle Spirit, on podrem comprovar com la seva música es mou entre el folk i aquest rock de carretera tan popular en els anys setanta.

    La jornada del dissabte també tindrà altres protagonistes destacats com John Talabot a qui dedicarem un espai virtual la setmana vinent en aquest bloc. Entre les altres actuacions previstes per dissabte es troben noms com Bill Ryder-Jones, Diana Jones o Lorena Álvarez. Ryder-Jones va ser originalment el guitarrista del grup The Coral i va tenir un paper destacat els cinc primers àlbums de la banda. A l’any 2005, Ryder-Jones es va aturar breument de gira amb la banda a causa d’una malaltia relacionada amb l’estrès i va deixar la música a principis de l’any 2008. Ara, després de col·laborar posant el seu talent en una banda sonora cinematogràfica ha tornat, després d’uns anys, amb més força que mai.

    Lorena Álvarez y su banda municipal presentarà el seu àlbum de debut anomenat Anónimo. Aquesta asturiana ens portarà la seva música per omplir als assistents de les seves jotas, pasodobles, muñeiras, melodies de revetlla d’estiu o la música sefardita dels seus temes costumistes que parlen sense embuts sobre problemes que cadascú de nosaltres vivim en les nostra vida quotidiana: infidelitats o traïcions que ens enxampen per sorpresa.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vivir de noche, de Dennis Lehane

    Vivir de noche. Dennis LehaneDennis Lehane, nascut l’any 1965 a Boston, en el barri particularment conflictiu de Dorchester, és el més jove de cinc germans pertanyents a una família d’origen irlandès. Va descobrir la seva vocació com a escriptor a l’ECKERD College, un centre universitari de Tampa Bay a Florida, i més tard va realitzar un curs d’escriptura creativa a la Universitat Internacional de Florida de Miami. Actualment és escriptor resident al mateix ECKERD College, i viu a St Petersburg (Florida).

    Després de l’exitosa La última causa perdida, on recuperava la parella de detectius formada per Patrick Kenzie i Angie Gennaro que el va llançar a la fama de la novel·la negra, a Vivir de noche Dennis Lehane prossegueix amb el seu ambiciós fresc sobre el Boston durant els anys 20 i 30 que va inaugurar amb Cualquier otro día, llibre que paria dels conflictes desencadenats arran de vaga que la policia de Boston va convocar el 1919.

    Vivir de noche ens presenta la ciutat de Boston durant els anys de la Llei Seca. Anys de delictes freqüents, tirotejos i suborns. Una ciutat en la qual abunden les destil·leries clandestines, els locals nocturns en els quals escoltar les bandes de jazz, els gàngsters i els policies disposats a deixar-se corrompre.

    Corre l’any 1926. Joe Coughlin, fill d’un eminent capità de la policia de la ciutat, no està seguint precisament els passos del seu pare. Ha començat una carrera delictiva que dels petits furts el portarà a cometre crims cada vegada majors ia esdevenir un dels gàngsters que, en plena Prohibició, controla el comerç de l’alcohol a Tampa, Florida i posteriorment a Cuba.

    Durant un robatori es creuarà una dona, Emma Gould, la jove amiga d’un poderós gàngster, de la qual s’enamora i que canviarà per sempre la seva vida. A partir de llavors els problemes se succeeixen en la vida de Joe, el jove fora de la llei, tal com li agrada pensar de si mateix.

    Joe Coughlin, educat en la rectitud per una família poc feliç, presenta un perfil atípic. Fidel a l’amor, ben intencionat en els seus propòsits i amb poca inclinació cap a la violència, passa els anys en un conflicte personal permanent, en una recerca incessant de la redempció. Un personatge memorable, el de gàngster contradictori, que es mou en ambients i atmosferes que l’autor retrata amb mà mestra.

    Dennis Lehane ha escrit una novel·la devastadora sobre l’amor i la venjança, sobre la traïció i la redempció. Una radiografia implacable d’una època de destil·leries i garitos clandestins, tirotejos al mig del carrer i corrupció policial i política, amb un elenc de secundaris que inclou traficants de licor, policies subornats, sensuals dones fatals, evangelistes que citen la Bíblia, temibles membres del Ku Klux Klan…

    Vivir de noche ha guanyat el Premi Edgar 2013, el més prestigiós guardó a nivell mundial de novel·la de misteri. A més, serà una nova col·laboració entre Dennis Lehane i Ben Affleck, guanyador de l’Oscar a la Millor Pel·lícula per Argo a la passada edició dels premis, que dirigirà i protagonitzarà l’adaptació de Vivir de noche.

    Llibres

  • Abrázame, oscuridad
  • Coronado
  • Cualquier otro día
  • Lo que es sagrado
  • Mystic River
  • Plegarias en la noche
  • Shutter island
  • Un trago antes de la guerra
  • La última causa perdida
  • Vivir de noche
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una mujer a 1000º, la bomba d’Hallgrímur Helgason

    “Visc sola en un garatge, i només tinc a mà el meu ordinador portàtil i una granada de la segona guerra mundial. És comodíssim”.

    Un llibre que és una bomba de flotació a la nostra societatAixí comença l’islandès Hallgrímur Helgason la seva novel·la Una mujer a 1000º, que ha sorprès la crítica i el públic del seu país i d’Alemanya, tant que la crítica l’ha descrit com una bomba a la línia de flotació de la nostra societat. Els drets de traducció d’aquesta obra ja s’han venut a diferents països europeus.

    No és un mal inici, per descomptat, i no obstant això, es queda molt curt per al que aquesta novel·la engloba i pel que aquest personatge cínic, complex i intel·ligent donarà de si. Una dona que reserva hora per a la incineració, davant la perplexitat de l’encarregada, a l’altre costat del telèfon. Al final, decideix que sigui un dilluns 14 desembre perquè és fantàstic començar la setmana incinerant.

    Una mujer a 1000ºAra arriba al nostre país, precedida per l’èxit, aquesta novel·la de gairebé 600 pàgines, plena d’ironia i sarcasme sobre la història d’Islàndia, Europa i el món més actual, una enorme metàfora de la Segona Guerra Mundial. Un veritable al·legat contra la guerra a la qual Hallgrímur Helgason no li resta cap horror.

    Amb un to càustic i irreverent, Herra, una dona de vuitanta anys, ens explica la seva vida des d’un soterrani de la ciutat de Reykjavik. Herra, la protagonista, és una dona de vuitanta anys que ha decidit allunyar-se de la seva família i viure en un soterrani, l’únic lloc on se li permet fumar, i només connectada al món per internet, on té un munt de perfils a Facebook.

    Als seixanta-tres anys va patir un càncer de pulmó i els metges li van donar un any de vida, però aquí està, i ha pres una decisió: no està disposada a passar un altre Nadal sola i per tant ha disposat una mica més que la seva mort. S’ha decantat per la cremació i desitja que el forn estigui a 1000 graus el dia exacte en què ella decideixi morir.

    Mentre espera que el forn s’escalfi, ens explica la seva vida i la vida sencera del segle XX.

    Però resulta que la història d’aquesta dona, que ja ha mort, és real i que va ser, ni més ni menys, que la néta del primer president d’Islàndia, Sveinn Björnsson. Sveinn Björnsson, primer president d’IslàndiaAixí ho relata l’escriptor i pintor Hallgrímur Helgason, un dels clars referents d’última narrativa al seu país i qui dóna veu en primera persona a aquesta dona.

    Aquesta dona amb molt talent, és tot un símbol a Islàndia, i amb aquesta novel·la s’ha recuperat una vida rica, dura i complexa, que ha tret dels racons de la foscor moltes anècdotes socials i personals d’aquest petit país glacial.

    La història d’aquesta dama li va semblar molt interessant a Helgason, ella li va explicar que havia viscut a Sud-àfrica, Argentina, Dinamarca i en una granja d’Islàndia, i que no només era néta del primer president d’Islàndia, sinó que el seu pare també havia lluitat amb els nazis en la Segona Guerra Mundial. “Una història meravellosa per a qualsevol escriptor”, precisa.

    Herra, la dona a 1000 °, és una descreguda l’amor, de la política i els polítics, de la història, dels grans personatges, dels homes… En realitat, és una descreguda de la vida i també de la mort – “no sé què és millor, si esfondrar de veritat o en secret” -. És una mirada a estones crítica, a estones sarcàstica de tot això: “Em van oferir una màscara d’oxigen amb la seva corresponent sonda nasal, em facilitaria la respiració, però perquè em donessin una bombona havia de comprometre’m a deixar de fumar, pel perill d’incendi‘. De manera que vaig haver de triar entre les dues grans senyores, la russa Nicotina i la britànica lady Oxygen. Va ser una elecció fàcil”.

    Hallgrímur HelgasonA partir d’aquí, Helgason construeix una novel·la de gairebé 600 pàgines, plena d’ironia i sarcasme sobre la història d’Islàndia, Europa i el món més actual.

    Pot un llibre, encara que tingui gairebé 600 pàgines, tancar tota la història europea del segle XX? Probablement no, però Una mujer a 1000º s’hi acosta bastant. No obstant això no és un llibre d’història ni molt menys, és una novel·la carregada d’històries al voltant d’una dona de la qual arribarem a saber-ho tot-excepte potser, com es diu realment. Una novel·la que comença en uns temps en què ningú parlava anglès a Europa i conclou durant els dies d’un món hiperconnectat en què ningú parlava res que no fos de crisi a Europa.

    Islàndia és una illa plena de creadors i els seus escriptors i músics, per molt allunyats que estiguin, cada vegada tenen més èxit i visibilitat. Hallgrímur Helgason, autor de Una mujer a 1000º, és un clar i premiat exponent de la narrativa islandesa, literatura gran desconeguda al nostre país.

    Hallgrímur Helgason va néixer el 1959 a Reykjavík, la capital d’Islàndia. Va començar la seva carrera professional com a pintor i té quadres exposats en més de trenta països. La seva novel·la més coneguda, 101 Reykjavík, va ser portada al cinema amb molt èxit i una notable repercussió internacional. A més de dedicar-se a la narrativa, Helgason és autor de teatre, poesia i d’una gran quantitat d’articles periodístics que analitzen la situació política i social del seu país.

    Una mujer a 1000º és la seva novel·la més recent i polèmica. Res és lineal, res és senzill, res és vulgar, res és com sembla a Una mujer a 1000°. Només l’al·legat contra la guerra, el forat negre de la humanitat, és continu, en tot el llibre, i sobretot, contra la falta d’intel·ligència, el fanatisme i la covardia.

    Poques vegades es pot llegir a un home tan crític amb l’univers masculí: “Per als homes la guerra havia acabat però per a nosaltres, les dones, estava començant… La guerra com a metàfora del món, el món com a metàfora de la guerra.

    “Així que no em queden més que unes setmanes, dos cartrons de Pall Mall, un ordinador i una granada de mà, i mai ho he passat millor”. Així acaba el primer capítol, qui s’atreveixi, que segueixi llegint.

    Reykjavík

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    James Gandolfini

    James GandolfiniTots el coneixen per la seva magnifica interpretació de Tony Soprano, unes arrels que compartia amb el seu personatge televisió, Galdolfini era natural de Nova Jersey però també tenia arrels italianes. Es va llaurar un nom a Hollywood després de protagonitzar la sèrie The Sopranos, que va emetre el canal de cable HBO entre els anys 1999 i 2007, i que es va convertir en un dels majors èxits de la petita pantalla en els darrers anys. L’actor va arribar a cobrar fins a un milió de dòlars per capítol.

    Los Soprano és considerada una obra mestra de la televisió, va ser nomenada fa pocs dies pel sindicat de guionistes dels Estats Units com la sèrie millor escrita de la història de la televisió, guanyadora de dos premis Emmy al drama de l’any, i múltiples vegades candidata durant el temps que va estar en antena.

    La sèrie girava al voltant del mafiós Tony Soprano en el seu dia a dia amb la seva família disfuncional i el seu grup mafiós, sempre embolicat en assumptes tèrbols. El gànster dels ulls tristos va ser l’element capdal del gran èxit del producte televisiu que va arribar a la històrica xifra de catorze milions d’espectadors, degut a que de seguida es va convertir en un fenomen de masses i va llançar la carrera de guionistes com Matthew Weiner, de la sèrie Mad Men, o Terence Winter, autor d’una altre sèrie d’èxit com Broadwalk Empire que ja arriba a la seva tercera temporada. La clau del seu èxit va ser superar els clixés del gènere i parodiar-los per traçar el relat tragicòmic d’un padrí irritable i amb problemes psicològics en les antípodes dels mafiosos omniscients de Martin Scorsese o Francis Ford Coppola.

    Tony SopranoJames Gandolfini va tenir uns començaments difícils, però poc a poc es va anar obrint camí en el teatre novaiorquès i va enlluernar amb la seva interpretació al mafiós Virgil de la pel·lícula Amor a boca de canó, dirigida per Tony Scott amb guió de Quentin Tarantino a l’any 1993. Es podria dir que Tarantino va rescatar pràcticament a Gandolfini de la indigència i el va portar a rodar amb directors com l’espanyol Álex de la Iglesia, que el va reclutar per intervenir a Perdita Durango a l’any 1997. També va intervenir a la pel·lícula Killing Them Softly intrepretant el personatge de Jackie Cogan, un perdonavides de la màfia que ha de resoldre un robatori comès durant una important partida de pòquer protegida pels seus caps.

    L’actor de 51 anys va morir aquest dimecres a Roma mentre es trobava de vacances a Itàlia. Entre els seus darrers papers cal fer-ne menció a la seva interpretació del director de la CIA Leon Panetta a la pel·lícula La nit més fosca a l’any 2012 a on s’explica la captura i mort d’Osama Bin Laden; o The increïble Burt Wonderstone aquest mateix any. Els projectes actuals de Gandolfini que ja deixa pendents incloïen Animal Rescue de la cadena FOX o la sèrie Criminal Justice de la cadena HBO.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Faraday: The house of love

    S’acosta una nova edició del Festival de Música Independent de Vilanova i la Geltrú i comencem la nostra petita compte enrera per escalfar l’ambient amb un repàs dels millors grups que assistiran en aquesta nova edició: The house of love, Jonathan Wilson i John Talabot. Ja fa uns mesos que el públic del Faraday sap que l’edició d’aquest 2013 serà la darrera, i ja té ben anotats els principals concerts d’una cita històrica que se celebrarà a principis del proper mes de juliol. El grup de rock alternatiu anglès House Of Love, que després del seu èxit a la dècada dels vuitanta s’han tornar a unir damunt els escenaris, serà el protagonistes de la nit de divendres, 5 de juliol.

    House of Love

    The House of Love va néixer a l’any 1986 a Camberwell, Londres El guitarrista Chadwick s’havia inspirat per començar una nova banda per haver vist recentment The Jesus and Mary Chain tocant en viu a l’Electric Ballroom de Londres, i d’haver escrit una nova cançó anomenada Christine, que li havia donat idees per seguir avançant: la idea que el so del grup i quin tipus de músics a la recerca de una veu femenina… i per descomptat, la imatge.

    Després d’haver fet inicialment un sortida en fals mitjançant la contractació breument d’un guitarrista desconegut que va resultar ser “un traficant de velocitat i un boig complet”, Chadwick va decidir associar-se amb un vell amic, el baterista Pete Evans, i va reclutar la resta de la formació a través d’un anunci en el Melody Maker. Es van reunir amb ell el guitarrista Terry Bickers, el co-cantant Andrea Heukamp i el baixista neozelandès Chris Groothuizen. Chadwick va optar per nomenar a la seva nova banda The House of Love després de lllegir el llibre d’Anaïs Nin anomenat A Spy in the House of Love.

    Paints words in redEl grup anglès va llançar el seu primer single al maig de l’any 1987 amb el nom de Shine On. El següent treball publicat va resultar ser un mal negoci pel grup, que no va acabar de convèncer amb Real Animal; però la banda va aconseguir consolidar-se amb una gira acompanyant a The Mighty Lemon Drops. Durant la segona meitat de l’any 1987, la banda va continuar de gira i en un concert al Town & Country Club va ser àmpliament aclamat per la premsa i la productora Creation Records va convèncer per finançar un tercer single que portaria el nom de Christine, que va sortir a la llum a mitjans de l’any 1988.

    Després de superar un seguit de problemes interns, amb drogues i alcohol pel mig i divergències amb la seva companyia discogràfica Fontana, van treure a l’any 1992 el seu nou treball anomenat Babe Rainbow. Després vindria Audience with the Mind a l’any 1993 com a preludi del seu comiat.

    Dues dècades després de la dissolució del grup britànica s’uneix a The house of love el cantant i compositor Noi Chadwick amb el baixista Matt Jurat i els membres originals, el guitarrista Terry Bickers i el baterista Pete Evans es tornen ajuntar per gravar un nou disc. El seu darrer àlbum és She Paints Words in Red i es podrà gaudir de les seves millors cançons en aquesta darrera edició del Faraday.

    S’ha de saber acabar les coses a temps

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Josep Maria Benet i Jornet

    Literalment, no entenc per què m’atorguen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, però si serveix per a recordar que el teatre també és literatura, i contribueix a reforçar aquest gran moment que viu el teatre català, reconegut internacionalment, el millor de la seva història, ja em fa feliç. Josep Maria Benet i Jornet

    Josep Maria Benet i JornetEl dramaturg i escriptor Josep Maria Benet i Jornet ha rebut al Palau de la Música el 45è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, distinció que atorga cada any Òmnium Cultural i que ha volgut dedicar a tota la professió teatral catalana. Aquesta distinció li arriba quan ja fa cinquanta anys que va començar amb l’obra Una vella, coneguda olor. La seva carrera començava com a un clar exponent de la renovació del teatre català, que per fi abraçava el realisme històric i es començava a escriure per ser representat.

    Josep Maria Benet i Jornet, segons el jurat que li va atorgar el premi, ha escrit una quarantena d’obres, majorment teatrals, “d’innovació constant, de reflexió sobre la realitat canviant”, obres de “teatre de text”, moltes crítiques amb la realitat sociopolítica i que han acabat construint un fris d ‘”una qualitat, extensió , varietat i coherència “que” expressa la consciència cívica i social d’un país.

    A més de ser un dels autors catalans més representats als teatres estrangers, Benet i Jornet es pot considerar el pare del culebró català. Va ser guionista de la primera telenovel·la televisiva a Poble Nou, i després va venir a les llars catalanes la sèrie Nissaga de poder, posteriorment ho va fer Laberint d’ombres, El Cor de la Ciutat durant tota una dècada, i Ventdelplà.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Palabras rotas, de Karin Slaughter

    Palabras rotas. Karin SlaughterAutora supervendes de novel·les criminals gràcies a tres sèries ambientades totes elles en el sud d’Estats Units, Karin Slaughter ha estat traduïda a 28 idiomes i ha venut 20 milions d’exemplars a tot el món.

    Els seus llibres han arribat al capdamunt de les llistes de vendes del Regne Unit, Irlanda, Austràlia, Holanda i Alemanya.

    Karin Slaughter centra bona part de les seves novel·les a Atlanta i Geòrgia, i destaca per dotar als seus personatges d’un exhaustiu retrat psicològic i també per la duresa en algunes ocasions de les descripcions dels crims que hi apareixen.

    Amb Palabras rotas el segon títol de la sèrie policíaca protagonitzada per Sara Linton, Will Trent i Faith Mitchell, demostra que la seva incursió en el gènere del suspens ha estat tot un encert.

     
    Sara Linton torna al comtat de Grant per passar quatre dies de vacances amb la seva família. Quatre anys abans, Sara va deixar la feina com a metge forense i va marxar de la seva ciutat natal després de la mort de Jeffrey, el seu marit. Sara intenta convèncer-se a si mateixa que ha superat tots els seus traumes i porta una vida normal, però la realitat és molt diferent, viu turmentada pels records del seu marit i per l’odi cap a la persona a la qual considera culpable de la seva mort, Lena Adams.

    Lena era la detectiu preferida de Jeffrey, que era el cap del policia, i Sara l’acusa de ser negligent i descuidada i de no haver complert amb el seu deure de cobrir el seu marit, per covardia i por.

    L’arribada de Sara coincideix amb l’aparició del cos d’una jove sota les aigües congelades del llac Grant, amb una nota trobada en les proximitats que apunta que es tracta d’un suïcidi. Però en molt poc temps, aquesta hipòtesi dóna pas a una altra molt més possible: un brutal assassinat a sang freda.

    Lena és l’encarregada de la investigació, juntament amb el jove i inexpert Brad Stephens i Frank Wallace, el cap interí de policia durant els últims quatre anys.

    Investigar un assassinat produeix a Lena una pujada d’adrenalina, mentre que Frank reacciona de forma molt diferent, fart ja de la seva feina i de les persones amb les que havia de tractar. Tot i haver treballat junts durant molts anys, Lena no coneixia gran cosa sobre la vida personal de Frank, una cosa que canviarà al llarg de la novel·la.

    Sara es veurà embolicada en el cas sense voler quan el principal sospitós demani desesperadament reunir-se amb ella. Però la mort a la seva cel·la del sospitós i les paraules “no he estat jo” escrites per les parets, provocarà que Sara vegi l’oportunitat de venjar-se de Lena, iniciant la seva particular investigació per al que sol·licitarà l’ajuda de Will Trent, agent especial que haurà d’interrompre les seves vacances.

    La investigació serà complexa, tant per les morts que s’aniran produint. com per l’actitud hostil de la policia local amb molts aspectes foscos que amagar. A més de la trama, un dels punts forts de la novel·la són les complicades i tenses relacions entre uns protagonistes amb profunds conflictes personals, necessitats de redempció, que hauran de lluitar amb les seves problemàtiques mentre intenten resoldre el cas.

    Karin Slaughter fa una excel·lent tasca en reconstruir amb absolut realisme la vida tancada i enclaustrada de Heartsdale, el poble en el qual es desenvolupen els esdeveniments. Captura a la perfecció l’essència de la petita comunitat, els seus prejudicis, les seves xafarderies i la seva vida, amb totes les seves contradiccions, fins a conformar un retrat de la vida rural amb el qual els lectors se senten identificats.

    Primer capítol de Primeres pàgines de Palabras rotas

    Llibres

  • El Núm3ro de la tr4ición
  • Palabras rotas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vine a donar sang

    Col·labora amb la MaratóL’Organització Mundial de la Salut commemora aquest any la data del 14 de juny, com el Dia Internacional del Donant de Sang.

    L’OMS remarca així que només en seixanta dos països de tot el món garanteixen la sang per als seus malalts a través de donacions altruistes. L’objectiu per a l’any 2020 és que el 100% dels països siguin autosuficients amb donacions voluntàries no remunerades. En aquest sentit, a Catalunya més de dos-centes mil persones van donar sang de manera altruista l’any passat.

    La sang és un teixit format per diversos elements amb característiques i funcions diferents, per aquest motiu es transfonen per separat a malalts diferents. En conseqüència una única donació de sang pot beneficiar a més d’un malalt. Les donacions de sang es fraccionen per obtenir essencialment tres productes: concentrats d’hematies, concentrats de plaquetes i plasma.

    En una donació s’extreuen 450 ml de sang, més altres 30/40 ml que serviran per a les posteriors proves de laboratori per determinar el grup sanguini i la qualitat i salubritat de la sang. Les últimes anàlisis de laboratori són fonamentals perquè eviten la transmissió de malalties per transfusió sanguínia. Cada any, gràcies a la transfusió sanguínia, se salven moltes vides. Amb les donacions els bancs de sang poden obtenir els components sanguinis necessaris per al tractament de moltes malalties.

    Donació de sangTant si és la primera vegada com una posterior, el procediment és bàsicament el mateix sempre: si l’individu supera el pes mínim (50 kg), se li mesura la tensió i, si és adequada, se li mesura la hemoglobina, amb una punxada al dit per extreure una mica de sang, a fi de comprovar que no hi hagi anèmia. Si les tres mesuraments tenen un resultat positiu, es procedeix a injectar al braç l’agulla de la borsa de recol·lecció i emmagatzematge de sang, que és d’un sol ús, per prevenir possibles contagis per reutilització de materials.

    Després d’haver donat, la borsa se ​​sotmet al procés de tipatge de la sang, a través del qual s’identifica el grup sanguini del donant. Després d’una primera classificació, la borsa passa al laboratori de fraccionament, i allí se sotmet a un procés de centrifugació, que permet la separació de cadascun dels seus components: plasma, glòbuls vermells i plaquetes.

    Control sanitariEls laboratoris de serologia i immunologia seran els últims recorreguts realitzats per la nostra sang. És aquí on la sang és analitzada per descartar malalties com l’hepatitis B, sida, sífilis o elevació de transaminases. A partir d’allí, i només després d’haver passat els més severs controls de seguretat, la sang estarà en condicions de servir a un possible receptor.

    La marató del proper dimecres, 19 de juny comptarà amb diverses activitats complementàries durant tota la tarda, com activitats infantils, sortejos, concurs de dibuix, o actuacions musicals. En època de vacances i ponts, les conseqüències dels accidents de trànsit fan que disminueixin molt les reserves dels bancs de sang de Catalunya. Per això són necessàries aquestes iniciatives solidàries i de conscienciació, per reforçar les reserves i triplicar les donacions d’una campanya habitual. Aquesta nova edició a la ciutat compta amb l’objectiu d’arribar als cinc-cents donants.

    El cos humà. La sang

    Cada donació de sang és un regal de vida.

    Data:
    Dimecres, 19 de juny
    Lloc:
    Teatre El Principal
    Direcció:
    Rambla Principal, 4
    Horari:
    de 10 del matí a 10 de la nit (ininterrumpudament)

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »